Taula de continguts
51 les relacions: Alexandria, Amfiteatre, Antioquia de l'Orontes, Antonina (esposa de Belisari), Arianisme, Auguste Audollent, Àfrica (província romana), Belisari, Bonifaci d'Àfrica, Cambridge University Press, Cartago, Cànon (Bíblia), Colònia romana, Conquesta musulmana del Magrib, Constantinoble, Domici Alexandre, Donatisme, Efes, Egipte, Església primitiva, Esmirna, Exarcat d'Àfrica, Exarcat de Ravenna, Flavi Focas, Gai Semproni Grac, Gelimer, Genseric, Guerra Vandàlica, Heracli, Imperi Cartaginès, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Jaciment arqueològic de Cartago, Juli Cèsar, Maurici (emperador), Museu del Bardo, Papa, Pèrgam, Púnics, Prefectura del pretori d'Àfrica, Regne Vàndal, Roma, Senat Romà, Tanit, Termes d'Antoní, Tertul·lià, Tunis, Vàndals, 429, 435, ... Ampliar l'índex (1 més) »
- Àfrica sota l'Imperi Romà d'Orient
- Cartago
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Veure Cartago romana і Alexandria
Amfiteatre
El Colosseu, a Roma. Un amfiteatre és una gran edificació descoberta de l'arquitectura romana clàssica, on es realitzaven espectacles públics com lluites entre gladiadors (ludi o munera); lluites entre feres o la seva cacera (venatio); i la mort de les persones que les autoritats havien condemnat a la pena capital (vivicomburium).
Veure Cartago romana і Amfiteatre
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Cartago romana і Antioquia de l'Orontes
Antonina (esposa de Belisari)
Antonina (484 – després del 565) fou una patrícia romana d'Orient, esposa del general Belisari, sobre el que va exercir una gran influència.
Veure Cartago romana і Antonina (esposa de Belisari)
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Veure Cartago romana і Arianisme
Auguste Audollent
fou un historiador, arqueòleg i epigrafista francès, especialista de l'antiga Roma, en particular de les inscripcions màgiques (tabellæ defixionum).
Veure Cartago romana і Auguste Audollent
Àfrica (província romana)
Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.
Veure Cartago romana і Àfrica (província romana)
Belisari
Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.
Veure Cartago romana і Belisari
Bonifaci d'Àfrica
Bonifaci va ser un general romà probablement d'origen traci.
Veure Cartago romana і Bonifaci d'Àfrica
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Veure Cartago romana і Cambridge University Press
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Veure Cartago romana і Cartago
Cànon (Bíblia)
Còdex Vaticà Cànon és un conjunt de llibres que integren la Bíblia segons una religió concreta que els considera així divinament inspirats i els distingeix d'altres llibres que no es consideren revelats.
Veure Cartago romana і Cànon (Bíblia)
Colònia romana
Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.
Veure Cartago romana і Colònia romana
Conquesta musulmana del Magrib
La conquesta islàmica del Magrib és un procés que s'emmarca dins de l'expansió islàmica dels segles i. Aquest procés, malgrat la seva relativa rapidesa, va tenir alts i baixos; després d'un inicial desinterès per part d'Úmar ibn al-Khattab, a la seva mort es va iniciar la conquesta, que va portar com a conseqüència la unió i derrota de les tribus amazigues, la pèrdua del ric exarcat de Cartago per a l'Imperi Romà d'Orient, i l'oportunitat per als musulmans de continuar la seva expansió fins a Europa.
Veure Cartago romana і Conquesta musulmana del Magrib
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Cartago romana і Constantinoble
Domici Alexandre
Domici Alexandre o Alexandre I va ser un general romà d'origen pannoni o frigi.
Veure Cartago romana і Domici Alexandre
Donatisme
El donatisme va ser un moviment paleocristià a la regió de Cartago i Numídia al.
Veure Cartago romana і Donatisme
Efes
Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ephesus; Altolloc en català medieval) era una de les dotze ciutats de Jònia, prop de la desembocadura del riu Caïstre, i a la seva riba.
Veure Cartago romana і Efes
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Cartago romana і Egipte
Església primitiva
Sant Jaume el Just El paleocristianisme, església primitiva o cristianisme primitiu és el període inicial del cristianisme des de la crucifixió de Jesús de Natzaret (c. 30) fins al Primer Concili de Nicea (325).
Veure Cartago romana і Església primitiva
Esmirna
Esmirna (en turc i oficialment: İzmir) és una ciutat de l'oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'Esmirna.
Veure Cartago romana і Esmirna
Exarcat d'Àfrica
Augment del territori de l'Imperi Romà d'Orient entre l'ascens al poder de Justinià I (en vermell, any 527) i la seva mort (en taronja, any 565). Belisari contribuí enormement a l'expansió de l'imperi L'Exarcat d'Àfrica o de Cartago va ser una divisió administrativa de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Cartago romana і Exarcat d'Àfrica
Exarcat de Ravenna
L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Cartago romana і Exarcat de Ravenna
Flavi Focas
Focas o Flavi Focas (en grec:, Phocas) fou emperador romà d'Orient del 602 al 610.
Veure Cartago romana і Flavi Focas
Gai Semproni Grac
Gai Semproni Grac (Gaius Sempronius Gracchus) (159 aC o 154 aC - 121 aC) va ser un polític romà cap del partit popular, que va continuar el camí polític iniciat pel seu germà Tiberi Semproni Grac quan aquell va morir.
Veure Cartago romana і Gai Semproni Grac
Gelimer
Gelimer (en grec antic Γελίμερ, 480 - 553) va ser el darrer rei dels vàndals (530-534).
Veure Cartago romana і Gelimer
Genseric
Genseric atacant Roma Genseric (Γιζέικος, vers 389 – 25 de gener del 477) fou rei dels vàndals (abans dels vàndals asdings).
Veure Cartago romana і Genseric
Guerra Vandàlica
La Guerra Vandàlica fou un conflicte bèl·lic entre l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Cartago romana і Guerra Vandàlica
Heracli
Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.
Veure Cartago romana і Heracli
Imperi Cartaginès
L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.
Veure Cartago romana і Imperi Cartaginès
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Cartago romana і Imperi Romà
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Cartago romana і Imperi Romà d'Orient
Jaciment arqueològic de Cartago
El jaciment o conjunt arqueològic de Cartago va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1979.
Veure Cartago romana і Jaciment arqueològic de Cartago
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Cartago romana і Juli Cèsar
Maurici (emperador)
Flavi Maurici Tiberi August (Flavius Mauricius Tiberius Augustus;; 539 – 27 de novembre del 602) fou emperador romà d'Orient des del 582 fins al 602.
Veure Cartago romana і Maurici (emperador)
Museu del Bardo
El Museu del Bardo o Museu Nacional del Bardo és el principal museu de Tunísia, situat a la municipalitat del Bardo, a la governació de Tunis.
Veure Cartago romana і Museu del Bardo
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Cartago romana і Papa
Pèrgam
Trajà a Pèrgam Pèrgam (Pergamum o Pergamus; en Πέργαμον) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caic (Caicus), prop del lloc on rebia els rius Selí (Selinus, que passava per la ciutat) i Celti (Celtius).
Veure Cartago romana і Pèrgam
Púnics
Necròpoli del Puig dels Molins, a Eivissa. Els púnics o cartaginesos foren un poble de la Mediterrània Occidental que té els orígens en l'expansió colonial fenícia cap a occident.
Veure Cartago romana і Púnics
Prefectura del pretori d'Àfrica
La prefectura del pretori d'Àfrica fou una important divisió administrativa de l'Imperi Romà d'Orient, creada després de la reconquesta de l'Àfrica del Nord per l'emperador Justinià I entre el 533 i el 536.
Veure Cartago romana і Prefectura del pretori d'Àfrica
Regne Vàndal
El Regne Vàndal (en llatí Regnum Vandalum), o regne dels vàndals i els alans (Regnum Vandalorum et Alanorum), fou un regne establert pels vàndals germànics sota Genseric, al nord d'Àfrica i al Mediterrani, entre el 435 i el 534 dC.
Veure Cartago romana і Regne Vàndal
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Cartago romana і Roma
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Veure Cartago romana і Senat Romà
Tanit
Tanit (TNT en inscripcions fenícies i púniques) és una divinitat lunar i la deessa púnica de la fertilitat, muller de Baal-Hammon i dea protectora de Cartago.
Veure Cartago romana і Tanit
Termes d'Antoní
Les termes d'Antoní eren un edifici monumental romà dedicat a banys calents i freds, situat al recinte arqueològic de Cartago, a Tunísia.
Veure Cartago romana і Termes d'Antoní
Tertul·lià
Tertul·lià, de nom complet Quint Septimi Florent Tertul·lià (Quintus Septimus Florens Tertullianus, vers 150 a 160? - 220 a 240?) fou un dels pares de l'Església cristiana, apologeta, escriptor, filòsof i jurista.
Veure Cartago romana і Tertul·lià
Tunis
Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.
Veure Cartago romana і Tunis
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Veure Cartago romana і Vàndals
429
El 429 (CDXXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Cartago romana і 429
435
El 435 (CDXXXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Cartago romana і 435
590
El 590 (DXC) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Cartago romana і 590
Vegeu també
Àfrica sota l'Imperi Romà d'Orient
- Batalla de Sufètula
- Bizacena
- Cartago romana
- Exarcat d'Àfrica
- Facund
- Germà (cosí de Justinià)
- Laguatan
- Prefectura del pretori d'Àfrica
Cartago
- Útica
- Abelox
- Amfiteatre romà de Cartago
- Birsa
- Cartago
- Cartago (municipi)
- Cartago romana
- Catedral de Sant Lluís de Cartago
- Cisternes de la Malga
- Delenda est Carthago
- Estatueta de Ganimedes
- Història de Cartago
- Imperi Cartaginès
- Leptis Magna
- Literatura fenício-púnica
- Púnic
- Península Ibèrica cartaginesa
- Salambó
- Salammbô (Mússorgski)
- Termes d'Antoní
- Tertul·lià
- Tofet de Salambó
- Tresor de Cartago
- Vàndals