Obrir a Google MapsTaula de continguts
211 les relacions: Alessandro Cesarini, Alli, Annuario Pontificio, Arquebisbat de Bari-Bitonto, Arquebisbat de Crotona-Santa Severina, Arquebisbat de Lecce, Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela, Arquebisbat de Palerm, Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie, Arquebisbe, Arxidiòcesi, Baptisme, Basilians, Benet XIII, Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia, Bisbat d'Àndria, Bisbat d'Isernia-Venafro, Bisbat d'Orvieto-Todi, Bisbat de Conversano-Monopoli, Bisbat de Lamezia Terme, Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa, Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea, Bisbat de Sessa Aurunca, Bivongi, Bru de Colònia, Butlla, Calàbria, Camini, Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats, Carmelites, Catanzaro, Catolicisme, Caulònia, Celestins, Cisma d'Occident, Claude Fleury, Companyia de Jesús, Concili Vaticà I, Concili Vaticà II, Congregació del Santíssim Redemptor, Congregació per als Bisbes, Constantinoble, Dalmàcia, Dogma, Església llatina, Església sufragània, Ferdinando Ughelli, Foci I de Constantinoble, ... Ampliar l'índex (161 més) »
- Bisbats erigits al segle XII
Alessandro Cesarini
Alessandro Cesarini (Roma, ? - Roma, 13 de febrer de 1542) va ser un cardenal italià, bisbe de Pistoia.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Alessandro Cesarini
Alli
Alli és una localitat navarresa pertanyent al municipi de Larraun, a la comarca de Leitzaldea de la Merindad de Pamplona.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Alli
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Annuario Pontificio
Arquebisbat de Bari-Bitonto
Larquebisbat de Bari-Bitonto - Arcidiocesi di Bari-Bitonto; Archidioecesis Barensis-Bituntina és un arquebisbat metropolità de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Pulla.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Arquebisbat de Bari-Bitonto
Arquebisbat de Crotona-Santa Severina
Larquebisbat de Crotona-Santa Severina (italià: arcidiocesi di Crotone-Santa Severina; llatí: Archidioecesis Crotonensis-Sanctae Severinae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catanzaro-Squillace, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Arquebisbat de Crotona-Santa Severina
Arquebisbat de Lecce
Palau episcopal Seminari Larquebisbat de Lecce (italià: arcidiocesi di Lecce; llatí: Archidioecesis Lyciensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Arquebisbat de Lecce
Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela
La façana i el campanar del Duomo. La nau central del Duomo. cocatedral de San Bartolomeo a Lipari. Cocatedral de Santa Maria Assunta a Santa Lucia del Mela. Larquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela (italià: Arcidiocesi di Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela; llatí: Archidioecesis Messanensis-Liparensis-Sanctae Luciae) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela
Arquebisbat de Palerm
Larquebisbat de Palerm (italià: Arcidiocesi di Palermo; llatí: Archidioecesis Panormitana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Arquebisbat de Palerm
Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo
Larquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo (italià: arcidiocesi di Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo; llatí: Archidioecesis Potentina-Murana-Marsicensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo
Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova
Larquebisbat de Reggio Calàbria-Bova (italià: Arcidiocesi di Reggio Calabria-Bova; llatí: Archidioecesis Rheginensis-Bovensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Calàbria.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova
Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie
La cocatedral de Barletta Vista de la catedral de Trani El palau arxiepiscopal de Trani Larquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie (italià: arcidiocesi di Trani-Barletta-Bisceglie; llatí: Archidioecesis Tranensis-Barolensis-Vigiliensis (-Nazarensis)) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Arquebisbe
Arxidiòcesi
L'arxidiòcesi (del grec archi-, 'ser el primer') és una diòcesi arquebisbal amb un rang superior a les convencionals.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Arxidiòcesi
Baptisme
Baptisme catòlic El baptisme, bateig, batejament (o batiament) o batiar és el primer dels sagraments del cristianisme.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Baptisme
Basilians
Els monjos basilians són monjos que segueixen la regla de Sant Basili el Gran (330 - 379).
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Basilians
Benet XIII
Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Benet XIII
Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia
El bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia (italià: Diocesi di Ariano Irpino-Lacedonia; llatí: Dioecesis Arianensis Hirpinus-Laquedoniensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia
Bisbat d'Àndria
El palau episcopal d'Àndria San Riccardo primer bisbe al segle V Canosa romànica al interior de l'església de San Sabino a Canosa El bisbat d'Àndria (italià: diocesi di Andria; llatí: Dioecesis Andriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Bisbat d'Àndria
Bisbat d'Isernia-Venafro
El bisbat d'Isernia-Venafro —Diocesi di Isernia-Venafro; Dioecesis Aeserniensis-Venafrensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Bisbat d'Isernia-Venafro
Bisbat d'Orvieto-Todi
El bisbat d'Orvieto-Todi (italià: diocesi di Orvieto-Todi; llatí: Dioecesis Urbevetana-Tudertina) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Bisbat d'Orvieto-Todi
Bisbat de Conversano-Monopoli
La cocatedral de Monopoli El bisbat de Conversano-Monopoli (italià: diocesi di Conversano-Monopoli; llatí: Dioecesis Conversanensis-Monopolitana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Bisbat de Conversano-Monopoli
Bisbat de Lamezia Terme
El bisbat de Lamezia Terme (italià: diocesi di Lamezia Terme; llatí: Dioecesis Neocastrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catanzaro-Squillace, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Bisbat de Lamezia Terme
Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa
cocatedral de San Michele arcangelo a Rapolla cocatedral di Sant'Andrea a Venosa El bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa (italià: diocesi di Melfi-Rapolla-Venosa; llatí: Dioecesis Melphiensis-Rapollensis-Venusina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa
Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea
La cocatedral de Tropea El bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea (italià: diocesi di Mileto-Nicotera-Tropea; llatí: Dioecesis Miletensis-Nicotriensis-Tropiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea
Bisbat de Sessa Aurunca
El bisbat de Sessa Aurunca (italià: diocesi di Sessa Aurunca; llatí: Dioecesis Suessana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Bisbat de Sessa Aurunca
Bivongi
Bivongi és un comune (municipi) de la Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria, a la regió italiana de Calàbria, situat a uns 50 km al sud-oest de Catanzaro i a uns 80 km al nord-est de Reggio de Calàbria.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Bivongi
Bru de Colònia
Bru o Brunó de Colònia (Colònia, c. 1030 - Serra San Bruno, Calàbria, 1101) va ser un monjo, fundador de l'Orde de la Cartoixa.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Bru de Colònia
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Butlla
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Calàbria
Camini
Camini és un comune (municipi) de la Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria a la regió italiana de Calàbria.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Camini
Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats
L'Orde dels Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats (en llatí: Sacer et Apostolicus Ordo Canonicorum Regularium Sancti Augustini, amb les sigles C.R.S.A.) són un orde religiós catòlic de canonges regulars, concretament, una federació de congregacions de canonges, constituïda per Joan XXIII en 1959 mitjançant la carta apostòlica Caritas unitas del 4 de maig.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats
Carmelites
Els carmelites, formalment l'Orde dels Frares de la Santíssima Verge Maria del Mont Carmel o Orde dels Frares Carmelites, del Carmel o del Carme (en llatí Ordo Fratrum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo) és un orde religiós mendicant (un dels quatre ordes mendicants majors) que va sorgir al voltant del al mont Carmel (Palestina).
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Carmelites
Catanzaro
Catanzaro (grec Katantza'rion) és un municipi italià, situat a la regió de Calàbria i a la província de Catanzaro.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Catanzaro
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Catolicisme
Caulònia
Caulònia (Caulonia) fou una ciutat de la costa est del Bruti situada entre Locres i el golf d'Escilaceu, a la costa italiana de la mar Jònica.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Caulònia
Celestins
La Congregació Benedictina dels Celestins (sigles: O.S.B. Cel.) o Celestins va ser fundada per Pietro del Morrone el 1254: el seu nom deriva del que després va prendre'n el fundador quan, en 1294, va ser elegit papa com a Celestí V. Per això es coneix també el fundador amb el nom de Sant Pere Celestí.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Celestins
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Cisma d'Occident
Claude Fleury
Claude Fleury (6 de desembre de 1640, París - † 14 de juliol de 1723, ibídem) fou un eclesiàstic cistercenc, historiador de l'Església i advocat francès, preceptor dels nets de Lluís XIV i dels fills de Lluís XV, confessor també d'aquest últim i famós per la seva Història de l'Església i el seu Catecisme.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Claude Fleury
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Companyia de Jesús
Concili Vaticà I
Concili Ecumènic del Vaticà I Primer concili celebrat a la ciutat del Vaticà, també anomenat Concili Ecumènic del Vaticà I, convocat pel Papa Pius IX el 1869 per afrontar el racionalisme i el gal·licanisme.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Concili Vaticà I
Concili Vaticà II
El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Concili Vaticà II
Congregació del Santíssim Redemptor
La Congregació del Santíssim Redemptor (en llatí, Congregatio Sanctissimi Redemptoris), coneguda com a congregació dels Missioners Redemptoristes és un institut religiós masculí de dret pontifici, concretament una congregació clerical.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Congregació del Santíssim Redemptor
Congregació per als Bisbes
La Congregació per als Bisbes (Congregatio pro Episcopis) és la congregació de la Cúria Romana que realitza la selecció dels nous bisbes abans de l'aprovació papal.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Congregació per als Bisbes
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Constantinoble
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Dalmàcia
Dogma
Un dogma és una doctrina sostinguda per una religió o una altra organització d'autoritat i que no admet rèplica, és a dir, és una creença individual o col·lectiva no subjecta a prova de veracitat, el contingut del qual pot ser religiós, filosòfic, social, sexual, etc., impulsat per una utilitat pràctica.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Dogma
Església llatina
LEsglésia llatina o d'Occident (Ecclesia Latina i a lAnuari Pontifici: Chiesa Latina) és la més gran de les vint esglésies sui iuris integrants de l'Església catòlica.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Església llatina
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Església sufragània
Ferdinando Ughelli
Ferdinando Ughelli (Florència, 21 de març de 1595 - Roma, 19 de maig de 1670) va ser un monjo cistercenc i historiador de l'Església florentí.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Ferdinando Ughelli
Foci I de Constantinoble
Foci (en Photius, en Φώτιος 'Phótios') (Constantinoble, circa 820 - monestir de Bordi, Armènia, 6 de febrer del 893) va ser un eclesiàstic, retòric, filòsof, gramàtic i poeta romà d'Orient.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Foci I de Constantinoble
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Gregori IX
Gregori IX (Anagni, (1143) - Roma, 22 d'agost de 1241) fou papa de Roma del 1227 al 1241.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Gregori IX
Gregori Taumaturg
Gregori Taumaturg (Gregorius Thaumaturgus) o de Neocesarea (Neocesarea, ca. 213 - ca. 270), va ser un religiós, teòleg i un dels Pares de l'Església.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Gregori Taumaturg
Guglielmo Sirleto
Guglielmo Sirleto di Guardavalle (1514-1585) va ser un cardenal italià amb el títol de diaca de San Lorenzo in Palisperna, bibliotecari de la Biblioteca Vaticana i convidat per Gregori XIII per a presidir la comissió per a la reforma del Calendari gregorià.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Guglielmo Sirleto
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Heretgia
Honori III
Honori III (Roma, 1148 - 18 de març de 1227), de nom Cencio Savelli, fou papa de l'Església catòlica del 1216 al 1227.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Honori III
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Imperi Romà d'Orient
In persona episcopi
In persona episcopi (en la persona del bisbe) és una locució llatina emprat generalment per l'Església Catòlica Romana per a indicar una unió de dues o més diòcesis en la qual aquestes són administrades per un únic bisbe però que no suposa cap alteració de les seves estructures (ex.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і In persona episcopi
Innocenci IV
Innocenci IV (Gènova, 1195 - Nàpols, 7 de desembre de 1254) fou papa de Roma del 1243 al 1254.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Innocenci IV
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Italià
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Jaume el Just
Joan Pau II
Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Joan Pau II
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Justinià I
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Llatí
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Metropolità
Monotelisme
El monotelisme va ser una doctrina religiosa del que reconeixia a Crist dues naturaleses, la humana i la divina, i una única voluntat.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Monotelisme
Notitiae Episcopatuum
Notitiae Episcopatuum (singular en llatí: Notitia Episcopatuum) és el nom donat als documents oficials que van proporcionar, als territoris de l'Imperi Romà d'Orient, llistes de seus metropolitanes, seus arquebisbals autocèfales i diòcesis sufragànies dividides per província eclesiàstica.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Notitiae Episcopatuum
Oblats dels Sants Ambròs i Carles
Els Oblats dels Sants Ambròs i Carles, en llatí Congregatio Oblatorum Sanctorum Ambrosii et Caroli, són una associació de sacerdots seculars i laics de l'arxidiòcesi de Milà.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Oblats dels Sants Ambròs i Carles
Orde Basilià Italià de Grottaferrata
LOrde Basilià Italià de Grottaferrata, en llatí Ordo Basilianus Italiae, seu Cryptoferratensis, és un orde monàstic de l'Església catòlica de ritual bizantí, branca per tant dels basilians. Fou fundat en 1573 per a reunir els monestirs continuadors de la comunitat que va fundar Nil de Rossano al final del i que s'establí a Grottaferrata en 1005.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Orde Basilià Italià de Grottaferrata
Orde de Frares Menors
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Orde de Frares Menors
Orde de Frares Menors Conventuals
LOrde dels Frares Menors Conventuals (en llatí: Ordo Fratrum Minorum Conventualium, que fa servir les sigles O.F.M.Conv.), és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana i que van néixer com una branca dintre de l'Orde dels Frares Menors original, fundat per Sant Francesc d'Assís el 1209.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Orde de Frares Menors Conventuals
Orde de Sant Agustí
LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Orde de Sant Agustí
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Orde del Cister
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Orde dels Predicadors
Pal·li
Pal·li catòlic Un pal·li (Pallium) era un mantell rectangular o quasi quadrat (que podia ser dividida fàcilment en quatre parts).
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Pal·li
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Papa
Papa Hilari
Hilari (Sardenya? - Roma 468) va ser bisbe de Roma de 461 a 468.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Papa Hilari
Papa Lli
Lli o Linus (Volterra?, Toscana, ? - Roma, 23 de setembre de 76 o 79) va ser el segon bisbe de Roma, successor de sant Pere.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Papa Lli
Papa Martí I
Martí I (Todi, Úmbria, ? - Quersonès, 655), també conegut com a Martí el Confessor va ser Papa entre el 21 de juliol de 649 fins a la seva mort el 16 de setembre de 655.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Papa Martí I
Papa Urbà V
Urbà V (Grisac, 1310 - Avinyó, 19 de desembre de 1370) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1362 al 1370 i sisè Papa del pontificat d'Avinyó.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Papa Urbà V
Papa Vigili
Vigili I (Roma, ? - Siracusa, 555) va ser escollit papa el 29 de març de 537.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Papa Vigili
Papa Vitalià
Vitalià (Segni, Lacio ? - Roma 672) va ser Papa de l'Església Catòlica de l'any 657 al 672.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Papa Vitalià
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Parròquia eclesiàstica
Patriarca de Constantinoble
El Patriarca Ecumènic (Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Patriarca de Constantinoble
Pazzano
Pazzano és un comune (municipi) de la Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria, a la regió italiana de Calàbria.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Pazzano
Pius XI
Pius XI (en llatí: Pius XI, en italià: Pio XI), de nom seglar Ambrogio Damiano Achille Ratti, (Desio, Regne Llombardovènet, Imperi Austríac, 31 de maig de 1857 - Palau Vaticà, 10 de febrer de 1939) fou papa de l'Església Catòlica entre 1922 i 1939.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Pius XI
Pragmàtica sanció
Una pragmàtica sanció és aquella norma o disposició legal promulgada per un rei i que afecta aspectes fonamentals de l'estat, regulant qüestions com la successió al tron o d'altres.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Pragmàtica sanció
Província de Catanzaro
La província de Catanzaro és una província que forma part de la regió de Calàbria a Itàlia.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Província de Catanzaro
Qüestió dels Tres Capítols
La Qüestió dels tres capítols és el nom que rep la controvèrsia referent a la sentència donada contra tres autors (Teodor de Mopsuèstia, Teodoret de Cir i Ibes d'Edessa) que van ser condemnats per simpatitzar amb el nestorianisme.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Qüestió dels Tres Capítols
Regió eclesiàstica Calàbria
La regió de Calàbria al territori italià La regió eclesiàstica Calàbria és una de les setze regions eclesiàstiques en les quals està dividit el territori de l'Església catòlica a Itàlia.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Regió eclesiàstica Calàbria
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Regne de Sicília
Ritu bizantí
Un iconostasi separa el santuari de la nau a les esglésies de ritu grec. Es mostra una part de l'iconostasi de sis columnes de la catedral d'Uglich. A l'esquerra hi ha la Porta del Diaca i a la dreta la Porta Santa. El ritu bizantí, també conegut com a ritu grec, ritu de Constantinoble o ritu constantinopolità, és el ritu litúrgic utilitzat actualment per l'Església ortodoxa oriental i algunes Esglésies catòliques orientals.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Ritu bizantí
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Ritu romà
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Sant Pere
Sínode diocesà
Un sínode diocesà (en llatí, Synodus dioecesana), en el cristianisme o catolicisme, és una reunió d'un bisbe amb els sacerdots, i de vegades també amb religiosos i laics, de la seva demarcació, convocada pel bisbe titular o un altre prelat si aquesta església no és una diòcesi o es troba vacant, per a estudiar qüestions religioses i promoure la pràctica religiosa en el territori.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Sínode diocesà
Seminari
Claustre del Seminari de Tarragona Seminari Metropolità de València Un seminari és un centre destinat a la formació de sacerdots.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Seminari
Seu vacant
seu de sant Pere Seu vacant (en llatí sedes vacans, habitualment emprat l'ablatiu sede vacante, en català 'mentre la seu és vacant') és una expressió llatina que significa en dret canònic de l'Església Catòlica que la seu d'una diòcesi no està ocupada.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Seu vacant
Squillace
Squillace és una ciutat d'Itàlia a la regió de Calàbria, província de Catanzaro situada a uns 5 km de la costa.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Squillace
Stilo
Stilo (Stilu en calabrés, Stylon en grecànic) és una ciutat italiana de 2.655 habitants a la Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria, a Calàbria, i s'insereix al circuit de les ciutats més belles d'Itàlia.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Stilo
Taverna (Catanzaro)
Taverna és un municipi italià, situat a la regió de Calàbria i a la província de Catanzaro.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Taverna (Catanzaro)
Teatins
Els Clergues Regulars o Teatins (en llatí Ordo clericorum regularium vulgo Theatinorum) és un institut religiós masculí dret pontifici, concretament un orde de clergues regulars.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Teatins
Tommaso Campanella
miniatura Tommaso Campanella (Stilo, Calàbria, 5 de setembre de 1568 - París, 21 de maig de 1639) va ser un eclesiàstic, poeta i filòsof italià.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Tommaso Campanella
Urbà VI
Urbà VI (Nàpols, 1318 - Roma, 15 d'octubre de 1389) va ser papa de l'Església Catòlica entre el 1378 i el 1389.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і Urbà VI
1110
El 1110 (MCX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1110
1122
El 1122 (MCXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat en diumenge.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1122
1145
El 1145 (MCXLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1145
1152
El 1152 (MCLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1152
1196
Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1196
1233
El 1233 (MCCXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1233
1251
1251 (MCCLI) fon un any començat en diumenge segons el calendari julià, corresponent a l'any 700 del calendari armeni.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1251
1252
L'any 1252 (MCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1252
1299
; Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1299
1305
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1305
1343
El 1343 (MCCCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1343
1349
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1349
1369
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1369
1402
El 1402 (MCDII) fou un any comú del que pertany a l'edat mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1402
1413
; Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1413
1417
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1417
1418
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1418
1421
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1421
1435
Països Catalans Resta del món.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1435
1439
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1439
1440
El 1440 (MCDXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1440
1448
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1448
1450
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1450
1467
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1467
1476
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1476
1477
El 1477 (MCDLXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1477
1480
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1480
1482
Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1482
1488
Països Catalans Resta del món.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1488
1489
Països Catalans Resta del món.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1489
1523
El 1523 (MDXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1523
1530
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1530
1540
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1540
1568
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1568
1570
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1570
1572
El 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1572
1582
Llinda d'una casa de Santa Pau El 1582 (MDLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1582
1594
Llinda d'una casa de Santa Pau.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1594
1599
Presentació d'una galera a la rada de Marsella.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1599
1602
El 1602 (MDCII) fou un any comú començat en dimarts segons el còmput del calendari gregorià.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1602
1629
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1629
1631
;Països Catalans:;Món.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1631
1635
; Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1635
1636
El 1636 fou un any de traspàs començat en dimarts segons el Calendari Gregorià.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1636
1645
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1645
1646
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1646
1656
Reproducció de "''Las Meninas''", noteu l'habilitat de col·locar els reis reflectits en un mirall al fons de la sala.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1656
1657
Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1657
1671
Stenka Razin.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1671
1686
; Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1686
1687
; Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1687
1688
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1688
1694
Façana d'una casa del carrer de l'Església de la Pobla de Lillet.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1694
1706
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1706
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1707
1710
;Països catalans.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1710
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1714
1718
La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1718
1733
Resum dels esdeveniments de l'any 1733.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1733
1736
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1736
1748
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1748
1750
Llinda d'una casa de la Pobla de Lillet.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1750
1751
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1751
1753
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1753
1763
Llinda al carrer Sant Josep de Calella.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1763
1769
;Països catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1769
1778
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1778
1779
;Països catalans.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1779
1792
;Països catalans.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1792
1802
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1802
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1805
1818
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1818
1824
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1824
1826
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1826
1829
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1829
1833
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1833
1839
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1839
1842
;Països Catalans: Espartero a Barcelona.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1842
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1851
1852
El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1852
1857
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1857
1883
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1883
1889
''La nit estrellada'', quadre de Vincent van Gogh de 1889;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1889
1900
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1900
1906
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1906
1909
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1909
1911
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1911
1917
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1917
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1918
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1919
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1920
1922
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1922
1927
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1927
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1950
1956
1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1956
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1980
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 1986
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 2001
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 2003
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 2006
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 2011
494
El 494 (CDXCIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 494
496
El 496 (CDXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 496
554
El 554 (DLIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 554
592
El 592 (DXCII) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 592
649
El 649 (DCXLIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 649
776
El 776 (DCCLXXVI) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 776
870
El 870 (DCCCLXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Catanzaro-Squillace і 870
Vegeu també
Bisbats erigits al segle XII
- Arquebisbat de Catanzaro-Squillace
- Arquebisbat de Monreale
- Arxidiòcesi de Santiago de Compostel·la
- Bisbat d'Alessandria
- Bisbat d'Ischia
- Bisbat de Cefalù
- Bisbat de Conca
- Bisbat de Grosseto
- Bisbat de Kammin
- Bisbat de Lebus
- Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi
- Bisbat de Nuoro
- Bisbat de Patti
- Bisbat de San Marco Argentano-Scalea
- Bisbat de Sogorb-Castelló
- Bisbat de Tempio-Ampurias
- Bisbat de Vallo della Lucania
- Bisbat de Włocławek
- Diòcesi de Còria-Càceres
- Diòcesi de Ciudad Rodrigo
- Diòcesi de Plasència
També conegut com Arxidiòcesi de Catanzaro-Squillace, Bisbat de Catanzaro.
, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Gregori IX, Gregori Taumaturg, Guglielmo Sirleto, Heretgia, Honori III, Imperi Romà d'Orient, In persona episcopi, Innocenci IV, Italià, Jaume el Just, Joan Pau II, Justinià I, Llatí, Metropolità, Monotelisme, Notitiae Episcopatuum, Oblats dels Sants Ambròs i Carles, Orde Basilià Italià de Grottaferrata, Orde de Frares Menors, Orde de Frares Menors Conventuals, Orde de Sant Agustí, Orde del Cister, Orde dels Predicadors, Pal·li, Papa, Papa Hilari, Papa Lli, Papa Martí I, Papa Urbà V, Papa Vigili, Papa Vitalià, Parròquia eclesiàstica, Patriarca de Constantinoble, Pazzano, Pius XI, Pragmàtica sanció, Província de Catanzaro, Qüestió dels Tres Capítols, Regió eclesiàstica Calàbria, Regne de Sicília, Ritu bizantí, Ritu romà, Sant Pere, Sínode diocesà, Seminari, Seu vacant, Squillace, Stilo, Taverna (Catanzaro), Teatins, Tommaso Campanella, Urbà VI, 1110, 1122, 1145, 1152, 1196, 1233, 1251, 1252, 1299, 1305, 1343, 1349, 1369, 1402, 1413, 1417, 1418, 1421, 1435, 1439, 1440, 1448, 1450, 1467, 1476, 1477, 1480, 1482, 1488, 1489, 1523, 1530, 1540, 1568, 1570, 1572, 1582, 1594, 1599, 1602, 1629, 1631, 1635, 1636, 1645, 1646, 1656, 1657, 1671, 1686, 1687, 1688, 1694, 1706, 1707, 1710, 1714, 1718, 1733, 1736, 1748, 1750, 1751, 1753, 1763, 1769, 1778, 1779, 1792, 1802, 1805, 1818, 1824, 1826, 1829, 1833, 1839, 1842, 1851, 1852, 1857, 1883, 1889, 1900, 1906, 1909, 1911, 1917, 1918, 1919, 1920, 1922, 1927, 1950, 1956, 1980, 1986, 2001, 2003, 2006, 2011, 494, 496, 554, 592, 649, 776, 870.