Obrir a Google MapsTaula de continguts
196 les relacions: Administrador apostòlic, Aeque principaliter, Altavilla Milicia, Annuario Pontificio, Arquebisbat d'Agrigent, Arquebisbat de Monreale, Arquebisbat de Nàpols, Arquebisbat de Tàrent, Arquebisbe, Arxidiòcesi, Arxidiòcesi de Sevilla, Bagheria, Baptisme, Baucina, Belmonte Mezzagno, Bisbat de Cefalù, Bisbat de Jaén, Bisbat de Mazara del Vallo, Bisbat de Trapani, Bolognetta, Caccamo, Campofelice di Fitalia, Cardenal, Carmelites, Casteldaccia, Castronovo di Sicilia, Catedral de Palerm, Catolicisme, Cefalà Diana, Celestins, Cerda, Ciminna, Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri, Contessa Entellina, Corleone, Corrado Lorefice, Diòcesi, Diòcesi de Plasència, Emirat de Sicília, Eparquia de Piana degli Albanesi, Família franciscana, Ferran I de les Dues Sicílies, Ficarazzi, Francesc de Remolins i Pardines, Godrano, Italià, Jaime de Palafox i Cardona, Lercara Friddi, Llatí, Marineo, ... Ampliar l'índex (146 més) »
- Arquebisbes de Palerm
Administrador apostòlic
Un administrador apostòlic és un clergue catòlic, sovint (però no necessàriament) bisbe emèrit o d'una diòcesi veïna, a càrrec temporal d'una diòcesi que espera un bisbe diocesà que serà el titular.
Veure Arquebisbat de Palerm і Administrador apostòlic
Aeque principaliter
Aeque principaliter ('igualment important') és un terme llatí emprat generalment per l'Església Catòlica Romana per a indicar una unió de dues o més diòcesis en la qual -per evitar qüestions de preeminència- totes les diòcesis reben la mateixa importància.
Veure Arquebisbat de Palerm і Aeque principaliter
Altavilla Milicia
Altavilla Milicia (sicilià Altavilla Milicia) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Palerm.
Veure Arquebisbat de Palerm і Altavilla Milicia
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Veure Arquebisbat de Palerm і Annuario Pontificio
Arquebisbat d'Agrigent
Larquebisbat d'Agrigent (italià: Arcidiocesi di Agrigento; llatí: Archidioecesis Agrigentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Veure Arquebisbat de Palerm і Arquebisbat d'Agrigent
Arquebisbat de Monreale
Larquebisbat de Monreale (italià: arcidiocesi di Monreale; llatí: Archidioecesis Montis Regalis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Veure Arquebisbat de Palerm і Arquebisbat de Monreale
Arquebisbat de Nàpols
Larquebisbat de Nàpols (arcidiocesi di Napoli en italià; Archidioecesis Neapolitana en llatí) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure Arquebisbat de Palerm і Arquebisbat de Nàpols
Arquebisbat de Tàrent
Larquebisbat de Tàrent (italià: arcidiocesi di Taranto; llatí: Archidioecesis Tarentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Veure Arquebisbat de Palerm і Arquebisbat de Tàrent
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Veure Arquebisbat de Palerm і Arquebisbe
Arxidiòcesi
L'arxidiòcesi (del grec archi-, 'ser el primer') és una diòcesi arquebisbal amb un rang superior a les convencionals.
Veure Arquebisbat de Palerm і Arxidiòcesi
Arxidiòcesi de Sevilla
L'Arxidiòcesi de Sevilla (Archidiócesis de Sevilla en castellà i Archidiocesis Hispalensis en llatí) és una demarcació de l'Església Catòlica a Espanya, que cobreix actualment la província de Sevilla i té els bisbats sufraganis andalusos de Cadis (amb Ceuta), Asidonia-Jerez, Còrdova, però també els bisbats de Cànaries i San Cristóbal de la Laguna.
Veure Arquebisbat de Palerm і Arxidiòcesi de Sevilla
Bagheria
Bagaria Baarìa Bagheria és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la ciutat metropolitana de Palerm.
Veure Arquebisbat de Palerm і Bagheria
Baptisme
Baptisme catòlic El baptisme, bateig, batejament (o batiament) o batiar és el primer dels sagraments del cristianisme.
Veure Arquebisbat de Palerm і Baptisme
Baucina
Baucina (sicilià Baucina) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Palerm.
Veure Arquebisbat de Palerm і Baucina
Belmonte Mezzagno
Belmonte Mezzagno (sicilià Belmunti Minzagnu) és un municipi italià, dins de la Ciutat Metropolitana de Palerm.
Veure Arquebisbat de Palerm і Belmonte Mezzagno
Bisbat de Cefalù
Porta del palau episcopal Entrada del seminari episcopal El bisbat de Cefalù (italià: Diocesi di Cefalù; llatí: Dioecesis Cephaludensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Veure Arquebisbat de Palerm і Bisbat de Cefalù
Bisbat de Jaén
El Bisbat de Jaén, en llatí: Giennensis, és una diòcesi depenent de l'arxidiòcesi de Granada, a Andalusia, Espanya.
Veure Arquebisbat de Palerm і Bisbat de Jaén
Bisbat de Mazara del Vallo
El seminari de Mazara del Vallo Columna de l'antiga església normanda El bisbat de Mazara del Vallo (italià: diocesi di Mazara del Vallo; llatí: Dioecesis Mazariensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Veure Arquebisbat de Palerm і Bisbat de Mazara del Vallo
Bisbat de Trapani
El bisbat de Trapani (italià: bisbat de Trapani; llatí: Dioecesis Drepanensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Veure Arquebisbat de Palerm і Bisbat de Trapani
Bolognetta
Bolognetta (sicilià Bulugnetta) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la ciutat metropolitana de Palerm.
Veure Arquebisbat de Palerm і Bolognetta
Caccamo
Caccamo (sicilià Càccamu) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Palerm.
Veure Arquebisbat de Palerm і Caccamo
Campofelice di Fitalia
Campofelice di Fitalia (sicilià Campufilici di Fitalia) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Palerm.
Veure Arquebisbat de Palerm і Campofelice di Fitalia
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Veure Arquebisbat de Palerm і Cardenal
Carmelites
Els carmelites, formalment l'Orde dels Frares de la Santíssima Verge Maria del Mont Carmel o Orde dels Frares Carmelites, del Carmel o del Carme (en llatí Ordo Fratrum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo) és un orde religiós mendicant (un dels quatre ordes mendicants majors) que va sorgir al voltant del al mont Carmel (Palestina).
Veure Arquebisbat de Palerm і Carmelites
Casteldaccia
Casteldaccia (sicilià Castiddaccia) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Palerm.
Veure Arquebisbat de Palerm і Casteldaccia
Castronovo di Sicilia
Castronovo di Sicilia (sicilià Castrunovu) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Palerm.
Veure Arquebisbat de Palerm і Castronovo di Sicilia
Catedral de Palerm
La catedral de Palerm és l'església principal de Palerm i està situada al corso Vittorio Emmanuele, xamfrà amb via Matteo Bonello.
Veure Arquebisbat de Palerm і Catedral de Palerm
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Arquebisbat de Palerm і Catolicisme
Cefalà Diana
Cefalà Diana (sicilià Cifalà Diana) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Palerm.
Veure Arquebisbat de Palerm і Cefalà Diana
Celestins
La Congregació Benedictina dels Celestins (sigles: O.S.B. Cel.) o Celestins va ser fundada per Pietro del Morrone el 1254: el seu nom deriva del que després va prendre'n el fundador quan, en 1294, va ser elegit papa com a Celestí V. Per això es coneix també el fundador amb el nom de Sant Pere Celestí.
Veure Arquebisbat de Palerm і Celestins
Cerda
Cerda (sicilià Cerda) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Palerm.
Veure Arquebisbat de Palerm і Cerda
Ciminna
Ciminna (sicilià Ciminna) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Palerm.
Veure Arquebisbat de Palerm і Ciminna
Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri
La Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri, en llatí Congregatio Oratorii Sancti Philippi Nerii, és una congregació de sacerdots seculars i de seglars, constituïda com a societat de vida apostòlica.
Veure Arquebisbat de Palerm і Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri
Contessa Entellina
Contessa Entellina (albanès Kundisa, sicilià Cundissa) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Palerm.
Veure Arquebisbat de Palerm і Contessa Entellina
Corleone
Corleone (sicilià Cunigghiuni) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Palerm.
Veure Arquebisbat de Palerm і Corleone
Corrado Lorefice
Corrado Lorefice (Ispica, 12 d'octubre de 1962) és un religiós i arquebisbe italià.
Veure Arquebisbat de Palerm і Corrado Lorefice
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Veure Arquebisbat de Palerm і Diòcesi
Diòcesi de Plasència
La Diòcesi de Plasència (en llatí: Diœcesis Placentina in Hispania) és una de les diòcesis d'Espanya pertanyent a l'Arquebisbat de Mèrida-Badajoz, en la comunitat autònoma d'Extremadura.
Veure Arquebisbat de Palerm і Diòcesi de Plasència
Emirat de Sicília
LEmirat de Sicília fou un estat musulmà a la Mediterrània, format per l'illa de Sicília dominada pels musulmans des de principis del fins a finals del.
Veure Arquebisbat de Palerm і Emirat de Sicília
Eparquia de Piana degli Albanesi
Leparquia de Piana degli Albanesi (italià: eparchia di Piana degli Albanesi; llatí: Eparchia Planensis Albanensium; sicilià: Eparchìa di Chiana dî Arbanisa) és una seu de l'Església ítalo-albanesa, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Veure Arquebisbat de Palerm і Eparquia de Piana degli Albanesi
Família franciscana
Emblema de la família franciscana: dos braços creuats, un de vestit i un de despullat, sortint d'un núvol amb una creu (mosaic a Santa Dorotea in Trastevere, Roma) Francesc d'Assís, fundador de l'orde dels frares menors. Aquest és el retrat més antic conegut del sant, que es remunta a la retirada de Sant Francesc a Subiaco (1223–1224) S'anomena família franciscana al conjunt de grups i comunitats catòlics --instituts de vida consagrada (ordes i congregacions) i grups de seglars-- que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís.
Veure Arquebisbat de Palerm і Família franciscana
Ferran I de les Dues Sicílies
, fins a 1816 conegut com Ferran IV de Nàpols i III de Sicília, va ser rei de Nàpols i Sicília, units després en el regne de les Dues Sicílies.
Veure Arquebisbat de Palerm і Ferran I de les Dues Sicílies
Ficarazzi
Ficarazzi (sicilià Ficarazzi) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Palerm.
Veure Arquebisbat de Palerm і Ficarazzi
Francesc de Remolins i Pardines
Francesc de Remolins i Pardines, de vegades anomenat com Francisco de Remolino, de José Raneo amb anotacions d'Eustaquio Fernández Navarrete, pàg.
Veure Arquebisbat de Palerm і Francesc de Remolins i Pardines
Godrano
Godrano (sicilià Gudranu) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Palerm.
Veure Arquebisbat de Palerm і Godrano
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Arquebisbat de Palerm і Italià
Jaime de Palafox i Cardona
Jaime de Palafox i Cardona (Saragossa, Aragó, 13 de desembre de 1642 - Sevilla, Andalusia, 3 de desembre de 1701) fou un prelat espanyol.
Veure Arquebisbat de Palerm і Jaime de Palafox i Cardona
Lercara Friddi
Lercara Friddi (sicilià Lercara) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Palerm.
Veure Arquebisbat de Palerm і Lercara Friddi
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Arquebisbat de Palerm і Llatí
Marineo
Marineo (sicilià Marineu) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Palerm.
Veure Arquebisbat de Palerm і Marineo
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Veure Arquebisbat de Palerm і Metropolità
Mezzojuso
Mezzojuso (sicilià: Menzujusu, arbëreshë Munxhifsi) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Palerm.
Veure Arquebisbat de Palerm і Mezzojuso
Misilmeri
Misilmeri (sicilià Musulumeli) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la ciutat metropolitana de Palerm.
Veure Arquebisbat de Palerm і Misilmeri
Normands
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).
Veure Arquebisbat de Palerm і Normands
Orde de Frares Menors
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original.
Veure Arquebisbat de Palerm і Orde de Frares Menors
Orde de Frares Menors Conventuals
LOrde dels Frares Menors Conventuals (en llatí: Ordo Fratrum Minorum Conventualium, que fa servir les sigles O.F.M.Conv.), és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana i que van néixer com una branca dintre de l'Orde dels Frares Menors original, fundat per Sant Francesc d'Assís el 1209.
Veure Arquebisbat de Palerm і Orde de Frares Menors Conventuals
Orde de Sant Agustí
LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
Veure Arquebisbat de Palerm і Orde de Sant Agustí
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Veure Arquebisbat de Palerm і Orde de Sant Benet
Orde dels Mínims
LOrde dels Mínims (en llatí Ordo Minimorum) és un orde mendicant catòlic fundat per sant Francesc de Paula entre el 1435 i 1444.
Veure Arquebisbat de Palerm і Orde dels Mínims
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Veure Arquebisbat de Palerm і Orde dels Predicadors
Palazzo Adriano
Palazzo Adriano (sicilià Palazzu Adrianu) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Palerm.
Veure Arquebisbat de Palerm і Palazzo Adriano
Palerm
Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).
Veure Arquebisbat de Palerm і Palerm
Paolo Romeo
Paolo Romeo STL JCD (nascut el 20 de febrer de 1938) és un cardenal de l'Església Catòlica, arquebisbe emèrit de Palerm.
Veure Arquebisbat de Palerm і Paolo Romeo
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Arquebisbat de Palerm і Papa
Papa Lleó I
Lleó I (c. 400 - 10 de novembre de 461), també conegut com a Lleó el Gran va ser bisbe de Roma des del 29 de setembre de 440 fins a la seva mort.
Veure Arquebisbat de Palerm і Papa Lleó I
Pere de Foix el Jove
fou un cardenal i bisbe francès.
Veure Arquebisbat de Palerm і Pere de Foix el Jove
Pius VI
Pius VI (en llatí: Pius VI, en francès: Pie VI, en italià: Pio VI) és el nom que va adoptar el cardenal Giovanni Angelo Braschi en ser escollit Papa.
Veure Arquebisbat de Palerm і Pius VI
Primat (eclesiàstic)
Escut d'armes d'un Primat catòlic (no cardenal) Primat és un títol o rang de certs bisbes en certes esglésies cristianes.
Veure Arquebisbat de Palerm і Primat (eclesiàstic)
Província de Palerm
La província de Palerm (sicilià Pruvincia di Palermu) és una antiga província de la regió de Sicília dins Itàlia.
Veure Arquebisbat de Palerm і Província de Palerm
Regió eclesiàstica Sicília
Situació de Sicília a Itàlia La regió eclesiàstica Sicília és una de les setze regions eclesiàstiques en què està dividit el territori de l'Església catòlica a Itàlia.
Veure Arquebisbat de Palerm і Regió eclesiàstica Sicília
Ritu bizantí
Un iconostasi separa el santuari de la nau a les esglésies de ritu grec. Es mostra una part de l'iconostasi de sis columnes de la catedral d'Uglich. A l'esquerra hi ha la Porta del Diaca i a la dreta la Porta Santa. El ritu bizantí, també conegut com a ritu grec, ritu de Constantinoble o ritu constantinopolità, és el ritu litúrgic utilitzat actualment per l'Església ortodoxa oriental i algunes Esglésies catòliques orientals.
Veure Arquebisbat de Palerm і Ritu bizantí
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Veure Arquebisbat de Palerm і Ritu romà
Roccapalumba
Roccapalumba (sicilià Roccapalumma) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Palerm.
Veure Arquebisbat de Palerm і Roccapalumba
Salvatore De Giorgi
Salvatore De Giorgi (nascut el 6 de setembre de 1930) és un cardenal italià, arquebisbe emèrit de Palerm i membre de la Casa de Giorgi.
Veure Arquebisbat de Palerm і Salvatore De Giorgi
Salvatore Pappalardo (cardenal)
Salvatore Pappalardo (Villafranca Sicula, 23 de setembre de 1918 – Palerm, 10 de desembre de 2006) va ser un cardenal italià que serví com a arquebisbe de Palerm.
Veure Arquebisbat de Palerm і Salvatore Pappalardo (cardenal)
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Veure Arquebisbat de Palerm і Sant Pere
Santa Flavia
Santa Flàvia (sicilià i italià: Santa Flavia) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Palerm.
Veure Arquebisbat de Palerm і Santa Flavia
Sciara
Sciara (sicilià Sciara) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Palerm.
Veure Arquebisbat de Palerm і Sciara
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Arquebisbat de Palerm і Sicília
Teatins
Els Clergues Regulars o Teatins (en llatí Ordo clericorum regularium vulgo Theatinorum) és un institut religiós masculí dret pontifici, concretament un orde de clergues regulars.
Veure Arquebisbat de Palerm і Teatins
Termini Imerese
Termini Imerese (sicilià Tèrmini, en català medieval Tèrmens) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la ciutat metropolitana de Palerm.
Veure Arquebisbat de Palerm і Termini Imerese
Tomàs de Vio
Tomàs de Vio O.P. (20 de febrer de 1469, Gaeta - † 10 d'agost de 1534, Roma) també conegut com a Cardenal Gaietà o Gaetano (en italià), fou un cardenal, Mestre General de l'Orde de Predicadors i diplomàtic de la Santa Seu.
Veure Arquebisbat de Palerm і Tomàs de Vio
Trabia
Trabia (sicilià Trabbìa) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Palerm.
Veure Arquebisbat de Palerm і Trabia
Ustica
Ustica és una illa al nord-oest de Sicília amb una superfície de 8 km² i 1.324 habitants tots ells poblant l'únic municipi de l'illa anomenat també Ustica.
Veure Arquebisbat de Palerm і Ustica
Ventimiglia di Sicilia
Ventimiglia di Sicilia (sicilià Calamigna) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Palerm.
Veure Arquebisbat de Palerm і Ventimiglia di Sicilia
Vicari (Palerm)
Vicari (sicilià Vicari) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Palerm.
Veure Arquebisbat de Palerm і Vicari (Palerm)
Villabate
Villabate (sicilià Villabbati) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Palerm.
Veure Arquebisbat de Palerm і Villabate
Villafrati
Villafrati (sicilià Villafrati) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Palerm.
Veure Arquebisbat de Palerm і Villafrati
1049
El 1049 (MXLIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1049
1073
El 1073 (MLXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julia.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1073
1110
El 1110 (MCX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1110
1122
El 1122 (MCXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat en diumenge.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1122
1123
El 1123 (MCXXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1123
1132
El 1132 (MCXXXII) fou un any de traspàs començat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1132
1147
El 1147 (MCXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1147
1161
El 1161 (MCLXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1161
1166
El 1166 (MCLXVI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1166
1168
El 1168 (MCLXVIII) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1168
1169
El 1169 (MCLXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1169
1190
El 1190 (MCXC) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1190
1192
El 1192 (MCXCII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1192
1199
;Països catalans;Món.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1199
1213
1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1213
125
Sesterci d'Adrià encunyat el 125.
Veure Arquebisbat de Palerm і 125
1252
L'any 1252 (MCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1252
1268
;Països catalans.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1268
1270
El 1270 (MCCLXX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1270
1312
El 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1312
1334
El 1334 (MCCCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1334
1361
El 1361 (MCCCLXI) fou un any comú començat en divendres.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1361
1362
El 1362 (MCCCLXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a la baixa edat mitjana.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1362
1400
; Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1400
1410
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1410
1411
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1411
1413
; Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1413
1414
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1414
1434
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1434
1435
Països Catalans Resta del món.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1435
1445
Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1445
1446
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1446
1465
; Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1465
1467
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1467
1469
(Brescia.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1469
1473
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1473
1477
El 1477 (MCDLXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1477
1485
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1485
1489
Països Catalans Resta del món.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1489
1511
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1511
1512
El 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que pertany a l'edat moderna.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1512
1519
Constitucions de Catalunya de 1585.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1519
1544
El 1544 (MDXLIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1544
1558
; Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1558
1559
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1559
1561
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1561
1562
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1562
1568
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1568
1571
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1571
1575
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1575
1589
122x122px.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1589
1608
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1608
1642
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1642
1648
;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1648
1650
Països Catalans Resta del món.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1650
1655
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1655
1657
Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1657
1667
Categoria:Dècada del 1660.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1667
1677
Data de publicació de l'obra més important de Spinoza, l'"Ètica", publicada aquest any, pocs mesos després de la mort de l'autor.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1677
1684
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1684
1686
; Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1686
1702
;Món.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1702
1703
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1703
1729
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1729
1730
;Països catalans.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1730
1731
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1731
1736
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1736
1737
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1737
1747
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1747
1748
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1748
1753
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1753
1754
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1754
1775
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1775
1793
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1793
1801
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1801
1802
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1802
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Veure Arquebisbat de Palerm і 1803
1813
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1813
1816
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1816
1825
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1825
1830
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1830
1833
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1833
1837
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1837
1839
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1839
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1846
1853
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1853
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1870
1871
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1871
1904
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1904
1927
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1927
1928
Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1928
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1937
1944
Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1944
1945
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1945
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1960
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1970
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Arquebisbat de Palerm і 1996
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Arquebisbat de Palerm і 2006
2015
L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.
Veure Arquebisbat de Palerm і 2015
310
El 310 (CCCX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Palerm і 310
447
El 447 (CDXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Palerm і 447
501
L'any 501 (DI en numeració romana) fou un any comú iniciat en dilluns del calendari Julià.
Veure Arquebisbat de Palerm і 501
580
El 580 (DLXXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Palerm і 580
590
El 590 (DXC) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Palerm і 590
602
El 602 és l'any comú començat en dilluns del segons el calendari gregorià, malgrat llavors estava vigent encara el calendari julià i per tant el còmput cronològic era diferent.
Veure Arquebisbat de Palerm і 602
603
El 603 (DCIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Palerm і 603
649
El 649 (DCXLIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Palerm і 649
819
El 819 (DCCCXIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Palerm і 819
Vegeu també
Arquebisbes de Palerm
- Arquebisbat de Palerm
- Corrado Lorefice
- Paolo Romeo
- Salvatore De Giorgi
- Salvatore Pappalardo (cardenal)
- Stefano di Perche
- Tomàs de Vio
També conegut com Arxidiòcesi de Palerm.