Comunicació

269 les relacions: Aberració esfèrica, Abjad, Abu Mahmud Hamid ibn al-Khidr al-Khudjandi, Abu-Jàfar al-Khazin, Abu-Kàmil Xujà, Abu-l-Wafà Muhàmmad al-Buzajaní, Abu-Nasr Mansur, Adelard de Bath, Adolf Iuixkévitx, Agricultura, Al-Àndalus, Al-Baghdadí, Al-Battaní, Al-Biruní, Al-Farabí, Al-Hajjaj ibn Yússuf ibn Matar, Al-Harirí (poeta), Al-Kaixí, Al-Karají, Al-Khalil ibn Àhmad al-Farahidí, Al-Kindí, Al-Mamun (abbàssida), Al-Quhí, Al-Sijzí, Al-Uqlidissí, Alexandria, Alfabet àrab, Algèria, Almagest, Alquibla, An-Nayrizí, Anàlisi combinatòria de dades, Anàlisi numèrica, Angle sòlid, Angles complementaris, Antemi de Tral·les, Apicultura, Apol·loni de Perge, Argumentació circular, Aritmètica, Aritmètica (llibre), Arquimedes, Arrel cúbica, Arrel d'una funció, Arrel enèsima, Arrel quadrada, Aryabhata, Astrolabi, Astronomia, Astronomia de l'antiga Grècia, ..., Astronomia islàmica medieval, Axioma, Índia, Àfrica del Nord, Àsia Central, Bagdad, Banu Mussa, Binomi de Newton, Boeci, Brahmagupta, Bugia (Algèria), Caiguda de Constantinoble, Califa, Califat, Califat Abbàssida, Califat de Còrdova, Campanus de Novara, Cartografia, Casa de la Saviesa, Cònica, Còrdova, Cercle, Christoph Rudolff, Ciència i tècnica de l'islam, Cinquè postulat d'Euclides, Claudi Ptolemeu, Combinació lineal, Compàs perfecte, Con, Conquesta feudal hispànica, Constantinoble, Corba a l'espai, Criptografia, Damasc, Darrer teorema de Fermat, Derivada, Diòptria, Dinastia Idríssida, Diocles (geòmetra), Diofant d'Alexandria, Divisió, Divisor, Duplicació del cub, Edat d'or de l'islam, El·lipse, Elements d'Euclides, Equació, Equació de segon grau, Equació de tercer grau, Equació lineal, Esfera, Espanya, Euclides, Europa, Expansió de l'islam, Factorització dels enters, Física, Fórmula d'Heró, Fórmula de Faulhaber, Fes, Fita superior, Focus (geometria), Fracció, França, François Viète, Funció trigonomètrica, Geometria, Geometria el·líptica, Geometria esfèrica, Geometria euclidiana, Geometria hiperbòlica, Geometria no euclidiana, Gerard de Cremona, Giovanni Girolamo Saccheri, Girolamo Cardano, Gnòmon, Grec, Guersònides, Hülegü, Heptàgon, Heró d'Alexandria, Hexàgon, Hiparc de Nicea, Hipèrbola, Història de les matemàtiques, Homotècia, Ibn al-Bannà, Ibn al-Hàytham, Ibn Muadh al-Jayyaní, Ibn Sahl, Ibn Sahl (matemàtic), Ibn Turk, Ibn Yunus, Ibrahim ibn Sinan, Illa de la Reunió, Imperi Mongol, Imperi Romà d'Orient, Integració, Integral de Darboux, Interpolació, Islam, Joan de Toledo, Johann Heinrich Lambert, Jueus, La quadratura de la paràbola, Lent, Leonardo de Pisa, Lexicografia, Liber Abaci, Lingüística, Llatí, Llei de Snell, Luca Pacioli, Manuscrit, Maqama, Matemàtic, Matemàtica xinesa, Matemàtiques, Matemàtiques a l'Índia, Matemàtiques de Babilònia, Matemàtiques de l'antiga Grècia, Mètode d'exhaustió, Mètodes infinitesimals, Món islàmic, Menelau d'Alexandria, Mesopotàmia, Mesquita, Mesquita Quaraouyine, Mirall, Moros (grup humà), Muhàmmad ibn Ibrahim al-Fazarí, Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, Multiplicació, Musulmà, Nassir-ad-Din at-Tussí, Neil deGrasse Tyson, Nicòmac de Gèrasa, Niccolo Fontana Tartaglia, Nombre, Nombre decimal, Nombre enter, Nombre figurat, Nombre irracional, Nombre π, Nombre negatiu, Nombre perfecte, Nombre poligonal, Nombre positiu, Nombre primer, Nombres amics, Notació posicional, Numeració aràbiga, Numeració índia, Omar Khayyam, Omeies, Orient Mitjà, Papos d'Alexandria, Paraboloide, Paràbola, Pèrsia, Península Ibèrica, Perímetre, Permutació, Perpendicularitat, Persa, Piràmide, Pisa, Polígon, Polinomi, Potenciació, Progressió aritmètica, Projecció azimutal estereogràfica, Projecció cilíndrica, Projecció ortogonal, Punt fix, Quadrat (polígon), Qusta ibn Luqa, Rafael Bombelli, Rectangle, Reflexió, Regiomontanus, Regla de Ruffini, René Descartes, Resta, Samarcanda, Samàwal al-Maghribí, Sànscrit, Sèrie geomètrica, Semblança, Silvestre II, Sistema d'equacions lineals, Sistema sexagesimal, Successió de Fibonacci, Suma, Sumatori de Riemann, Teodosi de Bitínia, Teorema, Teorema de Menelau, Teorema de Wilson, Teorema del cosinus, Teorema xinès del residu, Teoria de nombres, Terna pitagòrica, Thàbit ibn Qurra, Traducció lingüística, Transformació afí, Transformació conforme, Transformació geomètrica, Trapezi, Triangle de Tartaglia, Triangle equilàter, Trigonometria, Trigonometria esfèrica, Trisecció de l'angle, Tronc de con, Versinus, Xàraf-ad-Din at-Tussí, Zenodor (matemàtic), Zero. Ampliar l'índex (219 més) » « Shrink índex

Aberració esfèrica

Mecanisme de l'aberració esfèrica. L'aberració esfèrica és un tipus d'aberració òptica.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Aberració esfèrica · Veure més »

Abjad

Un abjad és un tipus d'escriptura en què hi ha un símbol per a cada fonema consonàntic, anomenat de vegades com a alfabet consonàntic.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Abjad · Veure més »

Abu Mahmud Hamid ibn al-Khidr al-Khudjandi

Abu-Mahmud Hamid ibn al-Khidr al-Khujandí, conegut simplement com a al-Khujandí, (vers 940 - 1000) fou un astrònom i matemàtic persa.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Abu Mahmud Hamid ibn al-Khidr al-Khudjandi · Veure més »

Abu-Jàfar al-Khazin

Abu-Jàfar Muhàmmad ibn al-Hussayn al-Khazin as-Saghaní al-Khurassaní, més conegut senzillament com Abu-Jàfar al-Khazin (Khorasan, 900 - ?, 960), va ser un astrònom i matemàtic musulmà del.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Abu-Jàfar al-Khazin · Veure més »

Abu-Kàmil Xujà

Abu-Kàmil Xujà ibn Àslam ibn Muhàmmad ibn Xujà al-Hàssib al-Misrí (vers 850 - vers 930), més conegut simplement com a Abu-Kàmil Xujà o com al-Hàssib al-Misrí, literalment «el Calculador Egipci» —en àrab أبو كامل شجاع بن أسلمبن محمد بن شجاع الحاسب المصري, Abū Kāmil Xujāʿ b.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Abu-Kàmil Xujà · Veure més »

Abu-l-Wafà Muhàmmad al-Buzajaní

Abu-l-Wafà Muhàmmad al-Buzajaní, de nom complet Abu-l-Wafà Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Yahya ibn Ismaïl ibn al-Abbàs al-Buzajaní (Buzhgan, 10 de juny del 940 - Bagdad, juliol del 998), fou un gran matemàtic àrab d'origen persa, nascut a Buzajan, al Kuhistan.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Abu-l-Wafà Muhàmmad al-Buzajaní · Veure més »

Abu-Nasr Mansur

Abu-Nasr Mansur ibn Alí ibn Iraq (potser Gilan, vers 970 – potser Gazni, vers 1036) va ser un matemàtic i astrònom persa de començaments del, més conegut simplement com a Abu-Nasr Mansur.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Abu-Nasr Mansur · Veure més »

Adelard de Bath

Adelard de Bath (en llatí, Adelardus Bathensis) fou un filòsof anglès del.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Adelard de Bath · Veure més »

Adolf Iuixkévitx

Adolf-Andrei Pàvlovitx Iuixkévitx va ser un historiador de les matemàtiques soviètic.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Adolf Iuixkévitx · Veure més »

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Agricultura · Veure més »

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Al-Àndalus · Veure més »

Al-Baghdadí

Abu-Mansur Abd-al-Qàhir ibn Tàhir ibn Muhàmmad ibn Abd-Al·lah at-Tamimí aix-Xafií al-Baghdadí (Bagdad, vers 980 - 1037) va ser un matemàtic, jurista xafiïta, teòleg aixarita i especialista en aqida.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Al-Baghdadí · Veure més »

Al-Battaní

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Jàbir ibn Sinan al-Battaní al-Harraní as-Sabí, conegut simplement com al-Battaní i pels escriptors medievals europeus com Albategni o Albatenius (Haran, actual Turquia, ≈858 - Samarra, 929), fou un matemàtic i un dels principals astròlegs-astrònoms àrabs.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Al-Battaní · Veure més »

Al-Biruní

Abu-r-Rayhan Muhàmmad ibn Àhmad al-Biruní o Beruni, més conegut simplement com al-Biruní i, de vegades, com al-Khwarizmí (Kath, 15 de setembre del 973 - Gazni 13 de desembre del 1048) fou un erudit musulmà xiïta d'origen persa tadjik.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Al-Biruní · Veure més »

Al-Farabí

Abu-Nasr Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Farabí, més conegut simplement com a al-Farabí i, a Occident, com a Alfarabius o Avennasar (Otrar, Turquestan, ~872 - Damasc, 950), fou un destacat científic i filòsof medieval en llengua àrab.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Al-Farabí · Veure més »

Al-Hajjaj ibn Yússuf ibn Matar

Al-Hajjaj ibn Yússuf ibn Matar va ser un matemàtic de Bagdad del.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Al-Hajjaj ibn Yússuf ibn Matar · Veure més »

Al-Harirí (poeta)

Il·lustració del 1237 de la ''Maqamat Al-Hariri'' Abu-Muhàmmad al-Qàssim ibn Alí ibn Muhàmmad ibn Uthman ibn al-Harirí al-Basrí, conegut senzillament com al-Harirí (Bàssora, 1054 - 10 de setembre de 1120), fou un poeta i filòleg àrab que va donar les seves lletres de noblesa al gènere literari de la maqama (recull d'històries curtes en prosa rimada) creat per l'iranià al-Hamadhaní.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Al-Harirí (poeta) · Veure més »

Al-Kaixí

Ghiyath-ad-Din Jamxid ibn Massud ibn Mahmud al-Kaixí o al-Kaixaní, més conegut simplement com al-Kaixí o al-Kaixaní (Kaixan, cap al 1380 - Samarcanda, 1429), va ser un matemàtic i astrònom persa.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Al-Kaixí · Veure més »

Al-Karají

Abu-Bakr ibn Muhammad ibn al-Hussayn (o al-Hàssan) al-Karají (o al-Karkhí), més conegut simplement com al-Karají (Karaj o Bagdad, 13 d'abril de 953 - ?, 1029), fou un matemàtic àrab de finals del i començaments del.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Al-Karají · Veure més »

Al-Khalil ibn Àhmad al-Farahidí

Abu-Abd-ar-Rahman al-Khalil ibn Àhmad ibn Amr ibn Tamim al-Farahidí al-Azdí al-Yahmadí al-Basrí ——, més conegut com a al-Khalil ibn Àhmad o al-Farahidí, fou un escriptor i filòleg del sud d'Aràbia (actual Oman).

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Al-Khalil ibn Àhmad al-Farahidí · Veure més »

Al-Kindí

Abu-Yússuf Yaqub ibn Ishaq as-Sabbah al-Kindí, més conegut com a al-Kindí (Kufa o Basra, actual Iraq, 801 - Bagdad, 873), va ser un erudit àrab considerat el pare de la filosofia islàmica, la fàlsafa, que recupera la metodologia i el racionalisme dels filòsofs grecs per aplicar-la a l'estudi alcorànic.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Al-Kindí · Veure més »

Al-Mamun (abbàssida)

Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Al-Mamun (abbàssida) · Veure més »

Al-Quhí

Abu-Sahl Wàyjan ibn Rústam al-Quhí o, més senzillament, Abu-Sahl al-Quhí o al-Quhí, va ser un matemàtic i astrònom persa del.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Al-Quhí · Veure més »

Al-Sijzí

Abu-Saïd Àhmad ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Jalil as-Sijzí, més conegut senzillament com a as-Sijzí, fou un matemàtic persa del.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Al-Sijzí · Veure més »

Al-Uqlidissí

Abu-l-Hàssan Àhmad ibn Ibrahim al-Uqlidissí, més conegut simplement com a al-Uqlidissí (vers 920-vers 980) va ser un matemàtic àrab del.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Al-Uqlidissí · Veure més »

Alexandria

Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Alexandria · Veure més »

Alfabet àrab

Lalfabet àrab, altrament dit alifat (d'àlif, la seva primera lletra), té característiques semblants a l'alfabet hebreu, i també és un abjad.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Alfabet àrab · Veure més »

Algèria

Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Algèria · Veure més »

Almagest

Almagest (‘El més gran llibre’) és el nom llatinitzat d'un tractat d'astronomia escrit en el per Claudi Ptolemeu d'Alexandria, província romana d'Egipte.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Almagest · Veure més »

Alquibla

Mur de l'alquibla, amb el mihrab i el minbar, de la mesquita d'Aqsunqur, al Caire Mapamundi centrat en l'alquibla Lalquibla (de l'àrab) és la direcció o orientació cap on cal fer la pregària islàmica.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Alquibla · Veure més »

An-Nayrizí

Abu-l-Abbàs al-Fadl ibn Hàtim an-Nayrizí, conegut simplement com a an-Nayrizí i, a l'Occident cristià, com a Anaritius o Nazirius, fou un matemàtic i astrònom persa dels segles IX-X. No es coneixen gaires dades biogràfiques seves; se sap que va treballar pel califa abbàssida Al-Muhtadí, ja que li va dedicar un tractat sobre els fenòmens meteorològics i un treball per construir un instrument de mesura de la distància dels objectes.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і An-Nayrizí · Veure més »

Anàlisi combinatòria de dades

LAnàlisi combinatòria de dades (en anglès Combinatorial data analysis, CDA) és l'estudi de conjunts de dades on l'ordre dels objectes és important.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Anàlisi combinatòria de dades · Veure més »

Anàlisi numèrica

data.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Anàlisi numèrica · Veure més »

Angle sòlid

Per calcular l'angle sòlid d'un superfície, es projecta l'objecte sobre una esfera de radi conegut. Langle sòlid és l'angle espacial que abasta un objecte vist des d'un punt donat, que es correspon amb la zona de l'espai limitada per una superfície cònica.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Angle sòlid · Veure més »

Angles complementaris

Un parell d'angles complementaris, perquè sumen 90° Dos angles són complementaris quan la suma dels seus valors és 90° Si els dos angles complementaris són adjacents, és a dir que tenen un vèrtex en comú i comparteixen un costat sense tenir cap punt interior en comú, llavors els seus costats no compartits formen un angle recte.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Angles complementaris · Veure més »

Antemi de Tral·les

Antemi de Tral·les (en llatí Anthemius, en grec antic Ἀνθέμιος) (Tral·les, Lídia, Imperi Romà d'Orient, 474 - Constantinoble, id., 533) fou un notable arquitecte, matemàtic i professor.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Antemi de Tral·les · Veure més »

Apicultura

Representació del neolític (fa uns 6.000 anys) de la recol·lecció de la mel segons una pintura de paret a la ''Cueva de la Araña'' a Bicorb País Valencià Lapicultura és una especialització de la ramaderia que consisteix en la cria de l'abella Apis mellifera per l'home per tal d'explotar els productes del rusc.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Apicultura · Veure més »

Apol·loni de Perge

Apol·loni de Perge o Apollonius Pergaeus (en grec: Ἀπολλώνιος) (al voltant de 262 aC - al voltant 190 aC) va ser un geòmetra i astrònom grec conegut pel seu treball sobre les seccions còniques.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Apol·loni de Perge · Veure més »

Argumentació circular

L'argumentació circular o fal·làcia del raonament circular, o de l'ús implícit de la conclusió com a premissa.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Argumentació circular · Veure més »

Aritmètica

Laritmètica (del grec αριθμός.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Aritmètica · Veure més »

Aritmètica (llibre)

Portada de l'edició de 1621, traduïda del grec al llatí per Claude Gaspard Bachet de Méziriac. Aritmètica és un text en grec antic de matemàtica escrit per Diofant d'Alexandria al.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Aritmètica (llibre) · Veure més »

Arquimedes

Arquimedes (Archimedes; Siracusa, -) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer de l'antiga Grècia.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Arquimedes · Veure més »

Arrel cúbica

arxiudata.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Arrel cúbica · Veure més »

Arrel d'una funció

Una arrel d'una funció f(x) és un element x del domini d'aquesta funció tal que Per aquesta raó a vegades també s'anomenen zeros de la funció.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Arrel d'una funció · Veure més »

Arrel enèsima

En matemàtiques, l'arrel enèsima d'un nombre x és un nombre r que, quan s'eleva a n, equival a x: On n és el grau de l'arrel.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Arrel enèsima · Veure més »

Arrel quadrada

Sense descripció.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Arrel quadrada · Veure més »

Aryabhata

Aryabhata va ser un matemàtic i astrònom indi, del segle V dC.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Aryabhata · Veure més »

Astrolabi

vora Lastrolabi planisfèric, usualment anomenat astrolabi, és un instrument astronòmic de mesura i càlcul analògic que reprodueix sobre un disc el moviment aparent de l'esfera celeste entorn de la Terra.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Astrolabi · Veure més »

Astronomia

Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Astronomia · Veure més »

Astronomia de l'antiga Grècia

Lastronomia a l'antiga Grècia comprèn totes les descobertes i innovacions en astronomia fetes pel món hel·lènic.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Astronomia de l'antiga Grècia · Veure més »

Astronomia islàmica medieval

Lastronomia islàmica medieval fa referència als avanços en astronomia fets en el món islàmic sobretot entre els segles  i. Aquest desenvolupament va ser escrit majoritàriament en àrab i va desenvolupar-se a l'Orient Pròxim, el nord d'Àfrica, l'Àndalus i l'Àsia Central.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Astronomia islàmica medieval · Veure més »

Axioma

Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Axioma · Veure més »

Índia

LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Índia · Veure més »

Àfrica del Nord

miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Àfrica del Nord · Veure més »

Àsia Central

L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Àsia Central · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Bagdad · Veure més »

Banu Mussa

Muhàmmad ibn Mussa ibn Xàkir, Àhmad ibn Mussa ibn Xàkir i al-Hàssan ibn Mussa ibn Xàkir van ser tres germans científics que van viure a Bagdad a l'edat d'or de l'islam.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Banu Mussa · Veure més »

Binomi de Newton

Visualització de l'expansió fins a la quarta potència del binomi El Binomi de Newton o teorema del binomi és una fórmula que serveix per a calcular la potència n d'un binomi (a+b).

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Binomi de Newton · Veure més »

Boeci

Tomba de Boeci a San Pietro in Ciel d'Oro, a Pavia Boeci (Roma, c. 480 - Pavia, 525), de nom complet Anici Manli Severí Boeci (Anicius Manlius Severinus Boethius), fou un filòsof cristià, teòleg i escriptor llatí del, que tingué una gran repercussió en l'edat mitjana.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Boeci · Veure més »

Brahmagupta

Brahmagupta (ब्रह्मगुप्त) (598-668) va ser un matemàtic i astrònom indi, del que va escriure dos importants treballs de matemàtiques i astronomia: el Brahma Sphuta Siddhanta, un tractat teòric escrit el 628, i el Khanda Khadyaka, un text d'orientació més pràctica.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Brahmagupta · Veure més »

Bugia (Algèria)

Vista general Vista del front marítim Bugia (en català antic: Bogia;, pronunciat) és una ciutat de situada al golf de Bugia, i és la capital de la província de Bugia, al nord d'Algèria.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Bugia (Algèria) · Veure més »

Caiguda de Constantinoble

La caiguda de Constantinoble (‘Conquesta de Constantinoble’) fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Caiguda de Constantinoble · Veure més »

Califa

Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Califa · Veure més »

Califat

200x200px El terme califat fa referència al primer sistema de govern establert en l'islam i va representar la unitat entorn del líder de l'''umma'' (comunitat musulmana).

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Califat · Veure més »

Califat Abbàssida

Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Califat Abbàssida · Veure més »

Califat de Còrdova

El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Califat de Còrdova · Veure més »

Campanus de Novara

Campanus de Novara va ser un matemàtic i astrònom del, conegut per la seva redacció llatina dels Elements d'Euclides.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Campanus de Novara · Veure més »

Cartografia

projecció emprada La cartografia és l'art i la ciència que té per objecte la representació gràfica d'una àrea geogràfica, habitualment sobre una superfície plana en forma de mapa, plànol o d'altres formes d'expressió cartogràfica.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Cartografia · Veure més »

Casa de la Saviesa

La Casa de la Saviesa (بيت الحكمة, Bayt al-Hikmah) a Bagdad, és considerada la primera universitat de la història i actuà com a centre de difusió del pensament islàmic durant l'edat d'or de l'islam.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Casa de la Saviesa · Veure més »

Cònica

hipèrboles (3). Tipus de seccions còniques En matemàtiques, una secció cònica (o simplement cònica) és una corba obtinguda com la intersecció de la superfície d'un con amb un pla.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Cònica · Veure més »

Còrdova

Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Còrdova · Veure més »

Cercle

Cercle arc és part d'una circumferència Un cercle és el lloc geomètric del pla que inclou els punts que estan a una distància inferior de la llargada d'un segment determinat anomenat radi respecte a un punt fix determinat anomenat centre.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Cercle · Veure més »

Christoph Rudolff

Christoph (o Christoff) Rudolff va ser un matemàtic alemany del, autor de la primera àlgebra en alemany.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Christoph Rudolff · Veure més »

Ciència i tècnica de l'islam

s, Biblioteca Süleymaniye, Istanbul La ciència i tècnica de l'islam es van poder desenvolupar sobretot, encara que amb un suport passatger, i juntament amb la filosofia grega, de la mà del nou Califat Islàmic (Imperi islàmic).

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Ciència i tècnica de l'islam · Veure més »

Cinquè postulat d'Euclides

'''Cinquè postulat d'Euclides''': Les rectes, en perllongar-se s'intersequen. El postulat de les paral·leles o cinquè postulat d'Euclides en geometria, apareix al llibre d'aquest matemàtic grec, Els Elements (300 aC) La geometria euclidiana és l'estudi de la geometria que satisfà tots els axiomes d'Euclides, incloent el cinquè postulat La geometria que és independent del V postulat (és a dir, que assumeix els altres quatre primers) és coneguda com la geometria absoluta.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Cinquè postulat d'Euclides · Veure més »

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Claudi Ptolemeu · Veure més »

Combinació lineal

Un vector \ x es diu que és combinació lineal d'un conjunt de vectors \ A.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Combinació lineal · Veure més »

Compàs perfecte

Gravat original del compàs perfecte, perAl-Quhí El compàs perfecte és un instrument de construcció geomètrica inventada per Al-Quhí, un matemàtic persa del segle X. Aquest objecte s'utilitza per traçar còniques, és a dir, les seccions d'un con de revolució sobre un pla (cercle, hipèrbola, paràbola i el·lipse); però actualment no s'ha trobat cap vestigi arqueològic que corresponent a la seva descripció.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Compàs perfecte · Veure més »

Con

Con Generació d'un con sòlid per revolució. Model 3D d'un con En geometria, un con recte és un sòlid de revolució generat pel gir d'un triangle rectangle al voltant d'un dels catets.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Con · Veure més »

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Conquesta feudal hispànica · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Constantinoble · Veure més »

Corba a l'espai

hèlix circular En matemàtiques, una corba a l'espai és una corba que no està continguda en un pla.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Corba a l'espai · Veure més »

Criptografia

Enigma. La criptografia (o criptologia, del grec κρυπτός, kryptos, "amagat, secret"; i γράφειν, gráphin, "escriptura", o -λογία, -logia, "estudi", respectivament) és, tradicionalment, l'estudi de formes de convertir informació des de la seva forma original cap a un codi incomprensible, de forma que sigui incomprensible pels que no coneguin aquesta tècnica.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Criptografia · Veure més »

Damasc

Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Damasc · Veure més »

Darrer teorema de Fermat

El darrer teorema de Fermat, conegut actualment també com teorema de Wiles-Fermat, afirma que l'equació diofàntica no té cap solució entera per a n > 2 i essent x, y i z diferents de zero.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Darrer teorema de Fermat · Veure més »

Derivada

pendent de la recta que és tangent a la corba. La recta de color vermell és sempre tangent a la corba blava; el seu pendent és la derivada. En càlcul infinitesimal, la derivada és una mesura de com canvia una funció en modificar el valor de les seves variables.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Derivada · Veure més »

Diòptria

La diòptria és la unitat de mesura amb què s'expressa la potència d'una lent o d'un mirall corbat.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Diòptria · Veure més »

Dinastia Idríssida

Extensió dels dominis idríssides La dinastia idríssida fou una nissaga alida, de la branca hassanita, que regnà al Marroc i Tlemcen del 789 al 974.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Dinastia Idríssida · Veure més »

Diocles (geòmetra)

Diocles (en grec antic Διοκλῆς) fou un geòmetra grec de data desconeguda que va escriure περὶ πύριων, una obra mencionada per Eutoci, que parla del seu mètode de dividir una esfera per un pla en un radi donat.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Diocles (geòmetra) · Veure més »

Diofant d'Alexandria

Diofant d'Alexandria (Diophantus, Διόφαντος) fou un matemàtic grec.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Diofant d'Alexandria · Veure més »

Divisió

La divisió és una operació aritmètica que serveix per expressar matemàticament l'acció de repartir una entitat entre un cert nombre d'elements.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Divisió · Veure més »

Divisor

En matemàtiques, un divisor d'un enter n, també anomenat un factor de n, és un enter que divideix n sense deixar residu.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Divisor · Veure més »

Duplicació del cub

La duplicació del cub (també conegut com a problema delià) és un dels tres problemes irresolubles mitjançant una construcció amb regle i compàs de la geometria grega.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Duplicació del cub · Veure més »

Edat d'or de l'islam

Mapa de l'expansió islàmica, 622-750 (marró cap a 622-632; taronja fosc 632-661; taronja clar 661-750) Ledat d'or islàmica està tradicionalment datada entre la meitat del i la meitat del.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Edat d'or de l'islam · Veure més »

El·lipse

El·lipse El·lipse Una el·lipse és el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la suma de les distàncies a dos punts interiors fixos denominats focus, que regeixen l'excentricitat de l'el·lipse: L'equació d'una el·lipse centrada en el punt (0,0) és: on a és la semidistància de l'eix d'abscisses de l'el·lipse, mentre que b és la semidistància sobre l'eix d'ordenades.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і El·lipse · Veure més »

Elements d'Euclides

Fragment d'''Els elements'' d'Euclides, escrit en papir, trobat al jaciment d'Oxirrinco (Oxyrhynchus), Egipte Portada de la primera versió anglesa dels ''Elements'' d'Euclides Els Elements és l'obra més important escrita per Euclides.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Elements d'Euclides · Veure més »

Equació

date.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Equació · Veure més »

Equació de segon grau

Equació quadràtica. 293x293px Una equació de segon grau, anomenada també equació quadràtica, és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que la integren és 2.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Equació de segon grau · Veure més »

Equació de tercer grau

Una equació de tercer grau és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que l'integren és 3.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Equació de tercer grau · Veure més »

Equació lineal

Dues gràfiques d'equacions lineals amb dues variables En matemàtiques, una equació lineal és una equació que pot presentar-se en la forma on x_1, \ldots, x_n són les variables (o incògnites), i b, a_1, \ldots, a_n  són els coeficients, que sovint són nombres reals.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Equació lineal · Veure més »

Esfera

En geometria, una esfera és la superfície formada per tots els punts que es troben a una mateixa distància (anomenada radi) d'un punt donat (anomenat centre) de l'espai.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Esfera · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Espanya · Veure més »

Euclides

Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Euclides · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Europa · Veure més »

Expansió de l'islam

Expansió durant el califat omeia, 661-750 Lexpansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Expansió de l'islam · Veure més »

Factorització dels enters

En teoria de nombres, la factorització dels enters és el procés de trobar quins nombres primers es multipliquen per fer un nombre compost, doncs els divisors no trivials (diferent de l'1 i del mateix nombre).

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Factorització dels enters · Veure més »

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Física · Veure més »

Fórmula d'Heró

Un triangle amb costats ''a'', ''b'', i ''c''. La fórmula d'Heró és un mètode de calcular l'àrea del triangle a partir de les longituds dels costats.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Fórmula d'Heró · Veure més »

Fórmula de Faulhaber

En matemàtiques, la fórmula de Faulhaber, en honor de Johann Faulhaber, expressa la suma de les potències dels primers n nombres naturals com un polinomi en n de grau (p+1), els coeficients dels quals es construeixen a partir dels nombres de Bernoulli.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Fórmula de Faulhaber · Veure més »

Fes

Fes és la tercera ciutat més gran del Marroc, després de Casablanca i Rabat; l'any 2004 tenia una població aproximada de 946.000 habitants.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Fes · Veure més »

Fita superior

En matemàtiques, particularment en teoria de l'ordre i de conjunts, una fita superior o majorant d'un conjunt és un element més gran o igual que qualsevol element de.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Fita superior · Veure més »

Focus (geometria)

El punt F és el focus de l'el·lipse-color vermell, paràbola-verd i hipèrbola-blau. Focus de l'el·lipse En geometria, el focus d'una corba és un punt (o punts) singular, respecte del qual es mantenen constants determinades distàncies relacionades amb els punts d'aquesta corba.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Focus (geometria) · Veure més »

Fracció

Cinc vuitens de pastís de poma Una fracció (o fraccionari) (del llatí fractus, 'trencat') representa una part d'un tot o, d'una manera més general, qualsevol nombre de parts iguals.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Fracció · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і França · Veure més »

François Viète

va ser un matemàtic francès, potser el més rellevant del i conegut, a vegades, com el "pare de l'àlgebra moderna".

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і François Viète · Veure més »

Funció trigonomètrica

Totes les funcions trigonomètriques d'un angle θ es poden construir geomètricament en termes de la circumferència goniomètrica. En matemàtiques, les funcions trigonomètriques són funcions d'un angle.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Funció trigonomètrica · Veure més »

Geometria

Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Geometria · Veure més »

Geometria el·líptica

La geometria el·líptica (anomenada a vegades riemanniana) és un model de geometria no euclidiana de curvatura constant que satisfà només els quatre primers postulats d'Euclides però no el cinquè.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Geometria el·líptica · Veure més »

Geometria esfèrica

varietat, en el triangle corb convex la suma dels angles pot ser superior a 180°. La geometria esfèrica és la geometria de la superfície bidimensional d'una esfera.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Geometria esfèrica · Veure més »

Geometria euclidiana

Euclides d'Alexandria La geometria euclidiana és la part de la geometria que estudia els objectes o figures i les seves relacions en un espai on es compleixen els cinc postulats d'Euclides i les cinc nocions comunes.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Geometria euclidiana · Veure més »

Geometria hiperbòlica

La geometria hiperbòlica (o Lobatxevskiana) és un model de geometria que satisfà només els quatre primers postulats de la geometria euclidiana.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Geometria hiperbòlica · Veure més »

Geometria no euclidiana

La geometria no euclidiana es diferencia de la geometria euclidiana perquè, en aquesta mena de geometria, el cinquè postulat d'Euclides no és vàlid.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Geometria no euclidiana · Veure més »

Gerard de Cremona

Gerard de Cremona, (Gerardus Cremonensis) (1114-1187), fou un prolífic traductor d'obres científiques i filosòfiques àrabs al llatí dins del que es coneix com a escola de traductors de Toledo.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Gerard de Cremona · Veure més »

Giovanni Girolamo Saccheri

Giovanni Girolamo Saccheri va ser un matemàtic jesuïta italià conegut per ser un dels precursors de la geometria no euclidiana.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Giovanni Girolamo Saccheri · Veure més »

Girolamo Cardano

Gerolamo Cardano, o Girolamo Cardan (Pavia, 24 de setembre de 1501 - Roma, 21 de setembre de 1576) fou un famós matemàtic del Renaixement, metge, astròleg, jugador de jocs d'atzar i filòsof.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Girolamo Cardano · Veure més »

Gnòmon

Petit gnòmon horitzontal Un gnòmon és un estil, tija o columna que, per la posició i llargària de la seva ombra, serveix com a indicador.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Gnòmon · Veure més »

Grec

La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Grec · Veure més »

Guersònides

Leví ben Guerson, conegut pels escriptors cristians com a Guersònides, Leo de Bannolis o Balneolis, Leo Judaeus i pels escriptors hebreus com a RaLBaG (acrònim de Rabí Leví Ben Guerson) va ser un erudit jueu del, que va escriure sobre teologia, filosofia, matemàtiques i astronomia.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Guersònides · Veure més »

Hülegü

Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-kan de Pèrsia (1256-1265).

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Hülegü · Veure més »

Heptàgon

Heptàgon regular En geometria, un heptàgon és un polígon amb set costats i set angles.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Heptàgon · Veure més »

Heró d'Alexandria

Heró d'Alexandria (Heron, ὁ Ἀλεξανδρεύς") va ser un enginyer, inventor i matemàtic de procedència grega, considerat un personatge clau per la ciència antiga durant el període Hel·lenístic clàssic.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Heró d'Alexandria · Veure més »

Hexàgon

Bresca de mel En geometria, un hexàgon correspon a qualsevol polígon de sis costats.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Hexàgon · Veure més »

Hiparc de Nicea

va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grec.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Hiparc de Nicea · Veure més »

Hipèrbola

Hipèrbola Una hipèrbola o hipèrbole es defineix com el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la diferència de les distàncies a dos punts fixos denominats focus.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Hipèrbola · Veure més »

Història de les matemàtiques

La història de les matemàtiques relata l'evolució dels descobriments matemàtics al llarg de la història.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Història de les matemàtiques · Veure més »

Homotècia

Homotècia amb centre O i on λ>1. Una homotècia és una transformació geomètrica del pla o de l'espai en la qual es compleixen dues condicions: cada punt i la seva imatge estan alineats amb un punt fix O anomenat centre d'homotècia i s'estableix una relació constant λ entre els segments que uneixen el centre d'homotècia amb cada punt i la seva imatge.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Homotècia · Veure més »

Ibn al-Bannà

Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Muhàmmad ibn Uthman al-Azdí, més conegut com a Ibn al-Bannà (literalment «el fill de l'arquitecte»), va ser un matemàtic magrebí dels segles  i.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Ibn al-Bannà · Veure més »

Ibn al-Hàytham

Abu-Alí al-Hàssan ibn al-Hàssan (o Hussayn) ibn al-Hàytham al-Basrí al-Misrí, més conegut simplement com a Ibn al-Hàytham o, a Occident, com a Alhazen (Bàssora, actual Iraq, ~965 - el Caire, actual Egipte, 1040) va ser un matemàtic, físic i astrònom àrab xiïta de l'edat d'or de l'islam que va fer importants contribucions als principis de l'òptica i a la concepció del mètode científic.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Ibn al-Hàytham · Veure més »

Ibn Muadh al-Jayyaní

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Muadh al-Jayyaní va ser un matemàtic andalusí del.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Ibn Muadh al-Jayyaní · Veure més »

Ibn Sahl

Abu-Ishaq Ibahim ibn Sahl al-Israïlí al-Ixbilí, més conegut senzillament com a Ibn Sahl (Sevilla 1212- a la mar entre Ceuta i Tunis, 1251) fou un dels més grans poetes andalusins del d'una família jueva de Sevilla, però musulmà devot (tot i que bevia vi).

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Ibn Sahl · Veure més »

Ibn Sahl (matemàtic)

3-540-22039-9 https://books.google.cat/books?vid.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Ibn Sahl (matemàtic) · Veure més »

Ibn Turk

Abu-l-Fadl Abd-al-Hamid ibn Wassi ibn Turk al-Khuttalí al-Jilí, més conegut com a Abd-al-Hamid ibn Turk o simplement com a Ibn Turk, va ser un matemàtic en llengua àrab d'origen turc del segle IX.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Ibn Turk · Veure més »

Ibn Yunus

Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Saïd Abd-ar-Rahman ibn Àhmad ibn Yunus as-Sadafí al-Misrí, més conegut simplement com a Ibn Yunus —en àrab ابن يونس— (vers 950-1009), fou un dels principals astrònoms i matemàtics musulmans, natural d'Egipte.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Ibn Yunus · Veure més »

Ibrahim ibn Sinan

Ibrahim ibn Sinan ibn Thàbit ibn Qurra (Bagdad, 908-946) fou un matemàtic i astrònom persa del.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Ibrahim ibn Sinan · Veure més »

Illa de la Reunió

La Reunió (en francès La Réunion) és una illa africana a l'oceà Índic, del grup de les Mascarenyes, que forma un departament i una regió d'ultramar (ROM-DOM) francès.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Illa de la Reunió · Veure més »

Imperi Mongol

L'Imperi Mongol, fundat per Genguis Khan al, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Imperi Mongol · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Integració

La integral definida d'una funció representa l'àrea limitada per la gràfica de la funció amb signe positiu quan la funció té valors positius i negatiu quan en té de negatius. El concepte d'integració és un concepte fonamental de les matemàtiques avançades, especialment en els camps del càlcul i de l'anàlisi matemàtica.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Integració · Veure més »

Integral de Darboux

En càlcul, la integral de Darboux és una de les possibles definicions d'integral d'una funció.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Integral de Darboux · Veure més »

Interpolació

En anàlisi numèrica, la interpolació és l'obtenció de noves dades a partir d'un nombre discret de dades originals.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Interpolació · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Islam · Veure més »

Joan de Toledo

Joan de Toledo o John of Toledo (mort el 1275) va ser un cardenal cistercenc anglès.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Joan de Toledo · Veure més »

Johann Heinrich Lambert

Johann Heinrich Lambert (Mülhausen, Alsàcia, 26 d'agost, 1728 - Berlín, 25 de setembre 1777) fou un matemàtic, físic, astrònom i filòsof alsacià.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Johann Heinrich Lambert · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Jueus · Veure més »

La quadratura de la paràbola

La quadratura de la paràbola fou un dels tractats del matemàtic grec Arquimedes que es referien principalment al mètode d’exhaustió (és a dir, essencialment al càlcul integral).

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і La quadratura de la paràbola · Veure més »

Lent

Lent Una lent és un dispositiu, tradicionalment en vidre, destinat a fer convergir o divergir la llum; en altres paraules, és un sistema òptic, format per un medi o un objecte, que concentra o dispersa raigs de llum.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Lent · Veure més »

Leonardo de Pisa

Leonardo de Pisa (1175 – c. 1250), també conegut com a Leonardo Pisano, Leonardo Bonacci, Leonardo Fibonacci o, de forma més comuna, simplement Fibonacci, va ser un matemàtic italià, potser un dels matemàtics amb més talent de l'edat mitjana.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Leonardo de Pisa · Veure més »

Lexicografia

La lexicografia és la matèria de la lingüística aplicada que s'ocupa de la confecció de diccionaris i altres repertoris lèxics.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Lexicografia · Veure més »

Liber Abaci

Una pàgina del ''Liber Abaci'' de la Biblioteca Nazionale di Firenze Liber abaci (1202) és un llibre històric sobre aritmètica escrit per Leonardo de Pisa, més conegut com a Fibonacci.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Liber Abaci · Veure més »

Lingüística

La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Lingüística · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Llatí · Veure més »

Llei de Snell

Refracció La llei de Snell és una fórmula simple utilitzada per a calcular l'angle de refracció de la llum en travessar la superfície de separació entre dos medis de propagació de la llum (o qualsevol ona electromagnètica) amb índex de refracció diferent.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Llei de Snell · Veure més »

Luca Pacioli

Luca Pacioli o fra Luca Bartolomeo Pacioli —també Paciolo, Paccioli o Paciolus— (Borgo Sansepolcro c. 1445- Sansepolcro 1514 o 1517) fou un cèlebre franciscà i -especialment- matemàtic italià, un dels pioners del càlcul de probabilitats i realitzador de grans aportacions a la comptabilitat.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Luca Pacioli · Veure més »

Manuscrit

Clergue a l'''scriptorium'' d'un monestir copiant un manuscrit Un manuscrit (del llatí manu scriptus) és com indica el seu nom un text 'escrit a mà', sovint per clergues.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Manuscrit · Veure més »

Maqama

Miniatura en una edició de les ''Maqamat'' d'al-Harirí ('Iraq, ca. 1225-1235) La maqama —en àrab مقامة, maqāma, pl.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Maqama · Veure més »

Matemàtic

Leonhard Euler (1707-1783) és àmpliament considerat un dels matemàtics més importants de la història. Representació anacrònica d'Hipàcia en el mural feminista de Gandia Un/a matemàtic/a és una persona l'àrea primària d'estudi i investigació de la qual és la matemàtica.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Matemàtic · Veure més »

Matemàtica xinesa

Demostració visual per al teorema de Pitàgores de costats de longitud (3, 4, 5) donada per Zhou Bi Suan Jing 500-200 a. C. Sistema numèric tal com es produeix en inscripcions oraculars sobre os. La matemàtica xinesa és la matemàtica desenvolupada al llarg de la història de la Xina.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Matemàtica xinesa · Veure més »

Matemàtiques

Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Matemàtiques · Veure més »

Matemàtiques a l'Índia

Teorema de Brahmagupta Les matemàtiques a l'Índia van tenir una importància cabdal en la cultura occidental amb el llegat de les seves xifres, incloent el zero com a valor nul.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Matemàtiques a l'Índia · Veure més »

Matemàtiques de Babilònia

decimals. 1 + 24/60 + 51/60² + 10/60³.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Matemàtiques de Babilònia · Veure més »

Matemàtiques de l'antiga Grècia

Una il·lustració de la prova d'Euclides del Teorema de Pitàgores. Matemàtiques de l'antiga Grècia, tal com és utilitzat el terme en aquest article, fa referència a les matemàtiques escrites en grec antic, desenvolupades des del segle VII aC al al voltant de les ribes de la Mediterrània Oriental.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Matemàtiques de l'antiga Grècia · Veure més »

Mètode d'exhaustió

El mètode d'exhaustió és un mètode per a trobar l'àrea d'una superfície plana limitada per una corba a base d'inscriure-li una successió de polígons les àrees dels quals convergeixen cap a l'àrea de la superfície que els conté.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Mètode d'exhaustió · Veure més »

Mètodes infinitesimals

Els mètodes infinitesimals són una classe específica de problemes que requereixen la recerca dels passos del límit, els processos infinits i la continuïtat per tal de trobar la solució.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Mètodes infinitesimals · Veure més »

Món islàmic

Mapa mostrant, de més fosc a més clar, la densitat de població de musulmans al món l'any 2009 La noció de món islàmic es pot entendre de dues maneres: en un sentit cultural es refereix a la comunitat dels musulmans (lumma), és a dir els practicants de l'islam, que compta uns 1.600 milions de persones, el que representa aproximadament una cinquena part de la població mundial.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Món islàmic · Veure més »

Menelau d'Alexandria

Menelau d'Alexandria (en: Menelaus, en) fou un matemàtic grec del segle I dC.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Menelau d'Alexandria · Veure més »

Mesopotàmia

Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Mesopotàmia · Veure més »

Mesquita

Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Mesquita · Veure més »

Mesquita Quaraouyine

La mesquita de Quaraouyine o d'al-Qarawiyyín (literalment ‘mesquita dels de Kairuan’) de Fes és una de les mesquites més importants del Marroc.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Mesquita Quaraouyine · Veure més »

Mirall

Un càntir reflectit en un '''espill'''. Mirall egipci. Louvre. Reflexió dels raigs de llum en un mirall pla. Esquema d'inversió de la imatge. Esquema d'un reflector. Un mirall (del llatí vulgar miraculum, i aquest del verb llatí miror, meravellar-se, admirar) o espill (del llatí speculum, mirall) és un cos opac, amb una superfície llisa i polida, capaç de reflectir regularment la llum que rep.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Mirall · Veure més »

Moros (grup humà)

''Moros del nord de l'Àfrica''. Fotografia de ''National Geographic'' de 1917 ''Gypsies and Moors in Northern Africa'' El terme moros o magribins (també anomenat magrebins) fa referència a les persones originàries de la regió nord-occidental de l'Àfrica, el Magrib.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Moros (grup humà) · Veure més »

Muhàmmad ibn Ibrahim al-Fazarí

Muhàmmad ibn Ibrahim ibn Habib ibn Sulayman Ibn Sàmura ibn Júndub al-Fazarí, més conegut senzillament com Muhàmmad ibn Ibrahim al-Fazarí (Kufa, 746 - Bagdad, 806) va ser un astrònom, filòsof, i matemàtic àrab musulmà, considerat una de les persones més importants dins del seu àmbit de treball en l'edat daurada de la ciència islàmica.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Muhàmmad ibn Ibrahim al-Fazarí · Veure més »

Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí

Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, conegut normalment com a al-Khwarazmí o al-Khuwarizmí (c. 780 - c. 850), fou un matemàtic, geògraf i astròleg/astrònom.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí · Veure més »

Multiplicació

Propietat commutativa: 3 × 4.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Multiplicació · Veure més »

Musulmà

260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Musulmà · Veure més »

Nassir-ad-Din at-Tussí

Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn al-Hàssan at-Tussí, més conegut com a Nassir-ad-Din at-Tussí o, senzillament, at-Tussí (Tus, 18 de febrer de 1201– Khadimanin, a prop de Bagdad, 26 de juny de 1274) va ser un astròleg/astrònom, matemàtic, filòsof i metge persa.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Nassir-ad-Din at-Tussí · Veure més »

Neil deGrasse Tyson

és un astrofísic estatunidenc i divulgador científic.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Neil deGrasse Tyson · Veure més »

Nicòmac de Gèrasa

Nicòmac (en Nicomachus Gerasenus; c. 60 - 120 dC) fou un matemàtic de l'antiga Grècia natural de Gèrasa (Síria).

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Nicòmac de Gèrasa · Veure més »

Niccolo Fontana Tartaglia

Corbes balístiques de Tartaglia il·lustrant una edició de 1606 Niccolò Fontana, anomenat Tartaglia ('El Quec'), nascut a Brescia el 1499 i mort a Venècia el 13 de desembre de 1557, era un matemàtic italià.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Niccolo Fontana Tartaglia · Veure més »

Nombre

Un nombre (també número, segons l'AVL) és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Nombre · Veure més »

Nombre decimal

Deu dits en dues mans, el possible origen del comptatge decimal Els nombres decimals o sistema decimal estan basats en els múltiples del nombre 10.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Nombre decimal · Veure més »

Nombre enter

Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Nombre enter · Veure més »

Nombre figurat

El terme nombre figurat és utilitzat per diferents escriptors per als membres dels diferents conjunts de nombres, generalitzant a partir dels nombres triangulars a diferents formes (nombres rectangulars, o nombres poligonals) i diferents dimensions (nombres polièdrics).

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Nombre figurat · Veure més »

Nombre irracional

Un nombre irracional és un nombre real que no és racional, és a dir, que no es pot expressar com una fracció \tfrac, a la qual a i b són enters, i b és diferent de 0.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Nombre irracional · Veure més »

Nombre π

En matemàtiques, π és la constant d'Arquimedes, una constant que relaciona el diàmetre de la circumferència amb la longitud del seu perímetre.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Nombre π · Veure més »

Nombre negatiu

Un nombre negatiu és un nombre que està per sota de 0, és a dir, que és menor que zero.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Nombre negatiu · Veure més »

Nombre perfecte

Un nombre perfecte és un enter que és igual a la suma dels seus divisors positius, excepte ell mateix.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Nombre perfecte · Veure més »

Nombre poligonal

En matemàtiques, un nombre poligonal és un nombre representat com a punts o còdols arranjats en forma d'un polígon regular.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Nombre poligonal · Veure més »

Nombre positiu

Un nombre real n és positiu si i només si és més gran que 0, és a dir, quan ni forma part del conjunt dels nombres negatius ni és 0.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Nombre positiu · Veure més »

Nombre primer

Un nombre primer és un nombre enter superior a 1 que admet exactament dos divisors: 1 i ell mateix.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Nombre primer · Veure més »

Nombres amics

Els nombres amics són dos nombres enters relacionats de manera que la suma dels divisors propis del primer és igual al segon, i la suma dels divisors propis del segon és igual al primer.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Nombres amics · Veure més »

Notació posicional

La notació posicional és un sistema de numeració en el qual cada dígit té un valor diferent depenent de la seva posició relativa.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Notació posicional · Veure més »

Numeració aràbiga

Nombres europeus i àrabs en un camí ferm a Abu Dhabi La numeració aràbiga és la representació dels nombres més utilitzada avui dia.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Numeració aràbiga · Veure més »

Numeració índia

La numeració índia és un sistema de numeració utilitzat actualment al subcontinent indi (que comprèn l'Índia, Pakistan, Bangladesh, Nepal i Myanmar); està basat en l'agrupació de dos decimals, en lloc dels tres decimals que s'utilitzen a la majoria de parts del món.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Numeració índia · Veure més »

Omar Khayyam

Omar Khayyam (Ghiyās od-Dīn Abul-Fatah Omār ibn Ibrāhīm Khayyām Nishābūrī) (Nixapur, Ariana, 18 de maig de 1048 – 4 de desembre de 1131) fou un poeta, matemàtic, filòsof i astrònom persa.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Omar Khayyam · Veure més »

Omeies

Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Omeies · Veure més »

Orient Mitjà

L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Orient Mitjà · Veure més »

Papos d'Alexandria

Papos d'Alexandria o Pap d'Alexandria (Pappus, Πάππος) fou el darrer gran geòmetra de la Grècia clàssica.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Papos d'Alexandria · Veure més »

Paraboloide

Paraboloide de revolució. En aquesta posició, les seccions per qualsevol pla vertical produeixen paràboles i per qualsevol pla horitzontal produeixen cercles. Paraboloide hiperbòlic. En aquesta posició, les seccions per qualsevol pla vertical produeixen paràboles i per qualsevol pla horitzontal hipèrboles. Un paraboloide és la superfície quàdrica tal que en cada un dels seus punts de la superfície hi podem fer passar un pla de manera que la secció de la superfície per aquest pla sigui una paràbola.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Paraboloide · Veure més »

Paràbola

320x320pxUna paràbola és un tipus de corba plana oberta amb un eix de simetria.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Paràbola · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Pèrsia · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Península Ibèrica · Veure més »

Perímetre

El perímetre és la distància al voltant d'una figura bidimensional, o la mesura de la distància al voltant d'un objecte (la llargada del seu contorn). El perímetre d'un objecte o figura geomètrica és la longitud del seu contorn.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Perímetre · Veure més »

Permutació

Les 6 permutacions de 3 boles Permutació en matemàtiques, és una noció que té significats lleugerament diferents, tots ells relacionats amb l'acte de permutar (rearranjar) objectes o valors.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Permutació · Veure més »

Perpendicularitat

La semirrecta AB és perpendicular a la recta CD, perquè els dos angles que conforma són de 90 graus (en taronja i blau, respectivament) En geometria, la perpendicularitat és una relació entre dues varietats que es produeix quan formen un angle de 90° (angle recte, angle normal).

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Perpendicularitat · Veure més »

Persa

El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Persa · Veure més »

Piràmide

Piràmide quadrangular Una piràmide (del grec: πυραμίς pyramís) és un políedre format per la unió dels vèrtex d'una base amb un punt.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Piràmide · Veure més »

Pisa

Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Pisa · Veure més »

Polígon

Exemples de diferents tipus de polígons En geometria, un polígon és una figura plana formada per un nombre finit de segments lineals seqüencials (línia poligonal).

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Polígon · Veure més »

Polinomi

Un polinomi és una expressió algebraica formada per la suma o resta de diversos monomis no semblants, anomenats termes del polinomi.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Polinomi · Veure més »

Potenciació

base 2 (blau) i base ½ (cian). Cada corba passa pel punt (0,1) perquè qualsevol nombre diferent de zero elevat a zero és u. En ''x''.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Potenciació · Veure més »

Progressió aritmètica

En matemàtiques, una progressió aritmètica és una successió matemàtica de nombres tals que la diferència de dos termes successius qualssevol de la seqüència és una constant, quantitat anomenada diferència de la progressió o simplement diferència.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Progressió aritmètica · Veure més »

Projecció azimutal estereogràfica

Esquema il·lustratiu d'una projecció azimutal estereogràfica. La projecció azimutal estereogràfica és una projecció cartogràfica azimutal que manté els angles respecte al centre, però no les distàncies ni les àrees relatives.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Projecció azimutal estereogràfica · Veure més »

Projecció cilíndrica

Projecció cilíndrica. Una projecció cilíndrica és una projecció geogràfica que usa un cilindre tangent a l'esfera terrestre, col·locat de tal manera que el paral·lel de contacte és la Línia de l'equador.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Projecció cilíndrica · Veure més »

Projecció ortogonal

La projecció ortogonal del segment ''' AB ''' sobre la recta ''' L ''' és el segment ''' PQ '''. Una projecció ortogonal és, en geometria euclidiana, aquella en què les rectes projectants auxiliars són perpendiculars al pla de projecció, establint una relació entre tots els punts de l'element projectant amb els projectats.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Projecció ortogonal · Veure més »

Punt fix

Una funció amb tres punts fixos En matemàtiques, un punt fix d'una funció és un punt la imatge del qual per la funció és ell mateix.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Punt fix · Veure més »

Quadrat (polígon)

Un quadrat de costat de longitud a. Un quadrat és un polígon regular de quatre costats iguals amb angles rectes (de 90°), és a dir, els seus quatre costats tenen la mateixa longitud i els seus quatre angles la mateixa mesura.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Quadrat (polígon) · Veure més »

Qusta ibn Luqa

Qusta ibn Luqa, també conegut com a Costa ben Luca o Constabulus (Baalbek, Califat Abbàssida, 820 – Armènia, 912) va ser un metge, filòsof, astrònom, matemàtic i traductor cristià melquita sirià durant l'edat d'or de l'islam.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Qusta ibn Luqa · Veure més »

Rafael Bombelli

Rafael Bombelli va ser un matemàtic i enginyer italià, del, conegut per haver estat el primer a intuir els nombres imaginaris.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Rafael Bombelli · Veure més »

Rectangle

Rectangle de base 5 i altura 4. El seu perímetre és 18 i la superficie 20 Un rectangle és un polígon quadrilàter del grup dels paral·lelograms tal que tots els seus angles són angles rectes.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Rectangle · Veure més »

Reflexió

Reflexió del mont Hood sobre el llac Mirror d'Oregon (Estats Units) La reflexió és el canvi de la direcció o del sentit de propagació d'un front d'ona en una interfície (superfície de separació) entre dos medis diferents de tal manera que el front d'ona retorna cap al medi en el qual s'havia originat.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Reflexió · Veure més »

Regiomontanus

Johannes Müller Regiomontanus (6 de juny a Königsberg in Bayern (Franconia), 1436 - 6 de juliol a Roma, 1476 va ser un prolífic astrònom i matemàtic alemany. El seu nom real és Johannes Müller von Königsberg, i el seu sobrenom, Regiomontanus, prové de la traducció llatina del nom de la ciutat alemanya on va néixer: Königsberg (Montanus real o Montanus Regia). No obstant, Regiomontano va emprar en la seva vida nombrosos noms, per exemple, en la seva inscripció a la Universitat apareix com Johannes Molitoris de Künigsperg en el qual empra Molitoris com a versió llatinizada de 'Müller'. Existeixen altres variants que inclouen Johannes Germanus (Joan Alemany), Johannes Francus (Joan de Franconia), Johann von Künigsperg (Joan de Königsberg), i, finalment, amb accent francès Joannes de Montanus Regio.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Regiomontanus · Veure més »

Regla de Ruffini

En matemàtiques, la regla de Ruffini (o mètode de Ruffini) és un procediment que permet dividir de manera eficient un polinomi qualsevol entre un binomi de la forma x-r. També permet verificar si un nombre r és arrel d'un polinomi, i factoritzar-lo en binomis de la forma x-r. La regla de Ruffini rep el seu nom del matemàtic italià Paolo Ruffini, que en va donar una descripció l'any 1804.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Regla de Ruffini · Veure més »

René Descartes

René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і René Descartes · Veure més »

Resta

"5 - 2.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Resta · Veure més »

Samarcanda

Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Samarcanda · Veure més »

Samàwal al-Maghribí

Abu-Nasr Samàwal ibn Yahya ibn Abbàs al‐Maghribí (o al‐Andalussí) (Bagdad, vers 1130 - Maragha, vers 1180) va ser un matemàtic, astrònom i metge del, més conegut simplement com a Samàwal o Samàwal al-Maghribí.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Samàwal al-Maghribí · Veure més »

Sànscrit

El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand. El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com es mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap al. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el grec antic a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del subcontinent indi, particularment a l'Índia, al Pakistan, a Sri Lanka i al Nepal. Literalment, vol dir 'perfectament fet'. Ve de sam ('completament') i krita ('fet, obra'), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma ('acció'), i amb el llatí crim ('fet discernible'). El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial en els rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.Burrow, T. (2001). Sanskrit language, Motilal Banarsidass, (en anglès). El seu text més antic conegut és el Rigveda. En aquest idioma, van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que s'escrigueren durant el període medieval de l'Índia. Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Pāṇini (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular els alemanys al, trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec antic o les llengües germàniques, i suggeriren allò que més tard es diria ''llengües indoeuropees'', entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Sànscrit · Veure més »

Sèrie geomètrica

La suma de les àrees dels quadrats porpra és un terç de l'àrea del quadrat gran. En matemàtiques, una sèrie geomètrica és una sèrie, els termes de la qual estan en progressió geomètrica, per tant el quocient entre dos termes successius és una constant.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Sèrie geomètrica · Veure més »

Semblança

Les formes geomètriques del mateix color són semblants Es diu que entre dos objectes hi ha una relació de semblança si es pot establir una relació entre els punts d'un dels objectes i els punts de l'altre de forma que la distància entre qualsevol parell de punts després de la transformació sigui la mateixa d'abans multiplicada per una constant.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Semblança · Veure més »

Silvestre II

fou un Papa de l'Església Catòlica, el primer d'origen occità.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Silvestre II · Veure més »

Sistema d'equacions lineals

Cada equació d'un sistema d'equacions amb tres variables determina un pla. Resoldre el sistema és trobar els punt d'intersecció de tots els plans. En el sistema representat de la il·lustració determina tres plans (tres equacions) que es tallen en un punt, de manera que el sistema té una única solució (sistema compatible determinat). En matemàtiques, un sistema d'equacions lineals és un conjunt d'equacions lineals que comparteixen el mateix conjunt de variables o incògnites.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Sistema d'equacions lineals · Veure més »

Sistema sexagesimal

El sistema sexagesimal és un sistema de representació numèrica (sistema de numeració) en base seixanta.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Sistema sexagesimal · Veure més »

Successió de Fibonacci

Un enrajolat amb quadrats els costats dels quals tenen una longitud de nombres de Fibonacci successius Una espiral de Fibonacci, creada dibuixant arcs que connecten les cantonades oposades de quadrats de l'enrajolament de Fibonacci, mostrat al gràfic anterior. És la denominada espiral daurada. La successió de Fibonacci és una successió matemàtica de nombres naturals tal que cada un dels seus termes és igual a la suma dels dos anteriors.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Successió de Fibonacci · Veure més »

Suma

La suma o addició és una operació aritmètica bàsica que permet saber la quantitat total d'elements d'un conjunt com a resultat d'ajuntar tots els elements de dos conjunts inicials.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Suma · Veure més »

Sumatori de Riemann

En matemàtiques, un sumatori de Riemann és un mètode per aproximar l'àrea entre el gràfic d'una corba i l'eix x; és a dir una aproximació de la integral.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Sumatori de Riemann · Veure més »

Teodosi de Bitínia

Teodosi de Bitínia (Theodosius) va ser un matemàtic i astrònom grec nascut a Bitínia (a l'actual Turquia) al o potser al, cèlebre per ser l'autor de Les Esfèriques, un recull de tots els coneixements coneguts en aquell temps sobre la geometria de les esferes.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Teodosi de Bitínia · Veure més »

Teorema

editor.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Teorema · Veure més »

Teorema de Menelau

Il·lustració del teorema de Menelau.''E'', ''D'' i ''F'' estan alineats, per tant, s'ha de complir la relació que es mostra al text. Cal tenir en compte que, en aquest cas, la longitud ''BF'' pren valor negatiu. En geometria euclidiana, el teorema de Menelau, atribuït a Menelau d'Alexandria, estableix la condició suficient i necessària perquè tres punts diferents situats a cada un dels costats d'un triangle, o a les prolongacions d'aquests, estiguin alineats.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Teorema de Menelau · Veure més »

Teorema de Wilson

El teorema de Wilson, atribuït a John Wilson (1741-1793), però demostrat per Lagrange el 1771, estableix que, el nombre enter p és primer si, i només si, (p - 1)! \equiv -1 \ (\hbox\ p) això és, si i només si, (p - 1)! + 1 és divisible entre p. ---- El teorema de Wilson recull el fet que p és primer si, i només si, l'anell \mathbb_ és íntegre (i, per ser finit, un cos).

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Teorema de Wilson · Veure més »

Teorema del cosinus

Fig. 1 - Un triangle. En trigonometria, el teorema del cosinus és una identitat, referida a un triangle qualsevol, que relaciona les longituds dels seus costats amb el cosinus d'un dels seus angles.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Teorema del cosinus · Veure més »

Teorema xinès del residu

El teorema xinès del residu és un resultat d'aritmètica modular que tracta de la resolució de sistemes de congruències.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Teorema xinès del residu · Veure més »

Teoria de nombres

Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són «fàcils d'entendre per als no matemàtics», però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Teoria de nombres · Veure més »

Terna pitagòrica

Representació de les ternes pitagòriques amb ''c'' En matemàtiques, especialment dins la teoria de nombres, una terna pitagòrica és formada per tres nombres naturals a, b i c tals que a²+b².

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Terna pitagòrica · Veure més »

Thàbit ibn Qurra

Abu-l-Hàssan Thàbit ibn Qurra ibn Marwan o, més senzillament, Thàbit ibn Qurra (ثابت بن قرة, Ṯābit b. Qurra) (Haran, vers 836 - Bagdad, 18 de febrer de 901) va ser un matemàtic i astrònom que va viure a Bagdad a l'edat d'or de l'Islam.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Thàbit ibn Qurra · Veure més »

Traducció lingüística

La Pedra de Rosetta Una traducció és la interpretació del significat d'un text i la seva corresponent transformació en un text equivalent que reprodueix el mateix missatge en una llengua diferent.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Traducció lingüística · Veure més »

Transformació afí

translació. En matemàtiques, i més concretament en l'àmbit de la geometria, una transformació afí, aplicació afí o una afinitat (del llatí affīnĭtas, "semblança") és una funció entre espais afins que conserva els punts, les rectes i els plans.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Transformació afí · Veure més »

Transformació conforme

Una graella rectangular (a dalt) i la seva imatge en aplicar una transformació conforme f (a sota). Es pot veure com f mapeja rectes que s'intersecten en angles de 90° a parelles de corbes que se segueixen tallant formant angles de 90°. En matemàtiques, una transformació conforme és una funció que localment preserva els angles, però no necessàriament les longituds.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Transformació conforme · Veure més »

Transformació geomètrica

Una transformació geomètrica és qualsevol bijecció d'un conjunt que tingui alguna estructura geomètrica cap a si mateix o cap a un altre conjunt d'aquest tipus.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Transformació geomètrica · Veure més »

Trapezi

Un trapezi és un quadrilàter simple i convex amb com a mínim dos costats paral·lels.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Trapezi · Veure més »

Triangle de Tartaglia

xifres superiors. El triangle de Tartaglia, també anomenat triangle de Pascal, és un esquema matemàtic utilitzat per a la potenciació de binomis.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Triangle de Tartaglia · Veure més »

Triangle equilàter

Un triangle equilàter és una figura geomètrica plana limitada per tres segments rectes d'igual longitud.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Triangle equilàter · Veure més »

Trigonometria

En un robot industrial de tipus antropomòrfic, com el de la figura, els motors controlen els angles relatius entre les barres. Cal aplicar la '''trigonometria''' per determinar els angles que ha d'assolir per tal que la mà del robot se situï en una posició donada. La trigonometria (del grec: "la mesura de triangles") és una branca de les matemàtiques que tracta les relacions internes dels triangles.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Trigonometria · Veure més »

Trigonometria esfèrica

Triangle esfèric trirectangle ('' els seus angles sumen ''': 270°). La trigonometria esfèrica és un conjunt de relacions anàlogues a les de la trigonometria plana, però en aquest cas, amb angles i distàncies disposades sobre una esfera.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Trigonometria esfèrica · Veure més »

Trisecció de l'angle

Alguns angles. Regles. Els regles mostrats estan marcats — un regle ideal està sense marcar. compàs. El problema de trisecar l'angle és un problema clàssic de construcció amb regle i compàs dels antics matemàtics grecs.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Trisecció de l'angle · Veure més »

Tronc de con

Tronc de con. Model 3D del tronc de con. Tronc de con. El tronc de con és un sòlid de revolució. El tronc de con, con truncat o tronc de Garófalo és un sòlid de revolució generat per un trapezi rectangle en prendre com a eix de gir el costat perpendicular a les bases.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Tronc de con · Veure més »

Versinus

La funció vers el sinus, anomenada també el versinus o la fletxa, (en llatí, sinus versus o sagitta:fletxa), és una funció trigonomètrica versin(θ) (de vegades encara més abreviada per "vers") que es defineix amb l'equació: Hi ha també tres funcions relacionades.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Versinus · Veure més »

Xàraf-ad-Din at-Tussí

Xàraf-ad-Din al-Mudhàffar ibn Muhàmmad at-Tussí (Tus, 1135 - Bagdad, 1213) va ser un matemàtic persa de finals del i començaments del, conegut, abreviadament, com a Xàraf-ad-Din at-Tussí o, senzillament, at-Tussí.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Xàraf-ad-Din at-Tussí · Veure més »

Zenodor (matemàtic)

Zenodor (Ζηνόδωρος) va ser un matemàtic grec del.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Zenodor (matemàtic) · Veure més »

Zero

El zero és tant un nombre com un numeral, que segueix el menys u i precedeix l'u.

Nou!!: Matemàtiques a l'islam medieval і Zero · Veure més »

Redirigeix aquí:

Matemàtica en l'islam medieval, Matemàtiques a l'Islam medieval, Matemàtiques musulmanes, Matemàtiques àrabs.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant