Taula de continguts
32 les relacions: Carles I Gonzaga-Nevers, Caterina de Lorena, Cavriana, Comtat del Maine, Ducat d'Agulhon, Ducat de Màntua, Elionor de Màntua, Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic, Francesc IV Gonzaga, Italià, Margarida de Savoia (1589-1655), Maria Gonzaga de Màntua, Marquesat de Montferrat, París, Senyoria de Mayenne, 14 d'agost, 1580, 1585, 1586, 1589, 1608, 1609, 1627, 1629, 1630, 1631, 1655, 1657, 1660, 1686, 22 d'octubre, 25 de desembre.
Carles I Gonzaga-Nevers
Carles I Gonzaga-Nevers -en italià i en francès - (París, 6 de maig del 1580 - Màntua, 22 de setembre del 1637) fou duc de Nevers i de Rethel, príncep d'Arches, duc de Màntua i de Montferrat.
Veure Carles de Gonzaga-Nevers і Carles I Gonzaga-Nevers
Caterina de Lorena
Caterina de Lorena (en francès Catherine de Mayenne o Catherine de Lorraine) (França, 1585 - París,18 de març de 1618) va ser una noble francesa de la Casa de Lorena, filla del duc de Mayenne Carles de Lorena (1554-1611), i d'Enriqueta de Savoia-Villars (1541-1611).
Veure Carles de Gonzaga-Nevers і Caterina de Lorena
Cavriana
Cavriana és un municipi situat al territori de la província de Màntua, a la regió de la Llombardia, (Itàlia).
Veure Carles de Gonzaga-Nevers і Cavriana
Comtat del Maine
El comtat del Maine fou una jurisdicció feudal de França amb capital a Le Mans.
Veure Carles de Gonzaga-Nevers і Comtat del Maine
Ducat d'Agulhon
El ducat d'Agulhon (francès Aiguillon) es va crear el 1599 com a ducat-pairia quan la ciutat d'Agulhon va ser convertida pel rei en el centre d'un feu que va donar a Carles de Mayenne, abraçant les Baronies d'Agulhon, Montpezat, Sainte-Livrade, Madaillan i Olmerac.
Veure Carles de Gonzaga-Nevers і Ducat d'Agulhon
Ducat de Màntua
El Ducat de Màntua (en italià: Ducato di Mantova) fou una entitat sobirania de la península italiana des de l'any 1273 fins a l'any 1708.
Veure Carles de Gonzaga-Nevers і Ducat de Màntua
Elionor de Màntua
Elionor Gonzaga de Màntua -en italià Eleonora Gonzaga di Mantova- coneguda també com a Elionor de Nevers-Màntua o Elionor de Mayenne (Màntua, 18 de novembre de 1630 -Viena, 6 de desembre de 1686) fou una noble italiana de la casa de Gonzaga, filla del duc Carles II de Màntua (1609-1631) i de Maria Gonzaga de Màntua (1609-1660).
Veure Carles de Gonzaga-Nevers і Elionor de Màntua
Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran III, emperador romanogermànic (Graz, 13 de juliol de 1608 - Viena, 2 d'abril de 1657) fou Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia.
Veure Carles de Gonzaga-Nevers і Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic
Francesc IV Gonzaga
Francesc IV Gonzaga (Màntua, 7 de maig del 1586 – Màntua, 22 de desembre del 1612) fou duc de Màntua i Montferrat per un breu període de mesos durant l'any 1612, succeint al seu pare.
Veure Carles de Gonzaga-Nevers і Francesc IV Gonzaga
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Carles de Gonzaga-Nevers і Italià
Margarida de Savoia (1589-1655)
va ser una aristòcrata espanyola, duquessa de Màntua i de Montferrat i virreina de Portugal entre 1634 i 1640.
Veure Carles de Gonzaga-Nevers і Margarida de Savoia (1589-1655)
Maria Gonzaga de Màntua
Maria Gonzaga de Màntua -en italià Maria Gonzaga di Mantova - (Màntua, 29 de juliol de 1609 - ibídem, 14 d'agost de 1660) era la filla del duc de Màntua i de Montferrat Francesc IV Gonzaga (1586 - 1612) i de Margarida de Savoia (1589 - 1655).
Veure Carles de Gonzaga-Nevers і Maria Gonzaga de Màntua
Marquesat de Montferrat
XV. El Marquesat de Montferrat va ser un estat del nord-oest d'Itàlia.
Veure Carles de Gonzaga-Nevers і Marquesat de Montferrat
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Carles de Gonzaga-Nevers і París
Senyoria de Mayenne
La senyoria de Mayenne fou una jurisdicció feudal del Maine centrada a Mayenne.
Veure Carles de Gonzaga-Nevers і Senyoria de Mayenne
14 d'agost
El 14 d'agost és el dos-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.
Veure Carles de Gonzaga-Nevers і 14 d'agost
1580
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Carles de Gonzaga-Nevers і 1580
1585
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Carles de Gonzaga-Nevers і 1585
1586
;Països Catalans.
Veure Carles de Gonzaga-Nevers і 1586
1589
122x122px.
Veure Carles de Gonzaga-Nevers і 1589
1608
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Carles de Gonzaga-Nevers і 1608
1609
1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.
Veure Carles de Gonzaga-Nevers і 1609
1627
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Carles de Gonzaga-Nevers і 1627
1629
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Carles de Gonzaga-Nevers і 1629
1630
;Països Catalans.
Veure Carles de Gonzaga-Nevers і 1630
1631
;Països Catalans:;Món.
Veure Carles de Gonzaga-Nevers і 1631
1655
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Carles de Gonzaga-Nevers і 1655
1657
Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.
Veure Carles de Gonzaga-Nevers і 1657
1660
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Carles de Gonzaga-Nevers і 1660
1686
; Països Catalans.
Veure Carles de Gonzaga-Nevers і 1686
22 d'octubre
El 22 d'octubre és el dos-cents noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Carles de Gonzaga-Nevers і 22 d'octubre
25 de desembre
miniatura El 25 de desembre és el tres-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixantè en els anys de traspàs.
Veure Carles de Gonzaga-Nevers і 25 de desembre
També conegut com Carles de Gonzga-Nervs.