Accés més ràpid que el navegador!
167 les relacions: Agostino Casaroli, Agripí de Cartago, Agustí d'Hipona, Albi (Llenguadoc), Annuario Pontificio, Arianisme, Arquebisbat de Bolonya, Arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét, Arquebisbat de Rouen, Arquebisbat de Tours, Arquebisbat de Tunis, August, Auguste Audollent, Àfrica (província romana), Basílica de Santa Maria del Popolo, Basílica dels Sants XII Apòstols, Bisbat de Mazara del Vallo, Bisbat de Pavia, Bisbat de Vác, Bizacena, Capreol, Cardenal, Cartago romana, Cebrià de Cartago, Cecilià (bisbe), Concili d'Efes, Concili de Cartago del 411, Concili de Constantinoble II, Concili de Sàrdica, Constantinoble, Constitució apostòlica, Cristianisme, Dècada del 340, Dècada del 350, Diòcesi, Diòcesi titular, Donat II el gran, Donatisme, Enciclopèdia Catòlica, Epènet de Cartago, Església Catòlica Romana, Eugeni de Cartago, Gàl·lia, Genseric, Gregori el Gran, Gregori VII, Gregori XVI, Guerra Vandàlica, Gummi, Habib Bourguiba, ..., Hipòlit de Roma, Imperi Romà d'Orient, Juli Cèsar, Konrad Eubel, Llatí, Lleó IX, Lleó XIII, Mauritània (província romana), Nàpols, Novacià, Numídia, Orde de Frares Menors, Orde dels Frares Menors Caputxins, Papa, Papa Juli I, Papa Teodor I, Patriarca d'Alexandria, Patrologia Latina, Pau II de Constantinoble, Pau VI, Perpètua i Felicitat, Pius Bonifacius Gams, Prefectura del pretori d'Àfrica, Primer Concili de Nicea, Protectorat francès de Tunísia, Pseudo-Doroteu de Monembasia, Qüestió dels Tres Capítols, Regió del Pont, Ritu romà, Sant Pere, Santa Seu, Segle II, Stefano Antonio Morcelli, Sussa, Treccani, Tripolitana, Tunísia, Urbà VIII, Zeugitana, 1054, 1076, 1519, 1637, 1647, 1648, 1666, 1672, 1680, 1691, 1712, 1720, 1730, 1731, 1750, 1751, 1756, 1760, 1763, 1766, 1782, 1784, 1801, 1804, 1820, 1821, 1824, 1830, 1838, 1841, 1855, 1862, 1863, 1864, 1867, 1879, 1884, 1915, 1967, 1979, 203, 248, 251, 252, 258, 303, 311, 312, 313, 325, 337, 340, 343, 348, 350, 359, 390, 391, 392, 426, 431, 435, 437, 439, 454, 457, 458, 481, 505, 523, 535, 552, 563, 565, 581, 592, 601, 646. Ampliar l'índex (117 més) »
Agostino Casaroli
Agostino Casaroli (Castel San Giovanni, Itàlia, 24 de novembre de 1914 - Roma, 9 de juny de 1998) va ser un cardenal de la Santa Església Romana, Secretari d'Estat de la Santa Seu entre 1979 i 1990.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Agostino Casaroli · Veure més »
Agripí de Cartago
Agripí de Cartago va ser bisbe de Cartago.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Agripí de Cartago · Veure més »
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Agustí d'Hipona · Veure més »
Albi (Llenguadoc)
Albi (en occità Albi, en francès Albi) és una ciutat del departament del Tarn, a la regió de Migdia-Pirineus.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Albi (Llenguadoc) · Veure més »
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Annuario Pontificio · Veure més »
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Arianisme · Veure més »
Arquebisbat de Bolonya
La basílica de sant Petroni, una de les esglésies més grans del món Larquebisbat de Bolonya - arcidiocesi di Bologna; Archidioecesis Bononiensis - és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Arquebisbat de Bolonya · Veure més »
Arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét
La cocatedral de l'Ascensió del Senyor a Kecskemét Larquebisbat de Kalocsa-Kecskemét (hongarès: Kalocsa-Kecskeméti főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Colocensis-Kecskemetensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria. Al 2016 tenia 364.996 batejats sobre una població de 530.565 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Balázs Bábel.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét · Veure més »
Arquebisbat de Rouen
Mapa dels bisbats històrics de Normandia abans de la revolució francesa. XVI. El seminari ''Saint-Nicaise'', instituït el 1707 per l'arquebisbe Jacques-Nicolas Colbert. Avui és la seu del col·legi Fontenelle. San Mellone, bisbe de Rouen, a l'església ''Saint-Gervais'' de Rouen. El Palauo arxiepiscopal de Rouen, l'únic palauo episcopal de França que segueix sent de proprietat eclesiàstica després l'antic règim i fins avui El castell de Gaillon, que fou residència estival dels arquebisbes de Rouen fins a la revolució francesa. Abadia de la Trinitat a Fécamp. Restes de l'església abacial ''Saint-Pierre'' de Jumièges. Larquebisbat de Rouen (francès: Archidiocèse de Rouen, llatí: Archidioecesis Rothomagensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Arquebisbat de Rouen · Veure més »
Arquebisbat de Tours
V. sant Martí, a un fresc de Simone Martini. IX). L'ex abadia de Marmoutier, avui seu d'una escola privada. L'antic palau arxiepiscopal de Tours, avui seu del museu de Belles Arts. Larquebisbat de Tours (francès: Archdiocèse de Tours, llatí: Archidioecesis Turonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Arquebisbat de Tours · Veure més »
Arquebisbat de Tunis
Larquebisbat de Tunis és una seu de l'Església Catòlica a Tunísia, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Arquebisbat de Tunis · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і August · Veure més »
Auguste Audollent
fou un historiador, arqueòleg i epigrafista francès, especialista de l'antiga Roma, en particular de les inscripcions màgiques (tabellæ defixionum).
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Auguste Audollent · Veure més »
Àfrica (província romana)
Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Àfrica (província romana) · Veure més »
Basílica de Santa Maria del Popolo
Part frontal de la basílica. Interior de la basílica. El Duomo. La Basílica de Santa Maria del Popolo és una església de Roma, Itàlia de l'Orde de Sant Agustí.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Basílica de Santa Maria del Popolo · Veure més »
Basílica dels Sants XII Apòstols
La Basílica dels Sants XII Apòstols és un lloc de culte catòlic, situat al centre històric de la ciutat de Roma, al barri de Trevi.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Basílica dels Sants XII Apòstols · Veure més »
Bisbat de Mazara del Vallo
El seminari de Mazara del Vallo Columna de l'antiga església normanda El bisbat de Mazara del Vallo (italià: diocesi di Mazara del Vallo; llatí: Dioecesis Mazariensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Bisbat de Mazara del Vallo · Veure més »
Bisbat de Pavia
sant Agustí El bisbat de Pavia (italià: diocesi di Pavia; llatí: Dioecesis Papiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Bisbat de Pavia · Veure més »
Bisbat de Vác
Al centro, el palazzo episcopale di Vác, i sulla sinistra la sede della biblioteca i degli archivi diocesani. Portone del palazzo episcopale. Interno della cattedrale di Vác, dietro l'altare la Visitazione, affresco di Franz Anton Maulbertsch, dello stesso autore l'affresco della cupola (1772). Il santuario mariano i basilica minore di Máriabesnyő. El bisbat de Vác (hongarès: Váci egyházmegye, llatí: Dioecesis Vaciensis) és una seu de l'Església Catòlica a Hongria, sufragània de l'arquebisbat d'Eger.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Bisbat de Vác · Veure més »
Bizacena
Bizacena (o) va ser un districte de la província romana d'Àfrica al sud de la Zeugitània o Zeugitana que en un principi formava part del territori de Cartago i després va ser la part sud de la província romana d'Àfrica fins que es va convertir en una província separada, la Província Byzacena, governada per un cònsol, amb capital a Hadrumetum.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Bizacena · Veure més »
Capreol
Capreol —en llatí Capreolus— va ser un bisbe africà que va succeir Aureli a la seu de Cartago el 430 i la va presidir fins a la seva mort el 435 o el 437.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Capreol · Veure més »
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Cardenal · Veure més »
Cartago romana
Plànol de la Cartago romana La Cartago romana (Carthāgō) es refereix a la nova ciutat romana que es va construir damunt l'emplaçament on hi havia hagut la Cartago púnica després que aquesta fou destruïda l'any 146 aC.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Cartago romana · Veure més »
Cebrià de Cartago
Cebrià de Cartago, nascut Tasci Cecili Ciprià (Regió de Cartago, ca. 200 - Cartago, 14 de setembre de 258), va ser un bisbe de Cartago mort màrtir durant la persecució de Valerià.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Cebrià de Cartago · Veure més »
Cecilià (bisbe)
Cecilià va ser un diaca de l'església de Cartago elegit bisbe l'any 311 després de la mort del primat d'Àfrica, Mensuri (Mensurius).
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Cecilià (bisbe) · Veure més »
Concili d'Efes
El Concili d'Efes es va celebrar entre el 22 de juny i el 16 de juliol de l'any 431 a Efes, antic port grec, en l'actual Turquia.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Concili d'Efes · Veure més »
Concili de Cartago del 411
El concili de Cartago de 411 (també conegut com a conferència de Cartago) va ser un concili celebrat a Cartago i que va comptar amb la participació de 286 bisbes catòlics i 279 donatistes de les províncies romanes d'Àfrica.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Concili de Cartago del 411 · Veure més »
Concili de Constantinoble II
El segon concili de Constantinoble, celebrat del 5 de maig al 2 de juny del 553, és la cinquena reunió ecumènica de l'església antiga.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Concili de Constantinoble II · Veure més »
Concili de Sàrdica
El Concili de Sàrdica fou una reunió dels bisbes de l'Església o concili ecumènic celebrat a Sàrdica (avui Sofia, Bulgària), a la Dàcia, probablement el 343.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Concili de Sàrdica · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Constantinoble · Veure més »
Constitució apostòlica
Una constitució apostòlica (Constitutio Apostolica en llatí) és el més alt nivell de decret publicat pel papa de l'Església catòlica.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Constitució apostòlica · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Cristianisme · Veure més »
Dècada del 340
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Dècada del 340 · Veure més »
Dècada del 350
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Dècada del 350 · Veure més »
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Diòcesi · Veure més »
Diòcesi titular
Una seu titular a l'Església Catòlica Romana és una diòcesi o arxidiòcesi que avui només existeix en el títol.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Diòcesi titular · Veure més »
Donat II el gran
Donat II el Gran (en llatí Donatus Magnus) (– circa 355) va ser el cap dels donatistes.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Donat II el gran · Veure més »
Donatisme
El donatisme va ser un moviment paleocristià a la regió de Cartago i Numídia al.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Donatisme · Veure més »
Enciclopèdia Catòlica
LEnciclopèdia Catòlica és una enciclopèdia originalment escrita en anglès publicada el 1913 per The Encyclopedia Press, dissenyada per donar informació autoritzada sobre els interessos, accions i doctrina catòliques.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Enciclopèdia Catòlica · Veure més »
Epènet de Cartago
Epènet (Ἐπαινετός Epenetós) és un sant de l'Església ortodoxa grega i Església Catòlica Romana, considerat un dels setanta deixebles i pot haver estat el primer bisbe de Cartago o Cartagena.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Epènet de Cartago · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Església Catòlica Romana · Veure més »
Eugeni de Cartago
Eugeni de Cartago (Cartago?, segona meitat del s. V - Vius, Tarn, 506) fou un religiós africà, bisbe de Cartago (481-506).
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Eugeni de Cartago · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Gàl·lia · Veure més »
Genseric
Genseric atacant Roma Genseric (Γιζέικος, vers 389 – 25 de gener del 477) fou rei dels vàndals (abans dels vàndals asdings).
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Genseric · Veure més »
Gregori el Gran
, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Gregori el Gran · Veure més »
Gregori VII
Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Gregori VII · Veure més »
Gregori XVI
Gregori XVI (en llatí: Gregorius XVI) nascut Bartolomeo Alberto (Mauro) Capellari (Belluno, 18 de setembre de 1765 - Roma, 1 de juny de 1846), va ser el 254è Bisbe de Roma i Papa de l'Església Catòlica del 2 de febrer de 1831 fins a la mort; pertanyia a la Congregació camaldulense de l'Ordre de Sant Benet.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Gregori XVI · Veure més »
Guerra Vandàlica
La Guerra Vandàlica fou un conflicte bèl·lic entre l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Guerra Vandàlica · Veure més »
Gummi
Gummi és probablement el nom pre aràbic de Mahdia.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Gummi · Veure més »
Habib Bourguiba
Habib Burguiba (Monastir, 3 d'agost de 1903 - 6 d'abril de 2000) fou President de Tunísia entre el 1957 i 1987.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Habib Bourguiba · Veure més »
Hipòlit de Roma
Hipòlit o Hipòlit de Roma o Hipòlit de Portus Romanus fou un dels primers escriptors cristians posteriors als apòstols, un dels pares apologètics de l'Església.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Hipòlit de Roma · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Juli Cèsar · Veure més »
Konrad Eubel
(O.F.M.Conv.) fou un historiador franciscà alemany.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Konrad Eubel · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Llatí · Veure més »
Lleó IX
Lleó IX fou el nom que prengué Bruno d'Egisheim-Dadsburg (comtat d'Alsàcia, 21 de juny del 1002 – Roma, 19 d'abril del 1054) com a papa de l'Església Catòlica del 1049 al 1054.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Lleó IX · Veure més »
Lleó XIII
Lleó XIII (en llatí: Leo XIII, en italià: Leone XIII) és el nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Gioacchino Pecci (Carpineto Romano, 2 de març de 1810 - Palau Vaticà, 20 de juliol de 1903) quan va esdevenir Papa.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Lleó XIII · Veure més »
Mauritània (província romana)
* Província romana de Mauritània.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Mauritània (província romana) · Veure més »
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Nàpols · Veure més »
Novacià
Novacià (en Novatianus) va ser un eclesiàstic que havia nascut, segons Filostorgi, a Frígia.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Novacià · Veure més »
Numídia
Numídia (Numidia) va ser una regió històrica del nord d'Àfrica situada al llarg de la costa entre Mauretània i la zona d'influència de Cartago, convertida en temps dels romans en la província romana d'Àfrica.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Numídia · Veure més »
Orde de Frares Menors
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original. L'orde actual, que porta l'antic nom de Frares Menors, és el resultat de la unificació duta a terme pel papa Lleó XIII amb la butlla Felicitate quadam el 4 d'octubre de 1897. Amb ella s'unificaven en un sol orde els Frares Menors Observants, els Frares Menors Reformats, els Frares Menors Recol·lectes i els Frares Menors Descalços (o alcantarins). Van quedar fora de la unificació els Frares Menors Conventuals, tronc original de l'orde franciscà, i els Frares Menors Caputxins, orde reformat; tots dos formen avui ordes autònoms amb ministres generals propis.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Orde de Frares Menors · Veure més »
Orde dels Frares Menors Caputxins
L'Orde dels Frares Menors Caputxins, en llatí Ordo Fratrum Minorum Capuccinorum, és un orde religiós, orde mendicant nascut com a branca de l'orde dels franciscans i integrat avui a la família franciscana.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Orde dels Frares Menors Caputxins · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Papa · Veure més »
Papa Juli I
Juli I va ser escollit Papa de l'Església Catòlica entre el 6 de febrer de 337 i el 12 d'abril de 352.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Papa Juli I · Veure més »
Papa Teodor I
Teodor I (Jerusalem, ? - Roma, 649) fou papa de Roma, d'origen grec.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Papa Teodor I · Veure més »
Patriarca d'Alexandria
Patriarca d'Alexandria és un títol del bisbe d'Alexandria, a Egipte.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Patriarca d'Alexandria · Veure més »
Patrologia Latina
Portada del cinquè volum de la ''Patrologia Latina'' (1844-1845) La Patrologia Latina és el títol d'una col·lecció de textos cristians antics escrits en llatí.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Patrologia Latina · Veure més »
Pau II de Constantinoble
Pau II de Constantinoble (en Paulus, en Παυ̂λος Β') va ser patriarca de Constantinoble.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Pau II de Constantinoble · Veure més »
Pau VI
, nascut Giovanni Battista Enrico Antonio Maria Montini, va regnar com a 262è Papa del 21 de juny de 1963 fins a la seva mort el 1978.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Pau VI · Veure més »
Perpètua i Felicitat
Perpètua i Felicitat (mort a Cartago, 7 de març de 203) eren dues noies cristianes que van morir màrtir sota l'imperi de Septimi Sever (193 - 211) juntament amb Satur, Revocat, Sadurní i Secundí.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Perpètua i Felicitat · Veure més »
Pius Bonifacius Gams
fou un historiador, prevere i monjo cristià alemany, de l'orde benedictí.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Pius Bonifacius Gams · Veure més »
Prefectura del pretori d'Àfrica
La prefectura del pretori d'Àfrica fou una important divisió administrativa de l'Imperi Romà d'Orient, creada després de la reconquesta de l'Àfrica del Nord per l'emperador Justinià I entre el 533 i el 536.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Prefectura del pretori d'Àfrica · Veure més »
Primer Concili de Nicea
El primer concili de Nicea fou el primer concili ecumènic celebrat l'any 325 a Nicea, una ciutat de l'Àsia Menor, convocat per l'emperador Constantí.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Primer Concili de Nicea · Veure més »
Protectorat francès de Tunísia
El Protectorat francès de Tunísia, també conegut senzillament com Tunísia francesa, fou el nom donat al beilicat de Tunis entre 1881, quan el país fou incorporat a l'Imperi colonial francès pel tractat de Bardo, i 1956, quan es va proclamar la Independència de Tunísia.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Protectorat francès de Tunísia · Veure més »
Pseudo-Doroteu de Monembasia
Pseudo Doroteu de Monnoembasia (grec: Δωρόθεος Μονεμβασίας, mort al) és el nom donat al desconegut autor o compilador de una crònica escrita en llengua grega que porta per títol "Llibre de Història" (Βιβλίον Ιστορικόν).
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Pseudo-Doroteu de Monembasia · Veure més »
Qüestió dels Tres Capítols
La Qüestió dels tres capítols és el nom que rep la controvèrsia referent a la sentència donada contra tres autors (Teodor de Mopsuèstia, Teodoret de Cir i Ibes d'Edessa) que van ser condemnats per simpatitzar amb el nestorianisme.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Qüestió dels Tres Capítols · Veure més »
Regió del Pont
La regió del Pont. Pont (en llatí Pontus, en grec antic Πόντος) era una regió de l'Àsia Menor que rebia aquest nom perquè era a la costa del Pont Euxí, la mar Negra.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Regió del Pont · Veure més »
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Ritu romà · Veure més »
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Sant Pere · Veure més »
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Santa Seu · Veure més »
Segle II
El segle II, que comprèn els anys 101 - 199, pertany a l'era de l'antiguitat clàssica i està marcat per la consolidació de les tendències i pobles del segle precedent.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Segle II · Veure més »
Stefano Antonio Morcelli
fou un epigrafista i jesuïta italià.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Stefano Antonio Morcelli · Veure més »
Sussa
''Ribat'' de Sussa Sussa, coneguda també per la forma francesa del seu nom, Sousse, és una ciutat de Tunísia, capital de la governació homònima i tercera ciutat del país.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Sussa · Veure més »
Treccani
L' Enciclopedia Italiana di Scienze, Lettere ed Arti (text en italià per "Enciclopèdia italiana de la ciència, les lletres i les arts"), més coneguda com Treccani pel seu desenvolupador Giovanni Treccani o Enciclopedia Italiana, és una enciclopèdia en llengua italiana.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Treccani · Veure més »
Tripolitana
Tripolitana Tripolitana Segell de 1931 La Tripolitana o Tripolitània és una regió històrica de Líbia, formant la part nord-occidental del país.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Tripolitana · Veure més »
Tunísia
Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Tunísia · Veure més »
Urbà VIII
Maffeo Barberini (1568-1644) va ser escollit papa el 1623, i va adoptar el nom d'Urbà VIII.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Urbà VIII · Veure més »
Zeugitana
La Zeugitana (en llatí Zeugitana Regio) va ser la part nord de la província romana d'Àfrica.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і Zeugitana · Veure més »
1054
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 1054 · Veure més »
1076
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 1076 · Veure més »
1519
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 1519 · Veure més »
1637
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 1637 · Veure més »
1647
*.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 1647 · Veure més »
1648
;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 1648 · Veure més »
1666
196x196px.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 1666 · Veure més »
1672
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 1672 · Veure més »
1680
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 1680 · Veure més »
1691
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 1691 · Veure més »
1712
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 1712 · Veure més »
1720
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 1720 · Veure més »
1730
;Països catalans.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 1730 · Veure més »
1731
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 1731 · Veure més »
1750
Llinda d'una casa de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 1750 · Veure més »
1751
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 1751 · Veure més »
1756
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 1756 · Veure més »
1760
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 1760 · Veure més »
1763
Llinda al carrer Sant Josep de Calella.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 1763 · Veure més »
1766
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 1766 · Veure més »
1782
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 1782 · Veure més »
1784
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 1784 · Veure més »
1801
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 1801 · Veure més »
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 1804 · Veure més »
1820
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 1820 · Veure més »
1821
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 1821 · Veure més »
1824
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 1824 · Veure més »
1830
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 1830 · Veure més »
1838
centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 1838 · Veure més »
1841
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 1841 · Veure més »
1855
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 1855 · Veure més »
1862
Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 1862 · Veure més »
1863
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 1863 · Veure més »
1864
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 1864 · Veure més »
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 1867 · Veure més »
1879
199x199px;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 1879 · Veure més »
1884
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 1884 · Veure més »
1915
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 1915 · Veure més »
1967
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 1967 · Veure més »
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 1979 · Veure més »
203
El 203 (CCIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 203 · Veure més »
248
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 248 · Veure més »
251
El 251 (CCLI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 251 · Veure més »
252
El 252 foun un any de traspàs iniciat en dijous de l'edat antiga.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 252 · Veure més »
258
El 258 (CCLVIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 258 · Veure més »
303
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 303 · Veure més »
311
El 311 (CCCXI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 311 · Veure més »
312
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 312 · Veure més »
313
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 313 · Veure més »
325
El 325 (CCCXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 325 · Veure més »
337
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 337 · Veure més »
340
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 340 · Veure més »
343
El 343 (CCCXLIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 343 · Veure més »
348
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 348 · Veure més »
350
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 350 · Veure més »
359
En l'Imperi romà l'any va ser anomenat com "el del consulat d'Eusebi i Hipati" o, menys comunament, com el 1112 Ab urbe condita.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 359 · Veure més »
390
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 390 · Veure més »
391
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 391 · Veure més »
392
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 392 · Veure més »
426
El 426 (CDXXVI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 426 · Veure més »
431
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 431 · Veure més »
435
El 435 (CDXXXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 435 · Veure més »
437
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 437 · Veure més »
439
El 439 (CDXXXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 439 · Veure més »
454
El 454 (CDLIV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 454 · Veure més »
457
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 457 · Veure més »
458
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 458 · Veure més »
481
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 481 · Veure més »
505
El 505 (DV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 505 · Veure més »
523
El 523 (DXXIII) fou un any comú iniciat en diumenge pertanyent a l'etapa de l'edat mitjana coneguda com a antiguitat tardana.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 523 · Veure més »
535
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 535 · Veure més »
552
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 552 · Veure més »
563
El 563 (DLXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 563 · Veure més »
565
El 565 (DLXV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 565 · Veure més »
581
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 581 · Veure més »
592
El 592 (DXCII) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 592 · Veure més »
601
El 601 (DCI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 601 · Veure més »
646
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Cartago і 646 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Arxidiòcesi de Cartago, Bisbat de Cartago.
