Obrir a Google MapsTaula de continguts
220 les relacions: Aeque principaliter, Annuario Pontificio, Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni, Arquebisbat de Bari-Bitonto, Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche, Arquebisbat de Catanzaro-Squillace, Arquebisbat de Càpua, Arquebisbat de Ferrara-Comacchio, Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, Arquebisbat de Sàsser, Arquebisbat de Siracusa, Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie, Assumpció de la Mare de Déu, Bisbat d'Aversa, Bisbat d'Àndria, Bisbat de Lamezia Terme, Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia, Bisbat de Mazara del Vallo, Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi, Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno, Bisbat de Nola, Bisbat de Pavia, Bisbat de San Marco Argentano-Scalea, Bisbat de Savona-Noli, Bisbe, Bisbe (Església Catòlica), Butlla, Calàbria, Carmelites, Catolicisme, Coadjutor, Concili de Trento, Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri, Congregació per als Bisbes, Diòcesi, Diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu, Església sufragània, Francesco Alidosi, Giovanni Dominici, Gregori el Gran, Gregori VII, Imperi Romà d'Orient, In persona episcopi, Innico d'Avalos d'Aragona, Innocenci Cybo, Islam, Italià, Llatí, Llista d'emperadors romans d'Orient, Louis Duchesne, ... Ampliar l'índex (170 més) »
- Bisbats erigits al segle XI
Aeque principaliter
Aeque principaliter ('igualment important') és un terme llatí emprat generalment per l'Església Catòlica Romana per a indicar una unió de dues o més diòcesis en la qual -per evitar qüestions de preeminència- totes les diòcesis reben la mateixa importància.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Aeque principaliter
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Annuario Pontificio
Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni
L'abadia benedictina de Cava Larquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni (italià: Arcidiocesi di Amalfi-Cava de' Tirreni; llatí: Archidioecesis Amalphitana-Cavensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni
Arquebisbat de Bari-Bitonto
Larquebisbat de Bari-Bitonto - Arcidiocesi di Bari-Bitonto; Archidioecesis Barensis-Bituntina és un arquebisbat metropolità de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Pulla.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Arquebisbat de Bari-Bitonto
Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche
Larquebisbat de Camerino-San Severino Marche (italià: arcidiocesi di Camerino-San Severino Marche; llatí: Archidioecesis Camerinensis-Sancti Severini in Piceno) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche
Arquebisbat de Catanzaro-Squillace
cocatedral de Santa Maria Assunta a Squillace. Larquebisbat de Catanzaro-Squillace (italià: Arcidiocesi di Catanzaro-Squillace; llatí: Archidioecesis Catacensis-Squillacensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Arquebisbat de Catanzaro-Squillace
Arquebisbat de Càpua
Larquebisbat de Càpua —arcidiocesi di Capua, Archidioecesis Capuana — és una seu de l'església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Arquebisbat de Càpua
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio
Larquebisbat de Ferrara-Comacchio (italià: arcidiocesi di Ferrara-Comacchio; llatí: Archidioecesis Ferrariensis-Comaclensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Arquebisbat de Ferrara-Comacchio
Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova
Larquebisbat de Reggio Calàbria-Bova (italià: Arcidiocesi di Reggio Calabria-Bova; llatí: Archidioecesis Rheginensis-Bovensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Calàbria.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova
Arquebisbat de Sàsser
Larquebisbat de Sàsser (italià: arcibisbat de Sassari; llatí: Archidioecesis Turritana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Arquebisbat de Sàsser
Arquebisbat de Siracusa
Larquebisbat de Siracusa (italià: arcidiocesi di Siracusa; llatí: Archidioecesis Syracusana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Arquebisbat de Siracusa
Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie
La cocatedral de Barletta Vista de la catedral de Trani El palau arxiepiscopal de Trani Larquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie (italià: arcidiocesi di Trani-Barletta-Bisceglie; llatí: Archidioecesis Tranensis-Barolensis-Vigiliensis (-Nazarensis)) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie
Assumpció de la Mare de Déu
L'Assumpció de la Mare de Déu de Donatello és un relleu stiacciato de marbre blanc (53,5 x 78 cm), que forma part de la tomba Brancacci a l'església de Sant'Angelo a Nilo, a Nàpols.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Assumpció de la Mare de Déu
Bisbat d'Aversa
El bisbat d'Aversa (italià: Diocesi di Aversa; llatí: Dioecesis Aversana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Bisbat d'Aversa
Bisbat d'Àndria
El palau episcopal d'Àndria San Riccardo primer bisbe al segle V Canosa romànica al interior de l'església de San Sabino a Canosa El bisbat d'Àndria (italià: diocesi di Andria; llatí: Dioecesis Andriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Bisbat d'Àndria
Bisbat de Lamezia Terme
El bisbat de Lamezia Terme (italià: diocesi di Lamezia Terme; llatí: Dioecesis Neocastrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catanzaro-Squillace, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Bisbat de Lamezia Terme
Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia
El bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia - diocesi di Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia; Dioecesis Maceratensis-Tolentina-Recinetensis-Cingulana-Treiensis - és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia
Bisbat de Mazara del Vallo
El seminari de Mazara del Vallo Columna de l'antiga església normanda El bisbat de Mazara del Vallo (italià: diocesi di Mazara del Vallo; llatí: Dioecesis Mazariensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Bisbat de Mazara del Vallo
Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi
catedral de Santa Maria Assunta a Ruvo di Puglia catedral de San Michele arcangelo a Terlizzi El bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi (italià: diocesi di Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi; llatí: Dioecesis Melphictensis-Rubensis-Iuvenacensis-Terlitiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi
Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno
cocatedral de San Michele a Sarno. palau episcopal de Nocera Inferiore. Façana del palau episcopal de Sarno. Façana de la cúria diocesana, antic seminari episcopal de Nocera. El bisbat de Nocera Inferiore-Sarno (italià: diocesi di Nocera Inferiore-Sarno; llatí: Dioecesis Nucerina Paganorum-Sarnensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno
Bisbat de Nola
sant Paulí Antiga és la festa dels Gigli, celebrada el diumenge posterior al 22 de juny en honor de Sant Paulí Estàtua de sant Paulí El bisbat de Nola (italià: diocesi di Nola; llatí: Dioecesis Nolana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Bisbat de Nola
Bisbat de Pavia
sant Agustí El bisbat de Pavia (italià: diocesi di Pavia; llatí: Dioecesis Papiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Bisbat de Pavia
Bisbat de San Marco Argentano-Scalea
El bisbat de San Marco Argentano-Scalea (italià: diocesi di San Marco Argentano-Scalea; llatí: Dioecesis Sancti Marci Argentanensis-Scaleensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Bisbat de San Marco Argentano-Scalea
Bisbat de Savona-Noli
El bisbat de Savona-Noli (italià: diocesi di Savona-Noli; llatí: Dioecesis Savonensis-Naulensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Bisbat de Savona-Noli
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Bisbe
Bisbe (Església Catòlica)
Un bisbe catòlic de l'Església llatina, revestit amb les robes pontificals i portant el bàcul pastoral. Índia. bàcul i revestit amb una capa pluvial i la mitra. A l'Església Catòlica, un bisbe és un ministre ordenat que té la plenitud dels sagraments de l'orde sacerdotal i és responsable d'ensenyar doctrina, governar els catòlics dins la seva jurisdicció, i santificar el món i representar l'Església.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Bisbe (Església Catòlica)
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Butlla
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Calàbria
Carmelites
Els carmelites, formalment l'Orde dels Frares de la Santíssima Verge Maria del Mont Carmel o Orde dels Frares Carmelites, del Carmel o del Carme (en llatí Ordo Fratrum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo) és un orde religiós mendicant (un dels quatre ordes mendicants majors) que va sorgir al voltant del al mont Carmel (Palestina).
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Carmelites
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Catolicisme
Coadjutor
Coadjutor a la religió catòlica és el títol d'un clergue encarregat d'ajudar un bisbe en l'administració d'una diòcesi.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Coadjutor
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Concili de Trento
Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri
La Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri, en llatí Congregatio Oratorii Sancti Philippi Nerii, és una congregació de sacerdots seculars i de seglars, constituïda com a societat de vida apostòlica.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri
Congregació per als Bisbes
La Congregació per als Bisbes (Congregatio pro Episcopis) és la congregació de la Cúria Romana que realitza la selecció dels nous bisbes abans de l'aprovació papal.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Congregació per als Bisbes
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Diòcesi
Diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu
A l'Església Catòlica s'anomena diòcesi immediatament subjecta una diòcesi que depèn directament de la Santa Seu i que no està subjecta a l'autoritat d'un arquebisbe metropolità.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Església sufragània
Francesco Alidosi
Francesco Alidosi (germà d'Obizzo Alidosi), associat al govern se les senyories de Castel del Rio, Massa Alidosia, i altres i al comtat de Sassiglione el 1495.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Francesco Alidosi
Giovanni Dominici
Giovanni Dominici (c. 1356, Florència - 10 de juny del 1419, Buda) fou un religiós dominic italià, arquebisbe de Ragusa, cardenal de San Sisto, diplomàtic, teòleg, poeta, orador i escriptor, proclamat beat el 1832.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Giovanni Dominici
Gregori el Gran
, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Gregori el Gran
Gregori VII
Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Gregori VII
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Imperi Romà d'Orient
In persona episcopi
In persona episcopi (en la persona del bisbe) és una locució llatina emprat generalment per l'Església Catòlica Romana per a indicar una unió de dues o més diòcesis en la qual aquestes són administrades per un únic bisbe però que no suposa cap alteració de les seves estructures (ex.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і In persona episcopi
Innico d'Avalos d'Aragona
Innico d'Avalos d'Aragona (Nàpols, 1535/36–1600) va ser un Cardenal italià.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Innico d'Avalos d'Aragona
Innocenci Cybo
Innocenci Cybo (Gènova, 25 d'agost de 1491 † Roma, 23 de setembre de 1550) fou un cardenal italià.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Innocenci Cybo
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Islam
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Italià
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Llatí
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Llista d'emperadors romans d'Orient
Louis Duchesne
Louis Marie Olivier Duchesne (Saint Servan (actualment en el terme de Sant-Maloù), Bretanya, França, 13 de setembre de 1843 - Roma, 21 d'abril de 1922) va ser un eclesiàstic, professor, arqueòleg i historiador de l'Església francès amb un esperit crític de la seva històrica, que va marcar un abans i un després en els estudis eclesiàstics.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Louis Duchesne
Nicolau de Mira
Nicolau de Mira (suposadament nascut a Patara de Lícia, actual Turquia, c. 270 - Mira, prop de l'actual Demre, Turquia, 346), també conegut com a Nikolaus a Alemanya i Sinterklaas (versió curta de Sint Nicolaas) a Bèlgica i als Països Baixos, és el nom comú de Nicolau, que hauria viscut durant el a Anatòlia (actualment Turquia).
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Nicolau de Mira
Normandia
Normandia (en normand, Normaundie; en francès, Normandie) és una antiga regió de França.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Normandia
Normands
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Normands
Notitiae Episcopatuum
Notitiae Episcopatuum (singular en llatí: Notitia Episcopatuum) és el nom donat als documents oficials que van proporcionar, als territoris de l'Imperi Romà d'Orient, llistes de seus metropolitanes, seus arquebisbals autocèfales i diòcesis sufragànies dividides per província eclesiàstica.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Notitiae Episcopatuum
Orde de Frares Menors
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Orde de Frares Menors
Orde de Frares Menors Conventuals
LOrde dels Frares Menors Conventuals (en llatí: Ordo Fratrum Minorum Conventualium, que fa servir les sigles O.F.M.Conv.), és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana i que van néixer com una branca dintre de l'Orde dels Frares Menors original, fundat per Sant Francesc d'Assís el 1209.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Orde de Frares Menors Conventuals
Orde de Frares Menors Descalços
L'Orde dels Frares Menors Descalços o Orde dels Frares Menors Descalços de l'Estricta Observança (en llatí Ordo Fratrum Minorum Discalcetatorum o Ordo Fratrum Minorum Strictioris Observantiae Discalceatorum) és una reforma observant de l'orde franciscà, nascut al si dels frares menors conventuals i paral·lelament amb el naixement a Itàlia dels frares menors observants, amb la intenció d'incrementar el rigor i l'austeritat de la vida conventual a l'orde.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Orde de Frares Menors Descalços
Orde de la Mercè
LOrde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius, més conegut com l'Orde dels Mercedaris o l'Orde de la Mercè, és un orde religiós mendicant que va ser fundat a Barcelona (Principat de Catalunya) l'any 1218 per sant Pere Nolasc (un jove mercader de teles) i sant Ramon de Penyafort, amb el suport de Jaume I el Conqueridor i el bisbe Berenguer II de Palou, amb l'objectiu de redimir els cristians captius dels musulmans i que fins a l'any 1779 va aconseguir alliberar un total de 60.000 persones de la seva captivitat a les terres de l'islam.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Orde de la Mercè
Orde de Sant Agustí
LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Orde de Sant Agustí
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Orde de Sant Benet
Orde de Sant Jaume
L′Orde de Sant Jaume o Orde de Sant Jaume de l'Espasa (també conegut impròpiament, per influència castellana, com a Orde de Santiago) és un orde religiós i militar castellanolleonès instituït per Alfons VIII de Castella i aprovat pel papa Alexandre III mitjançant una butlla atorgada el 5 de juliol de 1175.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Orde de Sant Jaume
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Orde del Cister
Orde dels Frares Menors Caputxins
L'Orde dels Frares Menors Caputxins, en llatí Ordo Fratrum Minorum Capuccinorum, és un orde religiós, orde mendicant nascut com a branca de l'orde dels franciscans i integrat avui a la família franciscana.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Orde dels Frares Menors Caputxins
Orde dels Mínims
LOrde dels Mínims (en llatí Ordo Minimorum) és un orde mendicant catòlic fundat per sant Francesc de Paula entre el 1435 i 1444.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Orde dels Mínims
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Orde dels Predicadors
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Papa
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Parròquia eclesiàstica
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Pius VII
Província de Reggio de Calàbria
La província de Reggio de Calàbria és una antiga província de la regió de la Calàbria a Itàlia.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Província de Reggio de Calàbria
Província de Vibo Valentia
La Provincia de Vibo Valentia és una província que forma part de la regió de Calàbria a Itàlia.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Província de Vibo Valentia
Regió eclesiàstica Calàbria
La regió de Calàbria al territori italià La regió eclesiàstica Calàbria és una de les setze regions eclesiàstiques en les quals està dividit el territori de l'Església catòlica a Itàlia.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Regió eclesiàstica Calàbria
Ritu bizantí
Un iconostasi separa el santuari de la nau a les esglésies de ritu grec. Es mostra una part de l'iconostasi de sis columnes de la catedral d'Uglich. A l'esquerra hi ha la Porta del Diaca i a la dreta la Porta Santa. El ritu bizantí, també conegut com a ritu grec, ritu de Constantinoble o ritu constantinopolità, és el ritu litúrgic utilitzat actualment per l'Església ortodoxa oriental i algunes Esglésies catòliques orientals.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Ritu bizantí
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Ritu romà
Robert Guiscard
Robert d'Hauteville o Robert Guiscard, fill de Tancred d'Hauteville (c. 1015, prop de Coutances, Normandia - 1085) fou un aventurer normand.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Robert Guiscard
Roger I de Sicília
Roger I de Sicília (1031? - 22 de juny de 1101), anomenat Bosso o el Gran Comte, va ser el darrer gran líder de la Conquesta normanda del Mezzogiorno, esdevenint el comte de Sicília des del 1071 fins a la seva mort.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Roger I de Sicília
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Roma
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Santa Seu
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Sarraïns
Sínode
Un sínode és una reunió del bisbe amb els seus sacerdots per estudiar els problemes de la vida espiritual i donar vigor a les lleis eclesiàstiques, eliminant-ne els abusos, promovent la vida cristiana, fomentant el culte diví i la pràctica religiosa.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Sínode
Segon Concili de Nicea
El Segon Concili de Nicea celebrat el 787 a Nicea, com el Primer Concili de Nicea, fou el darrer concili ecumènic acceptat per totes les esglésies cristianes.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Segon Concili de Nicea
Seminari
Claustre del Seminari de Tarragona Seminari Metropolità de València Un seminari és un centre destinat a la formació de sacerdots.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Seminari
Teatins
Els Clergues Regulars o Teatins (en llatí Ordo clericorum regularium vulgo Theatinorum) és un institut religiós masculí dret pontifici, concretament un orde de clergues regulars.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Teatins
Tropea
Tropea (Trapeia en llatí i Τράπεια en grec antic, en català medieval Turpia) és una ciutat italiana de 6.212 habitants (31/12/2019) situada a la província de Vibo Valentia, a Calàbria, un dels municipis més petits d'Itàlia en superfície terrestre.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Tropea
Vibo Valentia
Vibo Valentia és una ciutat d'Itàlia a la regió de Calàbria, capital de la província de Vibo Valentia.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і Vibo Valentia
1073
El 1073 (MLXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julia.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1073
1077
El 1077 (MLXXVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1077
1093
El 1093 (MXCIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1093
1094
El 1094 (MXCIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1094
1113
El 1113 (MCXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1113
1122
El 1122 (MCXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat en diumenge.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1122
1123
El 1123 (MCXXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1123
1139
El 1139 (MCXXXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1139
1155
El 1155 (MCLV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1155
1168
El 1168 (MCLXVIII) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1168
1175
El 1175 (MCLXXV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1175
1195
Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1195
1213
1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1213
1252
L'any 1252 (MCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1252
1259
El 1259 (MCCLIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1259
1280
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1280
1298
; Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1298
1299
; Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1299
1339
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1339
1343
El 1343 (MCCCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1343
1348
s.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1348
1373
El 1373 (o MCCCLXXIII) va ser un any comú del calendari julià.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1373
1391
La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1391
1402
El 1402 (MCDII) fou un any comú del que pertany a l'edat mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1402
1410
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1410
1411
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1411
1413
; Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1413
1415
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1415
1423
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1423
1435
Països Catalans Resta del món.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1435
1436
Països Catalans Resta del món.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1436
1437
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1437
1440
El 1440 (MCDXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1440
1445
Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1445
1452
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1452
1462
; Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1462
1463
El 1463 (MCDLXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1463
1465
; Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1465
1473
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1473
1477
El 1477 (MCDLXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1477
1479
; Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1479
1480
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1480
1487
Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1487
1490
Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1490
1499
Països Catalans Resta del món.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1499
1523
El 1523 (MDXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1523
1528
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1528
1530
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1530
1541
El 1541 o MDXLI va ser un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1541
1542
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1542
1556
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1556
1558
; Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1558
1562
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1562
1566
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1566
1570
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1570
1578
Placa a les muralles de Peníscola.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1578
1582
Llinda d'una casa de Santa Pau El 1582 (MDLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1582
1585
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1585
1593
Làpida al monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1593
1608
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1608
1611
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1611
1613
Miquel III Romànov.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1613
1616
Nicolau Copèrnic.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1616
1626
;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1626
1631
;Països Catalans:;Món.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1631
1639
Entrada al castell de Salses;Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1639
1640
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1640
1642
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1642
1645
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1645
1646
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1646
1650
Països Catalans Resta del món.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1650
1656
Reproducció de "''Las Meninas''", noteu l'habilitat de col·locar els reis reflectits en un mirall al fons de la sala.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1656
1657
Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1657
1658
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1658
1662
El 1662 (MDCLXII) fou un any comú de l'edat moderna iniciat en diumenge.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1662
1667
Categoria:Dècada del 1660.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1667
1682
Pere I de Rússia.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1682
1691
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1691
1695
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1695
1696
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1696
1702
;Món.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1702
1703
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1703
1713
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1713
1717
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1717
1718
La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1718
1723
;Països catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1723
1725
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1725
1726
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1726
1728
Full de la ''Cyclopaedia'', publicat el '''1728'''.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1728
1731
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1731
1734
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1734
1738
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1738
1745
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1745
1751
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1751
1756
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1756
1777
;Països catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1777
1782
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1782
1784
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1784
1786
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1786
1792
;Països catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1792
1798
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1798
1816
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1816
1818
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1818
1824
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1824
1826
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1826
1827
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1827
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1831
1832
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1832
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1846
1847
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1847
1854
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1854
1855
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1855
1882
Barcelona, carrer de Pelai.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1882
1888
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1888
1889
''La nit estrellada'', quadre de Vincent van Gogh de 1889;Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1889
1898
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1898
1908
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1908
1909
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1909
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1920
1921
Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1921
1922
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1922
1924
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1924
1943
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1943
1945
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1945
1952
1958 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1952
1953
1953 (MCMLIII) fon un any començat en dijous.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1953
1961
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1961
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1973
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1979
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 1986
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 2004
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 2007
599
El 599 (DXCIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 599
604
El 604 (DCIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 604
649
El 649 (DCXLIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 649
902
El 902 (CMII) és un any comú iniciat en divendres segons el calendari gregorià, el qual pren el naixement de Jesús com a referència per a les dates.
Veure Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea і 902
Vegeu també
Bisbats erigits al segle XI
- Arquebisbat d'Olomouc
- Arquebisbat de Dublín
- Arquebisbat de Zagreb
- Bisbat de Castellaneta
- Bisbat de Gurk
- Bisbat de Mazara del Vallo
- Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa
- Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea
- Bisbat de Tricarico
- Bisbat de Tursi-Lagonegro
- Diòcesi d'Àvila
També conegut com Bisbat de Tropea, Diòcesi de Mileto-Nicotera-Tropea.
, Nicolau de Mira, Normandia, Normands, Notitiae Episcopatuum, Orde de Frares Menors, Orde de Frares Menors Conventuals, Orde de Frares Menors Descalços, Orde de la Mercè, Orde de Sant Agustí, Orde de Sant Benet, Orde de Sant Jaume, Orde del Cister, Orde dels Frares Menors Caputxins, Orde dels Mínims, Orde dels Predicadors, Papa, Parròquia eclesiàstica, Pius VII, Província de Reggio de Calàbria, Província de Vibo Valentia, Regió eclesiàstica Calàbria, Ritu bizantí, Ritu romà, Robert Guiscard, Roger I de Sicília, Roma, Santa Seu, Sarraïns, Sínode, Segon Concili de Nicea, Seminari, Teatins, Tropea, Vibo Valentia, 1073, 1077, 1093, 1094, 1113, 1122, 1123, 1139, 1155, 1168, 1175, 1195, 1213, 1252, 1259, 1280, 1298, 1299, 1339, 1343, 1348, 1373, 1391, 1402, 1410, 1411, 1413, 1415, 1423, 1435, 1436, 1437, 1440, 1445, 1452, 1462, 1463, 1465, 1473, 1477, 1479, 1480, 1487, 1490, 1499, 1523, 1528, 1530, 1541, 1542, 1556, 1558, 1562, 1566, 1570, 1578, 1582, 1585, 1593, 1608, 1611, 1613, 1616, 1626, 1631, 1639, 1640, 1642, 1645, 1646, 1650, 1656, 1657, 1658, 1662, 1667, 1682, 1691, 1695, 1696, 1702, 1703, 1713, 1717, 1718, 1723, 1725, 1726, 1728, 1731, 1734, 1738, 1745, 1751, 1756, 1777, 1782, 1784, 1786, 1792, 1798, 1816, 1818, 1824, 1826, 1827, 1831, 1832, 1846, 1847, 1854, 1855, 1882, 1888, 1889, 1898, 1908, 1909, 1920, 1921, 1922, 1924, 1943, 1945, 1952, 1953, 1961, 1973, 1979, 1986, 2004, 2007, 599, 604, 649, 902.