Samarcanda

Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).

Obrir a Google Maps Usa IA

Taula de continguts

1. 507 les relacions: Abas Bahadur, Abd al-Aziz ibn Nadr Muhammad, Abd al-Aziz ibn Ulugh Beg, Abd al-Aziz Sultan ibn Ubayd Allah Khan, Abd al-Khalik, Abd al-Latif Mirza, Abd al-Rahman ibn Soyundj, Abd al-Rahman Khan, Abd al-Razzak Samarkandi, Abd al-Samad Khan, Abd Al·lah ibn Ibrahim, Abd Al·lah ibn Iskandar, Abd Allah ibn Qazaghan, Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah, Abd-al-Qàdir al-Maraghí, Abd-Al·là ibn Kotxkunju, Abdurauf Fitrat, Abis, Abu Ali Ahmad ibn Muhammad, Abu Bakr ibn Mihran Xah, Abu l-Faiz Muhàmmad Khan, Abu l-Ghazi Bahadur Khan, Abu Said Khan, Abu-Ali Muhàmmad ibn Issa ad-Damghaní, Abu-l-Ghazi Ubaid Al·là, Abu-l-Layth as-Samarqandí, Abu-l-Qàssim Sultan, Abu-Mansur al-Maturidí, Abu-Nasr Àhmad ibn Muhàmmad, Abu-Saïd (timúrida), Adigel, Adil Shah Jalayir, Afrasiab, Afrasiyab (desambiguació), Ahmad ibn Arabxah, Ahmad ibn Umar Xaikh, Ahmad ibn Uways, Ak Bugha Naiman, Ak Nazar Khan, Al-Afxín Khaydhar, Al-Junayd ibn Abd-ar-Rahman al-Murrí, Al-Kaixí, Al-Muàyyad Xaykh, Ala al-Dawla Abd Allah, Alatagh i Awnik (1394), Alà-ad-Din Muhàmmad, Aleksandr Matvéiev, Alexandre II de Rússia, Alghu, Ali Beg ibn Arghun Shah, ... Ampliar l'índex (457 més) » « Shrink índex

Abas Bahadur

Abas Bahadur (apareix també com Abbas Bahadur i Abha Bahadur) (+1386) fou un amir (general) de Tamerlà considerat un dels seus fidels personals.

Veure Samarcanda і Abas Bahadur

Abd al-Aziz ibn Nadr Muhammad

Abd al-Aziz ibn Nadr Muhammad (mort vers 1681) fou un kan de la dinastia timúrida uzbeka branca dels toghay (djanides o astrakhànides) que va governar a Bukharà del 1647 al 1680.

Veure Samarcanda і Abd al-Aziz ibn Nadr Muhammad

Abd al-Aziz ibn Ulugh Beg

Abd al-Aziz ibn Ulugh Beg fou un príncep timúrida fill d'Ulugh Beg, net de Xah Rukh i besnet de Tamerlà.

Veure Samarcanda і Abd al-Aziz ibn Ulugh Beg

Abd al-Aziz Sultan ibn Ubayd Allah Khan

Abd-al-Aziz Sultan ibn Ubayd-Al·lah Khan (1511 /1514 - 1552) fou kan xibànida de Bukharà i kakhan dels uzbeks.

Veure Samarcanda і Abd al-Aziz Sultan ibn Ubayd Allah Khan

Abd al-Khalik

Abd al-Malik fou un amir turcomongol a Transoxiana, fill de Kodadad Husayni.

Veure Samarcanda і Abd al-Khalik

Abd al-Latif Mirza

Abd al-Latif Mirza fou kan timúrida de Samarcanda (octubre de 1449 - 8 de maig de 1450), fill d'Ulugh Beg (1409-1449) i de Rokia Khatun Arolat.

Veure Samarcanda і Abd al-Latif Mirza

Abd al-Rahman ibn Soyundj

Abd al-Rahman ibn Soyundj fou un general uzbek de la tribu d'Usun (Oysun) i principal figura de Balkh a la primera meitat del.

Veure Samarcanda і Abd al-Rahman ibn Soyundj

Abd al-Rahman Khan

Abd al-Rahman Khan (1844-1901) fou emir de l'Afganistan, fill d'Afdal Khan (el fill gran de Dost Muhammad Khan, fundador de la dinastia Barakzay. El 1853 era al Turquestan Afganès on el seu pare era governador de Balkh i va participar en les operacions que van portar a establir la sobirania afganesa sobre Kataghan, Badakhshan i Derwaz.

Veure Samarcanda і Abd al-Rahman Khan

Abd al-Razzak Samarkandi

Abd al-Razzak Samarkandi —Abd al-Razzak Kaman al-Din ibn Djalal al-Din Ishak al-Samarkandi— (Herat, 7 de novembre de 1413 - juliol o agost del 1482) fou un historiador i erudit persa dels timúrides al servei principalment de Shah Rukh.

Veure Samarcanda і Abd al-Razzak Samarkandi

Abd al-Samad Khan

Abd al-Samad Khan (mort 26 de juliol de 1737) fou un funcionari uzbek i mogul nascut a Agra en data desconeguda, que deia ser d'origen de Samarcanda i haver nascut a Agra en una visita dels seus pares.

Veure Samarcanda і Abd al-Samad Khan

Abd Al·lah ibn Ibrahim

Mirza Sultan Abd Al·lah Xirazi conegut com a Abd Al·lah ibn Ibrahim (Xiraz, 19 de març de 1433-Samarcanda 22 de juny de 1451) fou besnet de Tamerlà, net de Xah Rukh i fill d'Ibrahim Mirza, i kan dels timúrides de Transoxiana.

Veure Samarcanda і Abd Al·lah ibn Ibrahim

Abd Al·lah ibn Iskandar

Abd-Al·lah (II) ibn Iskandar ibn Janibeg o Abd-Al·lah Khan (1532/1533-1598) fou un kan uzbek dels xibànides del Kanat de Bukharà.

Veure Samarcanda і Abd Al·lah ibn Iskandar

Abd Allah ibn Qazaghan

Abd Allah ibn Qazaghan (+ vers 1359) fou cap dels karaunes (1358–1359), fill de l'amir Qazaghan.

Veure Samarcanda і Abd Allah ibn Qazaghan

Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah

Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah (16 de gener de 1568- juliol de 1598) fou kan uzbek xibànida de Transoxiana i Balkh.

Veure Samarcanda і Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah

Abd-al-Qàdir al-Maraghí

Abd-al-Qàdir ibn Ghaybí al-Hàfidh al-Maraghí, conegut com a Abd-al-Qàdir al-Maraghí, (Maragha, meitat del - Herat, 1435) fou el més gran dels musicòlegs perses.

Veure Samarcanda і Abd-al-Qàdir al-Maraghí

Abd-Al·là ibn Kotxkunju

Abd-Al·lah ibn Kotxkunju fou khakan dels uzbeks i kan de Samarcanda.

Veure Samarcanda і Abd-Al·là ibn Kotxkunju

Abdurauf Fitrat

Abdurauf Fitrat (Bukharà, 1886-1938) fou el fundador del moviment reformista del Turquestan.

Veure Samarcanda і Abdurauf Fitrat

Abis

Els abis (en abii, en Άβίοι), eren una tribu mítica probablement escita que vivia a Scythia Extra Imaum, segons Claudi Ptolemeu, però hi havia també altres opinions.

Veure Samarcanda і Abis

Abu Ali Ahmad ibn Muhammad

Abu-Alí Àhmad ibn Muhàmmad (s. X) fou emir de la dinastia muhtàdjida de Čaghaniyan i governador tres vegades del Khorasan per compte de l'emir samànida.

Veure Samarcanda і Abu Ali Ahmad ibn Muhammad

Abu Bakr ibn Mihran Xah

Abu Bakr ibn Miran Xah (1382-1408) fou un príncep timúrida de l'Iraq i del Takhi-i-Hulagu (Pèrsia occidental).

Veure Samarcanda і Abu Bakr ibn Mihran Xah

Abu l-Faiz Muhàmmad Khan

Sàyyid Abu l-Faiz Muhàmmad Khan fou kan de Bukharà.

Veure Samarcanda і Abu l-Faiz Muhàmmad Khan

Abu l-Ghazi Bahadur Khan

Abu l-Ghazi Bahadur Khan (24 d'agost de 1603-1663) fou kan arabxàhida de Khivà (Abu l-Ghazi I Bahadur Khan 1644 -1663) i historiador en llengua txagatai, fill d'Arab Muhàmmad Khan I (kan arabxàhida de Khwarizm, nom que fins al va portar el kanat progressivament conegut com a Khivà, 1602-1623).

Veure Samarcanda і Abu l-Ghazi Bahadur Khan

Abu Said Khan

Abu-Saïd Khan ibn Kotxkunju fou kan uzbek xibànida de Transoxiana (1530-1533), cosí de Muhàmmad Xaibani (1500-1510) i besnet del timúrida Ulugh Beg (1405-1449) per línia femenina.

Veure Samarcanda і Abu Said Khan

Abu-Ali Muhàmmad ibn Issa ad-Damghaní

Abu-Ali Muhàmmad ibn Issa ad-Damghaní fou visir dels samànides en els darrers anys de la dinastia.

Veure Samarcanda і Abu-Ali Muhàmmad ibn Issa ad-Damghaní

Abu-l-Ghazi Ubaid Al·là

Abu-l-Ghazi Ubayd-Al·lah fou kagan dels uzbeks xibànides (1533 -1540) i kan de Bukharà (de facto 1504 -1510 i 1510-1533).

Veure Samarcanda і Abu-l-Ghazi Ubaid Al·là

Abu-l-Layth as-Samarqandí

Abu-l-Layth Nasr ibn Muhàmmad ibn Àhmad ibn Ibrahim as-Samarqandí, més conegut com a Abu-l-Layth as-Samarqandí o com a Imam al-Hudà, fou un teòleg hanefita del (mort entre 983 i 1003).

Veure Samarcanda і Abu-l-Layth as-Samarqandí

Abu-l-Qàssim Sultan

Abu-l-Qàssim Sultan (Narsapur al Sind, 1562-1629/1630) fou un feudatari beglar del Sind, d'una família lligada als arghúnides de Kandahar i Sind, suposats descendents d'Alí ibn Abi Tàlib; el seu avi va emigrar des de Samarcanda en temps de Shah Hasan Arghun (1521-1560) i va rebre el feu (pargana) de Jaheja, enllaçant per matrimoni amb Raja Versi, del clan rajput dels bhatti governant a, i de l'enllaç va néixer Shah Kasim Khan Zaman, el qual fou el pare d'Abu l-Kasum Sultan.

Veure Samarcanda і Abu-l-Qàssim Sultan

Abu-Mansur al-Maturidí

Abu-Mansur Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Mahmud al-Maturidí as-Samarqandí al-Hanafí —en àrab أبو منصور محمد بن محمد بن محمود الماتریدي السمرقندي الحنفي, Abū Manṣūr Muḥammad b. Muḥammad b. Maḥmūd al-Māturīdī al-Samarqandī al-Ḥanafī— (853–944), més conegut simplement com a Abu-Mansur al-Maturidí o, pels musulmans sunnites i respectuosament, com Imam al-Maturidí, fou un jurista, teòleg i exegeta sunnita hanafita de Samarcanda que va esdevenir el codificador (i epònim) d'una de les principals escoles ortodoxes de teologia sunnita, l'escola maturidita,Madelung, W., “al-Māturīdī”, in: Encyclopaedia of Islam, Second Edition, Edited by: P.

Veure Samarcanda і Abu-Mansur al-Maturidí

Abu-Nasr Àhmad ibn Muhàmmad

Khwaja Abu-Nasr Àhmad ibn Muhàmmad ibn Abd-as-Sàmad aix-Xirazí (mort probablement en 1043), fou un visir gaznèvida, originari de Xiraz, al Fars, i d'una família al servei dels samànides des del.

Veure Samarcanda і Abu-Nasr Àhmad ibn Muhàmmad

Abu-Saïd (timúrida)

Abu-Saïd ibn Muhàmmad ibn Miran-xah ibn Timur (1424-1469) fou un soldà timúrida, fill d'un Sultan Muhammad Mirza que seria al seu torn fill de Mihran Shah.

Veure Samarcanda і Abu-Saïd (timúrida)

Adigel

Adigel (Adijal, Adygel, Aiyal, Aighel, Ijel) fou un príncep de la dinastia musulmana d'origen turcomongol timúrida, fill de Miran Shah i net de Tamerlà.

Veure Samarcanda і Adigel

Adil Shah Jalayir

Adil Shah Jalayir (+ 1377) fou un amir cap del tuman dels jalayirs a Transoxiana.

Veure Samarcanda і Adil Shah Jalayir

Afrasiab

Afrasiab (o Afrasiyab) és un lloc en ruïnes de l'antiga Samarcanda, l'actual Uzbekistan, que va ser ocupat des del c. 500 aC al 1220 dC abans de la invasió mongola al.

Veure Samarcanda і Afrasiab

Afrasiyab (desambiguació)

* Afrasiyab, llegendari rei turc.

Veure Samarcanda і Afrasiyab (desambiguació)

Ahmad ibn Arabxah

Abu Muhàmmad Xihab al-Din Ahmad ibn Muhàmmad ibn Abd Al·là ibn Ibrahim també conegut com a Muhàmmad ibn Arabxah (ابن عَرَبْشَاه) i Ahmad ibn Arabxah (1389-1450), era un àrab escriptor i viatger que va viure sota el regnat de Timur (1370-1405).

Veure Samarcanda і Ahmad ibn Arabxah

Ahmad ibn Umar Xaikh

Ahmad ibn Umar Xaikh conegut com a Amirak Ahmad (1384-1416), fou un príncep timúrida, fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.

Veure Samarcanda і Ahmad ibn Umar Xaikh

Ahmad ibn Uways

Shaykh Ahmad ibn Uways Jalayr (+ 1410) fou un emir jalayírida fill d'Uways ibn Hasan (Uways I).

Veure Samarcanda і Ahmad ibn Uways

Ak Bugha Naiman

Ak Bugha Naiman (+ vers 1400) fou un amir mongol de Tamerlà, originari de la tribu naiman.

Veure Samarcanda і Ak Bugha Naiman

Ak Nazar Khan

Ak Nazar Khan o Haqq Nassar Khan fou kan dels kazakhs fill de Kasim Khan i de la seva esposa Khanik Sultan Khanime.

Veure Samarcanda і Ak Nazar Khan

Al-Afxín Khaydhar

Al-Afxín Khaydhar o, en les fonts àrabs, Haydar fou un príncep d'Ushrusana, territori muntanyós entre Samarcanda i Khudjanda, a la Transoxiana (Mawara al-Nahr), que va succeir el seu pare Kawus, el primer príncep musulmà d'aquesta família, després del 822.

Veure Samarcanda і Al-Afxín Khaydhar

Al-Junayd ibn Abd-ar-Rahman al-Murrí

Al-Junayd ibn Abd-ar-Rahman al-Murrí fou un general i governador omeia.

Veure Samarcanda і Al-Junayd ibn Abd-ar-Rahman al-Murrí

Al-Kaixí

Ghiyath-ad-Din Jamxid ibn Massud ibn Mahmud al-Kaixí o al-Kaixaní, més conegut simplement com al-Kaixí o al-Kaixaní (Kaixan, cap al 1380 - Samarcanda, 1429), va ser un matemàtic i astrònom persa.

Veure Samarcanda і Al-Kaixí

Al-Muàyyad Xaykh

Al-Màlik al-Muàyyad Abu-n-Nasr Xaykh al-Mahmudí adh-Dhahirí, més conegut simplement com al-Muàyyad Xaykh (vers 1369-1421), fou un soldà mameluc burjita o circassià que va regnar a Egipte de 1412 a 1421.

Veure Samarcanda і Al-Muàyyad Xaykh

Ala al-Dawla Abd Allah

Rukn al-Din Mirza Ala al-Dawla Abd Allah ibn Baysonghor (Herat, 25 de juny de 1417 - Rustamdar, 1460) fou un príncep timúrida que va governar a Herat entre 1447 i 1448 i el 1450 (potser fins al 1451).

Veure Samarcanda і Ala al-Dawla Abd Allah

Alatagh i Awnik (1394)

Alatagh i Awnik són dos manuscrits escrits en caràcters caldeus que es van crear a l'any 1394.

Veure Samarcanda і Alatagh i Awnik (1394)

Alà-ad-Din Muhàmmad

Alà-ad-Din Muhàmmad (علاءالدين محمد ʿAlā ad-Dīn Muḥammad), conegut també com a Muhàmmad II Alà-ad-Din, Muhàmmad de Khwarizm o Khwarezm, Muhammad Khwarizm-Xah fou khwarizmxah (sobirà de Khwarizm) i del seu imperi del 1200 fins al 1220.

Veure Samarcanda і Alà-ad-Din Muhàmmad

Aleksandr Matvéiev

Aleksandr Teréntievitx Matvéiev (en rus: Алекса́ндр Тере́нтьевич Матве́ев) - Saràtov, 25 d'agost de 1878 — Moscou, 22 d'octubre de 1960, escultor rus i soviètic, crític d'art; mestre i pedagog la creativitat del qual ha tingut una influència marcada per al desenvolupament de l'art plàstic contemporani.

Veure Samarcanda і Aleksandr Matvéiev

Alexandre II de Rússia

Alexandre II de Rússia (Moscou, 29 d'abril de 1818 - Sant Petersburg, 13 de març de 1881) fou un aristòcrata rus, tsar de l'Imperi Rus entre 1855 i 1881.

Veure Samarcanda і Alexandre II de Rússia

Alghu

Alghu o Alqu (+ 1266) fou kan del Kanat de Txagatai (1261-1266).

Veure Samarcanda і Alghu

Ali Beg ibn Arghun Shah

Ali Beg ibn Arghun Shah (+ 1383) fou amir del grup turcomongol dels Ja'un-i Qurban del Khurasan, amb seu a Tus.

Veure Samarcanda і Ali Beg ibn Arghun Shah

Ali Beg Yasauri

Ali Beg Yasauri, Ali Dervix Yasauri, també Ali Yusuri (+1369) fou un amir dels yasauris de Transoxiana.

Veure Samarcanda і Ali Beg Yasauri

Ali Burunduk

Ali Burunduk - també transcrit vacil·lantment Borunduk, Barandak o Berendak - (nascut vers 1380 - mort en data desconeguda al segle XV) fou un amir de Tamerlà.

Veure Samarcanda і Ali Burunduk

Ali Sultan Mirza

Ali Sultan Mirza fou un príncep timúrida de Samarcanda, Hisor i Badakhxan.

Veure Samarcanda і Ali Sultan Mirza

Ali-Shir Nava'i

Mir Ali-Shir Nava'i o Nizomiddin Mir Ali-Shir —en txagatai: نظامالدین علی شیر نوایر شیر نوای،, en ⌴ن ی،،یییی— (Herat, Afganistan, 9 de febrer de 1441 – Herat, Afganistan, 3 de gener de 1501) va ser un poeta timúrida, escriptor, estadista, lingüista, místic Hanafi Maturidi i pintor que va ser el màxim representant de la literatura txagatai.

Veure Samarcanda і Ali-Shir Nava'i

Alikeh Kukeltaix

Ala al-Din Alikeh Kukeltaix (+1440) fou un amir de Xah Rukh (segle XV).

Veure Samarcanda і Alikeh Kukeltaix

Alim Khan

Alim Khan fou kan de Kokand, fill i successor de Narbuta Khan el 1799.

Veure Samarcanda і Alim Khan

Aljaitu Apardi

Aljaitu, Oljai, Oljei o Oljeitu Apardi fou un amir dels apardis aliat d'Amir Husayn que es va posar al servei de Tamerlà el 1369.

Veure Samarcanda і Aljaitu Apardi

Allahdad

Allahdad fou un amir de Tamerlà que va actuar al i primers anys del XV.

Veure Samarcanda і Allahdad

Amir Husayn

Amir Husayn fou amir dels karaunes i breument amir principal del kanat de Txagatai.

Veure Samarcanda і Amir Husayn

Amir Wali ibn Ali Hindu

Amir Wali ibn Ali Hindu fou un general i emir de Gurgan 1353-1384, mort el 1386 a l'Azerbaidjan.

Veure Samarcanda і Amir Wali ibn Ali Hindu

Andidjan

Andidjan (en uzbek Andijon; rus Andizan o Andizhan) és una ciutat de la vall de Fergana a la riba esquerra del Iaxartes o Sirdarià.

Veure Samarcanda і Andidjan

Anuixa Khan

Anuixa Khan Muhàmmad ibn Abu-l-Ghazí Abu-l-Mudhàffar (Anusha Khan) fou kan de Khivà (1663-1687) successor del seu pare Abu l-Ghazi Bahadur Khan que va renunciar al tron (1663) per dedicar-se a estudiar història i religió i lluitar contra els infidels.

Veure Samarcanda і Anuixa Khan

Arghun Shah Burdalik

Arghun Shah (segles XIV - XV), dit Arghun Shah Burdalik (+1409) per ser natural de Burdalik, una vila de Transoxiana propera al Jihun (Oxus) i al peu de la muntanya de Burdalik, a la comarca de Karshi) fou un amir mongol de Tamerlà. Tot i que originari d'una zona habitada per la tribu dels Barles, mai se l'esmenta com un Barles sinó com un turcman que probablement tindria llaços amb els sanjaris.

Veure Samarcanda і Arghun Shah Burdalik

Arquitectura de l'Iran

Larquitectura iraniana o arquitectura persa és l'arquitectura que s'ha construït al territori que ara correspon més o menys amb l'Iran contemporani i el continent cultural iranià.

Veure Samarcanda і Arquitectura de l'Iran

Arquitectura islàmica

La cúpula de la Mezquita Selimiye a Edirne. arxiudata.

Veure Samarcanda і Arquitectura islàmica

Art persa

L'art persa (en persa, هنر ایرانی) o l'art iranià té un dels patrimonis artístics més rics de la història mundial i ha estat molt present en molts mitjans, com ara l'arquitectura, la pintura, el teixit, la ceràmica, la cal·ligrafia, l'orfebreria i l'escultura.

Veure Samarcanda і Art persa

ATP Challenger Tour 2017

LATP Challenger Tour 2017 és el circuit professional de tennis secundari organitzat per l'ATP.

Veure Samarcanda і ATP Challenger Tour 2017

Avanek Khan

Avanek Khan fou kan de Khwarizm, fill d'Aminek (oncle d'Ilbars Khan) i germà i successor de Bujugha Khan vers 1535.

Veure Samarcanda і Avanek Khan

Avicennita

L'avicennita és un mineral de la classe dels òxids.

Veure Samarcanda і Avicennita

Awnik

Awnik, coneguda a Turquia com Avnik Kalesi, és una antiga fortalesa o castell al cim d'una muntanya propera a la vila de Güzelhisar, a la província d'Erzurum a Turquia.

Veure Samarcanda і Awnik

Az-Zamakhxarí

Abu-l-Qàssim Mahmud ibn Úmar ibn Muhàmmad ibn Úmar al-Khwarizmí az-Zamakhxarí, més conegut simplement com az-Zamakhxarí (1074/1075-1143/1144), va ser un erudit musulmà d'origen persa, seguidor de la doctrina teològica mutazilita, nascut a Zamakhxar (Coràsmia), però que va passar la major part de la seva vida entre Bukharà, Samarcanda i Bagdad.

Veure Samarcanda і Az-Zamakhxarí

Çopan-Ata

Çopan-Ata (antiga ortografia Čopan-Ata) és una serralada de turons de prop d'un km de llarga a la riba sud del riu Zarafshan, just davant de Samarcanda.

Veure Samarcanda і Çopan-Ata

Àhmad ibn Àssad

Àhmad ibn Àssad o Àhmad I (? - 864) fou un governador de la família samànida.

Veure Samarcanda і Àhmad ibn Àssad

Àhmad ibn Ismaïl

Abu-Nasr Àhmad ibn Ismaïl as-Samaní o bé, simplement, Àhmad (II) ibn Ismaïl (mort 914) fou un emir samànida conegut, per la seva mort violenta, com al-Amir aix-Xahid, en àrab, o Amir-i Shahid, en persa, literalment ‘l'Emir Màrtir’.

Veure Samarcanda і Àhmad ibn Ismaïl

Àhmad Sanjar

Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan.

Veure Samarcanda і Àhmad Sanjar

Àsia Central

L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.

Veure Samarcanda і Àsia Central

Àssad ibn Abd-Al·lah

Àssad ibn Abd-Al·lah ibn Àssad al-Qasrí, més conegut simplement com a Àssad ibn Abd-Al·lah (mort 738) fou un governador àrab del Khurasan, del clan Qasr dels Bajila.

Veure Samarcanda і Àssad ibn Abd-Al·lah

Baba Sultan

Baba Sultan (? - 1582) fou un príncep uzbek, kan de Taixkent.

Veure Samarcanda і Baba Sultan

Baber

Zahir-ud-Din Muhàmmad, anomenat Baber, El Tigre (14 de febrer del 1483 - 26 de desembre del 1530), va ser un conqueridor que va fundar la dinastia i l'imperi mogol a l'Índia.

Veure Samarcanda і Baber

Babur ibn Baysunkur

Abu l-Kasim Babur ibn Baysunkur ibn Xa-Rukh (transliterat també com Abu'l-Qasem Mirza Babor bin Baysonqor bin Sahrok), conegut simplement com a Babur Ibn Baysunkur (1422- 22 de març de 1457) fou sultà timúrida de Khorasan (Herat), fill de Baysunkur, net de Xah-Rukh, i besnet de Tamerlà.

Veure Samarcanda і Babur ibn Baysunkur

Bacha bazi

El terme bacha bazi (del persa بچه بازی, que significa, literalment, «jugar amb els nens»), també conegut com bacha (del Persa بچه, «nen») o bacha bi-reesh (بچه بیریش, «noi »), és un terme en argot local que s'utilitza comunament per a l'esclavitud sexual i la prostitució infantil en el qual, els nens prepúbers i adolescents són venuts a homes rics o poderosos per a activitats sexuals i d'entreteniment.

Veure Samarcanda і Bacha bazi

Bactriana

La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'Imperi Persa i després de l'Imperi Selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.

Veure Samarcanda і Bactriana

Badakhxan

El Badakhxan fou un antic país muntanyós situat a la riba esquerra de l'Amudarià, on neix el riu Panj.

Veure Samarcanda і Badakhxan

Badr al-Din ibn Kadi Samawna

Badr al-Din ibn Kadi Samawna (Samawna prop d'Adrianòpolis, 1358 - Serres, 18 de desembre de 1420) fou un erudit i revolucionari otomà, fill del cadi Ghazi Israil, i d'una dona grega.

Veure Samarcanda і Badr al-Din ibn Kadi Samawna

Baki Muhammad

Baki Muhammad Khan fou el primer kan de la dinastia djànida o astrakhànida de Bukharà.

Veure Samarcanda і Baki Muhammad

Barkyaruq

Abu-al-Mudhàffar Rukn-ad-Dunya-wa-d-Din Barkyaruq ibn Jalal-ad-Dawla Màlik-Xah, més conegut senzillament pel seu sobrenom Barkyaruq (sobrenom que provindria de l'expressió turquesa Berk Yaruq, que significa ‘llum constant’, ‘llum ferma’) (?, 1079/1080 - Barudjird, 1105) fou el quart sultà seljúcida (1094–1105).

Veure Samarcanda і Barkyaruq

Barles

Els barles (llengua txagatai i farsi برلاس Barlās; també apareix com a Berlas o Birlas) foren una tribu mongolaB.F. Manz, The rise and rule of Tamerlan, Cambridge University Press, Cambridge 1989, p. 28: "...

Veure Samarcanda і Barles

Basmatxi

La revolta basmatxi —Восстание басмачей — o Basmatxestvo (Басмачество) fou un moviment musulmà de resistència als bolxevics, de tendència panturca.

Veure Samarcanda і Basmatxi

Batalla d'Ankara

La batalla d'Ankara, d'Angora o Cubukovasi, va tenir lloc el 20 de juliol de 1402 entre Baiazet I, soldà de l'Imperi Otomà, i Tamerlà (Temür), a la plana de Çubuk, al nord/nord-est de la ciutat d'Ankara, a Anatòlia, Turquia.

Veure Samarcanda і Batalla d'Ankara

Batalla de la Gorja

La batalla de la Gorja (tr) fou un enfrontament de tres dies que tingué lloc el juliol del 731 al Coll de Takhtakaratxa (actualment situat a l'Uzbekistan) entre un gran exèrcit omeia i el kaganat turquès dels türgesh. El comandant de Samarcanda, Sawra ibn al-Hurr al-Abaní, havia demanat auxili a al-Junayd ibn Abd-ar-Rahman al-Murrí, que tot just havia estat nomenat governador del Khorasan, per aixecar el setge türgesh de la ciutat.

Veure Samarcanda і Batalla de la Gorja

Batalla de Sardrud

La batalla de Sardrud fou un combat decisiu que es va lliurar entre els Kara Koyunlu manats pel seu beg Kara Yusuf i el príncep timúrida (net de Tamerlà), Abu Bakr ibn Miran Shah, que intentava controlar Azerbaidjan.

Veure Samarcanda і Batalla de Sardrud

Batalla del Talas

La batalla del (riu) Talas o batalla d'Artlakh (xinès tradicional: 怛羅斯戰役, xinès simplificat: 怛罗斯战役, pinyin: dáluósī zhànyì) fou una batalla decisiva lliurada el 751 a la vora del riu Talas entre una força d'àrabs i de kirguisos i les tropes xineses de la dinastia Tang, llavors sota l'emperador Xuanzong (juntament amb diversos altres pobles i nacions associades amb el territori geogràfic involucrat) per no només el control de la regió de Sirdarià, sinó també de l'àrea estratègica de l'Àsia Central.

Veure Samarcanda і Batalla del Talas

Bayazid Jalayir

Bayazid Jalayir o Bayazid Beg (+1361) fou un amir o beg del tuman dels jalayirs a Transoxiana.

Veure Samarcanda і Bayazid Jalayir

Baykara

Baikara, Baykara o Baïkara (1392/1393-1417/1417 o 1423) fou un príncep timúrida, net de Tamerlà i fill d'Umar Xaikh (que va morir el 1391, abans que Tamerlà).

Veure Samarcanda і Baykara

Baysonghor Mirza

Baysonghor Mirza o Baysunkur Mirza (Hisor 1477/1478- riu Audaj 1499) fou un príncep timúrida, net d'Abu Said ben Muhammad ben Miranshah ben Timur.

Veure Samarcanda і Baysonghor Mirza

Börke

Börke, Berke o Berke Khan fou el kan del Kiptxak o l'Horda d'Or que eficaçment va consolidar el poder de l'Horda Blanca i l'Horda Blava de 1257 a 1266.

Veure Samarcanda і Börke

Beghisi Sultan

Beghisi Sultan, també anomenada Agha Beghi, Aka Begi, Uke Biki o Tagi Khan) (+1381) fou una princesa timúrida, filla de Tamerlà. La seva mare, segons Khwantemir, fou la concubina Narmish-agha o Turmish Agha que fou la mare de Jahangir ibn Timur, Jahanshah que va morir jove i la pròpia princesa Agha Beghi.

Veure Samarcanda і Beghisi Sultan

Beilicat de Xahr-i Sabz

Xahr-i Sabz o Xehr-e Sebz (erròniament Xar-i Sabz o Xer-e Sebz), també Xakhrisabz (en uzbek Xahrisabz / Шаҳрисабз; en persa شهر سبز / Xahr-e Sabz; en rus: Шахрисабз; en català transcrit com a Xahrisabz), que vol dir 'ciutat verda', fou un beilicat del sud de l'Uzbekistan, que fou independent sota el govern dels seus begs, de la confederació dels keneges, i sovint lloc de refugi de l'oposició als kans de Bukharà.

Veure Samarcanda і Beilicat de Xahr-i Sabz

Bento de Góis

Bento de Góis, també anomenat Bento de Goes,"Bento de Goes", a: Bento de Goës;Gallagher (trans.) (1953), p. 499-500.

Veure Samarcanda і Bento de Góis

Bessos de Bactriana

Bessos (en grec antic Βήσσος 'Bḗssos') va ser sàtrapa de Bactriana i rei de l'Imperi persa de l'any 330 aC al 329 aC.

Veure Samarcanda і Bessos de Bactriana

Bikijuk

Bikijuk (Beg Chuk) (segle XIV) fou el principal amir del kan Tughluq Timur de Mogolistan i Txagatai.

Veure Samarcanda і Bikijuk

Bisbat d'Orvieto-Todi

El bisbat d'Orvieto-Todi (italià: diocesi di Orvieto-Todi; llatí: Dioecesis Urbevetana-Tudertina) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Veure Samarcanda і Bisbat d'Orvieto-Todi

Bisud

Els bisud o besud són una tribu d'origen mongol turquitzada, establerta a la regió de Kabul (on encara viuen avui dia).

Veure Samarcanda і Bisud

Boris Levin

, conegut pels seus familiars, amics i col·legues com Б.Я.

Veure Samarcanda і Boris Levin

Bukharà

Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.

Veure Samarcanda і Bukharà

Burrak Khan

Burrak Khan (Barak Khan) fou kan de l'Horda Blava vers 1421-1428 i de l'Horda d'Or vers 1424-1427 i breument el 1428.

Veure Samarcanda і Burrak Khan

Burunduk Khan

Burunduk Khan fou kan dels kazakhs, fill de Karai Khan i successor del seu pare i de Djanibek Khan vers 1488.

Veure Samarcanda і Burunduk Khan

Buyan Suldus

Buyan Suldus (+ 1362) fou cap de la tribu turcomongola dels suldus a la meitat del i va dominar el kanat de Txagatai per un temps vers 1358-1359.

Veure Samarcanda і Buyan Suldus

Campanya contra els kara koyunlu (1395)

La campanya contra els kara koyunlu de 1395 va ser encarregada per Tamerlà al seu fill Miran Xah i als seus amirs, amb el suport de Pir Muhammad.

Veure Samarcanda і Campanya contra els kara koyunlu (1395)

Campanya d'Anatòlia oriental (1400)

La campanya d'Anatòlia oriental de 1400, liderada per Tamerlà, va ser una represàlia per l'actuació de Baiazet I amb Tahartan d'Erzincan.

Veure Samarcanda і Campanya d'Anatòlia oriental (1400)

Campanya de Bagdad de Tamerlà

La campanya de Bagdad fou una campanya militar de Tamerlà que va portar a la conquesta de Bagdad el 1393, que no onstant es va perdre el 1394.

Veure Samarcanda і Campanya de Bagdad de Tamerlà

Campanya de l'Iraq Arabí, el Khuzestan i Bagdad (1399-1400)

El 1399 i 1440 es van produir campanyes militars paral·leles no dirigides personalment per Tamerlà.

Veure Samarcanda і Campanya de l'Iraq Arabí, el Khuzestan i Bagdad (1399-1400)

Campanya de Muhammad Sultan al Golf Pèrsic

La campanya de Muhammad Sultan al Golf Pèrsic (1396 - 1397) foren una sèrie d'operacions militars encarregades per Tamerlà al seu net Muhàmmad Sultan ibn Jahangir per sotmetre la regió costera de Fars fins al Regne d'Ormuz.

Veure Samarcanda і Campanya de Muhammad Sultan al Golf Pèrsic

Campanya de Tamerlà a l'Índia

La campanya a l'Índia de Tamerlà fou una expedició militar per sotmetre el sultanat de Delhi i altres regnes, que va durar un any, entre la sortida a l'abril de 1398 i la tornada a l'abril de 1399.

Veure Samarcanda і Campanya de Tamerlà a l'Índia

Campanya del Caucas (1395)

La campanya del Caucas fou una continuació de la campanya de Tamerlà contra Toktamix, que es va desenvolupar sobretot al Caucas i al riu Volga el 1395 i 1396.

Veure Samarcanda і Campanya del Caucas (1395)

Campanya del Diyar Bakr (1401)

La campanya del Diyar Bakr fou una campanya militar feta per l'exèrcit de Tamerlà a aquesta regió el 1401.

Veure Samarcanda і Campanya del Diyar Bakr (1401)

Canighul

Canighul (Kanighul) o Canghul es una plana propera a Samarcanda on Tamerlà va edificar una importants Jardins.

Veure Samarcanda і Canighul

Caranos (general)

Caranos (en Caranus; en Κάρανος o Καρανός, "Káranos" o "Karanós") fou un macedoni del cos de guàrdies reials (ἑταῖροι Companys) i general d'Alexandre el Gran que el va enviar contra Satibarzanes revoltat a la satrapia d'Ària.

Veure Samarcanda і Caranos (general)

Ceràmica islàmica

Plat amb motius naturals La ceràmica islàmica inclou les peces, tècniques i ornaments de la ceràmica del món islàmic, de gran importància per ser un art no antropomòrfic i per la influència oriental en molts països de majoria musulmana.

Veure Samarcanda і Ceràmica islàmica

Cinquena expedició de Tamerlà al Mogolistan (1377)

La cinquena expedició de Tamerlà al Mogolistan (1377) fou una campanya militar dirigida personalment per Tamerlà contra el kanat de Mogolistan i el seu kan Kamar al-Din.

Veure Samarcanda і Cinquena expedició de Tamerlà al Mogolistan (1377)

Cinquena expedicio de Tamerlà a Khwarizm (1388)

La cinquena expedició de Tamerlà a Khwarizm fou conseqüència dels atacs dels sufis a Transoxiana el 1387 i 1388.

Veure Samarcanda і Cinquena expedicio de Tamerlà a Khwarizm (1388)

Clit Meles

Clit (en llatí Cleitus, en grec antic Κλεῖτος o Κλειτός "Kleitos o Kleitós") fou un general macedoni de sobrenom Meles (Μέλας, negre) Era fill de Dròpides, i germà de Lanice o Hel·lanice, la dida d'Alexandre el Gran.

Veure Samarcanda і Clit Meles

Comtat de Gorgan

Gurgan o Gorgan, Vrkana en antic persa, Djurdjan en àrab, és una regió històrica de l'Iran, modernament a la província de Golestan amb capital a Gorgan (ciutat) al nord-est de l'Iran.

Veure Samarcanda і Comtat de Gorgan

Copa Farnese

gorgona La Copa Farnese (Tazza Farnese) és un camafeu de pedra del s. II ae en forma de copa, esculpit en l'Egipte ptolemaic amb àgata i ònix, que ara es troba al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols amb altres objectes de l'antiga Col·lecció Farnese.

Veure Samarcanda і Copa Farnese

Corto Maltès

Corto Maltès (Corto Maltese, en la versió original) és una sèrie de còmics i un personatge de ficció creat pel dibuixant italià Hugo Pratt, el 1967.

Veure Samarcanda і Corto Maltès

Cusco

La ciutat de Cusco (en l'original quítxua: Qusqu) és la capital del departament homònim del Perú.

Veure Samarcanda і Cusco

Damasc

Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Veure Samarcanda і Damasc

Daniel

Daniel (‘Déu jutja’, ‘Déu és el meu jutge’) és el personatge principal del Llibre de Daniel.

Veure Samarcanda і Daniel

Dar-i Ahanin

Dar-i Ahanin («Porta de Ferro») és el nom d'alguns colls de muntanya de l'orient musulmà.

Veure Samarcanda і Dar-i Ahanin

Deportació dels tàtars negres (1403)

El tàtars negres, un dia deportat a l'Àsia Menor, foren deportats per Tamerlà a Transoxiana després de la seva victòria a Anatòlia.

Veure Samarcanda і Deportació dels tàtars negres (1403)

Derwix Sultan

Derwish Sultan fou kan uzbek xibànida de Taixkent.

Veure Samarcanda і Derwix Sultan

Diario de un nómada

Diario de un nómada és un programa de televisió, emès per La 2 de Televisió espanyola des del 25 de gener de 2015.

Veure Samarcanda і Diario de un nómada

Dinastia Anuixtigínida

La dinastia anuixtigínida, més coneguda com la dinastia dels Khwarazm-xah o Khwarizm-xah (erròniament ja que aquest títol fou propi de diverses dinasties) fou una dinastia musulmana iniciada a la regió de Khwarizm, centrada al voltant de Khivà, que va governar lImperi Khwarizm del 1077 al 1220 i en alguns territoris del 1224 fins al 1231.

Veure Samarcanda і Dinastia Anuixtigínida

Dinastia Arghun

La dinastia Arghun fou una dinastia d'origen mongol,Davies, p. 627Bosworth, "New Islamic Dynasties," p. 329 que va governar sobre part de l'Afganistan als segles XV i XVI i al Sind al.

Veure Samarcanda і Dinastia Arghun

Dinastia Han

La dinastia Han (en caràcters tradicionals: 漢朝, caràcters simplificats: 汉朝, en pinyin: Hàncháo) va regnar sobre la Xina del 202 aC al 220 dC.

Veure Samarcanda і Dinastia Han

Dinastia Kart

La dinastia Kart o Kurt també kàrtida o kúrtida (persa Al-e Kart o Al-e Kort) fou una dinastia que va governar a Pèrsia oriental i Afganistan del 1245 al 1389 amb capital a Herat.

Veure Samarcanda і Dinastia Kart

Dinastia safàvida

La dinastia safàvida o sefèvida va regnar sobre Pèrsia del 1501 al 1736.

Veure Samarcanda і Dinastia safàvida

Dinastia timúrida

La dinastia timúrida (txagatai: تیموریان), autodenominada com Gurkani (txagatai: گورکانیان, Küregen), foren una dinastia musulmana sunnita o clan d'origen turcomongol descendent del conqueridor Tamerlà.

Veure Samarcanda і Dinastia timúrida

Districte de Mergui

El districte de Myeik o districte de Mergui és una divisió administrativa de Birmània, al sud del país a la divisió de Tenasserim o Taninthayi.

Veure Samarcanda і Districte de Mergui

Djizak

Djizak, també Jizak, Jizakh, Djizakh, Jizzakh o Jizzax (en rus: Джизак, en uzbek: Jizzax / Жиззах), és una ciutat al centre de la província de Djizak a l'Uzbekistan, al nord-oest de Samarcanda.

Veure Samarcanda і Djizak

Dmitri Ustínov

Dmitri Fiódorovitx Ustínov, Дмитрий Фёдорович Устинов, (Samara, 17 d'octubre de 1908 - Moscou, 20 de desembre de 1984) fou un militar i polític soviètic, ministre de Defensa i mariscal de la Unió Soviètica.

Veure Samarcanda і Dmitri Ustínov

Dracunculosi

La dracunculosi, també anomenada malaltia del cuc de Medina, filària de Medina o cuc de Guinea, és una nematodosi causada per l'espècie Dracunculus medinensis, un nematode (cuc rodó) llarg i molt prim.

Veure Samarcanda і Dracunculosi

Duixanbe

Duixanbe (en tadjik: Душанбе; abans Diuixambe i Stalinabad), amb una població de 524.000 habitants, és la capital del Tadjikistan.

Veure Samarcanda і Duixanbe

Duwa

Duwa, Tuwa, Du'a o Doa Ledjan (mort el 1307) fou kan de Txagatai (1282 –1307).

Veure Samarcanda і Duwa

E005

La ruta europea E005 és una carretera que forma part de la Xarxa de carreteres europees.

Veure Samarcanda і E005

Economia de la Unió Soviètica

El Sistema Econòmic de la Unió Soviètica es basava en la propietat estatal dels mitjans de producció, dins de la teoria general marxista-leninista.

Veure Samarcanda і Economia de la Unió Soviètica

Edat d'or de l'islam

Mapa de l'expansió islàmica, 622-750 (marró cap a 622-632; taronja fosc 632-661; taronja clar 661-750) Ledat d'or islàmica està tradicionalment datada entre la meitat del i la meitat del.

Veure Samarcanda і Edat d'or de l'islam

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Veure Samarcanda і Edat mitjana

El Llibre dels Reis

El llibre dels reis o Xahnamé (Śāhnāmeh o Śāh Nāmeh) és un poema èpic escrit pel poeta persa Firdawsí cap a l'any 1000, que exposa la història i la mitologia de l'Afganistan, Tadjikistan i l'Iran (territori d'esplendor de l'Imperi persa, el centre del qual era Afganistan) des de la creació del món fins a la conquesta de l'islam al.

Veure Samarcanda і El Llibre dels Reis

Elif Batuman

Elif Batuman (ciutat de Nova York, 1977) és una escriptora, acadèmica i periodista turca-estatunidenca.

Veure Samarcanda і Elif Batuman

Eltxi Bahadur Barles

Eltxi Bugha Bahadur Barles (conegut com a Eltxi Bugha, Eltxi Bahadur, Eltxi Bahadur Barles o Eltxi Bugha Barles) fou un amir dels Barles que ja el 1362 va mostrar suport a Tamerlà al que va servir durant anys.

Veure Samarcanda і Eltxi Bahadur Barles

Emirat de Bukharà

Muhàmmad Alim Khan (1880-1944), últim emir de Bukharà. Fotografia presa per Prokudin-Gorski el 1911. LEmirat de Bukharà fou un estat de l'Àsia Central que va existir entre 1785 i 1920.

Veure Samarcanda і Emirat de Bukharà

Emirat de Kabul

L'emirat de Kabul va existir per uns anys al, ocupant part de l'Afganistan amb exclusió del país hazara (aleshores independent), el Waziristan, el Kafiristan i altres territoris del nord i est (territoris tribals o independents) i de les zones del nord-oest (amb centre a Herat) i sud-est (amb centre a Kandahar) que formaven l'emirat de Kandahar i l'emirat d'Herat.

Veure Samarcanda і Emirat de Kabul

Emperador Gaozong de Tang

Emperador Gaozong (xinès: 高宗; pinyin: Gāozōng) (628 - 683) tercer emperador de la Dinastia Tang.

Veure Samarcanda і Emperador Gaozong de Tang

Engalba

XVI amb una decoració floral pintada sobre engalba. Siurells de les illes Balears d'argila amb engalba blanca i decoració en vermell, blau i verd. Ceràmica dels segles XII-XIII de l'Iran, gravat sobre l'engalba i esmalt de color. Museu del Louvre. XVII. Museu de Quimper (França).

Veure Samarcanda і Engalba

Església d'Orient

LEsglésia d'Orient, Església de Mesopotàmia o Església de Pèrsia va ser una de les primeres esglésies cristianes.

Veure Samarcanda і Església d'Orient

Exònim

Un exònim és l'adaptació tradicional d'un etnònim o d'un topònim (i en aquest cas es parla d'un exotopònim) en una llengua que no és aquella pròpia d'aquell lloc o ètnia.

Veure Samarcanda і Exònim

Expedició al Lur-i Kučik (1386)

L'expedició al Lur-i Kučik o Petit Lur el 1386 va ser una campanya militar liderada per Tamerlà, que es va justificar amb motius religiosos.

Veure Samarcanda і Expedició al Lur-i Kučik (1386)

Expedició i conquesta d'Herat (1380-1381)

L' expedicio i conquesta d'Herat, capital de la dinastia Kart, per part de Tamerlà, fou un proces iniciat el 1380 i desenvolupat el 1381, culminat incidentalment el 1383.

Veure Samarcanda і Expedició i conquesta d'Herat (1380-1381)

Fakhr al-Din Ahmad

Fakhr al-Din Ahmad fou un amir de Xah Rukh que va exercir les funcions de visir principal o visir en cap del 1405 fins al 1416.

Veure Samarcanda і Fakhr al-Din Ahmad

Fayzabad

Aeroport de Fayzabad La ciutat des del nord-est Fayzabad, Feyzabad, Fazelabad o Faizabad en persa فيض آباد és la capital de la província de Badakhshan, i del districte de Fayzabad, a l'Afganistan.

Veure Samarcanda і Fayzabad

Fàbrica de paper

Una fàbrica de paper o papereria és una fàbrica concebuda per produir paper a partir de pasta de cel·lulosa, feta de fusta, draps vells, fibra de cànem, de sisal, altres fonts de fibres vegetals i cada vegada més de paper usat i reciclat.

Veure Samarcanda і Fàbrica de paper

Figures d'estuc seljúcides

XII. Les Figures d'estuc seljúcides són escultures d'estuc (guix) trobades a la regió de l'Imperi Seljúcida, des de la seva «edat d'or» entre els segles  i. Van decorar les parets interiors i els frisos dels palaus seljúcides, juntament amb altres adorns d'estuc, ocultant la paret darrere seu.

Veure Samarcanda і Figures d'estuc seljúcides

FK Dinamo Samarcanda

El FK Dinamo Samarcanda és un club de futbol uzbek de la ciutat de Samarcanda.

Veure Samarcanda і FK Dinamo Samarcanda

Gansu

() és una província situada al nord-oest de la República Popular de la Xina.

Veure Samarcanda і Gansu

Garmsir

Garmsir és una població de l'Afganistan, capital del districte de Garmsir a la província de Helmand.

Veure Samarcanda і Garmsir

Gawhar Shad

Gawhar Shad o Goharshād (1378-1459) fou una reina timúrida, esposa de Xah Rukh.

Veure Samarcanda і Gawhar Shad

Gazni

Gazni (també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).

Veure Samarcanda і Gazni

Genguis Khan

Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.

Veure Samarcanda і Genguis Khan

Ghiyath al-Din Baysonghor

Ghiyath al-Din Baysonghor (15 de setembre de 1397 - 1433) fou un príncep timúrida, fill de Xah-Rukh (i la seva esposa Gawhar Shad) i net de Tamerlà.

Veure Samarcanda і Ghiyath al-Din Baysonghor

Ghiyath al-Din Terkhan

Ghiyath al-Din Terkhan (segle XIV) fou un amir de Tamerlà.

Veure Samarcanda і Ghiyath al-Din Terkhan

Giovanni Bianchini

(en llatí, Johannes Blanchinus) va ser un professor de matemàtica i astronomia italià. Va ser el primer matemàtic europeu a utilitzar fraccions decimals en notació posicional, i a exposar les lleis del càlcul amb xifres negatives.

Veure Samarcanda і Giovanni Bianchini

Girih

Patró ''girih'' amb incrustacions de decoracions florals de Shah-i-Zinda a Samarcanda, Uzbekistan. El girih (‘nus’), també girih sāzī (‘fer nusos') o girih chīnī, és un art decoratiu islàmic usat en arquitectura i en artesanies (cobertes de llibres, tapets, objectes petits de metall), consisteix en línies geomètriques les quals s'entrellacen formant un arranjament.

Veure Samarcanda і Girih

Guerra a Transoxiana

La guerra a Transoxiana de 1387-1388 foren unes incursions principalment dels sufis de Khwarizm i de guerrers de Toktamix i la seva Horda (als que es van afegir els jats de Mogulistan només per saquejar).

Veure Samarcanda і Guerra a Transoxiana

Guerra Civil dels abbàssides

La Guerra Civil dels abbàssides, també coneguda com a Quarta Fitna (809-827) va ser un conflicte entre els germans al-Amín i al-Mamun per la successió al Califat Abbàssida.

Veure Samarcanda і Guerra Civil dels abbàssides

Guerra del Mogolistan (1389-1390)

La guerra de Mogolistan del 1389-1390 fou un conflicte armat entre el kanat de Txagatai líderat pel gran amir Tamerlà i el kanat de Mogolistan liderat per Khizr Khan que s'havia apoderat de part del Mogolistan Timur pensava seguir la guerra contra Toktamish però els notables li van suplicar que primer anés a combatre a Khizr Khan, kan de Mogulistan i a l'amir Ankatura el nebot d' Hajji Beg Irkanut.

Veure Samarcanda і Guerra del Mogolistan (1389-1390)

Guerra del Mogolistan (1399-1400)

La guerra del Mogolistan del 1399 al 1400 fou un conflicte militar desenvolupat al kanat de Mogolistan.

Veure Samarcanda і Guerra del Mogolistan (1399-1400)

Gur-e Amir

El Gur-e Amir (persa: گور امیر) és el mausoleu del conqueridor asiàtic Tamerlà (conegut com a Timur) a Samarcanda, actual Uzbekistan.

Veure Samarcanda і Gur-e Amir

Gurkhan

Gurkhan fou el títol dels sobirans suprems kara-khitay entre 1130 i 1218.

Veure Samarcanda і Gurkhan

Guyuk

Guyuk o Güyük (ciríl·lic Гүюг хаан) (vers 1206-1248) fou el tercer kagan (kakhan) de l'Imperi Mongol.

Veure Samarcanda і Guyuk

Habibul·lo Abdussamatov

Habibul·lo Ismaïlóvitx Abdussamatov (en rus: Хабибулло Исмаилович Абдусаматов) (Samarcanda, Uzbekistan, Unió Soviètica, 27 d'octubre del 1940) és un astrofísic rus d'origen uzbek.

Veure Samarcanda і Habibul·lo Abdussamatov

Hajim Muhammad

Hajim Muhammad fou kan de Khwarizm (1557-1602), fill d'Avanek Khan.

Veure Samarcanda і Hajim Muhammad

Hajji Barles

Hajji Barles - de nom complet Hajji Saif al-Din Barles, sent hajji una mena de títol indicatiu de que havia fet el pelegrinatge a la Meca - (segle XIV) fou amir o beg de la tribu Barles de Transoxiana al kanat de Txagatai.

Veure Samarcanda і Hajji Barles

Hajji Beg

Hajji Beg Barlas (+ 1361) fou cap de la tribu dels barles i oncle de Tamerlà.

Veure Samarcanda і Hajji Beg

Halyna Sevruk

Halyna Sylvestrivna Sevruk (en ucraïnès: Галина Сильвестрівна Севрук; Samarcanda, 18 de maig de 1929 – Kíiv, 13 de febrer de 2022) fou una artista visual que treballà sobretot amb ceràmica, mosaic, vidre i pintura.

Veure Samarcanda і Halyna Sevruk

Hamadan

Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.

Veure Samarcanda і Hamadan

Haplogrup R1a del cromosoma Y

R1a és un haplogrup del cromosoma Y definit pels marcadors M420, M449, M511 i M513; descendeix de l'haplogrup R i el seu subclade principal i predominant és M17.

Veure Samarcanda і Haplogrup R1a del cromosoma Y

Harun ar-Raixid

Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.

Veure Samarcanda і Harun ar-Raixid

Harun Bughra Khan

Harun Bughra Khan (Ali ibn Hàssan) (mort 1034), esmentat generalment a les cròniques com a Alitigin, fou un kan de la branca hassànida o occidental dels karakhànides, que va governar a Transoxiana al començament del.

Veure Samarcanda і Harun Bughra Khan

Haydar Mirza

Muhàmmad Mirza Haydar conegut com a Haydar Mirza (1499/1500-1551) fou un historiador persa mongol.

Veure Samarcanda і Haydar Mirza

Haydar Tura

Haydar Tura fou emir de Bukharà del 1799 al 1826.

Veure Samarcanda і Haydar Tura

Hülegü

Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-kan de Pèrsia (1256-1265).

Veure Samarcanda і Hülegü

Hissor

Hissor (tadjik Ҳисор, abans Hisar o Hissar, rus Gissar Гиссар) és una ciutat de l'occident del Tadjikistan a uns 15 km a l'oest de Duixanbe.

Veure Samarcanda і Hissor

Història de l'Àsia Central

L''''Àsia Central''' situada com una regió del món segons tres criteris, de fosc a clar: denominació soviètica, denominació moderna habitual, UNESCO. La història de l'Àsia Central ha estat condicionada principalment pel clima i la geografia de la zona.

Veure Samarcanda і Història de l'Àsia Central

Història de l'Uzbekistan

Localització de l'Uzbekistan LUzbekistan, situat en el cor de l'Àsia Central, entre estepes, deserts i majestuoses muntanyes, en l'encreuament de grans rutes de comunicació i comerç, ha conegut importants migracions al llarg de la seva història que han modificat la seva població, seguint l'auge i el declivi d'imperis poderosos.

Veure Samarcanda і Història de l'Uzbekistan

Història de Mongòlia

La història de Mongòlia cobreix tots els esdeveniments dels pobles que han habitat els territoris de l'actual Mongòlia al llarg del temps.

Veure Samarcanda і Història de Mongòlia

Història de Xiraz

Xiraz té una història de més de mil tres-cents anys en els quals ha arribat a ser més d'una vegada la capital de Pèrsia.

Veure Samarcanda і Història de Xiraz

Història del Raj Britànic

La història del Raj Britànic es refereix al període de govern britànic al subcontinent indi entre 1858 i 1947.

Veure Samarcanda і Història del Raj Britànic

Història del Tadjikistan

Les primeres notícies de l'actual Tadjikistan es remunten a la Dinastia samànida (AD 875–999).

Veure Samarcanda і Història del Tadjikistan

Història del Turkmenistan

Mentre l'antiga història del Turkmenistan es troba en gran part amortallada en el misteri, el seu passat des de l'arribada de les tribus iràniques indoeuropees al voltant del 2000 aC és sovint el punt de partida de la història discernible de l'àrea.

Veure Samarcanda і Història del Turkmenistan

Hivern al Karabag (1401-1402)

El hivern del 1401 al 1402 Tamerlà va passar el hivern al Karabagh i es va desenvolupar diversos fets.

Veure Samarcanda і Hivern al Karabag (1401-1402)

Hivern al Karabagh (1403-1404)

Timur va passar el hivern del 1403 al 1404 al Karabagh.

Veure Samarcanda і Hivern al Karabagh (1403-1404)

Homenatge de Tahartan d'Erzincan i rendició de Baiazet d'Aydin (1394)

Tahartan d'Erzincan va oferir la submissió personal a Tamerlà el 1394; Aydin s'havia sotmès pero en canvi no va complir el pacte de capituació i Tamerlà va enviar tropes i després d'alguns assalts, el príncep local Baiazet es va rendir.

Veure Samarcanda і Homenatge de Tahartan d'Erzincan i rendició de Baiazet d'Aydin (1394)

Humayun

Nasir-ud-din Muhammad Humayun (Kabul, 6 de març de 1508 - Delhi, 20 de gener de 1556), va ser el segon emperador mogol regnant entre els anys 1530 i 1540 i altre cop del 1555 al 1556.

Veure Samarcanda і Humayun

Husayn Sufi

Husayn Sufi ibn Yanghadai (+ 1371) fou amir (a vegades esmentat com a xah) de Khwarizm vers 1360 a 1371.

Veure Samarcanda і Husayn Sufi

Hussayn Bayqara

Hussayn Bayqara o estrictament Hussayn ibn Mansur ibn Bayqara (juny de 1438 - 4 de maig de 1506) (persa حسین بایقرا) fou un sobirà timúrida, governant d'Herat del 1469 al 1506 (excepte una breu aturada el 1470).

Veure Samarcanda і Hussayn Bayqara

Ibn Battuta

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Battuta, més conegut simplement com a Ibn Battuta (Tànger, 25 de febrer de 1304 – 1368 o 1369), va ser un viatger, explorador i ulema (erudit musulmà) amazic de l'època de la dinastia marínida que és conegut pels seus viatges anomenats Rihla.

Veure Samarcanda і Ibn Battuta

Ibn Qutayba

Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Múslim ibn Qutayba ad-Dinawarí, més conegut senzillament com a Ibn Qutayba —en àrab أبو محمد عبد الله بن مسلمبن قتيبة الدينوري, Abū Muḥammad ʿAbd Allāh b. Muslim b. Qutayba ad-Dīnawarī— (828 - 889) fou un important erudit àrab, escriptor, filòleg i lingüista, considerat pels sunnites com a mestre del hadit.

Veure Samarcanda і Ibn Qutayba

Ibrahim Sultan

Abu l-Fatah Ibrahim Sultan o Sultan Ibrahim ibn Xah Rukh (26 d'agost de 1394 - Xiraz, 3 de maig de 1435) fou un príncep timúrida, segon fill de Xah Rukh i net de Tamerlà, de nom complet de naixement Abu l-Fath Mirza Ibrahim Sultan Bahadur.

Veure Samarcanda і Ibrahim Sultan

Iekaterina Andréieva

Iekaterina Mikhàilovna Andréieva(16 de novembre de 1941 - 18 de setembre de 2008), també coneguda com a Katarzyna Andrejewa-Prószyńska va ser una aracnòloga uzbeca.

Veure Samarcanda і Iekaterina Andréieva

Ikhxid

Ikhxid fou un títol que van portar alguns sobirans iranians de Sogdiana i Ferganà abans de l'islam i fins que aquest va penetrar a la zona.

Veure Samarcanda і Ikhxid

Il-Arslan

Il-Arslan ("El Lleó") (nom complet: Taj ad-Dunya wa ad-Din Abul-Fath Il-Arslan ibn Atsiz, en persa: تاج الدین ابوالفتح ایل ارسلان بن اتسز) (va morir el març de 1172) va ser el Xa de Khwarizm des del 1156 fins al 1172.

Veure Samarcanda і Il-Arslan

Ilyas Khoja

Ilyas Khoja (+ 1368) fou kan de Transoxiana o Txagatai occidental (1363) i kan de Mogolistan del 1363 al 1368.

Veure Samarcanda і Ilyas Khoja

Imad al-Din Sultan Ahmad

Imad al-Din Sultan Ahmad ibn Muhammad ibn al-Muzaffar ibn al-Mansur ibn al-Hajji (nascut 1340, + 1393) fou un príncep muzaffàrida, que va governar a Kirman del 1358 al 1365 i del 1384 al 1393.

Veure Samarcanda і Imad al-Din Sultan Ahmad

Imam Kuli Khan ibn Din Muhammad

Imam Kuli Khan ibn Din Muhammad fou kan de Bukharà (1611-1650).

Veure Samarcanda і Imam Kuli Khan ibn Din Muhammad

Imperi Anuixtigínida

L'Imperi Anuixtigínida (conegut també com Imperi Khwarizm) va ser un imperi musulmà sunnita turco-persa que va governar grans parts de l'actual Àsia Central, Afganistan i l'Iran (regió del Khwarizm) en el període aproximat de 1077 a 1231, primer com a vassalls de l'Imperi seljúcida, i de Kara-khitai (dinastia Liao occidental), i més tard com a governants independents, fins a la conquesta mongola al segle XIII.

Veure Samarcanda і Imperi Anuixtigínida

Imperi Mogol

L'imperi mogol fou un imperi turc-musulmà que dominà una gran part del subcontinent indi entre els anys 1527 i 1707.

Veure Samarcanda і Imperi Mogol

Imperi Mongol

L'Imperi Mongol, fundat per Genguis Khan al, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.

Veure Samarcanda і Imperi Mongol

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Veure Samarcanda і Imperi Romà d'Orient

Imperi Sassànida

LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Veure Samarcanda і Imperi Sassànida

Imperi Tibetà

LImperi Tibetà (Tibetà: བོད་ཆེན་པོ, Wylie: bod chen po, lit. 'Gran Tibet'; xinès: 吐蕃; pinyin: Tǔbō / Tǔfān) va ser un imperi centrat a l'altiplà tibetà, i format com a resultat de l'expansió imperial sota la dinastia Yarlung encapçalada pel seu 33è rei, Songsten Gampo al.

Veure Samarcanda і Imperi Tibetà

Inici de la campanya dels Set Anys

La campanya dels Set Anys de Tamerlà es va iniciar el 8 de setembre de 1399, només quatre mesos després de tornar de l'Índia.

Veure Samarcanda і Inici de la campanya dels Set Anys

Invasió mongola de Khwarezm

La invasió mongola de Khwarizmia de 1219 a 1221.

Veure Samarcanda і Invasió mongola de Khwarezm

Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà

La guerra contra el mamelucs per part de Tamerlà fou un conflicte bèl·lic que es va desenvolupar el 1402 i 1403 i va suposar un triomf complet sobre Baiazet (que va morir) i la destrucció temporal de l'incipient Imperi Otomà.

Veure Samarcanda і Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà

Irànics

Els irànics són un subgrup dels indoeuropeus caracteritzats per parlar alguna de les llengües indoàries i per una alta freqüència de l'haplogrup R1a.

Veure Samarcanda і Irànics

Iskandar (Xibànides)

Iskandar (segle XVI) fou khan de Miankal i Kermineh i kagan xibànida dels uzbeks.

Veure Samarcanda і Iskandar (Xibànides)

Iskandar ibn Úmar Xaykh

Iskandar ibn Úmar Xaykh (Uzgand, 25 d'abril de 1384 - Isfahan, 1415) fou un príncep timúrida, fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.

Veure Samarcanda і Iskandar ibn Úmar Xaykh

Islom Karimov

Islom Abduganíevitx Karímov (en uzbek ciríl·lic: Ислом Абдуғаниевич Каримов) (Samarcanda 30 de gener, 1938 - Taixkent, 2 de setembre de 2016) fou President de l'Uzbekistan des del 1991 fins a la seva mort.

Veure Samarcanda і Islom Karimov

Ismaïl I

Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.

Veure Samarcanda і Ismaïl I

Ismaïl ibn Àhmad

Abu-Ibrahim Ismaïl ibn Àhmad as-Samaní, més conegut com a Ismaïl ibn Àhmad o Ismaïl I, així com pels sobrenoms al-Amir al-Madí i al-Amir al-Àdil (849-907) fou emir samànida de Ma Warà an-Nahr o Transoxiana (891-907).

Veure Samarcanda і Ismaïl ibn Àhmad

Istanbul

Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.

Veure Samarcanda і Istanbul

Ixim Khan

Ixim Khan fou kan dels kazakhs, germà i successor de Tevkel Khan.

Veure Samarcanda і Ixim Khan

Ja'un-i-Qurban

Ja'un-i-Qurban fou el nom que es va donar a un poder político-militar establert al Khurasan (província mongola) (Pèrsia, avui Iran) que va subsistir amb autonomia entre 1335 i 1381 quan fou eliminat per Tamerlà.

Veure Samarcanda і Ja'un-i-Qurban

Jahan Xah Bahadur

Jahan Xah, Jahan Shah, Jahan Shah Bahadur, Jahan Shah Jaku o Jahan Xah Barles- (+ 1405) fou un amir mongol de Transoxiana, que va servir primer sota Amir Husayn i després sota Tamerlà.

Veure Samarcanda і Jahan Xah Bahadur

Jahangir ibn Timur

Jahangir (vers 1355 -1376) fou un príncep timúrida, fill gran de Tamerlà.

Veure Samarcanda і Jahangir ibn Timur

Jahangir Mirza

Jahangir Mirza (~1585- ~1507) fou un príncep timúrida d'Andijan.

Veure Samarcanda і Jahangir Mirza

Jaku Barles

Jaku Barles - a vegades escrit també com Cheku Barles - (+ hivern del 1383 al 1384) fou un amir dels Barles, lleial personal de Tamerlà.

Veure Samarcanda і Jaku Barles

Jalal-ad-Din Mangubertí

Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.

Veure Samarcanda і Jalal-ad-Din Mangubertí

Jalàyir

Jalàyir o jalàïr fou una tribu que existia al, classificada entre els mongols.

Veure Samarcanda і Jalàyir

Jami

fon un poeta sufí persa, considerat l'últim poeta místic iranià.

Veure Samarcanda і Jami

Janibeg Sultan

Janibeg Sultan (Janibeg ibn Kwaja Muhammad o Khoja Muhammad) fou regent del kanat dels uzbeks.

Veure Samarcanda і Janibeg Sultan

Juan Gea Martínez

Juan Gea Martínez (València, 5 de desembre de 1953), conegut com a Juan Gea, és un actor de cinema i teatre espanyol, famós pels seus papers en sèries com El Ministerio del Tiempo o la película Las 13 rosas.

Veure Samarcanda і Juan Gea Martínez

Judeopersa

El judeopersa és la llengua neopersa escrita en caràcters hebreus.

Veure Samarcanda і Judeopersa

Kai Khusraw Khuttalani

Kay Khusraw Khuttalani o Kai Khusrau Khuttalani o Ky Khuseru (+ 1372 o 1373), fou un emir del tuman dels Khuttalani, que es deia (i era) gendre del Khan del Desht Kiptxaq i governador de Khuttalan.

Veure Samarcanda і Kai Khusraw Khuttalani

Kaidu Khan

Kaidu Khan (o Qaidu Khan) (1230-1301) fou un cap de la casa d'Ogodei (ogodeïdes) i efectiu kan del kanat de Txagatai.

Veure Samarcanda і Kaidu Khan

Kaixgar

Kaixgar (sent altres transcripcions Kaixcar o Khaixgar, en uigur: قەشقەر K̡ǝxk̡ǝr; en xinès: 喀什 Kāshí o 喀什噶尔 Kāshígéěr) és una ciutat oasi a la regió autònoma del Xinjiang, a la República Popular de la Xina.

Veure Samarcanda і Kaixgar

Kamar al-Din

Kamar al-Din Khan Dughlat (Kummar al-Din, Qamar-ud-din Khan Dughlat (àrab: قمر الدین خان دغلت) fou un governant mongol que va arribar a kan del Kanat de Mogolistan (1368 a 1392), pertanyent al clan Dughlat de Kaixgar de guerrers mongols.

Veure Samarcanda і Kamar al-Din

Kanat de Balkh

El kanat de Balkh fou un kanat uzbek que va existir entre el i el centrat a la ciutat de Balkh.

Veure Samarcanda і Kanat de Balkh

Kanat de Bukharà

El Kanat de Bukharà fou un estat de l'Àsia Central durant els segles  i, i continuat sota emirs al i fins al 1920.

Veure Samarcanda і Kanat de Bukharà

Kanat de Sibèria

El Kanat de Sibèria va ser un estat tàtar turc a la futura Sibèria russa.

Veure Samarcanda і Kanat de Sibèria

Kanat de Txagatai

El Kanat de Txagatai fou un estat mongol de l'Àsia Central, sorgit de l'ulus o terra hereditària assignada a Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.

Veure Samarcanda і Kanat de Txagatai

Kanat Kazakh

El Kanat Kazakh es fundà el 1465 a les ribes del Jetissú (literalment significa set rius) en la part sud-est de l'actual Kazakhstan per Djanibek Khan i Karai Khan.

Veure Samarcanda і Kanat Kazakh

Kandahar

Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.

Veure Samarcanda і Kandahar

Kankli

Els kankli o Kangli (també kanghli) foren un poble turc de l'estepa al Turquestan i Sibèria del sud-oest.

Veure Samarcanda і Kankli

Kara-khitai

El kanat karakitai, imperi kara-kitan o imperi de l'Est (en mongol Хар Хятан; Kara Kidan; en xinès 西遼; en pinyin Xī Liáo) fou un imperi fundat pels mongols kitan de l'Àsia Central del 1124-1218.

Veure Samarcanda і Kara-khitai

Karakalpakistan

Karakalpakistan (usbec: Qoraqalpog'iston Respublikasi o Қорақалпоғистон Республикаси; karakalpak: Қарақалпақстан Республикасы o Qaraqalpaqstan Respublikası) és una república autònoma de l'Uzbekistan.

Veure Samarcanda і Karakalpakistan

Karakalpaks

Els karakalpaks ('barret negre') són un poble turc de l'Àsia Central a l'Uzbekistan, a la vora de la mar d'Aral.

Veure Samarcanda і Karakalpaks

Karaunes

Karaunes o Qaraunes (negres o barrejats) a vegades també anomenats Neguderis o Nikudaris (que realment formen un grup similar però separat) foren un grup mongol que es va establir a l'Afganistan i est de Pèrsia.

Veure Samarcanda і Karaunes

Kazakhs

Els kazakhs són un poble de llengua kazakh que habita principalment al Kazakhstan.

Veure Samarcanda і Kazakhs

Köneürgenç

Minaret de Kutlung-Timur a les ruïnes de la ciutat de Konya-Urgenj Köneürgenç, en turquès, o Konya-Urgenj (en turc Köhne Ürgenç; en rus Куня Ургенч, en farsi: کهنه‌گرگانج Kohna Gūrgānj o کهنه‌اورگانج Kohna Ūrgānj, 'vella Urgenj', en època de Tamerlà esmentada com Urkunje o Ourkunje) és una antiga ciutat a l'actual Turkmenistan.

Veure Samarcanda і Köneürgenç

Khalil Sultan

Khalil Sultan ibn Miran Shah ibn Timur (Herat, 14 de juliol de 1384 - Rayy, 2 o 3 de novembre de 1411) fou un príncep timúrida net de Tamerlà i fill de Miran Shah i de la princesa genguiskhànida (per via materna) Sevin Beg Khanzada, coneguda com a Khan Zade, que va estar casada en primeres noces amb Jahangir fill de Tamerlà i fou la mare de Muhammad Sultan ibn Jahangir, el primer successor designat per Tamerlà que va morir el 1403.

Veure Samarcanda і Khalil Sultan

Khan Zade

Khan Zade (Sevin Beg Khanzada) (+1411), fou princesa de la dinastia Sufi, filla de Husayn Sufi, casada successivament amb dos fills de Tamerlà.

Veure Samarcanda і Khan Zade

Khatai Bahadur

Khatai Bahadur (Khetai Bahadur, Khitai Bahadur, Khatay Bahadur) (+1377) fou un amir mongol al servei de Tamerlà des de abans del 1370, originalment al servei del kan de Mogolistan.

Veure Samarcanda і Khatai Bahadur

Khidr Khoja

Khidr Khoja, Khizr Khoja o Khidr Khwaja Khan (1368-1399) fou un kan de Mogolistan, el fill mes jove de Tughluq Timur.

Veure Samarcanda і Khidr Khoja

Khidr Yasauri

Khidr Yasauri o Khidr Yusuri (+1366) fou un amir turcomongol del tuman dels yasauris, que pasturava als territoris al nord de Samarcanda incloent probablement Bukharà.

Veure Samarcanda і Khidr Yasauri

Khivà

Khivà (uzbek: Хива, Хivа; rus: Хива, Khivà; persa: خیوه, Khiveh, àrab: Khiwa), antigament anomenada Coràsmia (Khorezm, Khwārezm) és una ciutat de l'Uzbekistan que fou capital i centre d'un kanat i després d'una república que va passar a formar part de l'Uzbekistan el 1924.

Veure Samarcanda і Khivà

Khokhars

Els khokhars (de vegades khokars o kokars) són una tribu muntanyesa del nord-oest del Panjab al Pakistan, al nord del Districte de Jhelum.

Veure Samarcanda і Khokhars

Khorasan (província de l'Iran)

Khorasan fou una de les províncies de l'Iran fins al 2004.

Veure Samarcanda і Khorasan (província de l'Iran)

Khujand

Khujand (nom tadjik: Хуҷанд, خجند, en grec Alexandria Escate Ἀλεξάνδρεια Ἐσχάτη, en rus Худжанд Khujand; anomenat Khojent fins al 1936, després anomenada Leninabad en rus –Ленинабад– o Leninobod en tadjik –Ленинобод, لنین‌آباد– fins al 1991) és la segona ciutat del Tadjikistan.

Veure Samarcanda і Khujand

Khusraw Xah

Khusraw Xah (apareix com a Khosro, Khusro o Khusrau Shah) fou un amir dels timúrides de Samarcanda, un turc dels quiptxaqs.

Veure Samarcanda і Khusraw Xah

Khwarizm

Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).

Veure Samarcanda і Khwarizm

Khyber Pakhtunkhwa

El Khyber-Pakhtunkhwa, antigament anomenat la Província de la Frontera del Nord-oest (North-West Frontier Province, coneguda també com a NWFP, urdú śhumāl maġribī sarhadī sūbha شمال مغربی سرحدی صوبہ) és una divisió administrativa de primer nivell del Pakistan.

Veure Samarcanda і Khyber Pakhtunkhwa

Kilat-i Nadiri

Kilat-i Nadiri (també Kalat-i Nadiri, anteriorment només Kalat) fou una famosa fortalesa a l'Àsia Central a uns 110 km de Mashad a la frontera entre Iran i Turkmenistan en una branca de les muntanyes Karadjdagh en una vall elevada (entre 700 i 900 metres) i trenta km de llarg; al nord i sud les muntanyes no es poden escalar i tenen una altura de 240 a 300 metres, presentant només cinc obertures, el que la convertia en una fortalesa natural fàcil de defensar a l'oest i est.

Veure Samarcanda і Kilat-i Nadiri

Kitxik Khanum

Kitxik Khanum (Reina Menor, de nom real Tukal Khanum, Tukhal Khanum, Tuvakal Khanum) (segles XIV i XV) fou emperadriu de Txagatai i esposa de Tamerlà, probablement filla (algunes vegades s'ha dit que era germana) de Khidr Khoja, kan de Mogolistan i per tant una genguiskhànida.

Veure Samarcanda і Kitxik Khanum

Kodadad Husayni

Kodadad Husayni - nom transcrit amb diverses variants com ara Kudadad Husayni o Khudaidad Husayni, (segles XIV-XV, + 1411) fou un amir de Tamerlà.

Veure Samarcanda і Kodadad Husayni

Kohistan (Tadjikistan)

Kohistan és el nom que es donava entre el i el XIX als districtes muntanyosos a l'est de Samarcanda.

Veure Samarcanda і Kohistan (Tadjikistan)

Koktepe

Koktepe o Kok Tepe és un jaciment arqueològic de l'Uzbekistan, situat a uns 30 km al nord de Samarcanda.

Veure Samarcanda і Koktepe

Kotxkunju

Kotxkunju o Kutxkuntxi, tercer kan de la dinastia turcomongola dels xibànides de l'Uzbekistan, era el fill d'Abu l-Khayr, fundador de la dinastia, i de Rabia Bégüm, filla d'Ulugh Beg.

Veure Samarcanda і Kotxkunju

Kutb al-Din Muhàmmad Txuqi

Kutb al-Din Muhammad Txuqi, Juki o Juqi (mort el 1445) fou un príncep timúrida fill de Xah Rukh i net de Tamerlà.

Veure Samarcanda і Kutb al-Din Muhàmmad Txuqi

Kutlugh Turkhan Agha

Kutlugh Turkhan Agha (o Kutluq Turkan Agha (nascuda vers 1330, +1383) fou la germana gran de Tamerlà. Es va casar amb l'amir Daud que després fou un fidel personal de Tamerlà i governador de Samarcanda (1370) i foren pares de l'amir Sulayman Xah. A la mort de la seva mare el, Kutlugh Turkhan Agha es va fer càrrec de la casa de Taragai.

Veure Samarcanda і Kutlugh Turkhan Agha

Kutxlug

Kutxlug (pot aparèixer també com a Kutchlug o Kuchlug) fou el darrer kan dels kara khitai (de facto 1211-1213, de iure 1213-1218) Era fill de Tayang, el kan dels naiman.

Veure Samarcanda і Kutxlug

Lahore

Lahore o Lahor és una ciutat i municipi del Pakistan, capital de la província del Panjab i la segona ciutat més poblada del país amb una població el 1998 de 5.143.495 habitants i la ciutat districte amb una població de 6.318.745 (2001).

Veure Samarcanda і Lahore

Lalla Roukh

Lalla Roukh és una òpera en dos actes composta per Félicien David.

Veure Samarcanda і Lalla Roukh

Le Collier perdu de la colombe

Le Collier perdu de la colombe és una pel·lícula franco-italiana-tunisiana dirigida per Nacer Khemir, filmada el 1990 i estrenada el 1991.

Veure Samarcanda і Le Collier perdu de la colombe

Leila Belialova

Leila Belialova (1957) és una acadèmica de l'Uzbekistan.

Veure Samarcanda і Leila Belialova

Liubou Ussava

Liubou Dzmítrieuna Ussava (Любоў Дзмітрыеўна Усава, nascuda el 6 de setembre de 1921) és una arquitecta belarussa nascuda a Rússia.

Veure Samarcanda і Liubou Ussava

Llengües iràniques

Les llengües iràniques o iranianes són una família de llengües indoeuropees molt propera a les indoàries amb les quals, de vegades, s'agrupen en un gran conjunt anomenat llengües indoiràniques.

Veure Samarcanda і Llengües iràniques

Llista de carreteres europees de classe A

Aquesta és la llista de les carreteres europees de classe A. Les carreteres de classe A són els principals eixos de comunicació de la xarxa europea, es classifiquen en quatre grups.

Veure Samarcanda і Llista de carreteres europees de classe A

Llista de carreteres europees de classe B

Aquesta és la llista de carreteres europees de classe B. Les carreteres de classe B són els eixos secundaris de la xarxa europea de carreteres.

Veure Samarcanda і Llista de carreteres europees de classe B

Llista de clubs de futbol

Un club de futbol és una associació esportiva legalment constituïda i inscrita en la respectiva federació nacional o estatal i que, per tant, pot intervenir amb el seu equip en competicions oficials d'aquest esport.

Veure Samarcanda і Llista de clubs de futbol

Llista de jaciments arqueològics per país

Aquesta és una llista de notables jaciments arqueològics ordenada per països i territoris.

Veure Samarcanda і Llista de jaciments arqueològics per país

Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àsia i Oceania

La llista del Patrimoni de la Humanitat a l'Àsia i Oceania és un índex dels béns culturals i naturals declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO a l'Àsia i Oceania organitzats per estats i territoris.

Veure Samarcanda і Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àsia i Oceania

Lur-i Buzurg

Els atabegs del Gran Luristan o Lur-i Burzurg, foren una dinastia de sobirans amb títol d'atabegs que va governar a part del territori del Luristan entre 1115 i 1424 amb capital a Idadj o Idhadj (més tard Malamir, moderna Ida).

Veure Samarcanda і Lur-i Buzurg

Madali Khan

Madali Khan o Muhammad Ali Khan fou kan de Kokand (1822 - 1841) germà i successor de Muhammad Umar Khan.

Veure Samarcanda і Madali Khan

Mahkam Pulodova

Mahkam Pulodova (Samarcanda, 25 de febrer de 1928) va ser una metgessa, obstetra, professora i ginecòloga tadjikistaní de l'època soviètica.

Veure Samarcanda і Mahkam Pulodova

Mahmud Yasauri

Mahmud Yasauri, Hajji Mahmud Yasauri o Hajji Mahmud Shah Yasauri (+ vers 1394 o 1395) fou un amir dels yasauris, un dels tres amirs que van compartir el poder després de la mort de Khidr Yasauri.

Veure Samarcanda і Mahmud Yasauri

Makhan

Makhan fou una població o oasi situat al sud del riu Jihun (el modern Amudarià).

Veure Samarcanda і Makhan

Malik Ghiyath al-Din Pir Ali

Màlik Ghiyath-ad-Din Pir Alí fou el darrer malik de la dinastia Kart d'Herat.

Veure Samarcanda і Malik Ghiyath al-Din Pir Ali

Malik Qutb al-Din ibn Izz al-Din

Qutb al-Din (+ 1386) fou malik mihrabànida de Sistan del 1380 al 1383.

Veure Samarcanda і Malik Qutb al-Din ibn Izz al-Din

Mangits

Mangits són una tribu turcomongola avui a l'Uzbekistan.

Veure Samarcanda і Mangits

Manuel III de Trebisonda

Manuel III Comnè fou el divuitè emperador de Trebisonda, que va governar en dinovè lloc durant el període 1390-1417.

Veure Samarcanda і Manuel III de Trebisonda

Maraixi

Guerres dels maraixis La dinastia Maraixi o dinastia dels Sayyid Maraixis de Mazanderan, fou una nissaga local que va governar el Mazanderan del 1358/1359 a la segona meitat del lluitant fins vers el 1596.

Veure Samarcanda і Maraixi

Maria Spiridónova

, nom complet amb patronímic Maria Aleksàndrovna Spiridónova, Мари́я Алекса́ндровна Спиридо́нова, fou una revolucionària russa de principis del segle, destacada dirigent del Partit Social-Revolucionari d'Esquerra (PSRI).

Veure Samarcanda і Maria Spiridónova

Mariano Puerta

Mariano Porta és un jugador de tennis argentí, nascut el 19 de setembre de 1978 a San Francisco, província de Córdoba, Argentina.

Veure Samarcanda і Mariano Puerta

Mashad

emam reza Mashad (de l'àrab, literalment ‘santuari’, ‘tomba d'un màrtir’) és la segona ciutat més gran en població de l'Iran i una de les ciutats santes de l'islam.

Veure Samarcanda і Mashad

Masud Sultan Mirza

Masud Sultan Mirza fou un príncep timúrida, fill de Sultan Mahmud Mirza i de Khanzada Begum (filla del mir de Tirmidh o Termez).

Veure Samarcanda і Masud Sultan Mirza

Matemàtiques a l'islam medieval

segon grau En la història de les matemàtiques, s'entén per matemàtiques a l'islam medieval, matemàtiques àrabs o matemàtiques musulmanes, les contribucions dels matemàtics del món musulmà des de l'inici de l'expansió de l'islam fins a mitjan.

Veure Samarcanda і Matemàtiques a l'islam medieval

Mausoleu d'Ahmad Yasawi

El mausoleu d'Ahmad Yasawi és un mausoleu sense acabar situat a la ciutat de Yasi —ara Turquestan—, antiga capital dels kazakhs, a la província del Kazakhstan Meridional, al sud del Kazakhstan.

Veure Samarcanda і Mausoleu d'Ahmad Yasawi

Mausoleu de Bibi Khanum

Una de les primeres fotografies del mausoleu, datada de 1868–1872 El Mausoleu de Bibi Khanum (en uzbek: Bibi-Xonim Maqbaradi) és un mausoleu de Samarcanda on és sepultada Sarai Mulk Khanum (també coneguda com Bibi Khanum, Bibi Hanim, Bibi Khanim, Bibixonim, etc.), l'emperadriu consort de l'Imperi timúrida, esposa principal de Tamerlà (Timur).

Veure Samarcanda і Mausoleu de Bibi Khanum

Màlik-Xah I

Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.

Veure Samarcanda і Màlik-Xah I

Música dels uigurs

Bulbuljan Zulalov (1841-1927), músic mugam. La música dels uigurs comprèn diferents estils regionals que són productes de la geografia i la història complexa de la regió habitada pels uigurs.

Veure Samarcanda і Música dels uigurs

Mehmet I

Mehmet I Çelebi (1387 – 26 de maig de 1421 o 25 de juny de 1421) va ser soldà de l'Imperi Otomà.

Veure Samarcanda і Mehmet I

Merv

Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary.

Veure Samarcanda і Merv

Mesquita de Sant Petersburg

La mesquita de Sant Petersburg (en rus Соборная мечеть Санкт-Петербурга, Sobórnaia metxet Sankt-Peterburga; en tàtar Sankt-Peterburg şəhəre camiğ məçete) era la mesquita més gran d'Europa a començament del, ja que el minaret més alt dels dos que té arriba als 49 metres, i la seva única cúpula fa 39 metres d'alt.

Veure Samarcanda і Mesquita de Sant Petersburg

Mikàlida

Els mikàlides o Banu Míkal fou una destacada família aristocràtica del Gran Khorasan occidental als segles  i, que eren descendent de la noblesa pre islàmica de la regió de Samarcanda La família tenia origen en el rei sassànida Bahram V (Bahram Gor) (420-438).

Veure Samarcanda і Mikàlida

Mikhaïl Popov

Mikhaïl Grigórievitx Popov (en rus: Михаи́л Григо́рьевич Попо́в), va néixer el 5 (17) d'abril de 1893 a Volsk i va morir el 18 de desembre de 1955 a Leningrad, va ser un botànic rus soviètic famós per les seves expedicions científiques a la Sibèria, als Carpats, al Kazakhstan i a l'Àsia Central, així com a l'Extrem Orient Rus del qual va portar exemplars botànics per al jardí botànic de Sibèria situat a Novosibirsk.

Veure Samarcanda і Mikhaïl Popov

Miniatura àrab

Les miniatures àrabs són petites pintures fetes sobre paper, generalment il·lustracions per a llibres o manuscrits, però de vegades també obres d'art separades.

Veure Samarcanda і Miniatura àrab

Mir Jumla

Mir Jumla (1591 - 30 de març de 1663) fou un destacat subahdar (governador, però avui dia assimilat a un rei) de Bengala a l'Índia oriental sota l'emperador mogol Aurangzeb.

Veure Samarcanda і Mir Jumla

Mir Muhammad Husayn

Mir Muhammad Husayn fou emir de Bukharà, fill i successor de Haydar Tura Khan, quan aquest va morir el 6 d'octubre de 1826.

Veure Samarcanda і Mir Muhammad Husayn

Mir Nasr Allah Bahadur Khan

Mir Nasr Allah Bahadur Khan fou emir de Bukharà de 1826 a 1860.

Veure Samarcanda і Mir Nasr Allah Bahadur Khan

Mir Umar

Mir Umar fou emir de Bukharà, germà i successor de Mir Muhammad Husayn quan aquest va morir el desembre del 1826.

Veure Samarcanda і Mir Umar

Miran Xah

Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.

Veure Samarcanda і Miran Xah

Mirzes del Badakhxan

La dinastia dels mirzes de Badakhxan fou una nissaga local d'origen timúrida que va governar per més d'un segle al Badakhxan.

Veure Samarcanda і Mirzes del Badakhxan

Mort de Tamerlà

La mort de Tamerlà es va produir a Otrar el 18 de febrer de 1405 (calendari julià, aleshores vigent) o 27 de febrer de 1405 (calendari gregorià).

Veure Samarcanda і Mort de Tamerlà

Mubarik Xah Sanjarí

Mubarik Xah Sanjarí, Mubarak Shah Sanjari o Mubarek Shah Sanjari fou un amir de la tribu turcmana dels sanjar, amic de Tamerlà, que dominava la zona de Makhan.

Veure Samarcanda і Mubarik Xah Sanjarí

Mubàixir Bahadur

Mubàixir Bahadur (Mubashir Bahadur) fou un emir turcomongol de Tamerlà a cavall entre els segles  i, mort el 1410.

Veure Samarcanda і Mubàixir Bahadur

Muhammad Bakir

Muhammad Bakir fou un príncep i malik kart d'Herat.

Veure Samarcanda і Muhammad Bakir

Muhammad Jahangir

Muhammad Jahangir (1396-1433) fou un príncep timúrida, fill de Muhammad Sultan, net de Jahangir i besnet de Tamerlà, que fou nominat kan del Kanat de Txagatai, càrrec que va exercir tres anys.

Veure Samarcanda і Muhammad Jahangir

Muhammad Mireke

Muhammad Mireke (Muhammad Mirak, Muhammad Mirka) (+1388) fou un amir turcomongol dels Khuttalanis de Transoxiana, fill de Shir Bahram Khuttalani i gendre de Tamerlà (la seva filla Sultan Baot o Bakt Begum s'havia casat amb Mireke estant embarassada) contra el que es va revoltar.

Veure Samarcanda і Muhammad Mireke

Muhammad Rahim Bahadur Khan II

Muhammad Rahim Khan II Muhammad Rahim Bahadur Khan II fou kan de Khivà fill i successor de Sayyid Muhammad Khan quan aquest va morir el setembre de 1864.

Veure Samarcanda і Muhammad Rahim Bahadur Khan II

Muhàmmad al-Bukharí

Muhàmmad ibn Ismaïl ibn Ibrahim ibn al-Múghira al-Bukharí ——, conegut simplement com Al-Bukharí o Imam Bukharí, (Bukharà, 810 - volts de Samarcanda, 870), va ser un erudit musulmà d'origen persa.

Veure Samarcanda і Muhàmmad al-Bukharí

Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah

Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah (1383 - 1407) fou un príncep timúrida fill de Miran Xah i net de Tamerlà.

Veure Samarcanda і Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah

Muhàmmad Pulad Beg Khan

Muhàmmad Pulad Beg Khan (+1876) fou un efímer kan de Khokand.

Veure Samarcanda і Muhàmmad Pulad Beg Khan

Muhàmmad Rahim

Muhàmmad Rahim fou atalik i kan de Bukharà.

Veure Samarcanda і Muhàmmad Rahim

Muhàmmad Sultan ibn Jahangir

Muhàmmad Sultan ibn Jahangir (1375 - 13 de març de 1403) fou un príncep timúrida fill de Jahangir ibn Timur i net de Tamerlà.

Veure Samarcanda і Muhàmmad Sultan ibn Jahangir

Muhàmmad Txuqi Mirza

Muhàmmad Txuqi Mirza (Muhammad Chuki Mirza o Muhammad Djuki Mirza), fou un príncep timúrida, fill d'Abd al-Latif Mirza.

Veure Samarcanda і Muhàmmad Txuqi Mirza

Muhàmmad Xaibani

Abu-l-Fath Muhàmmad Xaibani (v. 1451- 1510), net d'Abu l-Khayr després d'un període sense notícies clares de 32 anys, va ser el segon sobirà de la dinastia turcomongola dels xibànides de l'Uzbekistan que regnà de 1500 a 1510.

Veure Samarcanda і Muhàmmad Xaibani

Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali

Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali ibn Jalal al-Din Shah Shuja ibn Mubariz al-Din Muhammad ibn Sharaf al-Din Muzaffar ibn Shuja al-Din Mansur ibn Ghiyath al-Din Hajji, conegut com a Zain al-Abidin, fou un príncep i emir muzaffàrida que va governar a Xiraz (Fars) del 1384 al 1387 i a Isfahan del 1376 a vers el 1380 i del 1389 al 1391.

Veure Samarcanda і Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali

Musa Ka

Musa Ka (+ 1414) fou un amir de Tamerlà i després de Xah Rukh.

Veure Samarcanda і Musa Ka

Musa Taychi'ut

Arbre genealògic de la família de l'amir Musa Taychiut Musa Taychi'ut (mort primers anys del segle XV) fou un amir de família genguiskhànida txagataïda, cap del clan Taychi'ut, que va servir a Amir Husayn (del que va ser el principal suport i el principal cap militar) i a Tamerlà, sent parent d'ambdos per matrimonis.

Veure Samarcanda і Musa Taychi'ut

Museu d'Art de Nukus

El museu d'art de Nukus, també conegut com a Museu Estatal d'Art de la República de Karakalpakstan o Museu Igor Savitsky és un museu d'art situat a Nukus, capital de la república del Karakalpakstan, Uzbekistan.

Veure Samarcanda і Museu d'Art de Nukus

Muzaffàrida

Mapa de Pèrsia a la meitat del segle XIV La dinastia muzaffàrida o dels muzaffàrides fou una nissaga que va governar Pèrsia central i occidental quan es va desfer l'imperi mongol il-kànida.

Veure Samarcanda і Muzaffàrida

Muzàffar al-Din Bahadur Khan

Muzàffar al-Din Bahadur Khan fou emir de Bukharà (estrictament emir del Kanat de Bukharà, de fet emir/kan de l'emirat de Bukharà) del 1860 al 1885.

Veure Samarcanda і Muzàffar al-Din Bahadur Khan

Nasir Mirza

Nasir Mirza (mort el 1515) fou un príncep timúrida, germà petit de Baber.

Veure Samarcanda і Nasir Mirza

Nasr I ibn Ahmad

Nasr (I) ibn Àhmad fou un samànida fill d'Àhmad ibn Àssad el governador de Ferganà i des de 842 de Transoxiana.

Veure Samarcanda і Nasr I ibn Ahmad

Nasr II ibn Àhmad

Nasr II ibn Àhmad ibn Ismaïl Amir al-Said (L'emir Feliç) fou un emir samànida de Transoxiana i Khurasan que va governar del 914 al 943.

Veure Samarcanda і Nasr II ibn Àhmad

Nasrudin Khan

Nasrudin Khan fou kan de Kokand (1875-1876), fill gran i successor de Muhammad Khudayar Khan.

Veure Samarcanda і Nasrudin Khan

Nawruz Ahmad

Nawruz Ahmad fou kan de Taixkent (vers 1528-1556) i kagan dels uzbeks (1552-1556) de la dinastia xibànida.

Veure Samarcanda і Nawruz Ahmad

Nuh ibn Àssad

Nuh ibn Àssad (mort el 841/842) foun un governador samànida de Samarcanda (819-841/2).

Veure Samarcanda і Nuh ibn Àssad

Oasi

Oasi a Líbia. Un oasi és una àrea de vegetació isolada en un desert, que normalment circumda una font d'aigua subterrània que pot emergir o no a la superfície.

Veure Samarcanda і Oasi

Ogodei

Ogodei (vers 1186 - 1241), fou el tercer fill de Genguis Khan i de la seva dona Borte, i el segon kan suprem o kagan (kakhan) de les tribus turcomongoles o Imperi Mongol, en el qual va succeir el seu pare.

Veure Samarcanda і Ogodei

Omar Khayyam (pel·lícula)

Omar Khayyam és una pel·lícula estatunidenca dirigida per William Dieterle, estrenada el 1957.

Veure Samarcanda і Omar Khayyam (pel·lícula)

Osman Abbas

Osman Abbas o Osman Abas fou un amir de Tamerlà, posat des de 1380 al servei de Miran Xah al Khurasan, participant en servei d'aquest a diverses campanyes de Tamerlà.

Veure Samarcanda і Osman Abbas

Panthays

Panthays (panthay en singular) eren els musulmans xinesos del Yunnan i a la seva revolta al.

Veure Samarcanda і Panthays

Paper

Mides estàndards del paper d'oficina El paper (del llatí papyrus) és una làmina constituïda per un entramat tridimensional de fibres de cel·lulosa i d'altres substàncies (minerals, coles, colorants, etc.) que permeten millorar les seves propietats i fer-lo apte per l'ús al qual està destinat.

Veure Samarcanda і Paper

Pintures d'Afrasiab

Les Pintures d'Afrasiab, també anomenades Pintures dels Ambaixadors, són un rar exemple d'art de Sogdiana, a l'Àsia Central.

Veure Samarcanda і Pintures d'Afrasiab

Pir Muhàmmad I

Pir Muhàmmad I fou kan de Bukharà (vers 1528-1566) i kagan dels uzbeks (1556-1561), i temporalment kan de Bukharà (1552-1553).

Veure Samarcanda і Pir Muhàmmad I

Pir Muhàmmad ibn Jahangir

Pir Muhammad ibn Jahangir (1376 - 1407) fou un príncep timúrida, fill de Jahangir i net de Tamerlà.

Veure Samarcanda і Pir Muhàmmad ibn Jahangir

Pir Muhàmmad II (Xibànides)

Pir Muhàmmad II fou el darrer kan uzbek xibànida a Bukharà.

Veure Samarcanda і Pir Muhàmmad II (Xibànides)

Porta de Ferro

La Porta de Ferro - Buzgalaxona en uzbek, دربند Darband o Derbend Aheny, Dar-i Ahanin, Temur Darmaza - també coneguda com a Temir Kapig a les Inscripcions de l'Orkhon i Tonyukuk (antic turc: 𐱅𐰢𐰼: 𐰴𐰯𐰍, romanitzat: Temir qapïγ), és un congost famós de parets vermelles en l'antiga ruta entre Balkh i Samarcanda que passa per les muntanyes que s'estenen des de les muntanyes Hisar cap al sud fins a l'Amudarià.

Veure Samarcanda і Porta de Ferro

Portes de Taixkent

Un mapa antic de Taixkent de 1865, mostrant els seus murs i portes Les Portes de Taixkent —avui dia capital de l'Uzbekistan— van ser una sèrie de murs i fortificacions construïts al voltant de Taixkent al voltant del, però no han sobreviscut al present.

Veure Samarcanda і Portes de Taixkent

Primera expedició de Tamerlà a Khwarizm

El primer conflicte de Tamerlà amb Khwarizm fou el primer enfrontament militar entre Tamerlà, senyor de Transoxiana o Txagatai, i la dinastia sufita de Khwarizm encapçalada per Husayn Sufi ibn Yanghadai, el governant de Khwarizm.

Veure Samarcanda і Primera expedició de Tamerlà a Khwarizm

Primera gran expedició contra Toktamix (1391)

La primera gran expedició contra Toktamish que va fer Tamerlà amb tot el seu exèrcit i la finalitat de liquidar el problema, fou l'expedició del 1391.

Veure Samarcanda і Primera gran expedició contra Toktamix (1391)

Primera potència mundial

Es denomina primera potència mundial al país que ostenta el primer lloc quant a poder militar, riquesa econòmica i desenvolupament tecnològic.

Veure Samarcanda і Primera potència mundial

Protectorat de l'Afganistan

L'Afganistan va estar sota protectorat de facto de la Gran Bretanya de 1880 a 1919.

Veure Samarcanda і Protectorat de l'Afganistan

Província del Turquestan

La província del Turquestan (Түркістан облысы), abans Kazakhstan Meridional (Оңтүстік Қазақстан облысы; Южно-Казахстанская область) és la divisió administrativa més al sud del país.

Veure Samarcanda і Província del Turquestan

Pulad Bugha

Pulad Bugha (segle XIV) fou un amir mongol turquitzat al servei d'Amir Husayn i després de Tamerlà.

Veure Samarcanda і Pulad Bugha

Qara Yússuf

Qara Yússuf o Kara Yússuf de nom formal des de 1411 Abu-l Nasr Yusuf Bahadur (? - 13 de novembre de 1420) fou emir dels qara qoyunlu i sultà.

Veure Samarcanda і Qara Yússuf

Qarakhànida

Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.

Veure Samarcanda і Qarakhànida

Qarshi

Mesquita de Odiná (cisterna en primer pla) Base aèria Qarshi (uzbek: Qarshi / Қарши; persa: نخشب Nasaf; mongol: Харш; rus: Карши; sogdià Nakhshab) és una ciutat del sud de l'Uzbekistan, capital de la província de Qashqadaryo.

Veure Samarcanda і Qarshi

Qaydu ibn Pir Muhammad

Qaydu ibn Pir Muhammad fou un príncep timúrida, fill de Pir Muhammad ibn Jahangir, net de Jahangir i besnet de Tamerlà.

Veure Samarcanda і Qaydu ibn Pir Muhammad

Qazaghan

Qazaghan (+ 1358) fou amir dels karaunes (vers 1345 – 1358) i governant efectiu del kanat de Txagatai (1346–1358).

Veure Samarcanda і Qazaghan

Qútham ibn al-Abbàs ibn Abd-al-Múttalib al-Haiximí

Qútham ibn al-Abbàs ibn Abd-al-Múttalib al-Haiximí fou un company del profeta Muhàmmad.

Veure Samarcanda і Qútham ibn al-Abbàs ibn Abd-al-Múttalib al-Haiximí

Quarta expedició de Tamerlà al Mogolistan (1376)

La quarta expedició de Tamerlà al Mogolistan (1376) fou una campanya militar de Timur contra el kanat de Mogolistan, que es va iniciar el 1375 quan Timur va enviar una part de l'exèrcit en expedició contra el kanat mentre ell mateix es dirigia a Khwarizm.

Veure Samarcanda і Quarta expedició de Tamerlà al Mogolistan (1376)

Quarta expedició de Timur a Khwarizm (1379)

La quarta expedició de Timur a Khwarizm (1379) fou un atac militar (de fet el tercer efectiu) en resposta al conflicte iniciat el 1378 (vegeu Conflicte de Khwarizm (1378)).

Veure Samarcanda і Quarta expedició de Timur a Khwarizm (1379)

Qutayba ibn Múslim

Abu-Hafs Qutayba ibn Múslim ibn Amr ibn al-Hussayn al-Bahilí, més conegut simplement com a Qutayba ibn Múslim (669-715), fou un general àrab al servei del califat omeia.

Veure Samarcanda і Qutayba ibn Múslim

Rafi ibn al-Layth

Rafi ibn al-Layth ibn Nasr ibn Sayyar o, més senzillament, Rafi ibn al-Layth fou un rebel contra el Califat Abbàssida a Transoxiana al principi del segle IX.

Veure Samarcanda і Rafi ibn al-Layth

Ran (estel)

Ran (Èpsilon d'Eridà / ε Eridani) és una estrella de la constel·lació d'Eridà, a una declinació de 9,46° sud de l'equador celeste.

Veure Samarcanda і Ran (estel)

Rayy

Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.

Veure Samarcanda і Rayy

Registan

madrasses. D'esquerra a dreta: Madrassa d'Ulugh Beg, Madrassa de Tilya-Kori i Madrassa de Sher-Dor. El Registan era el cor de la ciutat antiga de Samarcanda de la dinastia timúrida, actualment a l'Uzbekistan.

Veure Samarcanda і Registan

Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina

Les relacions entre l'Imperi Romà i la Xina foren els contactes i fluxos —majoritàriament indirectes— de mercaderies, informació i, de tant en tant, viatgers entre l'Imperi Romà i l'imperi Han de la Xina, així com entre l'Imperi Romà d'Orient i tot un seguit de dinasties xineses posteriors.

Veure Samarcanda і Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina

República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan

La República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan o RSS de l'Uzbekistan va ser una república constituent de la Unió Soviètica.

Veure Samarcanda і República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan

Restauració de Baylakan (1404)

Tamerlà va restaurar Baylakan a finals del 1403 fins probablement a principis del 1404.

Veure Samarcanda і Restauració de Baylakan (1404)

Retorn a Samarcanda (1404)

Tamerlà va retornar a Samarcanda de la campanya dels Set Anys l'estiu del 1404.

Veure Samarcanda і Retorn a Samarcanda (1404)

Retorn de Tamerlà a Samarcanda

Després de la campanya del Cinc Anys, completada de fet en quatre anys, Tamerlà va retornar a Samarcanda (1396) on va passar el hivern (1396-1397) El 17 de juliol de 1396 Timur va sortir d'Hamadan en direcció a Samarcanda.

Veure Samarcanda і Retorn de Tamerlà a Samarcanda

Revolta d'Iskandar-i Shaykhi

La revolta d'Iskandar-i Shaykhi fou una rebel·lió del príncep Iskandar, restaurat per Tamerlà, que va afectar els territoris del Mazanderan occidental.

Veure Samarcanda і Revolta d'Iskandar-i Shaykhi

Revolta de Kepek Timur

La Revolta de Kepek Timur fou un rebel·lió del beg de l'anomenada Horda de Timur, de nom Kepek Timur, contra Tamerlà, que probablement va tenir lloc l'estiu del 1371.

Veure Samarcanda і Revolta de Kepek Timur

Revolta i submissió dels Ja'un-i Qurban

La revolta i sumbissió dels Ja'un-i Qurban es va produir el 1381 i es va repetir el 1382.

Veure Samarcanda і Revolta i submissió dels Ja'un-i Qurban

Robert Hossein

fou un actor, guionista i director de cinema francès.

Veure Samarcanda і Robert Hossein

Rokia Khanika

Rokia, Rukya o Rukaiya Khanika fou una princesa de lulus o kanat de Txagatai, filla de Kai Khusraw Khuttalani, que es va casar amb el fill gran de Tamerlà, Jahangir ibn Timur (+ 1378), el qual va tenir altres dues esposes, Khan Zade Sufi, una princesa kungrat de Khwarizm, i Bakht Malik Aghga, filla d'Ilies Khoja Yasauri.

Veure Samarcanda і Rokia Khanika

Ruta de la seda

La ruta de la seda, coneguda per ser la primera ruta mundial de la història, era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa.

Veure Samarcanda і Ruta de la seda

Ruta de Tamerlà (1399)

Per la campanya dels Set Anys, Tamerlà va seguir una ruta fins a hivernar al Karabagh.

Veure Samarcanda і Ruta de Tamerlà (1399)

Rutes E0x

Autopista. Xarxa de carreteres europees de tipus 0xx han estat definides en l'Acord europeu sobre les grans rutes de trànsit internacional.

Veure Samarcanda і Rutes E0x

Ruy González de Clavijo

Ruy González de Clavijo (+ 2 d'abril de 1412) fou un escriptor, viatger, historiador, explorador i diplomàtic castellà.

Veure Samarcanda і Ruy González de Clavijo

Sabran (Àsia central)

Sabran fou una antiga ciutat de l'Àsia Central, avui al Kazakhstan, una de les principals ciutats de l'Horda Blava.

Veure Samarcanda і Sabran (Àsia central)

Safàrides

La dinastia safàrida o dels safàrides de l'Iran va governar un imperi centrat en el Sistan, una regió fronterera entre els actuals Afganistan i Iran, entre 861 i 1003.

Veure Samarcanda і Safàrides

Saif al-Din Barles

Saif al-Din Barles (després Hajji Saif al-Din Barles) fou un amir mongol turquitzat de la tribu Barles, que va servir a Tamerlà.

Veure Samarcanda і Saif al-Din Barles

Sairam

Sayram (uzbek Сайрам) és una ciutat del Kazakhstan a la província del Kazakhstan del Sud al riba del riu Sayram Suv (que neix a la muntanya Sayram; Sayram Suv vol dir "Aigua del Sayram" o "Riu Sayram", com en turc "su".

Veure Samarcanda і Sairam

Salars

Els salars són un poble turcman de religió musulmana que viuen al nord-est de la Xina.

Veure Samarcanda і Salars

Samànides

X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).

Veure Samarcanda і Samànides

Sar Bugha

Sar Bugha, Sarbugha, citat com a Sar Bugha Kiptxak o Sar Bugha Jalayir (+ vers 1394) fou un amir probablement d'origen turc kiptxak integrat en la tribu mongol turquitzada dels jalayir, que va servir a Tamerlà, contra el qual es va revoltar temporalment.

Veure Samarcanda і Sar Bugha

Sarai Mulk Khanum

Vista del portal de la mesquita Bibi Khanum a Samarcanda Sarai Mulk Khanum fou una princesa mongola, filla del kan de Txagatai Qazan ("calder" en turc), que es va convertir en l'esposa de Tamerlà.

Veure Samarcanda і Sarai Mulk Khanum

Sarakhs

Sarakhs fou una important vila de Khorasan a la part oriental de les muntanyes de Köpet Dagh, a la riba del riu Tadjant o Tedjen; era a la ruta entre Nixapur i Merv.

Veure Samarcanda і Sarakhs

Sarbadàrida

Els sarbadars o sarbadàrides (de sarbadar, "cap en galons"; també Sarbedaran) foren una barreja de dervixos religiosos i governants seculars que van arribar al poder a la part occidental del Khorasan quan es va desintegrar l'imperi il-kànida de Pèrsia després del 1335.

Veure Samarcanda і Sarbadàrida

Sarts

XX (entre 1905 i 1915). Sart és el nom donat a certs habitants instal·lats a l'Àsia Central que ha tingut significats diferents a través dels segles.

Veure Samarcanda і Sarts

Segle VII aC

El segle VII aC és un període de l'edat antiga que inclou els anys compresos entre el 700 aC i el 601 aC.

Veure Samarcanda і Segle VII aC

Segona gran expedició de Tamerlà contra Toktamix

La segona gran expedició de Tamerlà contra Toktamix va ser motivada per l'ultimàtum enviat per Tamerlà exigint a Toktamix que triés entre la pau i la guerra.

Veure Samarcanda і Segona gran expedició de Tamerlà contra Toktamix

Sembat el Conestable

Sembat el Conestable (en armeni: Սմբատ Սպարապետ, Սմբատ Գունդստաբլ, Smbat Sparapet, Smbat Gúndestabl) (1208–1276), també escrit Smpad o Smbat, fou un noble del Regne d'Armènia Menor, germà gran del rei Hethum I. Fou una persona important al seu país on actuà com a diplomàtic, jutge, militar amb el rang de conestable (en armeni Sparapet), equivalent a cap suprem de les forces armènies.

Veure Samarcanda і Sembat el Conestable

Setge d'Alamut

El Setge d'Alamut de 1256 va ser un fet d'armes que va concloure amb la victòria del cap mongol Hülegü, net de Gengis Khan i germà del cap suprem mongol Mongke, sobre l'estat ismaïlita i que va culminar en la presa, saqueig i destrucció d'Alamut.

Veure Samarcanda і Setge d'Alamut

Setge de Bagdad (1258)

El Setge de Bagdad de 1258 va ser un fet d'armes que va concloure amb la victòria del cap mongol Hülegü, net de Gengis Khan i germà del cap suprem mongol Mongke, sobre el Califat Abbàssida i que va culminar en la presa, saqueig i incendi de Bagdad.

Veure Samarcanda і Setge de Bagdad (1258)

Sextant astronòmic

El sextant astronòmic és un sextant de grans dimensions que s'usa fonamentalment per mesurar les posicions de les estrelles.

Veure Samarcanda і Sextant astronòmic

Shah Mansur

Shah Mansur ibn Shah Muzaffar ibn Muhammad ibn Muzaffar (n. abans de 1350, + en combat el 1393) fou un príncep muzaffàrida que va exercir el poder suprem al Khuzestan (1382-1393), a Shiraz/Fars del 1388 al 1393 i a Isfahan del 1391 al 1393).

Veure Samarcanda і Shah Mansur

Shams al-Din Abas

Shams al-Din Abas (segles XIV i XV) fou un amir mongol al servei de Tamerlà.

Veure Samarcanda і Shams al-Din Abas

Sidi Ali Reis

Sidi Ali Reis - en turc Seydi Ali Reis - conegut com a Katibi Rum (Istanbul, ~1498-gener de 1563) fou un mariner, administrador, poeta i escriptor otomà.

Veure Samarcanda і Sidi Ali Reis

Simnani

Els Simnani o Semnani foren una família o gruo de famílies d'origen geogràfic a Simnan, que també es coneixia amb el sobrenom de Dar al-Wuzarap.

Veure Samarcanda і Simnani

Sistan

Sistan fou una regió de Pèrsia.

Veure Samarcanda і Sistan

Situació política del Imperi Otomà i l'entorn (1401)

La situació política a l'Imperi Otomà així com el seu entorn, prèvia a la guerra amb Tamerlà, i les negociacions entre les dues parts, ajuda a entendre que va portar a la guerra el 1402.

Veure Samarcanda і Situació política del Imperi Otomà i l'entorn (1401)

Siyavush

Siyavush o Siyāvash (en persa: سياوش) o Siavush, Siavukhsh, Siavash, o Seyavash) és una important figura a l'obra èpica de Ferdowsi coneguda com a Shahnameh. Fou un príncep llegendari persa de l'antic temps de l'Imperi Persa. Era el fill de Kay Kawus, el Shah de l'Iran en aquell temps, i a causa de la traïció de la seva sogra,Sudabeh (amb qui s'havia negat a tenir una relació sexual i a trair al seu pare), s'exilià a Turan on fou mort innocentment per ordre del rei turanià, Afrasiyab.

Veure Samarcanda і Siyavush

Sogdiana

Sogdiana, cap al 300 aC. La Sogdiana o Sògdia (en grec antic Σογδιανή, en persa antic Suguda) va ser una regió i satrapia de l'Imperi persa aquemènida que va conquerir Cir el Gran.

Veure Samarcanda і Sogdiana

Sogdians

Els sogdians o sogdis (sogdii o sogdiani) van ser un antic poble de llengua irànica que vivia a la Sogdiana, veïns dels bactrians, sotmesos a domini de l'Imperi Persa.

Veure Samarcanda і Sogdians

Subhan Kuli Khan

Subhan Kuli Khan fou kan de Bukharà (1681-1702), fill de Nadhr Muhammad ibn Din Muhammad i germà i successor d'Abd al-Aziz Khan.

Veure Samarcanda і Subhan Kuli Khan

Submissió dels muzaffàrides a Tamerlà (1387)

El 1387 els muzaffàrides d'Isfahan, Fars, Yadz i Kirman es van haver de sotmetre a Tamerlà, sobretot després d'una horrible matança a Isfahan.

Veure Samarcanda і Submissió dels muzaffàrides a Tamerlà (1387)

Successió de Tamerlà

La successió de Tamerlà a la seva mort el 1405 no va seguir el que el gran amir havia previst.

Veure Samarcanda і Successió de Tamerlà

Sughd

Sugh o Soghd (al-Sughd) és un nom geografic musulmà que es va donar a la Sogdiana clàssica.

Veure Samarcanda і Sughd

Sulayman Sufi

Sulayman Sufi fou un amir de la tribu Kungrat, del clan Sufi, que va accedir al poder vers el 1380 a Khwarizm.

Veure Samarcanda і Sulayman Sufi

Sulayman Xah

Sulayman Xah fou un amir al servei de Tamerlà, fill de l'amir Daud Dughlat, un dels amirs de confiança de Tamerlà amb una filla del qual estava casat.

Veure Samarcanda і Sulayman Xah

Sulduz

Sulduz (Süldüz, també Suldus, Selduz i Seldus) fou una tribu mongola establerta a Transoxiana i turquitzada.

Veure Samarcanda і Sulduz

Sultan Ahmad ibn Abu Said

Sultan Ahmad ibn Abu Said o Sultan Ahmad Mirza (1451-1494) fou príncep timúrida de Samarcanda del 1469 al 1494.

Veure Samarcanda і Sultan Ahmad ibn Abu Said

Sultan Ahmad Tambal

Sultan Ahmad Tambal, apareix també com Tambol, Tanbal o Tanbol, (? - 1504) fou un noble mongol, governant d'Andijan primer per compte de Jahangir Mirza (1500-1501) i (1502) i després (1502-1504) en nom propi.

Veure Samarcanda і Sultan Ahmad Tambal

Sultan Ali ibn Pirak

Sultan Ali ibn Pirak (+ vers 1410) fou el darrer membre conegut de la casa reial il-kànida de Gurgan.

Veure Samarcanda і Sultan Ali ibn Pirak

Sultan Husayn Mirza

Sultan Husayn Mirza fou un príncep timúrida per via femenina.

Veure Samarcanda і Sultan Husayn Mirza

Sultan Mahmud Mirza

Sultan Mahmud Mirza (1453 - gener de 1495) fou un príncep timúrida de la branca de Transoxiana, fill d'Abu Saïd.

Veure Samarcanda і Sultan Mahmud Mirza

Sultan Muhammad Mirza

Sultan Muhammad Mirza fou un príncep timúrida d'origen discutit.

Veure Samarcanda і Sultan Muhammad Mirza

Sultan Shibli

Sultan Shibli Hilal ibn Shah Shuja (segle XIV) fou un príncep muzaffàrida, fill de Shah Shuja i d'una princesa awghani (germana de l'amir awghani Surghutmish).

Veure Samarcanda і Sultan Shibli

Sultaniyya

Sultaniyya o Soltaniyeh (persa: سلطانيه, romanitzat com Solţānīyeh, Solţāneyyeh, Sultaniye, Sultaniya, Sultānīyeh i altres variacions; coneguda també com a Saīdīyeh) és una ciutat de l'Iran capital del districte de Soltaniyeh del comtat d'Abhar a la província de Zanjan.

Veure Samarcanda і Sultaniyya

Tabriz

Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.

Veure Samarcanda і Tabriz

Tahmasp I

Tahmasp I (22 de febrer de 1514-14 de maig de 1576) va ser un xa de Pèrsia de la dinastia safàvida.

Veure Samarcanda і Tahmasp I

Taixkent

Taixkent (Toshkent; Ташкент, Taixkent) és la capital de l'Uzbekistan.

Veure Samarcanda і Taixkent

Taizong

Emperador Taizong Taizong,(xinès: 太宗) (598 - 649) segon emperador de la Dinastia Tang (618 - 907).

Veure Samarcanda і Taizong

Taji Bugha Barles

Taji Bugha Barles fou un amir mongol de la tribu turquitzada dels Barles, que va servir a Tamerlà.

Veure Samarcanda і Taji Bugha Barles

Tamerlà

Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.

Veure Samarcanda і Tamerlà

Tamerlà com a guerrer errant

Tamerlà, també anomenat Timur, que acabaria fundant l'Imperi Timúrida, va passar un període exiliat com a «guerrer errant».

Veure Samarcanda і Tamerlà com a guerrer errant

Taraz

Taraz (Тараз), antigament Talàs (Талас), Jàmbil (Жамбыл) o Djambul (Джамбу́л), i Aulié-Ata (Әулие́-Ата; Аулие́-Ата; اولياه اتا; تراز) és una ciutat i centre de la província de Jàmbil al Kazakhstan.

Veure Samarcanda і Taraz

Tarkhan (família)

La família Tarkhan (també Terkhan) fou una de les famílies mes notables del regne timúrida durant el regnat de Xah Rukh.

Veure Samarcanda і Tarkhan (família)

Tarmaixirin

Tarmaixirin després Ala al-Din Khan fou kan del Kanat de Txagatai d'una data que varia entre el 1330 i el 1332 al 1332/1334.

Veure Samarcanda і Tarmaixirin

Tàtars de Crimea

Els tàtars de Crimea són una ètnia de parla turquesa (tàtar de Crimea) i de religió musulmana sunnita; eren uns 269.000 segons el darrer cens soviètic del 1989, primer en el que apareixien separats de la resta de tàtars, però segons altres fonts sobrepassen els 500.000 individus.

Veure Samarcanda і Tàtars de Crimea

Tàtars negres

Els tàtars negres foren un grup tribal turcomongol del segle al.

Veure Samarcanda і Tàtars negres

Tecnologia de la dinastia Song

Resclosa d'un canal a França; es considera que aquest tipus d'estructures es van inventar a la Xina durant la dinastia Song. La dinastia Song (960—1279 dC) va aportar significatius avenços tecnològics molts dels quals van ser fruit del treball de funcionaris estatals talentosos, reclutats pel govern a través dels anomenats exàmens imperials.

Veure Samarcanda і Tecnologia de la dinastia Song

Tecnologia prehistòrica

Les tecnologies prehistòriques corresponen al conjunt d'utensilis i eines de pedra; llums d'oli; pintures rupestres; arc i sageta; agulles, entre d'altres.

Veure Samarcanda і Tecnologia prehistòrica

Teorema del cosinus

Fig. 1 - Un triangle. En trigonometria, el teorema del cosinus és una identitat, referida a un triangle qualsevol, que relaciona les longituds dels seus costats amb el cosinus d'un dels seus angles.

Veure Samarcanda і Teorema del cosinus

Teoria geocèntrica

Il·lustració de 1660-1661 de Johannes van Loon dels signes del zodíac i el sistema solar amb la Terra al seu centre (National Library of Australia, Canberra, Austràlia) En astronomia, la teoria geocèntrica (del grec γεοκεντρικό, geokentrikó, centrat en la Terra) és aquella que col·loca el planeta Terra immòbil en el centre de l'univers, i la resta dels planetes, el Sol i les estrelles giren al seu voltant.

Veure Samarcanda і Teoria geocèntrica

Tercera expedició de Tamerlà a Khwarizm

La tercera expedició de Tamerlà a Khwarizm (1375) fou la tercera campanya militar del gran conqueridor Timur a Khwarizm, governada per la dinastia sufita de la tribu dels kungrats.

Veure Samarcanda і Tercera expedició de Tamerlà a Khwarizm

Termez

Termez (en uzbek: Termiz, històricament Tirmidh) és una ciutat al sud de l'Uzbekistan, prop de la frontera amb l'Afganistan.

Veure Samarcanda і Termez

Tevkel Khan

Tevkel Khan o Teukel Khan fou kan dels kazakhs, fill de Xigai Khan al que va succeir quan va morir probablement el 1582.

Veure Samarcanda і Tevkel Khan

Tillia tepe

Tillia tepe, Tilia tepe, Tillya tepe, o Tillā tapa ('el túmul d'or», o 'el pujol d'or') és un jaciment arqueològic afganés de la província de Jowzjān, a prop de Xibarghan.

Veure Samarcanda і Tillia tepe

Timúrides

Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.

Veure Samarcanda і Timúrides

Timur Khoja ibn Ak Bugha

Timur Khoja ibn Ak Bugha (+1405) fou un amir mongol de Tamerlà, fill de l'amir Ak Bugha Naiman.

Veure Samarcanda і Timur Khoja ibn Ak Bugha

Timur Malik

Timur Malik (Temür Malik) fou kan de l'Horda Oriental (Horda Blava a les fonts turcomongoles i russes i Horda Blanca a les fonts perses) coneguda com a ulus d'Orda.

Veure Samarcanda і Timur Malik

Toktamix

Toktamix (mitjans del - vers 1406) fou un guerrer mongol del llinatge de Genguis Khan per via de Jotxi.

Veure Samarcanda і Toktamix

Tolui

Tolui (mongol Толуй; xinès 拖雷, Tuōléi) (vers 1190 - 1232) fou el fill més jove de Genguis Khan.

Veure Samarcanda і Tolui

Transoxiana

La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.

Veure Samarcanda і Transoxiana

Tresor de l'Oxus

Peix buit d'or. És possible que fos un recipient per a oli o perfum, encara que té un ganxo sobre l'aleta per a penjar-lo; hi ha, doncs, la possibilitat que formés part d'un penjoll El tresor de l'Oxus és una col·lecció de 170 objectes de metal·lúrgia en argent i or que daten de la dinastia ''aquemènida'', casa reial que va governar l'Imperi persa des del 550 aC al 330 aC.

Veure Samarcanda і Tresor de l'Oxus

Tuman Agha

Tuman Agha (nascuda 1366, morta ?) fou una princesa de Transoxiana, esposa de Tamerlà i filla de l'amir Musa Taychi'ut i la seva esposa Arzu Mulk Agha (filla de Bayazid Jalayir).

Veure Samarcanda і Tuman Agha

Turcs Orientals

kanat Turc Occidental i en blau, el Kanat Turc Oriental El kanat dels turcs orientals (també coneguts com a Göktürks o Kök Türks) fou un estat turc que es va formar el 552.

Veure Samarcanda і Turcs Orientals

Turquestan (ciutat)

Mausoleu d'Ahmad Yasawi, a la ciutat de '''Turquestan''' Turquestan o Turkistan, anteriorment Turkestan o fins i tot Yassy, és una ciutat del sud del Kazakhstan, prop del riu Sirdarià (a uns 30 km).

Veure Samarcanda і Turquestan (ciutat)

Turquestan Rus

El Turquestan Occidental, Turquestan Rus o simplement Turquestan fou un territori imperial de la Rússia tsarista, que estava format per territoris conquerits a l'Àsia central (l'Àsia central russa) en el que avui dia són les repúbliques del Kazakhstan, l'Uzbekistan, el Kirguizstan, el Tadjikistan i el Turkmenistan, i del qual depenien els kanats vassalls de Kokand, Khivà i Bukharà.

Veure Samarcanda і Turquestan Rus

Txagatai Khan

Kanat de Txagatai, segle XIII Txagatai Khan —també escrit Chagatay, Djagatai, Chaghadai o Tschagatai— (? - 1241) fou el segon fill de Genguis Khan i de la princesa Borte.

Veure Samarcanda і Txagatai Khan

Txapar Khan

Txapar Khan (de vegades Djeper Khan) fou un kan mongol de la branca ogodeïda, fill i successor de Kaidu Khan quan aquest va morir el 1301.

Veure Samarcanda і Txapar Khan

Txulpan Mulk

Txulpan Mulk (Txelpan Mulk) fou una princesa i emperadriu de Transoxiana, esposa de Tamerlà i filla de l'amir jat (mogol) Hajji Beg Irkanut (oncle de l'amir Ankatura).

Veure Samarcanda і Txulpan Mulk

Ulugh Beg

Ulugh Beg Mughith al-Dawla (Sultaniyya, 22 de març de 1394 - Begum, Samarcanda, 27 d'octubre del 1449) fou un príncep timúrida, governador de Transoxiana amb seu a Samarcanda per compte del seu pare Xah-Rukh (1409-1447) i sultà (1447-1449).

Veure Samarcanda і Ulugh Beg

Umar Xaïkh Mirza

Umar Xaïkh Mirza (Samarcanda el 1456 - Akhsi, 8 de juny de 1494) fou un príncep timúrida que va governar a la vall de Ferganà, amb capital a Andijan i governant també a Marghilan, Osh, Khudjand, Isfara, Akhsi i Kasan.

Veure Samarcanda і Umar Xaïkh Mirza

Umar Xaikh

Umar Xaikh - عمر شیخ میرزا - (1394-1356) fou un príncep timúrida fill de Tamerlà.

Veure Samarcanda і Umar Xaikh

Ura Tepe

Ura Tepe, Ura Tipa, Ura Tippa, Ura Tebe, Ura-tübe, Ura-Tube, Ura-Tyube, Ura-Teppa —Ура-Теппа en tadjik— i altres variacions, és el nom d'un principat uzbek de l'Àsia central.

Veure Samarcanda і Ura Tepe

Urgut

Urgut fou un estat uzbek independent governat per begs propis que exercien el càrrec de manera hereditària.

Veure Samarcanda і Urgut

Urus Khan

Urus Khan fou kan de l'Horda Oriental (Horda Blava a les fonts turcomongoles i russes i Horda Blanca a les fonts perses) coneguda com a ulus d'Orda.

Veure Samarcanda і Urus Khan

Usruixana

Usrushana fou un principat de Transoxiana o Mawara an-Nahr format per un territori muntanyós a Fergana, entre Samarcanda i Khudjand, al sud del Sirdarià (Sayhun), forman l'entrada a la vall de Fergana; limitava al nord-est amb l'estepa i al sud amb les muntanyes Buttaman seguint el curs superior del riu Zarafshan.

Veure Samarcanda і Usruixana

Uzbek

Luzbek és una llengua turquesa parlada per uns 16.500.000 persones a l'Uzbekistan i per uns 2.000.000 a la resta del món, especialment als països veïns, Xina i Rússia.

Veure Samarcanda і Uzbek

Uzbekistan

Zones de parla persa a l'Uzbekistan. La República de l'Uzbekistan o simplement l’Uzbekistan és un estat de l'Àsia Central.

Veure Samarcanda і Uzbekistan

Uzbeks

Els uzbeks (autoanomenats O‘zbek en singular, O‘zbeklar en plural) són un poble de l'Àsia Central de llengua turquesa (l'uzbek) que viu principalment a la república de l'Uzbekistan, però també a l'Afganistan, al Tadjikistan, al Turkmenistan, al Kazakhstan, a Rússia i a la província xinesa del Xinjiang.

Veure Samarcanda і Uzbeks

Vall de Ferganà

La vall de Ferganà (Vodiysi Farg'ona; Фергана өрөөнү, Fergana öröönu; водии Фaрғонa, Vodin Farg'ona; Ферга́нская доли́на, Fergànskaia dolina; دشت فرغانه, Dasht e-Ferganah) és una depressió entre les serralades de Hissar i Alai (part del Pamir) al sud i la serralada de Tian Shan al nord.

Veure Samarcanda і Vall de Ferganà

Vassili Sokolovski

Vassili Danílovitx Sokolovski (rus: Васи́лий Дани́лович Соколо́вский) (21 de juliol de 1897 – 10 de maig de 1968), va ser un comandant militar soviètic, nascut en una família camperola a Koźliki, un petit poble de la província de Grodno, prop de Białystok, a l'actual Polònia (llavors part de l'Imperi Rus).

Veure Samarcanda і Vassili Sokolovski

Vassili Veresxaguin

Vassili Vassilievitx Veresxaguin (en alfabet ciríl·lic Васи́лий Васи́льевич Вереща́гин, 26 d'octubre del 1842 – 13 d'abril del 1904) va ser un dels artistes bèl·lics més famosos de Rússia, a més d'un dels primers artistes russos que va ser àmpliament reconegut a l'estranger.

Veure Samarcanda і Vassili Veresxaguin

Xadi Mulk

Xadi Mulk (+1411) fou una concubina que va arribar a emperadriu de Transoxiana (1405-1409), esposa de Khalil Sultan.

Veure Samarcanda і Xadi Mulk

Xah Màlik (amir)

Ghiyath al-Din Xah Màlik o Shah Malik, també esmentat per Yazdi com Màlik Xah (Malik Shah) i pel matla-assadein com Xah Mulk, fou un amir de Tamerlà i de Xah Rukh, governador un anys per al menys dues vegades de Khwarizm, que va operar al inicis del.

Veure Samarcanda і Xah Màlik (amir)

Xah Rukh (timúrida)

Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.

Veure Samarcanda і Xah Rukh (timúrida)

Xah Rukh governador de Samarcanda (1394)

Xah Rukh, governador de Samarcanda en 1394, va ser designat pel seu pare, Tamerlà, per dirigir tota Transoxiana, el centre de l'imperi de Tamerlà.

Veure Samarcanda і Xah Rukh governador de Samarcanda (1394)

Xahrisabz

Xahrisabz o Shakhrisabz (persa: Shahr-e Sabz o 'Ciutat Verda', شهر سبز, uzbek: Shahrisabz / Шахрисабз, àrab: Shahr-i Sabz, antigament Kish o Kesh o Kash, xinès: K'ia-sha per a la regió i Ki-she per a la ciutat) és una ciutat de l'Uzbekistan a uns 80 km al sud de Samarcanda.

Veure Samarcanda і Xahrisabz

Xaikh Ali Bahadur

Xaikh Ali Bahadur fou un amir de Tamerlà, un dels poc d'origen àrab que va tenir.

Veure Samarcanda і Xaikh Ali Bahadur

Xaikh Nur al-Din

Xaikh Nur al-Din fou un amir de Tamerlà (segles XIV-XV, + 1411), que a la mort de l'emperador fou cap del partit legitimista.

Veure Samarcanda і Xaikh Nur al-Din

Xibànides

Xibànides, o xaybànides, és el nom d'una dinastia mongol descendent de Xiban, un fill de Jotxi, el fill gran de Genguis Khan.

Veure Samarcanda і Xibànides

Xigai Khan

Xigai Khan fou un efímer kan dels kazakhs, fill de Yadik i germà de Ak Nazar Khan al que va succeir.

Veure Samarcanda і Xigai Khan

Xinjiang

Xinjiang (tr; en), oficialment la Regió Autònoma Uigur de Xinjiang (tr; en) és una regió autònoma de la República Popular de la Xina.

Veure Samarcanda і Xinjiang

Xir Ali Khan

Xir Ali Khan fou kan de Kokand (1842-1845) fill d'Alim Khan.

Veure Samarcanda і Xir Ali Khan

Xir Bahram Khuttalani

Xir Bahram Khuttalani (+1366) fou un amir cap dels Khuttalani a Transoxiana.

Veure Samarcanda і Xir Bahram Khuttalani

Yadgarshah Arlat

Yadgarshah Arlat (+ 1438) fou un amir del tumen dels Arlat, que va servir a Tamerlà als darrers anys d'aquest.

Veure Samarcanda і Yadgarshah Arlat

Yadghar Barles

Yadghar Barles (o Yadighar Barles) fou un amir mongol de la tribu Barles, descendent de Lala, fill de Karaxar Noyan.

Veure Samarcanda і Yadghar Barles

Yadigar Muhammad

Yadigar Muhammad o Yadgar Muhammad (mort el 1470) fou un príncep timúrida i efímer sultà timúrida d'Herat el 1470.

Veure Samarcanda і Yadigar Muhammad

Yahya ibn Àssad

Yahya ibn Àssad (mort el 856) fou un governador samànida de la regió de Shash centrada a Taixkent aleshores anomenada Binkath (819–841/842) i després de Samarcanda (841/842–856).

Veure Samarcanda і Yahya ibn Àssad

Yasauri

Els yasauri o yusuri foren un tuman turcomongol establert amb les tropes del príncep Yasaur, que es va revoltar contra el kan de Txagatai i es va posar al servei dels il-kans que el van establir al Khurasan oriental fins al Badakhxan; més tard es va revoltar contra els ilkhans i el 1320 va acabar morint a mans del kan Kebek, al qual va passar el seu ulus.

Veure Samarcanda і Yasauri

Yazd

Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus correligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).

Veure Samarcanda і Yazd

Yunus Khan

Yunus Khan o Yunas Khan (+ 1487) fou kan de Mogulistan de la branca dels txagataïdes descendents de Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.

Veure Samarcanda і Yunus Khan

Yusuf Sufi

Yusuf Sufi Kungrat (+1379) fou un amir i xah de Khwarizm, germà i successor de Husayn Sufi el 1371.

Veure Samarcanda і Yusuf Sufi

Zarafxan

Zarafxan o Zerafxan (també Zarafshan o Zarafshon, tadjik Дарёи Зарафшон, uzbek Zarafshon, del mot persa زرافشان zar-afshān, que significa "el que ruixa l'or") és un riu i una vall de l'Àsia Central, avui dia a Tadjikistan i l'Uzbekistan.

Veure Samarcanda і Zarafxan

Zinda Haixam Apardi

Zinda Haixam Apardi (el nom apareix com a Zinda Hasham Apardi o Zinde Khusham Apardi; en català Zinda Haixam Apardi o Zinde Khuixam Apardi) (+ vers 1371) fou un amir principal del tumen dels Apardi.

Veure Samarcanda і Zinda Haixam Apardi

1429

Països Catalans Resta del món.

Veure Samarcanda і 1429

22 de juny

El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Samarcanda і 22 de juny

753

El 753 (DCCLIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Veure Samarcanda і 753

També conegut com Maracanda, Samarkand, Samarkanda.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat