Accés més ràpid que el navegador!
159 les relacions: Adalbert de Lorena, Anna d'Aumale, Anna d'Este, Anna Gonzaga, Antoni de Lorena, Antoni de Vaudémont, Arquebisbat de Reims, Arquebisbat de Sens, Arquebisbat de Trèveris, Aumale, Àustria, Balduí V d'Hainaut, Bisbat d'Estrasburg, Bisbat de Bayeux i Lisieux, Bisbat de Condom, Bisbat de Metz, Bisbat de Thérouanne, Bisbat de Toul, Bisbat de Verdun, Bitche, Carles Alexandre de Lorena, Carles de Lorena, Carles I d'Aumale, Carles I d'Àustria i IV d'Hongria, Carles I Gonzaga-Nevers, Carles II de Lorena, Carles III de França, Carles III de Lorena, Carles III de Provença, Carles IV de Lorena, Carles Manuel III de Sardenya, Carles V de Lorena, Caterina de Lorena, Cèsar de Borbó, Claudi de Guisa, Claudi II d'Aumale, Colònia (Alemanya), Comtat d'Alençon, Comtat d'Angulema, Comtat d'Auxonne, Comtat d'Elbeuf, Comtat d'Harcourt, Comtat de Borgonya, Comtat de Boulogne, Comtat de Ferrette, Comtat de Flandes, Comtat de Luxemburg, Comtat de Mâcon, Comtat de Metz, Comtat de Montpensier, ..., Comtat de Penthièvre, Comtat de Toul, Comtat de Vaudémont, Comtat de Vendôme, Comtat de Vermandois, Comtat de Viena, Comtat i Ducat d'Aumâle, Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic, Cristina de Dinamarca, Cristina de Lorena, Ducat de Bar, Ducat de Baviera, Ducat de Bouillon, Ducat de Limburg, Ducat de Lorena, Ducat de Màntua, Ducat de Nemours, Elisabet Carlota d'Orleans, Enciclopèdia Espasa, Enric de Lorena-Guisa, Enric de Spira, Enric I de Brabant, Enric I de Savoia-Nemours, Enric II de Lorena, Esteve I de Borgonya, Felip d'Alsàcia, Felipa de Gueldre, Ferran I de Mèdici, Ferri II de Vaudémont, Francesc I de Lorena, Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, Francesc II de Lorena, Francesc Josep de Lorena, Francesca de Lorena, Gastó Joan Baptista de França, Gerard I de Lorena, Gerard I de Metz, Gerard I de Vaudémont, Guillem V de Baviera, Guisa, Humbert III de Savoia, Ida de Lorena, Isabel de Lorena, Isabel de Vermandois, Jaume V, Joan II de Lorena, Joan VIII d'Harcourt, Laureta de Alsacia, Leopold I de Lorena, Lixheim, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de governants de Mònaco, Lluís de Lorena (1555-1588), Lluís de Lorena II d'Angulema, Lluís III de Montpensier, Marcgraviat de Baden, Margarida de Clermont, Margarida I de Flandes, Maria d'Harcourt, Maria de Guisa, Maria de Luxemburg, Maria Teresa I d'Àustria, Mateu d'Alsàcia, Mateu I, Mateu II de Lorena, Maximilià I de Baviera, Mayenne, Mercœur, Mons (Bèlgica), Nicolau de Mercoeur, Nicolau I de Lorena, Nicolau II de Lorena, Oda de Saxònia, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Otó d'Habsburg-Lorena, Phalsbourg, Principat d'Aurenja, Raül I de Vermandois, Raül II de Vermandois, Remiremont, Renald I de Bar, Renald I de Dammartin, Renald III de Borgonya, Renat d'Alençon, Renat I, Renat II de Lorena, Senyoria d'Albret, Senyoria de Joinville, Sibil·la d'Anjou, Simó I, Teodoric d'Alsàcia, Vescomtat de Marçan, Vescomtat de Rohan, Vignory, Violant d'Anjou, Wigeric, Zuentibold, 1513, 1549, 1555, 1569, 1575, 1576, 1583, 1585, 1599, 1619, 1736, 1912. Ampliar l'índex (109 més) »
Adalbert de Lorena
Adalbert d'Alsàcia (o Adalbert de Lorena) (+11 de novembre de 1048) fou comte de Metz com Adalbert III de Metz del 1045 al 1047 i duc de Lorena (Alta Lorena o Alta Lotaríngia) del 1047 al 1048.
Nou!!: Casa de Lorena і Adalbert de Lorena · Veure més »
Anna d'Aumale
Anna de Lorena (en francès Anne de Lorraine o Anne d'Aumale) va néixer a París el 1600 i va morir a la mateixa capital francesa el 10 de febrer de 1638.
Nou!!: Casa de Lorena і Anna d'Aumale · Veure més »
Anna d'Este
Anna d'Este (Ferrara, Ducat de Ferrara 1531 - País, Regne de França 1607) fou una membre de la Casa d'Este que tingué una gran influència a la cort francesa i que fou una de les principals figures en les Guerres de religió de França.
Nou!!: Casa de Lorena і Anna d'Este · Veure més »
Anna Gonzaga
Anna Gonzaga (en francès Anne de Gonzague de Clèveris) va néixer a París el 1616 i va morir a la mateixa capital francesa el 6 de juliol de 1684.
Nou!!: Casa de Lorena і Anna Gonzaga · Veure més »
Antoni de Lorena
Estàtua del duc Antoni al palau ducal de Nancy Antoni de Lorena, dit el Bo, nascut el 4 de juny de 1489 a Bar-le-Duc i mort el 14 de juny de 1544 a Bar-le-Duc, va ser Duc de Lorena i de Bar de 1508 a 1544 i duc titular de Gueldre de 1538 a 1541.
Nou!!: Casa de Lorena і Antoni de Lorena · Veure més »
Antoni de Vaudémont
Tomba d'Antoni de Vaudémont i de Maria d'Harcourt, a l'església dels franciscans de Nancy. Antoni de Vaudémont, nascut cap a 1400, mort el 22 de març de 1458 va ser comte de vaudémont i senyor de Joinville de 1418 a 1458.
Nou!!: Casa de Lorena і Antoni de Vaudémont · Veure més »
Arquebisbat de Reims
catedral és l'antiga residència dels arquebisbes de Reims, que es convertia en residència reial quan el rei anava a Reims per a la coronació; ara allotja el ''Museu de l'Oeuvre'', o museu de la catedral. XI. L'església ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Neuvizy, que a causa de freqüents peregrinacions, és anomenat la ''Lorda de les Ardenes''. Armes de l'arquebisbe de Reims. Pintura de la Catedral de Reims. L'arquebisbat de Reims (francès: Archidiocèse de Reims; llatí: Archidioecesis Remensis) fou una jurisdicció eclesiàstica i després un principat eclesiàstic (comtat-bisbat) centrar a la ciutat de Reims.
Nou!!: Casa de Lorena і Arquebisbat de Reims · Veure més »
Arquebisbat de Sens
Larquebisbat de Sens és una jurisdicció eclesiàstica de França centrada a Sens.
Nou!!: Casa de Lorena і Arquebisbat de Sens · Veure més »
Arquebisbat de Trèveris
LArquebisbat de Trèveris (Erzbistum Trier) o Electorat de Trèveris (Kurfürstentum Trier o Kurtrier) fou una jurisdicció eclesiàstica catòlica romana al Regne de Germània, que va existir des de temps dels carolingis fins al final del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Casa de Lorena і Arquebisbat de Trèveris · Veure més »
Aumale
* Comtat i Ducat d'Aumâle.
Nou!!: Casa de Lorena і Aumale · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Casa de Lorena і Àustria · Veure més »
Balduí V d'Hainaut
Balduí V d'Hainaut (vers 1150 - Mons 17 de desembre de 1195), dit també Balduí el Valent, va ser comte d'Hainaut de 1171 a 1195, comte de Flandes sota el nom de Balduí VIII de Flandes de 1191 a 1194 i comte o marquès de Namur sota el nom de Balduí I de Namur de 1187 a 1195, així com senyor de Beaumont (Hainaut).
Nou!!: Casa de Lorena і Balduí V d'Hainaut · Veure més »
Bisbat d'Estrasburg
Seu del bisbat del bisbat a ''Rue Brûlée'' Porta de la catedral. El seminari major d'Estrasburg. principat ecclesiàstic d'Estrasburg vers el 1547. El palau dels Rohan, fet construir entre el 1728 i el 1741 pel bisbe Armand I de Rohan-Soubise com a nou palau episcopal, avui seu de diverses institucions museístiques ciutadanes. Escut de la diòcesi. Larquebisbat d'Estraburg (francès: Archidiocèse de Strasbourg, llatí: Archidioecesis Argentoratensis o Argentinensis) és una seu de l'Església Catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: Casa de Lorena і Bisbat d'Estrasburg · Veure més »
Bisbat de Bayeux i Lisieux
Mapa de les diòcesis històriques de Normandia abans de la revolució francesa. ex-catedral de Sant Pere a Lisieux. basílica de Santa Teresa de Lisieux, construïda a partir del 1929 i consagrada l'11 de juliol de 1954. És el segon lloc de pelegrinatge més important de França, després de la basílica de Lorda. La basílica menor de ''Notre-Dame de la Délivrande'' a Douvres-la-Délivrande. L'entrada de l'antic palau episcopal de Bayeux, avui seu del museu Baron Gérard. L'antic seminari diocesà, construït a partir del 1693, avui seu d'institucions culturals ciutadanes. abbaye aux Dames'' de Caen. El bisbat de Bayeux (francès: Diocèse de Bayeux, llatí: Dioecesis Baiocensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rouen.
Nou!!: Casa de Lorena і Bisbat de Bayeux i Lisieux · Veure més »
Bisbat de Condom
El bisbe Jacques-Bénigne Bossuet. El bisbat de Codòm (francès: Diocèse de Condom, llatí: Dioecesis Condomiensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Casa de Lorena і Bisbat de Condom · Veure més »
Bisbat de Metz
VII. XVIII, però mai no acabat; segrestat durant la Revolució francesa, sent transformat en un mercat cobert. La basílica ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Saint-Avold. El bisbat de Metz (francès: Diocèse de Metz, llatí: Dioecesis Metensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: Casa de Lorena і Bisbat de Metz · Veure més »
Bisbat de Thérouanne
La llista dels bisbes de Thérouanne conservada a l'església de ''Saint-Martin'' de Thérouanne. Audomar. Saint-Omer. El bisbat de Thérouanne (francès: Diòcese de Thérouanne, llatí: Dioecesis Morinensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Casa de Lorena і Bisbat de Thérouanne · Veure més »
Bisbat de Toul
L'antic palau episcopal, construït a partir del 1739 durant l'episcopat d'Escipió-Jérôme Bégon, i avui ''Hôtel de Ville''. Nicolau de Mira. XIII. El bisbat de Toul (francès: diocèse de Toul, llatí: Dioecesis Tullensis) fou una jurisdicció eclesiàstica amb centre a la ciutat de Toul.
Nou!!: Casa de Lorena і Bisbat de Toul · Veure més »
Bisbat de Verdun
Escut de la diòcesi L'ex palau episcopal de Verdun, construït en temps del bisbe Charles-François d'Hallencourt (1725), seu dels bisbes fins al 1993; avui seu del ''Centre mondial de la Paix, des Libertés et des Droits de l'Homme''. XIV. El bisbat de Verdun (francès: Diocèse de Verdun, llatí: Dioecesis Virodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Besançon.
Nou!!: Casa de Lorena і Bisbat de Verdun · Veure més »
Bitche
Bitche (fràncic lorenès Bitsch) és un municipi francès, situat al departament del Mosel·la i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Casa de Lorena і Bitche · Veure més »
Carles Alexandre de Lorena
Carles Alexandre de Lorena (Lunéville, 12 de desembre de 1712 - castell de Tervuren, prop de Brussel·les, 4 de juliol de 1780, inhumat el 10 a la Catedral de Brussel·les), fou governador general dels Països Baixos austríacs (1741-1780), Gran Mestre de l'Orde Teutònic (1761-1780) i cavaller de l'Orde del Toisó d'Or.
Nou!!: Casa de Lorena і Carles Alexandre de Lorena · Veure més »
Carles de Lorena
* Carles de Lorena o Carles de Lotaríngia (Laon ~953 -Orléans, 993), duc de Baixa Lotaríngia.
Nou!!: Casa de Lorena і Carles de Lorena · Veure més »
Carles I d'Aumale
Carles de Lorena I d'Aumale, duc d'Aumale, governador de Picardie (25 de gener de 1555- 1631 a Brussel·les) fou un noble francèsn cap de la Santa Lliga pertanyent a la casa de Guisa.
Nou!!: Casa de Lorena і Carles I d'Aumale · Veure més »
Carles I d'Àustria i IV d'Hongria
Carles I d'Àustria (Persenbeug, Baixa Àustria, 17 d'agost de 1887 - Funchal, 1921) fou el darrer emperador austríac, essent també arxiduc d'Àustria i rei d'Hongria des de l'any 1916 i fins a l'any 1918, any en què s'abolí la monarquia danubiana.
Nou!!: Casa de Lorena і Carles I d'Àustria i IV d'Hongria · Veure més »
Carles I Gonzaga-Nevers
Carles I Gonzaga-Nevers -en italià i en francès - (París, 6 de maig del 1580 - Màntua, 22 de setembre del 1637) fou duc de Nevers i de Rethel, príncep d'Arches, duc de Màntua i de Montferrat.
Nou!!: Casa de Lorena і Carles I Gonzaga-Nevers · Veure més »
Carles II de Lorena
Carles II de Lorena, dit l'Intrepid (1364 - Nancy, 25 de gener de 1431) fou duc de Lorena de 1390 a 1431.
Nou!!: Casa de Lorena і Carles II de Lorena · Veure més »
Carles III de França
Carles III, anomenat el Simple (7 de gener o 17 de setembre del 879, 7 d'octubre del 929), fou rei de França del 893 al 923.
Nou!!: Casa de Lorena і Carles III de França · Veure més »
Carles III de Lorena
Carles III i la seva dona Clàudia que representa els seus sants protectors Carles III de Lorena (Nancy, 18 de febrer de 1543 - ibídem 14 de maig de 1608) fou duc de Lorena i de Bar.
Nou!!: Casa de Lorena і Carles III de Lorena · Veure més »
Carles III de Provença
Carles III de Provença i IV d'Anjou V d'Anjou (1436 - Marsella, 1481) fou comte de Guisa, Maine i Mortain (1472-1481) i duc d'Anjou i comte de Provença (1480-1481).
Nou!!: Casa de Lorena і Carles III de Provença · Veure més »
Carles IV de Lorena
Carles de Vaudémont, nascut a Nancy el 5 d'abril de 1604, mort a Bernkastel el 18 de setembre de 1675, va ser duc de Lorena i de Bar en dret de 1625 a 1675 i en fet de 1625 a 1634, el 1641 i de 1659 a 1670, sota el nom de Carles IV.
Nou!!: Casa de Lorena і Carles IV de Lorena · Veure més »
Carles Manuel III de Sardenya
Gravat de Carles Manuel III de Sardenya. Carles Manuel III de Sardenya (Torí, Savoia 1701 - íd., Regne de Sardenya-Piemont 1773) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya entre 1730 i 1773, i duc de Milà entre 1733 i 1736.
Nou!!: Casa de Lorena і Carles Manuel III de Sardenya · Veure més »
Carles V de Lorena
Carles V de Lorena (Viena, 3 d'abril de 1643 -Wels, 18 d'abril de 1690) fou Duc de Lorena i de Bar.
Nou!!: Casa de Lorena і Carles V de Lorena · Veure més »
Caterina de Lorena
Caterina de Lorena (en francès Catherine de Mayenne o Catherine de Lorraine) (França, 1585 - París,18 de març de 1618) va ser una noble francesa de la Casa de Lorena, filla del duc de Mayenne Carles de Lorena (1554-1611), i d'Enriqueta de Savoia-Villars (1541-1611).
Nou!!: Casa de Lorena і Caterina de Lorena · Veure més »
Cèsar de Borbó
Cèsar de Borbó Cèsar de Borbó - César de Bourbon en francès - (Coucy-le-Château-Auffrique, 7 de juny de 1594 - París, 22 d'octubre de 1665) era un noble i militar francès fou un bastard del rei de França legitimat el 1595, a qui se li concedí el ducat de Vendôme, i més tard el ducat d'Étampes i el de Beaufort.
Nou!!: Casa de Lorena і Cèsar de Borbó · Veure més »
Claudi de Guisa
Claudi de Lorena o Claudi de Guisa (nascut el 20 d'octubre de 1496 a Condé, a Lorena - mort el 12 d'abril de 1550 a Joinville, a Xampanya, comte (1508), després duc d'Aumale (1547), comte (1520) i després duc de Guisa (1528), va ser un militar francès i el fundador de la família de Guisa.
Nou!!: Casa de Lorena і Claudi de Guisa · Veure més »
Claudi II d'Aumale
Claudi d'Aumale, bust de la Galeria de les batalles, Palau de Versalles Claudi II de Lorena (Joinville, 18 d'agost de 1526 - La Rochelle, 3 de març de 1573) va ser marquès de Mayenne i duc d'Aumale de 1550 a 1573.
Nou!!: Casa de Lorena і Claudi II d'Aumale · Veure més »
Colònia (Alemanya)
Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.
Nou!!: Casa de Lorena і Colònia (Alemanya) · Veure més »
Comtat d'Alençon
El comtat d'Alençon més tard Ducat d'Alençon fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a Alençon; que va pertànyer als senyors de Bellême i Sonnois que van prendre el títol de comtes d'Alençon cap a l'any 1000.
Nou!!: Casa de Lorena і Comtat d'Alençon · Veure més »
Comtat d'Angulema
Ubicació del comtat d'Angulema El comtat d'Angulema, més tard ducat, fou una jurisdicció feudal sorgida en temps dels successors de Carlemany.
Nou!!: Casa de Lorena і Comtat d'Angulema · Veure més »
Comtat d'Auxonne
Auxonne fou una jurisdicció feudal del Regne de França, amb centre a Auxonne, avui dia una ciutat francesa, al departament de la Côte d'Or al sud-est de Dijon.
Nou!!: Casa de Lorena і Comtat d'Auxonne · Veure més »
Comtat d'Elbeuf
Elbeuf fou una jurisdicció feudal del Regne de França, inicialment senyoriu, elevat a comtat el 1338, a marquesat el 1554, i a ducat el 1582.
Nou!!: Casa de Lorena і Comtat d'Elbeuf · Veure més »
Comtat d'Harcourt
El comtat (abans senyoria) d'Harcourt (sense relació amb els títols de duc i marquès) fou una jurisdicció feudal de França a Normandia, sorgit pel repartiment de terres fet a la primera meitat del segle X pel duc Rol·ló entre els seus fidels, després de l'adquisició de Normandia al tractat de Saint-Clair-sur-Epte del 911.
Nou!!: Casa de Lorena і Comtat d'Harcourt · Veure més »
Comtat de Borgonya
Comtat de Borgonya El comtat de Borgonya (o comtat palatí de Borgonya) fou una important jurisdicció feudal de França, que tenia per capital Dole.
Nou!!: Casa de Lorena і Comtat de Borgonya · Veure més »
Comtat de Boulogne
El comtat de Boulogne fou una jurisdicció feudal del Regne de França, establerta a l'entorn de la ciutat de Boulogne-sur-Mer (generalment anomenada simplement Boulogne) que va formar un pagus romà i que és coneguda a França com a Boulonnais (Bulonès en català).
Nou!!: Casa de Lorena і Comtat de Boulogne · Veure més »
Comtat de Ferrette
El comtat de Ferrette (en alemany comtat de Pfirt) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic formada per segregació del comtat de Montbéliard el 1105, formada inicialment per les senyories de Ferrette, de Thann i d'Altkirch i més tard les de Belfort, de Delle i de Rougemont.
Nou!!: Casa de Lorena і Comtat de Ferrette · Veure més »
Comtat de Flandes
El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.
Nou!!: Casa de Lorena і Comtat de Flandes · Veure més »
Comtat de Luxemburg
El comtat de Luxemburg després ducat de Luxemburg fou una jurisdicció del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Casa de Lorena і Comtat de Luxemburg · Veure més »
Comtat de Mâcon
Situació de Mâcon Escut del comtat de Mâcon El Comtat de Mâcon (arpità Mâconês) fou una jurisdicció feudal de França centrada a la ciutat de Mâcon.
Nou!!: Casa de Lorena і Comtat de Mâcon · Veure més »
Comtat de Metz
El comtat de Metz fou una jurisdicció feudal de França, a Austràsia.
Nou!!: Casa de Lorena і Comtat de Metz · Veure més »
Comtat de Montpensier
El comtat de Montpensier fou una senyoria feudal de França.
Nou!!: Casa de Lorena і Comtat de Montpensier · Veure més »
Comtat de Penthièvre
El comtat de Penthièvre -en bretó Penteür - fou una jurisdicció feudal de Bretanya, situat a l'est i sud de Saint-Brieuc a l'est del modern departament de Côtes-d'Armor.
Nou!!: Casa de Lorena і Comtat de Penthièvre · Veure més »
Comtat de Toul
El comtat de Toul fou una jurisdicció feudal de França establerta al segle X i que va existir fins a 1261 quan va passar al bisbat de Toul.
Nou!!: Casa de Lorena і Comtat de Toul · Veure més »
Comtat de Vaudémont
Vaudémont fou un comtat feudal a Lorena, Regne de França.
Nou!!: Casa de Lorena і Comtat de Vaudémont · Veure més »
Comtat de Vendôme
El comtat de Vendôme fou una jurisdicció feudal de França al pagus Vindocinensis a l'antic país dels carnuts.
Nou!!: Casa de Lorena і Comtat de Vendôme · Veure més »
Comtat de Vermandois
Armes dels comtes de Vermandois El Comtat de Vermandois fou una jurisdicció feudal de França a la Picardia.
Nou!!: Casa de Lorena і Comtat de Vermandois · Veure més »
Comtat de Viena
El comtat de Viena fou una extensa jurisdicció feudal del Delfinat.
Nou!!: Casa de Lorena і Comtat de Viena · Veure més »
Comtat i Ducat d'Aumâle
Aumâle era cap a l'any 1000 una senyoria de la qual era senyor Guerinfroid.
Nou!!: Casa de Lorena і Comtat i Ducat d'Aumâle · Veure més »
Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic
Conrad II (vers 990 – 4 de juny de 1039) era un membre de la noblesa de Francònia, fill del comte Enric d'Espira i Adelaida d'Alsàcia.
Nou!!: Casa de Lorena і Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Cristina de Dinamarca
Cristina de Dinamarca (Nyborg, Unió de Kalmar 1521 - Tortona, Ducat de Milà 1590) fou una princesa danesa, duquessa consort del Ducat de Milà i regent del Ducat de Lorena (1545-1552).
Nou!!: Casa de Lorena і Cristina de Dinamarca · Veure més »
Cristina de Lorena
Cristina de Lorena. Cristina de Lorena (Bar-le-Duc, ducat de Lorena, 16 d'agost de 1565-Florència, Gran ducat de Toscana, 19 de desembre de 1636) fou una princesa de la casa de Lorena que va esdevenir consort, i posteriorment regent, del Gran ducat de Toscana.
Nou!!: Casa de Lorena і Cristina de Lorena · Veure més »
Ducat de Bar
El comtat de Bar o Barrois, després ducat de Bar, fou una jurisdicció feudal compartida entre el regne de França (de la que depenia la part a l'oest del Meuse) i el Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Casa de Lorena і Ducat de Bar · Veure més »
Ducat de Baviera
El Ducat de Baviera (en alemany: Baierische Stammesherzogtum) era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.
Nou!!: Casa de Lorena і Ducat de Baviera · Veure més »
Ducat de Bouillon
El Ducat de Bouillon fou una jurisdicció feudal de Lorena formada per la ciutat de Bouillon i la rodalia.
Nou!!: Casa de Lorena і Ducat de Bouillon · Veure més »
Ducat de Limburg
El Ducat de Limburg era un territori del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.
Nou!!: Casa de Lorena і Ducat de Limburg · Veure més »
Ducat de Lorena
El ducat de Lorena (duché de Lorraine/Haute-Lotharingie, en francès; Herzogtum Oberlothringen, en alemany) fou un estat independent durant la majoria del període entre l'any 843 i 1739.
Nou!!: Casa de Lorena і Ducat de Lorena · Veure més »
Ducat de Màntua
El Ducat de Màntua (en italià: Ducato di Mantova) fou una entitat sobirania de la península italiana des de l'any 1273 fins a l'any 1708.
Nou!!: Casa de Lorena і Ducat de Màntua · Veure més »
Ducat de Nemours
Nemours fou una senyoria al Gâtinais a mig camí entre Fontainebleau i Château-Landon, a la riba esquerra del riu Loing.
Nou!!: Casa de Lorena і Ducat de Nemours · Veure més »
Elisabet Carlota d'Orleans
Elisabet Carlota d'Orleans (Saint-Cloud, 13 de setembre de 1676 - Commercy, 1744) fou princesa de sang de França de la Casa dels Orleans amb el tractament d'altesa reial que esdevingué duquessa de Lorena per matrimoni.
Nou!!: Casa de Lorena і Elisabet Carlota d'Orleans · Veure més »
Enciclopèdia Espasa
Enciclopèdia Espasa, de nom original: Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana, és una gran enciclopèdia en castellà del, continuadora d'altres projectes de menys envergadura desenvolupats en el mateix sentit als darrers anys del.
Nou!!: Casa de Lorena і Enciclopèdia Espasa · Veure més »
Enric de Lorena-Guisa
Tomba d'Henri Harcourt de Lorena, Paris Enric de Lorena, comte d'Harcourt, d'Armanyac, de Brionne i vescomte de Marsan, dit Cadet la Perla (Cadet la Perle), nascut el 20 de març de 1601 i mort el 25 de juliol de 1666 a l'abadia de Royaumont a Asnières-sur-Oise, fou un aristòcrata i militar francès del.
Nou!!: Casa de Lorena і Enric de Lorena-Guisa · Veure més »
Enric de Spira
Enric de Speyer o Spira (també esmentat com a Enric de Francònia) fou comte al Wormsgau (alemany: Heinrich von Speyer; vers 965/970 – 989/1000).
Nou!!: Casa de Lorena і Enric de Spira · Veure més »
Enric I de Brabant
Enric I de Brabant dit el Brau o el Guerrer (~1165 - Colònia, 5 de setembre de 1235) fou comte de Brussel·les (1179), landgravi i duc de Brabant (1183) i des de 1190 comte de Lovaina, marquès d'Anvers i duc nominal de Baixa Lorena.
Nou!!: Casa de Lorena і Enric I de Brabant · Veure més »
Enric I de Savoia-Nemours
Enric I de Savoia-Nemours (en francès Henri Ier de Savoie-Nemours) va néixer a París el 2 de novembre de 1572 i va morir a la mateixa capital francesa el 10 de juliol de 1632.
Nou!!: Casa de Lorena і Enric I de Savoia-Nemours · Veure més »
Enric II de Lorena
Enric II de Lorena -en francès Henri II de Lorraine- (Nancy, Ducat de Lorena, 8 de novembre de 1563 - ibidem, 31 de juliol de 1624) fou Duc de Bar i de Lorena de la Casa de Lorena.
Nou!!: Casa de Lorena і Enric II de Lorena · Veure més »
Esteve I de Borgonya
Esteve I de Borgonya dit «Cap Intrèpid» (1065 - 1102) fou comte de Borgonya, comte de Mâcon i de Viena, fill del comte Guillem I de Borgonya i d'Estevaneta de Borgonya comtessa de Viena, i germà segon del comte Renald II de Borgonya al que va succeir; fou també germà del papa Calixt II Comtat de Borgonya Va néixer el 1065 i el 1097 el seu germà, el comte Renald II de Borgonya (+ 1099), li va confiar la regència del comtat.
Nou!!: Casa de Lorena і Esteve I de Borgonya · Veure més »
Felip d'Alsàcia
Felip I de Flandes conegut com a Felip d'Alsàcia (1143 - Sant Joan d'Acre, 1 de juny de 1191), fill del comte de Flandes Teodoric d'Alsàcia i de Sibil·la d'Anjou († 1165), fou Comte de Flandes de 1157 a 1191 i comte de Vermandois per matrimoni de 1167 a 1185, i després a títol vitalici de 1186 a 1191.
Nou!!: Casa de Lorena і Felip d'Alsàcia · Veure més »
Felipa de Gueldre
Estàtua jacent de Felipa de Gueldre per Ligier Richier, situada a l'església dels Franciscans, a Nancy. Felipa de Gueldre (francès Philippe de Gueldre), nascuda a Grave el 9 de novembre de 1467, morta a Pont-à-Mousson, al convent de les Clarisses el 28 de febrer de 1547 fou la filla d'Adolf d'Egmont, duc de Gueldre i de Caterina de Borbó.
Nou!!: Casa de Lorena і Felipa de Gueldre · Veure més »
Ferran I de Mèdici
Imatge de Ferran I de Mèdici amb l'hàbit de cardenal. Ferran I de Mèdici o Ferran I de Toscana (Florència, Ducat de Florència 1549 - íd. 1609) fou un membre de la família Mèdici que va esdevenir Gran Duc de Toscana entre 1587 i 1609.
Nou!!: Casa de Lorena і Ferran I de Mèdici · Veure més »
Ferri II de Vaudémont
Ferri II de Lorena, nascut cap a 1428, mort a Joinville el 31 d'agost de 1470 fou comte de Vaudémont i senyor de Joinville de 1458 a 1470.
Nou!!: Casa de Lorena і Ferri II de Vaudémont · Veure més »
Francesc I de Lorena
Francesc I de Lorena -en francès François Ier de Lorraine i en alemany Franz I von Lothringen-Mercœur- (Nancy, 23 d'agost de 1517 - Remiremont, 12 de juny de 1545) fou duc de Bar i de Lorena de la casa de Lorena.
Nou!!: Casa de Lorena і Francesc I de Lorena · Veure més »
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, conegut també amb els noms de Francesc II de Toscana o Francesc III de Lorena (8 de desembre de 1708, Nancy, ducat de Lorena – 1765, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic) fou el duc de Lorena, gran duc de la Toscana i nomenat emperador romanogermànic gràcies al seu matrimoni amb l'arxiduquessa hereva Maria Teresa I d'Àustria.
Nou!!: Casa de Lorena і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Francesc II de Lorena
Francesc II de Lorena —en francès François II de Lorraine— (Nancy, Regne de França, 27 de febrer de 1572 i - Badonviller, 14 d'octubre de 1632) ostentà el títol de comte de Vaudémont i molt breument també el de duc de Lorena i de Bar, el 1625.
Nou!!: Casa de Lorena і Francesc II de Lorena · Veure més »
Francesc Josep de Lorena
Francesc Josep de Lorena (París, 28 d'agost de 1670 – París 16 de març de 1675) fou duc de Guisa, duc d'Alençon i duc d'Angulema, fou l'únic fill de Lluís Josep de Lorena, duc de Guisa i d'Elisabet Margarida d'Orleans, suo jure duquessa d'Alençon.
Nou!!: Casa de Lorena і Francesc Josep de Lorena · Veure més »
Francesca de Lorena
Francesca de Lorena (en francès Françoise de Lorraine) va néixer a Nantes (França) el novembre de 1592 i va morir a París el 8 de setembre de 1669.
Nou!!: Casa de Lorena і Francesca de Lorena · Veure més »
Gastó Joan Baptista de França
Retrat de Gastó de França pintat el 1634 per Antoine Van Dyck Escut d'armes Gaston Joan Baptista de França (nascut el 24 d'abril de 1608 a Fontainebleau, mort el 2 de febrer de 1660 a Blois), duc d'Orleans, de vegades designat com Gastó d'Orleans fou un príncep de sang francès, tercer fill d'Enric IV de França (1553-1610) i de Maria de Mèdici, de la branca dels Borbó (dinastia capeta).
Nou!!: Casa de Lorena і Gastó Joan Baptista de França · Veure més »
Gerard I de Lorena
Gerard d'Alsàcia, V de Metz, I de Lorena (~1030 - 11 d'agost de 1070, Remiremont), fou comte de Metz (1047 -1070) com i duc de l'Alta Lorena (1048-1070) i senyor de Châtenois.
Nou!!: Casa de Lorena і Gerard I de Lorena · Veure més »
Gerard I de Metz
Gerard I de Metz (vers 875-22 de juny de 910), fou comte de Metz.
Nou!!: Casa de Lorena і Gerard I de Metz · Veure més »
Gerard I de Vaudémont
Gerard I d'Alsàcia, nascut cap a 1057, mort el 1108, va ser el primer comte de vaudémont, de 1070 a 1108.
