Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Coneixement

Índex Coneixement

El coneixement o coneiximent és el conjunt de dades, conceptes i pràctiques al voltant d'una matèria o assumpte, un sinònim de saber.

115 les relacions: A priori a posteriori, Analectes de Confuci, Analogia, Anamnesi (filosofia), Anglaterra, Apercepció, Aprenentatge, Aristòtil, Art, Autoconeixement, Ètica, Bé (filosofia), Causalitat, Censura, Ciència, Comunicació, Concepte, Coneixement, Coneixement a priori, Coneixement científic, Coneixement lliure, Consciència (psicologia), Contemplació, Creativitat, Creença, Criticisme, Dada, Daodejing, David Hume, Demòcrit d'Abdera, Democratització del coneixement, Dialèctica, Doxa, Educació, Empirisme, Enciclopèdia, Epistemologia, Escepticisme, Escepticisme científic, Escola, Escola d'Elea, Esoterisme, Essència, Experiment, Falsabilitat, Fe, Filosofia, Filosofia renaixentista, Formació permanent, Francis Bacon, ..., George Berkeley, Gestió del coneixement, Gnosticisme, Gottfried Wilhelm Leibniz, Història de la filosofia, Idea, Immanuel Kant, Inconscient, Informació, Innatisme, Intel·ligència, Intencionalitat, John Locke, Karl Popper, La República (Plató), Lògica, Lògica aristotèlica, Llenguatge, Ludwig Wittgenstein, Matemàtiques, Màgia, Mètode científic, Mètode empíric, Mecanicisme, Menó (diàleg), Ment, Mestre d'escola, Metafísica (Aristòtil), Neopitagorisme, Neoplatonisme, Nombre, Objectivitat, Parmènides d'Elea, Periodisme, Periodisme d'opinió, Pitàgores, Plató, Pràctica reflexiva, Problema, Problema dels universals, Protàgores, Psicologia, Raó, Racionalisme (filosofia), Ralph Waldo Emerson, Raonament deductiu, Realitat, Relativisme, René Descartes, Saviesa, Sòcrates, Significat, Sil·logisme, Sistema sensorial, Sobre l'ànima, Sofística, Subjecte (filosofia), Subjectivitat, Tabula rasa, Teetet, Thomas Hobbes, Tomàs d'Aquino, Transmissió oral, Verificacionisme, Veritat. Ampliar l'índex (65 més) »

A priori a posteriori

A priori i a posteriori són dues locucions llatines i conceptes importants dins el pensament filosòfic.

Nou!!: Coneixement і A priori a posteriori · Veure més »

Analectes de Confuci

El Lun yu o les Analectes o Converses de Confuci (en xinès tradicional 論語, en xinès simplificat 论语, en pinyin Lúnyǔ), és una obra d'aforismes i de diàlegs reunits pels deixebles del pensador xinès Confuci, la primera versió de la qual data probablement del segle III aC, és a dir, un parell de segles després de la mort del mestre (479 aC).

Nou!!: Coneixement і Analectes de Confuci · Veure més »

Analogia

Una analogia (del grec αναλογíα ana, reiteració o comparació i logos, raó) expressa una comparació o relació entre diverses raons o conceptes; aquesta relació s'expressa per comparació entre éssers físics (objectes, etc) i/o experiències o altres conceptes abstractes, mitjançant l'apreciació i l'assenyalament de característiques generals i particulars, i la generació de conductes o raonaments basant-se en l'existència de les seves semblances.

Nou!!: Coneixement і Analogia · Veure més »

Anamnesi (filosofia)

L'anamnesi és la paraula utilitzada per Plató en referir a la capacitat que té l'ànima per recordar l'essència que aquesta perd en entrar a un nou cos.

Nou!!: Coneixement і Anamnesi (filosofia) · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Coneixement і Anglaterra · Veure més »

Apercepció

Apercepció és un terme introduït pel pensador Leibniz (1646 - 1716) per a definir una forma particular de la percepció: la percepció acompanyada de la consciència o "percepció de la percepció".

Nou!!: Coneixement і Apercepció · Veure més »

Aprenentatge

Quadre de la lliçó complicada. L'aprenentatge és el procés psicològic a través del qual es modifiquen i adquireixen habilitats, destreses, coneixements, conductes o valors com a resultat de l'estudi, l'experiència, la instrucció, el raonament i l'observació.

Nou!!: Coneixement і Aprenentatge · Veure més »

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'Antiga Grècia.

Nou!!: Coneixement і Aristòtil · Veure més »

Art

''Al·legoria de l'art'' (1690-1694), de Sebastiano Ricci. Lleó Shisa japonès. ''El naixement de Venus'' (detall) de Sandro Botticelli. L’art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.

Nou!!: Coneixement і Art · Veure més »

Autoconeixement

L'autoconeixement és un concepte psicològic que implica introspecció, definir la pròpia visió d'un mateix i determinar les característiques de la personalitat.

Nou!!: Coneixement і Autoconeixement · Veure més »

Ètica

New York, 1 de maig del 1909. L'ètica, com a doctrina, és una branca de la filosofia que estudia la naturalesa del que es considera bo, adequat o moralment correcte.

Nou!!: Coneixement і Ètica · Veure més »

Bé (filosofia)

Personificació de la bondat, 1839 El bé o bondat és la qualitat moral que porta al subjecte a actuar correctament, és una virtut i un objectiu vital si la persona vol obrar d'acord amb la seva ètica.

Nou!!: Coneixement і Bé (filosofia) · Veure més »

Causalitat

El concepte filosòfic de causalitat es refereix a les relacions causa-efecte.

Nou!!: Coneixement і Causalitat · Veure més »

Censura

Analogia de la censura. La censura (del llatí censura) és l'ús de poder, per part d'un estat, organització o qualsevol tipus de grup influent, per a controlar la llibertat d'expressió.

Nou!!: Coneixement і Censura · Veure més »

Ciència

La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.

Nou!!: Coneixement і Ciència · Veure més »

Comunicació

Un tipus de comunicació simple, un emissor comunica un missatge a un receptor La comunicació és l'intercanvi d'informació entre subjectes o objectes.

Nou!!: Coneixement і Comunicació · Veure més »

Concepte

El concepte és l'abstracció intel·lectual de les característiques o notes essencials d'un element físic o ideal, i pràcticament és tota aquella especificació que se li dóna a algun objecte o treball.

Nou!!: Coneixement і Concepte · Veure més »

Coneixement

El coneixement o coneiximent és el conjunt de dades, conceptes i pràctiques al voltant d'una matèria o assumpte, un sinònim de saber.

Nou!!: Coneixement і Coneixement · Veure més »

Coneixement a priori

El coneixement a priori és el coneixement que es dóna sense necessitat de contacte sensorial amb l'objecte.

Nou!!: Coneixement і Coneixement a priori · Veure més »

Coneixement científic

El coneixement científic és el conjunt de fets verificables i sustentats en evidència recollits per les teories científiques, així com l'estudi de l'adquisició, elaboració de nous coneixements mitjançant el mètode científic.

Nou!!: Coneixement і Coneixement científic · Veure més »

Coneixement lliure

El coneixement lliure és el coneixement que pot ser adquirit, interpretat i aplicat lliurement, que pot ser reformulat segons les necessitats pròpies, i que pot ser compartit amb la resta en benefici de la comunitat.

Nou!!: Coneixement і Coneixement lliure · Veure més »

Consciència (psicologia)

La consciència és un estat de la ment que permet prendre decisions de manera racional, percebre la realitat i tenir noció del propi jo.

Nou!!: Coneixement і Consciència (psicologia) · Veure més »

Contemplació

La contemplació és l'estat espiritual que apareix en l'ésser humà quan practica el silenci mental.

Nou!!: Coneixement і Contemplació · Veure més »

Creativitat

La creativitat (o també enginy) és la generació o posada en relació d'"idees" originals i potencialment útils en qualsevol camp, entenent "idea" no com a un concepte intel·lectualitzat sinó en un sentit més ampli, podent ser musical, un moviment corporal o relacionada amb una manera d'entendre l'espai o els colors, per exemple.

Nou!!: Coneixement і Creativitat · Veure més »

Creença

Una creença és un judici de valor, idea o generalització mental no lògica ni raonada que es percep com a realitat i que pot haver estat instal·lada per l'experiència d'alguna vivència o per aprenentatge, no sempre amb consciència d'haver-la adquirida.

Nou!!: Coneixement і Creença · Veure més »

Criticisme

El Criticisme és una posició filosòfica presentada per Immanuel Kant, amb l'objectiu d'acabar amb la polèmica existent entre el dogmatisme i l'escepticisme sobre la capacitat humana d'arribar al coneixement ple de la realitat que ens envolta.

Nou!!: Coneixement і Criticisme · Veure més »

Dada

Una dada és una representació simbòlica (numèrica, alfabètica, etc.) d'una entitat.

Nou!!: Coneixement і Dada · Veure més »

Daodejing

El Daodejing o Tao Te Txing (xinès tradicional 道德經, xinès simplificat 道德经, pinyin Dàodéjīng, Wade-Giles Tao Te Ching), també anomenat Laozi (xinès 老子, pinyin Lǎozǐ), és un text clàssic xinès atribuït al savi llegendari Laozi.

Nou!!: Coneixement і Daodejing · Veure més »

David Hume

David Hume va ser un important filòsof escocès del segle XVIII (Edimburg, 7 de maig (26 d'abril segons el calendari antic) del 1711 - 25 d'agost del 1776).

Nou!!: Coneixement і David Hume · Veure més »

Demòcrit d'Abdera

Demòcrit d'Abdera o senzillament Demòcrit (Democritus, Demókritos Δημόκριτος) (Abdera, Tràcia, una colònia de Teos, 460 aC - ? 370 aC) fou un filòsof presocràtic grec, mestre de Nausífanes que, juntament amb Leucip, va ser el primer a postular que tota la matèria està composta per petits elements indivisibles que ell va anomenar «àtoms».

Nou!!: Coneixement і Demòcrit d'Abdera · Veure més »

Democratització del coneixement

La democratització del coneixement consisteix en l'adquisició i difusió del coneixement per part de les persones corrents i no només per part de les elits privilegiades com, per exemple, sacerdots o acadèmics.

Nou!!: Coneixement і Democratització del coneixement · Veure més »

Dialèctica

La dialèctica és l'art de convèncer mitjançant el diàleg i el debat a l'altre sobre les pròpies postures filosòfiques.

Nou!!: Coneixement і Dialèctica · Veure més »

Doxa

Doxa (δόξα) és una paraula grega que se sol traduir per 'opinió'.

Nou!!: Coneixement і Doxa · Veure més »

Educació

Xiquets en un parvulari de l'Afganistan. Leducació és el procés pel qual la societat transmet, de manera deliberada, organitzada i sistemàtica, els seus coneixements acumulats, aptituds i valors a les noves generacions.

Nou!!: Coneixement і Educació · Veure més »

Empirisme

John Locke, fundador de l'Empirisme britànic. David Hume. L'empirisme és un corrent filosòfic sorgit a les Illes Britàniques al segle XVIII que és tradicionalment considerat com a oposat al racionalisme.

Nou!!: Coneixement і Empirisme · Veure més »

Enciclopèdia

Volums de l'enciclopèdia en alemany ''Der neue Pauly'' Una enciclopèdia és un compendi del coneixement humà que recull mots o termes referits a elements culturals de tipologia molt diversa i de gran transcendència formativa i informativa, però que (a diferència de la tasca del diccionari) no constitueixen material estrictament lexicogràfic; endemés de definir-los, l'enciclopèdia en dóna una informació més o menys àmplia i aprofundida (en contrast amb diccionaris, vocabularis, etc., la funció dels quals és estrictament definitòria).

Nou!!: Coneixement і Enciclopèdia · Veure més »

Epistemologia

L'epistemologia (del grec "epistêmé" ('coneixement, ciència'), i "logos" ('paraula, discurs', de forma derivada 'raonament'), també anomenada gnoseologia i en certs contextos teoria del coneixement, és la disciplina de la filosofia que s'ocupa del coneixement i de les seves limitacions.

Nou!!: Coneixement і Epistemologia · Veure més »

Escepticisme

El corrent escèptic o escepticisme fou un corrent filosòfic iniciat per Pirró d'Elis (360 aC-270 aC).

Nou!!: Coneixement і Escepticisme · Veure més »

Escepticisme científic

L'escepticisme científic, també anomenat escepticisme racional o, a vegades, investigació escèptica, és una postura epistemològica en què hom qüestiona la veracitat d'afirmacions mancades d'una prova empírica.

Nou!!: Coneixement і Escepticisme científic · Veure més »

Escola

Escola d'Alemanya. Una escola o col·legi és una institució o centre encarregat d'educar o impartir docència sobre unes determinades àrees.

Nou!!: Coneixement і Escola · Veure més »

Escola d'Elea

Lescola d'Elea va ser una escola de filosofia que existí sobretot el segle VI aC.

Nou!!: Coneixement і Escola d'Elea · Veure més »

Esoterisme

Lesoterisme (del grec εσω, "dins", "ocult"), és un conjunt d'ensenyances i doctrines que es mantenen apartades de l'atenció general, quedant reservades a un petit nucli d'iniciats.

Nou!!: Coneixement і Esoterisme · Veure més »

Essència

L'essència (del llatí essentia) és un concepte filosòfic que designa el conjunt d'atributs d'un objecte o substància que el fan ser el que és, i que posseeix per necessitat, ja que sense ells perd la seva identitat.

Nou!!: Coneixement і Essència · Veure més »

Experiment

Tot infant du a terme experiments rudimentaris per aprendre com funciona el món. Un experiment és un procediment ordenat que es du a terme amb l'objectiu de verificar, refutar o establir la validesa d'una hipòtesi relacionada amb un determinat fenomen.

Nou!!: Coneixement і Experiment · Veure més »

Falsabilitat

La falsabilitat és un principi important en ciència, filosofia de la ciència i epistemologia, enunciat per Popper per garantir la validesa d'una teoria científica, segons el qual una teoria no podrà ser considerada com a ben formada o científica si no compleix aquesta propietat.

Nou!!: Coneixement і Falsabilitat · Veure més »

Fe

Triumph of Faith over Idolatry. Jean-Baptiste Théodon (1646–1713) La fe és la creença no fonamentada en la raó o identificació en un déu, religió, realitat o ideal que es pren com a veritat existencial basada en l'experiència vital de les realitats no materials.

Nou!!: Coneixement і Fe · Veure més »

Filosofia

Plató i Aristòtil en el quadre l'''Escola d'Atenes'' de Raffaello Sanzio. La filosofia (del grec "Φιλοσοφία" philo-sophia, "amor per la saviesa") és un camp d'estudi que cerca, per mitjà de la lògica i els arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona en la naturalesa.

Nou!!: Coneixement і Filosofia · Veure més »

Filosofia renaixentista

La filosofia renaixentista és el pensament que es va produir entre mitjans del segle XIV i mitjans del segle XVII, prenent com a convenció de final de període el pensament de Descartes.

Nou!!: Coneixement і Filosofia renaixentista · Veure més »

Formació permanent

La formació permanent és una modalitat educativa que consisteix a promoure l'aprenentatge més enllà del sistema escolar, durant tota la vida de la persona, amb el benentès que és fonamental adquirir nous coneixements i habilitats en una societat canviant.

Nou!!: Coneixement і Formació permanent · Veure més »

Francis Bacon

Francis Bacon (Londres, 22 de gener del 1561 – Highgate, Londres, 9 d'abril del 1626) va ser un filòsof, estadista, francmaçó i assagista anglès.

Nou!!: Coneixement і Francis Bacon · Veure més »

George Berkeley

George Berkeley (Thomastown, Kilkenny, 12 de març del 1685 - 14 de gener del 1753), també conegut com a bisbe Berkeley, va ser un filòsof irlandès de pares anglesos.

Nou!!: Coneixement і George Berkeley · Veure més »

Gestió del coneixement

La gestió del coneixement (en anglès Knowledge Management) és un concepte aplicat a les organitzacions que inclou el conjunt de mètodes, pràctiques i tecnologies que faciliten la generació i l'intercanvi de coneixements entre els membres d'una organització o col·lectiu.

Nou!!: Coneixement і Gestió del coneixement · Veure més »

Gnosticisme

Emblema Gnòstic El gnosticisme (del grec antic Γνωστικισμóς: gnostikismós; de Γνωσις: gnosis, «coneixement») és un conjunt de corrents sincrètics filosòficoreligiosos que imità el cristianisme en els tres primers segles de la nostra era, convertint-se finalment en un pensament declarat herètic després d'una etapa de cert prestigi entre els intel·lectuals cristians, el pare de l'esglèsia que es va encarragar d'argumentar la refutació va ser Ireneu de Lió, destacant el fet que l'essència de la gnosis es la mateixa que l'acció de rebel·lia supèrbia d'en Lucifer que volia ser com Déu i per això va caure als inferns, convertint-se en Satanàs.

Nou!!: Coneixement і Gnosticisme · Veure més »

Gottfried Wilhelm Leibniz

Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.

Nou!!: Coneixement і Gottfried Wilhelm Leibniz · Veure més »

Història de la filosofia

Aristòtil féu un estudi exhaustiu del món, i proporcionà un cos de coneixements que constituiria la pedra angular de la filosofia medieval. La mort de Sòcrates, representada per Jacques-Louis David. La història de la filosofia és el conjunt de problemes i pensadors que han dominat el pensament al llarg dels segles, amb influències constants entre períodes i relectures de les afirmacions de filòsofs anteriors.

Nou!!: Coneixement і Història de la filosofia · Veure més »

Idea

Idees Una idea és un producte del pensament, l'expressió d'un concepte.

Nou!!: Coneixement і Idea · Veure més »

Immanuel Kant

Immanuel Kant (22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.

Nou!!: Coneixement і Immanuel Kant · Veure més »

Inconscient

L'inconscient, segons la filosofia psicoanalítica, és una de les parts del jo o de la ment que constitueixen el conjunt del psiquisme humà.

Nou!!: Coneixement і Inconscient · Veure més »

Informació

Símbol internacional de la informació El concepte d'informació es fa servir actualment en àmbits molt diversos com la física, la tecnologia, les ciències de la comunicació i passant per les del comportament humà.

Nou!!: Coneixement і Informació · Veure més »

Innatisme

L'innatisme és un corrent filosòfic que afirma que l'ésser humà neix ja amb una sèrie de coneixements que el possibiliten d'aprendre'n d'altres, a diferència de l'empirisme radical, que sosté que tot coneixement ha de derivar de l'experiència.

Nou!!: Coneixement і Innatisme · Veure més »

Intel·ligència

Corba del quocient intel·lectual La intel·ligència és la facultat d'entendre i comprendre l'entorn, i l'habilitat de donar un sentit encertat a una sentència.

Nou!!: Coneixement і Intel·ligència · Veure més »

Intencionalitat

La intencionalitat en psicologia humana és la qualitat d'intencional d'un acte orientat per la consciència a la seva realització o la voluntat a la consecució d'un fi.

Nou!!: Coneixement і Intencionalitat · Veure més »

John Locke

John Locke (Wrington, a prop de Bristol, 29 d'agost de 1632 – Oates, Essex, 28 d'octubre 1704) fou un filòsof empirista anglès que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l'epistemologia.

Nou!!: Coneixement і John Locke · Veure més »

Karl Popper

Tomba de Karl Popper Sir Karl Raimund Popper, Kt, CH, FRS, FBA (Viena, Imperi austrohongarès, 28 de juliol de 1902 - Londres, Anglaterra, 17 de setembre de 1994) fou un dels filòsofs i sociòlegs més importants del segle XX.

Nou!!: Coneixement і Karl Popper · Veure més »

La República (Plató)

La República és un tractat de política escrit pel filòsof Plató.

Nou!!: Coneixement і La República (Plató) · Veure més »

Lògica

Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.

Nou!!: Coneixement і Lògica · Veure més »

Lògica aristotèlica

Aristòtil segons un manuscrit del seu '' Història naturalis '' de 1457. La lògica aristotèlica és un mètode de la lògica basada en els principis del filòsof grec Aristòtil (Estagira, Macedònia 384 aC - Calcis Eubea, Grècia 322 aC), primer pensador a formalitzar el sistema lògic de tan encertada manera que les seves propostes han transcendit fins als nostres dies.

Nou!!: Coneixement і Lògica aristotèlica · Veure més »

Llenguatge

Un document exemple de llenguatge enginyeril El llenguatge és la facultat de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per a l'entitat emisora i la receptora.

Nou!!: Coneixement і Llenguatge · Veure més »

Ludwig Wittgenstein

Ludwig Josef Johann Wittgenstein (Viena, 26 d'abril del 1889 - Cambridge, 29 d'abril del 1951) fou un filòsof austríac, nascut en una família de l'alta burgesia industrial d'ascendència jueva, rica i culta, famós per les seves recerques sobre el llenguatge.

Nou!!: Coneixement і Ludwig Wittgenstein · Veure més »

Matemàtiques

Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre aquests (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).

Nou!!: Coneixement і Matemàtiques · Veure més »

Màgia

''Hècate, la deessa de la '''màgia''', dotada de tres cares''. Màgia són les arts, coneixements i pràctiques amb què es pretén produir resultats contraris a les lleis naturals conegudes valent-se de certs actes o paraules, o bé amb la intervenció d'éssers fantàstics.

Nou!!: Coneixement і Màgia · Veure més »

Mètode científic

El mètode científic és un conjunt de tècniques utilitzades per investigar fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs.

Nou!!: Coneixement і Mètode científic · Veure més »

Mètode empíric

El mètode empíric-analític o mètode empíric és un model d'investigació científica, que es basa en la lògica empírica i que juntament amb el mètode fenomenològic és el més utilitzat en el camp de les ciències socials i en les ciències descriptives.

Nou!!: Coneixement і Mètode empíric · Veure més »

Mecanicisme

El mecanicisme és una doctrina filosòfica que explica la realitat a partir de, tan sols, les lleis mecàniques del moviment.

Nou!!: Coneixement і Mecanicisme · Veure més »

Menó (diàleg)

Menó és un diàleg platònic al qual se li han atribuït diverses dates, entre els anys 386 aC i 382 aC.

Nou!!: Coneixement і Menó (diàleg) · Veure més »

Ment

frenològicOliver Elbs, ''Neuro-Esthetics: Mapological foundations and applications (Map 2003)'', (Munich 2005) del cervell. La frenologia va ser un dels primers intents de correlacionar les funcions mentals amb parts específiques del cervell. epífisis del cervell i d'allí a l'esperit immaterial.Descartes, R. (1641) ''Meditations on First Philosophy'', in ''The Philosophical Writings of René Descartes'', trans. by J. Cottingham, R. Stoothoff and D. Murdoch, Cambridge: Cambridge University Press, 1984, vol. 2, pp. 1-62. La ment és la construcció psicològica que aglutina els actes de percepció, cognició, emoció, etc., és a dir, el conjunt de les funcions psíquiques—una característica dels humans, però que també pot ser vàlida per a altres formes de vida Dictionary.com, "mind": "1.

Nou!!: Coneixement і Ment · Veure més »

Mestre d'escola

Adriaen van Ostade (1662) El mestre o la mestra d'escola és la persona encarregada d'impartir l'ensenyament primari.

Nou!!: Coneixement і Mestre d'escola · Veure més »

Metafísica (Aristòtil)

Metafísica (τὰ μετὰ τὰ φυσικά) és un conjunt de tractats d'Aristòtil anomenats així pels estudiosos alexandrins perquè estaven situats més enllà dels llibres dedicats a la física, potser a partir de l'ordenació d'Andrònic de Rodes.

Nou!!: Coneixement і Metafísica (Aristòtil) · Veure més »

Neopitagorisme

El neopitagorisme és un moviment filosòfic sorgit a mitjans del segle I aC.

Nou!!: Coneixement і Neopitagorisme · Veure més »

Neoplatonisme

El neoplatonisme és una doctrina que existí entre els segles III dC i VI dC.

Nou!!: Coneixement і Neoplatonisme · Veure més »

Nombre

Un nombre és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.

Nou!!: Coneixement і Nombre · Veure més »

Objectivitat

L'objectivitat és la capacitat o l'ideal de percebre les coses del món exterior tal com són, prescindint de la subjectivitat o filtre personal.

Nou!!: Coneixement і Objectivitat · Veure més »

Parmènides d'Elea

Vèlia (Elea en grec), la ciutat on va néixer Parmènides Parmènides d'Elea (en llatí Parmenides, en grec, 570 aC-475 aCSobre les dificultats per establir la data del seu naixement, vegeu la secció «Data de naixement») fou un dels filòsofs més importants de l'antiga Grècia (pertany al gran grup dels presocràtics).

Nou!!: Coneixement і Parmènides d'Elea · Veure més »

Periodisme

El periodisme o jornalisme és l'activitat de compilar i publicar informació relativa a l'actualitat, especialment fets notables.

Nou!!: Coneixement і Periodisme · Veure més »

Periodisme d'opinió

El periodisme d'opinió pretén interpretar la realitat des del punt de vista de l'autor, que en tots els casos, excepte en l'editorial, signa l'article (escrit, radiat o televisat) o el dibuix.

Nou!!: Coneixement і Periodisme d'opinió · Veure més »

Pitàgores

Pitàgores de Samos o senzillament Pitàgores (en grec) (finals del segle VI aC.) va ser un filòsof i matemàtic grec.

Nou!!: Coneixement і Pitàgores · Veure més »

Plató

Plató —Πλάτων Plátōn en grec, Aflatun en àrab— (ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un filòsof d'immensa influència en l'Antiga Grècia.

Nou!!: Coneixement і Plató · Veure més »

Pràctica reflexiva

Pràctica reflexiva és un terme emprat en pedagogia.

Nou!!: Coneixement і Pràctica reflexiva · Veure més »

Problema

Un problema significa una qüestió, dificultat, a resoldre, a aclarir.

Nou!!: Coneixement і Problema · Veure més »

Problema dels universals

En el curs de la filosofia medieval, el debat sobre els universals és un bon reflex de les dificultats per dotar de nous sentits les velles aspiracions sobre el coneixement.

Nou!!: Coneixement і Problema dels universals · Veure més »

Protàgores

Protàgores d'Abdera (Πρωταγόρας en grec, vora el 486 aC-411 aC) fou un filòsof presocràtic de l'antiga Grècia, nadiu d'Abdera, segons diversos testimonis (només Èupolis el considera nadiu de Tios).

Nou!!: Coneixement і Protàgores · Veure més »

Psicologia

'''Psi''', La psicologia és la ciència de la ment i el comportament; especialment, estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana.

Nou!!: Coneixement і Psicologia · Veure més »

Raó

La raó és una facultat que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories.

Nou!!: Coneixement і Raó · Veure més »

Racionalisme (filosofia)

El racionalisme és un corrent de pensament, una actitud filosòfica que considera que l'única manera vera de conèixer, comprendre o interpretar la realitat és per mitjà de la raó, ja que els sentits són insuficients i fins i tot poden ser enganyosos.

Nou!!: Coneixement і Racionalisme (filosofia) · Veure més »

Ralph Waldo Emerson

Ralph Waldo Emerson Ralph Waldo Emerson (Boston, 25 de maig de 1803 – Concord, 27 d'abril de 1882) va ser un assagista, filòsof i poeta estatunidenc.

Nou!!: Coneixement і Ralph Waldo Emerson · Veure més »

Raonament deductiu

El raonament deductiu, deducció o mètode lògic deductiu és un mètode lògic que, a diferència del raonament inductiu, considera que la conclusió és implícita en les premisses; el raonament deductiu infereix aquests mateixos fets basant-se en la llei general.

Nou!!: Coneixement і Raonament deductiu · Veure més »

Realitat

La realitat és el conjunt de tot allò que efectivament existeix, en contrast amb tot allò que és imaginari o allò que sembli altra cosa que el que és.

Nou!!: Coneixement і Realitat · Veure més »

Relativisme

El relativisme és una posició que considera que quelcom (un enunciat, una pauta de conducta, una norma, una concepció) està vinculat a una altra entitat i, per tant, no es pot entendre si no és amb referència a aquesta.

Nou!!: Coneixement і Relativisme · Veure més »

René Descartes

René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) va ser un important filòsof racionalista francès del segle XVII, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.

Nou!!: Coneixement і René Descartes · Veure més »

Saviesa

Prudència, saviesa i coneixement al segle XV La saviesa (del llatí sapientia) és un atribut de l'ésser humà, que li permet prendre decisions justes i perfectament equilibrades, i posar el coneixement en acció.

Nou!!: Coneixement і Saviesa · Veure més »

Sòcrates

Sòcrates (en rec Σωκράτης; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'Antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental.

Nou!!: Coneixement і Sòcrates · Veure més »

Significat

El significat, en semiòtica i lingüística, és el contingut conceptual associat al significant (element perceptual); la unió de tots dos (indissoluble segons Jakobson i Husserl) configura el signe, i en gramàtica el signe lingüístic (monema, mot, etc.). El significat és diferent del referent (o designat) que és l'objecte de la realitat al qual es refereix el signe.

Nou!!: Coneixement і Significat · Veure més »

Sil·logisme

Aristòtil. Museu del Louvre El sil·logisme és un mètode lògic creat per Aristòtil, a través del qual s'obté una conclusió mitjançant dues premisses: premissa major, que inclou el seu predicat (P), i premissa menor, que inclou el seu subjecte (S).

Nou!!: Coneixement і Sil·logisme · Veure més »

Sistema sensorial

L'ull humà és el primer element del '''sistema sensorial''': en aquest cas, la visió, per al sistema visual. El sistema sensorial forma part del sistema nerviós i és el responsable de processar la informació sensorial.

Nou!!: Coneixement і Sistema sensorial · Veure més »

Sobre l'ànima

''"Expositio et quaestiones" ''de ''Aristoteles De Anima'' de Jean Buridan, aprox 1362 Sobre l'ànima (en llatí:De Anima; grec:Περὶ Ψυχῆς) és una gran obra d'Aristòtil, que exposa els seus punts de vista filosòfics sobre la naturalesa dels éssers vius.

Nou!!: Coneixement і Sobre l'ànima · Veure més »

Sofística

Sofística prové del mot grec sophos que significa 'saviesa' o 'experiència' en un camp del coneixement.

Nou!!: Coneixement і Sofística · Veure més »

Subjecte (filosofia)

El subjecte en filosofia és l'entitat oposada a l'objecte i que es defineix per la consciència i individualitat.

Nou!!: Coneixement і Subjecte (filosofia) · Veure més »

Subjectivitat

La subjectivitat, segons la teoria del coneixement, és la propietat de les percepcions, els arguments i el llenguatge basats en el punt de vista del subjecte, i per tant influïts pels interessos i desitjos particulars d'aquest.

Nou!!: Coneixement і Subjectivitat · Veure més »

Tabula rasa

Tabula rasa és una locució llatina que significa «taula rasa» és a dir, una tauleta de cera sense inscriure.

Nou!!: Coneixement і Tabula rasa · Veure més »

Teetet

El Teetet és un diàleg escrit per Plató.

Nou!!: Coneixement і Teetet · Veure més »

Thomas Hobbes

Thomas Hobbes (Malmesbury, Wiltshire, 5 d'abril del 1588 - Derbyshire, 4 de desembre del 1679) va ser un filòsof anglès, pertanyent a la tradició empirista.

Nou!!: Coneixement і Thomas Hobbes · Veure més »

Tomàs d'Aquino

Tomàs d'Aquino (Rocasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.

Nou!!: Coneixement і Tomàs d'Aquino · Veure més »

Transmissió oral

La transmissió oral d'alguna cosa pot ser fent-la amb altres persones Religions, filosofies i maneres de veure la vida, com a partir de la'rt o d'arts marcials, es transmeten sovint oralment de generació en generació. La transmissió oral és una forma de comunicar cultura, tècniques i coneixements diversos verbalment de manera oral i en directe, de persona a persona, de vegades a través de diverses generacions.

Nou!!: Coneixement і Transmissió oral · Veure més »

Verificacionisme

El verificacionisme és el terme que s'empra per oposició al falsacionisme.

Nou!!: Coneixement і Verificacionisme · Veure més »

Veritat

''El Temps salvant la Veritat de la Falsedat i l'Enveja'' (''Time Saving Truth from Falsehood and Envy''), François Lemoyne, 1737. La veritat (del llatí veritas) és un concepte propi de la filosofia que té una gran varietat de significats.

Nou!!: Coneixement і Veritat · Veure més »

Redirigeix aquí:

Coneixements, Coneixença, Coneiximent, Episteme, Saber.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »