Taula de continguts
32 les relacions: Alamans, Alaric II, Batalla de Tolbiac, Batalla de Vouillé, Beuva de Reims, Burgundis, Cloderic, Clodió, Clodoveu I, Clotilde de Borgonya, Colònia (Alemanya), Cosmografia de Ravenna, Egidi, Flodoard, Francs salis, Gondioc, Khararic, Khilderic I, Llista de reis burgundis, Meroveu, Mestre dels soldats, Metz, Ragnacari, Regne Franc, Reims, Remigi de Reims, Siagri (rei dels romans), Sidoni Apol·linar, Sigebert I, Visigots, 496, 507.
- Esborranys d'europeus
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Veure Sigebert el Coix і Alamans
Alaric II
Alaric II (? - Vouillé 507) anomenat «el Jove» per Procopi, va ser rei dels visigots entre el 484 i el 507, al capdamunt del regne de Tolosa durant el període de federació amb l'Imperi Romà.
Veure Sigebert el Coix і Alaric II
Batalla de Tolbiac
La batalla de Tolbiac es va lliurar entre els francs de Clodoveu I i els alamans, i la seva data és tradicionalment fixada el 496.
Veure Sigebert el Coix і Batalla de Tolbiac
Batalla de Vouillé
La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II.
Veure Sigebert el Coix і Batalla de Vouillé
Beuva de Reims
Beuva de Reims o Bova de Reims, o santa Beuva o santa Boba o Santa Bova fou una verge declarada santa per l'església catòlica que vivia a la regió de Reims al, i la fundadora de l'abadia Saint-Pierra-les-Dames a Reims.
Veure Sigebert el Coix і Beuva de Reims
Burgundis
Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).
Veure Sigebert el Coix і Burgundis
Cloderic
Cloderic., En llatí, aquest nom germànic que significa "il·lustre per la potència" és utilitzat com Chlodoricus.
Veure Sigebert el Coix і Cloderic
Clodió
Clodió (? - 448), va ser un cap dels francs salis i el primer rei conegut de la Dinastia merovíngia.
Veure Sigebert el Coix і Clodió
Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..
Veure Sigebert el Coix і Clodoveu I
Clotilde de Borgonya
Clotilde (en llatí CrotechildisSettipani, Pre Capetiens, pàg 57. Del germànic hrod (glòria) i hild (combat)) (Lió, Regne franc, 474-Tours, 3 de juny de 545) fou una princesa borgonyona, reina consort dels francs.
Veure Sigebert el Coix і Clotilde de Borgonya
Colònia (Alemanya)
Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.
Veure Sigebert el Coix і Colònia (Alemanya)
Cosmografia de Ravenna
Mapa tret de l'Anònim de Ravenna LAnònim de Ravenna (Ravennatis Anonymi Cosmographia), conegut també popularment com Ravennate, és un text compilat per un cosmògraf cristià, fet al s. VII (sobre l'any 670), que maneja documentació de segles anteriors (s.
Veure Sigebert el Coix і Cosmografia de Ravenna
Egidi
Egidi (Aegidius) fou un comandant romà que va servir inicialment sota l'emperador Marc Mecili Avit i després va ser nomenat mestre dels soldats de la Gàl·lia per l'emperador Majorià (457-461).
Veure Sigebert el Coix і Egidi
Flodoard
Flodoard de Reims (nascut a Épernay vers 894 - mort el 28 de març del 966 a Reims, Marne) fou un historiador, cronista i poeta francès d'expressió llatina de l'època carolíngia.
Veure Sigebert el Coix і Flodoard
Francs salis
Els Francs salis (en textos llatins: Salii) eren un subgrup dels primers francs, els quals apareixen en textos històrics a partir del.
Veure Sigebert el Coix і Francs salis
Gondioc
Gondioc (també Gundioc, Gundowech o Condioc; mort 473?) fou un rei dels burgundis, successor del seu pare Gondicari al que va estar associat vers 435-436.
Veure Sigebert el Coix і Gondioc
Khararic
Khararic o Cararic (vers 460 - 491) fou un rei d'una part dels Francs salis, probablement a Tongres a la segona meitat del.
Veure Sigebert el Coix і Khararic
Khilderic I
Khilderic (? ~436 - Tournai, Bèlgica, 481) fou rei dels francs salis.
Veure Sigebert el Coix і Khilderic I
Llista de reis burgundis
El Regne Burgundi, Regne de Burgúndia, Regne dels Burgundis va existir entre vers 411 i 534.
Veure Sigebert el Coix і Llista de reis burgundis
Meroveu
Meroveu (en llatí) fou un rei dels francs, avi de Clodoveu I fundador efectiu de la monarquia dels francs.
Veure Sigebert el Coix і Meroveu
Mestre dels soldats
Mestre dels soldats (magister militum, magister armorum, equitum et peditum utriusque militias, o abreujat Magister armorum) va ser el nom de dos oficials instituïts per Constantí I el Gran encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l'altre de la infanteria.
Veure Sigebert el Coix і Mestre dels soldats
Metz
Metz (pronunciat en francès) és un municipi francès, capital del departament de Mosel·la a la regió del Gran Est, situada a la confluència dels rius Mosel·la i Seille.
Veure Sigebert el Coix і Metz
Ragnacari
Ragnacari, fou un rei dels francs a Cambrai, mort pel seu cosí Clodoveu I.
Veure Sigebert el Coix і Ragnacari
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Veure Sigebert el Coix і Regne Franc
Reims
Reims (en francès i oficialment) o Rems és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.
Veure Sigebert el Coix і Reims
Remigi de Reims
Remigi o Remí de Reims(Laon, ca. 437 - Reims, 533) va ser un bisbe franc que ocupà la diòcesi de Reims.
Veure Sigebert el Coix і Remigi de Reims
Siagri (rei dels romans)
Mapa representant el '''regne de Siagri''' respecte als regnes germànics veïns. Siagri (en llatí Syagrius) (~430 - 486) va ser el darrer governant romà de la Gàl·lia després de la caiguda de l'Imperi Romà el 476.
Veure Sigebert el Coix і Siagri (rei dels romans)
Sidoni Apol·linar
Gai Sol·li Modest Apol·linar Sidoni (Gaius Sollius Modestus Apollinaris Sidonius; Lugdúnum, 5 de novembre del 431/432 - Augustonemetum, agost del 481), més conegut com a Sidoni Apol·linar, va ser un escriptor i senador romà, i bisbe de Clarmont d'Alvèrnia.
Veure Sigebert el Coix і Sidoni Apol·linar
Sigebert I
Sigebert I (535 - Vitry-en-Artois, 575) va ser rei merovingi d'Austràsia des de la mort del seu pare l'any 561 fins al seu assassinat el 575.
Veure Sigebert el Coix і Sigebert I
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Veure Sigebert el Coix і Visigots
496
El 496 (CDXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Sigebert el Coix і 496
507
L'any 507 fou un any comú començat en dilluns.
Veure Sigebert el Coix і 507
Vegeu també
Esborranys d'europeus
- Adalbert de Babenberg
- Autàrit
- Ibn al-Qitt
- Lampègia
- Mummolí
- Núria Calduch Benages
- N. de Morera
- Qaplan II Giray
- Raffaella Petrini
- Sanç III de Castella
- Sigebert el Coix
També conegut com Sigibert el Coix.