Accés més ràpid que el navegador!
142 les relacions: Annuario Pontificio, Arquebisbat de Càpua, Arquebisbat de Gaeta, Arquebisbat de Nàpols, Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia, Arquitectura romànica, Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti, Bisbat de Caserta, Bisbat de Teano-Calvi, Bisbe, Bisbe (Església Catòlica), Butlla, Campània, Catolicisme, Cesare Baronio, Concordat, Congregació de la Missió, Diòcesi, Dioclecià, Església sufragània, Evangelització, Ferran I de les Dues Sicílies, Italià, Joan XXIII, Llatí, Mar Tirrena, Martirologi romà, Màrtir cristià, Metropolità, Mondragone, Municipi, Orde de Frares Menors, Orde de Frares Menors Conventuals, Orde de Sant Agustí, Orde de Sant Benet, Orde del Cister, Orde dels Predicadors, Papa Símmac, Parròquia eclesiàstica, Pius VII, Província de Caserta, Província eclesiàstica, Regió eclesiàstica Campània, Regne de les Dues Sicílies, Ritu romà, Roma, Sant Pere, Santa Seu, Sínode, Sessa Aurunca, ..., Teatins, 1032, 1071, 1092, 1100, 1103, 1108, 1113, 1120, 1126, 1144, 1160, 1171, 1195, 1224, 1259, 1284, 1297, 1299, 1301, 1309, 1323, 1326, 1330, 1340, 1343, 1344, 1350, 1356, 1363, 1383, 1392, 1402, 1417, 1418, 1425, 1426, 1462, 1463, 1486, 1492, 1493, 1499, 1505, 1507, 1543, 1546, 1552, 1565, 1566, 1591, 1604, 1624, 1670, 1705, 1706, 1708, 1718, 1727, 1728, 1757, 1771, 1773, 1779, 1792, 1796, 1797, 1814, 1818, 1832, 1845, 1848, 1866, 1872, 1880, 1887, 1888, 1914, 1938, 1939, 1962, 1979, 1982, 1990, 1991, 1994, 2010, 2013, 499, 502, 966, 998. Ampliar l'índex (92 més) »
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Annuario Pontificio · Veure més »
Arquebisbat de Càpua
Larquebisbat de Càpua —arcidiocesi di Capua, Archidioecesis Capuana — és una seu de l'església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Arquebisbat de Càpua · Veure més »
Arquebisbat de Gaeta
Larquebisbat de Gaeta (italià: arcidiocesi di Gaeta; llatí: Archidioecesis Caietana) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Arquebisbat de Gaeta · Veure més »
Arquebisbat de Nàpols
Larquebisbat de Nàpols (arcidiocesi di Napoli en italià; Archidioecesis Neapolitana en llatí) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Arquebisbat de Nàpols · Veure més »
Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia
Castellammare di Stabia. diòcesi de Vico Equense Larquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia (italià: arcidiocesi di Sorrento-Castellammare di Stabia; llatí: Archidioecesis Surrentina-Castri Maris o Stabiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia · Veure més »
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Arquitectura romànica · Veure més »
Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti
La catedral de Santa Maria Assunta a Gravina in Puglia La catedral de Sant'Eustachio a Acquaviva delle Fonti El bisbat d'Ales-Terralba (italià: Diocesi di Ales-Terralba; llatí: Dioecesis Uxellensis-Terralbensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Oristany, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti · Veure més »
Bisbat de Caserta
L'església de San Michele a Casertavecchia,catedral fins al 1842. El bisbat de Caserta (italià: bisbat de Caserta; llatí: Dioecesis Casertana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Bisbat de Caserta · Veure més »
Bisbat de Teano-Calvi
El bisbat de Teano-Calvi (italià: diocesi di Teano-Calvi; llatí: Dioecesis Theanensis-Calvensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Bisbat de Teano-Calvi · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Bisbe · Veure més »
Bisbe (Església Catòlica)
Un bisbe catòlic de l'Església llatina, revestit amb les robes pontificals i portant el bàcul pastoral. Índia. bàcul i revestit amb una capa pluvial i la mitra. A l'Església Catòlica, un bisbe és un ministre ordenat que té la plenitud dels sagraments de l'orde sacerdotal i és responsable d'ensenyar doctrina, governar els catòlics dins la seva jurisdicció, i santificar el món i representar l'Església.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Bisbe (Església Catòlica) · Veure més »
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Butlla · Veure més »
Campània
La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Campània · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Catolicisme · Veure més »
Cesare Baronio
Cesare Baronio (en llatí: Caesar Baronio; Sora, 31 d'octubre de 1538 - Roma, 30 de juny de 1607) va ser un historiador i cardenal italià.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Cesare Baronio · Veure més »
Concordat
Un concordat és un acord en forma de tractat entre el poder temporal i els representants de l'església catòlica.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Concordat · Veure més »
Congregació de la Missió
La Congregació de la Missió, en llatí Congregatio Missionis, és una societat de vida apostòlica masculina fundada a París el 1625 per Vicenç de Paül.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Congregació de la Missió · Veure més »
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Diòcesi · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Dioclecià · Veure més »
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Església sufragània · Veure més »
Evangelització
Es coneix com a evangelització l'acte de predicar l'Evangeli de Jesús, és a dir, de difondre el cristianisme.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Evangelització · Veure més »
Ferran I de les Dues Sicílies
