Accés més ràpid que el navegador!
78 les relacions: Abu l-Ghazi Bahadur Khan, Acadèmia de les inscripcions i llengües antigues, Amersfoort, Amsterdam, Ansbach, Anuixa Khan, Barroc, Batalla d'Ameixial, Bolonya, Cardenal, Càller, Climent XIII, Compositor, Cristina de França, Diego de Astorga y Céspedes, Ducat de Parma, Ducat de Savoia, Edat d'Or neerlandesa, Elionor Clara de Hohenlohe-Neuenstein, Elionor Juliana de Brandenburg-Ansbach, Església Catòlica Romana, Espanya, Eugeni de Savoia, Ferran de Mèdici, Gran Príncep de Toscana, Florència, Gibraltar, Gran Ducat de Toscana, Grans Mestres de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, Gustau Adolf de Nassau-Saarbrücken, Heinrich Scheidemann, Hendrickje Stoffels, Hipòlita I Ludovisi, Illa de Malta, Inquisidor general, Joan Carles de Mèdici, Josep de Copertino, Kan, Kanat de Khivà, Khivà, Llengua txagatai, Llista d'arquebisbes de Toledo, Llista de bisbes de Barcelona, Lluís de Nassau Saarbrücken, Luca Carlevarijs, Margarida Violant de Savoia, Maria Withoos, Marxant d'art, Model (art), Neerlandesos, Nicolau Cotoner i d'Olesa, ..., Orde de Frares Menors, Organista, Osimo, París, Parma, Rafael Cotoner, Rembrandt van Rijn, Saarbrücken, Sant, Torí, Udine, Vedutismo, 1626, 1660, 1716, 1720, 1724, 1727, 1767, 18 d'octubre, 18 de setembre, 21 de juliol, 23 d'octubre, 24 de desembre, 28 de març, 7 de març, 8 de juny, 8 de maig. Ampliar l'índex (28 més) »
Abu l-Ghazi Bahadur Khan
Abu l-Ghazi Bahadur Khan (24 d'agost de 1603-1663) fou kan arabxàhida de Khivà (Abu l-Ghazi I Bahadur Khan 1644 -1663) i historiador en llengua txagatai, fill d'Arab Muhàmmad Khan I (kan arabxàhida de Khwarizm, nom que fins al va portar el kanat progressivament conegut com a Khivà, 1602-1623).
Nou!!: 1663 і Abu l-Ghazi Bahadur Khan · Veure més »
Acadèmia de les inscripcions i llengües antigues
L'Acadèmia de les inscripcions i llengües antigues (en francès: Académie des inscriptions et belles-lettres), és una societat científica fundada per Jean-Baptiste Colbert el 1663 en l'àmbit de les Humanitats.
Nou!!: 1663 і Acadèmia de les inscripcions i llengües antigues · Veure més »
Amersfoort
Amersfoort és un municipi de la província d'Utrecht, al centre dels Països Baixos.
Nou!!: 1663 і Amersfoort · Veure més »
Amsterdam
Amsterdam és la capital dels Països Baixos (tot i que la seu del govern és a La Haia).
Nou!!: 1663 і Amsterdam · Veure més »
Ansbach
Ansbach és una ciutat independent, la capital de la Regierungsbezirk de Mittelfranken o Francònia del Mig o Francònia Central, a l'estat federat de Baviera (Alemanya).
Nou!!: 1663 і Ansbach · Veure més »
Anuixa Khan
Anuixa Khan Muhàmmad ibn Abu-l-Ghazí Abu-l-Mudhàffar (Anusha Khan) fou kan de Khivà (1663-1687) successor del seu pare Abu l-Ghazi Bahadur Khan que va renunciar al tron (1663) per dedicar-se a estudiar història i religió i lluitar contra els infidels.
Nou!!: 1663 і Anuixa Khan · Veure més »
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Nou!!: 1663 і Barroc · Veure més »
Batalla d'Ameixial
La batalla d'Ameixial o batalla d'Estremoz va tenir lloc el 8 de juny de 1663, prop del poble de Santa Vitòria do Ameixial, a uns 10 km al nord-oest d'Estremoz, entre els exèrcits espanyol i el portuguès en el marc de la Guerra de Restauració portuguesa.
Nou!!: 1663 і Batalla d'Ameixial · Veure més »
Bolonya
Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.
Nou!!: 1663 і Bolonya · Veure més »
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Nou!!: 1663 і Cardenal · Veure més »
Càller
Càller (en sard Casteddu de Càlaris o simplement Casteddu, en italià Cagliari) és una ciutat de Sardenya, capital de la regió autònoma de Sardenya i de la ciutat metropolitana de Càller.
Nou!!: 1663 і Càller · Veure més »
Climent XIII
Climent XIII és el nom que va prendre Carlo della Torre di Rezzonico a l'esdevenir Papa.
Nou!!: 1663 і Climent XIII · Veure més »
Compositor
Un compositor és algú que compon música, és a dir, que crea una obra reunint o combinant diversos elements musicals.
Nou!!: 1663 і Compositor · Veure més »
Cristina de França
Imatge de Cristina circa 1614 Cristina de França o senzillament Cristina Maria, anomenada Madama Reale, (Christine de France; París, França 1606 - Torí, Savoia 1663) fou una princesa francesa, duquessa consort de Savoia i regent del ducat.
Nou!!: 1663 і Cristina de França · Veure més »
Diego de Astorga y Céspedes
Diego de Astorga y Céspedes (Gibraltar, 1665 - Madrid, 9 de febrer de 1734) va ser un religiós espanyol, cardenal arquebisbe de Toledo, primat de l'Església a Espanya.
Nou!!: 1663 і Diego de Astorga y Céspedes · Veure més »
Ducat de Parma
El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.
Nou!!: 1663 і Ducat de Parma · Veure més »
Ducat de Savoia
El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.
Nou!!: 1663 і Ducat de Savoia · Veure més »
Edat d'Or neerlandesa
''La ronda de nit'' (Rembrandt, 1642), peça emblemàtica del Rijksmuseum d'Amsterdam L'Edat d'Or neerlandesa va ser un període de la història neerlandesa, que aproximadament abraça el, durant la qual el comerç, la ciència, l'exèrcit i l'art de les Set Províncies Unides, els futurs Països Baixos eren entre els més aclamats del món.
Nou!!: 1663 і Edat d'Or neerlandesa · Veure més »
Elionor Clara de Hohenlohe-Neuenstein
Elionor Clara de Hohenlohe-Neuenstein (en alemany Eleonore Klara von Hohenlohe-Neuenstein) va néixer a Neuenstein (Alemanya) el 16 de juliol de 1632 i va morir a Saarbrücken el 4 de maig de 1709.
Nou!!: 1663 і Elionor Clara de Hohenlohe-Neuenstein · Veure més »
Elionor Juliana de Brandenburg-Ansbach
Elionor Juliana de Brandenburg-Ansbach (en alemany Eleonore Juliane von Brandenburg-Ansbach) va néixer a Ansbach el 23 d'octubre de 1663 i va morir a la mateixa ciutat el 4 de març de 1724.
Nou!!: 1663 і Elionor Juliana de Brandenburg-Ansbach · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: 1663 і Església Catòlica Romana · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: 1663 і Espanya · Veure més »
Eugeni de Savoia
Eugeni de Savoia-Soissons (París, 18 d'octubre de 1663 - Viena, 21 d'abril de 1736) fou príncep de Savoia-Carignano.
Nou!!: 1663 і Eugeni de Savoia · Veure més »
Ferran de Mèdici, Gran Príncep de Toscana
Ferran de Mèdici, Gran Príncep de Toscana, també conegut amb el nom de Ferran III de Mèdici o el Gran Príncep, (Florència, Gran Ducat de Toscana 1663 - íd. 1713) fou un príncep de Toscana i hereu de la dinastia familiar dels Mèdici.
Nou!!: 1663 і Ferran de Mèdici, Gran Príncep de Toscana · Veure més »
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Nou!!: 1663 і Florència · Veure més »
Gibraltar
Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.
Nou!!: 1663 і Gibraltar · Veure més »
Gran Ducat de Toscana
El Gran Ducat de Toscana fou una entitat jurídica del centre de la península italiana existent des de l'any 1569 i fins a l'any 1859.
Nou!!: 1663 і Gran Ducat de Toscana · Veure més »
Grans Mestres de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem
Llista dels Grans Mestres de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem.
Nou!!: 1663 і Grans Mestres de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
Gustau Adolf de Nassau-Saarbrücken
Gustau Adolf de Nassau-Saarbrücken —Gustav Adolf von Nassau-Saarbrücken — (Saarbrücken, 27 de març de 1632 - Estrasburg, 9 d'octubre de 1677) era un noble alemany que fou comte de Saarbrücken i General Major del Sacre Imperi Romanogermànic al Rin.
Nou!!: 1663 і Gustau Adolf de Nassau-Saarbrücken · Veure més »
Heinrich Scheidemann
Heinrich Scheidemann (cap al 1595 - 1663) era un organista i compositor alemany de principis del Barroc, i pel que fa a l'orgue, el més conegut a Alemanya del Nord a la primera meitat del.
Nou!!: 1663 і Heinrich Scheidemann · Veure més »
Hendrickje Stoffels
''Retrat de Hendrikje Stoffels'', c.1654-6, National Gallery de Londres Hendrickje Stoffels (Bredevoort, 1626 - Amsterdam, 21 de juliol de 1663) fou una model i marxant d'art neerlandesa, que va ser durant molt de temps amant i companya de Rembrandt.
Nou!!: 1663 і Hendrickje Stoffels · Veure més »
Hipòlita I Ludovisi
Hipòlita I Ludivisi (Càller, 24 de desembre de 1663 - Roma, 29 de desembre de 1733) fou filla de Nicolau I Ludovisi.
Nou!!: 1663 і Hipòlita I Ludovisi · Veure més »
Illa de Malta
L'illa de Malta és la més gran de les tres illes que constitueixen l'arxipèlag i la República de Malta.
Nou!!: 1663 і Illa de Malta · Veure més »
Inquisidor general
LInquisidor general o Gran inquisidor (en llatí: Inquisitor Generalis) va ser la màxima autoritat oficial de la Inquisició espanyola.
Nou!!: 1663 і Inquisidor general · Veure més »
Joan Carles de Mèdici
Joan Carles de Mèdici —Giovan Carlo de' Medici — (Florència, Gran Ducat de Toscana, 4 de juliol de 1611 - íd. 22 de gener de 1663) fou un membre de la família Mèdici que va esdevenir cardenal de l'Església Catòlica.
Nou!!: 1663 і Joan Carles de Mèdici · Veure més »
Josep de Copertino
Josep de Copertino, al segle Giuseppe Maria Desa (Copertino, 17 de juny de 1603 - Osimo, 18 de setembre de 1663) va ser un sacerdot italià, de l'Orde dels Frares Menors.
Nou!!: 1663 і Josep de Copertino · Veure més »
Kan
Kan, en català medieval ca o can, és un títol equivalent a sobirà utilitzat originàriament per les hordes turques i mongòliques i després per algunes autoritats islàmiques.
Nou!!: 1663 і Kan · Veure més »
Kanat de Khivà
El Kanat de Khivà fou un estat de l'Àsia Central que existí en la regió històrica de Coràsmia de 1510 a 1920.
Nou!!: 1663 і Kanat de Khivà · Veure més »
Khivà
Khivà (uzbek: Хива, Хivа; rus: Хива, Khivà; persa: خیوه, Khiveh, àrab: Khiwa), antigament anomenada Coràsmia (Khorezm, Khwārezm) és una ciutat de l'Uzbekistan que fou capital i centre d'un kanat i després d'una república que va passar a formar part de l'Uzbekistan el 1924.
Nou!!: 1663 і Khivà · Veure més »
Llengua txagatai
La llengua txagatai (جغتای Jağatāy; uzbek: چەغەتاي Chag'atoy; uigur: چاغاتاي Chāghātāy； turc: Çağatayca) és una llengua turquesa extingida, que un cop es va parlar àmpliament a l'Àsia Central, i continuà sent la llengua literària comuna fins al.
Nou!!: 1663 і Llengua txagatai · Veure més »
Llista d'arquebisbes de Toledo
L'Arquebisbe de Toledo és un membre pertanyent a l'ordre episcopal catòlica que està al capdavant de l'arxidiòcesi de Toledo.
Nou!!: 1663 і Llista d'arquebisbes de Toledo · Veure més »
Llista de bisbes de Barcelona
La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.
Nou!!: 1663 і Llista de bisbes de Barcelona · Veure més »
Lluís de Nassau Saarbrücken
Lluís de Nassau Saarbrücken (en alemany Ludwig Crato (Krafft), Graf von Nassau-Saarbrücken) va néixer a Saarbrücken (Alemanya) el 28 de març de 1663 i va morir a la mateixa ciutat el 14 de febrer de 1713.
Nou!!: 1663 і Lluís de Nassau Saarbrücken · Veure més »
Luca Carlevarijs
''Vista de Venècia, amb el Palau Ducal'' (Palau Corsini de Roma). Lucca Carlevarijs, (Udine, 1663 - Venècia, 1730).
Nou!!: 1663 і Luca Carlevarijs · Veure més »
Margarida Violant de Savoia
Margarida Violant de Savoia (Torí, Ducat de Savoia 1635 - Parma, Ducat de Parma 1663) fou una princesa de Savoia que va esdevenir duquessa consort de Parma.
Nou!!: 1663 і Margarida Violant de Savoia · Veure més »
Maria Withoos
Maria Withoos (Amersfoort, 8 de maig de 1663 - després de 1699) va ser una pintora neerlandesa de l'Edat d'Or neerlandesa.
Nou!!: 1663 і Maria Withoos · Veure més »
Marxant d'art
Un marxant d'art és una persona o empresa que compra i ven obres d'art.
Nou!!: 1663 і Marxant d'art · Veure més »
Model (art)
Model masculí posant a l'École des Beaux-Arts al segle XIX El model artístic és una professió dins les arts visuals on un model posa perquè un o diversos artistes captin la seva imatge com a part del procés creatiu. Les disciplines artístiques que més habitualment utilitzen models són el dibuix, pintura, escultura i fotografia, però gairebé qualsevol tècnica pot ser utilitzada.
Nou!!: 1663 і Model (art) · Veure més »
Neerlandesos
Els neerlandesos (Nederlanders en neerlandès) són els habitants dels Països BaixosAutochtone population at 1 January 2006, Central Statistics Bureau, Integratiekaart 2006, This includes the Frisians as well. que comparteixen una cultura comuna i parlen la llengua neerlandesa. Els neerlandesos i els seus descendents es troben en comunitats d'emigrants d'arreu del món, especialment al Surinam, Xile, Brasil, Canadà, Austràlia, Sud-àfrica,Basat en nombres donats pel Professor J. A Heese al seu llibre Die Herkoms van die Afrikaner (Els Orígens dels Afrikaners), que uns 35% dels 4,5 milions d'Afrikaners tenen ancestres neerlandesos. Nova Zelanda i els Estats Units.According to. L'art i la cultura tradicional dels neerlandesos abasta diverses formes de música tradicional, balls, estils arquitectònics i vestit, algunes de les quals són globalment reconegudes. A escala internacional, pintors neerlandesos com Rembrandt, Vermeer i Vincent van Gogh gaudeixen d'una alta estima. La religió dominant dels neerlandesos és el cristianisme (catòlic i protestant), tot i que en temps moderns la majoria ja no és religiosa. Percentatges significatius de neerlandesos són partidaris de l'humanisme, l'agnosticisme, l'ateisme o l'espiritualitat individual.. A l'edat mitjana, els Països Baixos es trobaven al voltant de la frontera de França i el Sacre Imperi romanogermànic, formant part de les seves respectives perifèries, i els diversos territoris esdevingueren virtualment autònoms cap al. El Comtat de Flandes era un feu de França, les altres províncies pertanyien al Sacre Imperi. Sota els burgundis, les Disset Províncies prengueren aleshores per primera vegada el nom de Països Baixos (topònim) i s'organitzaren en una sola unitat administrativa. Durant els segles i les províncies septentrionals s'independitzaren d'Espanya com a República de les Set Províncies Unides.La independència va ser acceptada pel tractat de Munster de 1648; en la pràctica la república neerlandesa havia estat independent des de l'última dècada del L'alt grau d'urbanització característic de la societat neerlandesa es va aconseguir en un temps relativament primerenc. Durant la República, tingué lloc la primera sèrie de migracions neerlandeses a gran escala fora d'Europa. Prenent el total de totes les persones amb ascendència neerlandesa completa, d'acord amb la definició actual de l'Oficina Central d'Estadística, resulta una estimació de 16 milions de neerlandesos, i la suma de totes les persones amb ascendència neerlandesa, tant total com parcial, donaria una xifra aproximada de 25 milions.
Nou!!: 1663 і Neerlandesos · Veure més »
Nicolau Cotoner i d'Olesa
Nicolau Cotoner i d'Olesa (Palma, 1608 - Malta, 1680) fou Gran Mestre de l'Orde de Malta, entre 1663 i 1680.
Nou!!: 1663 і Nicolau Cotoner i d'Olesa · Veure més »
Orde de Frares Menors
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original. L'orde actual, que porta l'antic nom de Frares Menors, és el resultat de la unificació duta a terme pel papa Lleó XIII amb la butlla Felicitate quadam el 4 d'octubre de 1897. Amb ella s'unificaven en un sol orde els Frares Menors Observants, els Frares Menors Reformats, els Frares Menors Recol·lectes i els Frares Menors Descalços (o alcantarins). Van quedar fora de la unificació els Frares Menors Conventuals, tronc original de l'orde franciscà, i els Frares Menors Caputxins, orde reformat; tots dos formen avui ordes autònoms amb ministres generals propis.
Nou!!: 1663 і Orde de Frares Menors · Veure més »
Organista
Un organista és una persona que toca l'orgue.
Nou!!: 1663 і Organista · Veure més »
Osimo
Osimo és un municipi italià, situat a la regió de les Marques i a la província d'Ancona.
Nou!!: 1663 і Osimo · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: 1663 і París · Veure més »
Parma
Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.
Nou!!: 1663 і Parma · Veure més »
Rafael Cotoner
Rafael Cotoner i d'Olesa (Palma, 1601 - Malta 1663) fou Gran Mestre de l'Orde de Malta, entre 1660 i 1663.
Nou!!: 1663 і Rafael Cotoner · Veure més »
Rembrandt van Rijn
Rembrandt Harmenszoon van Rijn (Leiden, Països Baixos, 15 de juliol de 1606 - Amsterdam, 4 d'octubre de 1669) fou un pintor i gravador del barroc neerlandès.
Nou!!: 1663 і Rembrandt van Rijn · Veure més »
Saarbrücken
Saarbrücken, és la capital del Land (l'estat federat alemany) de Saarland.
Nou!!: 1663 і Saarbrücken · Veure més »
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Nou!!: 1663 і Sant · Veure més »
Torí
Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.
Nou!!: 1663 і Torí · Veure més »
Udine
Udine (en llatí Utinum, en furlà Udin, en eslovè Videm, en alemany Weiden) és una ciutat de 96.678 habitants, capital històrica de la regió geogràfica del Friül, a Itàlia, entre els Alps i el Mar Adriàtic, a 20 km de la frontera eslovena.
Nou!!: 1663 і Udine · Veure més »
Vedutismo
''Il Campo di Rialto'' (Venècia), de Canaletto ''Vista del palau Ducal de Venècia'', de Canaletto El vedutisme (de veduta, 'vista' en italià; plural: vedute) és un gènere pictòric molt típic del ''settecento'' italià.
Nou!!: 1663 і Vedutismo · Veure més »
1626
;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.
Nou!!: 1663 і 1626 · Veure més »
1660
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: 1663 і 1660 · Veure més »
1716
;Països Catalans.
Nou!!: 1663 і 1716 · Veure més »
1720
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: 1663 і 1720 · Veure més »
1724
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: 1663 і 1724 · Veure més »
1727
Sense descripció.
Nou!!: 1663 і 1727 · Veure més »
1767
Sense descripció.
Nou!!: 1663 і 1767 · Veure més »
18 d'octubre
El 18 d'octubre és el dos-cents noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1663 і 18 d'octubre · Veure més »
18 de setembre
El 18 de setembre és el dos-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1663 і 18 de setembre · Veure més »
21 de juliol
El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1663 і 21 de juliol · Veure més »
23 d'octubre
El 23 d'octubre és el dos-cents noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1663 і 23 d'octubre · Veure més »
24 de desembre
El 24 de desembre és el tres-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1663 і 24 de desembre · Veure més »
28 de març
El 28 de març és el vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1663 і 28 de març · Veure més »
7 de març
El 7 de març és el seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià, el seixanta-setè els anys de traspàs.
Nou!!: 1663 і 7 de març · Veure més »
8 de juny
El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1663 і 8 de juny · Veure més »
8 de maig
El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1663 і 8 de maig · Veure més »
