SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 701 les relacions: Abel Rodríguez, Abu-Hàmid al-Ghazalí, Acamènides, Adolf Mussafia, Adrià V, Agnello Brunelleschi, Aimeric de Belenoi, Alain Corbin, Al·legoria, Albert V de Mangona, Aldo Manuzio, Aldobrandeschi, Alecto (mitologia grega), Alessio Interminelli, Alexandre de Riquer i Ynglada, Alexandre Soumet, Alexis-François Artaud de Montor, Alighieri, Aloïdes, Amerigo Vespucci, Ammià Marcel·lí, Amorosa visione, Andrea del Castagno, Andreu Febrer i Callís, Angiolello da Carignano, Anna Maria Saludes, Antènor, Anton Maria Salvini, Antoni Bulbena i Tosell, Arc of a Scythe, Aristòtil, Armando Rojas Guardia, Armonía Somers, Arnaut Daniel, Arquebisbat de Florència, Arsenal de Venècia, Art, Art del Renaixement, Art poètica, Arturo Farinelli, Arunt, Astrologia, Audiollibre, Augusta Holmès, Auguste Rodin, Aurora (mitologia), Ausiàs March, Avarícia, Azzo VIII d'Este, Ángel Crespo, ... Ampliar l'índex (651 més) » « Shrink índex

Abel Rodríguez

Abel Rodríguez (Rosario, 1893 - Buenos Aires, 6 de juny de 1961) va ser un escriptor, poeta i periodista argentí, integrant del Grup Boedo ―que va estar conformat per artistes d'avantguarda de l'Argentina durant els anys vint―.

Veure Dante Alighieri і Abel Rodríguez

Abu-Hàmid al-Ghazalí

Abu-Hàmid al-Ghazalí, conegut també amb el nom catalanitzat d'Algatzell i, entre els musulmans, com l'imam al-Ghazalí o Hújjat-al-Islam (Tus, Khorasan, c. 5 de juliol de 1057 - 19 de desembre de 1111), fou un teòleg, filòsof, jurista i mestre sufí considerat un dels pensadors més importants del món islàmic, representant el misticisme més profund.

Veure Dante Alighieri і Abu-Hàmid al-Ghazalí

Acamènides

Acamènides (en grec antic Ἀχαιμενίδης), fill d'Adamastos d'Ítaca, va ser un company d'Ulisses, que es va quedar a Sicília quan Ulisses va fugir precipitadament dels Ciclops mentre llençaven roques contra les seves naus, excitats per Polifem.

Veure Dante Alighieri і Acamènides

Adolf Mussafia

Adolf Mussafia (Split, Dalmàcia, 15 de febrer de 1835 - Florència, Itàlia, 7 de juny de 1905), fou un medievalista, romanista i hispanista dàlmata.

Veure Dante Alighieri і Adolf Mussafia

Adrià V

Adrià V (Gènova, (1205) - † Viterbo, 18 d'agost de 1276) va ser Papa de l'Església Catòlica a partir del 1276.

Veure Dante Alighieri і Adrià V

Agnello Brunelleschi

Cant vint i cinquè de l'Infern que mostra la metamorfosi d'Agnel i la serp. Il·lustració de Gustave Doré Agnello Brunelleschi (... -), personatge florentí de la Divina Comèdia, objecte d'una de les metamorfosis que castiguen els lladres assignats al setè fossat.

Veure Dante Alighieri і Agnello Brunelleschi

Aimeric de Belenoi

Vida, en vermell, i miniatura que representa Aimeric de Belenoi Aimeric de Belenoi va ser un clergue i trobador del, nascut el 1216 al castell de L'Esparra (Gironda), prop de Bordeus.

Veure Dante Alighieri і Aimeric de Belenoi

Alain Corbin

Alain Corbin (Lonlay-l'Abbaye, 12 de gener de 1936) és un historiador francès, especialista del i estudiós del que ha vingut a denominar-se la història de les sensibilitats, en una línia que arrenca dels plantejaments de Lucien Febvre.

Veure Dante Alighieri і Alain Corbin

Al·legoria

Al·legoria de la justícia en una obra de Lucas Cranach L'al·legoria és un recurs literari consistent en una metàfora continuada.

Veure Dante Alighieri і Al·legoria

Albert V de Mangona

Albert V de Mangona (abans de 1203 – 1250), fou comte de Prato.

Veure Dante Alighieri і Albert V de Mangona

Aldo Manuzio

Aldo Manuzio (Sermoneta o Bassiano, 1449 — Venècia, 5 de febrer de 1515) va ser un humanista i impressor italià, fundador de la Impremta Aldina.

Veure Dante Alighieri і Aldo Manuzio

Aldobrandeschi

Els Aldobrandeschi foren una família feudal italiana que va governar territoris a la Maremma, a la regió de Sovana o Soana i a les terres de Grosseto.

Veure Dante Alighieri і Aldobrandeschi

Alecto (mitologia grega)

Alecto o Al·lecto (grec: Ἀληκτώ, "la implacable") és una de les tres fúries que segons la mitologia grega habitava el tàrtar.

Veure Dante Alighieri і Alecto (mitologia grega)

Alessio Interminelli

o Interminei -com l'anomena Dante- va ser un noble de Lucca que va viure al.

Veure Dante Alighieri і Alessio Interminelli

Alexandre de Riquer i Ynglada

Alexandre de Riquer i Ynglada ("Inglada", segons algunes fonts), comte de Casa Dávalos (Calaf, l'Anoia, 3 de maig de 1856 - Palma, Mallorca, 13 de novembre de 1920) fou un intel·lectual i polifacètic artista català: dissenyador, dibuixant, pintor, gravador, bibliòfil, exlibrista, escriptor i poeta, essent una de les figures més importants del modernisme a Catalunya.

Veure Dante Alighieri і Alexandre de Riquer i Ynglada

Alexandre Soumet

Louis Alexandre Soumet (Castellnou d'Arri, Aude, 29 de gener de 1786 - París, 30 de març de 1845) fou un poeta i dramaturg francès.

Veure Dante Alighieri і Alexandre Soumet

Alexis-François Artaud de Montor

Alexis-François Artaud de Montor (París, 31 de juliol de 1772 - 12 de novembre de 1849) va ser un diplomàtic i historiador francès.

Veure Dante Alighieri і Alexis-François Artaud de Montor

Alighieri

Els Alighieri van ser una família de Florència, dins de la petita noblesa, esdevinguda cèlebre per tenir entre els seus membres l'escriptor Dante Alighieri Primer tipus d'escut: ''Partito d'oro e di nero, alla fascia attraversante d'argento'' Segon tipus d'escut Alighieri: ''D'azzurro, al semivolo levato d'oro'' Dante, el primogènit de la casa (casata), es casà amb Gemma Donati, i van tenir els fills anomenats Jacopo, Pietro i Antonia (la futura Suor Beatrice).

Veure Dante Alighieri і Alighieri

Aloïdes

Segons la mitologia grega, els aloïdes (en Ἀλωεῖδαι, Aloeîdai) o alòades (Ἀλωάδαι, Alōádai) van ser dos gegants bessons, anomenats Otos (Ὦτος) i Efialtes, que Posidó va tenir d'Ifimedia, filla de Tríopas.

Veure Dante Alighieri і Aloïdes

Amerigo Vespucci

Amerigo Vespucci (a.me.ɾ'i.ɡo ves.p'ut.t͡ʃi) (9 de març de 1454, Florència - 22 de febrer de 1512, Sevilla, Corona de Castella) va ser un navegant florentí que va treballar al servei del regne de Portugal i de la Corona de Castella.

Veure Dante Alighieri і Amerigo Vespucci

Ammià Marcel·lí

Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí va ser un militar i historiador romà del, el darrer ciutadà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.

Veure Dante Alighieri і Ammià Marcel·lí

Amorosa visione

Amorosa visione és el títol d'un poema al·legòric de Giovanni Boccaccio escrit el 1342 en tercets hendecasíl·labs, en què narra un somni en el qual s'apareixen diverses virtuts i anhels humans, tots ells vençuts per la canviant Fortuna.

Veure Dante Alighieri і Amorosa visione

Andrea del Castagno

Fresc de Niccolò da Tolentino (1456), obra d'Andrea del Castagno Andrea di Bartolo di Bargilla dit Andrea del Castagno (~1421 - 19 d'agost de 1457), va ser un pintor florentí.

Veure Dante Alighieri і Andrea del Castagno

Andreu Febrer i Callís

Andreu Febrer i Callís (Vic, 1375/1380 - Vic, 1437/1444) fou un notable poeta català de la baixa edat mitjana, que a més fou un militar destacat i traductor en català de La Divina Comèdia de Dante.

Veure Dante Alighieri і Andreu Febrer i Callís

Angiolello da Carignano

Angiolello da Carignano (-...) va ser un polític italià.

Veure Dante Alighieri і Angiolello da Carignano

Anna Maria Saludes

Anna Maria Saludes i Amat (Baiona, 1939) és una traductora i docent catalana.

Veure Dante Alighieri і Anna Maria Saludes

Antènor

Segons la mitologia grega, Antènor (en Άντήνωρ; en Antenor) va ser un rei de Tràcia que participà en la Guerra de Troia, i que fou un dels millors consellers del Rei Príam.

Veure Dante Alighieri і Antènor

Anton Maria Salvini

Anton Maria Salvini (en llatí Antonius Maria Salvinius, Florència, 12 de gener de 1653 – Florència, 17 de maig de 1729) va ser un hel·lenista italià.

Veure Dante Alighieri і Anton Maria Salvini

Antoni Bulbena i Tosell

, escrit també Tusell a certes obres i a la ''Gran enciclopèdia catalana'') fou un catedràtic català, lexicògraf, traductor de molts clàssics (Homer, Dant, William Shakespeare o fins i tot Émile Zola) i editor de textos catalans medievals.

Veure Dante Alighieri і Antoni Bulbena i Tosell

Arc of a Scythe

317x317px La sèrie literària Arc of a Scythe (que en català seria “Arc d'una Dalla” o “l'Arc de la Dalla”) és una trilogia escrita per l'autor de literatura juvenil Neal Shusterman.

Veure Dante Alighieri і Arc of a Scythe

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.

Veure Dante Alighieri і Aristòtil

Armando Rojas Guardia

Armando Rojas Guardia (Caracas, Veneçuela, 8 de setembre de 1949 - 9 de juliol de 2020) va ser un reconegut poeta, assagista i crític literari veneçolà; la seva obra està relacionada amb el pensament místic llatinoamericà i amb aspectes vinculats a la comunitat LGBT a la qual pertany.

Veure Dante Alighieri і Armando Rojas Guardia

Armonía Somers

Armonía Liropeya Etchepare Locino, coneguda pel seu pseudònim artístic Armonía Somers (Pando, 17 d'octubre de 1914 – Montevideo, 1 de març de 1994), va ser una escriptora i pedagoga uruguaiana.

Veure Dante Alighieri і Armonía Somers

Arnaut Daniel

cançoner K Arnaut Daniel fou un trobador occità del, nascut a Rabairac, Dordonya.

Veure Dante Alighieri і Arnaut Daniel

Arquebisbat de Florència

Larquebisbat de Florència —Arcidiocesi di Firenze; Archidioecesis Florentina — és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Toscana.

Veure Dante Alighieri і Arquebisbat de Florència

Arsenal de Venècia

Vista de l'entrada a l'Arsenal, de Canaletto (1732) LArsenal de Venècia (en italià Arsenale di Venezia) és una drassana i base naval que va tenir un paper preponderant en la construcció del poder naval de la República veneciana.

Veure Dante Alighieri і Arsenal de Venècia

Art

L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.

Veure Dante Alighieri і Art

Art del Renaixement

El naixement de Venus de Sandro Botticelli, c. 1485, Uffizi, Florència Art del Renaixement és la pintura, escultura i arts decoratives d'un període de la història d'Europa conegut com a Renaixement, que va sorgir com un estil diferenciat a Itàlia cap a l'any 1400 dC, en paral·lel amb els desenvolupaments que es van produir en filosofia, la literatura, la música, la ciència i la tecnologia entre els segles XIV i XVI.

Veure Dante Alighieri і Art del Renaixement

Art poètica

LArt poètica (Ars Poetica. en llatí), també coneguda com a Epístola als Pisons (Epistula ad Pisones), forma part de les Epístoles d'Horaci i és la més llarga de totes, així com ho és respecte a la resta de composicions del poeta: té 476 hexàmetres.

Veure Dante Alighieri і Art poètica

Arturo Farinelli

Arturo Farinelli (Intra, província de Novara 1867 - Torí 1948) fou un erudit hispanista i romanista italià.

Veure Dante Alighieri і Arturo Farinelli

Arunt

Arunt o Arrunt (Arruns) va ser un harúspex etrusc d'avançada edat citat per Lucà a La Farsàlia.

Veure Dante Alighieri і Arunt

Astrologia

L'home i l'astrologia Rellotge astrològic de Venècia Lastrologia (del grec: αστρολογία.

Veure Dante Alighieri і Astrologia

Audiollibre

enregistraments professionals Un audiollibre és un enregistrament d'un llibre llegit en veu alta per locutors i locutores, narradors i narradores, en la seva versió íntegra de l'obra original i sense música de fons.

Veure Dante Alighieri і Audiollibre

Augusta Holmès

Augusta Mary Anne Holmès (París, 16 de desembre de 1847 - íd., 28 de gener de 1903) fou una compositora francesa de pares irlandesos.

Veure Dante Alighieri і Augusta Holmès

Auguste Rodin

François-Auguste-René Rodin (París, 12 de novembre de 1840 - Meudon, 17 de novembre de 1917), fou un dels més reconeguts escultors de tots els temps, considerat el fundador de l'escultura moderna.

Veure Dante Alighieri і Auguste Rodin

Aurora (mitologia)

''Aurora'', de Jean-Honoré Fragonard. En la mitologia romana, Aurora fou el nom amb què els romans coneixien la deessa Eos, la personificació de l'alba.

Veure Dante Alighieri і Aurora (mitologia)

Ausiàs March

Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, ca. 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.

Veure Dante Alighieri і Ausiàs March

Avarícia

Lavarícia (del llatí avaritia) és l'ànsia de posseir més del que es té, especialment en tot allò relacionat amb els diners o les coses materials.

Veure Dante Alighieri і Avarícia

Azzo VIII d'Este

Azzo VIII d'Este (mort el 31 de gener de 1308) va ser senyor de Ferrara, Mòdena i Reggio des del 1293 fins a la seva mort.

Veure Dante Alighieri і Azzo VIII d'Este

Ángel Crespo

va ser un poeta, assagista i traductor castellà.

Veure Dante Alighieri і Ángel Crespo

Íñigo López de Mendoza

Íñigo López de Mendoza, Marquès de Santillana i Comte del "Real de Manzanares" (Carrión de los Condes, província de Palència, 19 d'agost de 1398 - Guadalajara, 25 de març de 1458), fou un militar i poeta del prerenaixement.

Veure Dante Alighieri і Íñigo López de Mendoza

Óscar Esquivias

L'escriptor, a la dreta, a les Jornades Poètiques d'Olmillos de Sasamón, l'agost de 2014 Óscar Esquivias (Burgos, 28 de juny de 1972) és un poeta, novel·lista i contista espanyol, resident a Madrid.

Veure Dante Alighieri і Óscar Esquivias

Àngels Cardona Castro

Ángeles Cardona Castro, de casada Ángeles Cardona de Gibert (Tarragona, 3 de setembre de 1923 - Barcelona, 5 de febrer de 2011) va ser una escriptora, traductora, poetessa, romanista i pedagoga catalana.

Veure Dante Alighieri і Àngels Cardona Castro

Àtila

Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.

Veure Dante Alighieri і Àtila

Bagnacavallo

Bagnacavallo és una ciutat italiana de la província de Ravenna a la regió Emília-Romanya.

Veure Dante Alighieri і Bagnacavallo

Baptisteri de Sant Joan

El baptisteri de Sant Joan (en italià Battistero di San Giovanni) és un edifici religiós de Florència, a la Toscana (Itàlia).

Veure Dante Alighieri і Baptisteri de Sant Joan

Basílica de la Santa Creu

Santa Creu La Basílica de la Santa Creu, situada a la plaça homònima de Florència, és una de les esglésies més grans oficiades pels franciscans i una de les majors realitzacions del gòtic a Itàlia.

Veure Dante Alighieri і Basílica de la Santa Creu

Batalla de Campaldino

La batalla de Campaldino tingué lloc l'11 de juny de 1289 entre els güelfs (que en sortiren victoriosos), del costat florentí, i els gibelins, del costat d'Arezzo.

Veure Dante Alighieri і Batalla de Campaldino

Batalla de Montaperti

La Batalla de Montaperti es va lliurar el 4 de setembre de 1260 entre les repúbliques de Florència i Siena en la Toscana com a part del conflicte entre els güelfs i gibel·lins.

Veure Dante Alighieri і Batalla de Montaperti

Beata Beatrix

Beata Beatrix és un pintura a l'oli sobre tela de l'artista prerafaelita Dante Gabriel Rossetti, realitzada el 1870.

Veure Dante Alighieri і Beata Beatrix

Beatrice Portinari

anomenada també Bice, és, segons alguns crítics literaris, la figura històrica rere el personatge dantesc de Beatriu.

Veure Dante Alighieri і Beatrice Portinari

Beda

Beda (Comtat de Durham, Northumbria, 672/673 – Monestir de Jarrow, 25 de maig de 735), conegut també com a Beda el Venerable, va ser un monjo benedictí als monestirs de Wearmouth i Jarrow (comtat de Durham).

Veure Dante Alighieri і Beda

Benedetto Varchi

arxiudata.

Veure Dante Alighieri і Benedetto Varchi

Benedict Cumberbatch

Benedict Timothy Carlton Cumberbatch CBE (Hammersmith, Anglaterra, 19 de juliol de 1976) és un actor anglès.

Veure Dante Alighieri і Benedict Cumberbatch

Benet XV

Benet XV (en llatí: Benedictus XV, en italià: Benedetto XV) és el nom que va adoptar el cardenal Giacomo Giambattista della Chiesa en ser escollit papa de Roma, càrrec que ostentà fins a la seva mort l'any 1922.

Veure Dante Alighieri і Benet XV

Benozzo Gozzoli

Benozzo Gozzoli (c. 1421 – 1497) va ser un pintor italià del Renaixement florentí.

Veure Dante Alighieri і Benozzo Gozzoli

Bernat Hug de Rocabertí

Creu de l'orde de Sant Joan de Jerusalem o de l'Hospital Bernat Hug de Rocabertí i d'Erill (entre 1415/1420-1485) pertanyia al llinatge dels Rocabertí de Cabrenys.

Veure Dante Alighieri і Bernat Hug de Rocabertí

Bernat Metge

Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 – 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes.

Veure Dante Alighieri і Bernat Metge

Bertran de Born

Bertran de Born (1140 - després de 1215) va ser un noble, trobador i soldat occità.

Veure Dante Alighieri і Bertran de Born

Bertrand Russell

fou un matemàtic i filòsof gal·lès, un dels més influents del, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950.

Veure Dante Alighieri і Bertrand Russell

Biblioteca Bodmeriana

La Biblioteca Bodmeriana o Biblioteca Bodmer és una important biblioteca suïssa que es troba a Cologny, als afores de Ginebra.

Veure Dante Alighieri і Biblioteca Bodmeriana

Biblioteca de la Universitat de Sydney

La Biblioteca de la Universitat de Sydney és un conjunt de biblioteques de la Universitat i comprèn vuit ubicacions en diversos campus de la universitat.

Veure Dante Alighieri і Biblioteca de la Universitat de Sydney

Biblioteca Museu Víctor Balaguer

La Biblioteca Museu Víctor Balaguer, ubicada al municipi de Vilanova i la Geltrú, va ser fundada l'any 1884 per Víctor Balaguer.

Veure Dante Alighieri і Biblioteca Museu Víctor Balaguer

Biblioteca Popular de L'Avenç

Primer número de la col·lecció: ''D'aquí i d'allà'' de Santiago Rusiñol, editat a Barcelona l'any 1903 La Biblioteca Popular de L'Avenç fou una col·lecció literària editada per la Tipografia de L'Avenç des de 1903 fins a 1926.

Veure Dante Alighieri і Biblioteca Popular de L'Avenç

Boban Marjanović

Boban Marjanović, en serbi ciríl·lic: Бобан Марјановић; (Boljevac, Sèrbia, 15 d'agost de 1988) és un jugador de bàsquet serbi que juga a Dallas Mavericks de l'NBA i a la selecció de Sèrbia.

Veure Dante Alighieri і Boban Marjanović

Bolonya

Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.

Veure Dante Alighieri і Bolonya

Bonconte Montefeltro

Bonconte Montefeltro va ser fill de Guiu I Montefeltro.

Veure Dante Alighieri і Bonconte Montefeltro

Bondelmonte

Bondelmonte és una òpera en tres actes del compositor Giovanni Pacini amb llibret de Salvatore Cammarano, estrenada al Teatro della Pergola de Florència el 18 de juny de 1845.

Veure Dante Alighieri і Bondelmonte

Bonifaci VIII

Bonifaci VIII (Anagni, cap al 1235 – Roma, 11 d'octubre de 1303) va ser Papa de l'Església Catòlica de 1294 a 1303.

Veure Dante Alighieri і Bonifaci VIII

Bonturo Dati

Bonaventura Dati, anomenat Bonturo (Lucca, - Florència, 1324) va ser un comerciant i polític italià.

Veure Dante Alighieri і Bonturo Dati

Bonvesin de la Riva

Bonvesin de la Riva (Milà, 1240-1315) fou un poeta italià del Duocento.

Veure Dante Alighieri і Bonvesin de la Riva

Borís Zàitsev

, nom complet amb patronímic Borís Konstantínovitx Zàitsev, transcripció francesa Boris Konstantinovitch Zaïtsev, fou un escriptor, novel·lista, contista, dramaturg i traductor rus i una de les últimes figures importants de l'Edat de Plata.

Veure Dante Alighieri і Borís Zàitsev

Bou de Falaris

Plat de ceràmica possiblement de Pesaro amb el Bou de Peril·lo i Falaris, 1550 El bou de Falaris hauria estat un instrument de tortura i execució utilitzat en l'antiga Grècia.

Veure Dante Alighieri і Bou de Falaris

Branca Doria

Branca Doria (vers 1233-1325), membre de la notable família gibel·lina genovesa dels Doria.

Veure Dante Alighieri і Branca Doria

Brigantaggio

Viatgers assaltats pels brigants, pintura de Bartolomeo Pinelli (1817). Brigantaggio és un terme que designa el bandolerisme que es va donar a Itàlia, sobretot a finals del i durant el primer decenni del segle següent.

Veure Dante Alighieri і Brigantaggio

Bronzino

''Venus, Cupido, la Follia i el Temps'' Agnolo di Cosimo (Florència, 17 de novembre de 1503 – Florència, 23 de novembre de 1572), generalment conegut com Il Bronzino, o Agnolo Bronzino (erròniament, en el passat, també se li van atribuir els noms dAgnolo Tori i dAngelo (Agnolo) Allori), fou un pintor manierista italià de Florència.

Veure Dante Alighieri і Bronzino

Brunetto Latini

''Els llibres del tresor''. Llibre I. Pàgina del bestiari que descriu el mico. Brunetto Latini (Florència, vers 1220 - 1294) va ser un notari, filòsof, i canceller de la república florentina.

Veure Dante Alighieri і Brunetto Latini

Buoso Donati

Buoso Donati (... - final del) és un dels cinc lladres florentins que Dante menciona en la Divina Comèdia, a la setena fossa del vuitè cercle de l'Infern dedicada als fraudulents que són culpables de robatori (Inf. XXV).

Veure Dante Alighieri і Buoso Donati

Cacciaguida

Cacciaguida degli Elisei (Florència, vers 1091-Palestina, vers 1148) va ser un croat florentí, rebesavi de Dante Alighieri.

Veure Dante Alighieri і Cacciaguida

Calendari fix internacional

El calendari fix internacional (també conegut com a CFI, pla Cotsworth, calendari Cotsworth o pla Eastman) és una proposta de reforma del calendari dissenyada per l'anglès Moses B. Cotsworth i presentada per primera vegada el 1902.

Veure Dante Alighieri і Calendari fix internacional

Can Garcini

Can Garcini és una masia situada al carrer del Xiprer, 40-46 del barri d'El Guinardó a Barcelona, catalogada com a bé d'interès documental (categoria D).

Veure Dante Alighieri і Can Garcini

Cangrande I della Scala

Cangrande I della Scala fou fill d'Albert I della Scala.

Veure Dante Alighieri і Cangrande I della Scala

Capaneu

museu Getty. Capaneu (Καπανεύς, Capaneus) fill d'Hiponous i d'Astinome (o Laodice) fou un dels mítics set Cabdills tebans que van marxar des d'Argos a Tebes.