Nou!!: Casa de Lorena і Gerard I de Vaudémont · Veure més »
Guillem V de Baviera
'''Guillem V de Baviera''' a l'edat de 16 anys Guillem V de Baviera, duc de Baviera (Landshut 1548 - Múnic 1626) va governar Baviera des de 1579 fins a l'any 1597, any en què abdicà en favor del seu fill, l'elector Maximilià I de Baviera.
Nou!!: Casa de Lorena і Guillem V de Baviera · Veure més »
Guisa
Armes dels ducs de Guisa Guisa fou una senyoria i després comtat i ducat de França, a la Picardia, a la vila de Guise.
Nou!!: Casa de Lorena і Guisa · Veure més »
Humbert III de Savoia
Humbert III de Savoia dir «el Benaurat» o «el Sant» (Veillane, Savoia, 1136 - Chambéry, 1189) fou el comte de Savoia entre 1148 i 1189.
Nou!!: Casa de Lorena і Humbert III de Savoia · Veure més »
Ida de Lorena
Ida de Lorena, o Ida de Boulogne, nascuda cap a 1160, morta el 1216, va ser comtessa de Boulogne de 1173 a 1216.
Nou!!: Casa de Lorena і Ida de Lorena · Veure més »
Isabel de Lorena
Isabel de Lorena (1400-Angers el 28 de febrer de 1453) fou duquessa de Lorena (1431-1453), comtessa consort de Provença (1434-1453) i reina consort de Nàpols (1435-1453).
Nou!!: Casa de Lorena і Isabel de Lorena · Veure més »
Isabel de Vermandois
Isabel o Elisabet de Vermandois (1143 – 28 de març de 1183), fou comtessa de Vermandois i de Valois (1167-1183).
Nou!!: Casa de Lorena і Isabel de Vermandois · Veure més »
Jaume V
Jaume V (10 d'abril de 1512 - 14 de desembre de 1542) fou rei d'Escòcia, fill i successor de Jaume IV.
Nou!!: Casa de Lorena і Jaume V · Veure més »
Joan II de Lorena
Joan II de Lorena fou un noble francès (Toul 1427 - Barcelona 1470) duc de Lorena (1453-1470), príncep de Girona (1466-1470) i duc de Calàbria (1434-1470).
Nou!!: Casa de Lorena і Joan II de Lorena · Veure més »
Joan VIII d'Harcourt
Joan VIII d'Harcourt (9 d'abril de 1396 - Verneuil, 17 d'agost de 1424), va ser comte titular d'Aumale, d'Harcourt i de Mortain.
Nou!!: Casa de Lorena і Joan VIII d'Harcourt · Veure més »
Laureta de Alsacia
Laureta de Alsacia (vers 1120-1175) fou una efímera comtessa consort de Valois, d'Amiens i i Vermandois, filla de Thierry d'Alsàcia, comte de Flandes (+1168) i de Suanahilda (+ vers 1133).
Nou!!: Casa de Lorena і Laureta de Alsacia · Veure més »
Leopold I de Lorena
Leopold I de Lorena, en alemany Leopold Joseph von Lothringen (Innsbruck, 11 de setembre de 1679 - Lunéville, 27 de març de 1729) fou duc de Lorena.
Nou!!: Casa de Lorena і Leopold I de Lorena · Veure més »
Lixheim
Lixheim és un municipi francès, situat al departament del Mosel·la i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Casa de Lorena і Lixheim · Veure més »
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Nou!!: Casa de Lorena і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Llista de governants de Mònaco
La següent és una llista cronològica dels governants de Mònaco.
Nou!!: Casa de Lorena і Llista de governants de Mònaco · Veure més »
Lluís de Lorena (1555-1588)
Lluís II de Lorena, també anomenat "Cardenal de Guisa" o "Cardenal de Lorena" (Dampierre, 6 de juliol de 1555 – Castell de Blois, 24 de desembre de 1588) va ser un cardenal francès, membre de la casa de Guisa, que tingué un paper important durant la vida política francesa del.
Nou!!: Casa de Lorena і Lluís de Lorena (1555-1588) · Veure més »
Lluís de Lorena II d'Angulema
Lluís de Lorena o de Guisa, duc de Joyeuse, duc d'Angulema (com Lluís II) i príncep de Joinville, nascut l'11 de gener de 1622, mort a París el 24 de setembre de 1654, va ser duc de Joyeuse de 1647 a 1654 i príncep de Joinville el 1654.
Nou!!: Casa de Lorena і Lluís de Lorena II d'Angulema · Veure més »
Lluís III de Montpensier
Lluís III de Montpensier també Lluís III de Borbó o de Borbó-Vendome (Moulins-sur-Allier, 1513 - Champigny-sur-Veude, 1582) fou duc de Montpensier, comte de Forès, príncep de Dombes, senyor de Beaujeu i delfí d'Alvèrnia.
Nou!!: Casa de Lorena і Lluís III de Montpensier · Veure més »
Marcgraviat de Baden
El marcgraviat de Baden (alemany: Markgrafschaft Baden) fou un estat històric del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Casa de Lorena і Marcgraviat de Baden · Veure més »
Margarida de Clermont
Margarida de Clermont (1105-1146) fou comtessa d'Amiens, filla d'Adelaida de Vermandois i Renald II de Clermont que havien estat reconeguts comtes pel rei de França el 1118.
Nou!!: Casa de Lorena і Margarida de Clermont · Veure més »
Margarida I de Flandes
Margarida d'Alsàcia (1145 - † Castell de Male, prop de Bruges, 15 de novembre de 1194), tercera filla del comte Teodoric d'Alsàcia (conegut també com a Thierry o Teodoric III de Lorena) i de Sibil·la d'Anjou († 1165), germana del comte Felip d'Alsàcia (de vegades Felip de Lorena) miniaturaVers el 1160, Margarida es va casar amb Raül II de Vermandois.
Nou!!: Casa de Lorena і Margarida I de Flandes · Veure més »
Maria d'Harcourt
Tomba d'Antoni de Vaudémont i de Maria d'Harcourt, a l'església dels Franciscans de Nancy. Maria d'Harcourt, nascuda el 1398, morta el 1476, va ser comtessa d'Aumale, de Mortain i baronessa d'Elbeuf de 1452 a 1476.
Nou!!: Casa de Lorena і Maria d'Harcourt · Veure més »
Maria de Guisa
Maria de Guisa (Bar-le-Duc, 22 de novembre de 1515 - Edimburg, 11 de juny de 1560) va ser duquessa consort de Longueville, després reina consort i regent d'Escòcia.
Nou!!: Casa de Lorena і Maria de Guisa · Veure més »
Maria de Luxemburg
s) Maria de Luxemburg (1305 - Issoudun, 1324) fou reina consort de França i Navarra (1322-1324).
Nou!!: Casa de Lorena і Maria de Luxemburg · Veure més »
Maria Teresa I d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Casa de Lorena і Maria Teresa I d'Àustria · Veure més »
Mateu d'Alsàcia
Mateu d'Alsàcia (vers 1137 - † 1173) fou comte uxori de Boulogne 1159 - 1173.
Nou!!: Casa de Lorena і Mateu d'Alsàcia · Veure més »
Mateu I
Mateu I (en grec medieval Ματθαῖος Α') va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1397 al 1410, amb una breu interrupció entre els anys 1402 i 1403.
Nou!!: Casa de Lorena і Mateu I · Veure més »
Mateu II de Lorena
Mateu II (h. 1193 – 9 de febrer de 1251) va ser duc de Lorena des del 1220 fins a la seva mort.
Nou!!: Casa de Lorena і Mateu II de Lorena · Veure més »
Maximilià I de Baviera
L'elector Maximilià I de Baviera i la seva muller, l'arxiduquessa Maria Anna d'Àustria. Maximilià I de Baviera (17 d'abril de 1573, Múnic - 27 de setembre de 1651, Ingolstadt) fou Duc de Baviera i primer elector de Baviera.
Nou!!: Casa de Lorena і Maximilià I de Baviera · Veure més »
Mayenne
El Mayenne (53), dit també Maiena, és un departament francès situat a la regió de País del Loira amb capital a Laval.
Nou!!: Casa de Lorena і Mayenne · Veure més »
Mercœur
* Mercœur (Alt Loira), municipi francès.
Nou!!: Casa de Lorena і Mercœur · Veure més »
Mons (Bèlgica)
Mons (en picard Mont, en neerlandès Bergen) és una ciutat de Bèlgica situada a Valònia, capital de la província d'Hainaut, al marge del riu Haine.
Nou!!: Casa de Lorena і Mons (Bèlgica) · Veure més »
Nicolau de Mercoeur
Nicolau de Lorena, fill d'Antoni el Bo, duc de Lorena i ducat de Bar, i de Renata de Borbó-Montpensier, nascut a Bar-le-Duc el 1524, mort el 12 de juny de 1577, va ser en principi bisbe de Metz de 1543 a 1548 i de Verdun de 1544 a 1547, després comtat de Vaudémont de 1548 a 1577, senyor de Mercoeur de 1563 a 1569 i després duc de Mercoeur de 1569 a 1577 però sobretot, de 1552 a 1559, regent dels ducats de Lorena i de Bar durant la minoria del seu nebot Carles III.
Nou!!: Casa de Lorena і Nicolau de Mercoeur · Veure més »
Nicolau I de Lorena
Nicolau I de Lorena-Anjou, duc de Lorena (1470- 1473), nascut i mort a Nancy (1448- 1473) fou el fill de Joan II de Lorena-anjou, Duc De Lorraine, i de Marie de Bourbon.
Nou!!: Casa de Lorena і Nicolau I de Lorena · Veure més »
Nicolau II de Lorena
Nicolau II de Lorena (en francès Nicolas François de Vaudémont) va néixer a Vervins (França) el 6 de desembre de 1609 i va morir a Reims el 25 de gener de 1670.
Nou!!: Casa de Lorena і Nicolau II de Lorena · Veure més »
Oda de Saxònia
Oda de Saxònia fou una princesa saxona (877- després de 952).
Nou!!: Casa de Lorena і Oda de Saxònia · Veure més »
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Nou!!: Casa de Lorena і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
Otó d'Habsburg-Lorena
Dr.
Nou!!: Casa de Lorena і Otó d'Habsburg-Lorena · Veure més »
Phalsbourg
Phalsbourg és un municipi francès, situat al departament del Mosel·la i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Casa de Lorena і Phalsbourg · Veure més »
Principat d'Aurenja
El principat d'Aurenja (Aurenja en occità, Orange en francès) fou un comtat i després principat sobirà, gairebé completament enclavat en el Comtat Venaissí i amb capital a la ciutat d'Aurenja (en francès Orange), a l'actual departament de Vauclusa (França).
Nou!!: Casa de Lorena і Principat d'Aurenja · Veure més »
Raül I de Vermandois
Raül I de Vermandois, anomenat Raül I el Valent o Raül I el Borni, conegut també sota el nom de Raül de Crépy, nascut cap a 1094, mort el 13 d'octubre de 1152, va ser comte de Vermandois, d'Amiens i de Valois de 1102 a 1152.
Nou!!: Casa de Lorena і Raül I de Vermandois · Veure més »
Raül II de Vermandois
Raül II de Vermandois, dit el Jove i el Leprós, nascut el 1145, mort el 17 de juny de 1176, comte de Vermandois, de Valois i d'Amiens (Raül VI), fill de Raül I, comte de Vermandois, Amiens i Valois, i de Peronel·la d'Aquitània.
Nou!!: Casa de Lorena і Raül II de Vermandois · Veure més »
Remiremont
Remiremont és un municipi francès, situat al departament dels Vosges i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Casa de Lorena і Remiremont · Veure més »
Renald I de Bar
Renald I el Borni, nascut cap a 1080, mort el 10 de març de 1149 a la mar Mediterrània, va ser comte de Bar i senyor de Mousson de 1105 a 1149 i comte de Verdun de 1105 a 1134.
Nou!!: Casa de Lorena і Renald I de Bar · Veure més »
Renald I de Dammartin
Renald de Dammartin, nascut cap a 1165, mort el 1227, va ser comte de Boulogne de 1190 a 1227, Comte de dammartin (Renald I de Dammartin) de 1200 a 1214, comte d'Aumale de 1204 a 1206 i Comte de mortain de 1206 a 1214.
Nou!!: Casa de Lorena і Renald I de Dammartin · Veure més »
Renald III de Borgonya
Comtat de Borgonya. Renald III de Borgonya (cap a 1093- 1148) fou comte de Borgonya i comte de Mâcon (conjuntament amb el seu germà Guillem IV de Borgonya i III de Mâcon) i comte de Viena Va néixer el 1093 i era fill del comte Esteve I de Borgonya i de Beatriu de Lorena (filla del duc Gerard I de Lorena; Esteve I, el 1087, a la mort del seu pare Guillem I de Borgonya havia reclamat i obtingut part del comtat, juntament amb el seu germà Renald II de Borgonya. El 1097 a la mort de Renald II, Esteve va aconseguir gairebé tot el poder deixant el comtat de Mâcon al fill de Renald II, Guillem II de Borgonya dit l'Alemany, però amb el seu propi fill Renald III com a cogovernant. Esteve I però va morir el 1102 a les croades (amb només 37 anys) i Guillem l'Alemany va recuperar el control; Renald III que tenia 9 anys el va succeir a Mâcon. A la mort de Guillem II el 1125, en una conspiració dels barons a la que Renald III no fou segurament estrany, el va succeir el seu fill Guillem III l'Infant, que fou assassinat abans de dos anys (1126 o 1127). Llavors Renald III va esdevenir comte únic de Borgonya i Mâcon. El 1130, es va casar amb Agata de Lorena (filla del duc Simó I de Lorena i d'Adelaida de la qual la filiació no és segura, doncs uns diuen que era de Lovaina i altres de Supplimburg. Aquest matrimoni va tenir el 1145 una filla, Beatriu I de Borgonya. Agata va morir 'abril de 1147, sense cap fill mascle Renald es volia alliberar de la tutela de l'emperador del Sacre Imperi Conrad III de Hohenstaufen, però va ser derrotat pel duc Conrad I de Zähringen i va haver d'abandonar totes les seves terres a l'est del Massís del Jura. En resposta a aquest esdeveniment va ser anomenat el Comte Franc, malnom a l'origen del tradicional nom de la regió Franc Comtat. Va morir el 1148 a l'edat de 55 anys. La seva filla única la comtessa Beatriu I de Borgonya el va succeir i el 1156 va esdevenir emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic per matrimoni amb l'emperador germànic Frederic Barba-roja al que va aportar en dot el comtat de Borgonya i els drets a Provença.
Nou!!: Casa de Lorena і Renald III de Borgonya · Veure més »
Renat d'Alençon
Renat de Valois, duc d'Alençon, nascut el 1454, mort a Alençon l'1 de novembre de 1492, fou duc d'Alençon i comte de Perche, fill de Joan II, duc d'Alençon i comte de Perche, i de Maria d'Armanyac.
Nou!!: Casa de Lorena і Renat d'Alençon · Veure més »
Renat I
Estàtua del rei Renat I a Ais de Provença, Provença Renat I, dit el Bo (en occità lo Rei Rainier, Rainier lo Bòn; Angers, Regne de França, 16 de juliol de 1409 – Ais de Provença, 1480) fou duc de Lorena (1431 – 1453), comte de Provença i duc d'Anjou (1434 – 1480), rei de Nàpols i de Sicília (1435 – 1442), rei titular de Jerusalem (1435 – 1480) i comte de Barcelona (1466 – 1472).
Nou!!: Casa de Lorena і Renat I · Veure més »
Renat II de Lorena
Renat II de Lorena (2 de maig de 1451 - Fains-Véel, 10 de desembre de 1508) va ser duc de Lorena a partir de 1470.
Nou!!: Casa de Lorena і Renat II de Lorena · Veure més »
Senyoria d'Albret
La senyoria d'Albret fou una jurisdicció feudal d'Aquitània, a França.
Nou!!: Casa de Lorena і Senyoria d'Albret · Veure més »
Senyoria de Joinville
La senyoria de Joinville fou una jurisdicció feudal del Regne de França.
Nou!!: Casa de Lorena і Senyoria de Joinville · Veure més »
Sibil·la d'Anjou
Sibil·la d'Anjou (1112 – 1165) va ser comtessa consort de Flandes.
Nou!!: Casa de Lorena і Sibil·la d'Anjou · Veure més »
Simó I
* Simó I de Kartli (1537-?), rei de Kartli.
Nou!!: Casa de Lorena і Simó I · Veure més »
Teodoric d'Alsàcia
Thierry d'Alsàcia o Teodoric d'Alsàcia (vers 1099/1101 - † 17 de gener de 1168 a Gravelines), fill del duc Thierry o Teodoric II de Lorena (Thierry el Valent) (vers 1055 † 1115) i de Gertrudis de Flandes (vers 1070 - † 1117) que era al seu torn filla del comte Robert I de Flandes dit el Frisó i de Gertrudis de Saxònia.
Nou!!: Casa de Lorena і Teodoric d'Alsàcia · Veure més »
Vescomtat de Marçan
El vescomtat de Marçan fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània), centrada al voltant de lo Mont, abraçant tota la comarca de Marçan.
Nou!!: Casa de Lorena і Vescomtat de Marçan · Veure més »
Vescomtat de Rohan
El vescomtat de Rohan fou una jurisdicció feudal de Bretanya que va originar la casa de Rohan que després foren ducs i pars de França i van tenir altres nombrosos títols.
Nou!!: Casa de Lorena і Vescomtat de Rohan · Veure més »
Vignory
Vignory és un municipi francès situat al departament de l'Alt Marne i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Casa de Lorena і Vignory · Veure més »
Violant d'Anjou
Violant d'Anjou, nascuda a Nancy el 2 de novembre de 1428, morta a Nancy el 23 de març de 1483, duquessa de Lorena (1473) i de bar (1480), filla de Renat I, rei de Nàpols, duc d'Anjou, de Bar i de Lorena, comte de Provença, i d'Isabel, duquessa de Lorena.
Nou!!: Casa de Lorena і Violant d'Anjou · Veure més »
Wigeric
o Vigeric (també esmentat com Wideric o Wederic) fou comte de Bidgau (pagus Bedensis), mort abans del 921/922, amb certs drets comtals sobre la ciutat de Trèveris.
Nou!!: Casa de Lorena і Wigeric · Veure més »
Zuentibold
Zwentibold (Suentibold) (870/ 871 - 13 o 30 d'agost de 900) fou rei de Lotaríngia de 895 a 900.
Nou!!: Casa de Lorena і Zuentibold · Veure més »
1513
;Països Catalans.
Nou!!: Casa de Lorena і 1513 · Veure més »
1549
Sense descripció.
Nou!!: Casa de Lorena і 1549 · Veure més »
1555
Sense descripció.
Nou!!: Casa de Lorena і 1555 · Veure més »
1569
Sense descripció.
Nou!!: Casa de Lorena і 1569 · Veure més »
1575
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Casa de Lorena і 1575 · Veure més »
1576
Sense descripció.
Nou!!: Casa de Lorena і 1576 · Veure més »
1583
;Països Catalans.
Nou!!: Casa de Lorena і 1583 · Veure més »
1585
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Casa de Lorena і 1585 · Veure més »
1599
Presentació d'una galera a la rada de Marsella.
Nou!!: Casa de Lorena і 1599 · Veure més »
1619
Sense descripció.
Nou!!: Casa de Lorena і 1619 · Veure més »
1736
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Casa de Lorena і 1736 · Veure més »
1912
;Països Catalans.
Nou!!: Casa de Lorena і 1912 · Veure més »
