Taula de continguts
146 les relacions: Ambrosi Spinola, Anna d'Aumale, Anna d'Este, Anna de Baviera, Anna Gonzaga, Antoni de Lorena, Benedicta Enriqueta de Wittelsbach, Calvinisme, Carles de Gonzaga-Nevers, Carles de Lorena (1524-1574), Carles de Mayenne, Carles I d'Aumale, Carles I Gonzaga-Nevers, Carles II Gonzaga-Nevers, Casa de Lorena, Caterina de Lorena, Claudi de Guisa, Claudi II d'Aumale, Comtat d'Elbeuf, Comtat i Ducat d'Aumâle, Duc de Guisa, Eduard de Wittelsbach, Elionor de Màntua, Elisabet Margarida d'Orleans, Enric de Lorena-Guisa, Enric I de Savoia-Nemours, Enric III de França, Enric IV de França, Enric Juli de Borbó-Condé, Enriqueta de Savoia-Villars, Felip II de Castella, Felipa de Gueldre, Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic, França, Francesc I de França, Francesc II de França, Francesc Josep de Lorena, Guerres de religió a França, Guisa, Henry Stuart, Isabel Clara Eugènia, Jacques Clément, James Hepburn, Jaume V, Jean de Lorena, Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg, Joan II Casimir Vasa, Ladislau IV de Polònia, Lluís de Lorena (1555-1588), Lluís de Lorena II d'Angulema, ... Ampliar l'índex (96 més) »
Ambrosi Spinola
Ambrosio Spinola, segons un gravat de l'època Ambrosi Spinola Doria —en italià —, marqués dels Balbasos (1569-1630), fou un general espanyol d'origen genovès, capità general dels Països Baixos espanyols i comandant de l'exèrcit espanyol durant la guerra dels Vuitanta Anys.
Veure Casa de Guisa і Ambrosi Spinola
Anna d'Aumale
Anna de Lorena (en francès Anne de Lorraine o Anne d'Aumale) va néixer a París el 1600 i va morir a la mateixa capital francesa el 10 de febrer de 1638.
Veure Casa de Guisa і Anna d'Aumale
Anna d'Este
Anna d'Este (Ferrara, Ducat de Ferrara 1531 - País, Regne de França 1607) fou una membre de la Casa d'Este que tingué una gran influència a la cort francesa i que fou una de les principals figures en les Guerres de religió de França.
Veure Casa de Guisa і Anna d'Este
Anna de Baviera
Anna Enriqueta Julia de Baviera - Anna Henrietta Julia von Wittelsbach, Anne Henriette Julie de Wittelsbach - (París, 13 de març de 1648 - ibídem, 23 de febrer de 1723) fou una princesa palatina, el 1708 va heretar el principat d'Arches, l'actual Departament de les Ardenes, en morir el seu cosí Carles Ferran III, el darrer duc de Màntua.
Veure Casa de Guisa і Anna de Baviera
Anna Gonzaga
Anna Gonzaga (en francès Anne de Gonzague de Clèveris) va néixer a París el 1616 i va morir a la mateixa capital francesa el 6 de juliol de 1684.
Veure Casa de Guisa і Anna Gonzaga
Antoni de Lorena
Estàtua del duc Antoni al palau ducal de Nancy Antoni de Lorena, dit el Bo, nascut el 4 de juny de 1489 a Bar-le-Duc i mort el 14 de juny de 1544 a Bar-le-Duc, va ser Duc de Lorena i de Bar de 1508 a 1544 i duc titular de Gueldre de 1538 a 1541.
Veure Casa de Guisa і Antoni de Lorena
Benedicta Enriqueta de Wittelsbach
Benedicta Enriqueta de Wittelsbach (en alemany Benedicta Henriette von der Pfalz) va néixer a París el 14 de març de 1652 i va morir a Asnières-sur-Seine el 12 d'agost de 1730.
Veure Casa de Guisa і Benedicta Enriqueta de Wittelsbach
Calvinisme
Joan Calví El calvinisme és una denominació cristiana protestant basada en els ensenyaments teològics del reformador Joan Calví (Jean Cauvin).
Veure Casa de Guisa і Calvinisme
Carles de Gonzaga-Nevers
Carles de Gonzaga-Nevers. Carles de Gonzaga-Nevers -en italià Carlo di Gonzaga-Nevers- (París, 22 d'octubre de 1609 - Cavriana, 14 d'agost de 1631) fou duc de Mayenne i d'Aiguillon, marquès de Villars, Comte del Maine i comte de Tenda.
Veure Casa de Guisa і Carles de Gonzaga-Nevers
Carles de Lorena (1524-1574)
Carles de Lorena (Joinville, 17 de febrer de 1524 – Avinyó, 26 de desembre de 1574) va ser duc de Chevreuse, arquebisbe de Reims de 1538 a 1574, bisbe de Metz de 1550 a 1551.
Veure Casa de Guisa і Carles de Lorena (1524-1574)
Carles de Mayenne
Carles de Lorena o de Mayenne -en francès Charles de Lorraine o Charles de Mayenne- (Alençon, Regne de França, 26 de març de 1554 - Soissons, 4 d'octubre de 1611) fou un príncep francès de la Casa de Lorena, Fou duc de Mayenne de 1573 a 1611, i era conegut com el duc de Mayenne, o simplement Mayenne, que era com l'anomenava el rei Enric IV de França.
Veure Casa de Guisa і Carles de Mayenne
Carles I d'Aumale
Carles de Lorena I d'Aumale, duc d'Aumale, governador de Picardie (25 de gener de 1555- 1631 a Brussel·les) fou un noble francèsn cap de la Santa Lliga pertanyent a la casa de Guisa.
Veure Casa de Guisa і Carles I d'Aumale
Carles I Gonzaga-Nevers
Carles I Gonzaga-Nevers -en italià i en francès - (París, 6 de maig del 1580 - Màntua, 22 de setembre del 1637) fou duc de Nevers i de Rethel, príncep d'Arches, duc de Màntua i de Montferrat.
Veure Casa de Guisa і Carles I Gonzaga-Nevers
Carles II Gonzaga-Nevers
Carles II Gonzaga-Nevers (Màntua, 31 d'octubre del 1629 - 14 d'agost del 1665) fou duc de Màntua, Montferrat, i de Rethel, príncep d'Arches des del 1637 fins a la seva mort i duc de Nevers fins al 1656.
Veure Casa de Guisa і Carles II Gonzaga-Nevers
Casa de Lorena
La casa de Lorena és una dinastia nobiliària iniciada per Gerard d'Alsàcia (Gerard I de Lorena, mort el 1070), nomenat duc de Lorena per l'emperador Enric III, seguint al seu germà Adalbert de Lorena.
Veure Casa de Guisa і Casa de Lorena
Caterina de Lorena
Caterina de Lorena (en francès Catherine de Mayenne o Catherine de Lorraine) (França, 1585 - París,18 de març de 1618) va ser una noble francesa de la Casa de Lorena, filla del duc de Mayenne Carles de Lorena (1554-1611), i d'Enriqueta de Savoia-Villars (1541-1611).
Veure Casa de Guisa і Caterina de Lorena
Claudi de Guisa
Claudi de Lorena o Claudi de Guisa (nascut el 20 d'octubre de 1496 a Condé, a Lorena - mort el 12 d'abril de 1550 a Joinville, a Xampanya, comte (1508), després duc d'Aumale (1547), comte (1520) i després duc de Guisa (1528), va ser un militar francès i el fundador de la família de Guisa.
Veure Casa de Guisa і Claudi de Guisa
Claudi II d'Aumale
Claudi d'Aumale, bust de la Galeria de les batalles, Palau de Versalles Claudi II de Lorena (Joinville, 18 d'agost de 1526 - La Rochelle, 3 de març de 1573) va ser marquès de Mayenne i duc d'Aumale de 1550 a 1573.
Veure Casa de Guisa і Claudi II d'Aumale
Comtat d'Elbeuf
Elbeuf fou una jurisdicció feudal del Regne de França, inicialment senyoriu, elevat a comtat el 1338, a marquesat el 1554, i a ducat el 1582.
Veure Casa de Guisa і Comtat d'Elbeuf
Comtat i Ducat d'Aumâle
Aumâle era cap a l'any 1000 una senyoria de la qual era senyor Guerinfroid.
Veure Casa de Guisa і Comtat i Ducat d'Aumâle
Duc de Guisa
Duc de Guisa (en francès Duc de Guise) fou un títol de la noblesa francesa creat el 1528 que va pertànyer inicialment a la Casa de Guisa, branca menor de la casa de Lorena.
Veure Casa de Guisa і Duc de Guisa
Eduard de Wittelsbach
Eduard de Wittelsbach, en alemany Eduard von der Pfalz, (La Haia, Holanda, 5 d'octubre de 1625 - París, 10 de març de 1663) fou el sisè fill de l'elector Palatí i rei de Bohèmia Frederic V del Palatinat (1596 - 1632) i d'Elisabet d'Anglaterra (1596 - 1662).
Veure Casa de Guisa і Eduard de Wittelsbach
Elionor de Màntua
Elionor Gonzaga de Màntua -en italià Eleonora Gonzaga di Mantova- coneguda també com a Elionor de Nevers-Màntua o Elionor de Mayenne (Màntua, 18 de novembre de 1630 -Viena, 6 de desembre de 1686) fou una noble italiana de la casa de Gonzaga, filla del duc Carles II de Màntua (1609-1631) i de Maria Gonzaga de Màntua (1609-1660).
Veure Casa de Guisa і Elionor de Màntua
Elisabet Margarida d'Orleans
Retratat per Beaubrun Les armes de la duquessa de Guisa Signatura d'Elisabet el 1663 Elisabet Margarida d'Orleans, esmentada també com Isabel d'Orleans(1646- 1696) fou la segona de les tres filles supervivents de Gastó de França i de Margarida de Lorena.
Veure Casa de Guisa і Elisabet Margarida d'Orleans
Enric de Lorena-Guisa
Tomba d'Henri Harcourt de Lorena, Paris Enric de Lorena, comte d'Harcourt, d'Armanyac, de Brionne i vescomte de Marsan, dit Cadet la Perla (Cadet la Perle), nascut el 20 de març de 1601 i mort el 25 de juliol de 1666 a l'abadia de Royaumont a Asnières-sur-Oise, fou un aristòcrata i militar francès del.
Veure Casa de Guisa і Enric de Lorena-Guisa
Enric I de Savoia-Nemours
Enric I de Savoia-Nemours (en francès Henri Ier de Savoie-Nemours) va néixer a París el 2 de novembre de 1572 i va morir a la mateixa capital francesa el 10 de juliol de 1632.
Veure Casa de Guisa і Enric I de Savoia-Nemours
Enric III de França
Enric III de França Enric III de França (Fontainebleau, 19 de setembre del 1551 - Saint-Cloud, 2 d'agost del 1589) fou duc d'Angulema (1551-1574) duc d'Anjou (1566-1576); duc d'Orleans (1560-1574); rei de Polònia (1573-1574) i rei de França (1574-1589) i l'últim de la dinastia Valois.
Veure Casa de Guisa і Enric III de França
Enric IV de França
Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).
Veure Casa de Guisa і Enric IV de França
Enric Juli de Borbó-Condé
miniatura Enric Juli de Borbó-Condé (en francès Henri Jules de Bourbon-Condé) va néixer a París el 29 de juliol de 1643 i va morir a la mateixa capital francesa l'1 d'abril de 1709.
Veure Casa de Guisa і Enric Juli de Borbó-Condé
Enriqueta de Savoia-Villars
Enriqueta de Savoia-Villars (en francès Henriette de Savoie-Villars) nascuda el 1541 i morta a Soissons (França) el 14 d'octubre de 1611, era una noble francesa, de la Casa de Savoia, filla del marquès de Villars Honorat II de Savoia (1511-1580) i de la vescomtessa Joana Francesca de Foix (1520-1542).
Veure Casa de Guisa і Enriqueta de Savoia-Villars
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Veure Casa de Guisa і Felip II de Castella
Felipa de Gueldre
Estàtua jacent de Felipa de Gueldre per Ligier Richier, situada a l'església dels Franciscans, a Nancy. Felipa de Gueldre (francès Philippe de Gueldre), nascuda a Grave el 9 de novembre de 1467, morta a Pont-à-Mousson, al convent de les Clarisses el 28 de febrer de 1547 fou la filla d'Adolf d'Egmont, duc de Gueldre i de Caterina de Borbó.
Veure Casa de Guisa і Felipa de Gueldre
Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran III, emperador romanogermànic (Graz, 13 de juliol de 1608 - Viena, 2 d'abril de 1657) fou Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia.
Veure Casa de Guisa і Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Casa de Guisa і França
Francesc I de França
Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).
Veure Casa de Guisa і Francesc I de França
Francesc II de França
Francesc II de França (Fontainebleau, 1544 - Orleans, 1560), rei de França (1559-1560) i rei consort d'Escòcia (1558-1560).
Veure Casa de Guisa і Francesc II de França
Francesc Josep de Lorena
Francesc Josep de Lorena (París, 28 d'agost de 1670 – París 16 de març de 1675) fou duc de Guisa, duc d'Alençon i duc d'Angulema, fou l'únic fill de Lluís Josep de Lorena, duc de Guisa i d'Elisabet Margarida d'Orleans, suo jure duquessa d'Alençon.
Veure Casa de Guisa і Francesc Josep de Lorena
Guerres de religió a França
Les Guerres de religió a França van ser una sèrie d'enfrontaments civils que van tenir lloc al Regne de França durant un període i un territori molt ampli.
Veure Casa de Guisa і Guerres de religió a França
Guisa
Armes dels ducs de Guisa Guisa fou una senyoria i després comtat i ducat de França, a la Picardia, a la vila de Guise.
Veure Casa de Guisa і Guisa
Henry Stuart
Henry Stuart Lord Darnley, 1r.
Veure Casa de Guisa і Henry Stuart
Isabel Clara Eugènia
La Infanta Isabel Clara Eugènia, de Federico de Llano (1584), Museu del Prado, Madrid Isabel Clara Eugènia (Segòvia, 12 d'agost de 1566 - Brussel·les, Països Baixos espanyols, 1 de desembre de 1633) fou una infanta de Castella, princesa d'Aragó i arxiduquessa d'Àustria.
Veure Casa de Guisa і Isabel Clara Eugènia
Jacques Clément
El frare Clément atacant el rei Enric III de França Jacques Clément OP (1567, Serbonnes - 1 d'agost de 1589, Saint-Cloud) fou un frare dominic francès, responsable de l'assassinat d'Enric III de França.
Veure Casa de Guisa і Jacques Clément
James Hepburn
Jacob Hepburn (c. 1534 - el 14 d'abril de 1578) fou el primer Duc de les illes Òrcades i quart de comte de Bothwell i notori sobretot pel seu matrimoni amb Maria, reina dels escocesos, com el seu tercer marit.
Veure Casa de Guisa і James Hepburn
Jaume V
Jaume V (10 d'abril de 1512 - 14 de desembre de 1542) fou rei d'Escòcia, fill i successor de Jaume IV.
Veure Casa de Guisa і Jaume V
Jean de Lorena
Jean de Lorena (Bar-le-Duc, 9 d'abril de 1498 - Neuvy-sur-Loire, 18 de maig de 1550) va ser un cardenal francès, que va ser arquebisbe de Reims, Lió i Narbona, bisbe de Metz, Toul, Verdun, Thérouanne, Luçon, Albi, Valença, Nantes i Agen.
Veure Casa de Guisa і Jean de Lorena
Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg
Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg (en alemany Johann Friedrich von Braunschweig-Calenberg) va néixer al palau de Herzberg el 25 d'abril de 1625 i va morir a Augsburg el 18 de desembre de 1679.
Veure Casa de Guisa і Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg
Joan II Casimir Vasa
, també conegut com a Joan II Casimir de Polònia o Casimir V, fou un rei de la Confederació de Polònia i Lituània (1648 - 1668).
Veure Casa de Guisa і Joan II Casimir Vasa
Ladislau IV de Polònia
fou rei de Polònia.
Veure Casa de Guisa і Ladislau IV de Polònia
Lluís de Lorena (1555-1588)
Lluís II de Lorena, també anomenat "Cardenal de Guisa" o "Cardenal de Lorena" (Dampierre, 6 de juliol de 1555 – Castell de Blois, 24 de desembre de 1588) va ser un cardenal francès, membre de la casa de Guisa, que tingué un paper important durant la vida política francesa del.
Veure Casa de Guisa і Lluís de Lorena (1555-1588)
Lluís de Lorena II d'Angulema
Lluís de Lorena o de Guisa, duc de Joyeuse, duc d'Angulema (com Lluís II) i príncep de Joinville, nascut l'11 de gener de 1622, mort a París el 24 de setembre de 1654, va ser duc de Joyeuse de 1647 a 1654 i príncep de Joinville el 1654.
Veure Casa de Guisa і Lluís de Lorena II d'Angulema
Lluís III de Montpensier
Lluís III de Montpensier també Lluís III de Borbó o de Borbó-Vendome (Moulins-sur-Allier, 1513 - Champigny-sur-Veude, 1582) fou duc de Montpensier, comte de Forès, príncep de Dombes, senyor de Beaujeu i delfí d'Alvèrnia.
Veure Casa de Guisa і Lluís III de Montpensier
Maria de Guisa
Maria de Guisa (Bar-le-Duc, 22 de novembre de 1515 - Edimburg, 11 de juny de 1560) va ser duquessa consort de Longueville, després reina consort i regent d'Escòcia.
Veure Casa de Guisa і Maria de Guisa
Maria Gonzaga de Màntua
Maria Gonzaga de Màntua -en italià Maria Gonzaga di Mantova - (Màntua, 29 de juliol de 1609 - ibídem, 14 d'agost de 1660) era la filla del duc de Màntua i de Montferrat Francesc IV Gonzaga (1586 - 1612) i de Margarida de Savoia (1589 - 1655).
Veure Casa de Guisa і Maria Gonzaga de Màntua
Maria I d'Escòcia
Maria d'Escòcia, també coneguda com a Maria Stuart (8 de desembre de 1542 - 8 de febrer de 1587) Fou reina d'Escòcia del 14 de desembre de 1542 al 24 de juliol de 1567.
Veure Casa de Guisa і Maria I d'Escòcia
Montpanchèir
Montpensier és un municipi francès situat al departament del Puèi Domat i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Casa de Guisa і Montpanchèir
Nicolau de Mercoeur
Nicolau de Lorena, fill d'Antoni el Bo, duc de Lorena i ducat de Bar, i de Renata de Borbó-Montpensier, nascut a Bar-le-Duc el 1524, mort el 12 de juny de 1577, va ser en principi bisbe de Metz de 1543 a 1548 i de Verdun de 1544 a 1547, després comtat de Vaudémont de 1548 a 1577, senyor de Mercoeur de 1563 a 1569 i després duc de Mercoeur de 1569 a 1577 però sobretot, de 1552 a 1559, regent dels ducats de Lorena i de Bar durant la minoria del seu nebot Carles III.
Veure Casa de Guisa і Nicolau de Mercoeur
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Veure Casa de Guisa і Orde de Sant Joan de Jerusalem
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Casa de Guisa і París
Príncep de Condé
Escut d'armes de la Casa de Condé fins a 1588. Escut d'armes de la Casa de Condé a partir de 1588. El de Príncep de Condé (anomenat així arran del municipi de Condé-en-Brie, al departament d'Aisne) és un títol nobiliari francès, originalment atorgat a Lluís de Borbó, germà d'Antoni de Borbó i oncle d'Enric IV de França.
Veure Casa de Guisa і Príncep de Condé
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Veure Casa de Guisa і Protestantisme
Renat II de Lorena
Renat II de Lorena (2 de maig de 1451 - Fains-Véel, 10 de desembre de 1508) va ser duc de Lorena a partir de 1470.
Veure Casa de Guisa і Renat II de Lorena
Santa Lliga de París
Retrat d'Enric I de Guisa, tercer duc de Guisa, cap al 1588, líder de la Santa Lliga durant les Guerres de religió de França. Museu Carnavalet, París La Santa Lliga de París, també anomenada Santa Lliga, Lliga Catòlica o La Lliga (en francès: Ligue Catholique, Sainte Ligue o Sainte Union) va ser un moviment polític armat de caràcter catòlic creat a França a 1576 per Enric de Guisa, Duc de Guisa per oposar-se per la força a hugonots, protestants i a la Casa de Borbó durant les Guerres de religió a França.
Veure Casa de Guisa і Santa Lliga de París
1451
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Casa de Guisa і 1451
1467
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Casa de Guisa і 1467
1489
Països Catalans Resta del món.
Veure Casa de Guisa і 1489
1493
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Casa de Guisa і 1493
1494
Països Catalans Resta del món.
Veure Casa de Guisa і 1494
1496
''Retrat de l'artista i la seva dona'' (1496), del mestre de Frankfurt.
Veure Casa de Guisa і 1496
1498
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Casa de Guisa і 1498
1506
;Països Catalans.
Veure Casa de Guisa і 1506
1512
El 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que pertany a l'edat moderna.
Veure Casa de Guisa і 1512
1513
;Països Catalans.
Veure Casa de Guisa і 1513
1519
Constitucions de Catalunya de 1585.
Veure Casa de Guisa і 1519
1526
;Països Catalans La revolta de l'Espadà fou una insurrecció protagonitzada pels moriscos a la serra d'Espadà entre els mesos de març i de setembre de l'any 1526.
Veure Casa de Guisa і 1526
1527
Saqueig de Roma del 1527.
Veure Casa de Guisa і 1527
1528
;Països Catalans.
Veure Casa de Guisa і 1528
1534
;Món: Enric VIII d'Anglaterra.
Veure Casa de Guisa і 1534
1540
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Casa de Guisa і 1540
1541
El 1541 o MDXLI va ser un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Casa de Guisa і 1541
1542
;Països Catalans.
Veure Casa de Guisa і 1542
1544
El 1544 (MDXLIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Casa de Guisa і 1544
1547
El 1547 (MDXLVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Casa de Guisa і 1547
1556
;Països Catalans.
Veure Casa de Guisa і 1556
1558
; Països Catalans.
Veure Casa de Guisa і 1558
1559
;Països Catalans.
Veure Casa de Guisa і 1559
1561
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Casa de Guisa і 1561
1565
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Casa de Guisa і 1565
1566
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Casa de Guisa і 1566
1570
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Casa de Guisa і 1570
1571
;Països Catalans.
Veure Casa de Guisa і 1571
1572
El 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.
Veure Casa de Guisa і 1572
1574
;Països Catalans.
Veure Casa de Guisa і 1574
1575
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Casa de Guisa і 1575
1578
Placa a les muralles de Peníscola.
Veure Casa de Guisa і 1578
1580
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Casa de Guisa і 1580
1582
Llinda d'una casa de Santa Pau El 1582 (MDLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.
Veure Casa de Guisa і 1582
1583
;Països Catalans.
Veure Casa de Guisa і 1583
1584
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Casa de Guisa і 1584
1585
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Casa de Guisa і 1585
1586
;Països Catalans.
Veure Casa de Guisa і 1586
1587
Retrat de Francis Drake del 1581.
Veure Casa de Guisa і 1587
1589
122x122px.
Veure Casa de Guisa і 1589
1591
Llinda de la Casa Vila Moner de Figueres.
Veure Casa de Guisa і 1591
1596
Països Catalans Resta del món.
Veure Casa de Guisa і 1596
1599
Presentació d'una galera a la rada de Marsella.
Veure Casa de Guisa і 1599
1600
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Casa de Guisa і 1600
1608
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Casa de Guisa і 1608
1609
1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.
Veure Casa de Guisa і 1609
1610
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Casa de Guisa і 1610
1611
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Casa de Guisa і 1611
1614
;Països catalans.
Veure Casa de Guisa і 1614
1616
Nicolau Copèrnic.
Veure Casa de Guisa і 1616
1620
;Països Catalans:;Món.
Veure Casa de Guisa і 1620
1625
;Països Catalans:;Món.
Veure Casa de Guisa і 1625
1626
;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.
Veure Casa de Guisa і 1626
1627
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Casa de Guisa і 1627
1628
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Casa de Guisa і 1628
1629
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Casa de Guisa і 1629
1631
;Països Catalans:;Món.
Veure Casa de Guisa і 1631
1639
Entrada al castell de Salses;Països Catalans.
Veure Casa de Guisa і 1639
1640
;Països Catalans.
Veure Casa de Guisa і 1640
1643
;Països Catalans.
Veure Casa de Guisa і 1643
1645
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Casa de Guisa і 1645
1646
;Països Catalans.
Veure Casa de Guisa і 1646
1647
*.
Veure Casa de Guisa і 1647
1648
;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.
Veure Casa de Guisa і 1648
1650
Països Catalans Resta del món.
Veure Casa de Guisa і 1650
1652
El 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.
Veure Casa de Guisa і 1652
1654
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Casa de Guisa і 1654
1656
Reproducció de "''Las Meninas''", noteu l'habilitat de col·locar els reis reflectits en un mirall al fons de la sala.
Veure Casa de Guisa і 1656
1657
Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.
Veure Casa de Guisa і 1657
1660
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Casa de Guisa і 1660
1666
196x196px.
Veure Casa de Guisa і 1666
1667
Categoria:Dècada del 1660.
Veure Casa de Guisa і 1667
1671
Stenka Razin.
Veure Casa de Guisa і 1671
1679
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Casa de Guisa і 1679
1682
Pere I de Rússia.
Veure Casa de Guisa і 1682
1684
;Països Catalans.
Veure Casa de Guisa і 1684
1686
; Països Catalans.
Veure Casa de Guisa і 1686
1688
;Països Catalans.
Veure Casa de Guisa і 1688
1696
;Països Catalans.
Veure Casa de Guisa і 1696
1705
Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.
Veure Casa de Guisa і 1705
1709
;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.
Veure Casa de Guisa і 1709
1710
;Països catalans.
Veure Casa de Guisa і 1710
1723
;Països catalans;Resta del món.
Veure Casa de Guisa і 1723
1730
;Països catalans.
Veure Casa de Guisa і 1730