Veure Dante Alighieri і Capaneu

Carles Riba i Bracons

Carles Riba i Bracons (Barcelona, 23 de setembre de 1893 - 12 de juliol de 1959) va ser un escriptor i poeta català.

Veure Dante Alighieri і Carles Riba i Bracons

Carlo Gozzi

El comte Carlo Gozzi (Venècia, 13 de desembre de 1720 - 4 d'abril de 1806), escriptor italià, va ser un dels majors representants de l'oposició al moviment il·lustrat de la Itàlia del.

Veure Dante Alighieri і Carlo Gozzi

Carlo Maria Maggi

Carlo Maria Maggi (Milà, 3 de maig de 1630 - Milà, 22 d'abril de 1699) va ser un escriptor i comediògraf llombard, considerat el pare de la literatura milanesa moderna.

Veure Dante Alighieri і Carlo Maria Maggi

Carlo Porta

Carlo Porta (Milà, 15 de juny de 1776 - 5 de gener de 1821) fou un poeta italià que escrivia en milanès, dialecte central del llombard occidental.

Veure Dante Alighieri і Carlo Porta

Carrers de l'Alguer

Retolació de carrers en català al l'Alguer vella Retolació en català a l'Alguer Retolació a l'Alguer Aquest és un article sobre els carrers de l'Alguer.

Veure Dante Alighieri і Carrers de l'Alguer

Carrières des Lumières

Entrada Picasso Carrières des Lumières (Pedreres de les llums, en francès) és un centre d'art digital que projecta exposicions immersives centrades en l'obra de diferents artistes, en unes antigues pedreres.

Veure Dante Alighieri і Carrières des Lumières

Casa-Museu Segrelles

La Casa-Museu Segrelles, és un museu dedicat al pintor valencià Josep Segrelles, ubicat junt a la casa natalícia de l'autor, en Albaida.

Veure Dante Alighieri і Casa-Museu Segrelles

Castelnuovo Magra

Castelnuovo Magra (en lígur: Castarnò) és un comune (municipi) de la província de La Spezia, a la regió italiana de la Ligúria, situat uns 90 km al sud-est de Gènova i uns 15 km a l'est de La Spezia.

Veure Dante Alighieri і Castelnuovo Magra

Catalano dei Malavolti

Escut de la família Malavolti Fra Catalano dei Malavolti (Bolonya, 1210 aC - Ermita de Ronzano, 1285).

Veure Dante Alighieri і Catalano dei Malavolti

Català antic

Divisió dialectal moderna de l'antic domini del català medieval. El català antic o català medieval (catalanesc, romanç, català modern: català antic) va ser la llengua romànica parlada durant l'edat mitjana precursora de la llengua catalana moderna i de les seves varietats dialectals conegudes com a català occidental i català oriental La seva extensió medieval va abastar el Principat de Catalunya, el Regne de València, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer a Sardenya, territoris tots ells integrats a la Corona d'Aragó, a més de moltes zones del Regne de Múrcia, integrat a la Corona de Castella.

Veure Dante Alighieri і Català antic

Català modern

El català modern és el català dels segles i, dit tradicionalment de la Decadència.

Veure Dante Alighieri і Català modern

Catàbasi

La catàbasi o descens a l'inframón (κατάβασις, del κατὰ "sota" i βαίνω "anar") és un episodi recurrent en la mitologia, l'èpica i la biografia dels herois.

Veure Dante Alighieri і Catàbasi

Catello di Rosso Gianfigliazzi

Catello di Rosso Gianfigliazzi (Florència, s.XIII) fou un noble, banquer i usurer florentí, fill de Rosso di Adimaro, que apareix a la Commedia de Dante.

Veure Dante Alighieri і Catello di Rosso Gianfigliazzi

Cavalcante dei Cavalcanti

Cavalcante de' Cavalcanti (mort vers 1280) va ser un filòsof epicur florentí, pare de l'amic de Dante Alighieri el poeta Guido Cavalcanti.

Veure Dante Alighieri і Cavalcante dei Cavalcanti

Cayetano Rosell y López

Cayetano Rosell y López retratat a ''Los Poetas contemporaneos'' per Antonio María Esquivel 1846 - Museu del Prado, Madrid Cayetano Rosell i López (Aravaca, 1817 – Madrid, 26 de març de 1883) va ser un bibliògraf, historiador, dramaturg, editor i traductor espanyol.

Veure Dante Alighieri і Cayetano Rosell y López

Càstig

El càstig, normalment, és la imposició d'un resultat indesitjable o desagradable a un grup o individu, resolt per una autoritat —en contextos que van des de la disciplina infantil fins al dret penal — com a resposta i dissuasió a una acció o comportament particular que es consideri indesitjable o inacceptable.

Veure Dante Alighieri і Càstig

Cèrber

En la mitologia grega, el ca Cèrber (en Κέρβερος; en Cerberus) era el guardià de les portes de l'Hades (l'infern).

Veure Dante Alighieri і Cèrber

Còdex Trivulziano 1080

El còdex Trivulziano 1080 és un manuscrit conservat a la Biblioteca Trivulziana de Milà que conté el text de La Divina Comèdia de Dante Alighieri, a més dels Capítols de Jacopo Alighieri i alguns poemes de Bosone Novello da Gubbio.

Veure Dante Alighieri і Còdex Trivulziano 1080

Còmic biogràfic

Vinyeta de còmic biogràfic El còmic biogràfic, sol explicar la vida d'alguna persona, molts d'ells de personatges famosos, tot resumint-ne la vida.

Veure Dante Alighieri і Còmic biogràfic

Cúpula de Santa Maria del Fiore

La cúpula de Santa Maria del Fiore és la coberta del creuer de la basílica de Santa Maria del Fiore de Florència.

Veure Dante Alighieri і Cúpula de Santa Maria del Fiore

Cecco Angiolieri

Francesco Angiolieri, anomenat Cecco (Siena, 1260 circa – Siena, 1311/1313), fou un poeta i escriptor italià, contemporani de Dante Alighieri, que pertanyia a l'històric casal nobiliari dels Angiolieri.

Veure Dante Alighieri і Cecco Angiolieri

Censura

Novel·la passada per la censura l'any 1924 La censura (del llatí censura) és l'ús de poder, per part d'un estat, organització o qualsevol tipus de grup influent, per a controlar la llibertat d'expressió.

Veure Dante Alighieri і Censura

Censura a Espanya

La censura a Espanya es refereix a totes les accions que es poden considerar com la supressió de la llibertat d'expressió a l'estat espanyol.

Veure Dante Alighieri і Censura a Espanya

Cesare Badiali

Cesare Badiali (Bolonya, 1805 - idm. 19 de novembre de 1865) fou un cantant d'òpera (baix-baríton) italià.

Veure Dante Alighieri і Cesare Badiali

Cesare San Fiorenzo

Cesare San Fiorenzo (Gènova, 1833 - 1909) fou un compositor italià del Romanticisme.

Veure Dante Alighieri і Cesare San Fiorenzo

Cesena

Cesena és una ciutat d'Itàlia a la província de Forlì-Cesena (regió d'Emília-Romanya) amb prop de cent mil habitants.

Veure Dante Alighieri і Cesena

Charles Hall Grandgent

Charles Hall Grandgent (Dorchester, Massachusetts, 1862 — Cambridge, Massachusetts, 1939) va ser un filòleg romanista estatunidenc, especialista en italianística.

Veure Dante Alighieri і Charles Hall Grandgent

Children of Men

Children of Men és una pel·lícula de ciència-ficció anglo-estatunidenca escrita i dirigida per Alfonso Cuarón, adaptació de la novel·la homònima de P.D. James, estrenada el 2006.

Veure Dante Alighieri і Children of Men

Chrétien de Troyes

Chrétien de Troyes (1135-1190, dates probables) va ser un dels primers autors importants de la literatura francesa.

Veure Dante Alighieri і Chrétien de Troyes

Christina Rossetti

Christina Georgina Rossetti (Londres, 5 de desembre de 1830 – 29 de desembre de 1894) va ser una poeta anglesa que va escriure una varietat de poemes romàntics, texts devocionals i poesia infantil.

Veure Dante Alighieri і Christina Rossetti

Ciampolo de Navarra

Ciampólo (de Gian Paolo o Jean Paul), originari del regne de Navarra, és un personatge de la Divina Comèdia de Dante Alighieri, que apareix en el vint-i-dosè cant, en la cinquena fossa del vuitè cercle de l'Infern, entre els estafadors o baraters.

Veure Dante Alighieri і Ciampolo de Navarra

Cianfa Donati

va ser membre de la famosa família florentina dels Donati.

Veure Dante Alighieri і Cianfa Donati

Cimabue

Cenni di Pepo, (Giovanni) Cimabue (c. 1240 — c. 1302), també conegut com a Bencivieni di Pepo o Benvenuto di Giuseppe, fou un pintor italià i creador de mosaics florentí.

Veure Dante Alighieri і Cimabue

Cino da Pistoia

Cino da Pistoia o Guittoncino dei Sinibaldi (Pistoia, 1265-1337) fou un escriptor i polític toscà (Itàlia).

Veure Dante Alighieri і Cino da Pistoia

Codex Laurentianus plut. 90.125

El Codex Laurentianus plut.

Veure Dante Alighieri і Codex Laurentianus plut. 90.125

Comèdia

La comèdia (del llatí comoedĭa, aquest mot prové alhora del grec antic κωμῳδία, kōmōidía) és un dels gèneres clàssics del teatre, a partir del qual s'ha estès a d'altres arts escèniques com ara el cinema.

Veure Dante Alighieri і Comèdia

Comentaris de la Guerra Civil

Comentaris de la Guerra Civil (Commentarii De Bello Civili o, abreujat, De Bello Civili) és una obra historiogràfica del polític i militar romà Juli Cèsar.

Veure Dante Alighieri і Comentaris de la Guerra Civil

Comte l'Arnau

El Comte Arnau és un personatge noble de la mitologia catalana.

Veure Dante Alighieri і Comte l'Arnau

Conatus

El conatus és la força vital o l'esforç de persistència dels éssers, és a dir, la tendència a perdurar i mantenir-se, ja es tracti d'espècies vives (que tendeixen a nodrir-se i reproduir-se), de matèria o energia (com il·lustra el principi de conservació).

Veure Dante Alighieri і Conatus

Conclave

La Capella Sixtina és el lloc on se celebra el conclave El conclave o conclau és la reunió que celebra el Col·legi Cardenalici de l'Església Catòlica per a escollir un nou Bisbe de Roma, càrrec que duu aparellats el de Papa (Summe Pontífex i Pastor Suprem de l'Església Catòlica) i el de Cap d'estat de la Ciutat del Vaticà.

Veure Dante Alighieri і Conclave

Conrado del Campo

Conrado del Campo y Zabaleta (Madrid, 28 d'octubre de 1878 - Madrid, 17 de març de 1953), compositor, director d'orquestra i professor espanyol.

Veure Dante Alighieri і Conrado del Campo

Consolació de la filosofia

La consolació de la filosofia (traducció del llatí: De consolatione philosophiae) és una obra filosòfica escrita per Boeci cap a l'any 524.

Veure Dante Alighieri і Consolació de la filosofia

Conspiració dels Pazzi

Medalla commemorativa de la victòria de Llorenç de Mèdici en la Conspiració dels Pazzi. La Conspiració dels Pazzi va ser una conjura tramada per la família dels Pazzi contra els germans Lorenzo i Giulliano de la família dels Mèdici, que va tenir lloc l'any 1478 a la ciutat de Florència, amb la finalitat d'aconseguir el poder sobre la ciutat.

Veure Dante Alighieri і Conspiració dels Pazzi

Constança (prenom)

Constança és un prenom femení català.

Veure Dante Alighieri і Constança (prenom)

Constança de Sicília

Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.

Veure Dante Alighieri і Constança de Sicília

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Veure Dante Alighieri і Constantí I el Gran

Contribucions islàmiques a l'Europa medieval

Durant la plena edat mitjana (s. XI-XIII), el món islàmic va tenir la seva Edat d'Or cultural, i va difondre innovacions i idees a Europa, a través d'Al-Àndalus, Sicília i els Estats croats de l'Est.

Veure Dante Alighieri і Contribucions islàmiques a l'Europa medieval

Copa Confederacions 2013

La Copa Confederacions 2013 va ser la novena edició de la Copa Confederacions de la FIFA.

Veure Dante Alighieri і Copa Confederacions 2013

Corona triomfal

Teodosi ofereix una corona de llorer al guanyador dels jocs romans, relleu de l'obelisc de l'hipòdrom de Constantinoble. Estàtua de la deessa Victòria a Berlín. La corona triomfal (en llatí: corona triumphalis), era una distinció honorífica que simbolitzava un reconeixement de l'estat cap al qui la rebia.

Veure Dante Alighieri і Corona triomfal

Cristina Zavalloni

Cristina Zavalloni (1973, Bolonya) és una cantaire i compositora contemporània italiana, que conrea estils com el jazz i la música experimental i avantguardista.

Veure Dante Alighieri і Cristina Zavalloni

Cristoforo Landino

Cristoforo Landino (Florència, 1424 - 1498), va ser un humanista i orador italià.

Veure Dante Alighieri і Cristoforo Landino

Cronologia dels escacs

Gravat del Libro de los juegos. Alfons X el Savi. La que segueix és una cronologia dels escacs.

Veure Dante Alighieri і Cronologia dels escacs

Cultura d'Itàlia

Un dels símbols de la cultura a Itàlia: la Basílica de Sant Marc a Venècia La cultura d'Itàlia és el conjunt de les manifestacions culturals produïdes en territori italià.

Veure Dante Alighieri і Cultura d'Itàlia

Cultura de Toscana

Vista de la ''Piazza dei Miracoli'' de Pisa, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. La cultura de Toscana és coneguda pel seu ric llegat artístic i la gran influència que ha exercit a la cultura d'Itàlia.

Veure Dante Alighieri і Cultura de Toscana

Cunizza da Romano

Cunizza da Romano (nascuda vers 1198) va ser una noble italiana, tercera filla d'Ezzelino II da Romano i Adelaida di Mangona, i germana d'Ezzelino III i Alberico da Romano.

Veure Dante Alighieri і Cunizza da Romano

Dante (Granados)

Dante és un poema simfònic d'Enric Granados estrenat el juny de 1908 en una audició privada al Palau de la Música Catalana.

Veure Dante Alighieri і Dante (Granados)

Dante Gabriel Rossetti

'''Dante Gabriel Rossetti''', retrat fet per William Holman Hunt (1853). Dante Gabriel Rossetti (Londres, 12 de maig de 1828 – Birchington-on-Siga, Kent, 10 d'abril, 1882) va ser un poeta, il·lustrador, pintor i traductor anglès.

Veure Dante Alighieri і Dante Gabriel Rossetti

Dante i Beatriu

Dante i Beatriu és una pintura a loli sobre tela, realitzada per Henry Holiday el 1883, considerada l'obra més important de l'artista.

Veure Dante Alighieri і Dante i Beatriu

Dante i Virgili a l'infern

Dante i Virgili a l'infern (en francès: Dante et Virgile) és un quadre del pintor academicista francès William-Adolphe Bouguereau, que fou realitzat l'any 1850.

Veure Dante Alighieri і Dante i Virgili a l'infern

Dante nella vita e nei tempi suoi

Dante nella vita e nei tempi suoi és una pel·lícula italiana del 1922 dirigida per Domenico Gaido.

Veure Dante Alighieri і Dante nella vita e nei tempi suoi

Dantedì

Dantedì és el dia nacional dedicat a Dante Alighieri a Itàlia i se celebra cada 25 de març.

Veure Dante Alighieri і Dantedì

Darío Xohán Cabana

Darío Xohán Cabana (Roás, Cospeito, Terra Chá, 19 d'abril de 1952 - 17 de novembre de 2021) va ser un escriptor gallec.

Veure Dante Alighieri і Darío Xohán Cabana

David de Trebisonda

David Comnè fou el darrer emperador de Trebisonda, que va governar en vint-i-dosè lloc durant el període 1460-1463.

Veure Dante Alighieri і David de Trebisonda

Deípile

Deípile (Δηιπύλη) va ser, segons la mitologia grega, una princesa d'Argos, filla d'Adrast i d'Amfítea, filla de Prònax.

Veure Dante Alighieri і Deípile

Decadència

La Decadència és el període de la literatura catalana que comença amb l'Edat Moderna fins a la Renaixença catalana del.

Veure Dante Alighieri і Decadència

Decameró

El Decameró (en italià: Decameron, Decamerone; paraula composta a partir del grec δέκα 'deu' i ἡμέρα 'dia') és una obra magna de la literatura medieval europea.

Veure Dante Alighieri і Decameró

Despertador de viatge

Despertador de viatge Peter, al voltant de 1960 Un despertador de viatge, rellotge de viatge i en alguns casos despertador de petaca, és un despertador la característica primordial del qual és que ha de tenir unes mides, disseny i pes, que ho facin fàcilment transportable durant un viatge, per la qual cosa normalment sol estar contingut en una caixa o estoig.

Veure Dante Alighieri і Despertador de viatge

Devilman

Devilman és un còmic japonès creat per Go Nagai.

Veure Dante Alighieri і Devilman

Diego de San Pedro

Diego de San Pedro (¿1437-1498?) fou un poeta i narrador castellà del Prerenaixement.

Veure Dante Alighieri і Diego de San Pedro

Discmón

El Discmón (Discworld a l'original en anglès) és una saga de llibres d'humor i fantasia escrits per l'escriptor anglès Terry Pratchett que tenen com a escenari un món en forma de disc pla i rodó que és subjectat per quatre elefants que reposen damunt d'una tortuga gegant que vaga per l'univers.

Veure Dante Alighieri і Discmón

Dolcí

Dolcí (1250-1307), conegut també com a Fra Dolcino o Dolcí de Novara (en italià: Dolcino da Novara), va ser un líder religiós italià, continuador del mil·lenarisme de Gherardo Segarelli al davant de la secta dels Germans Apostòlics (en italià: Fraticelli Apostolici), que van prendre el nom de dulcinites.

Veure Dante Alighieri і Dolcí

Dolce stil novo

Dante, un dels estilnovistes més influents. El dolce stil novo o estilnovisme (en italià modern, dolce stile nuovo) és un important moviment poètic italià, que es va desenvolupar al.

Veure Dante Alighieri і Dolce stil novo

Domenico Balestrieri

Domenico Balestrieri (Milà, 16 d'abril de 1714 - Milà, 11 de maig de 1780) fou un poeta italià, autor d'obres en italià i en llombard.

Veure Dante Alighieri і Domenico Balestrieri

Domenico Gaido

Domenico Gaido (Torí, 1875 – Roma, 1950) fou un dissenyador de vestuari, escenògraf i director de cinema italià.

Veure Dante Alighieri і Domenico Gaido

Dorothea de Ficquelmont

La comtessa Dorothea de Ficquelmont, nascuda comtessa Dorothea (Daria Fiódorovna Дарья Фёдоровна) von Tiesenhausen a Sant Petersburg, Imperi Rus—10 d'abril de 1863, Venècia, Imperi austríac,Nikolai Alekséievitx Raievski Portrety zagovorili // Izbrannoie.

Veure Dante Alighieri і Dorothea de Ficquelmont

Dorothy L. Sayers

Dorothy L. Sayers (Oxford, 13 de juny de 1893 - Essex, 17 de desembre de 1957) va ser una escriptora, poeta i humanista anglesa.

Veure Dante Alighieri і Dorothy L. Sayers

Dues espases

La doctrina de les dues espases (en llatí utrumque gladium) al·ludeix a la relació política que s'estableix entre el poder temporal, representat per l'emperador germànic o romà d'Orient a l'Europa medieval, i el poder religiós, encarnat pel Papa.

Veure Dante Alighieri і Dues espases

Duocento

Púlpit del Baptisteri de Pisa Duocento o Dugento -a la seva versió arcaica- és la denominació del de la història d'Itàlia, especialment de la història de l'art.

Veure Dante Alighieri і Duocento

Eclogues

Les Eglogues són dos poemes hexàmetre en llatí d'estil bucòlic de Dante Alighieri, i fan referència a les Eglogues de Giovanni del Virgilio.

Veure Dante Alighieri і Eclogues

Edat Aristocràtica

L'Edat Aristocràtica és un terme encunyat pel filòsof italià Giambattista Vico per definir una de les edats en la seva teoria de la història.

Veure Dante Alighieri і Edat Aristocràtica

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Veure Dante Alighieri і Edat mitjana

Edifici Montaner i Simon

Ledifici Montaner i Simon està situat al carrer d'Aragó, 255 de l'Eixample de Barcelona i fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 1997.

Veure Dante Alighieri і Edifici Montaner i Simon

Eino Leino (poeta)

Eino Leino (nom real Armas Einar Leopold Lönnbohm, 6 de juliol de 1878, Paltamo, regió de Kainuu - 10 de gener de 1926 a Tuusula) fou un escriptor, periodista i crític finlandès.

Veure Dante Alighieri і Eino Leino (poeta)

El callejón de los milagros

El callejón de los milagros (Midaq Alley als Estats Units i Miracle Alley a Austràlia) és una pel·lícula mexicana dirigida per Jorge Fons i basada en la novel·la El carreró dels miracles de Naguib Mahfuz.

Veure Dante Alighieri і El callejón de los milagros

El camino de los ingleses

El camino de los ingleses és una pel·lícula de 2006 dirigida per Antonio Banderas.

Veure Dante Alighieri і El camino de los ingleses

El club Dumas

El Club Dumas és una novel·la de 1993 d'⁣Arturo Pérez-Reverte.

Veure Dante Alighieri і El club Dumas

El Europeo

El Europeo fou una revista barcelonina de publicació setmanal en castellà, activa entre els anys 1823 i l'abril del 1824, important per ser una de les vies d'entrada del romanticisme a Catalunya.

Veure Dante Alighieri і El Europeo

El nen i la garsa

El Nen i la Garsa (En japonès: 君たちはどう生きるか o Kimitachi wa Dō Ikiru ka, que segons la romantització Hepburn es traduiria literalment com: Com vius?) és una pel·lícula japonesa animada i fantàstica del 2023 escrita i dirigida per Hayao Miyazaki.

Veure Dante Alighieri і El nen i la garsa

El pensador

El pensador (francès: Le Penseur) és una de les escultures més famoses en bronze d'Auguste Rodin.

Veure Dante Alighieri і El pensador

El Quixot

Miguel de Cervantes El Quixot (en castellà, Don Quijote de la Mancha) és l'obra principal de l'escriptor castellà Miguel de Cervantes Saavedra i consta de dues parts: El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha, publicat el 1605, i El ingenioso caballero don Quijote de la Mancha, de 1615.

Veure Dante Alighieri і El Quixot

El somni de Dante

El somni de Dante (el seu títol complet era El somni de Dante en el moment de la mort de Beatrice) és una pintura a l'oli de 1871 realitzada per l'artista anglès prerafaelita Dante Gabriel Rossetti.

Veure Dante Alighieri і El somni de Dante

Elena Ferrante

Elena Ferrante (Nàpols, 1943) és una escriptora italiana.

Veure Dante Alighieri і Elena Ferrante

Elies Rogent i Massó

Elies Rogent i Massó (Barcelona, 1893 — Collbató (Baix Llobregat), 1924) fou un advocat, traductor i bibliògraf català.

Veure Dante Alighieri і Elies Rogent i Massó

Elizabeth Barrett Browning

Elizabeth Barret Browning (6 de març de 1806, Durham (Anglaterra) - 29 de juny de 1861, Florència) fou una destacada poeta en anglès, de l'era victoriana.

Veure Dante Alighieri і Elizabeth Barrett Browning

Elizabeth Siddal

Elizabeth Eleanor Siddal Rossetti (25 de juliol de 1829 - 11 de febrer de 1862) va ser una poeta, artista i model anglesa, retratada sovint pels artistes de la germandat Prerafaelita i especialment pel seu espòs, el pintor Dante Gabriel Rossetti.

Veure Dante Alighieri і Elizabeth Siddal

Els mals Papes

Els mals papes (en l'original Anglès The bad Popes) és un llibre de 1969, escrit per E. R. Chamberlin on documenta la vida dels vuit dels Papes més controvertits, en aquest s'hi poden trobar els següents Pontífex (anys papals entre parèntesis).

Veure Dante Alighieri і Els mals Papes

Emmanuel Intxauspe

Emmanuel Intxauspe (Atharratze, 1815 - Onizegaine, 1902) va ser un escriptor en euskera suletí nascut a Zuberoa.

Veure Dante Alighieri і Emmanuel Intxauspe

Enrico Fermi

fou un físic italià, nacionalitzat posteriorment estatunidenc, guardonat l'any 1938 amb el Premi Nobel de Física i conegut pel desenvolupament del primer reactor nuclear i el desenvolupament de la teoria quàntica.

