Accés més ràpid que el navegador!
45 les relacions: Abruços, Alfons el Magnànim, Benet de Núrsia, Benet XIII, Bonifaci VIII, Capella de Santa Àgata, Casa Padellàs, Concili del Laterà IV, Família benedictina, Família franciscana, Felip IV de França, França, Gregori X, Itàlia, Lió, Majella, Martí l'Humà, Orde Camaldulès, Orde de la Mercè, Orde de Sant Benet, Palau Reial Major, Papa, Papa Celestí V, Papa Urbà IV, Pescara, Pius VI, Pius VII, Sixt IV, Templet de San Pietro in Montorio, 1 de juny, 1215, 1230, 1239, 1254, 1263, 1264, 1274, 1275, 1278, 1294, 1407, 1776, 21 de juny, 21 de març, 22 de març.
Abruços
Els Abruços (en català antic (A)Bruç, en italià, Abruzzo) és una regió situada en el sud d'Itàlia.
Nou!!: Celestins і Abruços · Veure més »
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Nou!!: Celestins і Alfons el Magnànim · Veure més »
Benet de Núrsia
Benet de Núrsia (Núrsia, Úmbria, 480 - Montecassino, Laci, 547) fou un patrici romà cristià, fundador de monestirs i autor de la Regula, que va donar origen a l'orde benedictí.
Nou!!: Celestins і Benet de Núrsia · Veure més »
Benet XIII
Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).
Nou!!: Celestins і Benet XIII · Veure més »
Bonifaci VIII
Bonifaci VIII (Anagni, cap al 1235 – Roma, 11 d'octubre de 1303) va ser Papa de l'Església Catòlica de 1294 a 1303.
Nou!!: Celestins і Bonifaci VIII · Veure més »
Capella de Santa Àgata
La capella de Santa Àgata de Barcelona és un edifici gòtic que va ser construït a l'any 1302, situat a la plaça del Rei al centre del barri Gòtic barceloní.
Nou!!: Celestins і Capella de Santa Àgata · Veure més »
Casa Padellàs
La Casa Padellàs (a vegades mal anomenada Casa Clariana-Padellàs) és un palau del construït originalment al número 25 del carrer dels Mercaders de Barcelona.
Nou!!: Celestins і Casa Padellàs · Veure més »
Concili del Laterà IV
El concili del Laterà IV és el dotzè concili ecumènic de l'Església catòlica, mantingut el 1215 a iniciativa del papa Innocenci III.
Nou!!: Celestins і Concili del Laterà IV · Veure més »
Família benedictina
S'anomena família benedictina al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet o alguna de les regles que se'n deriven.
Nou!!: Celestins і Família benedictina · Veure més »
Família franciscana
Emblema de la família franciscana: dos braços creuats, un de vestit i un de despullat, sortint d'un núvol amb una creu (mosaic a Santa Dorotea in Trastevere, Roma) Francesc d'Assís, fundador de l'orde dels frares menors. Aquest és el retrat més antic conegut del sant, que es remunta a la retirada de Sant Francesc a Subiaco (1223–1224) S'anomena família franciscana al conjunt de grups i comunitats catòlics --instituts de vida consagrada (ordes i congregacions) i grups de seglars-- que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís.
Nou!!: Celestins і Família franciscana · Veure més »
Felip IV de França
Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.
Nou!!: Celestins і Felip IV de França · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Celestins і França · Veure més »
Gregori X
Gregori X (Piacenza, vers 1210 - † Arezzo, 10 de gener de 1276) va ser papa de l'Església Catòlica del 1272 al 1276.
Nou!!: Celestins і Gregori X · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Celestins і Itàlia · Veure més »
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Nou!!: Celestins і Lió · Veure més »
Majella
La Majella (o també Maiella) és el segon massís més alt dels Apenins continentals a Itàlia, essent el primer el Gran Sasso.
Nou!!: Celestins і Majella · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Celestins і Martí l'Humà · Veure més »
Orde Camaldulès
LOrde de la Camàldula o dels camaldulesos és un orde religiós de tipus orde monàstic, reforma observant de l'Orde de Sant Benet dedicada a la vida purament contemplativa i eremítica.
Nou!!: Celestins і Orde Camaldulès · Veure més »
Orde de la Mercè
LOrde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius, més conegut com l'Orde dels Mercedaris o l'Orde de la Mercè, és un orde religiós mendicant que va ser fundat a Barcelona (Principat de Catalunya) l'any 1218 per sant Pere Nolasc (un jove mercader de teles) i sant Ramon de Penyafort, amb el suport de Jaume I el Conqueridor i el bisbe Berenguer II de Palou, amb l'objectiu de redimir els cristians captius dels musulmans i que fins a l'any 1779 va aconseguir alliberar un total de 60.000 persones de la seva captivitat a les terres de l'islam.
Nou!!: Celestins і Orde de la Mercè · Veure més »
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Nou!!: Celestins і Orde de Sant Benet · Veure més »
Palau Reial Major
El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.
Nou!!: Celestins і Palau Reial Major · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Celestins і Papa · Veure més »
Papa Celestí V
Celestí V, de nom de bateig Pietro Angeleri di Murrone, també conegut com a Sant Pere Celestí (Isernia, 1215 - Ferentino, 19 de maig de 1296) va ser Papa de l'Església Catòlica el 1294, monjo i fundador de l'Orde dels Celestins.
Nou!!: Celestins і Papa Celestí V · Veure més »
Papa Urbà IV
Urbà IV (nom de bateig Jacques Pantaléon de Court-Palais) (Troyes, 1195 - Perusa, 2 de desembre de 1264) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1261 al 1264.
Nou!!: Celestins і Papa Urbà IV · Veure més »
Pescara
Pescara (IPA:, Pescàrë o Piscàrë en pescarès) és una ciutat d'Itàlia a la regió dels Abruços, a la costa de la mar Adriàtica, i capital de la província de Pescara.
Nou!!: Celestins і Pescara · Veure més »
Pius VI
Pius VI (en llatí: Pius VI, en francès: Pie VI, en italià: Pio VI) és el nom que va adoptar el cardenal Giovanni Angelo Braschi en ser escollit Papa.
Nou!!: Celestins і Pius VI · Veure més »
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Nou!!: Celestins і Pius VII · Veure més »
Sixt IV
Sixt IV (Celle Ligure, República de Gènova, 21 de juliol de 1414 - Roma, 12 d'agost de 1484) fou un papa de Roma.
Nou!!: Celestins і Sixt IV · Veure més »
Templet de San Pietro in Montorio
El Templet de San Pietro in Montorio (en italià Tempietto di San Pietro in Montorio o, simplement, il Tempietto) és una de les obres més importants i conegudes de Bramante i una obra mestra de l'arquitectura renaixentista.
Nou!!: Celestins і Templet de San Pietro in Montorio · Veure més »
1 de juny
El primer de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Celestins і 1 de juny · Veure més »
1215
Sense descripció.
Nou!!: Celestins і 1215 · Veure més »
1230
El 1230 (MCCXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Celestins і 1230 · Veure més »
1239
Sense descripció.
Nou!!: Celestins і 1239 · Veure més »
1254
Sense descripció.
Nou!!: Celestins і 1254 · Veure més »
1263
El 1263 (MCCLXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Celestins і 1263 · Veure més »
1264
;Països Catalans.
Nou!!: Celestins і 1264 · Veure més »
1274
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Celestins і 1274 · Veure més »
1275
Sense descripció.
Nou!!: Celestins і 1275 · Veure més »
1278
Sense descripció.
Nou!!: Celestins і 1278 · Veure més »
1294
Sense descripció.
Nou!!: Celestins і 1294 · Veure més »
1407
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Celestins і 1407 · Veure més »
1776
Sense descripció.
Nou!!: Celestins і 1776 · Veure més »
21 de juny
El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Celestins і 21 de juny · Veure més »
21 de març
El 21 de març és el vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Celestins і 21 de març · Veure més »
22 de març
El 22 de març és el vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Celestins і 22 de març · Veure més »
Redirigeix aquí:
Congregació Benedictina dels Celestins, Congregació Celestina de l'Orde de Sant Benet, Congregació dels Germans de l'Esperit Sant, Orde celestí, Orde de Sant Celestí, Orde dels Celestins.