, fins a 1816 conegut com Ferran IV de Nàpols i III de Sicília, va ser rei de Nàpols i Sicília, units després en el regne de les Dues Sicílies.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Ferran I de les Dues Sicílies · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Italià · Veure més »
Joan XXIII
nascut Angelo Giuseppe Roncalli,Atto N. 41 Parte I Anno 1881 Registri di Nascita del Comune di Sotto il Monte va ser el 261è bisbe de Roma i papa de l'Església Catòlica (el 260è successor de Pere, Primat d'Itàlia i tercer sobirà de l'estat de la Ciutat del Vaticà. Va ser terciari franciscà i va ser beatificat per Joan Pau II el 3 de setembre del 2000; i finalment canonitzat el 27 d'abril del 2014, conjuntament amb Joan Pau II, i davant la presència del papa emèrit Benet XVI, qui concelebrà la missa de canonització. Va ser elegit papa el 28 d'octubre del 1958 i en menys de cinc anys de pontificat va revifar l'impuls evangelitzador de l'Església catòlica. Joan XXIII va sorprendre els que esperaven que fos un papa conservador quan convocà Concili Vaticà II (1962-1965), inaugurat l'11 d'octubre del 1962. Els seus punts de vista apassionats sobre la igualtat es resumeixen en la seva famosa declaració: «Nosaltres tots van ser fets a imatge de Déu, i per tant, tots som segons Déu per igual.» Joan XXIII va fer molts discursos apassionats durant el seu pontificat, un dels quals era el dia en què es va obrir el Concili Vaticà II en meitat de la nit a la multitud reunida a la Plaça de Sant Pere: «Estimats fills, quan torneu a casa, us trobareu els nens: doneu-los una abraçada i digueu-los: aquesta és una abraçada del Papa!» Joan XXIII va morir abans de la fi del Concili Vaticà II. Va morir de càncer d'estómac, el 3 de juny de 1963, quatre anys i mig després de la seva elecció i dos mesos després de publicar la seva darrera i famosa encíclica, Pacem in Terris. Va ser enterrat a les grutes vaticanes sota de la basílica de Sant Pere el 6 de juny del 1963, i la seva causa de canonització va ser oberta el 18 de novembre del 1965 pel seu successor, Pau VI, qui el va declarar servent de Déu. A més de ser nomenat venerable el 20 de desembre del 1999, va ser beatificat el 3 de setembre del 2000 per Joan Pau II, juntament amb el papa Pius IX i tres persones més. Després de la seva beatificació, el seu cos va ser traslladat el 3 de juny del 2001 cap a l'altar de Sant Jeroni, on podia ser vist pels fidels. El 5 de juliol del 2013, el papa Francesc –sense esperar pel segon miracle que tradicionalment es requereix– va declarar sant Joan XXIII, després del comú acord, per un consistori, o reunió, del col·legi de Cardenals. Van basar la decisió en el fet que consideraven que havia conduït una vida virtuosa i modèlica, i havia treballat per al bé de l'Església en obrir el Concili Vaticà II. Va ser canonitzat juntament amb Joan Pau II el 27 d'abril del 2014. Joan XXIII avui és conegut afectuosament com el «papa bo» o en italià, «il papa buono». L'Església Catòlica celebra la seva festa no en la data de la seva mort, el 3 de juny, com és habitual, ni tan sols en el dia de la seva presa de possessió papal (com de vegades es fa amb els papes que són sants, com ara Joan Pau II) sinó l'11 d'octubre, el dia de la primera sessió del Concili Vaticà II. Això és comprensible, ja que la idea era d'ell i va ser ell qui el va convocar. El dijous 11 de setembre del 2014, Francesc va afegir la seva memòria lliure al mundial calendari romà general dels dies de festa dels sants, en resposta a les sol·licituds globals. És commemorat com a cristià destacat en la data de la seva mort, 3 de juny, per l'Església Evangèlica Luterana a Amèrica i l'endemà, 4 de juny, per l'Església Anglicana del Canadà i per l'Església Episcopal dels Estats Units.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Joan XXIII · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Llatí · Veure més »
Mar Tirrena
La mar Tirrena (o el mar Tirrè) (en napolità i italià Mar Tirreno, en cors i sard Mare Tirrenu, en sicilià Mari Tirrenu, en francès Mer Tyrrhénienne), forma part de la mar Mediterrània.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Mar Tirrena · Veure més »
Martirologi romà
El Martirologi romà (llatí: Martyrologium Romanum) és un llibre litúrgic de l'Església Catòlica Romana que conté la llista, ordenada per dies de celebració, de tots els màrtirs, sants i santes, beats i beates als quals l'Església Catòlica ha autoritzat que s'hi tributi culte públic.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Martirologi romà · Veure més »
Màrtir cristià
Sant Esteve màrtir, el primer màrtir cristià, pintat per Giacomo Cavedone Un màrtir cristià és una persona que és morta per seguir el cristianisme en qualsevol forma de tortura o pena de mort.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Màrtir cristià · Veure més »
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Metropolità · Veure més »
Mondragone
Mondragone és un municipi italià, situat a la regió de Campània i a la província de Caserta.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Mondragone · Veure més »
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Municipi · Veure més »
Orde de Frares Menors
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original. L'orde actual, que porta l'antic nom de Frares Menors, és el resultat de la unificació duta a terme pel papa Lleó XIII amb la butlla Felicitate quadam el 4 d'octubre de 1897. Amb ella s'unificaven en un sol orde els Frares Menors Observants, els Frares Menors Reformats, els Frares Menors Recol·lectes i els Frares Menors Descalços (o alcantarins). Van quedar fora de la unificació els Frares Menors Conventuals, tronc original de l'orde franciscà, i els Frares Menors Caputxins, orde reformat; tots dos formen avui ordes autònoms amb ministres generals propis.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Orde de Frares Menors · Veure més »
Orde de Frares Menors Conventuals
LOrde dels Frares Menors Conventuals (en llatí: Ordo Fratrum Minorum Conventualium, que fa servir les sigles O.F.M.Conv.), és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana i que van néixer com una branca dintre de l'Orde dels Frares Menors original, fundat per Sant Francesc d'Assís el 1209.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Orde de Frares Menors Conventuals · Veure més »
Orde de Sant Agustí
LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Orde de Sant Agustí · Veure més »
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Orde de Sant Benet · Veure més »
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Orde del Cister · Veure més »
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Orde dels Predicadors · Veure més »
Papa Símmac
Símmac (Sardenya ? - Roma 514) fou escollit papa el 22 de novembre de 498.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Papa Símmac · Veure més »
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Parròquia eclesiàstica · Veure més »
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Pius VII · Veure més »
Província de Caserta
La Província de Caserta és una província que forma part de la regió de Campània dins Itàlia.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Província de Caserta · Veure més »
Província eclesiàstica
Una província eclesiàstica és una divisió territorial pròpia del cristianisme.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Província eclesiàstica · Veure més »
Regió eclesiàstica Campània
Situació de la Campània a Itàlia La regió eclesiàstica Campania és una de les setze regions eclesiàstiques en les quals està dividit el territori de l'Església catòlica a Itàlia.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Regió eclesiàstica Campània · Veure més »
Regne de les Dues Sicílies
El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Regne de les Dues Sicílies · Veure més »
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Ritu romà · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Roma · Veure més »
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Sant Pere · Veure més »
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Santa Seu · Veure més »
Sínode
Un sínode és una reunió del bisbe amb els seus sacerdots per estudiar els problemes de la vida espiritual i donar vigor a les lleis eclesiàstiques, eliminant-ne els abusos, promovent la vida cristiana, fomentant el culte diví i la pràctica religiosa.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Sínode · Veure més »
Sessa Aurunca
Sessa Aurunca és un municipi italià, situat a la regió de Campània i a la província de Caserta.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Sessa Aurunca · Veure més »
Teatins
Els Clergues Regulars o Teatins (en llatí Ordo clericorum regularium vulgo Theatinorum) és un institut religiós masculí dret pontifici, concretament un orde de clergues regulars.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і Teatins · Veure més »
1032
El 1032 fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1032 · Veure més »
1071
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1071 · Veure més »
1092
Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1092 · Veure més »
1100
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1100 · Veure més »
1103
El 1103 (MCIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1103 · Veure més »
1108
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1108 · Veure més »
1113
El 1113 (MCXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1113 · Veure més »
1120
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1120 · Veure més »
1126
El 1126 (MCXXVI) fou un any comú començat en divendres.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1126 · Veure més »
1144
El 1144 (MCXLIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1144 · Veure més »
1160
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1160 · Veure més »
1171
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1171 · Veure més »
1195
Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1195 · Veure més »
1224
Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1224 · Veure més »
1259
El 1259 (MCCLIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1259 · Veure més »
1284
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1284 · Veure més »
1297
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1297 · Veure més »
1299
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1299 · Veure més »
1301
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1301 · Veure més »
1309
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1309 · Veure més »
1323
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1323 · Veure més »
1326
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1326 · Veure més »
1330
El 1330 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1330 · Veure més »
1340
Una miniatura de la batalla de les '' Cròniques de Jean Froissart''.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1340 · Veure més »
1343
El 1343 (MCCCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1343 · Veure més »
1344
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1344 · Veure més »
1350
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1350 · Veure més »
1356
El 1356 (MCCCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1356 · Veure més »
1363
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1363 · Veure més »
1383
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1383 · Veure més »
1392
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1392 · Veure més »
1402
El 1402 (MCDII) fou un any comú del que pertany a l'edat mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1402 · Veure més »
1417
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1417 · Veure més »
1418
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1418 · Veure més »
1425
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1425 · Veure més »
1426
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1426 · Veure més »
1462
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1462 · Veure més »
1463
El 1463 (MCDLXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1463 · Veure més »
1486
Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1486 · Veure més »
1492
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1492 · Veure més »
1493
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1493 · Veure més »
1499
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1499 · Veure més »
1505
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1505 · Veure més »
1507
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1507 · Veure més »
1543
Nicolaus Copernicus de Toruń, Sisena part'' (Portada de la segona edició, Basilea, 1566).
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1543 · Veure més »
1546
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1546 · Veure més »
1552
El 1552 (MDLII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat moderna.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1552 · Veure més »
1565
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1565 · Veure més »
1566
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1566 · Veure més »
1591
Llinda de la Casa Vila Moner de Figueres.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1591 · Veure més »
1604
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1604 · Veure més »
1624
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1624 · Veure més »
1670
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1670 · Veure més »
1705
Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1705 · Veure més »
1706
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1706 · Veure més »
1708
;Països catalans.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1708 · Veure més »
1718
La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1718 · Veure més »
1727
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1727 · Veure més »
1728
Full de la ''Cyclopaedia'', publicat el '''1728'''.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1728 · Veure més »
1757
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1757 · Veure més »
1771
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1771 · Veure més »
1773
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1773 · Veure més »
1779
;Països catalans.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1779 · Veure més »
1792
;Països catalans.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1792 · Veure més »
1796
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1796 · Veure més »
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1797 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1814 · Veure més »
1818
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1818 · Veure més »
1832
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1832 · Veure més »
1845
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1845 · Veure més »
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1848 · Veure més »
1866
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1866 · Veure més »
1872
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1872 · Veure més »
1880
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1880 · Veure més »
1887
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1887 · Veure més »
1888
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1888 · Veure més »
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1914 · Veure més »
1938
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1938 · Veure més »
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1939 · Veure més »
1962
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1962 · Veure més »
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1979 · Veure més »
1982
1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1982 · Veure més »
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1990 · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1991 · Veure més »
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 1994 · Veure més »
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 2010 · Veure més »
2013
L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 2013 · Veure més »
499
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 499 · Veure més »
502
El 502 és un any comú començat en dimarts del, segons la cronologia establerta pel calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 502 · Veure més »
966
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 966 · Veure més »
998
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Sessa Aurunca і 998 · Veure més »