Veure Dante Alighieri і Enrico Fermi

Enrique de Villena

Emblema de l'Orde de Calatrava Enric de Villena o d'Aragó conegut literàriament com a Marquès de Villena (Torralba, Castella, 1384 - Madrid, 1434) va ser un escriptor en castellà i català del, descendent dels comtes de Barcelona.

Veure Dante Alighieri і Enrique de Villena

Enuig

La ràbia, ira o enuig és una emoció bàsica que implica una resposta incòmoda i no cooperativa a una provocació o amenaça percebuda, o per a lluitar contra allò que trobem injust o indignant.

Veure Dante Alighieri і Enuig

Enveja

L'enveja (del llatí invidia) és una emoció desagradable que experimenta una persona que desitja quelcom, sigui material o no, que posseeix una altra.

Veure Dante Alighieri і Enveja

Epifania de Miquel Àngel

Epifania és un dibuix en carbonet de l'artista del renaixement italià Michelangelo Buonarroti, datat circa 1550-1553.

Veure Dante Alighieri і Epifania de Miquel Àngel

Epodes

Els Iambes (Iambi, en llatí) o Epodes (Epodos, en llatí) –que és el nom amb què els estudiosos s’han referit a aquesta obra horaciana des de Quintilià (Institució oratòria, X, 1, 96)– és un poemari format per disset composicions de temàtica diversa (s’hi tracten l’amor, el desig per l’acabament de les guerres civils, el destí de Roma, els vicis de l’època, entre altres temes), escrites amb un cert lirisme i d’una manera més o menys sarcàstica i violenta, que apareix aproximadament el 30 aC, després que hagi vist la llum el primer llibre de les Sàtires (35-34 aC) i gairebé en el mateix moment en què l’autor, Horaci, en publica el segon.

Veure Dante Alighieri і Epodes

Erich Auerbach

Erich Auerbach (9 de novembre de 1892 a Berlín, Imperi Alemany - mort el 13 d'octubre de 1957 a Wallingford, Connecticut) va ser un acadèmic de la literatura, bibliotecari i romanista alemany d'origen jueu, nascut a Berlín, on va treballar a la Biblioteca Estatal Prussiana i fou professor de la Universitat de Marburg.

Veure Dante Alighieri і Erich Auerbach

Ericto

En la literatura romana, Ericto, Erichtho o Eriton, és una llegendària bruixa de Tessàlia que apareix en diverses obres literàries.

Veure Dante Alighieri і Ericto

Ernest Mason Satow

Ernest Mason Satow de jove fotografiat a París el desembre de 1869. Sir Ernest Mason Satow GCMG PC; 30 de juny de 1843 – 26 d'agost de 1929), va ser un erudit britànic, diplomàtic i japonòleg. Satow era fill de pare d'origen alemany (Hans David Christoph Satow) i mare anglesa (Margaret, née Mason).

Veure Dante Alighieri і Ernest Mason Satow

Escola tomista de Barcelona

Escola tomista de Barcelona és un grup de filòsofs catalans de tendència neoescolàstica aplegats al voltant de la càtedra de metafísica de la Universitat de Barcelona que han ocupat ininterrompudament al llarg d'un segle.

Veure Dante Alighieri і Escola tomista de Barcelona

Esferes celestes

Pedro Apiano (Anvers, 1539) Les esferes celestes, o cossos celestes, foren objectes fonamentals dels models cosmològics estudiats per Plató, Èudox de Cnidos, Aristòtil, Claudi Ptolemeu, Nicolau Copèrnic i altres.

Veure Dante Alighieri і Esferes celestes

Església catòlica a Itàlia

L'Església Catòlica a Itàlia està constituïda per les institucions eclesiàstiques catòliques presents a Itàlia.

Veure Dante Alighieri і Església catòlica a Itàlia

Església de la Porciúncula

Nostra Senyora dels Àngels de la Porciúncula, o simplement església de la Porciúncula és una església franciscana del Tercer Orde Regular, situada a les proximitats de la Platja de Palma, Mallorca, prop del llogaret d'Es Pil·larí.

Veure Dante Alighieri і Església de la Porciúncula

Estudi de la història de l'art

Galeria dels Uffizi de Florència, que reunia la impressionant col·lecció dels Mèdici, ho va fer l'any 1765. teoria i la història de l'art. L'estudi de la història de l'art és la disciplina acadèmica l'objecte de la qual són les obres d'art en el seu desenvolupament històric i context estilístic (gènere, disseny, format i aparença), i els artistes en el seu context cultural i social.

Veure Dante Alighieri і Estudi de la història de l'art

Etymologiae

Foli 26v miniat a tintes vermella, groga, negra i verd del ''Còdex toledà'' Etimologies (Etymologiae o Originum sive etymologiarum libri viginti) és l'obra més coneguda d'Isidor de Sevilla.

Veure Dante Alighieri і Etymologiae

Ezra Pound

Ezra Weston Loomis Pound (Hailey, Idaho, Estats Units, 30 d'octubre de 1885-Venècia, Itàlia, 1 de novembre de 1972) fou un poeta, assagista, músic i crític nord-americà pertanyent a la Generació perduda.

Veure Dante Alighieri і Ezra Pound

Ezzelino da Romano

Ezzelino III da Romano (també Ezelin, Ecelino, Eçelino 25 d'abril de 1194 – 7 d'octubre de 1259) va ser un conqueridor, dictador, polític i soldat italià.

Veure Dante Alighieri і Ezzelino da Romano

Fals equilibri

John Cook (2018) Un fals equilibri és un error de pensament i un biaix mediàtic en què els periodistes presenten un tema com més equilibrat entre punts de vista oposats en pàgines d'opinió o tertúlies.

Veure Dante Alighieri і Fals equilibri

Farinata degli Uberti

Estàtua de Farinata a la galeria Uffizi, Florència Farinata degli Uberti va ser un aristòcrata florentí, capitost de la facció gibel·lina de la ciutat.

Veure Dante Alighieri і Farinata degli Uberti

Federico Fellini

Federico Fellini (Rímini, 20 de gener del 1920 - Roma, 31 d'octubre del 1993) fou un director de cinema i guionista italià.

Veure Dante Alighieri і Federico Fellini

Felip IV de França

Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.

Veure Dante Alighieri і Felip IV de França

Femen

Femen http://femen.org/ (en ucraïnès: Фемен) és un moviment feminista fundat a Kíev, Ucraïna, l'any 2008 que protesta contra el patriarcat, les dictadures, les institucions religioses i la indústria del sexe, elements considerats per l'organització com opressius per a les dones.

Veure Dante Alighieri і Femen

Ferrando Valentí

Ferrando Valentí o Ferran Valentí, (Ciutat de Mallorca, s. XV-1476), jurista, humanista, escriptor i traductor mallorquí de família noble.

Veure Dante Alighieri і Ferrando Valentí

Fiódor Dostoievski

Fiódor Mikhàilovitx Dostoievski (en rus: Фёдор Миха́йлович Достое́вский, Moscou, 11 de novembre de 1821 – Sant Petersburg, 9 de febrer de 1881) fou un dels escriptors més grans de la literatura russa.

Veure Dante Alighieri і Fiódor Dostoievski

Figa (signe)

germà La figa, originàriament un amulet italià anomenat Mano Fico, també va ser utilitzada pels etruscs a l'època romana.

Veure Dante Alighieri і Figa (signe)

Filippo Argenti

Filippo Argenti, també conegut com a Filippo Argente, era un ciutadà noble i reconegut polític güelf florentí del que pertanyia a la branca Cavicciuoli de la família aristocràtica d'Adimari.

Veure Dante Alighieri і Filippo Argenti

Filologia

La filologia és l'estudi de la llengua en fonts orals i escrites; és la intersecció entre la crítica textual, la crítica literària, la història i la lingüística (amb especial interès en l'etimologia).

Veure Dante Alighieri і Filologia

Filosofia occidental

Jònia, on va néixer la filosofia grega primerenca, a l'oest de l'Àsia Menor La filosofia occidental fa referència al pensament filosòfic i al seu desenvolupament a occident, distingint-se així de la filosofia oriental o d'altres tendències observades entre diversos pobles indígenes.

Veure Dante Alighieri і Filosofia occidental

Flègies

Dante i Virgili'', vitrall vuitcentista del Museo Poldi Pezzoli de Milà. En la mitologia grega, Flègies (en grec antic Φλεγύας Flegias) era Rei dels Làpites, fill d'Ares i Crise, una de les dues filles d'Halmos.

Veure Dante Alighieri і Flègies

Florència

Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.

Veure Dante Alighieri і Florència

Forese Donati

Forese Donati (1250-1296) és un poeta italià citat a La Divina Comèdia com a exemple de golafre.

Veure Dante Alighieri і Forese Donati

Forlì

Forlì és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, província de Forlì-Cesena.

Veure Dante Alighieri і Forlì

Foscor

''Foscor''. La foscor és l'absència de llum.

Veure Dante Alighieri і Foscor

Fotí de Sírmium

Fotí, en llatí: Photinus (Galàcia, al voltant de 300 - Galàcia, 376), va ser un bisbe romà del segle IV recordat pels cristians com herètic.

Veure Dante Alighieri і Fotí de Sírmium

Fra Alberigo

Alberigo Manfredi, conegut com a Fra Alberigo (mort vers 1307) fou un noble i frare italià de Faenza del.

Veure Dante Alighieri і Fra Alberigo

Fra Gomita

Fra Gomita fou frare menor, se sap que era nascut a Sardenya, que va viure al i que morí a Sàsser.

Veure Dante Alighieri і Fra Gomita

Françoise de Rimini

Françoise de Rimini és una òpera en cinc actes composta per Ambroise Thomas sobre un llibret francès de Jules Paul Barbier i Michel Carré, basat en la Divina commedia: Inferno de Dante.

Veure Dante Alighieri і Françoise de Rimini

France Prešeren

(en alemany Franz Preschern) va ser un poeta romàntic eslovè.

Veure Dante Alighieri і France Prešeren

Francesc d'Assís

Francesc d'Assís (en italià: Francesco d'Assisi, nascut Giovanni di Pietro Bernardone; Assís, 1181 / 1182-ibidem, 3 d'octubre de 1226) (data de la mort de Giovanni de Bernardone) (en castellà).

Veure Dante Alighieri і Francesc d'Assís

Francesc I Ordelaffi

Francesc I Ordelaffi conegut per Cecco I Ordelaffi, fou fill de Teobald I Ordelaffi.

Veure Dante Alighieri і Francesc I Ordelaffi

Francesc Pujols i Morgades

Francesc Pujols i Morgades (Barcelona, 11 d'agost de 1882 - Martorell, 13 de febrer de 1962) fou un escriptor i filòsof català.

Veure Dante Alighieri і Francesc Pujols i Morgades

Francesc Tamarit Fayos

Francesc Tamarit Fayos (Riola, 1941) és compositor i director, especialment en el camp de les bandes de música, i el 2003 era catedràtic numerari de contrapunt i fuga al Conservatori Superior de Música de València.

Veure Dante Alighieri і Francesc Tamarit Fayos

Francesc Trabal i Benessat

Francesc Trabal i Benessat (Sabadell, Vallès Occidental, 5 de maig de 1899 – Santiago de Xile, Xile, 8 de novembre de 1957) va ser un novel·lista, contista, crític de cinema i periodista català.

Veure Dante Alighieri і Francesc Trabal i Benessat

Francesca Bonnemaison i Farriols

Francesca Bonnemaison (Barcelona, 12 d'abril de 1872 - 13 d'octubre de 1949) fou una pedagoga, escriptora i promotora de l'educació femenina popular catalana.

Veure Dante Alighieri і Francesca Bonnemaison i Farriols

Francesca Polentani

Francesca Polentani, o Francesca de Rímini (1255-1285) era filla de Guiu I Polentani senyor de Ravenna.

Veure Dante Alighieri і Francesca Polentani

Francesco da Barberino

Francesco da Barberino (Barberino Val d'Elsa, 1264 - Florència, 1348) va ser un notari i poeta italià.

Veure Dante Alighieri і Francesco da Barberino

Francesco dels Cavalcanti

Metamorfosi de Buoso i Francesco en el Cant XXV de l'Infern. Anònim pisà, 1345. Francesco dels Cavalcanti (... - Gaville,...), va viure al, dit el "Guercio" ("Borni", però potser era una corrupció de Guccio o Güelf).

Veure Dante Alighieri і Francesco dels Cavalcanti

Francesco Filelfo

Francesco Filelfo (Tolentino, Itàlia, 25 de juliol de 1398 – Florència, 31 de juliol de 1481) va ser un humanista italià del Renaixement.

Veure Dante Alighieri і Francesco Filelfo

Francesco Petrarca

fou un important escriptor, poeta i humanista italià del o Trecento.

Veure Dante Alighieri і Francesco Petrarca

Francesco Selmi

Francesco Selmi (7 d'abril de 1817, Vignola, Ducat de Mòdena i Reggio - Vignola, Regne d'Itàlia, 13 d'agost de 1881) fou un químic italià considerat el cofundador, juntament amb l'escocès Thomas Graham, de la química dels col·loides.

Veure Dante Alighieri і Francesco Selmi

Francisco Imperial

Francisco Imperial (Sevilla, 1350 - 1409) va ser un poeta espanyol.

Veure Dante Alighieri і Francisco Imperial

Franciscus Accursius

Franciscus Accursius (en italià: Francesco d'Accorso; 1225 – 1293) va ser un jurista italià, fill del cèlebre jurista i glosador Accursius (amb el qui és confós sovint).

Veure Dante Alighieri і Franciscus Accursius

Frantxeska da Rimini

Francesca da Rimini és una òpera en dos actes de Serguei Rakhmàninov, amb llibret de Modest Ilyich Txaikovski.

Veure Dante Alighieri і Frantxeska da Rimini

Franz Liszt

, fou un compositor i pianista hongarès.

Veure Dante Alighieri і Franz Liszt

Friedrich Paulus

Friedrich Wilhelm Ernst Paulus (Guxhagen, 23 de setembre de 1890 – Dresden, 1 de febrer de 1957), va ser un Mariscal de Camp alemany durant la II Guerra Mundial, famós per la seva rendició a la Batalla de Stalingrad.

Veure Dante Alighieri і Friedrich Paulus

Gabriele Giolito de Ferrari

Fènix que reneix de les flames amb el lema '' Semper eadem '' (llatí: "Sempre la stessa") Giovanni Gabriele Giolito de Ferrari (Trino, circa 1508 - Venècia, 1578) va ser un tipògraf italià.

Veure Dante Alighieri і Gabriele Giolito de Ferrari

Gaietà Vidal i de Valenciano

Gaietà Vidal i de Valenciano (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 3 d'octubre de 1834 — Barcelona, 22 d'agost de 1893) fou escriptor, advocat, doctor en filosofia i lletres i catedràtic de geografia històrica d'Espanya a la Universitat de Barcelona.

Veure Dante Alighieri і Gaietà Vidal i de Valenciano

Gal·loitàlic

El gal·loitàlic, també conegut com a padà, és una família de llengües romàniques occidentals que presenten característiques comunes d'una banda amb les llengües gal·loromàniques (com l'occità i el francès), i d'altra amb les italoromàniques (com l'italià).

Veure Dante Alighieri і Gal·loitàlic

Galder Gaztelu-Urrutia

Galder Gaztelu-Urrutia (Bilbao, 1974) és un director de cinema espanyol.

Veure Dante Alighieri і Galder Gaztelu-Urrutia

Galeot

Galeot, Galeotto o Galehaut és un cavaller de ficció de la llegenda artúrica.

Veure Dante Alighieri і Galeot

Galeries Víctor Manuel II

Les galeries Víctor Manuel II (en italià Galleria Vittorio Emanuele II) són unes galeries comercials de Milà que enllacen la piazza Duomo amb la piazza della Scala, on es troba el famós teatre de La Scala.

Veure Dante Alighieri і Galeries Víctor Manuel II

Gaspar Núñez de Arce

Gaspar Núñez de Arce (Valladolid, 4 d'agost de 1834 – Madrid, 9 de juny de 1903) fou un poeta i polític espanyol.

Veure Dante Alighieri і Gaspar Núñez de Arce

Güelfs i gibel·lins

El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles  i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.

Veure Dante Alighieri і Güelfs i gibel·lins

Gemma (nom)

Gemma Mengual Gemma és un nom femení que deriva del substantiu llatí gemma amb el significat originari de botó, després de borró i de minerals usats en joieria.

Veure Dante Alighieri і Gemma (nom)

Geoffrey Chaucer

Geoffrey Chaucer (Londres, c. 1343 - † 25 d'octubre del 1400) fou un escriptor, filòsof, diplomàtic i poeta anglès.

Veure Dante Alighieri і Geoffrey Chaucer

George Coșbuc

George Coșbuc (pronunciat en romanès:; 20 de setembre de 1866 - 9 de maig de 1918) va ser un poeta, traductor, professor i periodista romanès, més recordat pels seus versos que descrivien, lloaven i elogiaven la vida rural, les seves nombroses dificultats però també les seves ocasions d'alegria.

Veure Dante Alighieri і George Coșbuc

Ghisolabella Caccianemico

El Cercle Vuité de l'infern. Els alcavots i els seductors, dibuixats per Gustave Doré Ghisolabella Caccianemico era filla d'Alberto Caccianemico dell'Orso i germana de Venèdico; apareix citada pel seu germà a l'Infern de Dante Alighieri per causa d'una "indecent notícia" i és que el seu germà feu d'alcavot i la va entregar als braços del marquès de Ferrara (Infern XVIII).

Veure Dante Alighieri і Ghisolabella Caccianemico

Giacomo da Lentini

Giacomo da Lentini (ca. 1210 - ca. 1260) va ser un poeta d'Itàlia, de l'escola siciliana.

Veure Dante Alighieri і Giacomo da Lentini

Gianni Schicchi

Gianni Schicchi és una òpera còmica en un acte, composta per Giacomo Puccini sobre un llibret de Giovacchino Forzano, basat en una història referida breument en la Divina Comèdia de Dant.

Veure Dante Alighieri і Gianni Schicchi

Giorgio Agamben

Giorgio Agamben (Roma, 1942) és un filòsof italià, àmpliament considerat un dels pensadors més rellevants de la filosofia contemporània.

Veure Dante Alighieri і Giorgio Agamben

Giotto di Bondone

Giotto di Bondone (més conegut simplement com a Giotto, ca. 1267, Vicchio - 8 de gener de 1337, Florència) va ser un pintor i arquitecte italià.

Veure Dante Alighieri і Giotto di Bondone

Giovanni Boccaccio

Giovanni Boccaccio (Florència, 1313 - Certaldo o Florència, 21 de desembre del 1375), va ser un escriptor i humanista italià.

Veure Dante Alighieri і Giovanni Boccaccio

Giovanni di Paolo

''El matrimoni mísitic de Santa Caterina de Siena'', Metropolitan Museum of Art, Nova York. Giovanni di Paolo di Grazia (1399 o 1403 - 1482) va ser un pintor italià, que va treballar principalment a Siena.

Veure Dante Alighieri і Giovanni di Paolo

Giovinezza

Giovinezza (Joventut en italià) va ser l'himne oficial del Partit Nacional Feixista, del règim i de l'exèrcit.

Veure Dante Alighieri і Giovinezza

Giraut de Bornelh

Giraut de Bornelh o Guiraut (1138 - 1215) fou un trobador occità tan famós que els seus contemporanis l'anomenaven maestre dels trobadors.

Veure Dante Alighieri і Giraut de Bornelh

Giuseppe Schirò

Giuseppe Schirò, en arbëreshë Zef Skiroi, (Piana degli Albanesi, Sicília, 1865 - Nàpols, 1927) fou un poeta, lingüista, periodista i escriptor arbëreshë en albanès.

Veure Dante Alighieri і Giuseppe Schirò

Giuseppina Turrisi Colonna

Giuseppina Turrisi Colonna (Palerm, 2 d'abril de 1822 - Palerm, 17 de febrer de 1847) fou una poetessa civil i revolucionària siciliana i gran erudita, que es dedicà a l'estudi de les llengües i la història antigues.

Veure Dante Alighieri і Giuseppina Turrisi Colonna

Gorgona

Gorgona (Ὀργών o Γοργόνη; Urgo o Gorgon) és una petita illa de la mar Tirrena entre Toscana i Còrsega a uns 30 km de la costa de Toscana.

Veure Dante Alighieri і Gorgona

Govern mundial

El govern mundial és la unió de tots els pobles de la Terra sota un únic poder polític o govern unificat.

Veure Dante Alighieri і Govern mundial

Gramàtica

Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.

Veure Dante Alighieri і Gramàtica

Gran Teatre del Liceu

El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut com el Liceu, és un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Veure Dante Alighieri і Gran Teatre del Liceu

Great Books of the Western World

Els Great Books of the Western World són una col·lecció de llibres que formen el cànon del pensament i la literatura occidental.

Veure Dante Alighieri і Great Books of the Western World

Griu

El griu o grifó és una criatura mitològica ferotge i perillosa que té el cap i les potes de davant d'ocell rapaç gegant, amb plomes daurades, urpes esmolades i un bec ganxut.

Veure Dante Alighieri і Griu

Guglielmo Borsiere

Guglielmo Borsiere (Guiglielmo en l'ortografia original), és un personatge que probablement fou real, i potser visqué en temps de Dante, però del qual no es té cap informació històrica certa.

Veure Dante Alighieri і Guglielmo Borsiere

Guido Cavalcanti

Guido Cavalcanti (1258-1300) fou un poeta italià.

Veure Dante Alighieri і Guido Cavalcanti

Guido del Cassero

Guido del Cassero  (...-...) va ser un polític italià.

Veure Dante Alighieri і Guido del Cassero

Guido delle Colonne

Guido delle Colonne (Guido de Columna, o Guidonis de Columna) (Roma o Messina, vers 1210 - ?, després de 1287) fou un jurista i poeta de l'escola siciliana.

Veure Dante Alighieri і Guido delle Colonne

Guido Gozzano

Guido Gozzano (Torí, 1883 — Agliè, Piemont, 1916) va ser un escriptor italià pertanyent al grup de Els crepusculars.

Veure Dante Alighieri і Guido Gozzano

Guido Guinizzelli

Guido Guinizzelli (1230-1276) fou un poeta nascut a Bolonya precursor del estilnovisme (com reconeix el mateix Dante Alighieri) per la seva comparació entre la dona i elements celestials i angèlics i per la insistència que l'amant ideal ja no és el més noble sinó el que més s'esforça per ser-ho, en línia amb els seus plantejaments socials de defensa de la incipient burgesia.

Veure Dante Alighieri і Guido Guinizzelli

Guido, i' vorrei che tu e Lapo ed io

Guido, i' vorrei che tu e Lapo ed io (Guido, m'agradaria que tu i Lapo i jo) és un sonet de Dante Alighieri, Poesia LII de Le Rime.

Veure Dante Alighieri і Guido, i' vorrei che tu e Lapo ed io

Guillem II de Sicília

Guillem II de Sicília (en francès: Guillaume II) (1155 - 11 de novembre de 1189), dit el Bo, va ser rei del Regne de Sicília de 1166 fins a la seva mort.

Veure Dante Alighieri і Guillem II de Sicília

Guillem VII de Montferrat

Guillem VII de Montferrat, dit el Gran Marquès, fou marquès de Montferrat del 1253 al 1292.

Veure Dante Alighieri і Guillem VII de Montferrat

Guittone d'Arezzo

Guittone d'Arezzo (1235 – 1294) fou un poeta italià pertanyent al duocento que influí poderosament en Dante Alighieri, especialment en la seva elecció de la llengua vernacle com a vehicle expressiu i en l'ús del sonet.

Veure Dante Alighieri і Guittone d'Arezzo

Guiu Guerra

Guiu Guerra, quadre de Cosimo Sigoni, 1657 Guiu Guerra o Guido Guerra (vers 1220 - Montevarchi, octubre de 1272) va ser un condottiero i polític italià, fill del comte Marcovald i de Beatrice dei Conti de Capraia.

Veure Dante Alighieri і Guiu Guerra

Guiu II Polentani

Guiu II Polentani el jove, també conegut com a Guiu Novello Polentani fou nebot i successor de Lambert I Polentani el 1316.

Veure Dante Alighieri і Guiu II Polentani

Gustave Doré

Paul Gustave Doré (Estrasburg, 6 de gener de 1832 - París, 23 de gener de 1883) va ser un artista francès, gravador i il·lustrador.

Veure Dante Alighieri і Gustave Doré

Guy de Montfort

Guy de Montfort (1244- vers 1288) va ser comte de Nola, fill del sisè comte de Leicester Simó de Montfort i d'Elionor d'Anglaterra.

Veure Dante Alighieri і Guy de Montfort

Hail to the Thief

Hail to the thief és el sisè àlbum de la banda britànica Radiohead, publicat el 10 de juny de l'any 2003.

Veure Dante Alighieri і Hail to the Thief

Hamartia

El terme hamartia deriva del grec ἁμαρτία, de ἁμαρτάνειν hamartánein, un terme originalment usat pels arquers grecs i que significa "fallar la diana"" o "errar".

Veure Dante Alighieri і Hamartia

Hanníbal Barca (247 aC)

Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.

Veure Dante Alighieri і Hanníbal Barca (247 aC)

Hannibal Lecter

Hannibal Lecter és un personatge de ficció creat per Thomas Harris a la novel·la Red Dragon el 1981.

Veure Dante Alighieri і Hannibal Lecter

Hans Kelsen

Hans Kelsen AFI; (Praga, Imperi Austrohongarès, 1881- Orinda, Berkeley, Estats Units, 1973) fou un jurista, filòsof, professor i polític austríac d'origen jueu.

Veure Dante Alighieri і Hans Kelsen

Hans Lassen Martens

Hans Lassen Martensen (o Martensen Larsen nascut el 9 d'agost 1808 a Flensburg, Schlesvig i mort el 4 febrer de 1884 a Copenhaguen) fou un predicador i teòleg danès luterà.

Veure Dante Alighieri і Hans Lassen Martens

Harold Bloom

va ser un crític literari i professor universitari estatunidenc.

Veure Dante Alighieri і Harold Bloom

Hàpax legòmenon

Gràfic en escala logarítmica de freqüència dels mots a l'original anglès de ''Moby Dick''. El 44% de les paraules que s'hi usen són hàpax legòmenon (en vermell) i el 17% són dis legòmena (en blau). La Llei de Zipf preveu que aquesta mena de gràfics traçaran una línia recta decreixent.

Veure Dante Alighieri і Hàpax legòmenon

Heinrich Mücke

va ser un destacat pintor realista conegut per les seves pintures litúrgiques i de gènere, així com els frescos, que encara adornen alguns dels antics castells i catedrals d'Alemanya.

Veure Dante Alighieri і Heinrich Mücke

Heinrich Morf

Heinrich Morf (Münchenbuchsee, cantó de Berna, 23 d'octubre de 1854 - Thun, 23 de gener de 1921) fou un romanista i filòleg suís.

Veure Dante Alighieri і Heinrich Morf

Henry Wadsworth Longfellow

Henry Wadsworth Longfellow (Portland, Maine, 27 de febrer de 1807 - Cambridge, Massachusetts, 24 de març de 1882) fou un poeta estatunidenc autor de poesies significativament reeixides, cas de Light of Stars (La llum dels estels), Excelsior o A Psalm of Life (Un salm de la vida), confegí la primera traducció de la Divina Comèdia a nivell estatunidenc.

Veure Dante Alighieri і Henry Wadsworth Longfellow

Herrada de Landsberg

Herrada de Landsberg fou una monja alsaciana que nasqué cap a l'any 1130, en el castell de Landsberg, situat a la regió del Baix Rin.

Veure Dante Alighieri і Herrada de Landsberg

Història de l'art

La història de l'art és una branca de les ciències socials que estudia l'evolució de l'art a través del temps.

Veure Dante Alighieri і Història de l'art

Història de l'estètica

''El naixement de Venus'', de Sandro Botticelli, exemple arquetípic de bellesa clàssica. La història de l'estètica és una disciplina de les ciències socials que estudia l'evolució de les idees estètiques al llarg del temps.

Veure Dante Alighieri і Història de l'estètica

Història de l'italià

La història de la llengua italiana és la descripció diacrònica de les transformacions que la llengua italiana ha conegut al llarg del temps.

Veure Dante Alighieri і Història de l'italià

Història de l'observació lunar

L'estudi de la Lluna es remunta als primers temps de la història humana, en ser el cos celeste del sistema solar més proper a la Terra.

Veure Dante Alighieri і Història de l'observació lunar

Història de la crítica d'art

Història de la crítica d'art (Storia della critica d'arte en italià o History of Art Crticism en anglès) és un llibre escrit pel crític i historiador de l'art Lionello Venturi.

Veure Dante Alighieri і Història de la crítica d'art

Història de la pólvora als Països Catalans

Crònica de Bernardino Gómez Miedes L'ús de la pólvora a Catalunya està documentat per primer cop per part del rei Jaume el Conqueridor durant la conquesta de Mallorca el 1229 a la crònica sarraïna Kitab Tarih Mayurqa del, i més tard a la conquesta de València del mateix Jaume I el 1234.

Veure Dante Alighieri і Història de la pólvora als Països Catalans

Història del llibre

La història del llibre és una disciplina acadèmica que estudia sota diverses perspectives d'altres disciplines el llibre.

Veure Dante Alighieri і Història del llibre

Homer

Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.

Veure Dante Alighieri і Homer

Homo viator

Lhomo viator («home viatger» o «pelegrí», en llatí) és un antic tòpic literari de la literatura pagana i cristiana, que incloïa la vida des del naixement fins a la mort com un perillós i accidentat viatge d'aprenentatge que acabava en la maduresa (novel·la d'aprenentatge o bildungsroman), en l'autoconeixement o en la saviesa, o, en el cas cristià, el perdó i la Glòria ultraterrenal, i més rarament, com en William Shakespeare, en el no-res.

Veure Dante Alighieri і Homo viator

Honoré de Balzac

Honoré de Balzac (Tours, 20 de maig de 1799 - París, 18 d'agost de 1850) va ser el novel·lista francès més important de la primera meitat del i el principal representant de l'anomenada "novel·la realista".

Veure Dante Alighieri і Honoré de Balzac

Hortus deliciarum

LHortus deliciarum fou un manuscrit il·lustrat medieval realitzat i compilat per Herrada de Landsberg en el convent de Mont Sainte-Odile, a Ottrott.

Veure Dante Alighieri і Hortus deliciarum

Hospital de Santa Maria Nuova

Hospital de Santa Maria Nuova (en italià: Ospedale di Santa Maria Nuova) és un hospital situat a Florència, Itàlia.

Veure Dante Alighieri і Hospital de Santa Maria Nuova

Hovhannès Xiraz

''Expromt'', de Hovhannes Xiraz Hovhannès Xiraz (en armeni: Հովհաննես Շիրազ; 27 d'abril de 1915 – 14 de març de 1984) nascut Hovhannès Tadevossí Karapetian, fou un escriptor armeni que cultivà principalment la poesia, encara que també va escriure paràboles, quartets i traduccions.

Veure Dante Alighieri і Hovhannès Xiraz

Hugues Felicité Robert de Lamennais

Felicité Robert de Lamennais, també conegut com a Félicité Lamennais (Saint-Malo, 19 de juny de 1782 - París, 27 de febrer de 1854), fou un sacerdot i filòsof francès.

Veure Dante Alighieri і Hugues Felicité Robert de Lamennais

Humanisme

Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). Lhumanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al, i que va ser expandit per Europa durant els segles  i.

Veure Dante Alighieri і Humanisme

Humanisme català

Humanisme català és la denominació emprada per una part de la crítica tradicional (Rubió, Riquer) per designar el moviment humanista en la Corona d'Aragó.

Veure Dante Alighieri і Humanisme català

Iacopo Alighieri

Iacopo Alighieri (Florència, aprox. 1290 — Florència, 1348) va ser un poeta italià, fill de Dante Alighieri.

Veure Dante Alighieri і Iacopo Alighieri

Iacopo Rusticucci

Iacopo Rusticucci va ser un polític florentí del, militant de la facció dels güelfs.

Veure Dante Alighieri і Iacopo Rusticucci

Il libro dell'arte

Il libro dell'arte (El llibre de l'art) és un llibre escrit pel pintor italià Cennino Cennini entre el 1390 i el 1437 en llengua vulgar (barrejant els dialectes toscà i venecià).

Veure Dante Alighieri і Il libro dell'arte

Il trittico

Il trittico (El tríptic) és un conjunt de tres òperes compostes per Giacomo Puccini.

Veure Dante Alighieri і Il trittico

Imitació del foc

Imitació del foc és un poemari pòstum de Bartomeu Rosselló-Pòrcel; fou publicat el 1938 a Barcelona per les Edicions de la Residència d'Estudiants.

Veure Dante Alighieri і Imitació del foc

Incipit vita nova

Incipit vita nova (o Dante i Beatriu al jardí) és un quadre d'estil prerafaelita realitzat el 1903 pel pintor Cesare Saccaggi de Tortona.

Veure Dante Alighieri і Incipit vita nova

Incunable

Tirant lo Blanc Il·luminació amb gargots i dibuixos (notes marginals), incloent un perfil humà amb la boca oberta, amb múltiples llengües que surten. Copulata, "De Anima", f. 2a. HMD Collection, WZ 230 M772c 1485. Imatge de dues pàgines enfrontades "Phisicorum", fols.

Veure Dante Alighieri і Incunable

Infern

L'infern segons un romanç vuit-centista En certes religions, l'infern és l'indret o estat on reposaria l'ànima de la persona un cop ha mort.

Veure Dante Alighieri і Infern

Infern (La Divina Comèdia)

''Esquema de l'Infern'', de Sandro Botticelli (1490) LInfern (l’Inferno) és el primer dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri (el Dant).

Veure Dante Alighieri і Infern (La Divina Comèdia)

Infern - Cant Catorzè

Gustave Doré: "L'horrible sorral" dels violents contra Déu i la natura El cant catorzè de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en el tercer anell del Setè Cercle, on els pecadors són castigats sobre un "horrible sorral", de sorra ardent en què cauen flames constants a sobre dels condemnats.

Veure Dante Alighieri і Infern - Cant Catorzè

Infern - Cant Cinquè

500x500px El cant cinquè de l'infern de Dante Alighieri té lloc en el segon cercle, on són castigats els luxuriosos; estem en la nit entre el 8 i 9 de 1300 'abril (Dissabte Sant), o d'acord amb altres comentaristes entre el 25 i el 26 de març de 1300.

Veure Dante Alighieri і Infern - Cant Cinquè

Infern - Cant Desè

L'aparició de Farinata degli Uberti, il·lustració de Gustave Doré ''Farinata degli Uberti'', sèrie dels homes il·lustres, Andrea del Castagno (fresc separat, ara en emmagatzematge als Uffizi) El cant desè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en el sisè cercle, dins de la ciutat de Dite, on són castigats els heretges; estem a la matinada del 9 d'abril de 1300 (Dissabte Sant), o segons altres comentaristes del 26 de març de 1300.

Veure Dante Alighieri і Infern - Cant Desè

Infern - Cant Dinovè

El cant dinovè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en la tercera fossa del vuitè cercle; l'escenari és un terreny de pedra fosca ("lívida") en la qual s'obren multitud de pous circulars.

Veure Dante Alighieri і Infern - Cant Dinovè

Infern - Cant Dissetè

Gerió il·lustrat per Gustave Doré El cant dissetè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en el tercer anell del setè cercle, on són castigats els violents contra Déu, la natura i l'art, al final d'aquest anell els pelegrins troben un gran penya-segat.

Veure Dante Alighieri і Infern - Cant Dissetè

Infern - Cant Divuitè

Els alcavots i els seductors, segons il·lustració de Gustave Doré El divuitè cant de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en la primera i la segona fosses del vuitè cercle, en què són castigats els alcavots i els seductors en la primera i en la segona els aduladors; ens trobem al matí del 9 d'abril de 1300 (Dissabte Sant), o segons altres comentaristes el 26 de març de 1300.

Veure Dante Alighieri і Infern - Cant Divuitè

Infern - Cant Dotzè

El minotaure imaginat per Gustave Doré El dotzè cant de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en la primera secció (cercle menor, "girone") de les tres en què es divideix el setè cercle.

Veure Dante Alighieri і Infern - Cant Dotzè

Infern - Cant Novè

''Virgili parla amb els dimonis, Giovanni Stradano'' El cant novè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en el sisè cercle a la ciutat de Dite, on són castigats els heretges; ens trobem a l'alba del 9 abril de 1300 (Dissabte Sant), o d'acord amb altres comentaristes el 26 març de1300.

Veure Dante Alighieri і Infern - Cant Novè

Infern - Cant Onzè

Prop de la tomba del Papa Anastasi, il·lustració de Gustave Doré El cant onzè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en la vora, o límit del sisè cercle, on com hem vist, són castigats els heretges; ens trobem a l'alba de 9 abril 1300 (Dissabte Sant), o d'acord amb altres comentaristes el 26 març 1300.

Veure Dante Alighieri і Infern - Cant Onzè

Infern - Cant Primer

''A la meitat del camí de la vida / em vaig trobar dins d'una selva obscura / Perquè havia deixat la recta via''. (I, vv. 1-2). Il·lustració de Paul Gustave Doré. El primer cant de l'infern és l'inici de la Divina Comèdia escrita per Dante Alighieri entre el 1304 i el 1321 segons els diferents comentaristes, en què el protagonista es disposa a iniciar un viatge per l'inframón guiat per l'ànima del poeta Virgili.

Veure Dante Alighieri і Infern - Cant Primer

Infern - Cant Quart

400x400px El quart Cant de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en el primer cercle, els Llimbs on són els virtuosos no batejats; estem en la nit entre el 8 i 9 d'abril del 1300 (Dissabte Sant), o d'acord amb altres comentaristes entre el 25 i el 26 de març de 1300.

Veure Dante Alighieri і Infern - Cant Quart

Infern - Cant Quinzè

Brunetto Latini i els sodomites en l'infern, il·lustració de Francesco Scaramuzza El cant quinzè de l'Infern de Dante Alighieri, té lloc al tercer anell del setè cercle on són castigats els violents contra Déu, la natura i l'art, com ja s'ha enunciat en l'anterior cant.

Veure Dante Alighieri і Infern - Cant Quinzè

Infern - Cant Segon

El segon cant de lInfern de Dante Alighieri serveix de pròleg al poema, i té lloc fora del bosc; estem al vespre del 8 abril de 1300 (divendres sant), o segons altres comentaristes del 25 de març de 1300 (aniversari de l'Encarnació de Jesucrist).

Veure Dante Alighieri і Infern - Cant Segon

Infern - Cant Setè

Cant VII els avars i els pròdigs, il·lustració de Paul Gustave Doré En el marc del quart cercle de l'Infern de la Divina Comèdia de Dante Alighieri, el setè Cant de l'Infern comença amb unes paraules famoses i incomprensibles que pronuncia Plutos, el guardià infernal del quart cercle, on són castigats els avars i els pròdigs; presenta la descripció del càstig a què són sotmesos.

Veure Dante Alighieri і Infern - Cant Setè

Infern - Cant Setzè

Priamo della Quercia, il·lustració del Cant Setzè. El cant setzè de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en el tercer anell del setè cercle, on són castigats els violents contra Déu, la natura i l'art.

Veure Dante Alighieri і Infern - Cant Setzè

Infern - Cant Sisè

El sisè cant de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en el tercer cercle, on es castiga el pecat de la gola; estem en la nit entre el 8 i el 9 d'abril de 1300 (Dissabte Sant), o segons altres comentaristes entre el 25 i el 26 de març de 1300.

Veure Dante Alighieri і Infern - Cant Sisè

Infern - Cant Tercer

''La barca de Caront''. Fragment (1682-1685). Luca Giordano, Galleria di Luca Giordano ''El barquer Caront''. Il·lustració de Paul Gustave Doré El tercer cant de l'Infern, de Dante Alighieri, comença amb la famosa inscripció a la porta de l'infern i es desenvolupa en el preinfern, on són castigats els indecisos, i després a la ribera del riu Aqueront, primer dels rius infernals.

Veure Dante Alighieri і Infern - Cant Tercer

Infern - Cant Trenta-dosè

El cant trenta-dosè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc a la primera i la segona zones del novè cercle, en el  gel de Cocit, on són castigats els traïdors als parents (Caïna) aqui hi ha diversos condemnats descrits per Camicione dels Pazzi i després a l'Antenora trobarem els traïdors a la pàtria i al partit o traïdors polítics, entre ells un traïdor al partit güelf que va ser famós, Bocca dels Abati al qual s'atribueix la derrota de Montaperti contra els gibelins sienesos, que va tenir lloc abans de néixer Dante.

Veure Dante Alighieri і Infern - Cant Trenta-dosè

Infern - Cant Trenta-unè

William Blake- Anteu baixant Dante i Virgili al novè cercle de l'Infern (1826) El cant trenta-unè de l'Infern és un fragment de l'obra La Divina Comèdia.

Veure Dante Alighieri і Infern - Cant Trenta-unè

Infern - Cant Trentè

William-Adolphe Bouguereau (1825-1905) - Gianni Schicchi mossegant Capocchio davant Dante i Virgili a la fossa dels falsejadors de l'Infern (1850) El Cant trentè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc a la mateixa fossa desena del vuitè cercle, on són castigats els falsificadors.

Veure Dante Alighieri і Infern - Cant Trentè

Infern - Cant Tretzè

El cant tretzè de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en el segon anell del setè cercle, on són castigats els violents contra si mateixos.

Veure Dante Alighieri і Infern - Cant Tretzè

Infern - Cant Vint-i-Cinquè

El cant vint i cinquè pintat per Priamo de la Quercia. Segle XV. Giovanni Stradano. Cant XXV.

Veure Dante Alighieri і Infern - Cant Vint-i-Cinquè

Infern - Cant vint-i-dosè

XV. El cant vint-i-dosè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc al cinquè fossat del vuitè cercle, on són castigats els estafadors (baraters); som al matí del 9 d'abril de 1300 (Dissabte Sant), o segons altres comentaristes el 26 de març de 1300.

Veure Dante Alighieri і Infern - Cant vint-i-dosè

Infern - Cant Vint-i-Novè

Gustave Doré. Virgili renyant Dante perquè s'entreté mirant els condemnats de la novena fossa.El Cant Vint-i-novè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc a la novena i desena fossa del vuitè cercle, on són castigats respectivament els sembradors de discòrdia i els falsificadors (falsaris); som a la tarda del 9 d'abril del 1300 (Dissabte Sant), o segons altres comentaristes del 26 de març del 1300.

Veure Dante Alighieri і Infern - Cant Vint-i-Novè

Infern - Cant vint-i-quatrè

El cant vint-i-quatrè de l’Infern de Dante Alighieri té lloc a la setena fossa del vuitè cercle, on es castiguen els lladres.

Veure Dante Alighieri і Infern - Cant vint-i-quatrè

Infern - Cant vint-i-setè

El Cant vint-i-setè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc al vuitè fossat del vuitè cercle "Malebolge", on són castigats els consellers fraudulents.

Veure Dante Alighieri і Infern - Cant vint-i-setè

Infern - Cant vint-i-sisè

Dante i Virgili en la vuitena fossa de Malebolge. Gustave Doré El Cant d'Ulisses és el cant vint-i-sisè de l'Infern de Dante Alighieri.

Veure Dante Alighieri і Infern - Cant vint-i-sisè

Infern - Cant Vint-i-tresè

El cant vint-i-tresè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en la sisena fossa del vuitè cercle, on són castigats els hipòcrites; som al matí del 9 d'abril de 1300 (Dissabte Sant), o segons altres comentaristes el 26 de març de 1300.

Veure Dante Alighieri і Infern - Cant Vint-i-tresè

Infern - Cant vint-i-unè

''I van girar contra ell tots els punxons; però ell crida:«Que no gose ningú!»'' (XXI, vv. 71-72). Il·lustració de Paul Gustave Doré. El vint-i-unè cant de l'Infern de Dante Alighieri té lloc al cinquè fossat del vuitè cercle, on són castigats els estafadors o baraters; som al matí del 9 d'abril de 1300 (Dissabte Sant), o segons altres comentaristes el 26 de març de 1300.

Veure Dante Alighieri і Infern - Cant vint-i-unè

Infern - Cant vint-i-vuitè

Infern cant vint-i-vuitè: els promotors de discòrdies. Gustave Doré El cant vint-i-vuitè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc a la novena fossa del vuitè cercle, on es castiguen els sembradors de discòrdies civils, els qui trenquen i tallen el cos de la societat, i que per tant mereixen anar tallats a trossos eternament a l'infern.

Veure Dante Alighieri і Infern - Cant vint-i-vuitè

Infern - Cant Vintè

Els endevins. Il·lustració de Giovanni Stradano El cant vintè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en la quarta fossa del vuitè cercle on són castigats els endevins i els mags; estem a la matinada del 9 d'abril de 1300 (Dissabte Sant), o segons altres comentaristes del 26 de març del 1300.

Veure Dante Alighieri і Infern - Cant Vintè

Infern - Cant Vuitè

La lluita dels iracunds imaginada per William Blake El cant vuitè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en el cinquè cercle, és a dir, no ens movem del cercle en què hem entrat en l'anterior cant.

Veure Dante Alighieri і Infern - Cant Vuitè

Infern – Cant Trenta-tresè

Infern Cant XXXIII. Gustave Doré (Detall). Ugolino i Ruggieri El cant trenta-tresè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc a la segona i tercera zones del novè cercle, al gel del Còcit, on són castigats els traïdors a la pàtria i al partit (Antenora, segona zona) i els traïdors als hostes (Tolomea, tercera zona).

Veure Dante Alighieri і Infern – Cant Trenta-tresè

Infern- Cant Trenta-quatrè

Gustave Doré. Cant trenta quatrè de l'Infern. Llucifer. El cant trenta-quatrè  de l'Infern de Dante Alighieri té lloc a la quarta zona del novè cercle, al gel de Cocit, on són castigats els traïdors dels benefactors; som al vespre del 9 d'abril de 1300 (dissabte sant), o segons altres comentaristes del 26 de març de 1300.

Veure Dante Alighieri і Infern- Cant Trenta-quatrè

Inferno (novel·la)

Inferno és una novel·la de misteri del reconegut autor nord-americà Dan Brown, que forma part de la sèrie de novel·les de Robert Langdon, seguint a Àngels i Dimonis, El Codi da Vinci i el Simbol perdut.

Veure Dante Alighieri і Inferno (novel·la)

Inframón grec

C., Staatliche Antikensammlungen (número d'inventari 2797). LInframón grec és un terme general que s'empra per descriure als diferents regnes de la mitologia grega que es creia que estaven situats sota la terra o més enllà de l'horitzó.

Veure Dante Alighieri і Inframón grec

Isabella di Morra

Isabella di Morra (Favale, ca 1520 - ibídem, 1545 o 1546) fou una poetessa italiana.

Veure Dante Alighieri і Isabella di Morra

Isosil·làbic

Isosil·làbic és un vers combinat en estrofes amb la mateixa mesura sil·làbica i el mateix repartiment accentual.

Veure Dante Alighieri і Isosil·làbic

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Veure Dante Alighieri і Italià

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Veure Dante Alighieri і Itàlia

Ivan Frankó

Ivan Frankó (en ucraïnès: Іван Франко; nom complet i amb accents marcats: Іва́н Я́кович Франко́, transcrit al català: Ivan Iàkovytx Frankó) (poble de Nahuièvytxi, óblast de Lviv, 27 d'agost de 1856 - ciutat de Lviv, 28 de maig de 1916) va ser un poeta, escriptor, crític social i literari, periodista, economista i activista polític ucraïnès.

Veure Dante Alighieri і Ivan Frankó

Jacopo Mazzoni

La pala di Jacopo Mazzoni (Stagionato) all'Accademia della Crusca Jacopo Mazzoni (27 de novembre de 1548 - 10 d'abril de 1598) fou un filòsof italià, professor universitari i impulsor de les humanitats.

Veure Dante Alighieri і Jacopo Mazzoni

James Macpherson

James Macpherson (en gaèlic escocès, Seumas Mac a' Phearsain o Seumas MacMhuirich) (Ruthven, 27 d'octubre del 1736 - 17 de febrer del 1796) fou un poeta escocès, conegut principalment com a "traductor" del cicle poètic d'Ossian.

Veure Dante Alighieri і James Macpherson

Janus Djurhuus

Jens Hendrik Oliver Djurhuus, també conegut com a Janus Djurhuus, (Tórshavn, 26 de febrer de 1881 – Tórshavn, 1 de setembre de 1948) fou el primer poeta feroès modern.

Veure Dante Alighieri і Janus Djurhuus

Jaroslav Vrchlický

Jaroslav Vrchlický (Louny, Bohèmia, 17 de febrer de 1853 - Domažlice, 9 de setembre de 1912) va ser un del més grans poetes lírics txecs.

Veure Dante Alighieri і Jaroslav Vrchlický

Jaspi

El jaspi és una roca sedimentària.

Veure Dante Alighieri і Jaspi

Jaume Ferrer de Blanes

Jaume Ferrer de Blanes (Vidreres, 1445 — Blanes, 1523) fou cosmògraf, navegant, cartògraf i mercader, natural de Vidreres i resident a Blanes.

Veure Dante Alighieri і Jaume Ferrer de Blanes

Jaume Vallcorba i Plana

Jaume (o Santiago) Vallcorba i Plana (Tarragona, 21 de novembre del 1949 - Barcelona, 23 d'agost del 2014) fou un filòleg i editor català.

Veure Dante Alighieri і Jaume Vallcorba i Plana

Jean Fautrier

Jean Fautrier (París, 16 de maig de 1898 – Châtenay-Malabry, 21 de juliol de 1964) fou un pintor i escultor francès.

Veure Dante Alighieri і Jean Fautrier

Jean-Jacques Ampère

Jean-Jacques Ampère (Lió, 12 d'agost de 1800 - Pau, 27 de març de 1864) va ser un filòleg, escriptor i historiador francès. Se'l considera un dels precursors de la Literatura Comparada.

Veure Dante Alighieri і Jean-Jacques Ampère

Joan Andrés i Morell

Joan Andrés i Morell (Planes, el Comtat, 15 de febrer de 1740 - Roma, 12 de gener de 1817) fou un sacerdot jesuïta, humanista, historiador i crític literari valencià de la Il·lustració, autor de la primera història de la literatura universal i comparada.

Veure Dante Alighieri і Joan Andrés i Morell

Joan de Giorgio Vitelli i Simon

Joan de Giorgio Vitelli i Simon (l'Alguer 1870 - Roma? 1916) fou un escriptor i advocat alguerès, un dels principals exponents de la Renaixença catalana a l'Alguer.

Veure Dante Alighieri і Joan de Giorgio Vitelli i Simon

Joan Gelabert i Rian

Joan Gelabert i Rian (Sa Pobla, 2 de setembre de 1956 - 24 de setembre de 2021) fou un poeta, novel·lista, assagista i traductor en llengua catalana.

Veure Dante Alighieri і Joan Gelabert i Rian

Joana d'Aza

Juana de Aza, anomenada Juana Garcés (Haza, 1135 - Caleruega, 1205) fou una dona castellana, mare de sant Domènec de Guzmán i del beat Manés de Guzmán.

Veure Dante Alighieri і Joana d'Aza

Joaquim de Fiore

Joaquim de Fiore (Celico, Calàbria, 1130 - Monestir de San Martino di Canale, Calàbria, 1202) fou un teòleg, escriptor i filòsof calabrès.

Veure Dante Alighieri і Joaquim de Fiore

Joaquim Ruyra i Oms

Joaquim Ruyra i Oms (Girona, 27 de setembre del 1858 - Barcelona, 15 de maig del 1939) fou un escriptor, poeta i traductor català, considerat una figura clau de la literatura catalana moderna i un dels grans narradors del.

Veure Dante Alighieri і Joaquim Ruyra i Oms

João da Cruz e Sousa

va ser un poeta brasiler.

Veure Dante Alighieri і João da Cruz e Sousa

Jofré de Bouillon

Estàtua de Bronze de Jofré de Bouillon a la ''Hofkirche'' d'Innsbruck. Jofré de Bouillon (1058- Jerusalem, 1100) va ser un cavaller medieval i un dels líders de la Primera Croada des del 1096 fins a la mort.

Veure Dante Alighieri і Jofré de Bouillon

Johann Heinrich Füssli

Johann Heinrich Füssli (Zúric, 7 de febrer de 1741 - Putney Hill, Londres, 16 d'abril de 1825) va ser un dibuixant, pintor, historiador de l'art i escriptor suís, posteriorment establert a Gran Bretanya, on és conegut com a Henry Fuseli.

Veure Dante Alighieri і Johann Heinrich Füssli

John Flaxman

John Flaxman (1755-1826) fou un escultor, dibuixant, dissenyador i el principal artista del neoclassicisme a Anglaterra.

Veure Dante Alighieri і John Flaxman

John Keats

John Keats (Londres, 31 d'octubre de 1795 - Roma, 23 de febrer de 1821) fou un dels principals poetes britànics del romanticisme.

Veure Dante Alighieri і John Keats

José María Micó

José María Micó (Barcelona, 1961) és un poeta i traductor català, especialitzat en els clàssics dels Segles d'Or i el Renaixement italià.

Veure Dante Alighieri і José María Micó

José Viera y Clavijo

José de Viera y Clavijo (Los Realejos, Tenerife, 28 de desembre de 1731 - Las Palmas de Gran Canària, 21 de febrer de 1813) fou un escriptor, botànic i historiador espanyol, un dels màxims representants de la il·lustració canària.

Veure Dante Alighieri і José Viera y Clavijo

Josep Maria Carulla i Estrada

Josep Maria Carulla i Estrada (Igualada, l'Anoia, 1839 - Granada, 1919) fou un advocat i escriptor català, d'orientació catòlica tradicionalista.

Veure Dante Alighieri і Josep Maria Carulla i Estrada

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau

va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català.

Veure Dante Alighieri і Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau

Josep Maria Subirachs i Sitjar

Josep Maria Subirachs i Sitjar (Barcelona, 11 de març de 1927 - ibídem, 7 d'abril de 2014) fou un escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d'art català.

Veure Dante Alighieri і Josep Maria Subirachs i Sitjar

Josep Vicenç Foix i Mas

Huertas, J.M., Altaió, V. - http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?codi.

Veure Dante Alighieri і Josep Vicenç Foix i Mas

Juan Manuel de la Pezuela y de Ceballos

Juan Manuel de la Pezuela y de Ceballos (Lima, Virregnat del Perú, 16 de maig de 1809 - Madrid, Espanya, 1 de novembre de 1906) fou un militar i escriptor espanyol.

Veure Dante Alighieri і Juan Manuel de la Pezuela y de Ceballos

Juan Sapiña Camaró

Juan Sapiña Camaró (Cullera, 1905 - Mèxic, 1974) fou un dirigent socialista valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Veure Dante Alighieri і Juan Sapiña Camaró

Judes Macabeu

יהודה המכבי Judes Macabeu, també transcrit Judas Macabeu (en hebreu יהודה המכבי o המקבי 'Yehudah HaMakabi') va ser cap dels rebels jueus contra els selèucides a la mort del seu pare Mataties l'any 167 aC.

Veure Dante Alighieri і Judes Macabeu

Julio Martínez Mesanza

Julio Martínez Mesanza (Madrid; 14 de setembre de 1955) és un poeta espanyol i traductor de literatura italiana.

Veure Dante Alighieri і Julio Martínez Mesanza

Karl Vossler

Karl Vossler (Hohenheim, 6 de setembre de 1872 - Múnic, 18 de maig de 1949) va ser un historiador alemany de literatura, especialista en Dante i un dels més importants romanistes de la primera meitat del, amb publicacions d'italianística, hispanística i també sobre literatura francesa.

Veure Dante Alighieri і Karl Vossler

Kálmán Kalocsay

Portada de ''Streĉita Kordo ''(Corda tensada), obra cabdal de Kálmán Kalocsay. Reedició facsímil de 1978. Kálmán Kalocsay (Abaújszántó, 6 d'octubre de 1891 - 27 de febrer de 1976) va ser un poeta, traductor i redactor hongarès en esperanto.

Veure Dante Alighieri і Kálmán Kalocsay

L'accident de caça

L'accident de caça és una novel·la gràfica amb guió de David L. Carlson i dibuix de Landis Blair.

Veure Dante Alighieri і L'accident de caça

L'apoteosi d'Homer

L'Apoteosi d'Homer és un quadre pintat per Jean-Auguste Dominique Ingres el 1827 i que actualment es conserva al Museu del Louvre, a París.

Veure Dante Alighieri і L'apoteosi d'Homer

L'Enfer d'Henri-Georges Clouzot

L'Enfer d'Henri-Georges Clouzot és una pel·lícula dirigida, escrita i produïda per Henri-Georges Clouzot, fotografia d'Andréas Winding i Armand Thirard, que va romandre inacabada l'any 1964.

Veure Dante Alighieri і L'Enfer d'Henri-Georges Clouzot

L'escala de Jacob

L'Escala de Jacob (títol original: Jacob's Ladder) és un film de terror psicològic estatunidenc dirigit per Adrian Lyne, i estrenada l'any 1990.

Veure Dante Alighieri і L'escala de Jacob

L'home que es va perdre

L'home que es va perdre és una novel·la de Francesc Trabal i Benessat publicada l'any 1929.

Veure Dante Alighieri і L'home que es va perdre

La barca de Dante

La barca de Dante (en francès, La Barque de Dante o Dante et Virgile aux enfers) és una de les primeres pintures del romàntic francès Eugène Delacroix, i la que el va donar a conèixer.

Veure Dante Alighieri і La barca de Dante

La brigada malgastadora

Codex Altonensis: La brigada malgastadora (s. XIV-XV) La brigada malgastadora (o gaudidora) era una companyia de joves rics i malgastadors que va florir a Siena a la segona meitat del.

Veure Dante Alighieri і La brigada malgastadora

La Divina Comèdia

''Comencia la Comedia'', 1472 La Divina Comèdia (en italià originalment Commedia i rebatejada després com a Divina Commedia per Boccaccio) és l'obra més important de Dante Alighieri i una de les més rellevants de la literatura italiana i universal.

Veure Dante Alighieri і La Divina Comèdia

La divina comedia (Conrado del Campo)

La divina comedia és un poema simfònic compost per Conrado del Campo basat en l'infern de La Divina Comèdia de Dante Alighieri.

Veure Dante Alighieri і La divina comedia (Conrado del Campo)

La mort d'Artús

fades vetllant el rei, pintura d'Edward Burne-Jones (1898) El llibre La mort d'Artús (originalment, en francès mitjà, Morte Darthur i després Le Morte d'Arthur) és la versió de sir Thomas Malory sobre la història del Rei Artús i els cavallers de la Taula Rodona, basada en diverses llegendes angleses i franceses.

Veure Dante Alighieri і La mort d'Artús

La Muntanya dels set cercles

La Muntanya dels set cercles (The Seven Storey Mountain) és una autobiografia de Thomas Merton, del 1948, monjo trapenc i un conegut autor de les dècades dels 1940, 1950 i 1960. Merton va acabar el llibre en 1946 als 31 anys, cinc anys després d'entrar en l'Abadia de Getsemaní, a prop de Bardstown, Kentucky.

Veure Dante Alighieri і La Muntanya dels set cercles

La ricerca della lingua perfetta nella cultura europea

La torre de Babel (1563), Pieter Bruegel the Elder La ricerca della lingua perfetta nella cultura europea és un llibre de 1993 d'⁣Umberto Eco sobre els intents d'elaborar un llenguatge ideal.

Veure Dante Alighieri і La ricerca della lingua perfetta nella cultura europea

La Veu de Catalunya

La Veu de Catalunya va ser un diari en català fundat per Enric Prat de la Riba que es publicà a Barcelona des del primer de gener de 1899 fins al 8 de gener de 1937, amb dues edicions diàries.

Veure Dante Alighieri і La Veu de Catalunya

La Veu de Tortosa

La Veu de Tortosa fou el primer periòdic tortosí escrit íntegrament en català.

Veure Dante Alighieri і La Veu de Tortosa

La vida, manual d'ús

La vida instruccions d'ús (títol original en francès: La Vie mode d'emploi) és una novel·la de l'escriptor francès Georges Perec, publicada en 1978.

Veure Dante Alighieri і La vida, manual d'ús

Lano de Siena

Arcolano de Squarcia de Riccolfo Maconi, anomenat Lano de Siena (... - Pieve al Toppo, 26 de juny de 1288).

Veure Dante Alighieri і Lano de Siena

Lasciate ogne speranza voi ch’entrate

''Les portes de l'infern'', il·lustració de William Blake. Lasciate ogne speranza, voi ch'entrate (Abandoneu tota esperança, els que entren aquí) és la frase final del text sobre les portes de l'infern a la Divina Comèdia de Dante Alighieri.

Veure Dante Alighieri і Lasciate ogne speranza voi ch’entrate

Lavínia

''Lavínia a l'altar'', pintura de Mirabello Cavalori (1565), representant el moment en què els cabells de Lavínia s'encenen Segons la mitologia romana, Lavínia era filla de Latinus i Amata, única hereva al tron de la regió del Latium.

Veure Dante Alighieri і Lavínia

Le Rime

Le Rime (Les rimes) són un grup de poemes lírics de Dante Alighieri escrits al llarg de la seva vida i basats en la variada diversitat existencial i experiències estilístiques.

Veure Dante Alighieri і Le Rime

Leander (cràter)

Leander és un cràter de l'asteroide del tipus Amor (433) Eros, situat amb el sistema de coordenades planetocèntriques a 25.6 ° de latitud nord i 210.3 ° de longitud est.

Veure Dante Alighieri і Leander (cràter)

Leonetto Cipriani

El comte Leonetto Cipriani (Centuri, Còrsega, 16 d'octubre de 1812 – 10 de maig de 1888) fou un polític italià d'origen cors.

Veure Dante Alighieri і Leonetto Cipriani

Lepenski Vir

El jaciment de Lepenski Vir (serbi: Лепенски Вир) és un assentament de la prehistòria europea, de finals del mesolític danubià, localitzat a Sèrbia oriental, que data de més de 8.000 anys i que va desenvolupar un sistema econòmic i sociocultural elaborat.

Veure Dante Alighieri і Lepenski Vir

Les aventures de Sindbad

Les aventures de Sindbad (o Simbad) són unes històries contingudes a Les mil i una nits protagonitzades per Sindbad, prototip del mariner heroic de la literatura de viatges.

Veure Dante Alighieri і Les aventures de Sindbad

Les millors obres de la literatura universal

Les millors obres de la literatura universal (MOLU), és una col·lecció de llibres de literatura universal traduïda al català, iniciativa conjunta d'Edicions 62 i de La Caixa i dirigida per Joaquim Molas, amb l'assessorament de Josep M. Castellet i Pere Gimferrer.

Veure Dante Alighieri і Les millors obres de la literatura universal

Liber di Tre Scricciur

El Liber di Tre Scricciur (1274) és una obra de Bonvesin de la Riva (1240-c.1313).

Veure Dante Alighieri і Liber di Tre Scricciur

Life

Life és una revista estatunidenca amb diverses etapes de desenvolupament.

Veure Dante Alighieri і Life

Liris

Liris és un afluent del riu Garigliano, que naix als monts Simbruni dins la serralada dels Apenins prop del Lacus Fucinus.

Veure Dante Alighieri і Liris

Literatura

La literatura és l'art d'escriure.

Veure Dante Alighieri і Literatura

Literatura castellana

Miguel de Cervantes i la seva obra ''El Quixot'' són màxims exponents d'aquesta literatura. En aquesta novel·la, l'autor va consolidar la forma de literatura que la novel·la picaresca havia establert a Espanya a una narrativa de ficció que va servir de plantilla a molts novel·listes al llarg de la història de la literatura castellana.J.A.

Veure Dante Alighieri і Literatura castellana

Literatura catalana

La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.

Veure Dante Alighieri і Literatura catalana

Literatura croata

La literatura croata és la literatura feta en croat a Croàcia i Bòsnia i Hercegovina, encara que alguns autors escriguin a la Unió Europea, Canadà o als EUA.

Veure Dante Alighieri і Literatura croata

Literatura d'Ucraïna

La literatura ucraïnesa és introduïda aquí a través aquesta llista d'alguns dels personatges de l'esfera literària ucraïnesa, tant històrics com actuals.

Veure Dante Alighieri і Literatura d'Ucraïna

Literatura de viatges

Primera edició ''dels viatges de Gulliver'' de Jonathan Swift (1726) La literatura de viatges és l'escriptura sobre viatges amb valor literari.

Veure Dante Alighieri і Literatura de viatges

Literatura espanyola del Renaixement

Loçana andaluza'', Venecia, 1528. Página del título.1ª edición, exemplar únic. La Literatura espanyola del Renaixement està estretament vinculada a les relacions polítiques, militars, religioses i literàries entre Itàlia i Espanya des de mitjan XV que van suposar un floreixent intercanvi cultural entre aquests dos territoris.

Veure Dante Alighieri і Literatura espanyola del Renaixement

Literatura finesa

Miquel Agrícola Primera pàgina de l'edició original de ''Set germans'' Literatura finesa és un terme que fa referència a la literatura escrita a Finlàndia.

Veure Dante Alighieri і Literatura finesa

Literatura furlana

La Literatura furlana és el conjunt d'obres de la zona de parla furlà, principalment a la província italiana del Friül-Venècia Júlia.

Veure Dante Alighieri і Literatura furlana

Literatura grega antiga

grec del començament de les ''Els treballs i els dies'' d'Hesíode La literatura grega antiga és la literatura escrita en la llengua grega antiga des dels primers textos fins a l'època de l'imperi bizantí.

Veure Dante Alighieri і Literatura grega antiga

Literatura italiana

La literatura italiana inclou totes les obres escrites en italià i se sol dividir en diversos períodes segons els moviments artístics imperants en cada època.

Veure Dante Alighieri і Literatura italiana

Literatura medieval

El llibre de les divines obres, de Hildegard von Bingen La literatura medieval és un ampli període literari que inclou totes les obres literàries escrites a Europa i arreu durant l'edat mitjana.

Veure Dante Alighieri і Literatura medieval

Literatura occitana

Els primers texts de la literatura occitana aparegueren al: una Passió i Vida de sent Léger a Clarmont d'Alvèrnia; lEvangèli de sent Joan a Llemotges; els Boecis i el Cicle de Roland, del qual no hi ha constància escrita.

Veure Dante Alighieri і Literatura occitana

Literatura valldostana

La literatura valldostana és la literatura desenvolupada a la Vall d'Aosta, antic territori del Ducat de Savoia, després del Regne de Sardenya i actualment regió amb Estatut Especial d'Itàlia, en arpità o en francès.

Veure Dante Alighieri і Literatura valldostana

Liu Baiyu

Liu Baiyu (en xinès tradicional: 劉白羽; en xinès simplificat: 刘白羽; en pinyin: Liú Báiyǔ) (Pequín 1916 - 2005), escriptor xinès.

Veure Dante Alighieri і Liu Baiyu

Llac de Bolsena

El llac de Bolsena (en llatí: Lacus Volsinii o Vilsiniensis) és un llac de cràter de formació volcànica, situat al centre d'Itàlia.

Veure Dante Alighieri і Llac de Bolsena

Llengües d'Itàlia

grec '''(GC)''' Les llengües d'Itàlia són els idiomes que es parlen a Itàlia i que a banda de l'italià són o han estat les llengües maternes de certs estrats socials.

Veure Dante Alighieri і Llengües d'Itàlia

Llengües híbrides en la literatura medieval

L'ús de llengües híbrides en la literatura medieval és un dels fenòmens literaris més peculiars de la baixa edat mitjana, consistent en la redacció de textos en llengües híbrides, és a dir, textos que barrejaven dues llengües diferenciades de l'època.

Veure Dante Alighieri і Llengües híbrides en la literatura medieval

Llengües romàniques

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).

Veure Dante Alighieri і Llengües romàniques

Llibre del tresor

El Llibre del tresor (originalment en langue d'oïl: Li livres dou tresor), també conegut com Tesoro i Trésor, és una obra enciclopèdica compilada a França en llengua francesa antiga entre 1260 i 1267 per Brunetto Latini, polític, poeta, historiador i filòsof florentí, professor i amic de Dante Alighieri.des d Es tracta d'un còdex il·luminat del, conservat actualment a la Biblioteca Nacional de Rússia, a Sant Petersburg, amb la signatura Fr.

Veure Dante Alighieri і Llibre del tresor

Llista d'episodis de Borgen

Aquesta és una llista d'episodis de la sèrie de televisió Borgen, una sèrie de televisió danesa de drama polític creada per Adam Price amb els guionistes Jeppe Gjervig Gram i Tobias Lindholm i produïda per Danmarks Radio (DR).

Veure Dante Alighieri і Llista d'episodis de Borgen

Llista de compositors medievals

Llista de compositors medievals distribuïts per períodes.

Veure Dante Alighieri і Llista de compositors medievals

Llista de cràters de (433) Eros

Aquesta és una llista de cràters amb nom de (433) Eros, un asteroide que forma part dels asteroides Amor, descobert per l'astrònom alemany Carl Gustav Witt (1866-1946) el 1898.

Veure Dante Alighieri і Llista de cràters de (433) Eros

Llista de cràters de la Lluna: C-F

Llista de cràters de la Lluna (C-F) amb noms aprovats a la ''Gazetteer of Planetary Nomenclature'' mantinguda per la Unió Astronòmica Internacional, on s'inclou el diàmetre del cràter i l'epònim amb el qual es nomena el cràter.

Veure Dante Alighieri і Llista de cràters de la Lluna: C-F

Llista de filòsofs medievals

La filosofia medieval es desenvolupa des de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476) fins a la caiguda de Constantinoble l'any 1453.

Veure Dante Alighieri і Llista de filòsofs medievals

Llista de personatges històrics medievals a l'òpera

A la llista de personatges històrics medievals a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els segles cap al que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.

Veure Dante Alighieri і Llista de personatges històrics medievals a l'òpera

Llista dels llibres més venuts

Aquesta pàgina proporciona les llistes dels llibres i sèries de llibres individuals més venuts fins al moment i en qualsevol idioma.

Veure Dante Alighieri і Llista dels llibres més venuts

Lluís Frederic Picàbia

Lluís Frederic Picàbia és el personatge protagonista de L'home que es va perdre (1929), de Francesc Trabal.

Veure Dante Alighieri і Lluís Frederic Picàbia

Lluís Homar i Toboso

Lluís Homar i Toboso (Barcelona, 20 d'abril de 1957) és un actor i director teatral català.

Veure Dante Alighieri і Lluís Homar i Toboso

Lo somni

Lo somni (1399) és l'obra mestra de Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 - 1413) i considerada la primera manifestació de prosa humanística en català.

Veure Dante Alighieri і Lo somni

Loderingo degli Andalò

Fra Loderingo degli Andalò o Loderengo (Bolonya, cap a 1210 - Ronzano, 1293) va ser un religiós i polític italià.

Veure Dante Alighieri і Loderingo degli Andalò

Louis Andriessen

fou un compositor neerlandès.

Veure Dante Alighieri і Louis Andriessen

Lucía Etxebarria de Asteinza

Lucía Etxebarria de Asteinza (València, 7 de desembre de 1966), escriptora valenciana que escriu en castellà.

Veure Dante Alighieri і Lucía Etxebarria de Asteinza

Lucca

Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.

Veure Dante Alighieri і Lucca

Lucie Félix-Faure Goyau

Lucie Faure-Goyau (Amboise, França, 4 de maig de 1866 - París, 22 de juny de 1913) va ser una escriptora, poetessa i intel·lectual francesa coneguda per les seves produccions literàries filosòfiques i religioses i per haver estat membre del jurat del Premi Femina (1904).

Veure Dante Alighieri і Lucie Félix-Faure Goyau

Lucrècia (Roma)

Damià Campeny, mostra la figura de la jove Lucrècia sedent i morta. Té el pit descobert, un braç caigut i l'altre sobre una cuixa. Punyal a terra. Barcelona: Llotja de Mar Lucrècia és una figura llegendària en la tradició romana.

Veure Dante Alighieri і Lucrècia (Roma)

Lucrezia Marinella

Lucrezia Marinelli (Venècia, 1571 - 9 d'octubre de 1653) va ser una escriptora i poeta italiana, humanista veneciana, i defensora dels drets de les dones.

Veure Dante Alighieri і Lucrezia Marinella

Lucy Shapiro

és una biòloga del desenvolupament nord-americana.

Veure Dante Alighieri і Lucy Shapiro

Luigi Garlando

Luigi Garlando (Milà, 5 de maig de 1962) és un periodista i escriptor italià ha escrit una col·lecció anomenada Gol! que ja té 32 títols (a Itàlia 38), Super Gol! amb 5 (a Itàlia 7 o 8) i Reporters amb 3 volums (a Itàlia 9).

Veure Dante Alighieri і Luigi Garlando

Luna (Etrúria)

Luna (en grec antic Λούνα o Σελήνης πόλις) va ser una ciutat d'Etrúria, a l'esquerra del riu Macra a poca distància de la seva desembocadura i per tant prop de Ligúria.

Veure Dante Alighieri і Luna (Etrúria)

Lunigiana

Vista de Lunigiana entre Filattiera i Aulla. Mapa dels municipis de Lunigiana (en color vermell) La Lunigiana és un territori històric d'Itàlia, que avui es troba dins de les províncies de La Spezia i Massa i Carrara.

Veure Dante Alighieri і Lunigiana

Luxúria

La luxúria, en la Taula dels set pecats capitals de Hieronymus Bosch. Representació de la luxúria com a pecat capital La luxúria és un desig sexual desordenat i incontrolable.

Veure Dante Alighieri і Luxúria

Maestà di Ognissanti

Maestà di Ognissanti és el títol d'una pintura sobre taula, representant el tema de la Maestà, del pintor italià Giotto. Té unes dimensions monumentals de 204 cm × 325 cm.

Veure Dante Alighieri і Maestà di Ognissanti

Majòlica

XIV d'Úmbria (Itàlia), al Museu de Santa Maria della Scala de Siena. La majòlica (Del it. maiolica, anteriorment majorica, alteració del llatí Majorica, Mallorca) és una ceràmica amb un acabat vidriós especial.

Veure Dante Alighieri і Majòlica

Malaspina (família)

Escut de la família Malaspina La família Malaspina era una noble família italiana d'origen longobard que descendia de Bonifaci I, Margrave de la Toscana, a través de la línia Obertenghi que regia Lunigiana del al XIV a través de molts feus, i des del el marquesat de Massa i senyoria de Carrara, que després es va convertir en el Ducat de Massa i Carrara i més endavant el Principat de Massa i el marquesat de Carrara.

Veure Dante Alighieri і Malaspina (família)

Malatesta da Verucchio

Malatesta I da Verrucchio, (1212-Rimini 1312) fou fill de Malatesta della Penna.

Veure Dante Alighieri і Malatesta da Verucchio

Malatestino dall'Occhio

Malatesta o Malatestino (Rimini, ca. 1254-1317), dit dall'Ochio («el borni») va ser un noble italià, senyor de Rimini.

Veure Dante Alighieri і Malatestino dall'Occhio

Malebolgia

El cant divuitè segons Sandro Botticelli, amb el primer fossat dels alcavots i seductors, i el segon dels aduladors i llagoters A lInfern de Dante Alighieri, part de La Divina Comèdia, la Malebolgia o la Malebolge és el vuité cercle de l'Infern.

Veure Dante Alighieri і Malebolgia

Manuel Fernández-Galiano Fernández

Manuel Fernández-Galiano Fernández (Sevilla, 17 de juliol de 1918 - Madrid, 29 de novembre de 1988), va ser un hel·lenista i professor espanyol, membre de la Reial Acadèmia Espanyola.

Veure Dante Alighieri і Manuel Fernández-Galiano Fernández

Mapamundi del Beat de Liébana

El Mapamundi del Beat de Liébana és una de les principals obres cartogràfiques de l'alta edat mitjana.

Veure Dante Alighieri і Mapamundi del Beat de Liébana

Marc Juni Brut

Marc Juni Brut (en llatí: Marcus Junius Brutus) (lloc desconegut de la República Romana, c. 85 aC – Filipos, República Romana, 23 d'octubre de 42 aC) va ser un patrici romà, conegut per l'assassinat de Juli Cèsar.

Veure Dante Alighieri і Marc Juni Brut

Marc-André ter Stegen

Marc-André ter Stegen (Mönchengladbach, 30 d'abril de 1992) és un futbolista alemany, que juga a la posició de porter, actualment al FC Barcelona.

Veure Dante Alighieri і Marc-André ter Stegen

Marie Spartali Stillman

Marie Spartali Stillman el 1868. Fotografia de Julia Margaret Cameron. Marie Euphrosyne Spartali (grec: Μαρία Ευφροσύνη Σπαρτάλη), Marie Euphrosyne Stillman, per matrimoni, (10 de març de 1844 – 6 de març de 1927), era una pintora prerafelita britànica, descendent de grecs, per a molts la millor artista femenina d'aquest moviment.

Veure Dante Alighieri і Marie Spartali Stillman

Martin Bodmer

Martin Bodmer (Zúric, Suïssa, 13 de novembre de 1899 - 22 de març de 1971) fou un bibliòfil, erudit i col·lecionista suís.

Veure Dante Alighieri і Martin Bodmer

Mary Acworth Evershed

cognom de soltera Orr; Plymouth Hoe, va ser una historiadora de l'astronomia i acadèmica britànica, especialista en la ciència cosmològica de Dante Alighieri, treball que publicà sota el pseudònim d'M.

Veure Dante Alighieri і Mary Acworth Evershed

Marzocco

filatèlica del ''Granducato di Toscana'' (1851) El Marzocco, era un símbol del poder popular en el República de Florència.

Veure Dante Alighieri і Marzocco

Mateu d'Acquasparta

Mateu d'Acquasparta (c.1240, Acquasparta - octubre del 1302, Roma) fou un sacerdot franciscà, teòleg, mestre, escriptor, ministre general dels Germans Menors, cardenal i ablegat italià.

Veure Dante Alighieri і Mateu d'Acquasparta

Mateu I Visconti

Mateu I Visconti o Mateo Magne Visconti dit «el Gran» (Invorio, 15 d'agost de 1250 - Milà, 24 de juny de 1322) fou un noble italià que va esdevenir Senyor de Milà entre 1294 i 1322.

Veure Dante Alighieri і Mateu I Visconti

Matilde de Hackeborn

Matilde de Hackeborn (1240/1241 - 19 de novembre de 1298) va ser una santa cristiana saxona i monja benedictina.

Veure Dante Alighieri і Matilde de Hackeborn

Maurice Paléologue

Maurice Paléologue (París, el 13 de gener de 1859 i mort el 18 de novembre de 1944) fou un diplomàtic i intel·lectual francès que estudià l'art xinès (les obres posteriors el van allunyar del camp de la sinologia. Membre de l'Acadèmia Francesa (elegit, després de dues ocasions anteriors frustrades, el 1928; ocupà el seient 19).

Veure Dante Alighieri і Maurice Paléologue

Màscara mortuòria

Mascara mortuòria de Pius IX. Una màscara mortuòria és una còpia fidel del rostre d'una persona morta recentment obtinguda per la tècnica de buidat a guix i després reproduïda per mitjà de materials fluids de punt de fusió com ara cera d'abelles o aquest mateix material combinats amb resines per tal d'obtenir un retrat a tres dimensions positiu de la cara, el més proper al rostre en vida del difunt.

Veure Dante Alighieri і Màscara mortuòria

Mònica López (actriu)

Mònica López (Las Palmas de Gran Canaria (Illes Canàries), 30 de maig del 1969) és una actriu canària instal·lada a Catalunya.

Veure Dante Alighieri і Mònica López (actriu)

Mónica Cano

Mónica Gutiérrez Cano, coneguda artísticament com a Mónica Cano, és una actriu i dramaturga espanyola nascuda a Còrdova.

Veure Dante Alighieri і Mónica Cano

Melcior de Gualbes

Melcior de Gualbes va ser un poeta català del segle XV que va estar vinculat a les corts de Ferran d'Antequera i d'Alfons el Magnànim.

Veure Dante Alighieri і Melcior de Gualbes

Michelangelo Buonarroti

Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (Caprese, 6 de març del 1475 - Roma, 18 de febrer del 1564), també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta, escriptor i arquitecte del Renaixement.

Veure Dante Alighieri і Michelangelo Buonarroti

Michele Zanche

Michele Zanche va ser un polític italià, principalment conegut com a personatge de la Divina Comèdia de Dante Alighieri, on és esmentat al Cant XXII de l'Infern, al cinquè fossat del vuitè cercle, entre els estafadors, junt amb Fra Gomita, vicari de Nino Visconti, jutge de Gallura.

Veure Dante Alighieri і Michele Zanche

Miguel Asín Palacios

Miguel Asín Palacios (Saragossa, 5 de juliol 1871 - Sant Sebastià, 12 d'agost 1944) va ser un arabista i acadèmic espanyol.

Veure Dante Alighieri і Miguel Asín Palacios

Mihály Babits

Mihály Babits (pronunciat "Mihaai Babich") (26 de novembre del 1883, Szekszárd - 4 d'agost del 1941, Budapest) fou un poeta, narrador i traductor hongarès.

Veure Dante Alighieri і Mihály Babits

Milícia de Maria Gloriosa

L'orde de la Milícia de Maria Gloriosa o orde de Santa Maria Gloriosa (en llatí Ordo Militiae Mariae Gloriosa, coneguts també com a Orde de Santa Maria de la Torre, orde dels Cavallers de la Mare de Déu i col·loquialment com a Cavallers de Santa Maria o Fratri Gaudenti, va ser un orde militar fundat el 1261, data que va rebre la regle de mans del papa Urbà IV.

Veure Dante Alighieri і Milícia de Maria Gloriosa

Mil·lenni II

El mil·lenni de l'Era Comuna va abastar els anys des del 1001 fins al 2000.

Veure Dante Alighieri і Mil·lenni II

Miquel Àngel: El pecat

Miquel Àngel: El pecat (originalment en italià, Il peccato – Il furore di Michelangelo) és una pel·lícula dramàtica russoitaliana escrita i dirigida per Andrei Mikhalkov-Kontxalovski, estrenada l'octubre de 2019.

Veure Dante Alighieri і Miquel Àngel: El pecat

Miquel Barceló Artigues

Miquel Barceló Artigues (Felanitx, 8 de gener de 1957), és un pintor mallorquí de renom internacional.

Veure Dante Alighieri і Miquel Barceló Artigues

Miquel Desclot

Miquel Creus i Muñoz (Barcelona, 20 de març de 1952), més conegut com a Miquel Desclot, és un escriptor i traductor català.

Veure Dante Alighieri і Miquel Desclot

Miquel Scot

Miquel Scot (1175- 1232) fou un matemàtic, astrònom i alquimista escocès de l'edat mitjana que assolí gran èxit a causa de les seves obres ocultistes.

Veure Dante Alighieri і Miquel Scot

Monestir d'Arkadi

El monestir d'Arkadi (en grec: Μονή Αρκαδίου, Moní Arkadiou) és un monestir ortodox, situat en una plana a 23 km al sud-est de Réthimno, a l'illa de Creta (Grècia).

Veure Dante Alighieri і Monestir d'Arkadi

Monestir de Fonte Avellana

El monestir de Fonte Avellana (en italià: Monastero di Fonte Avellana), dedicat a la Santa Creu, és un monestir catòlic italià que es troba als vessants de la muntanya Catria, en la comuna de Serra Sant'Abbondio, província de Pesaro i Urbino, regió de Les Marques.

Veure Dante Alighieri і Monestir de Fonte Avellana

Monte Mario

El Monte Mario és, amb els seus 139 m d'altitud, el turó més alt de Roma.

Veure Dante Alighieri і Monte Mario

Montefiascone

Montefiascone és un municipi italià de 13.520 habitants de la província de Viterbo; a una distància de Viterbo de 15 km i és terra de producció de vins DOC.

Veure Dante Alighieri і Montefiascone

Monteriggioni

Monteriggioni és un municipi de 10.029 habitants de la província de Siena a la regió italiana de la Toscana.

Veure Dante Alighieri і Monteriggioni

Museu Can Framis

Vista lateral des del carrer Roc Boronat del '''Museu Can Framis'''. El Museu Can Framis és un centre dedicat a la difusió de la pintura contemporània catalana, depenent de la Fundació Vila Casas.

Veure Dante Alighieri і Museu Can Framis

Museu Casa de Dante

La Casa de Dante és un museu creat l'any 1911 a Florència.

Veure Dante Alighieri і Museu Casa de Dante

Museus Vaticans

Els '''Museus Vaticans''' des de la basílica de Sant Pere Els Museus Vaticans (en italià Musei Vaticani) són a la Ciutat del Vaticà, a Roma.

Veure Dante Alighieri і Museus Vaticans

Nadejda Khvosxínskaia

Nadejda Dmítrievna Khvosxínskaia, Надежда Дмитриевна Хвощинская (de casada Zaiontxkóvskaia, Зайончковская;, The Great Soviet Encyclopedia, 3rd Edition, The Gale Group, Inc, 1970-1979., segons altres fonts 1824, uiezd de Pronski, gubèrnia de Riazan, Imperi Rus —, Peterhof, gubèrnia de Sant Petersburg, Imperi Rus) fou una novel·lista, poetessa, crítica literària i traductora literària russa.

Veure Dante Alighieri і Nadejda Khvosxínskaia

Narcís Verdaguer i Callís

Narcís Verdaguer i Callís (Vic, Osona, 29 d'octubre de 1862 — Barcelona, 5 d'abril de 1918) fou un advocat especialitzat en qüestions comercials i aranzelàries i polític català.

Veure Dante Alighieri і Narcís Verdaguer i Callís

Nasidi (Divina comèdia)

Infern Cant vint-i-cinquè. Priamo della Quercia Nasidi és un personatge de la Farsalia de Lucà.

Veure Dante Alighieri і Nasidi (Divina comèdia)

Natzarenisme

El natzarenisme és un moviment artístic fundat al començament del per artistes alemanys a Viena i Roma.

Veure Dante Alighieri і Natzarenisme

Necropolis

Necropolis és una pel·lícula de terror fantàstica italo-britànica del 1970 dirigida per Franco Brocani.

Veure Dante Alighieri і Necropolis

Nekyia

530 ae En poesia grega, la nekyia o necuia (ἡ νέκυια 'l'evocació dels morts') és el viatge a l'Hades.

Veure Dante Alighieri і Nekyia

Nepi

Nepi, anomenat Nepet o Nepete pels etruscs, és un municipi de grandària mitjana, situat a la província de Viterbo, al Laci (Itàlia).

Veure Dante Alighieri і Nepi

Nicolau Maquiavel

Nicolau Maquiavel o simplement Maquiavel (Florència, 3 de maig de 1469 - ibíd., 21 de juny de 1527), de nom complet Niccolò di Bernardo dei Machiavelli, va ser un diplomàtic, funcionari públic, filòsof polític i escriptor italià.

Veure Dante Alighieri і Nicolau Maquiavel

Nikolai Gógol

''L'Inspector'' (títol original: ''Ревизор'') comèdia teatral de Nikolai Gògol. Traducció catalana publicada a Barcelona l'any 1934 dins la col·lecció Quaderns Literaris Nikolai Vassílievitx Gógol (Николай Васильевич Гоголь), o Mikola Vassíliovitx Hòhol (Мико́ла Васи́льович Го́голь), cognom en néixer Ianovski (Яно́вский, Яно́вський), nascut a Veliki Soròtxintsi, Poltàvsxina,, mort a Moscou,, fou un escriptor, dramaturg i poeta ucraïnès en llengua russa.

Veure Dante Alighieri і Nikolai Gógol

Nikos Kazantzakis

Nikos Kazantzakis (en grec: Νίκος Καζαντζάκης; 1883 - 1957) fou un dels escriptors grecs més importants del.

Veure Dante Alighieri і Nikos Kazantzakis

Nomenclatura planetària

Un mapa de la Lluna, de la 1a edició de l'Andrees Allgemeiner Handatlas (1881), anterior als convenis de la UAI La nomenclatura planetària, com la nomenclatura terrestre, és un sistema d'identificació únic dels accidents o trets (en anglès, features) de la superfície d'un planeta o satèl·lit natural, de manera que aquests accidents poden ser fàcilment localitzats, descrits i discutits.

Veure Dante Alighieri і Nomenclatura planetària

Obra historiogràfica de Juli Cèsar

Edició de 1783 de la Guerra de les Gàl·lies Juli Cèsar va destacar, sobretot, per la seva faceta política i militar, però també ho va fer notablement en la producció literària.

Veure Dante Alighieri і Obra historiogràfica de Juli Cèsar

Obriachi

Insígnia de la família Obriachi Els Obriachi o Ubriachi eren una família de Florència.

Veure Dante Alighieri і Obriachi

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Veure Dante Alighieri і Occità

Onça

Onça o onsa és un nom comú sense valor taxonòmic donat a diverses espècies de mamífers fissípedes de la família dels fèlids.

Veure Dante Alighieri і Onça

Opizzo II d'Este

Obizzo II d'Este (vers 1247- 13 de febrer de 1293) va ser senyor de Ferrara i Marquès d'Ancona.

Veure Dante Alighieri і Opizzo II d'Este

Orde Franciscà Seglar

LOrde Franciscà Seglar, en llatí Ordo Franciscanus Saecularis, és la branca seglar de l'Orde de Sant Francesc, els membres dels quals són homes i dones laics que, fascinats per l'estil de vida evangèlic de sant Francesc d'Assís, volen imitar-lo i fer-lo realitat en la seva quotidianitat.

Veure Dante Alighieri і Orde Franciscà Seglar

Ottava rima

Una ottava rima o octava reial és una de les estrofes més utilitzades al llarg de la Història de la Literatura Universal.

Veure Dante Alighieri і Ottava rima

Ottaviano degli Ubaldini

Ottaviano degli Ubaldini (1214-1273), anomenat també Attaviano, va ser un cardenal italià.

Veure Dante Alighieri і Ottaviano degli Ubaldini

Ottokar II

Recreació artística de la fisonomia feta al segle XVIII Přemysl Otakar II (generalment escrit Ottokar II o Přemysl Ottokar II) (vers 1233 – 26 d'agost de 1278), el rei de ferro i or, fou rei de Bohèmia (1253–1278).

Veure Dante Alighieri і Ottokar II

Ovidi

Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.

Veure Dante Alighieri і Ovidi

Palau Barolo

El Palau Barolo (també anomenat Passatge Barolo o Galería Barolo) és un edifici d'oficines situat sobre l'Avinguda de Mayo, en el barri de Montserrat, a Buenos Aires, Argentina.

Veure Dante Alighieri і Palau Barolo

Palau del Laterà

El palau del Laterà (en italià Palazzo del Laterano o Palazzo Lateranense) és un antic palau construït durant l'Imperi Romà que es va convertir més tard en residència papal.

Veure Dante Alighieri і Palau del Laterà

Palazzo Colonna

Galeria Colonna El Palazzo Colonna (nom en italià de Palau Colonna) és un bloc d'edificis palatins al centre de Roma, Itàlia, al peu del turó del Quirinal, i adjacent a la Basílica dels Sants Apòstols.

Veure Dante Alighieri і Palazzo Colonna

Pandèmia de COVID-19 a Itàlia

L'expansió de la pandèmia per coronavirus de 2019-2020 a Itàlia es va detectar el 31 de gener de 2020 amb el cas de dos turistes xinesos que tingueren resultats positius a la prova del Covid-19 a Roma.

Veure Dante Alighieri і Pandèmia de COVID-19 a Itàlia

Paolo Malatesta

Paolo Malatesta (vers 1246-1285), anomenat Paolo il Bello («el Bell») va ser un noble italià.

Veure Dante Alighieri і Paolo Malatesta

Papa Anastasi II

Anastasi II (Roma, ? - 19 de novembre de 498) va ser papa del 24 de novembre de 496 al 498.

Veure Dante Alighieri і Papa Anastasi II

Papa Martí IV

Martí IV (Mainpincien, Andrezel, 1210 - Perusa, 28 de març de 1285) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1281 al 1285.

Veure Dante Alighieri і Papa Martí IV

Papa Nicolau III

Nicolau III (Roma, 1215 - † 22 d'agost de 1280) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1277 al 1280.

Veure Dante Alighieri і Papa Nicolau III

Pape Satàn, pape Satàn aleppe

Infern Cant setè: Plutus deixa passar Dante i Virgili. Il·lustració de Gustave Doré Pape Satan és un vers escrit per Dante Alighieri en el començament del Cant Setè de l'Infern, de la Divina Comèdia.

Veure Dante Alighieri і Pape Satàn, pape Satàn aleppe

Papini Estaci

Estaci, Virgili i Dante al costat de les flames de la setena terrassa al purgatori (''Divina comèdia'', Cant 25). Publi Papini Estaci (Publius Papinius Statius), més conegut com a Papini Estaci o, simplement, Estaci, fou un poeta romà nascut a Nàpols vers l'any 45 dC.

Veure Dante Alighieri і Papini Estaci

Paradís (La Divina Comèdia)

El Paradís (Il Paradiso) és el tercer i darrer dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri, en el qual narra l'última etapa del viatge de Dant després del pas per l'Infern i el Purgatori.

Veure Dante Alighieri і Paradís (La Divina Comèdia)

Pavlos Carrer

, italianitzat sovint com a Paolo Carrer, fou un compositor grec, un dels líders de l'escola de música jònica i el primer a crear òperes nacionals i música vocal basada en temes grecs, llibrets i lletres en llengua grega, a més de melodies inspirades en la tradició popular urbana de la Grècia moderna.

Veure Dante Alighieri і Pavlos Carrer

Pecat capital

Els set pecats capitals són una classificació dels vicis esmentats en les primeres ensenyances cristianes catòliques per a educar i instruir els seguidors sobre moralitat.

Veure Dante Alighieri і Pecat capital

Però no parlem d'ells, mira'ls i passa

Els indecisos. Il·lustració de la primera part del cant tercer. Priamo della Quercia (segle XV) "Però no parlem d'ells, mira'ls i passa" ("Non ragioniam di lor, ma guarda e passa"), és un famós vers de la Divina Comèdia de Dante (Cant III de l'Infern, v.

Veure Dante Alighieri і Però no parlem d'ells, mira'ls i passa

Pere de Siena

Pere de Siena o Pier o Pietro Pettinaio, o Pectinarius o Pere el Pentiner o el Pinter (Campi, província de Siena, ca. 1190 - Siena, 4 de desembre de 1289) fou un laic, terciari franciscà.

Veure Dante Alighieri і Pere de Siena

Pere Martínez i Ventura

Pere Martínez i Ventura (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental; 29 de novembre de 1988) és un músic i cantaor de flamenc català, reconegut artísticament com Pere Martínez.

Veure Dante Alighieri і Pere Martínez i Ventura

Pere Serafí

''La flagelació de Crist'', al MNAC. Pere Serafí (1505/10 - Barcelona, 1567) fou un poeta i pintor català del Renaixement.

Veure Dante Alighieri і Pere Serafí

Peresa

Els camperols mandrosos dormen en lloc de treballar; representació de la peresa en la ''Paràbola del blat i el jull'' (Abraham Bloemaert, 1624). La peresa (o perea), mandra, vessa, galvana (castellanisme) o mandronia és la falta de desig, esma o coratge per a fer quelcom.

Veure Dante Alighieri і Peresa

Petó

Festival de l'Orgull d'Edmonton. El petó, bes o besada és l'acte de tocar quelcom amb els llavis, generalment una altra persona, tot i que alguns primats també presenten aquest costum.

Veure Dante Alighieri і Petó

Philipp Mainländer

Philipp Mainländer (5 d'octubre del 1841, Offenbach, Estat Popular de Hesse, Alemanya - 1 d'abril del 1876, Offenbach) va ser un poeta i filòsof alemany.

Veure Dante Alighieri і Philipp Mainländer

Pia de' Tolomei (Donizetti)

Pia de' Tolomei és una tragèdia lirica, o òpera tràgica en dos actes, amb música de Gaetano Donizetti.

Veure Dante Alighieri і Pia de' Tolomei (Donizetti)

Piccarda Donati

Paradís (Philipp Veit) Piccarda Donati va ser una noble italiana del, germana de Forese Donati, amic personal de l'escriptor Dante Alighieri.

Veure Dante Alighieri і Piccarda Donati

Pier da Medicina

El cant vint-i-vuitè de l'infern dibuixat per Gustave Dorè «...

Veure Dante Alighieri і Pier da Medicina

Pier della Vigna

Pier della Vigna (Càpua, vers 1190 - San Miniato, 1249) va ser secretari i canceller de l'emperador Frederic II Nascut a Càpua en el si d'una família humil, va estudiar dret a Pàdua i gràcies a la seva capacitat per parlar llatí i als seus dots poètics va guanyar-se el favor de Frederic II, que li va donar el càrrec de secretari personal i, més tard, els de judex magnae curiae, conseller, governador de la Pulla, protonotari i canceller.

Veure Dante Alighieri і Pier della Vigna

Pietat (Miquel Àngel)

La Pietat de Michelangelo Buonarroti és una escultura que es troba a la Basílica de Sant Pere del Vaticà, que mostra el cos de Crist mort a la falda de Maria després de la crucifixió.

Veure Dante Alighieri і Pietat (Miquel Àngel)

Pietro Bembo

Pietro Bembo (Venècia, 20 de maig de 1470 - Roma, 18 de gener de 1547) fou un cardenal, humanista, filòleg, escriptor, poeta, traductor i erudit italià.

Veure Dante Alighieri і Pietro Bembo

Pietro Casella (Divina Comèdia)

Pietro Casella (1250 – Florència, 1300) fou un compositor i cantor italià, florentí o pistoies, amic del Dante Alighieri, el qual el posà de protagonista en el segon cant del Purgatori.

Veure Dante Alighieri і Pietro Casella (Divina Comèdia)

Pietro Casu di Barchidda

Pietro Casu di Barchidda (Berchidda, 13 d'abril de 1878 - 20 de gener de 1954) fou un poeta sard.

Veure Dante Alighieri і Pietro Casu di Barchidda

Pietro Lombardo

Pietro Lombardo (1435, Carona, Llombardia - 1515, Venècia) fou un escultor i arquitecte italià del Renaixement.

Veure Dante Alighieri і Pietro Lombardo

Pintura renaixentista d'Itàlia

Rafael. ''Les esposalles de la Mare de Déu'' Giovanni Bellini, ''La Mare de Déu i el Xiquet amb sants'' La pintura del Renaixement italià va començar a la fi del i tingué el seu període màxim des de la primeria del fins a finals del a la península Itàlica, que en aquell temps estava dividida en moltes àrees polítiques.

Veure Dante Alighieri і Pintura renaixentista d'Itàlia

Pio Rajna

Pio Rajna (Sondrio, Valtellina, 8 de juliol de 1847 – Florència, 25 de novembre de 1930) fou un filòleg i romanista italià.

Veure Dante Alighieri і Pio Rajna

Planetes en l'astrologia

El concepte de planeta en l'astrologia és diferent del que es fa servir en l'astronomia moderna.

Veure Dante Alighieri і Planetes en l'astrologia

Pleonexia

Pleonexia, té origen en la paraula grega "πλεονεξία", és un concepte filosòfic que correspon aproximadament a la cobdícia, o l'avarícia, i es defineix estrictament com "el desig insaciable de tenir el que per dret pertany als altres".

Veure Dante Alighieri і Pleonexia

Plou a Barcelona

Plou a Barcelona és un telefilm dirigit per Carles Torrens, adaptació a la pantalla de l'obra de teatre del mateix nom que Pau Miró va escriure per a la Sala Beckett de Barcelona, i que fou estrenada el 2004 amb direcció de Toni Casares.

Veure Dante Alighieri і Plou a Barcelona

Plutó (mitologia)

Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.

Veure Dante Alighieri і Plutó (mitologia)

Poesia lírica

''La poesia lírica de'' Henry Oliver Walker de 1896 a l'edifici Thomas Jefferson de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units. La poesia lírica és un tipus formal de poesia que expressa emocions o sentiments personals, normalment en primera persona.

Veure Dante Alighieri і Poesia lírica

Poesia narrativa

La poesia narrativa és una forma de poesia que explica una història.

Veure Dante Alighieri і Poesia narrativa

Pol Nord

El '''pol Nord''' geogràfic El pol Nord és el punt de la superfície més al nord del planeta Terra i, per tant, està situat a latitud 90° N. Estrictament aquesta és la definició del pol Nord geogràfic, la més utilitzada habitualment, però poden definir-se altres pols nords en funció de diferents conceptes geogràfics i geofísics.

Veure Dante Alighieri і Pol Nord

Polentani

Polentani o Da Polenta foren una família de Ravenna, que va exercir altes funcions al llarg del i va assolir la senyora el 1275, que va conservar fins al 1440.

Veure Dante Alighieri і Polentani

Portada/article març 21

Categoria:Articles del dia de març de la portada 600k.

Veure Dante Alighieri і Portada/article març 21

Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig

El Premi Crítica Serra d'Or, en la categoria de Literatura i Assaig és un guardó atorgat anualment per la revista Serra d'Or, editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Veure Dante Alighieri і Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig

Premi Lu Xun de Literatura

Lu Xun, 1930 Premi Lu Xun de Literatura (鲁迅文学奖) es un premi literari atorgat per l'Associació d'Escriptors Xinesos.

Veure Dante Alighieri і Premi Lu Xun de Literatura

Premi Nacional a la Millor Traducció

El Premi Nacional a la Millor Traducció (castellà: Premio Nacional a la Mejor Traducción) és un premi convocat des de 1984 pel Ministeri de Cultura d'Espanya, hereu del Premio de traducción Fray Luis de León, creat el 1956.

Veure Dante Alighieri і Premi Nacional a la Millor Traducció

Prerenaixement a Espanya

''La Celestina'' fou una de les obres capitals del Prerenaixement a Espanya El Prerenaixement és el període comprès entre l'edat mitjana i el Renaixement de la literatura castellana, que es desenvolupa al.

Veure Dante Alighieri і Prerenaixement a Espanya

Ptolemeu de Jericó

Ptolemeu de Jerico, fill d'Abub, és un personatge bíblic de l'Antic Testament que apareix al Primer llibre dels Macabeus.

Veure Dante Alighieri і Ptolemeu de Jericó

Puccio Sciancato

Puccio dels Galigai, conegut com a Puccio Sciancato (Florència,... - 1280), va ser un florentí del que Dante va col·locar a l'infern, en el setè fossat de Malebolge, el fossat dels lladres, juntament amb quatre dels seus conciutadans (Inf. XXV, 148).

Veure Dante Alighieri і Puccio Sciancato

Purgatori

El Purgatori és, segons la creença de la majoria de les denominacions cristianes (inclosa l'Església Catòlica Romana i les Esglésies Ortodoxes Orientals) un estat transitori entre la Terra i el Cel destinat a les ànimes que han pecat, però que poden ser salvades.

Veure Dante Alighieri і Purgatori

Purgatori (La Divina Comèdia)

Dant contemplant el Mont Purgatori El Purgatori (Il Purgatorio) és el segon dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri.

Veure Dante Alighieri і Purgatori (La Divina Comèdia)

Purgatori – Cant Primer

El primer cant del Purgatori de Dante Alighieri té lloc als peus de la muntanya del Purgatori, a la platja; estem a la nit entre el 9 i el 10 d'abril de 1300 (Setmana Santa), o segons altres comentaristes entre el 26 i el 27 de març de 1300.

Veure Dante Alighieri і Purgatori – Cant Primer

Purgatori cant segon

El segon cant del Purgatori de Dante Alighieri té lloc a la platja al peu de la muntanya del Purgatori, on arriben les ànimes per començar la seva expiació.

Veure Dante Alighieri і Purgatori cant segon

Pyramid Song

"Pyramid Song" fou primer senzill extret de l'àlbum Amnesiac del grup Radiohead, tres anys després del darrer senzill llançat, ja que de l'àlbum anterior (Kid A) no s'en va publicar cap.

Veure Dante Alighieri і Pyramid Song

Quaderns Crema

L'editorial Quaderns Crema va néixer a Barcelona, on té la seu, l'any 1979.

Veure Dante Alighieri і Quaderns Crema

Quaestio de aqua et terra

La Quaestio de aqua et terra (Qüestió sobre l'aigua i la terra) és una obra en llatí de Dante Alighieri, text escrit basat en una conferència pronunciada per Dante a Verona, a l'església de Sant'Elena, el 20 de gener de 1320.

Veure Dante Alighieri і Quaestio de aqua et terra

Quinta da Regaleira

Vista del palau Entrada de la ''quinta'' amagada en l'arbreda El Palau da Regaleira és l'edifici principal i el nom més comú del palau de la Quinta da Regaleira.

Veure Dante Alighieri і Quinta da Regaleira

Rahab (personatge)

Rahab (hebreu modern: Raẖav, hebreu tiberià: Rāḥāḇ, ‘ample’, ‘gran’) era, segons el Llibre de Josuè, una dona que va viure a Jericó, a la Terra Promesa, i va ajudar els israelites a capturar la ciutat amagant dos homes que havien estat enviats a explorar la ciutat abans del seu atac.

Veure Dante Alighieri і Rahab (personatge)

Raimbaut de Vaqueiras

Raimbaut de Vaqueiras (1165-1207) fou un trobador occità, originari de Vaqueiras a l'actual departament francès de la Valclusa.

Veure Dante Alighieri і Raimbaut de Vaqueiras

Ramon d'Alòs-Moner i de Dou

fou un erudit i bibliotecari historiador de la cultura.

Veure Dante Alighieri і Ramon d'Alòs-Moner i de Dou

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.

Veure Dante Alighieri і Ramon Llull

Ranieri della Faggiuola

Ranieri della Faggiuola (Romanya, segle XIII) va ser un noble italià.

Veure Dante Alighieri і Ranieri della Faggiuola

Regne d'Itàlia (edat mitjana)

El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.

Veure Dante Alighieri і Regne d'Itàlia (edat mitjana)

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Veure Dante Alighieri і Renaixement

República de Lucca

La República de Lucca, antic Estat del centre d'Itàlia.

Veure Dante Alighieri і República de Lucca

Resurrecció de Llàtzer (Giotto)

La Resurrecció de Llàtzer és una pintura mural al fresc realitzada pel pintor italià Giotto di Bondone, entre els anys 1304-1306, i es troba a la capella dels Scrovegni de Pàdua.

Veure Dante Alighieri і Resurrecció de Llàtzer (Giotto)

Riccardo Zandonai

va ser un compositor italià d'òpera.

Veure Dante Alighieri і Riccardo Zandonai

Rifeu

Rifeu, va ser un troià company d'Enees, un personatge mític menor del cicle èpic de la guerra de Troia, encara que no figura a la mitologia grega ni a les epopeies homèriques, la Ilíada i lOdissea, sinó que deriva exclusivament d'una brevíssima menció que en fa Virgili a lEneida i d'una posterior menció a la Divina Comèdia de Dante Alighieri.

Veure Dante Alighieri і Rifeu

Rinier Pazzo

Rinier Pazzo fou un lladre de Florència conegut per haver estat condemnat per Dante a l'infern a la seva obra La Divina Comèdia.

Veure Dante Alighieri і Rinier Pazzo

Riu Sile

El riu Sile (en llatí Silis, en venecià: Sil) és un riu del nord d'Itàlia amb una llargada de 95 km.

Veure Dante Alighieri і Riu Sile

Riu subterrani

Riu subterrani a Eslovènia Un riu subterrani és un riu que discorre totalment o parcial sota la supperfície del sòl on la llera del riu no es veu sobre la superfície de la Terra). En mitologia i literatura hi ha molts exemples de rius subterranis. Els rius subterranis poden ser completament naturals fluint en sistemes de coves.

Veure Dante Alighieri і Riu subterrani

Robert el Fort

Robert el Fort (nascut entre 815 i 830, mort el 2 de juliol del 866 a la batalla de Brissarthe, (Maine i Loira) fou un membre important de l'aristocràcia franca, procedent de la família dels Robertians, avantpassats de la Dinastia Capet. Va ser marquès de Nèustria, Comte de Tours i d'Anjou.

Veure Dante Alighieri і Robert el Fort

Roberto Enríquez Asenjo

Roberto Enríquez Asenjo (Arganza, Lleó, 20 de gener de 1968) és un actor espanyol de cinema, teatre i televisió, reconegut pel seu paper com "Fabio" a la sèrie de Netflix i Antena 3, "Vis a vis".

Veure Dante Alighieri і Roberto Enríquez Asenjo

Roman de la Rose

''Le roman de la rose'', 1914 El Roman de la Rose és una novel·la medieval al·legòrica on es parla de l'amor.

Veure Dante Alighieri і Roman de la Rose

Romeu de Vilanova

Romeu de Vilanova (1170 - 1250) (en francès Romieu de Villeneuve) va ser un ministre de Ramon Berenguer V de Provença, comte de Provença fill d'Alfons II de Provença.

Veure Dante Alighieri і Romeu de Vilanova

Romeu i Julieta

Romeu i Julieta és una tragèdia escrita per William Shakespeare l'any 1597.

Veure Dante Alighieri і Romeu i Julieta

Rosa (símbol)

Rosa vermella En la iconografia occidental, la Rosa, tant per la seva bellesa com per la seva aroma embriagadora, ha estat la flor més emprada com a símbol a Occident, on ha realitzat un paper anàleg al que té la flor del Lotus a l'Orient.

Veure Dante Alighieri і Rosa (símbol)

Rossend Arqués i Corominas

Rossend Arqués i Corominas (Olost, Lluçanès, 1953) és un professor de literatura italiana, lexicògraf, assagista i traductor català.

Veure Dante Alighieri і Rossend Arqués i Corominas

Rossend Nobas i Ballbé

Rossend Nobas i Ballbé (Barcelona, 1841 – 5 de febrer de 1891) fou un orfebre i escultor català.

Veure Dante Alighieri і Rossend Nobas i Ballbé

Rubén Darío

Félix Rubén García Sarmiento, més conegut com a Rubén Darío (Metapa, actualment Ciudad Darío, Matagalpa, (Nicaragua) 18 de gener de 1867 - León (Nicaragua), 6 de febrer de 1916), fou un poeta, periodista i diplomàtic nicaragüenc.

Veure Dante Alighieri і Rubén Darío

Saladí

Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.

Veure Dante Alighieri і Saladí

Sales de Rafael

Les quatre Stanze di Raffaello ("Estances de Rafael") al segon pis del Palau del Vaticà formen un conjunt de sales de recepció, la part pública dels apartaments papals.

Veure Dante Alighieri і Sales de Rafael

Salvador Espriu i Castelló

Placa en homenatge a '''Salvador Espriu''' a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, amb un retrat del poeta, obra de Josep Maria Subirachs fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana de les fórmules noucentistes.

Veure Dante Alighieri і Salvador Espriu i Castelló

Salvatore Sciarrino

Salvatore Sciarrino (Palerm, 4 d'abril de 1947) és un compositor italià de música acadèmica contemporània.

Veure Dante Alighieri і Salvatore Sciarrino

San Gimignano

San Gimignano és una petita vila emmurallada d'origen medieval, erigida dalt d'un turó de la Toscana, a Itàlia, al nord-oest de Siena i al sud-oest de Florència.

Veure Dante Alighieri і San Gimignano

Sanai

Abul-Majd Majdud ibn Adam Sanai Ghaznavi, més conegut com a Hakim Sanai, fou un poeta i místic persa que va viure a Gazni (per això el sobrenom Ghaznavi), Afganistan, entre els segles  i.Bruijn, J.T.P. de.

Veure Dante Alighieri і Sanai

Sant Erkenwald (poema)

Sant Erkenwald és un poema al·literatiu del s. XIV, presumptament compost al 1386.

Veure Dante Alighieri і Sant Erkenwald (poema)

Sard

El sard (sardu en sard) és una llengua romànica parlada a l'illa de Sardenya.

Veure Dante Alighieri і Sard

Saverio Bettinelli

Saverio Bettinelli (Màntua, Llombardia, 18 de juliol de 1718 — 13 de setembre de 1808) va ser un jesuïta, crític literari, historiador i poeta italià.

Veure Dante Alighieri і Saverio Bettinelli

Sèneca

Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.

Veure Dante Alighieri і Sèneca

Scarpetta Ordelaffi

Scarpetta Ordelaffi fou fill de Teobald I Ordelaffi.

Veure Dante Alighieri і Scarpetta Ordelaffi

Semblança del món

La Semblança del món (en castellà anticː Semejança del mundo) és un llibre de geografía escrit a l'any 1222, el primer d'aquest gènere en castellà.

Veure Dante Alighieri і Semblança del món

Sestri Levante

Sestri Levante és un municipi de 18.616 habitants de la ciutat metropolitana de Gènova.

Veure Dante Alighieri і Sestri Levante

Set cels

Paradís En la cosmologia religiosa o mitològica, els set cels es refereixen a set nivells o divisions dels cels.

Veure Dante Alighieri і Set cels

Sextina

La sextina és una composició poètica d'alt retoricisme que ha tingut una certa tradició en la literatura catalana, tant en escriptura com sobretot en lectura i en recitat.

Veure Dante Alighieri і Sextina

Siger de Brabant

Siger de Brabant (Ducat de Brabant, c. 1240 - Orvieto, c.1284) fou un filòsof medieval escolàstic, principal figura de l'averroisme llatí.

Veure Dante Alighieri і Siger de Brabant

Signa

Signa és un comune (municipi) de la ciutat metropolitana de Florència, a la regió italiana de la Toscana, situat uns 12 km a l'oest de Florència.

Veure Dante Alighieri і Signa

Simfonia coral

El primer a utilitzar el terme «simfonia coral» va ser Hector Berlioz en descriure la seva obra ''Roméo et Juliette''. Una simfonia coral és una composició musical per a orquestra, cor i, de vegades, solistes, la qual s'adhereix, generalment, en el seu funcionament intern i arquitectura musical global a la forma musical simfònica.

Veure Dante Alighieri і Simfonia coral

Simfonia núm. 2 (Sibelius)

La Simfonia núm.

Veure Dante Alighieri і Simfonia núm. 2 (Sibelius)

Simfonia núm. 3 (Enescu)

La Simfonia núm.

Veure Dante Alighieri і Simfonia núm. 3 (Enescu)

Sinó

Príam i Sinó davant del Cavall de Troia. Il·lustració de l'''Eneida''. 1502 En la mitologia grega, Sinó (en grec antic Σίνων), va ser un guerrer que els grecs van deixar com a espia prop dels troians, cap al final de la Guerra de Troia, quan van fer veure que aixecaven el campament i marxaven amb totes les seves naus.

Veure Dante Alighieri і Sinó

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Veure Dante Alighieri і Sol

Sol, i de dol

Sol, i de dol és el primer llibre de poemes publicat pel poeta català J. V. Foix.

Veure Dante Alighieri і Sol, i de dol

Sonet

El sonet és un tipus d'estrofa poètica d'origen italià composta per catorze versos amb un nombre de síl·labes variable (les versions italiana i castellana són d'onze síl·labes per vers).

Veure Dante Alighieri і Sonet

Sonets de Shakespeare

Els Sonets de Shakespeare és una col·lecció de poemes en forma de sonet escrits per William Shakespeare en què, a partir del tema central de l'amor, se n'hi tracten d'altres com la bellesa, la política i la mortalitat.

Veure Dante Alighieri і Sonets de Shakespeare

Sophia de Mello Breyner Andresen

Sophia de Mello Breyner Andresen (Porto, 6 de novembre de 1919 — Lisboa, 2 de juliol de 2004) va ser una de les poetes portugueses més importants del segle XX i una de les veus més importants de la poesia europea contemporània.

Veure Dante Alighieri і Sophia de Mello Breyner Andresen

Sordello

cançoner K Sordello, també conegut en occità com a Sordèl, (c. 1180, Goito, província de Màntua- c. 1268) va ser un trobador llombard del que escrigué poesia en occità.

Veure Dante Alighieri і Sordello

Sota el volcà

Sota el volcà és una novel·la semi-autobiogràfica de l'escriptor anglès Malcolm Lowry publicada l'any 1947.

Veure Dante Alighieri і Sota el volcà

Stefan George

Stefan George (Bingen, Estat Popular de Hesse 12 de juliol de 1868 - Locarno, 4 de desembre de 1933) va ser un poeta i traductor alemany.

Veure Dante Alighieri і Stefan George

Steve Buscemi

Steven Vincent Buscemi (Nova York, 13 de desembre de 1957), més conegut com a Steve Buscemi, és un actor, productor i director de cinema i televisió estatunidenca.

Veure Dante Alighieri і Steve Buscemi

Sturmtruppen

Sturmtruppen és un còmic satíric italià, pensat i dissenyat per Bonvi.

Veure Dante Alighieri і Sturmtruppen

Sueños y discursos

Sueños y discursos de verdades descubridoras de abusos, vicios y engaños en todos los oficios y estados del mundo (títol original castellà; literalment, 'Somnis i discursos de veritats descobridores d'abusos, vicis i enganys en tots els oficis i estats del món'), més conegut abreujadament amb el nom de Sueños y discursos, és l'obra filosòfica més famosa de Francisco de Quevedo.

Veure Dante Alighieri і Sueños y discursos

Supèrbia

Representació de la supèrbia a la catedral de Chartres La supèrbia, en un gravat de Jacob Matham. ''Supèrbia,'' és una de les seccions de la ''Taula dels pecats capitals'' de Hieronymus Bosch. S'hi representa una dona en un interior amb objectes d'ús quotidià.

Veure Dante Alighieri і Supèrbia

T. S. Eliot

nom de ploma de Thomas Stearns Eliot OM, fou un poeta, escriptor, dramaturg, assagista, editor, crític literari, editor i professor universitari britànic, d'origen estatunidenc, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1948.

Veure Dante Alighieri і T. S. Eliot

Tebaldello Zambrasi

Tebaldello Zambrasi (Faenza, vers 1235 - Forlì, 1282) va ser un polític de Faenza del.

Veure Dante Alighieri і Tebaldello Zambrasi

Tegghiaio Aldobrandi

Tegghiaio Aldobrandi (... - Lucca, 1262) fou un polític italià, fill d'Aldobrando Adimari.

Veure Dante Alighieri і Tegghiaio Aldobrandi

Telegonia

La Telegonia (en Telegonia) és un poema èpic de l'antiga Grècia, actualment perdut, que formava part de l'anomenat cicle troià.

Veure Dante Alighieri і Telegonia

Temple Expiatori de la Sagrada Família

Reconstrucció de les escoles NA.

Veure Dante Alighieri і Temple Expiatori de la Sagrada Família

Tercet

El tercet és una estrofa de tres versos que normalment rimen entre ells, generalment es fa servir per versos d'art major, sobretot de decasíl·labs.

Veure Dante Alighieri і Tercet

Terra plana

equador per passar a l'altra banda del globus. La Terra plana és un antic concepte que definia la Terra com una superfície plana, és a dir, un full de paper o un plànol finit, en forma de disc.

Veure Dante Alighieri і Terra plana

Tetrabiblos

El Tetrabiblos ('Quatre llibres'), també conegut en l'Antiga Grècia com Apotelesmatiká 'Efectes', i en llatí com Qvadripartitum, 'Quatre parts', és un llibre sobre filosofia i pràctica astrològica, escrit al   ae1).

Veure Dante Alighieri і Tetrabiblos

Théophile Gautier

Théophile Gautier (Tarba, 31 d'agost de 1811 - Neuilly-sur-Seine, 23 d'octubre de 1872) va ser un poeta, novel·lista, pintor i crític d'art francès.

Veure Dante Alighieri і Théophile Gautier

The 100 Most Influential Books Ever Written

The 100 Most Influential Books Ever Written (Els 100 llibres més influents que s’han escrit mai) és un llibre escrit per Martin Seymour-Smith on cita els cent llibres que han tingut més repercussió en la història de les idees.

Veure Dante Alighieri і The 100 Most Influential Books Ever Written

The Fanimatrix

The Fanimatrix (títol complet The Fanimatrix: Run Program) és un curtmetratge de ciència-ficció i d'acció fan film basat en Matrix, publicat a internet el 27 de setembre de 2003, escrit i dirigit per Steven A. Davis i Rajneel Singh.

Veure Dante Alighieri і The Fanimatrix

The House That Jack Built (pel·lícula de 2018)

The House That Jack Built és una pel·lícula de slasher psicològic del 2018 escrita i dirigida per Lars von Trier.

Veure Dante Alighieri і The House That Jack Built (pel·lícula de 2018)

The Sentinel (pel·lícula)

The Sentinel és una pel·lícula de terror sobrenatural estatunidenca de 1977 dirigida per Michael Winner, i protagonitzada per Cristina Raines, Chris Sarandon, Ava Gardner, Burgess Meredith, Sylvia Miles i Eli Wallach.

Veure Dante Alighieri і The Sentinel (pel·lícula)

Tholus

Mart. S'hi poden observar els grans volcans Olympus Mons (1), Ascraeus Mons (3), Pavonis Mons (4) i Arsia Mons (5), el Valles Marineris (6), i el Tharsis Tholus (2) En astrogeologia, tholus (plural tholi; abr. TH) és una paraula llatina que significa «cúpula» o «volta» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar turons o petits relleus en forma de dom, possiblement d'origen volcànic, presents a la superfície dels planetes o altres cossos celestes.

Veure Dante Alighieri і Tholus

Tirèsias

Tirèsies, a l'esquerra, amb OdisseuEn la mitologia grega, Tirèsias o Tirèsies, (en grec) és un endeví cec de Tebes.

Veure Dante Alighieri і Tirèsias

Tisífone

Tisífone (grec: Τισιφονη, "venjadora de la mort") és una de les tres Erínnies de la mitologia grega.

Veure Dante Alighieri і Tisífone

Titus Livi

Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.

Veure Dante Alighieri і Titus Livi

Tomasso Benvenuti

Tomasso Benvenuti (Cavarzere, 4 de febrer de 1838 - Roma, 26 de febrer de 1906) fou un compositor italià.

Veure Dante Alighieri і Tomasso Benvenuti

Tomàs d'Aquino

Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.

Veure Dante Alighieri і Tomàs d'Aquino

Tommaso Portinari

Tommaso Portinari (1424?-1501) era un banquer italià de la Banca Medici a Bruges.

Veure Dante Alighieri і Tommaso Portinari

Tonko Maroević

Tonko Maroević (Split, 22 d'octubre de 1941 - Stari Grad, 11 d'agost de 2020) va ser un poeta, assagista, traductor, historiador de l'art, crític d'art i crític literari croat.

Veure Dante Alighieri і Tonko Maroević

Topino

El Topino és un riu d'Úmbria, al centre d'Itàlia.

Veure Dante Alighieri і Topino

Torres de Bolonya

Les Dues Torres el 1767 Les torres de Bolonya són edificis d'època medieval a la ciutat italiana de Bolonya.

Veure Dante Alighieri і Torres de Bolonya

Toscana

Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.

Veure Dante Alighieri і Toscana

Toscà

El toscà dins les parles d'Itàlia El toscà és un continu dialectal que, en la seva modalitat florentina, esdevingué la base de l'italià que coneixem avui.

Veure Dante Alighieri і Toscà

Ubertí de Casale

Ubertino da Casale fou un religiós franciscà italià, nascut a Casale Monferrato en 1259, i mort en 1330.

Veure Dante Alighieri і Ubertí de Casale

Ugolino della Gherardesca

''Ugolino envoltat dels seus quatre fills'' segons Jean-Baptiste Carpeaux, 1861, Petit Palais. Ugolino della Gherardesca (vers 1220 – març de 1289), comte de Donoratico, va ser un noble i comandant naval de la República de Pisa.

Veure Dante Alighieri і Ugolino della Gherardesca

Ugolino envoltat dels seus quatre fills

Ugolino envoltat dels seus quatre fills és una obra de l'escultor francès Jean-Baptiste Carpeaux que es va realitzar entre 1857 i 1861 a la Vil·la Mèdici a Roma.

Veure Dante Alighieri і Ugolino envoltat dels seus quatre fills

Ugolino i Vandino Vivaldi

Galera del segle XV Els germans Ugolino i Vadino (o Guido) Vivaldi (dates i llocs de naixement i mort incerts) van ser dos comerciants i navegants genovesos del recordats per haver intentant aconseguir una nova ruta per mar cap a l'Índia.

Veure Dante Alighieri і Ugolino i Vandino Vivaldi

Uguccione della Faggiuola

Uguccione della Faggiuola o Faggiola (Casteldelci, 1250 – Vicenza 1319) fou un líder militar italià (condottiero).

Veure Dante Alighieri і Uguccione della Faggiuola

Ultratge d'Anagni

Dibuix que representa el moment de la suposada bufetada de Sciarra Colonna al papa. L'ultratge d'Anagni o també la bufetada d'Anagni és un episodi succeït a la ciutat de Anagni el 7 de setembre de 1303.

Veure Dante Alighieri і Ultratge d'Anagni

Un món

Un món és una pintura a l'oli de grans dimensions pintada per Ángeles Santos Torroella el 1928 i que actualment forma part de la col·lecció permanent del Museu Reina Sofia de Madrid.

Veure Dante Alighieri і Un món

Un viatge d'hivern

Un viatge d'hivern és un llibre de poemes d'Antoni Marí publicat el 1989.

Veure Dante Alighieri і Un viatge d'hivern

Unam Sanctam

Unam Sanctam és una butlla papal promulgada pel papa Bonifaci VIII el 18 de novembre de 1302, que els historiadors consideren una de les declaracions de supremacia espiritual més forta mai feta pel papat.

Veure Dante Alighieri і Unam Sanctam

Unificació italiana

La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).

Veure Dante Alighieri і Unificació italiana

Universitat de Bolonya

La Universitat de Bolonya (en italià Università degli Studi di Bologna) és la universitat més antiga d'Europa i del món occidental, havent estat fundada a Bolonya (Itàlia) el 1088 per Irnerius.

Veure Dante Alighieri і Universitat de Bolonya

Valère Novarina

és un escriptor, dramaturg, director, pintor i fotògraf francès-suís que va néixer als afores de Ginebra.

Veure Dante Alighieri і Valère Novarina

Valls de Comacchio

Les Valls de Comacchio (en italià, Valli di Comacchio) són una sèrie de llacunes salobres contigües situades al sud de Comacchio, prop de la costa adriàtica de la regió d'Emília-Romanya, al nord d'Itàlia.

Veure Dante Alighieri і Valls de Comacchio

Vanni Fucci

El fossat vuité, dels lladres o violents contra les coses de Déu. Cant vint-i-quatrè, il·lustrat per Gustave Doré Vanni Fucci al fossat dels Lladres. Gustave Doré Vanni Fucci anomenat "Bèstia" és una figura històrica del, originari de Pistoia.

Veure Dante Alighieri і Vanni Fucci

Véronique Gens

Véronique Gens (Orleans, 19 d'abril de 1966) és una soprano francesa.

Veure Dante Alighieri і Véronique Gens

Velise Bonfante

Velise Bonfante és una poetessa en dialecte brescià.

Veure Dante Alighieri і Velise Bonfante

Venedico Caccianemico

Venedico «Caccianemico» dell'Orso polític italià, que fou un dels principals exponents de la facció güelfa de la seva ciutat de Bolonya  arribà a cap de la camarilla dels Geremei.

Veure Dante Alighieri і Venedico Caccianemico

Vexilla regis

''Vexilla regis prodeunt'' Vexilla regis (Les banderes del rei) és un himne llatí en mètrica llarga del poeta cristià i sant Venanci Fortunat, bisbe de Poitiers.

Veure Dante Alighieri і Vexilla regis

Vincent d'Indy

Vincent d'Indy (París, 27 de març de 1851 - París, 2 de desembre de 1931) va ser un compositor i professor de música francès.

Veure Dante Alighieri і Vincent d'Indy

Vincenzo Battista

Vincenzo Battista (Nàpols, 1823 - 1873) fou un compositor italià.

Veure Dante Alighieri і Vincenzo Battista

Vincenzo Monti

Vincenzo Monti (Alfonsine, 19 de febrer de 1754 - Milà, 13 d'octubre de 1828) fou un poeta, escriptor, dramaturg i traductor italià.

Veure Dante Alighieri і Vincenzo Monti

Vintilă Horia

Vintilă Horia Iucal (Segarcea, Romania, 18 de desembre de 1915 - Collado Villalba, Madrid, Espanya, 4 d'abril de 1992) va ser un escriptor romanès en llengües romanesa, francesa i castellana.

Veure Dante Alighieri і Vintilă Horia

Virgil Ani

Virgil Ani (Bucarest, 16 de març de 1934 - Barcelona, 14 de març de 2023) fou un professor, traductor i especialista en Dante romanès, establert definitivament a Barcelona des de 1994.

Veure Dante Alighieri і Virgil Ani

Vita Nuova

Dante e Beatrice no jardim'', 1903, obra de estilo pré-rafaelita do pintor Cesare Saccaggi de Tortona La Vita Nuova és una de les obres poètiques claus de Dante Alighieri, perquè en ella usa una llengua vulgar i no el llatí per escriure literatura, com després faria també a la Divina Comèdia, a la qual prefigura.

Veure Dante Alighieri і Vita Nuova

Vladímir Makanin

Vladímir Semiónovitx Makanin (13 de març de 1937, Orsk, província d'Orenburg, RSFSR, URSS - 1 de novembre de 2017,Krasni, raion d'Aksaiski, província de Rostov, Rússia) fou un escriptor soviètic i rus.

Veure Dante Alighieri і Vladímir Makanin

Walking in My Shoes

«Walking in My Shoes» és el vint-i-vuitè senzill de la banda musical Depeche Mode i segon de l'àlbum Songs of Faith and Devotion.

Veure Dante Alighieri і Walking in My Shoes

Xiulet

El xiulet és un instrument de vent generalment d'una única nota, que produeix so mitjançant un flux forçat d'aire, que imita el xiulet humà.

Veure Dante Alighieri і Xiulet

Zygmunt Krasiński

Napoleon Stanisław Adam Feliks Zygmunt Krasiński AFI (19 de febrer de 1812, París, França - 23 de febrer de 1859, París) fou un comte polonès, tradicionalment classificat juntament amb Adam Mickiewicz i Juliusz Słowacki com un dels tres bards nacionalistes polonesos, els tres grans poetes romàntics que influencià la consciència nacional durant el període d'adhesió política a Polònia.

Veure Dante Alighieri і Zygmunt Krasiński

(83) Beatrix

Beatrix (bay'-ə-triks) és l'asteroide núm.

Veure Dante Alighieri і (83) Beatrix

1 de gener

El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Dante Alighieri і 1 de gener

1265

;Països Catalans: Barcelona - Després de diverses modificacions, l'organització municipal va quedar definitivament estructurada: l'autoritat municipal va recaure sobre 3 consellers elegits per un Consell de Cent personalitats.

Veure Dante Alighieri і 1265

1293

El 1293 (MCCXCIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Veure Dante Alighieri і 1293

14 de setembre

El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Dante Alighieri і 14 de setembre

1867

Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.

Veure Dante Alighieri і 1867

1949

1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.

Veure Dante Alighieri і 1949

2 + 2 = 5 (cançó)

"2 + 2.

Veure Dante Alighieri і 2 + 2 = 5 (cançó)

25 d'octubre

El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.

Veure Dante Alighieri і 25 d'octubre

5è districte de París

El 5è districte és un dels vint districtes de París, França.

Veure Dante Alighieri і 5è districte de París

8 de juny

El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs.

Veure Dante Alighieri і 8 de juny

També conegut com Dant, Dante, El Dant.

, Íñigo López de Mendoza, Óscar Esquivias, Àngels Cardona Castro, Àtila, Bagnacavallo, Baptisteri de Sant Joan, Basílica de la Santa Creu, Batalla de Campaldino, Batalla de Montaperti, Beata Beatrix, Beatrice Portinari, Beda, Benedetto Varchi, Benedict Cumberbatch, Benet XV, Benozzo Gozzoli, Bernat Hug de Rocabertí, Bernat Metge, Bertran de Born, Bertrand Russell, Biblioteca Bodmeriana, Biblioteca de la Universitat de Sydney, Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Biblioteca Popular de L'Avenç, Boban Marjanović, Bolonya, Bonconte Montefeltro, Bondelmonte, Bonifaci VIII, Bonturo Dati, Bonvesin de la Riva, Borís Zàitsev, Bou de Falaris, Branca Doria, Brigantaggio, Bronzino, Brunetto Latini, Buoso Donati, Cacciaguida, Calendari fix internacional, Can Garcini, Cangrande I della Scala, Capaneu, Carles Riba i Bracons, Carlo Gozzi, Carlo Maria Maggi, Carlo Porta, Carrers de l'Alguer, Carrières des Lumières, Casa-Museu Segrelles, Castelnuovo Magra, Catalano dei Malavolti, Català antic, Català modern, Catàbasi, Catello di Rosso Gianfigliazzi, Cavalcante dei Cavalcanti, Cayetano Rosell y López, Càstig, Cèrber, Còdex Trivulziano 1080, Còmic biogràfic, Cúpula de Santa Maria del Fiore, Cecco Angiolieri, Censura, Censura a Espanya, Cesare Badiali, Cesare San Fiorenzo, Cesena, Charles Hall Grandgent, Children of Men, Chrétien de Troyes, Christina Rossetti, Ciampolo de Navarra, Cianfa Donati, Cimabue, Cino da Pistoia, Codex Laurentianus plut. 90.125, Comèdia, Comentaris de la Guerra Civil, Comte l'Arnau, Conatus, Conclave, Conrado del Campo, Consolació de la filosofia, Conspiració dels Pazzi, Constança (prenom), Constança de Sicília, Constantí I el Gran, Contribucions islàmiques a l'Europa medieval, Copa Confederacions 2013, Corona triomfal, Cristina Zavalloni, Cristoforo Landino, Cronologia dels escacs, Cultura d'Itàlia, Cultura de Toscana, Cunizza da Romano, Dante (Granados), Dante Gabriel Rossetti, Dante i Beatriu, Dante i Virgili a l'infern, Dante nella vita e nei tempi suoi, Dantedì, Darío Xohán Cabana, David de Trebisonda, Deípile, Decadència, Decameró, Despertador de viatge, Devilman, Diego de San Pedro, Discmón, Dolcí, Dolce stil novo, Domenico Balestrieri, Domenico Gaido, Dorothea de Ficquelmont, Dorothy L. Sayers, Dues espases, Duocento, Eclogues, Edat Aristocràtica, Edat mitjana, Edifici Montaner i Simon, Eino Leino (poeta), El callejón de los milagros, El camino de los ingleses, El club Dumas, El Europeo, El nen i la garsa, El pensador, El Quixot, El somni de Dante, Elena Ferrante, Elies Rogent i Massó, Elizabeth Barrett Browning, Elizabeth Siddal, Els mals Papes, Emmanuel Intxauspe, Enrico Fermi, Enrique de Villena, Enuig, Enveja, Epifania de Miquel Àngel, Epodes, Erich Auerbach, Ericto, Ernest Mason Satow, Escola tomista de Barcelona, Esferes celestes, Església catòlica a Itàlia, Església de la Porciúncula, Estudi de la història de l'art, Etymologiae, Ezra Pound, Ezzelino da Romano, Fals equilibri, Farinata degli Uberti, Federico Fellini, Felip IV de França, Femen, Ferrando Valentí, Fiódor Dostoievski, Figa (signe), Filippo Argenti, Filologia, Filosofia occidental, Flègies, Florència, Forese Donati, Forlì, Foscor, Fotí de Sírmium, Fra Alberigo, Fra Gomita, Françoise de Rimini, France Prešeren, Francesc d'Assís, Francesc I Ordelaffi, Francesc Pujols i Morgades, Francesc Tamarit Fayos, Francesc Trabal i Benessat, Francesca Bonnemaison i Farriols, Francesca Polentani, Francesco da Barberino, Francesco dels Cavalcanti, Francesco Filelfo, Francesco Petrarca, Francesco Selmi, Francisco Imperial, Franciscus Accursius, Frantxeska da Rimini, Franz Liszt, Friedrich Paulus, Gabriele Giolito de Ferrari, Gaietà Vidal i de Valenciano, Gal·loitàlic, Galder Gaztelu-Urrutia, Galeot, Galeries Víctor Manuel II, Gaspar Núñez de Arce, Güelfs i gibel·lins, Gemma (nom), Geoffrey Chaucer, George Coșbuc, Ghisolabella Caccianemico, Giacomo da Lentini, Gianni Schicchi, Giorgio Agamben, Giotto di Bondone, Giovanni Boccaccio, Giovanni di Paolo, Giovinezza, Giraut de Bornelh, Giuseppe Schirò, Giuseppina Turrisi Colonna, Gorgona, Govern mundial, Gramàtica, Gran Teatre del Liceu, Great Books of the Western World, Griu, Guglielmo Borsiere, Guido Cavalcanti, Guido del Cassero, Guido delle Colonne, Guido Gozzano, Guido Guinizzelli, Guido, i' vorrei che tu e Lapo ed io, Guillem II de Sicília, Guillem VII de Montferrat, Guittone d'Arezzo, Guiu Guerra, Guiu II Polentani, Gustave Doré, Guy de Montfort, Hail to the Thief, Hamartia, Hanníbal Barca (247 aC), Hannibal Lecter, Hans Kelsen, Hans Lassen Martens, Harold Bloom, Hàpax legòmenon, Heinrich Mücke, Heinrich Morf, Henry Wadsworth Longfellow, Herrada de Landsberg, Història de l'art, Història de l'estètica, Història de l'italià, Història de l'observació lunar, Història de la crítica d'art, Història de la pólvora als Països Catalans, Història del llibre, Homer, Homo viator, Honoré de Balzac, Hortus deliciarum, Hospital de Santa Maria Nuova, Hovhannès Xiraz, Hugues Felicité Robert de Lamennais, Humanisme, Humanisme català, Iacopo Alighieri, Iacopo Rusticucci, Il libro dell'arte, Il trittico, Imitació del foc, Incipit vita nova, Incunable, Infern, Infern (La Divina Comèdia), Infern - Cant Catorzè, Infern - Cant Cinquè, Infern - Cant Desè, Infern - Cant Dinovè, Infern - Cant Dissetè, Infern - Cant Divuitè, Infern - Cant Dotzè, Infern - Cant Novè, Infern - Cant Onzè, Infern - Cant Primer, Infern - Cant Quart, Infern - Cant Quinzè, Infern - Cant Segon, Infern - Cant Setè, Infern - Cant Setzè, Infern - Cant Sisè, Infern - Cant Tercer, Infern - Cant Trenta-dosè, Infern - Cant Trenta-unè, Infern - Cant Trentè, Infern - Cant Tretzè, Infern - Cant Vint-i-Cinquè, Infern - Cant vint-i-dosè, Infern - Cant Vint-i-Novè, Infern - Cant vint-i-quatrè, Infern - Cant vint-i-setè, Infern - Cant vint-i-sisè, Infern - Cant Vint-i-tresè, Infern - Cant vint-i-unè, Infern - Cant vint-i-vuitè, Infern - Cant Vintè, Infern - Cant Vuitè, Infern – Cant Trenta-tresè, Infern- Cant Trenta-quatrè, Inferno (novel·la), Inframón grec, Isabella di Morra, Isosil·làbic, Italià, Itàlia, Ivan Frankó, Jacopo Mazzoni, James Macpherson, Janus Djurhuus, Jaroslav Vrchlický, Jaspi, Jaume Ferrer de Blanes, Jaume Vallcorba i Plana, Jean Fautrier, Jean-Jacques Ampère, Joan Andrés i Morell, Joan de Giorgio Vitelli i Simon, Joan Gelabert i Rian, Joana d'Aza, Joaquim de Fiore, Joaquim Ruyra i Oms, João da Cruz e Sousa, Jofré de Bouillon, Johann Heinrich Füssli, John Flaxman, John Keats, José María Micó, José Viera y Clavijo, Josep Maria Carulla i Estrada, Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, Josep Maria Subirachs i Sitjar, Josep Vicenç Foix i Mas, Juan Manuel de la Pezuela y de Ceballos, Juan Sapiña Camaró, Judes Macabeu, Julio Martínez Mesanza, Karl Vossler, Kálmán Kalocsay, L'accident de caça, L'apoteosi d'Homer, L'Enfer d'Henri-Georges Clouzot, L'escala de Jacob, L'home que es va perdre, La barca de Dante, La brigada malgastadora, La Divina Comèdia, La divina comedia (Conrado del Campo), La mort d'Artús, La Muntanya dels set cercles, La ricerca della lingua perfetta nella cultura europea, La Veu de Catalunya, La Veu de Tortosa, La vida, manual d'ús, Lano de Siena, Lasciate ogne speranza voi ch’entrate, Lavínia, Le Rime, Leander (cràter), Leonetto Cipriani, Lepenski Vir, Les aventures de Sindbad, Les millors obres de la literatura universal, Liber di Tre Scricciur, Life, Liris, Literatura, Literatura castellana, Literatura catalana, Literatura croata, Literatura d'Ucraïna, Literatura de viatges, Literatura espanyola del Renaixement, Literatura finesa, Literatura furlana, Literatura grega antiga, Literatura italiana, Literatura medieval, Literatura occitana, Literatura valldostana, Liu Baiyu, Llac de Bolsena, Llengües d'Itàlia, Llengües híbrides en la literatura medieval, Llengües romàniques, Llibre del tresor, Llista d'episodis de Borgen, Llista de compositors medievals, Llista de cràters de (433) Eros, Llista de cràters de la Lluna: C-F, Llista de filòsofs medievals, Llista de personatges històrics medievals a l'òpera, Llista dels llibres més venuts, Lluís Frederic Picàbia, Lluís Homar i Toboso, Lo somni, Loderingo degli Andalò, Louis Andriessen, Lucía Etxebarria de Asteinza, Lucca, Lucie Félix-Faure Goyau, Lucrècia (Roma), Lucrezia Marinella, Lucy Shapiro, Luigi Garlando, Luna (Etrúria), Lunigiana, Luxúria, Maestà di Ognissanti, Majòlica, Malaspina (família), Malatesta da Verucchio, Malatestino dall'Occhio, Malebolgia, Manuel Fernández-Galiano Fernández, Mapamundi del Beat de Liébana, Marc Juni Brut, Marc-André ter Stegen, Marie Spartali Stillman, Martin Bodmer, Mary Acworth Evershed, Marzocco, Mateu d'Acquasparta, Mateu I Visconti, Matilde de Hackeborn, Maurice Paléologue, Màscara mortuòria, Mònica López (actriu), Mónica Cano, Melcior de Gualbes, Michelangelo Buonarroti, Michele Zanche, Miguel Asín Palacios, Mihály Babits, Milícia de Maria Gloriosa, Mil·lenni II, Miquel Àngel: El pecat, Miquel Barceló Artigues, Miquel Desclot, Miquel Scot, Monestir d'Arkadi, Monestir de Fonte Avellana, Monte Mario, Montefiascone, Monteriggioni, Museu Can Framis, Museu Casa de Dante, Museus Vaticans, Nadejda Khvosxínskaia, Narcís Verdaguer i Callís, Nasidi (Divina comèdia), Natzarenisme, Necropolis, Nekyia, Nepi, Nicolau Maquiavel, Nikolai Gógol, Nikos Kazantzakis, Nomenclatura planetària, Obra historiogràfica de Juli Cèsar, Obriachi, Occità, Onça, Opizzo II d'Este, Orde Franciscà Seglar, Ottava rima, Ottaviano degli Ubaldini, Ottokar II, Ovidi, Palau Barolo, Palau del Laterà, Palazzo Colonna, Pandèmia de COVID-19 a Itàlia, Paolo Malatesta, Papa Anastasi II, Papa Martí IV, Papa Nicolau III, Pape Satàn, pape Satàn aleppe, Papini Estaci, Paradís (La Divina Comèdia), Pavlos Carrer, Pecat capital, Però no parlem d'ells, mira'ls i passa, Pere de Siena, Pere Martínez i Ventura, Pere Serafí, Peresa, Petó, Philipp Mainländer, Pia de' Tolomei (Donizetti), Piccarda Donati, Pier da Medicina, Pier della Vigna, Pietat (Miquel Àngel), Pietro Bembo, Pietro Casella (Divina Comèdia), Pietro Casu di Barchidda, Pietro Lombardo, Pintura renaixentista d'Itàlia, Pio Rajna, Planetes en l'astrologia, Pleonexia, Plou a Barcelona, Plutó (mitologia), Poesia lírica, Poesia narrativa, Pol Nord, Polentani, Portada/article març 21, Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig, Premi Lu Xun de Literatura, Premi Nacional a la Millor Traducció, Prerenaixement a Espanya, Ptolemeu de Jericó, Puccio Sciancato, Purgatori, Purgatori (La Divina Comèdia), Purgatori – Cant Primer, Purgatori cant segon, Pyramid Song, Quaderns Crema, Quaestio de aqua et terra, Quinta da Regaleira, Rahab (personatge), Raimbaut de Vaqueiras, Ramon d'Alòs-Moner i de Dou, Ramon Llull, Ranieri della Faggiuola, Regne d'Itàlia (edat mitjana), Renaixement, República de Lucca, Resurrecció de Llàtzer (Giotto), Riccardo Zandonai, Rifeu, Rinier Pazzo, Riu Sile, Riu subterrani, Robert el Fort, Roberto Enríquez Asenjo, Roman de la Rose, Romeu de Vilanova, Romeu i Julieta, Rosa (símbol), Rossend Arqués i Corominas, Rossend Nobas i Ballbé, Rubén Darío, Saladí, Sales de Rafael, Salvador Espriu i Castelló, Salvatore Sciarrino, San Gimignano, Sanai, Sant Erkenwald (poema), Sard, Saverio Bettinelli, Sèneca, Scarpetta Ordelaffi, Semblança del món, Sestri Levante, Set cels, Sextina, Siger de Brabant, Signa, Simfonia coral, Simfonia núm. 2 (Sibelius), Simfonia núm. 3 (Enescu), Sinó, Sol, Sol, i de dol, Sonet, Sonets de Shakespeare, Sophia de Mello Breyner Andresen, Sordello, Sota el volcà, Stefan George, Steve Buscemi, Sturmtruppen, Sueños y discursos, Supèrbia, T. S. Eliot, Tebaldello Zambrasi, Tegghiaio Aldobrandi, Telegonia, Temple Expiatori de la Sagrada Família, Tercet, Terra plana, Tetrabiblos, Théophile Gautier, The 100 Most Influential Books Ever Written, The Fanimatrix, The House That Jack Built (pel·lícula de 2018), The Sentinel (pel·lícula), Tholus, Tirèsias, Tisífone, Titus Livi, Tomasso Benvenuti, Tomàs d'Aquino, Tommaso Portinari, Tonko Maroević, Topino, Torres de Bolonya, Toscana, Toscà, Ubertí de Casale, Ugolino della Gherardesca, Ugolino envoltat dels seus quatre fills, Ugolino i Vandino Vivaldi, Uguccione della Faggiuola, Ultratge d'Anagni, Un món, Un viatge d'hivern, Unam Sanctam, Unificació italiana, Universitat de Bolonya, Valère Novarina, Valls de Comacchio, Vanni Fucci, Véronique Gens, Velise Bonfante, Venedico Caccianemico, Vexilla regis, Vincent d'Indy, Vincenzo Battista, Vincenzo Monti, Vintilă Horia, Virgil Ani, Vita Nuova, Vladímir Makanin, Walking in My Shoes, Xiulet, Zygmunt Krasiński, (83) Beatrix, 1 de gener, 1265, 1293, 14 de setembre, 1867, 1949, 2 + 2 = 5 (cançó), 25 d'octubre, 5è districte de París, 8 de juny.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat