Accés més ràpid que el navegador!
112 les relacions: Abd-ar-Rahman as-Sufí, Abu-Jàfar al-Khazin, Abu-l-Wafà Muhàmmad al-Buzajaní, Achernar, Agrippa (astrònom), Al-Battaní, Al-Farghaní, Al-Hajjaj ibn Yússuf ibn Matar, Alfa del Centaure, Almagestum Novum, An-Nayrizí, Antares (estrella), Asterismes històrics, Astronomia de l'antiga Grècia, Astronomia islàmica medieval, Atles Farnese, Averrois, Canopus, Carta celeste, Catàleg d'estels, Ciència i tècnica de l'islam, Ciència medieval, Claudi Ptolemeu, Constel·lació d'Hèrcules, Constel·lació de l'Altar, Constel·lació de l'Àguila, Constel·lació de l'Ossa Major, Constel·lació de la Girafa, Constel·lació de la Llebre, Constel·lació de la Popa, Constel·lació de la Sageta, Constel·lació del Ca Menor, Constel·lació del Cavallet, Constel·lació del Cigne, Constel·lació del Cotxer, Constel·lació del Lleó, Constel·lació del Llop, Constel·lació del Pegàs, Constel·lació del Peix Austral, Constel·lació del Serpentari, Constel·lació del Triangle, Contribucions islàmiques a l'Europa medieval, Cronologia de l'astronomia del sistema solar, Dècada del 1180, De Revolutionibus Orbium Coelestium, De sphaera mundi, Definició de «planeta», Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo, Dones i matemàtiques, Escola de traductors de Toledo, ..., Esfera, Esferes celestes, Estel, Euclides, Física, Funció trigonomètrica, Georg von Peuerbach, Gerard de Cremona, Giovanni Antonio Magini, Gleb Vladímirovitx Nossovski, Henry Savile, Hiparc de Nicea, Hipàcia, Història de l'observació de Mart, Història de l'observació lunar, Història de la ciència i la tècnica en la prehistòria i l'edat antiga, Història de la física, Història de les funcions trigonomètriques, Història del nombre π, Imago Mundi, Imago Mundi (revista), Jàbir ibn Àflah, Jeroni Munyós, Literatura grega antiga, Llibre dels estels fixos, Llista d'estrelles amb nom d'origen àrab, Magnitud absoluta, Matemàtiques a l'islam medieval, Matemàtiques de Babilònia, Màslama al-Majrití, Menelau d'Alexandria, Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, Muhyí-d-Din al-Maghribí, Nebulosa d'Orió, Nikolai Alexandrovich Morozov, Nur-ad-Din al-Bitrují, Omega del Centaure, Papos d'Alexandria, Parell de Tussí, Polígon construïble, Ran (estel), Resum d'astronomia, Sírius, Segle II, Sidereus Nuncius, Sirià d'Alexandria, Teó d'Alexandria (astrònom), Teodosi de Bitínia, Teorema de Menelau, Teorema de Ptolemeu, Teoria geocèntrica, Tetrabiblos, Thàbit ibn Qurra, Traduccions llatines del segle XII, Transmissió dels textos clàssics grecs, Trigonometria, Triquetrum, Uranometria, Ya'aqob ben Mahir ibn Tibbōn, YBC 7289, 1187, 140. Ampliar l'índex (62 més) »
Abd-ar-Rahman as-Sufí
Abu-l-Hussayn Abd-ar-Rahman ibn Úmar ibn Sahl as-Sufí ar-Razí, més conegut senzillament com a Abd-ar-Rahman as-Sufí (7 de desembre del 903 - 25 de maig del 986) fou un astròleg i astrònom d'origen persa.
Nou!!: Almagest і Abd-ar-Rahman as-Sufí · Veure més »
Abu-Jàfar al-Khazin
Abu-Jàfar Muhàmmad ibn al-Hussayn al-Khazin as-Saghaní al-Khurassaní, més conegut senzillament com Abu-Jàfar al-Khazin (Khorasan, 900 - ?, 960), va ser un astrònom i matemàtic musulmà del.
Nou!!: Almagest і Abu-Jàfar al-Khazin · Veure més »
Abu-l-Wafà Muhàmmad al-Buzajaní
Abu-l-Wafà Muhàmmad al-Buzajaní, de nom complet Abu-l-Wafà Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Yahya ibn Ismaïl ibn al-Abbàs al-Buzajaní (Buzhgan, 10 de juny del 940 - Bagdad, juliol del 998), fou un gran matemàtic àrab d'origen persa, nascut a Buzajan, al Kuhistan.
Nou!!: Almagest і Abu-l-Wafà Muhàmmad al-Buzajaní · Veure més »
Achernar
Achernar (Alfa d'Eridà / α Eridani) és l'estrella més brillant de la constel·lació d'Eridà, i la novena més brillant del cel.
Nou!!: Almagest і Achernar · Veure més »
Agrippa (astrònom)
Agrippa (en grec: Ἀγρίππας; fl. 92) va ser un astrònom grec.
Nou!!: Almagest і Agrippa (astrònom) · Veure més »
Al-Battaní
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Jàbir ibn Sinan al-Battaní al-Harraní as-Sabí, conegut simplement com al-Battaní i pels escriptors medievals europeus com Albategni o Albatenius (Haran, actual Turquia, ≈858 - Samarra, 929), fou un matemàtic i un dels principals astròlegs-astrònoms àrabs.
Nou!!: Almagest і Al-Battaní · Veure més »
Al-Farghaní
Abul-l-Abbàs Àhmad ibn Muhàmmad ibn Kathir al-Farghaní (Fergana, Sogdiana, actual Uzbekistan, 805 - 880), conegut com a al-Farghaní i de manera llatinitzada com a Alfraganus o Alfergani, va ser un dels astrònoms perses més cèlebres del.
Nou!!: Almagest і Al-Farghaní · Veure més »
Al-Hajjaj ibn Yússuf ibn Matar
Al-Hajjaj ibn Yússuf ibn Matar va ser un matemàtic de Bagdad del.
Nou!!: Almagest і Al-Hajjaj ibn Yússuf ibn Matar · Veure més »
Alfa del Centaure
Alfa del Centaure (α Centauri) és l'estel més brillant de la constel·lació del Centaure i el tercer estel més brillant del cel nocturn.
Nou!!: Almagest і Alfa del Centaure · Veure més »
Almagestum Novum
Almagestum Novum és un tractat astronòmic publicat el 1651, obra de l'astrònom jesuïta italià Giovanni Riccioli (1598-1671).
Nou!!: Almagest і Almagestum Novum · Veure més »
An-Nayrizí
Abu-l-Abbàs al-Fadl ibn Hàtim an-Nayrizí, conegut simplement com a an-Nayrizí i, a l'Occident cristià, com a Anaritius o Nazirius, fou un matemàtic i astrònom persa dels segles IX-X. No es coneixen gaires dades biogràfiques seves; se sap que va treballar pel califa abbàssida Al-Muhtadí, ja que li va dedicar un tractat sobre els fenòmens meteorològics i un treball per construir un instrument de mesura de la distància dels objectes.
Nou!!: Almagest і An-Nayrizí · Veure més »
Antares (estrella)
Antares (α Scorpii) és el quinzè estel més brillant del cel nocturn i l'objecte més brillant de la constel·lació de l'Escorpió; juntament amb Aldebaran, Spica i Regulus és un dels quatre estels més brillants situats a prop de l'eclíptica.
Nou!!: Almagest і Antares (estrella) · Veure més »
Asterismes històrics
Els asterismes històrics o Constel·lacions històriques o en desús, són aquelles que van quedar fora del reconeixement oficial, quedant obsoletes per diferents motius.
Nou!!: Almagest і Asterismes històrics · Veure més »
Astronomia de l'antiga Grècia
Lastronomia a l'antiga Grècia comprèn totes les descobertes i innovacions en astronomia fetes pel món hel·lènic.
Nou!!: Almagest і Astronomia de l'antiga Grècia · Veure més »
Astronomia islàmica medieval
Lastronomia islàmica medieval fa referència als avanços en astronomia fets en el món islàmic sobretot entre els segles i. Aquest desenvolupament va ser escrit majoritàriament en àrab i va desenvolupar-se a l'Orient Pròxim, el nord d'Àfrica, l'Àndalus i l'Àsia Central.
Nou!!: Almagest і Astronomia islàmica medieval · Veure més »
Atles Farnese
LAtles Farnese és una còpia romana de marbre del d'una escultura hel·lenística d'Atles agenollat aguantant un globus pesant damunt les espatlles.
Nou!!: Almagest і Atles Farnese · Veure més »
Averrois
Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd, més conegut simplement com a Ibn Ruixd i, a Occident, pel seu nom llatinitzat d'Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 — Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, teòleg, jurista, metge i astrònom andalusí del.
Nou!!: Almagest і Averrois · Veure més »
Canopus
Canopus (Alfa de la Quilla / α Carinae) és l'estel més brillant de la constel·lació de la Quilla (Carina), a l'hemisferi sud.
Nou!!: Almagest і Canopus · Veure més »
Carta celeste
Un mapa celestial del segle XVII, pel cartògraf holandès Frederik de Wit Una carta estel·lar, atles estel·lar o mapa d'estels és un plànol del cel nocturn.
Nou!!: Almagest і Carta celeste · Veure més »
Catàleg d'estels
Un catàleg d'estels és un catàleg astronòmic format per una llista d'estels.
Nou!!: Almagest і Catàleg d'estels · Veure més »
Ciència i tècnica de l'islam
s, Biblioteca Süleymaniye, Istanbul La ciència i tècnica de l'islam es van poder desenvolupar sobretot, encara que amb un suport passatger, i juntament amb la filosofia grega, de la mà del nou Califat Islàmic (Imperi islàmic).
Nou!!: Almagest і Ciència i tècnica de l'islam · Veure més »
Ciència medieval
principis geomètrics. Frontispici de la Bible Moralisée, 1215 La ciència medieval correspon als descobriments en el camp de la filosofia natural que van ocórrer en el període de l'edat mitjana-el període intermedi, en una divisió esquemàtica de la història d'Europa.
Nou!!: Almagest і Ciència medieval · Veure més »
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Nou!!: Almagest і Claudi Ptolemeu · Veure més »
Constel·lació d'Hèrcules
Hèrcules (Hercules) és una constel·lació que porta el nom d'Hèrcules, l'heroi de la mitologia romana.
Nou!!: Almagest і Constel·lació d'Hèrcules · Veure més »
Constel·lació de l'Altar
LAltar (Ara) és una feble constel·lació de l'hemisferi sud, entre Centaurus i Lupus.
Nou!!: Almagest і Constel·lació de l'Altar · Veure més »
Constel·lació de l'Àguila
L'Àguila (Aquila) és una de les 48 constel·lacions ptolemaiques, i una de les 88 constel·lacions en què es va dividir el cel per la Unió Astronòmica Internacional.
Nou!!: Almagest і Constel·lació de l'Àguila · Veure més »
Constel·lació de l'Ossa Major
L'Ossa Major (Ursa Major) és una constel·lació boreal.
Nou!!: Almagest і Constel·lació de l'Ossa Major · Veure més »
Constel·lació de la Girafa
La Girafa (Camelopardalis) és una extensa però feble constel·lació de l'hemisferi nord, enregistrada per primera vegada pel matemàtic i astrònom alemany Jakob Bartsch el 1624, encara que probablement havia estat descoberta prèviament per l'astrònom holandès Petrus Plancius. Les set estrelles principals de la constel·lació són de cinquena magnitud. L'estrella més brillant és Beta Cam.
Nou!!: Almagest і Constel·lació de la Girafa · Veure més »
Constel·lació de la Llebre
La Llebre (Lepus) és una constel·lació, situada al sud d'Orió, i possiblement representant una llebre caçada per ell.
Nou!!: Almagest і Constel·lació de la Llebre · Veure més »
Constel·lació de la Popa
La Popa (Puppis) és una constel·lació de l'hemisferi sud.
Nou!!: Almagest і Constel·lació de la Popa · Veure més »
Constel·lació de la Sageta
La Sageta (Sagitta) és una petita constel·lació de l'hemisferi nord que està situada entre les constel·lacions d'Hèrcules, la Guineueta, el Dofí i l'Àguila.
Nou!!: Almagest і Constel·lació de la Sageta · Veure més »
Constel·lació del Ca Menor
El Ca Menor (Canis Minor) és una petita constel·lació de l'hemisferi sud que està situada entre les constel·lació dels Bessons, l'Unicorn, l'Hidra Femella i el Cranc.
Nou!!: Almagest і Constel·lació del Ca Menor · Veure més »
Constel·lació del Cavallet
El Cavallet (Equuleus) és una de les més petites de les 88 constel·lacions modernes; només Crux és més petita.
Nou!!: Almagest і Constel·lació del Cavallet · Veure més »
Constel·lació del Cigne
El Cigne (Cygnus) és una constel·lació de l'hemisferi nord.
Nou!!: Almagest і Constel·lació del Cigne · Veure més »
Constel·lació del Cotxer
El Cotxer (Auriga) és una constel·lació de l'hemisferi nord.
Nou!!: Almagest і Constel·lació del Cotxer · Veure més »
Constel·lació del Lleó
El Lleó (Leo), de símbol Símbol del Lleó, és una constel·lació del Zodíac que el Sol travessa del 10 d'agost fins al 16 de setembre.
Nou!!: Almagest і Constel·lació del Lleó · Veure més »
Constel·lació del Llop
El Llop (Lupus) és el nom que es dona a una petita constel·lació de l'hemisferi sud, situada sota la constel·lació de la Balança a l'oest d'Scorpius i a l'est de Centaure.
Nou!!: Almagest і Constel·lació del Llop · Veure més »
Constel·lació del Pegàs
El Pegàs (Pegasus) és una constel·lació de l'hemisferi nord anomenada així degut al mític Pegàs el cavall alat de la mitologia grega.
Nou!!: Almagest і Constel·lació del Pegàs · Veure més »
Constel·lació del Peix Austral
El Peix Austral (Piscis Austrinus) és una de les 48 constel·lacions ptolemaiques, i també una de les 88 constel·lacions modernes.
Nou!!: Almagest і Constel·lació del Peix Austral · Veure més »
Constel·lació del Serpentari
El Serpentari, també anomenat Ofiüc, (Ophiuchus, ⛎) és una gran constel·lació que s'estén per l'equador celeste.
Nou!!: Almagest і Constel·lació del Serpentari · Veure més »
Constel·lació del Triangle
El Triangle (Triangulum) és una petita constel·lació amb tres estrelles de la tercera i quarta magnitud que formen un triangle allargat.
Nou!!: Almagest і Constel·lació del Triangle · Veure més »
Contribucions islàmiques a l'Europa medieval
Durant la plena edat mitjana (s. XI-XIII), el món islàmic va tenir la seva Edat d'Or cultural, i va difondre innovacions i idees a Europa, a través d'Al-Àndalus, Sicília i els Estats croats de l'Est.
Nou!!: Almagest і Contribucions islàmiques a l'Europa medieval · Veure més »
Cronologia de l'astronomia del sistema solar
Aquest article és una cronologia de l'astronomia del sistema solar.
Nou!!: Almagest і Cronologia de l'astronomia del sistema solar · Veure més »
Dècada del 1180
Sense descripció.
Nou!!: Almagest і Dècada del 1180 · Veure més »
De Revolutionibus Orbium Coelestium
De Revolutionibus Orbium Coelestium (De les revolucions dels orbes celestes) és una obra de l'astrònom polonès Nicolau Copèrnic, publicada el 1543 a Nuremberg (Sacre Imperi Romanogermànic) per Andreas Osiander i dedicada al papa Pau III (Alessandro Farnese).
Nou!!: Almagest і De Revolutionibus Orbium Coelestium · Veure més »
De sphaera mundi
XVI de '' De Sphaera'' de Johannes de Sacrobosco. De Sphaera mundi (De l'esfera del món, també anomenat Tractatus de Sphaera o simplement De Sphaera) és una obra medieval escrita per Johannes de Sacrobosco cap a l'any 1230 que introdueix els elements bàsics de l'astronomia.
Nou!!: Almagest і De sphaera mundi · Veure més »
Definició de «planeta»
Tritó, foto presa pel Voyager 2. La definició de «planeta» ha estat carregada d'ambigüitat des de l'antiguitat.
Nou!!: Almagest і Definició de «planeta» · Veure més »
Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo
El Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo, en català Diàleg Sobre els Dos Grans Sistemes del Món, és una obra del físic i matemàtic toscà Galileo Galilei (1564-1642), conegut als Països Catalans com Galileu, publicada el 1632 a Florència i escrita en forma de diàleg entre diversos personatges en italià, on l'autor ataca el model geocèntric del sistema solar de Claudi Ptolemeu (circa 90-circa 168) i defensa el model heliocèntric de Nicolau Copèrnic (1473-1543).
Nou!!: Almagest і Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo · Veure més »
Dones i matemàtiques
Les dones matemàtiques han lluitat històricament per obrir-se pas en el camp de les ciències, un espai tradicionalment masculí i vetat per a elles.
Nou!!: Almagest і Dones i matemàtiques · Veure més »
Escola de traductors de Toledo
Catedral de Toledo La denominada Escola de Traductors de Toledo (en castellà Escuela de Traductores de Toledo) és el nom que comunament descriu el grup d'estudiosos que van treballar a la ciutat de Toledo durant els segles i, per traduir moltes de les obres filosòfiques i científiques de l'àrab i l'hebreu antics, generalment referides a la tradició grega clàssica.
Nou!!: Almagest і Escola de traductors de Toledo · Veure més »
Esfera
En geometria, una esfera és la superfície formada per tots els punts que es troben a una mateixa distància (anomenada radi) d'un punt donat (anomenat centre) de l'espai.
Nou!!: Almagest і Esfera · Veure més »
Esferes celestes
Pedro Apiano (Anvers, 1539) Les esferes celestes, o cossos celestes, foren objectes fonamentals dels models cosmològics estudiats per Plató, Èudox de Cnidos, Aristòtil, Claudi Ptolemeu, Nicolau Copèrnic i altres.
Nou!!: Almagest і Esferes celestes · Veure més »
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Nou!!: Almagest і Estel · Veure més »
Euclides
Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».
Nou!!: Almagest і Euclides · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Almagest і Física · Veure més »
Funció trigonomètrica
Totes les funcions trigonomètriques d'un angle θ es poden construir geomètricament en termes de la circumferència goniomètrica. En matemàtiques, les funcions trigonomètriques són funcions d'un angle.
Nou!!: Almagest і Funció trigonomètrica · Veure més »
Georg von Peuerbach
Georg von Peuerbach (també Purbach, Peurbach o Purbachius) (Peuerbach, Sacre Imperi Romanogermànic, 30 de maig de 1423 − Viena, 8 d'abril de 1461), va ser un astrònom, matemàtic i constructor d'instruments científics d'ètnia germànica, inventor entre ells de la vara de Jacob.
Nou!!: Almagest і Georg von Peuerbach · Veure més »
Gerard de Cremona
Gerard de Cremona, (Gerardus Cremonensis) (1114-1187), fou un prolífic traductor d'obres científiques i filosòfiques àrabs al llatí dins del que es coneix com a escola de traductors de Toledo.
Nou!!: Almagest і Gerard de Cremona · Veure més »
Giovanni Antonio Magini
Giovanni Antonio Magini va ser un astrònom i matemàtic italià a començaments del, conegut per la seva oposició a les teories copernicanes.
Nou!!: Almagest і Giovanni Antonio Magini · Veure més »
Gleb Vladímirovitx Nossovski
,, és un matemàtic rus.
Nou!!: Almagest і Gleb Vladímirovitx Nossovski · Veure més »
Henry Savile
Sir Henry Savile va ser un matemàtic anglès professor de la Universitat d'Oxford a començaments del.
Nou!!: Almagest і Henry Savile · Veure més »
Hiparc de Nicea
va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grec.
Nou!!: Almagest і Hiparc de Nicea · Veure més »
Hipàcia
Hipàcia (grec antic: Ὑπατία, Hipatia; nascuda cap al 350-370 i morta el 415) fou una filòsofa, astrònoma i matemàtica hel·lenística neoplatònica d'Alexandria, a la província romana d'Orient d'Egipte.
Nou!!: Almagest і Hipàcia · Veure més »
Història de l'observació de Mart
Advancded Camera for Surveys, va aconseguir una escala espacial de 8 quilòmetres per píxel a màxima resolució.La història de l'observació de Mart tracta sobre la història registrada de l'observació del planeta Mart feta pels humans.
Nou!!: Almagest і Història de l'observació de Mart · Veure més »
Història de l'observació lunar
L'estudi de la Lluna es remunta als primers temps de la història humana, en ser el cos celeste del sistema solar més proper a la Terra.
Nou!!: Almagest і Història de l'observació lunar · Veure més »
Història de la ciència i la tècnica en la prehistòria i l'edat antiga
Hecateu de Milet va mostrar-ne un per demostrar la immensitat de Pèrsia en relació amb les ciutats gregues. També es diu que quan els jònics demanaren ajuda a les ciutats de Grècia continental els mostraren la seua situació en relació amb cadascuna de les parts en conflicte en un mapa. Hiparc de Nicea, en les ''Explicacions dels fenòmens d'Arat i Eudoxu'' (129 ae) inclogué un catàleg de més de mil estels i altres dades astronòmiques. No s'ha conservat, però s'especula que s'utilitzà per a la confecció de l'Atles Farnese La història de la ciència i la tècnica en la prehistòria i l'edat antiga és una subdivisió temporal de la història de la ciència i de la tècnica centrada en la prehistòria i l'edat antiga.
Nou!!: Almagest і Història de la ciència i la tècnica en la prehistòria i l'edat antiga · Veure més »
Història de la física
La història de la física intenta explicar la natura i els fenòmens que, des de la més remota antiguitat, es tracten de comprendre: el pas de les estacions, el moviment dels cossos i dels astres, els fenòmens climàtics, les propietats dels materials, etc.
Nou!!: Almagest і Història de la física · Veure més »
Història de les funcions trigonomètriques
Tauleta Plimpton 322 La història de les funcions trigonomètriques sembla que va començar fa aproximadament 4 000 anys.
Nou!!: Almagest і Història de les funcions trigonomètriques · Veure més »
Història del nombre π
El nombre π (pi) ha estat estudiat des dels inicis de la matemàtica.
Nou!!: Almagest і Història del nombre π · Veure més »
Imago Mundi
Imago Mundi (Ymago Mundi) és el títol de diversos llibres, dels quals el més famós és un llibre de cosmografia, publicat per primer cop el 1410 pel teòleg francès Pierre d'Ailly.
Nou!!: Almagest і Imago Mundi · Veure més »
Imago Mundi (revista)
Imago Mundi és una revista acadèmica bianual revisada per experts creada el 1935 per Leo Bagrow.
Nou!!: Almagest і Imago Mundi (revista) · Veure més »
Jàbir ibn Àflah
Abu-Muhàmmad Jàbir ibn Àflah (vers 1100 – vers 1150) va ser un astrònom i matemàtic de Sevilla, del.
Nou!!: Almagest і Jàbir ibn Àflah · Veure més »
Jeroni Munyós
fou un matemàtic, geògraf, enginyer i lingüista valencià.
Nou!!: Almagest і Jeroni Munyós · Veure més »
Literatura grega antiga
grec del començament de les ''Els treballs i els dies'' d'Hesíode La literatura grega antiga és la literatura escrita en la llengua grega antiga des dels primers textos fins a l'època de l'imperi bizantí.
Nou!!: Almagest і Literatura grega antiga · Veure més »
Llibre dels estels fixos
El Llibre dels estels fixos és un text astronòmic escrit per Abd-ar-Rahman as-Sufí entorn de l'any 964.
Nou!!: Almagest і Llibre dels estels fixos · Veure més »
Llista d'estrelles amb nom d'origen àrab
Els noms actuals de moltes estrelles prové de l'àrab, entre les estrelles visibles a ull nu en són prop de 200.
Nou!!: Almagest і Llista d'estrelles amb nom d'origen àrab · Veure més »
Magnitud absoluta
La magnitud absoluta, de símbol M, és una mesura de la brillantor intrínseca d'un astre, correspon a la magnitud aparent que tindria si estigués situat a una distància de 10 parsecs de la Terra, equivalent aproximadament a 32,6 anys llum.
Nou!!: Almagest і Magnitud absoluta · Veure més »
Matemàtiques a l'islam medieval
segon grau En la història de les matemàtiques, s'entén per matemàtiques a l'islam medieval, matemàtiques àrabs o matemàtiques musulmanes, les contribucions dels matemàtics del món musulmà des de l'inici de l'expansió de l'islam fins a mitjan.
Nou!!: Almagest і Matemàtiques a l'islam medieval · Veure més »
Matemàtiques de Babilònia
decimals. 1 + 24/60 + 51/60² + 10/60³.
Nou!!: Almagest і Matemàtiques de Babilònia · Veure més »
Màslama al-Majrití
Abu-l-Qàssim Màslama ibn Àhmad al-Faradí al-Majrití més conegut simplement com a Màslama al-Majrití o, tot curt, al-Majrití (Madrid, 950- Còrdova, 1008) fou un erudit andalusí de gran renom, astròleg-astrònom, matemàtic i alquimista.
Nou!!: Almagest і Màslama al-Majrití · Veure més »
Menelau d'Alexandria
Menelau d'Alexandria (en: Menelaus, en) fou un matemàtic grec del segle I dC.
Nou!!: Almagest і Menelau d'Alexandria · Veure més »
Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí
Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, conegut normalment com a al-Khwarazmí o al-Khuwarizmí (c. 780 - c. 850), fou un matemàtic, geògraf i astròleg/astrònom.
Nou!!: Almagest і Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí · Veure més »
Muhyí-d-Din al-Maghribí
Yahya ibn Muhàmmad ibn Abi-x-Xukr al-Maghribí, més conegut com a Muhyí-d-Din al-Maghribí o com a Ibn Abi-x-Xukr (l'Àndalus, c. 1220 - Maragha, 1283) va ser un matemàtic i astrònom d'origen andalusí del, que va viure i treballar a Damasc (Síria) i a l'observatori astronòmic de Maragha (Iran).
Nou!!: Almagest і Muhyí-d-Din al-Maghribí · Veure més »
Nebulosa d'Orió
La nebulosa d'Orió (Messier 42,M42, or NGC 1976) és una nebulosa difusa situada al sud del cinturó d'Orió.
Nou!!: Almagest і Nebulosa d'Orió · Veure més »
Nikolai Alexandrovich Morozov
Nikolai Alexandrovich Morozov (en rus: Никола́й Алекса́ндрович Моро́зов; 7 de juliol de 1854, Borok – 30 de juliol de 1946) va ser un revolucionari comunista rus que va passar uns 25 anys a la presó contra el govern tsarista.
Nou!!: Almagest і Nikolai Alexandrovich Morozov · Veure més »
Nur-ad-Din al-Bitrují
Abu-Ishaq Nur-ad-Din al-Bitrují al-Ixbilí, més conegut simplement com Nur-ad-Din al-Bitrují o, a Occident, pel nom llatinitzat Alpetragius, catalanitzat Alpetruixí (c. 1185-1192 - c. 1204), fou un astrònom i un cadi andalusí.
Nou!!: Almagest і Nur-ad-Din al-Bitrují · Veure més »
Omega del Centaure
Omega del Centaure (ω Centauri) és un cúmul globular a la constel·lació de Centaure que va ser identificat per primera vegada com un objecte no estel·lar per Edmond Halley el 1677.
Nou!!: Almagest і Omega del Centaure · Veure més »
Papos d'Alexandria
Papos d'Alexandria o Pap d'Alexandria (Pappus, Πάππος) fou el darrer gran geòmetra de la Grècia clàssica.
Nou!!: Almagest і Papos d'Alexandria · Veure més »
Parell de Tussí
Model animat del parell de Tussí. El parell de Tussí és una construcció geomètrica dissenyada per l'astrònom persa Nassir-ad-Din at-Tussí (1201-1274) que consisteix en la substitució dels epicicles de Claudi Ptolemeu per un petit cercle que gira dins la circumferència d'un altre cercle de radi doble.
Nou!!: Almagest і Parell de Tussí · Veure més »
Polígon construïble
Construcció d'un pentàgon regular En matemàtiques, un polígon construïble és un polígon regular que pot ser construït amb regle i compàs.
Nou!!: Almagest і Polígon construïble · Veure més »
Ran (estel)
Ran (Èpsilon d'Eridà / ε Eridani) és una estrella de la constel·lació d'Eridà, a una declinació de 9,46° sud de l'equador celeste.
Nou!!: Almagest і Ran (estel) · Veure més »
Resum d'astronomia
Mauna Kea a Hawaii és un dels principals llocs d'observació del món. La fotografia és de l'Observatori W. M. Keck, un interferòmetre astronòmic òptic. Aquest article és un resum que proporciona un esquema jeràrquic i guia temàtica de l'astronomia: Astronomia – estudia l'univers més enllà de la Terra, inclosa la seva formació i desenvolupament, i l'evolució, física, química, meteorologia, i moviment dels objectes celestes (com les galàxies, planetes, etc.) i fenomens que s'originen fora de l'atmosfera terrestre (com ara la radiació còsmica de fons).
Nou!!: Almagest і Resum d'astronomia · Veure més »
Sírius
Sírius (α Canis Majoris / α CMa) és l'estel més brillant del cel nocturn.
Nou!!: Almagest і Sírius · Veure més »
Segle II
El segle II, que comprèn els anys 101 - 199, pertany a l'era de l'antiguitat clàssica i està marcat per la consolidació de les tendències i pobles del segle precedent.
Nou!!: Almagest і Segle II · Veure més »
Sidereus Nuncius
Sidereus Nuncius (conegut com a Noticiari sideral, Missatger sideral, i també sota l'accepció de Missatge sideral) és un tractat curt escrit en llatí per Galileu i publicat a Venècia el març de 1610.
Nou!!: Almagest і Sidereus Nuncius · Veure més »
Sirià d'Alexandria
Sirià (Syrianus) fou un filòsof neoplatònic grec del nadiu d'Alexandria i fill de Filoxen.
Nou!!: Almagest і Sirià d'Alexandria · Veure més »
Teó d'Alexandria (astrònom)
Teó d'Alexandria (grec antic: Θέων ὁ Ἀλεξανδρεύς; c. 335 - c. 405) va ser un geòmetra i astrònom nadiu d'Alexandria, pare d'Hipàcia.
Nou!!: Almagest і Teó d'Alexandria (astrònom) · Veure més »
Teodosi de Bitínia
Teodosi de Bitínia (Theodosius) va ser un matemàtic i astrònom grec nascut a Bitínia (a l'actual Turquia) al o potser al, cèlebre per ser l'autor de Les Esfèriques, un recull de tots els coneixements coneguts en aquell temps sobre la geometria de les esferes.
Nou!!: Almagest і Teodosi de Bitínia · Veure més »
Teorema de Menelau
Il·lustració del teorema de Menelau.''E'', ''D'' i ''F'' estan alineats, per tant, s'ha de complir la relació que es mostra al text. Cal tenir en compte que, en aquest cas, la longitud ''BF'' pren valor negatiu. En geometria euclidiana, el teorema de Menelau, atribuït a Menelau d'Alexandria, estableix la condició suficient i necessària perquè tres punts diferents situats a cada un dels costats d'un triangle, o a les prolongacions d'aquests, estiguin alineats.
Nou!!: Almagest і Teorema de Menelau · Veure més »
Teorema de Ptolemeu
En geometria euclidiana, el teorema de Ptolemeu és una relació entre els quatre costats i dues diagonals d'un quadrilàter cíclic (un quadrilàter els vèrtexs del qual es troben en un cercle comú).
Nou!!: Almagest і Teorema de Ptolemeu · Veure més »
Teoria geocèntrica
Il·lustració de 1660-1661 de Johannes van Loon dels signes del zodíac i el sistema solar amb la Terra al seu centre (National Library of Australia, Canberra, Austràlia) En astronomia, la teoria geocèntrica (del grec γεοκεντρικό, geokentrikó, centrat en la Terra) és aquella que col·loca el planeta Terra immòbil en el centre de l'univers, i la resta dels planetes, el Sol i les estrelles giren al seu voltant.
Nou!!: Almagest і Teoria geocèntrica · Veure més »
Tetrabiblos
El Tetrabiblos ('Quatre llibres'), també conegut en l'Antiga Grècia com Apotelesmatiká 'Efectes', i en llatí com Qvadripartitum, 'Quatre parts', és un llibre sobre filosofia i pràctica astrològica, escrit al ae1). Jones, 2010, 'Introduction' per Alexander Jones, p. xii. «El Tetrabiblos, un sobrenom, doncs no sabem el títol que li donà Ptolemeu; una conjectura creïble n'és Apotelesmatiká, que significa aproximadament ‘influències astrològiques'». per l'erudit alexandrí Claudi Ptolemeu (90 o 100-168 o 170 ae). LAlmagest, també de Ptolemeu, era un text d'autoritats sobre astronomia, i el Tetrabiblos, el seu volum complementari.''Tetrabiblos'' I. 1 (Loeb). LAlmagest influí sobre l'astrologia i l'estudi dels efectes dels cicles astronòmics en els afers terrenals. Mentre que aquest fou reemplaçat com a autoritat astronòmica a causa de l'acceptació del model heliocèntric del sistema solar, el Tetrabiblos continuà sent una obra d'importància teòrica en l'estudi de l'astrologia.1). Tester, 1987,. Ptolemeu defensà la filosofia de l'astrologia com un estudi de la natura, i a més esbossà les tècniques de la pràctica astrològica. Això ajudà a assegurar la tolerància teològica cap a l'astrologia en l'Europa Central, durant l'edat mitjana. També permeté que els ensenyaments ptolemeics sobre astrologia s'inclogueren a les universitats durant el Renaixement, la qual cosa comportà un impacte directe en els estudis de medicina i en les obres literàries. La posició d'autoritat intel·lectual d'aquesta obra s'esfondrà a la fi del quan els principis en què es fonamenta s'enfrontà a les crítiques, per antiquats i basats en la superstició.1). North, 1989 p. 248. Discutido por Boll en Studien uber Caludius Ptolemaus (Leipzig, 1984) pp. 131 ss. La importància històrica del Tetrabiblos pot ser constatada pels nombrosos comentaris antics, medievals i renaixentistes que s'hi s'han publicat. Fou copiat, comentat, parafrasejat, resumit i traduït a molts idiomes. L'última edició crítica en grec, de Wolfgang Hübner, es publicà per la Biblioteca Teubneriana al 1998.1). Ashmand, 2002 Introducción del traductor.
Nou!!: Almagest і Tetrabiblos · Veure més »
Thàbit ibn Qurra
Abu-l-Hàssan Thàbit ibn Qurra ibn Marwan o, més senzillament, Thàbit ibn Qurra (ثابت بن قرة, Ṯābit b. Qurra) (Haran, vers 836 - Bagdad, 18 de febrer de 901) va ser un matemàtic i astrònom que va viure a Bagdad a l'edat d'or de l'Islam.
Nou!!: Almagest і Thàbit ibn Qurra · Veure més »
Traduccions llatines del segle XII
Johannes HIspalensis, 1546. Les traduccions llatines del segle XII van estimular una important recerca dels investigadors europeus a través de nous coneixements que no existien a l'Europa occidental en aquell moment.
Nou!!: Almagest і Traduccions llatines del segle XII · Veure més »
Transmissió dels textos clàssics grecs
Rafael, es van perdre en part pels europeus occidentals durant segles. La transmissió dels clàssics grecs a l'Europa occidental llatina durant l'edat mitjana va ser un factor clau en el desenvolupament de la vida intel·lectual a l'Europa occidental.
Nou!!: Almagest і Transmissió dels textos clàssics grecs · Veure més »
Trigonometria
En un robot industrial de tipus antropomòrfic, com el de la figura, els motors controlen els angles relatius entre les barres. Cal aplicar la '''trigonometria''' per determinar els angles que ha d'assolir per tal que la mà del robot se situï en una posició donada. La trigonometria (del grec: "la mesura de triangles") és una branca de les matemàtiques que tracta les relacions internes dels triangles.
Nou!!: Almagest і Trigonometria · Veure més »
Triquetrum
Triquetrum de Copèrnic El triquetrum -del llatí tri ("tres") i quetrum ("cantonades") - era el nom medieval d'un antic instrument astronòmic descrit per Ptolemeu en el seu Almagest i que va emprar per a determinar l'altura de cossos celestes.
Nou!!: Almagest і Triquetrum · Veure més »
Uranometria
Orió, cortesia de la biblioteca de l'Observatori Naval dels Estats UnitsUranometria és la versió curta del títol de l'atles estel·lar produït per l'advocat i astrònom alemany Johann Bayer al començament del.
Nou!!: Almagest і Uranometria · Veure més »
Ya'aqob ben Mahir ibn Tibbōn
Ya'aqob ben Mahir ibn Tibbōn (probablement a Marsella, vora el 1236 - Montpeller sobre 1304), conegut com a Profatius Judaeus (en llatí) i Don Profiat Tibbon (en romanç), fou un astrònom jueu provençal.
Nou!!: Almagest і Ya'aqob ben Mahir ibn Tibbōn · Veure més »
YBC 7289
YBC 7289 és una tauleta d'argila babilònia que presenta la particularitat de contenir una aproximació sexagesimal precisa de l'arrel quadrada de 2, és a dir, la longitud de la diagonal d'un quadrat unitari.
Nou!!: Almagest і YBC 7289 · Veure més »
1187
Sense descripció.
Nou!!: Almagest і 1187 · Veure més »
140
L'any 140 és un any de traspàs que comença un dijous.
Nou!!: Almagest і 140 · Veure més »
