Accés més ràpid que el navegador!
318 les relacions: Acceleració, Acutància, Algorisme d'Euclides, Algorisme del gradient descendent, Algorisme del gradient estocàstic, Amplificador operacional, Anàlisi complexa, Anàlisi de Fourier, Anàlisi funcional, Anàlisi matemàtica, Anàlisi numèrica, Anàlisi real, Anell de polinomis, Anells de Neptú, Aproximació lineal, Arnaud Denjoy, Arrel quadrada de 2, Asímptota, Astronàutica, Augustin Louis Cauchy, Éléments de mathématique, Àlgebra, Àlgebra diferencial, Àlgebra lineal, B-spline, Bhaskara II, Calculadora, Camp vectorial, Canvi de variable, Càlcul de variacions, Càlcul diferencial, Càlcul infinitesimal, Càlcul multivariable, Cúspide (matemàtiques), Cinemàtica, Cissoide de Diocles, Classe de diferenciabilitat, Clotoide, Coet d'aigua, Composició de funcions, Computació algebraica, Computador analògic, Condició de frontera de Neumann, Conjectura de Casas-Alvero, Connexió afí, Conservació de la càrrega, Constant (matemàtiques), Constant d'equilibri, Constant de Gelfond, Contacte entre funcions, ..., Controlador de llaç tancat, Convolució, Coordenades polars, Corba a l'espai, Corba d'indiferència, Corrent elèctric, Cost marginal, Covariància general, Dàlet, Delta, Delta (lletra), Derivació, Derivació automàtica, Derivació de les funcions trigonomètriques, Derivació numèrica, Derivació simbòlica, Derivada, Derivada (exemples), Derivada aritmètica, Derivada d'una constant, Derivada direccional, Derivada feble, Derivada fractal, Derivada logarítmica, Derivada parcial, Derivada respecte del temps, Derivada segona, Derivada simètrica, Desenvolupament floral, Desigualtat de Jackson, Desigualtat de Landau-Kolmogorov, Desviació mitjana, Determinant (matemàtiques), Diàbolo, Diferència finita, Diferencial d'una funció, Dimensió, Dispersió òptica, Distribució (matemàtiques), Distribució de Pareto, Divergència, Efecte Josephson, Elasticitat (economia), Energia del punt zero, Equació, Equació característica (càlcul), Equació d'estat (cosmologia), Equació de cinquè grau, Equació de Hicks, Equació de setè grau, Equació de sisè grau, Equació de vuitè grau, Equació diferencial, Equació diferencial de Bernoulli, Equació diferencial lineal, Equació diferencial ordinària, Equació lineal, Equació paramètrica, Equacions de Navier-Stokes, Equacions en diferències, Equilibri químic, Ernest Corominas i Vigneaux, Esfera, Espai vectorial, Espècies bessones, Exponencial integral, Factorial, Fasor, Fórmula de Jacobi, Fórmula de la integral de Cauchy, Fórmula de Weizsäcker, Filtre IIR, Floc de neu de Koch, Força, Força inercial, Funció, Funció beta, Funció característica (teoria de la probabilitat), Funció còncava, Funció cúbica, Funció contínua, Funció contínuament diferenciable, Funció convexa, Funció Crystal Ball, Funció de Clausen, Funció de Green, Funció de Griewank, Funció de Lamé, Funció de relleu, Funció de Weierstrass, Funció derivable, Funció digamma, Funció el·líptica, Funció exponencial, Funció G-Barnes, Funció gudermanniana, Funció H de Chandrasekhar, Funció hiperbòlica, Funció holomorfa, Funció implícita, Funció inversa, Funció K, Funció Lipschitz, Funció monòtona, Funció poligamma, Funció rampa, Funció signe, Funció signe d'interrogació, Funció trigonomètrica, Funció vectorial, Funció zeta de Hurwitz, Funcions de Weierstrass, Funcions parelles i imparelles, Gairebé pertot, GeoGebra, Geometria diferencial, Gestió estratègica, Glucosilceramida transferasa, Gottfried Wilhelm Leibniz, Gradient tèrmic, Gràfica d'una funció, Grup de Lie, Història de les matemàtiques, Història del càlcul, Hodògrafa, Identitat abeliana, Identitat de Beltrami, Identitats logarítmiques, Immersió, Inductor, Ingrés marginal, Integració, Integració numèrica, Integració per canvi de variable, Integració per parts, Integral curvilínia, Integral de Riemann-Stieltjes, Integral no elemental, Intersecció de rectes, Inverses de les funcions trigonomètriques, Isaac Newton, J-invariant, Jacobià, Leonhard Euler, Leopold Kronecker, Linealitat de la derivació, Linealització, Llista d'identitats trigonomètriques, Logaritme natural, Logit, Longitud d'arc, Mapa d'Anosov, Marta Sanz i Solé, Matemàtiques, Matemàtiques a l'islam medieval, Matriu (matemàtiques), Matriu d'adjunts, Maxima, Màquina diferencial, Màxims i mínims, Mètode de diferències finites, Mètode de Newton (optimització), Mètodes quasi-Newton, Mètrica FLRW, Mecanobiologia, Mecànica clàssica, Mecànica dels medis continus, Mitjana, Mode normal, Model Jiles-Atherton, Monadologia, Monopoli, Moviment, Multiplicadors de Lagrange, Nombre, Nombre e, Nombre p-àdic, Notació de la derivada, Notació de Lagrange, Notació de Leibniz, Notació de Newton, Notació matemàtica, Obra matemàtica de Karl Marx, Ondeta de Haar, Operador de d'Alembert, Operador diferencial, Operador nabla, Optimització matemàtica, Oscil·lador harmònic, Paràmetre de desacceleració, Paràmetre de Rossby, Paràmetre estadístic, Perceptró multicapa, Photomath, Polinomi ciclotòmic, Polinomi separable, Portada/article juny 20, Problema de càlcul de Steiner, Producte tensorial, Proporcional integral derivatiu, Punt crític (matemàtiques), Q-derivada, Quadratura (geometria), Quantitat de moviment, Recta secant, Rectificador (xarxes neurals), Regla de L'Hôpital, Regla de la cadena, Regla de la derivada de la suma, Regla de la derivada del producte per una constant, Regla de la raó inversa d'una funció, Regla del producte, Regla del producte triple, Regla del quocient, Regles de derivació, Regressió lineal, Regressió polinòmica, Relació de Gibbs-Helmholtz, Resurgència, Richard Feynman, Sèrie de potències enteres, Sèrie de Taylor, Sèrie telescòpica, Símbol de Pochhammer, Singularitat matemàtica, Sistema algebraic computacional, Sistema de referència en rotació, Sistema LTI, Sistema no lineal, Soroll violeta, Suavitat d'una funció, Submersió, Tangent, Taula d'integrals, Taula de derivades, Taula de símbols matemàtics, Tautòcrona, Teorema d'immersió de Nash, Teorema de Fermat (punts estacionaris), Teorema de la funció implícita, Teorema de la funció inversa, Teorema de Noether, Teorema de Radon–Nikodym, Teorema de Rolle, Teorema de Siacci, Teorema de Sturm, Teorema de Taylor, Teorema del valor mitjà, Teorema del valor mitjà de Cauchy, Teorema fonamental del càlcul, Teoria d'equacions, Teoria de cordes bosònica, Teoria de la selecció r/K, Teoria del conflicte realista, Teoria diferencial de Galois, Test de la tercera derivada, Transformació conforme, Transformada de Fourier, Transformada de Legendre, Valor propi, vector propi i espai propi, Variables dependents i independents, Varietat (matemàtiques), Vector unitari, Volum d'una n-esfera, William Henry Young, Wronskià, Xmgrace, 1 − 2 + 3 − 4 + .... Ampliar l'índex (268 més) »
Acceleració
En física, l'acceleració és una magnitud física que indica com canvia la velocitat d'un cos en relació amb el temps.
Nou!!: Derivada і Acceleració · Veure més »
Acutància
Una imatge amb acutància artificialment augmentada "unsharp mask" per aguditzar la imatge (meitat inferior) augmenta l'acutància. En fotografia, el terme acutància descriu una percepció subjectiva d'agudesa, que és relacionada amb el contrast en les vores en una imatge.
Nou!!: Derivada і Acutància · Veure més »
Algorisme d'Euclides
L'algorisme d'Euclides és un mètode eficaç per a calcular el màxim comú divisor (mcd) entre dos nombres enters.
Nou!!: Derivada і Algorisme d'Euclides · Veure més »
Algorisme del gradient descendent
Il·lustració del gradient descendent d'una funció: els punts apunten al cercle central que és el mínim de la funció Lalgorisme del gradient descendent és un mètode iteratiu d'optimització de primer ordre per a trobar el mínim d'una funció.
Nou!!: Derivada і Algorisme del gradient descendent · Veure més »
Algorisme del gradient estocàstic
Fig.1 Exemple de convergència amb el mètode de gradient estocàstic en un ploblema d'aprenentatge artificial. Lalgorisme del gradient estocàstic (amb acrònim anglès SGD), també conegut per gradient descendent incremental, és un mètode iteratiu per a optimitzar una funció objectiu derivable.
Nou!!: Derivada і Algorisme del gradient estocàstic · Veure més »
Amplificador operacional
Un amplificador operacional (sovint anomenat simplement operacional o per l'abreviació anglesa op-amp) és un mòdul de circuits electrònics (normalment construït en forma de circuit integrat, però a vegades mitjançant transistors discrets o vàlvules electròniques) que té una entrada no-inversora (+), una inversora (-) i una sortida.
Nou!!: Derivada і Amplificador operacional · Veure més »
Anàlisi complexa
Lanàlisi complexa és la branca de les matemàtiques que investiga les funcions de nombres complexos, i que es fonamenta en conceptes bàsics de funció, límit, continuïtat, derivada i integral, i és d'una gran utilitat pràctica en moltes branques de la física com per exemple la hidrodinàmica.
Nou!!: Derivada і Anàlisi complexa · Veure més »
Anàlisi de Fourier
Senyal temporal d'un baix elèctric de la corda La (55 Hz). Transformada de Fourier de la senyal temporal d'un ubaix elèctric de la corda A (55 Hz).L'anàlisi de Fourier revela els components oscil·latoris de senyals i funcions. En matemàtiques, l'anàlisi de Fourier (/ˈfʊrieɪ, -iər/) és l'estudi de la forma com una funció general es pot representar o aproximar a partir de sumes o de funcions trigonomètriques més simples.
Nou!!: Derivada і Anàlisi de Fourier · Veure més »
Anàlisi funcional
Lanàlisi funcional és la branca de les matemàtiques, i específicament de l'anàlisi, que tracta de l'estudi d'espais de funcions.
Nou!!: Derivada і Anàlisi funcional · Veure més »
Anàlisi matemàtica
convergència, la teoria de la mesura, la geometria i la teoria de la probabilitat i l'estadística Lanàlisi matemàtica, o simplement anàlisi (del grec ανάλυσις análysis, 'solució', ἀναλύειν analýein, 'resoldre'), és la branca de les matemàtiques que té per objecte l'estudi de les relacions de dependència d'una variable respecte d'una altra, és a dir, de les funcions.
Nou!!: Derivada і Anàlisi matemàtica · Veure més »
Anàlisi numèrica
data.
Nou!!: Derivada і Anàlisi numèrica · Veure més »
Anàlisi real
Les primeres quatre sumes parcials de la sèrie de Fourier per a una ona quadrada. Les sèries de Fourier són una eina important en l'anàlisi real. L'anàlisi real o teoria de les funcions de variable real és la branca de l'anàlisi matemàtica que s'ocupa dels nombres reals i les seves funcions, seqüències i sèries.
Nou!!: Derivada і Anàlisi real · Veure més »
Anell de polinomis
En matemàtiques, especialment en el camp de l'àlgebra abstracta, un anell de polinomis o àlgebra de polinomis és un anell (que també és una àlgebra commutativa) format a partir del conjunt de polinomis en una o més variables (o indeterminades) amb coeficients en un altre anell, sovint un cos.
Nou!!: Derivada і Anell de polinomis · Veure més »
Anells de Neptú
Els anells de Neptú són un sistema d'anells planetaris molt tènues i febles, compostos principalment de pols còsmica, descoberts el 1989 per la sonda espacial Voyager 2.
Nou!!: Derivada і Anells de Neptú · Veure més »
Aproximació lineal
Recta tangent a (''a'', ''f''(''a'')) En matemàtiques, una aproximació lineal és una aproximació d'una funció qualsevol fent servir una funció lineal (de forma més precisa una funció afí).
Nou!!: Derivada і Aproximació lineal · Veure més »
Arnaud Denjoy
va ser un matemàtic francès.
Nou!!: Derivada і Arnaud Denjoy · Veure més »
Arrel quadrada de 2
L'arrel quadrada de 2 (la línia dels nombres no està a escala) L'arrel quadrada de 2 (o constant pitagòrica) anotada com \sqrt 2 és definit com l'únic nombre algebraic positiu que, multiplicat per si mateix, dona el nombre 2, altrament dit, √2 × √2.
Nou!!: Derivada і Arrel quadrada de 2 · Veure més »
Asímptota
Una corba que talla una asímptota infinites vegades XVII En geometria analítica, una asímptota d'una corba és una recta tal que la distància entre la corba i la recta s'aproxima a zero, quan una o les dues coordenades x o y tendeixen a l'infinit.
Nou!!: Derivada і Asímptota · Veure més »
Astronàutica
Passeig espacial L'astronàutica —anomenada 'cosmonàutica', Космонавтика, a l'antiga Unió Soviètica i avui als països que la componien i també als que foren part del camp socialista— és la teoria i la pràctica de la navegació fora de l'atmosfera terrestre, basada en el disseny i construcció d'aparells pensats per treballar i funcionar en l'espai, siguin tripulats o no tripulats.
Nou!!: Derivada і Astronàutica · Veure més »
Augustin Louis Cauchy
,() fou un matemàtic francès, conegut per haver estat el gran sistematitzador del càlcul.
Nou!!: Derivada і Augustin Louis Cauchy · Veure més »
Éléments de mathématique
Nicolas Bourbaki. Portada del primer volum (''Theorie des ensembles'') de la nova edició dels ''Éléments de matémathique'' (Hermann, 1970). Els Éléments de mathématique (Elements de matemàtica) són un tractat monumental de la ciència matemàtica signat pel col·lectiu N. Bourbaki, escrit originalment en francès, i que en l'actualitat es compon d'onze llibres que sumen més de 60 capítols, amb més de 7.000 pàgines.
Nou!!: Derivada і Éléments de mathématique · Veure més »
Àlgebra
Al-Khwarizmi que va donar nom a l'àlgebra Làlgebra és una de les principals branques de les matemàtiques juntament amb la geometria, l'anàlisi i la teoria de nombres.
Nou!!: Derivada і Àlgebra · Veure més »
Àlgebra diferencial
En matemàtiques, làlgebra diferencial compren l'estudi d'estructures algebraiques dotades d'una operació de derivació, entesa aquesta com una aplicació unària que satisfà la Regla del producte o Llei de Leibniz.
Nou!!: Derivada і Àlgebra diferencial · Veure més »
Àlgebra lineal
L'espai euclidià tridimensional '''R'''3 és un espai vectorial, amb les línies i plans que passen a través de l'origen com a subespais vectorials en '''R'''3. L'àlgebra lineal és la branca de les matemàtiques que tracta l'estudi dels vectors, espais vectorials, transformacions lineals i sistemes d'equacions lineals.
Nou!!: Derivada і Àlgebra lineal · Veure més »
B-spline
En el camp matemàtic d'anàlisi numèrica, un B-spline és un spline que té suport mínim respecte a un grau, suavitat, i partició del domini donats.
Nou!!: Derivada і B-spline · Veure més »
Bhaskara II
Bhaskara II, també conegut com a Bhaskaracharya (Bhaskara el professor), va ser un matemàtic indi, del.
Nou!!: Derivada і Bhaskara II · Veure més »
Calculadora
Calculadora de butxaca Una calculadora és una màquina que, per mitjans mecànics o electrònics, és capaç de realitzar una operació matemàtica.
Nou!!: Derivada і Calculadora · Veure més »
Camp vectorial
conservatiu el rotacional no s'anul·la En matemàtica un camp vectorial és una construcció del càlcul vectorial, que associa un vector a cada punt de l'espai euclidià, de la forma \varphi:\R^n\to\R^m.
Nou!!: Derivada і Camp vectorial · Veure més »
Canvi de variable
El canvi de variables és un procés matemàtic que consisteix a substituir una variable o fins i tot una funció per una altra funció d'aquesta o un altre paràmetre.
Nou!!: Derivada і Canvi de variable · Veure més »
Càlcul de variacions
El càlcul de variacions es va desenvolupar a partir del problema de la corba braquistòcrona. El càlcul de variacions és un problema matemàtic consistent a buscar màxims i mínims (o més generalment extrems relatius) de funcionals continus definits sobre algun espai funcional.
Nou!!: Derivada і Càlcul de variacions · Veure més »
Càlcul diferencial
El càlcul diferencial és una branca de les matemàtiques que estudia com canvien les funcions quan les seves variables canvien.
Nou!!: Derivada і Càlcul diferencial · Veure més »
Càlcul infinitesimal
El càlcul infinitesimal és una branca de les matemàtiques, desenvolupada a partir de l'àlgebra i la geometria, que involucra dos conceptes complementaris: el concepte d'integral (càlcul integral) i el concepte de derivada (càlcul diferencial).
Nou!!: Derivada і Càlcul infinitesimal · Veure més »
Càlcul multivariable
En matemàtiques, el càlcul multivariable (també anomenat càlcul multivariat) és l'extensió del càlcul en una variable a més d'una variable: la derivació i la integració de funcions de més d'una variable, en compte de només una.
Nou!!: Derivada і Càlcul multivariable · Veure més »
Cúspide (matemàtiques)
Una cúspide ordinària en la corba ''x''3–''y''².
Nou!!: Derivada і Cúspide (matemàtiques) · Veure més »
Cinemàtica
El mot cinemàtica (del grec κίνημα, kínēma, «moviment») és la branca de la mecànica clàssica que estudia les lleis del moviment dels cossos sense tenir en compte les causes que el produeixen, és l'estudi relatiu al moviment.
Nou!!: Derivada і Cinemàtica · Veure més »
Cissoide de Diocles
Construcció de la cissioide de Diocles En geometria, la cissoide de Diocles o simplement, la cissoide, és una corba cúbica plana notable per la propietat que es pot fer servir per construir dues mitjanes proporcionals a una proporció donada.
Nou!!: Derivada і Cissoide de Diocles · Veure més »
Classe de diferenciabilitat
Un funció altiplà és una funció llisa amb suport compacte. En anàlisi matemàtica, una classe de diferenciabilitat és una classificació de funcions segons les propietats de les seves derivades.
Nou!!: Derivada і Classe de diferenciabilitat · Veure més »
Clotoide
clotoide La clotoide (també anomenada espiral de Cornu o espiral d'Euler) és una corba plana en forma d'espiral doble, amb simetria central.
Nou!!: Derivada і Clotoide · Veure més »
Coet d'aigua
Llançament d'un coet d'aigua. Un coet d'aigua o un coet d'ampolla és un tipus de coet de modelisme que usa aigua com a impulsador de reacció.
Nou!!: Derivada і Coet d'aigua · Veure més »
Composició de funcions
En matemàtiques, la funció composició és l'aplicació d'una funció al resultat d'una altra.
Nou!!: Derivada і Composició de funcions · Veure més »
Computació algebraica
En matemàtiques i ciències de la computació, la computació algebraica, també anomenada computació simbòlica, és una disciplina científica que es dedica a l'estudi i desenvolupament d'algorismes i programari per a la manipulació d'expressions matemàtiques i altres objectes matemàtics.
Nou!!: Derivada і Computació algebraica · Veure més »
Computador analògic
Una computador analògic o computador real és un tipus de computador que utilitza dispositius electrònics o mecànics per a modelar el problema a resoldre utilitzant un tipus de quantitat física per representar una altra.
Nou!!: Derivada і Computador analògic · Veure més »
Condició de frontera de Neumann
En matemàtiques, la condició de frontera o condició de contorn de Neumann (o de segon tipus) és un tipus de condició de frontera o contorn, anomenat així en al·lusió a Carl Neumann, Cheng, A. i D. T. Cheng (2005).
Nou!!: Derivada і Condició de frontera de Neumann · Veure més »
Conjectura de Casas-Alvero
Eduard Casas-Alvero en una conferència sobre la conjectura que porta el seu nom. En matemàtiques, la Conjectura de Casas-Alvero és una conjectura en el camp de l'àlgebra de polinomis.
Nou!!: Derivada і Conjectura de Casas-Alvero · Veure més »
Connexió afí
desenvolupament. En geometria diferencial, una connexió afí és un objecte geomètric en una varietat llisa que connecta espais tangents propers, de manera que permet diferenciar camps vectorials tangents com si fossin funcions de la varietat amb valors en un vector fix.
Nou!!: Derivada і Connexió afí · Veure més »
Conservació de la càrrega
La conservació de la càrrega és el principi que estableix que la càrrega elèctrica no pot ser ni creada ni destruïda.
Nou!!: Derivada і Conservació de la càrrega · Veure més »
Constant (matemàtiques)
1.
Nou!!: Derivada і Constant (matemàtiques) · Veure més »
Constant d'equilibri
La constant d'equilibri d'una reacció química és el valor del seu quocient de reacció a l'equilibri químic, un estat al qual s'acosta un sistema químic dinàmic després d'haver transcorregut el temps suficient en què la seva composició no té tendència mesurable cap a més canvis.
Nou!!: Derivada і Constant d'equilibri · Veure més »
Constant de Gelfond
En matemàtiques, la constant de Gelfond és un nombre transcendent definit com el nombre d'Euler e elevat al nombre pi π: Té aquest nom en honor del matemàtic rus Alexander Gelfond que el 1934 va provar-ne la transcendència mitjançant el teorema de Gelfond-Schneider.
Nou!!: Derivada і Constant de Gelfond · Veure més »
Contacte entre funcions
Siguin f i g dues funcions, es diu que aquestes dues funcions tenen contacte d'ordre superiror a n en un punt, a, si la funció h(x).
Nou!!: Derivada і Contacte entre funcions · Veure més »
Controlador de llaç tancat
Exemple d'un sol bucle de control industrial; mostrant un control contínuament modulat del flux del procés. Un controlador de llaç tancat o controlador de retroalimentació és un llaç de control que incorpora retroalimentació, en contrast amb un controlador de llaç obert o controlador sense retroalimentació.
Nou!!: Derivada і Controlador de llaç tancat · Veure més »
Convolució
Convolució de dos polsos quadrats (La funció resultant acaba sent un pols triangular) Convolució d'un pols quadrat (com a senyal d'entrada) amb la resposta l'impuls d'un condensador per a obtenir el senyal de sortida (resposta del condensador a aquest senyal) La convolució és una operació matemàtica que transforma dues funcions en una tercera funció que representa la magnitud de superposició de les dues funcions originals.
Nou!!: Derivada і Convolució · Veure més »
Coordenades polars
Representació de les coordenades polars, angles expressats en graus El sistema de coordenades polars és, en matemàtiques, un sistema de coordenades de dues dimensions en el qual cada punt en un pla està determinat per un angle i una distància.
Nou!!: Derivada і Coordenades polars · Veure més »
Corba a l'espai
hèlix circular En matemàtiques, una corba a l'espai és una corba que no està continguda en un pla.
Nou!!: Derivada і Corba a l'espai · Veure més »
Corba d'indiferència
Figura 1. Un exemple de mapa d'indiferència amb dos béns elegibles '''X''' i '''Y''' i tres corbes d'indiferència, és a dir, tres nivells de satisfacció diferents. En microeconomia les corbes d'indiferència (també anomenades corbes de preferència) són combinacions de béns, representades com a conjunts de punts a l'espai, per als quals la satisfacció d'un consumidor és idèntica.
Nou!!: Derivada і Corba d'indiferència · Veure més »
Corrent elèctric
El corrent elèctric és el flux o moviment de càrregues elèctriques, normalment a través d'un cable o qualsevol altre material conductor.
Nou!!: Derivada і Corrent elèctric · Veure més »
Cost marginal
Una típica corba del cost marginal. En economia, el cost marginal és la variació en el cost total a conseqüència de variar la quantitat produïda en una unitat, és a dir, l'increment del cost total que suposa la producció addicional d'una unitat d'un bé determinat.
Nou!!: Derivada і Cost marginal · Veure més »
Covariància general
En física teòrica, la covariància general, també coneguda com a covariància de difeomorfisme o invariància general, consisteix en la invariància de la forma de les lleis físiques sota transformacions de coordenades diferenciables arbitràries.
Nou!!: Derivada і Covariància general · Veure més »
Dàlet
La (dāleth, també anomenada Daleth o Daled) és la quarta lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent delt 𐤃 en fenici, dālaṯ ܕ en siríac, dàlet ד en hebreu, dāl د en àrab i dänt ደ en amhàric.
Nou!!: Derivada і Dàlet · Veure més »
Delta
* Delta fluvial, formació geològica en la desembocadura d'alguns rius.
Nou!!: Derivada і Delta · Veure més »
Delta (lletra)
La delta és la quarta lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Derivada і Delta (lletra) · Veure més »
Derivació
* Lingüística.
Nou!!: Derivada і Derivació · Veure més »
Derivació automàtica
En matemàtiques i en àlgebra computacional, la derivació automàtica, de vegades anomenada de forma alternativa derivació algorísmica, és un mètode d'avaluar numèricament la derivada d'una funció en un punt fent servir un programa d'ordinador.
Nou!!: Derivada і Derivació automàtica · Veure més »
Derivació de les funcions trigonomètriques
La derivació de les funcions trigonomètriques és el procés matemàtic de trobar el ritme al qual una funció trigonomètrica canvia respecte de la variable independent; la derivada de la funció.
Nou!!: Derivada і Derivació de les funcions trigonomètriques · Veure més »
Derivació numèrica
La derivació numèrica és una tècnica de càlcul numèric per a obtenir una estimació del valor de la derivada d'una funció en un punt fent servir valors de la funció i de vegades altra informació coneguda de la funció.
Nou!!: Derivada і Derivació numèrica · Veure més »
Derivació simbòlica
La derivació simbòlica és el procés pel qual un algorisme programat en un ordinador resol el problema de trobar la fórmula de la funció derivada d'una funció donada.
Nou!!: Derivada і Derivació simbòlica · Veure més »
Derivada
pendent de la recta que és tangent a la corba. La recta de color vermell és sempre tangent a la corba blava; el seu pendent és la derivada. En càlcul infinitesimal, la derivada és una mesura de com canvia una funció en modificar el valor de les seves variables.
Nou!!: Derivada і Derivada · Veure més »
Derivada (exemples)
Vegeu derivada per informació més general.
Nou!!: Derivada і Derivada (exemples) · Veure més »
Derivada aritmètica
En la teoria de nombres, la derivada aritmètica, o derivada numèrica, és una funció definida per a enters, basada en la seva descomposició en factors primers, per analogia amb la regla de producte de la derivada d'una funció que es fa servir en l'anàlisi.
Nou!!: Derivada і Derivada aritmètica · Veure més »
Derivada d'una constant
En càlcul, la derivada d'una funció constant és 0.
Nou!!: Derivada і Derivada d'una constant · Veure més »
Derivada direccional
En matemàtiques, la derivada direccional d'una funció derivable de diverses variables al llarg d'un vector V en un punt donat P, intuïtivament, representa la raó instantània de canvi de la funció quan es passa per P resseguint la direcció de V. Això per tant generalitza la noció de derivada parcial, en la qual la direcció és sempre paral·lela a un dels eixos de coordenades.
Nou!!: Derivada і Derivada direccional · Veure més »
Derivada feble
En matemàtiques, una derivada feble és una generalització del concepte de derivada d'una funció (derivada forta) per a funcions no derivables, sinó només integrables, és a dir que pertanyen a l'Espai de Lebesgue L^1().
Nou!!: Derivada і Derivada feble · Veure més »
Derivada fractal
En matemàtiques aplicades i anàlisi matemàtica, la derivada fractal o derivada de Hausdorff és una generalització no newtoniana de la derivada que tracta de la mesura de fractals, definida en geometria fractal.
Nou!!: Derivada і Derivada fractal · Veure més »
Derivada logarítmica
En matemàtiques, específicament en càlcul i anàlisi complexa, la derivada logarítmica d'una funció f es defineix per la fórmula \frac on f' és la derivada de f. Intuïtivament, aquest és el canvi relatiu infinitesimal en f; és a dir, el canvi absolut infinitesimal en f, és a dir f', escalada pel valor actual de f. Quan f és una funció f (x) d'una variable real x, i pren valors reals estrictament positius, això és igual a la derivada de ln(f), o al logaritme natural de f. Això es desprèn directament de la regla de la cadena: \frac\ln f(x).
Nou!!: Derivada і Derivada logarítmica · Veure més »
Derivada parcial
En matemàtiques, s'anomena derivada parcial d'una funció de diverses variables a la seva derivada respecte a una d'aquestes variables, deixant les altres constants (de manera oposada a la derivada total, en la qual totes les variables poden variar).
Nou!!: Derivada і Derivada parcial · Veure més »
Derivada respecte del temps
Una derivada respecte del temps (o derivada temporal) és la derivada d'una funció que depèn del temps respecte a la variable temporal, normalment interpretada com la taxa de variació del valor de la funció.
Nou!!: Derivada і Derivada respecte del temps · Veure més »
Derivada segona
constant. En càlcul, la derivada segona d'una funció ƒ és la derivada de la derivada de ƒ.
Nou!!: Derivada і Derivada segona · Veure més »
Derivada simètrica
En matemàtiques, la derivada simètrica és una operació relacionada amb la derivada ordinària.
Nou!!: Derivada і Derivada simètrica · Veure més »
Desenvolupament floral
Diagrama de l'expressió diferencial dels gens A, B i C en els diferents verticils d'una flor d'''Arabidopsis''. El desenvolupament floral o desenvolupament de la flor és el procés pel qual les plantes angiospermes produeixen un patró d'expressió genètica característic en un meristema que condueix a l'aparició d'un òrgan orientat a la reproducció sexual, la flor.
Nou!!: Derivada і Desenvolupament floral · Veure més »
Desigualtat de Jackson
En la teoria d'aproximació, la desigualtat de Jackson és una desigualtat que limita el valor de la millor aproximació de la funció per polinomis algebraics o polinomis trigonomètrics en termes del mòdul de continuïtat o mòdul de suavitat de la funció o de les seves derivades.
Nou!!: Derivada і Desigualtat de Jackson · Veure més »
Desigualtat de Landau-Kolmogorov
En matemàtiques, la desigualtat de Landau-Kolmogorov, anomenada així pels matemàtics Edmund Landau i Andrey Kolmogorov, és la següent família de desigualtats d'interpolació entre diferents derivades d'una funció f definida en un subconjunt T dels nombres reals.
Nou!!: Derivada і Desigualtat de Landau-Kolmogorov · Veure més »
Desviació mitjana
La desviació mitjana és la mitjana aritmètica dels valors absoluts de les diferències dels valors d'una variable i la seva mitjana.
Nou!!: Derivada і Desviació mitjana · Veure més »
Determinant (matemàtiques)
L'àrea del paral·lelogram és el valor absolut del determinant de la matriu formada pels vectors que representen els costats del paral·lelogram. En matemàtiques, el determinant és una eina molt potent en nombrosos dominis (estudi d'endomorfismes, recerca de valors propis, càlcul diferencial).
Nou!!: Derivada і Determinant (matemàtiques) · Veure més »
Diàbolo
'''Diàbolos''' de goma de mida estàndard i petita amb els pals i el fil de control al darrere El diàbolo és un joc de malabars en què s'impulsa la rotació d'un rodet, format per dos troncs de con coaxials units per la secció més petita, per mitjà d'un fil que es té agafat pels dos extrems.
Nou!!: Derivada і Diàbolo · Veure més »
Diferència finita
Els tres tipus de diferències finites. La diferència central sobre ''x'' dóna la millor aproximació de la derivada de la funció en ''x''. Una diferència finita és una expressió matemàtica de la forma.
Nou!!: Derivada і Diferència finita · Veure més »
Diferencial d'una funció
En càlcul, el diferencial d'una funció representa la part principal del canvi a una funció y.
Nou!!: Derivada і Diferencial d'una funció · Veure més »
Dimensió
Aquests dibuixos representen diferents objectes segons les seves dimensions Una dimensió d'un element és, en àlgebra i geometria, el nombre de valors propis independents que té la matriu que el caracteritza.
Nou!!: Derivada і Dimensió · Veure més »
Dispersió òptica
Dispersió de la llum en dos prismes de diferent material La dispersió de la llum és un fenomen que es produeix quan un raig de llum composta es refracta en algun medi (per exemple un prisma): queden separats els seus colors constituents; deixant, però, ben sentat, que (per convenció) a la llum que procedeix del sol l'anomenem llum blanca, quan en realitat és una barreja de llums de diferents colors.
Nou!!: Derivada і Dispersió òptica · Veure més »
Distribució (matemàtiques)
En anàlisi matemàtica, les distribucions (o funcions generalitzades) són objectes que generalitzen funcions.
Nou!!: Derivada і Distribució (matemàtiques) · Veure més »
Distribució de Pareto
Sense descripció.
Nou!!: Derivada і Distribució de Pareto · Veure més »
Divergència
En càlcul vectorial, s'anomena divergència a l'operador que mesura la tendència d'un camp vectorial per originar-se o convergir a un determinat punt.
Nou!!: Derivada і Divergència · Veure més »
Efecte Josephson
volt estàndard En física, l'efecte Josephson és un fenomen que es produeix quan dos superconductors es col·loquen a prop, amb alguna barrera o restricció entre ells.
Nou!!: Derivada і Efecte Josephson · Veure més »
Elasticitat (economia)
Elasticitat, en economia, és la raó formada entre el canvi proporcional d'una variable respecte al canvi proporcional d'una altra variable.
Nou!!: Derivada і Elasticitat (economia) · Veure més »
Energia del punt zero
superfluïtat Lenergia del punt zero és l'energia més baixa possible que pot tenir un sistema mecànic quàntic.
Nou!!: Derivada і Energia del punt zero · Veure més »
Equació
date.
Nou!!: Derivada і Equació · Veure més »
Equació característica (càlcul)
En matemàtiques, l'equació característica (o equació auxiliar) és una equació algebraica de grau de la qual depèn la solució d'una equació diferencial d'ordre n donada o equació de diferència.
Nou!!: Derivada і Equació característica (càlcul) · Veure més »
Equació d'estat (cosmologia)
En cosmologia, l'equació d'estat d'un fluid perfecte es caracteritza per un nombre sense dimensions w, igual a la proporció de la seva pressió p i la seva densitat d'energia \rho: Està estretament relacionada amb l'equació d'estat de la termodinàmica i la llei del gas ideal.
Nou!!: Derivada і Equació d'estat (cosmologia) · Veure més »
Equació de cinquè grau
punts crítics. En matemàtiques, una equació de cinquè grau, també coneguda com a equació quíntica és una equació polinòmica de grau cinc.
Nou!!: Derivada і Equació de cinquè grau · Veure més »
Equació de Hicks
En dinàmica de fluids, lequació de Hicks (de vegades també anomenada equació de Bragg-Hawthorne o equació de Squire-Long) és una equació diferencial parcial que descriu la distribució de la funció de corrent per al fluid no viscòs simètric a l'eix, que rep el nom de William Mitchinson Hicks, qui va ser el primer en derivar-la el 1898.
Nou!!: Derivada і Equació de Hicks · Veure més »
Equació de setè grau
punts crítics En matemàtiques, una equació de setè grau és l'equació de la forma Una funció de setè grau és una funció de la forma on a ≠ 0.
Nou!!: Derivada і Equació de setè grau · Veure més »
Equació de sisè grau
punts crítics. En matemàtiques, una equació de sisè grau és una equació polinòmica de grau sis.
Nou!!: Derivada і Equació de sisè grau · Veure més »
Equació de vuitè grau
punts crítics En matemàtiques, una equació de vuitè grau és l'equació de la forma Una funció de vuitè grau és una funció de la forma on \quad a \neq 0.
Nou!!: Derivada і Equació de vuitè grau · Veure més »
Equació diferencial
En matemàtiques, una equació diferencial és una equació funcional entre una o diverses funcions desconegudes i les seves funcions derivades.
Nou!!: Derivada і Equació diferencial · Veure més »
Equació diferencial de Bernoulli
En matemàtiques, s'anomena equació diferencial de Bernoulli (o sovint equació de Bernoulli) a una equació diferencial ordinària de la forma Per resoldre aquesta equació, s'han de seguir els següents passos: Dividir entre y^n: Fer un canvi de variables amb i Després de substituir, s'aconsegueix l'equació diferencial de primer ordre que es pot resoldre fent servir el factor d'integració.
Nou!!: Derivada і Equació diferencial de Bernoulli · Veure més »
Equació diferencial lineal
En matemàtiques, les equacions diferencials lineals són equacions diferencials que tenen solucions que poden sumar-se per obtenir altres solucions.
Nou!!: Derivada і Equació diferencial lineal · Veure més »
Equació diferencial ordinària
En matemàtiques, una equació diferencial ordinària (o EDO) és una equació funcional que inclou una o més derivades d'una funció d'una sola variable.
Nou!!: Derivada і Equació diferencial ordinària · Veure més »
Equació lineal
Dues gràfiques d'equacions lineals amb dues variables En matemàtiques, una equació lineal és una equació que pot presentar-se en la forma on x_1, \ldots, x_n són les variables (o incògnites), i b, a_1, \ldots, a_n són els coeficients, que sovint són nombres reals.
Nou!!: Derivada і Equació lineal · Veure més »
Equació paramètrica
Un exemple d'una corba definida per equacions paramètriques és la corba papallona. En matemàtiques les equacions paramètriques són un mètode de definir una funció que fa servir paràmetres.
Nou!!: Derivada і Equació paramètrica · Veure més »
Equacions de Navier-Stokes
Les equacions de Navier-Stokes reben el seu nom de Claude-Louis Navier i George Gabriel Stokes.
Nou!!: Derivada і Equacions de Navier-Stokes · Veure més »
Equacions en diferències
En matemàtiques, una relació de recurrència és una equació que defineix recursivament una successió o una matriu multidimensional de valors, un cop es donen un o més termes inicials; cada terme següent de la seqüència o matriu es defineix com una funció dels termes anteriors.
Nou!!: Derivada і Equacions en diferències · Veure més »
Equilibri químic
En una reacció química, lequilibri químic és l'estat en què tant els reactius com els productes estan presents en concentracions que no tenen més tendència a canviar amb el temps, de manera que no hi ha cap canvi observable en les propietats del sistema.
Nou!!: Derivada і Equilibri químic · Veure més »
Ernest Corominas i Vigneaux
Ernest Coromines i Vigneaux (Barcelona, 13 d'abril de 1913 - Lió, França, 24 de gener de 1992) fou un matemàtic català.
Nou!!: Derivada і Ernest Corominas i Vigneaux · Veure més »
Esfera
En geometria, una esfera és la superfície formada per tots els punts que es troben a una mateixa distància (anomenada radi) d'un punt donat (anomenat centre) de l'espai.
Nou!!: Derivada і Esfera · Veure més »
Espai vectorial
'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.
Nou!!: Derivada і Espai vectorial · Veure més »
Espècies bessones
Les espècies bessones o espècies críptiques són aquelles espècies que són extremadament similars en aparença (morfologia, fisiologia i comportament) però es troben reproductivament aïllades entre si.
Nou!!: Derivada і Espècies bessones · Veure més »
Exponencial integral
Gràfica de l'exponencial integral de x(funció Ei(x)) En l'àmbit de les matemàtiques, l'exponencial integral és una funció especial definida en el pla complex i identificada amb el símbol Ei.
Nou!!: Derivada і Exponencial integral · Veure més »
Factorial
En matemàtiques, el factorial d'un enter no negatiu n, denotat per n! (en alguns llibres antics es pot trobar denotat per \beginn\\ \hline\end), és el producte de tots els nombres enters positius inferiors o iguals a n. Per exemple, El valor de 0! és 1, d'acord amb la convenció d'un producte buit.
Nou!!: Derivada і Factorial · Veure més »
Fasor
Un fasor és un nombre complex constant que representa l'amplitud complexa (magnitud i fase) d'una funció de temps sinusoidal.
Nou!!: Derivada і Fasor · Veure més »
Fórmula de Jacobi
En càlcul matricial, la fórmula de Jacobi expressa la derivada del determinant d'una matriu (quadrada) A en funció de la seva matriu adjunta i de la seva derivadaː on és la traça de la matriu X. Com a cas especial, De forma equivalent, si representa el diferencial dA, la fórmula general és La següent relació útil connecta la traça amb el determinant de l'exponencial de la matriu associada: La fórmula rep el seu nom del matemàtic Carl Gustav Jacob Jacobi.
Nou!!: Derivada і Fórmula de Jacobi · Veure més »
Fórmula de la integral de Cauchy
En matemàtiques, la fórmula de la integral de Cauchy, que porta el nom d'Augustin-Louis Cauchy, és una afirmació central en l'anàlisi complexa.
Nou!!: Derivada і Fórmula de la integral de Cauchy · Veure més »
Fórmula de Weizsäcker
En física nuclear, la fórmula de Weizsäcker, també coneguda com a fórmula semiempírica de la massa (SEMF, en anglès), és una fórmula que s'usa per a aproximar la massa i altres propietats d'un nucli atòmic.
Nou!!: Derivada і Fórmula de Weizsäcker · Veure més »
Filtre IIR
Un filtre IIR (de l'anglès Infinite Impulse Response o Resposta infinita a l'impuls) és un tipus de filtre digital en el qual, com el seu nom indica, si l'entrada és un senyal impuls, la sortida tindrà un nombre infinit de termes no nuls, és a dir, mai torna al repòs.
Nou!!: Derivada і Filtre IIR · Veure més »
Floc de neu de Koch
Floc de neu de Koch El floc de neu de Koch (també anomenat estel de Koch o illa de Koch) és un conjunt geomètric i una de les primeres corbes fractals que es varen descriure.
Nou!!: Derivada і Floc de neu de Koch · Veure més »
Força
En física, una força (habitualment simbolitzada com F) és una acció que provoca una pertorbació en la quantitat de moviment d'un cos.
Nou!!: Derivada і Força · Veure més »
Força inercial
Una força inercialC.
Nou!!: Derivada і Força inercial · Veure més »
Funció
parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.
Nou!!: Derivada і Funció · Veure més »
Funció beta
Isolínia de la funció beta En matemàtiques, la funció beta, també anomenada funció beta d'Euler o integral d'Euler de primera classe, és un tipus d'integral d'Euler definida, per a dos nombres complexos x i y de parts reals estrictament positives (\mathrm(x)>0,\ \mathrm(y)>0), per: \Beta(x,y).
Nou!!: Derivada і Funció beta · Veure més »
Funció característica (teoria de la probabilitat)
En teoria de la probabilitat, la funció característica d'una variable aleatòria real és una eina matemàtica que proporciona informació completa sobre la distribució de probabilitat de la variable aleatòria i sovint en facilita l'estudi.
Nou!!: Derivada і Funció característica (teoria de la probabilitat) · Veure més »
Funció còncava
En matemàtiques, una funció còncava és l'oposada d'una funció convexa.
Nou!!: Derivada і Funció còncava · Veure més »
Funció cúbica
punts crítics. Aquí la funció és ƒ(x).
Nou!!: Derivada і Funció cúbica · Veure més »
Funció contínua
Funció contínua és un terme utilitzat en matemàtiques i, en particular, en topologia.
Nou!!: Derivada і Funció contínua · Veure més »
Funció contínuament diferenciable
Gràfica d'una funció contínuament diferenciable. En anàlisi matemàtica, una classe diferenciable és una classificació d'una funció d'acord amb les propietats de les seves derivades.
Nou!!: Derivada і Funció contínuament diferenciable · Veure més »
Funció convexa
Funció convexa en un interval x, y. En matemàtica, una funció real f definida en un interval (o en qualsevol subconjunt convex d'algun espai vectorial) es diu funció convexa o còncava cap amunt, si per dos punts qualsevol x i y en un domini C i qualsevol t a, es compleix En altres paraules, una funció és convexa si i només si si el seu epígraf (el conjunt de punts situats en o sobre el graf) és un conjunt convex.
Nou!!: Derivada і Funció convexa · Veure més »
Funció Crystal Ball
Exemples de la funció Crystal Ball. La funció Crystal Ball (funció "Bola de Cristall") és una funció de densitat de probabilitat generalment utilitzada per a modelitzar ressonàncies de partícules en física d'altes energies.
Nou!!: Derivada і Funció Crystal Ball · Veure més »
Funció de Clausen
Gràfic de la funció de Clausen \mathrmCl_2(\theta) (vermell) i \mathrmCl_4(\theta) (verd) Funció de Clausen En matemàtiques, la funció de Clausen, introduïda per Thomas Clausen (1832), és una funció especial transcendental d'una sola variable.
Nou!!: Derivada і Funció de Clausen · Veure més »
Funció de Green
En matemàtiques, una funció de Green és un tipus de funció utilitzada com a nucli d'un operador lineal integral i usada en la resolució d'equacions diferencials no homogènies amb condicions de contorn especificades.
Nou!!: Derivada і Funció de Green · Veure més »
Funció de Griewank
En matemàtiques, la funció de Griewank s'utilitza sovint en les proves d'optimització, i es defineix com: Els paràgrafs següents mostren els casos especials de la funció de Griewank de primer, segon i tercer ordre, i les seves gràfiques.
Nou!!: Derivada і Funció de Griewank · Veure més »
Funció de Lamé
En matemàtiques, una funció de Lamé, o funció harmònica el·lipsoïdal, és una solució de l'equació de Lamé, una equació diferencial ordinària de segon ordre.
Nou!!: Derivada і Funció de Lamé · Veure més »
Funció de relleu
La funció de relleu 1d Ψ(''x''). En matemàtiques, una funció de relleu (també anomenada funció de prova) és una funció f: \R^n \to \R en un espai euclidià \R^n que és alhora suau (en el sentit de tenir derivades contínues de tots els ordres) i suportada de manera compacta.
Nou!!: Derivada і Funció de relleu · Veure més »
Funció de Weierstrass
Gràfica de la funció de Weierstrass a l'interval −2, 2. La funció té un comportament fractal: cada zoom (cercle vermell) és semblant a la gràfica global. En matemàtiques, la funció de Weierstrass és un exemple patològic d'una funció real.
Nou!!: Derivada і Funció de Weierstrass · Veure més »
Funció derivable
Funció derivable En càlcul infinitesimal es diu que una '''funció''' real és derivable en a quan el límit existeix i és finit.
Nou!!: Derivada і Funció derivable · Veure més »
Funció digamma
reals. Representació en color de la funció digamma, \psi(z), en una regió rectangular del pla complex En matemàtiques, la funció digamma es defineix com la derivada logarítmica de la funció gamma: És la primera de les funcions poligamma.
Nou!!: Derivada і Funció digamma · Veure més »
Funció el·líptica
Aquesta imatge mostra la part real de les funcions líptiques de Weierstrass invariant G3.
Nou!!: Derivada і Funció el·líptica · Veure més »
Funció exponencial
En sentit ampli, una funció exponencial és qualsevol funció del tipus ax, una potenciació on la base a és qualsevol nombre real positiu i l'exponent x és la variable.
Nou!!: Derivada і Funció exponencial · Veure més »
Funció G-Barnes
En matemàtiques, la funció G-Barnes, normalment escrit G(z), és una funció especial que constitueix una extensió a un domini complex de la seqüència de nombres enters superfactorials.
Nou!!: Derivada і Funció G-Barnes · Veure més »
Funció gudermanniana
Funció gudermanniana amb les seves asímptotes y.
Nou!!: Derivada і Funció gudermanniana · Veure més »
Funció H de Chandrasekhar
albedos En la radiació atmosfèrica, la funció H de Chandrasekhar (també coneguda com a funció H d'Ambartsumian o funció H de Busbridge) apareix com la solució de problemes relacionats amb la dispersió, introduïda per l'astrofísic indi estatunidenc Subrahmanyan Chandrasekhar (1910-1995).
Nou!!: Derivada і Funció H de Chandrasekhar · Veure més »
Funció hiperbòlica
versió animada amb la comparació amb les funcions trigonomètriques (circulars).) En matemàtiques, les funcions hiperbòliques són unes funcions amb unes propietats anàlogues a les de les funcions trigonomètriques (o circulars).
Nou!!: Derivada і Funció hiperbòlica · Veure més »
Funció holomorfa
f (a sota). Les funcions holomorfes són l'objecte central d'estudi de l'anàlisi complexa; són funcions definides en un subconjunt obert del pla complex \mathbb amb valors a \mathbb que són complexament diferenciables en tots els punts.
Nou!!: Derivada і Funció holomorfa · Veure més »
Funció implícita
En matemàtiques, es diu funció implícita a la funció que s'ha definit emprant una equació en què es relacionen les variables dependents i independents.
Nou!!: Derivada і Funció implícita · Veure més »
Funció inversa
Una funció ƒ i la seva inversa ƒ–1. Com que ƒ fa correspondre a 3 l'element "a", la inversa ƒ–1 fa correspondre l'element ''a'' a 3. En matemàtiques, si ƒ és una funció de A a B llavors la funció inversa de ƒ, anomenada com a ƒ−1, és una funció en la direcció contrària, de B a A, amb la propietat de què la seva (composició) amb la funció original retorna cada element a si mateix.
Nou!!: Derivada і Funció inversa · Veure més »
Funció K
En matemàtiques, la funció K, normalment escrit K(z), és una funció especial que constitueix una extensió a un domini complex de la seqüència de nombres enters hiperfactorials H(n) de Neil Sloane i Simon Plouffe, així com la funció gamma és una extensió complexa de la successió dels factorials.
Nou!!: Derivada і Funció K · Veure més »
Funció Lipschitz
La funció sinus, \sin: \mathbbR \rightarrow \mathbbR, considerant la mètrica euclidiana en ambdós espais, és una funció Lipschitz amb constant Lipschitz K.
Nou!!: Derivada і Funció Lipschitz · Veure més »
Funció monòtona
En matemàtiques, una funció entre conjunts ordenats es diu monòtona (o isotònica) si conserva l'ordre donat.
Nou!!: Derivada і Funció monòtona · Veure més »
Funció poligamma
En matemàtiques, la funció poligamma d'ordre m, denotada \psi_m (z) o \psi^ (z), és una funció meromorfa sobre els nombres complexos definida com la -èsima derivada logarítmica de la funció gamma: Així,.
Nou!!: Derivada і Funció poligamma · Veure més »
Funció rampa
Gràfica de la funció rampa La funció rampa és una funció real, fàcilment computable com la mitjana de la variable independent i el seu valor absolut.
Nou!!: Derivada і Funció rampa · Veure més »
Funció signe
En matemàtiques, la funció signe és la funció que assigna a cada nombre real el seu signe (+1, -1 o 0).
Nou!!: Derivada і Funció signe · Veure més »
Funció signe d'interrogació
La funció signe d'interrogació de Minkowski. La funció signe d'interrogació, definida per Minkowski l'any 1904, és una funció matemàtica amb diverses propietats fractals inusuals, denotada per ?(x).
Nou!!: Derivada і Funció signe d'interrogació · Veure més »
Funció trigonomètrica
Totes les funcions trigonomètriques d'un angle θ es poden construir geomètricament en termes de la circumferència goniomètrica. En matemàtiques, les funcions trigonomètriques són funcions d'un angle.
Nou!!: Derivada і Funció trigonomètrica · Veure més »
Funció vectorial
''t''.
Nou!!: Derivada і Funció vectorial · Veure més »
Funció zeta de Hurwitz
En matemàtiques, la funció zeta de Hurwitz, anomenada així per Adolf Hurwitz, és una de les moltes funcions zeta.
Nou!!: Derivada і Funció zeta de Hurwitz · Veure més »
Funcions de Weierstrass
En matemàtiques, les funcions de Weierstrass són un conjunt de funcions especials de variable complexa que són auxiliars a la funció el·líptica de Weierstrass.
Nou!!: Derivada і Funcions de Weierstrass · Veure més »
Funcions parelles i imparelles
En matemàtiques, les funcions parelles i les funcions imparelles (o senars) són funcions que satisfan unes relacions de simetria particulars respecte als canvis de signe.
Nou!!: Derivada і Funcions parelles i imparelles · Veure més »
Gairebé pertot
En anàlisi matemàtica, i més específicament en teoria de la mesura, es diu que una propietat es compleix gairebé pertot si el conjunt d'elements per als quals no es compleix la propietat és en certa manera negligible; en termes tècnics, quan és un conjunt de mesura nul·la (Halmos 1974).
Nou!!: Derivada і Gairebé pertot · Veure més »
GeoGebra
GeoGebra és un programa lliure interactiu que combina geometria, àlgebra i càlcul.
Nou!!: Derivada і GeoGebra · Veure més »
Geometria diferencial
En matemàtiques, la geometria diferencial és la utilització de les eines del càlcul diferencial a l'estudi de la geometria.
Nou!!: Derivada і Geometria diferencial · Veure més »
Gestió estratègica
La gestió estratègica inclou la formulació i implementació dels principals objectius i iniciatives adoptades pels directius d'una organització en nom de totes les parts interessades, basant-se en els recursos i en una avaluació dels elements de l'entorn interns i externs en què actua una organització.
Nou!!: Derivada і Gestió estratègica · Veure més »
Glucosilceramida transferasa
La glucosilceramida transferasa (GlcT-1) és un enzim que s'integra en el metabolisme dels esfingolípids.
Nou!!: Derivada і Glucosilceramida transferasa · Veure més »
Gottfried Wilhelm Leibniz
Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.
Nou!!: Derivada і Gottfried Wilhelm Leibniz · Veure més »
Gradient tèrmic
En les ciències atmosfèriques (meteorologia, climatologia i altres camps relacionats), el gradient tèrmic (habitualment de l'atmosfera terrestre, més en general de qualsevol fluid) és una quantitat física que descriu en quina direcció i a quin ritme canvia més ràpidament la temperatura als voltants d'un punt determinat.
Nou!!: Derivada і Gradient tèrmic · Veure més »
Gràfica d'una funció
En matemàtiques, la gràfica d'una funció f és la representació del conjunt de totes les parelles ordenades (x,f(x)).
Nou!!: Derivada і Gràfica d'una funció · Veure més »
Grup de Lie
En matemàtiques, un grup de Lie (pronunciat) és un grup que és també una varietat diferenciable, amb la propietat que les operacions de grup són diferenciables.
Nou!!: Derivada і Grup de Lie · Veure més »
Història de les matemàtiques
La història de les matemàtiques relata l'evolució dels descobriments matemàtics al llarg de la història.
Nou!!: Derivada і Història de les matemàtiques · Veure més »
Història del càlcul
El càlcul, conegut als inicis de la seva història com a càlcul infinitesimal, és una disciplina matemàtica centrada en límits, continuïtat, derivades, integrals i sèries infinites.
Nou!!: Derivada і Història del càlcul · Veure més »
Hodògrafa
Segona llei de Kepler. Una hodògrafa és un diagrama que mostra una representació vectorial de la velocitat relativa instantània en qualsevol punt d'un cos o d'un fluid que es deforma.
Nou!!: Derivada і Hodògrafa · Veure més »
Identitat abeliana
En matemàtiques, la identitat abeliana és una equació que expressa el Wronskià de dues solucions homogènies d'una equació diferencial ordinària lineal de segon ordre en termes dels coeficients de l'equació diferencial original.
Nou!!: Derivada і Identitat abeliana · Veure més »
Identitat de Beltrami
Eugenio Beltrami (1835-1900) La identitat de Beltrami, que porta el nom del matemàtic italià Eugenio Beltrami, és un cas especial de les equacions d'Euler-Lagrange en el càlcul de variacions.
Nou!!: Derivada і Identitat de Beltrami · Veure més »
Identitats logarítmiques
En matemàtiques, existeixen moltes identitats logarítmiques.
Nou!!: Derivada і Identitats logarítmiques · Veure més »
Immersió
En matemàtiques, i més específicament en geometria diferencial, topologia diferencial i àrees relacionades, una immersió és un tipus especial d'aplicació entre varietats diferenciables, tal que localment insereix (o immergeix) la primera dins la segona.
Nou!!: Derivada і Immersió · Veure més »
Inductor
Inductors corrents. Petits inductors. L'escala del costat és en centímetres. Un inductor a la placa base d'un ordinador. Inductor toroidal Un inductor de laboratori per a experimentació amb nucli d'aire Símbol de la bobina o inductor als esquemes dels un circuits elèctrics. Un inductor amb un nucli de ferro per a un llum fluorescent. Una bobina de xoc de 20mH i 2A Aplicacions de solenoide. Un inductor és un component electrònic passiu dels circuits elèctrics que, a causa del fenomen de l'autoinducció, emmagatzema energia en forma de camp magnètic creat pel pas del corrent elèctric.
Nou!!: Derivada і Inductor · Veure més »
Ingrés marginal
En microeconomia, l'ingrés marginal és el canvi en l'ingrés total que es produeix quan la quantitat venuda s'incrementa una unitat, és a dir, l'increment de l'ingrés total que suposa la venda addicional d'una unitat d'un determinat bé.
Nou!!: Derivada і Ingrés marginal · Veure més »
Integració
La integral definida d'una funció representa l'àrea limitada per la gràfica de la funció amb signe positiu quan la funció té valors positius i negatiu quan en té de negatius. El concepte d'integració és un concepte fonamental de les matemàtiques avançades, especialment en els camps del càlcul i de l'anàlisi matemàtica.
Nou!!: Derivada і Integració · Veure més »
Integració numèrica
En càlcul, la integració numèrica consisteix en una família d'algorismes per a calcular el valor numèric d'una integral definida, per extensió, el terme de vegades es fa servir també per a descriure la solució numèrica d'equacions diferencials ordinàries.
Nou!!: Derivada і Integració numèrica · Veure més »
Integració per canvi de variable
En càlcul, la regla de substitució o la integració per canvi de variable és una eina per a trobar primitives i integrals.
Nou!!: Derivada і Integració per canvi de variable · Veure més »
Integració per parts
En càlcul, la integració per parts és una regla que transforma la integral d'un producte de funcions en una altra integral que s'espera que sigui més senzilla de resoldre.
Nou!!: Derivada і Integració per parts · Veure més »
Integral curvilínia
La trajectòria d'una partícula al llarg d'una corba dins d'un camp vectorial. A la part inferior es mostren els vectors que troba la partícula al llarg del seu recorregut. La suma del productes escalars d'aquests vectors amb el vector tangent a la corba a cada punt de la trajectòria serà el resultat de la integral de camí. En matemàtiques, una integral curvilínia és una integral on la funció a integrar s'avalua al llarg d'una corba.
Nou!!: Derivada і Integral curvilínia · Veure més »
Integral de Riemann-Stieltjes
En matemàtiques, la integral de Riemann-Stieltjes és una generalització de la integral de Riemann, s'anomena així en honor de Bernhard Riemann i de Thomas Joannes Stieltjes.
Nou!!: Derivada і Integral de Riemann-Stieltjes · Veure més »
Integral no elemental
En matemàtiques, una integral no elemental és una integral per a la qual es pot demostrar que no existeix cap fórmula en termes de funcions elementals (és a dir polinomis, funcions trigonomètriques, exponencials, logarítmiques i productes i composicions d'aquestes funcions).
Nou!!: Derivada і Integral no elemental · Veure més »
Intersecció de rectes
Intersecció de rectes En matemàtiques, i més concretament en geometria euclidiana, la intersecció de dues rectes pot ser el conjunt buit, un punt, o una recta.
Nou!!: Derivada і Intersecció de rectes · Veure més »
Inverses de les funcions trigonomètriques
En matemàtiques, les inverses de les funcions trigonomètriques són les funcions que desfan l'aplicació de les funcions trigonomètriques i retornen l'angle original.
Nou!!: Derivada і Inverses de les funcions trigonomètriques · Veure més »
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Nou!!: Derivada і Isaac Newton · Veure més »
J-invariant
''j''-invariant de Klein al pla complex En matemàtiques, el j-invariant o funcio j de Felix Klein, considerada com a funció d'una variable complexa τ, és una funció modular de pes zero per a SL(2, Z) definida al semiplà superior dels nombres complexos.
Nou!!: Derivada і J-invariant · Veure més »
Jacobià
En càlcul vectorial, el jacobià és una abreviatura emprada per anomenar tant la matriu jacobiana com el seu determinant, el determinant jacobià.
Nou!!: Derivada і Jacobià · Veure més »
Leonhard Euler
fou un matemàtic i físic suís que va viure a Rússia i al Regne de Prússia durant la major part de la seva vida.
Nou!!: Derivada і Leonhard Euler · Veure més »
Leopold Kronecker
Leopold Kronecker (Liegnitz, actual Legnica, Polònia, 7 de desembre de 1823 - Berlín, Alemanya, 29 de desembre de 1891) fou un matemàtic alemany.
Nou!!: Derivada і Leopold Kronecker · Veure més »
Linealitat de la derivació
En matemàtiques, la linealitat de la derivació és una de les propietats fonamentals de la derivada.
Nou!!: Derivada і Linealitat de la derivació · Veure més »
Linealització
En matemàtiques i les seves aplicacions, la linealització es refereix al procés de trobar l'aproximació lineal a una funció en un punt donat.
Nou!!: Derivada і Linealització · Veure més »
Llista d'identitats trigonomètriques
En matemàtiques, les identitats trigonomètriques són igualtats que impliquen funcions trigonomètriques i que són veritat per a qualsevol valor de les variables.
Nou!!: Derivada і Llista d'identitats trigonomètriques · Veure més »
Logaritme natural
El logaritme neperià, logaritme natural o logaritme hiperbòlic és el logaritme en base e, on e és un nombre irracional que val 2.718281828459045...
Nou!!: Derivada і Logaritme natural · Veure més »
Logit
e'' La funció logit és la inversa de la funció logística sigmoïdal utilitzada en matemàtiques, especialment en estadística.
Nou!!: Derivada і Logit · Veure més »
Longitud d'arc
Un cop rectificada, la corba dona un segment de línia recta amb la mateixa longitud que la longitud d'arc de la corba. La longitud d'arc, també anomenada rectificació d'una corba o la llargada d'un segment d'arc irregular, és la mesura de la distància o camí recorregut al llarg d'una corba o dimensió lineal.
Nou!!: Derivada і Longitud d'arc · Veure més »
Mapa d'Anosov
En matemàtiques, més particularment en els camps dels sistemes dinàmics i la topologia geomètrica, un mapa d'Anosov sobre una varietat M és un cert tipus de mapatge, de M a si mateix, amb direccions locals d'«expansió» i «contracció» força clarament marcades.
Nou!!: Derivada і Mapa d'Anosov · Veure més »
Marta Sanz i Solé
Marta Sanz-Solé (Sabadell, 19 de gener de 1952) és una matemàtica catalana especialista en la teoria de la probabilitat, la recerca de la qual se centra en l'anàlisi estocàstica, Ha estat presidenta de la Societat Europea de Matemàtiques.
Nou!!: Derivada і Marta Sanz i Solé · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Derivada і Matemàtiques · Veure més »
Matemàtiques a l'islam medieval
segon grau En la història de les matemàtiques, s'entén per matemàtiques a l'islam medieval, matemàtiques àrabs o matemàtiques musulmanes, les contribucions dels matemàtics del món musulmà des de l'inici de l'expansió de l'islam fins a mitjan.
Nou!!: Derivada і Matemàtiques a l'islam medieval · Veure més »
Matriu (matemàtiques)
En matemàtiques, una matriu és una taula rectangular de nombres o, més generalment, d'elements d'una estructura algebraica de forma d'anell.
Nou!!: Derivada і Matriu (matemàtiques) · Veure més »
Matriu d'adjunts
Donada una matriu quadrada A, la seva matriu d'adjunts o matriu de cofactors cof(A) és la que resulta de substituir cada terme aij d'A pel seu cofactor.
Nou!!: Derivada і Matriu d'adjunts · Veure més »
Maxima
El sistema d'àlgebra computacional Maxima és un motor de càlcul simbòlic escrit en llenguatge Lisp publicat sota llicència GNU GPL.
Nou!!: Derivada і Maxima · Veure més »
Màquina diferencial
Part de la màquina diferencial de Babbage, a partir de les peces que el seu fill va trobar al seu laboratori després de la seva mort. Rèplica construïda i exposada en el Computer History Museum Una màquina diferencial és una calculadora mecànica realitzada per Charles Babbage, la primera versió al 1822 i la segona i més coneguda entre el 1847-1849.
Nou!!: Derivada і Màquina diferencial · Veure més »
Màxims i mínims
Màxims i mínims locals i globals de cos(3π''x'')/''x'', 0,1≤''x''≤1,1 En matemàtiques, dels màxims i dels mínims, se'n diu de forma general extrems.
Nou!!: Derivada і Màxims i mínims · Veure més »
Mètode de diferències finites
En anàlisi numèrica, el mètode de les diferències finites és un mètode utilitzat per calcular de manera aproximada les solucions a les equacions diferencials usant equacions diferencials finites per aproximar derivades.
Nou!!: Derivada і Mètode de diferències finites · Veure més »
Mètode de Newton (optimització)
descens del gradient (verd) i el mètode de Newton (vermell) per minimitzar una funció (amb mides de pas petites). El mètode de Newton utilitza informació de curvatura (és a dir, la segona derivada) per prendre una ruta més directa. En càlcul, el mètode de Newton és un mètode iteratiu per trobar les arrels d'una funció diferenciable, que són solucions de l'equació.
Nou!!: Derivada і Mètode de Newton (optimització) · Veure més »
Mètodes quasi-Newton
Els mètodes quasi-Newton són mètodes utilitzats per trobar zeros o màxims i mínims locals de funcions, com a alternativa al mètode de Newton.
Nou!!: Derivada і Mètodes quasi-Newton · Veure més »
Mètrica FLRW
La mètrica de Friedmann-Lemaître-Robertson-Walker (o mètrica FLRW) és una mètrica basada en la solució exacta de les equacions de camp de la relativitat general d'Einstein; descriu un Univers homogeni, isòtrop, en expansió (o en contracció) que està connectat per camins, però no necessàriament simplement connectat.
Nou!!: Derivada і Mètrica FLRW · Veure més »
Mecanobiologia
Esquema d'interaccions mecanoquímiques de la cèl·lula. La mecanobiologia cel·lular (mecano que deriva de mecànica, bios que significa vida, i -logia, que significa estudi, ciència de la cèl·lula) és una ciència multidisciplinària que s'ocupa del comportament de les cèl·lules quan són sotmeses a càrregues mecàniques i les diverses respostes i mecanismes de transducció que duen a terme.
Nou!!: Derivada і Mecanobiologia · Veure més »
Mecànica clàssica
Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.
Nou!!: Derivada і Mecànica clàssica · Veure més »
Mecànica dels medis continus
En mecànica, la mecànica dels medis continus és una branca de la mecànica que s'ocupa de l'anàlisi del comportament cinemàtic i mecànic dels materials que es comporten com un continu, tant sòlids com fluids (líquids i gasos).
Nou!!: Derivada і Mecànica dels medis continus · Veure més »
Mitjana
asimetria En estadística, el concepte de mitjana té dos significats estretament relacionats.
Nou!!: Derivada і Mitjana · Veure més »
Mode normal
Diversos modes normals d'una xarxa unidimensional. El mode normal d'un sistema oscil·latori és la freqüència a la qual l'estructura deformable oscil·larà en ser pertorbada.
Nou!!: Derivada і Mode normal · Veure més »
Model Jiles-Atherton
Resultats del modelat de bucles d'histèresi magnètica de material magnètic isotrópic, ferrita Mn-Zn. Càlcul realitzat amb OCTAVE utilitzant la biblioteca Jmodel. En electromagnetisme i ciència dels materials, el model Jiles-Atherton d'histèresi magnètica va ser introduït el 1984 per David Jiles i DL Atherton.
Nou!!: Derivada і Model Jiles-Atherton · Veure més »
Monadologia
Monadologia és una obra de Gottfried Wilhelm Leibniz dedicada a les mònades o substàncies primàries, escrita en 90 aforismes i breus explicacions en prosa.
Nou!!: Derivada і Monadologia · Veure més »
Monopoli
fixar el preu fent ús del seu poder de mercat. Un monopoli (del grec μόνος monos un, i πωλεῖν pōlein vendre) és una situació de privilegi legal o fallada de mercat en la qual, per a una indústria que té un producte, un bé, un recurs o un servei determinat i diferenciat, hi ha un productor (monopolista) oferent que té un gran poder de mercat i és l'únic de la indústria que el posseeix.
Nou!!: Derivada і Monopoli · Veure més »
Moviment
Mà movent-se ràpidament El moviment és un desplaçament en què es canvia de posició (desplaçament) o d'orientació (rotació).
Nou!!: Derivada і Moviment · Veure més »
Multiplicadors de Lagrange
Fig. 1. En verd, el lloc geomètric (corba de nivell o isolínia) dels punts que satisfan la restricció ''g''(''x'',''y'').
Nou!!: Derivada і Multiplicadors de Lagrange · Veure més »
Nombre
Un nombre (també número, segons l'AVL) és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.
Nou!!: Derivada і Nombre · Veure més »
Nombre e
1.
Nou!!: Derivada і Nombre e · Veure més »
Nombre p-àdic
El sistema de nombres p-àdics fou descrit per primera vegada per Kurt Hensel el 1897.
Nou!!: Derivada і Nombre p-àdic · Veure més »
Notació de la derivada
No hi ha una única notació de la derivada.
Nou!!: Derivada і Notació de la derivada · Veure més »
Notació de Lagrange
La notació de Lagrange de la derivada total d'una funció de més d'una variable f respecte a una de les seves variables x és: o: De vegades està clar quina és las variable de derivació x, com passa sempre que la funció només depèn d'una variable; la notació esdevé llavors: El nom que rep es deu Joseph Louis Lagrange.
Nou!!: Derivada і Notació de Lagrange · Veure més »
Notació de Leibniz
En càlcul, la notació de Leibniz, dita així en honor del filòsof i matemàtic alemany del Gottfried Wilhelm Leibniz, va començar amb la utilització d'expressions com dx i dy per a representat increments "infinitament petits" (o infinitesimals) de les quantitats x i y, igual com Δx i Δy representen increments finits dx i dy respectivament.
Nou!!: Derivada і Notació de Leibniz · Veure més »
Notació de Newton
La notació de Newton de la derivada consisteix a col·locar un punt damunt del nom de la funció, d'això ell en va dir fluxió.
Nou!!: Derivada і Notació de Newton · Veure més »
Notació matemàtica
La notació matemàtica és un sistema de representacions simbòliques d'objectes matemàtics i d'idees.
Nou!!: Derivada і Notació matemàtica · Veure més »
Obra matemàtica de Karl Marx
Karl Marx Karl Marx és conegut com a filòsof, humanista, intel·lectual, com a pensador revolucionari.
Nou!!: Derivada і Obra matemàtica de Karl Marx · Veure més »
Ondeta de Haar
L'ondeta de Haar En matemàtiques, l'ondeta de Haar és una seqüència de funcions que, conjuntament, componen una família d'ondetes.
Nou!!: Derivada і Ondeta de Haar · Veure més »
Operador de d'Alembert
En la relativitat especial, electromagnetisme i teoria de l'ona, l'operador de d'Alembert (denotat per un quadrat: \Box), també anomenat operador d'Alembertià, operador d'ona o operador caixa és un operador laplacià de l'espai de Minkowski.
Nou!!: Derivada і Operador de d'Alembert · Veure més »
Operador diferencial
En matemàtiques, un operador diferencial és un operador lineal definit com una funció de l'operador de diferenciació.
Nou!!: Derivada і Operador diferencial · Veure més »
Operador nabla
En càlcul vectorial, l'operador nabla és un operador diferencial vectorial representat amb el símbol nabla ∇.
Nou!!: Derivada і Operador nabla · Veure més »
Optimització matemàtica
En matemàtiques, estadística, ciències empíriques, ciències de la computació o economia, l'optimització matemàtica (també dita optimització o programació matemàtica) és la selecció del millor element (respecte d'un criteri determinat) entre un conjunt d'elements disponibles.
Nou!!: Derivada і Optimització matemàtica · Veure més »
Oscil·lador harmònic
Es diu que un sistema qualsevol, mecànic, elèctric, pneumàtic, etc.
Nou!!: Derivada і Oscil·lador harmònic · Veure més »
Paràmetre de desacceleració
En cosmologia, el paràmetre de desacceleració q és una magnitud adimensional que mesura l'acceleració còsmica de l'expansió de l'espai en un univers amb mètrica Friedmann–Lemaître–Robertson–Walker.
Nou!!: Derivada і Paràmetre de desacceleració · Veure més »
Paràmetre de Rossby
El paràmetre de Rossby (o simplement beta \beta) és un nombre utilitzat en geofísica i meteorologia que sorgeix a causa de la variació meridional de la força de Coriolis causada per la forma esfèrica de la Terra.
Nou!!: Derivada і Paràmetre de Rossby · Veure més »
Paràmetre estadístic
nivell de desenvolupament. En estadística s'anomena paràmetre estadístic, mesura estadística o paràmetre poblacional a un valor representatiu d'una població, com per exemple la mitjana aritmètica, la proporció d'individus que presenten determinada característica, o la desviació típica.
Nou!!: Derivada і Paràmetre estadístic · Veure més »
Perceptró multicapa
Fig. 1 Esquema d'un perceptor multicapa amb 2 capes ocultes Un perceptró multicapa (amb acrònim MLP) és un tipus de xarxa neuronal artificial de classe directa.
Nou!!: Derivada і Perceptró multicapa · Veure més »
Photomath
Photomath és una aplicació educativa creada per la companyia.
Nou!!: Derivada і Photomath · Veure més »
Polinomi ciclotòmic
En matemàtiques i més particularment en àlgebra, es diu polinomi ciclotòmic (del grec κυκλας «cercle» i τομη «tall») tot polinomi mínim d'una arrel de la unitat i amb coeficients en un cos primer.
Nou!!: Derivada і Polinomi ciclotòmic · Veure més »
Polinomi separable
En matemàtiques, un polinomi P(X) és separable sobre un cos K si les seves arrels en una clausura algebraica de K són diferents - és a dir P(X) té factors lineals diferents en una extensió de cos prou gran.
Nou!!: Derivada і Polinomi separable · Veure més »
Portada/article juny 20
Categoria:Articles del dia de juny de la portada 600k.
Nou!!: Derivada і Portada/article juny 20 · Veure més »
Problema de càlcul de Steiner
300px El problema de Steiner, formulat i resolt per, és el problema de trobar el màxim de la funció | url.
Nou!!: Derivada і Problema de càlcul de Steiner · Veure més »
Producte tensorial
En matemàtiques, el producte tensorial, denotat per ⊗, es pot aplicar en diferents contexts a vectors, matrius, tensors, espais vectorials, àlgebres, espais vectorials topològics, i mòduls, entre moltes altres estructures o objectes.
Nou!!: Derivada і Producte tensorial · Veure més »
Proporcional integral derivatiu
Diagrama en blocs d'un control PID. Un proporcional integral derivatiu (PID) és un mecanisme de control per realimentació que s'utilitza en sistemes de control industrials.
Nou!!: Derivada і Proporcional integral derivatiu · Veure més »
Punt crític (matemàtiques)
punts d'inflexió (cercles verds). Cal notar que els punts estacionaris són punts crítics, però els punts d'inflexió no ho són. En càlcul, un punt crític d'una funció d'una variable real és qualsevol valor del seu domini on la funció no és diferenciable o bé la seva derivada és 0.
Nou!!: Derivada і Punt crític (matemàtiques) · Veure més »
Q-derivada
En matemàtiques, en l'àrea de la combinatòria, la q-derivada (o derivada de Jackson), és un ''q''-anàleg de la derivada ordinària, introduïda per Frank Hilton Jackson.
Nou!!: Derivada і Q-derivada · Veure més »
Quadratura (geometria)
Quadratura del cercle: el cercle i el quadrat tenen la mateixa àrea En matemàtiques, la quadratura d'una superfície consisteix a buscar-ne l'àrea.
Nou!!: Derivada і Quadratura (geometria) · Veure més »
Quantitat de moviment
La quantitat de moviment o moment lineal (p) d'un cos és el producte de la seva massa per la seva velocitat mesurades en un determinat sistema de referència.
Nou!!: Derivada і Quantitat de moviment · Veure més »
Recta secant
Rectes traçades en una circumferència incloent-hi la secant En geometria, la posició relativa de dues rectes, o d'una recta i d'una corba, pot ser qualificada per l'adjectiu secant.
Nou!!: Derivada і Recta secant · Veure més »
Rectificador (xarxes neurals)
''x''.
Nou!!: Derivada і Rectificador (xarxes neurals) · Veure més »
Regla de L'Hôpital
En càlcul (matemàtiques), la regla de L'Hôpital és un teorema utilitzat principalment per determinar límits que d'altra manera foren complicats de calcular.
Nou!!: Derivada і Regla de L'Hôpital · Veure més »
Regla de la cadena
En càlcul infinitesimal, la regla de la cadena és una fórmula per a calcular la derivada de la composició de dues funcions.
Nou!!: Derivada і Regla de la cadena · Veure més »
Regla de la derivada de la suma
En càlcul infinitesimal, la regla de la derivada de la suma és un mètode per trobar la derivada d'una funció que és la suma d'unes altres dues funcions de les quals es coneix la seva derivada.
Nou!!: Derivada і Regla de la derivada de la suma · Veure més »
Regla de la derivada del producte per una constant
En Càlcul infinitesimal, la regla de la derivada del producte per una constant permet de treure les constants que multipliquen una funció fora de l'operador de derivació i concentrar el procés de derivació en obtenir la derivada de la funció de x. És una part de la linealitat de la derivació.
Nou!!: Derivada і Regla de la derivada del producte per una constant · Veure més »
Regla de la raó inversa d'una funció
En càlcul la regla de la raó inversa d'una funció és una drecera per a trobar la derivada d'una funció f(x) en el cas que aquesta funció vingui expressada com a 1/g(x) i la derivada de g(x) sigui coneguda.
Nou!!: Derivada і Regla de la raó inversa d'una funció · Veure més »
Regla del producte
A càlcul infinitesimal, la regla del producte anomenada també Llei de Leibniz (vegeu derivada), permet de calcular la derivada del producte de funcions derivables.
Nou!!: Derivada і Regla del producte · Veure més »
Regla del producte triple
La regla del producte triple, coneguda també com la regla de la cadena cíclica, relació cíclica o regla de la cadena d'Euler, és una fórmula que relaciona les derivades parcials de tres variables independents.
Nou!!: Derivada і Regla del producte triple · Veure més »
Regla del quocient
A càlcul, la regla del quocient és un mètode per a calcular la derivada d'una funció que consisteix en el quocient d'altres dues per a les quals la derivada existeix.
Nou!!: Derivada і Regla del quocient · Veure més »
Regles de derivació
Aquest article és un resum de les regles de derivació, és a dir, les regles que es fan servir en càlcul infinitesimal per a calcular la derivada d'una funció a partir de les derivades de les funcions base que es troben a la taula de derivades i que combinades entre elles amb combinacions lineals, productes o, composicions formen les funcions elementals.
Nou!!: Derivada і Regles de derivació · Veure més »
Regressió lineal
Exemple gràfic d'una regressió lineal amb una variable dependent i una variable independent. En estadística la regressió lineal o ajust lineal és un mètode estadístic que modelitza la relació entre una variable dependent Y, les variables independents X i i un terme aleatori ε, per trobar una funció lineal que s'ajusti al màxim a la distribució de punts generada per una variable de dues dimensions.
Nou!!: Derivada і Regressió lineal · Veure més »
Regressió polinòmica
En estadística, la regressió polinòmica és una forma d'anàlisi de regressió en la qual la relació entre la variable independent x i la variable dependent y es modela com un polinomi de grau n en x. La regressió polinòmica s'ajusta a una relació no lineal entre el valor de x i la mitjana condicional corresponent de y, denotada E(y|x).
Nou!!: Derivada і Regressió polinòmica · Veure més »
Relació de Gibbs-Helmholtz
La relació de Gibbs–Helmholtz és una equació termodinàmica que s'utilitza per calcular els canvis en l'energia de Gibbs d'un sistema en funció de la temperatura.
Nou!!: Derivada і Relació de Gibbs-Helmholtz · Veure més »
Resurgència
En A.Hurwitz va plantejar, en el seu quadern, en data del 6 de desembre 1918, la pregunta de si era possible que una sèrie de potències h(\xi).
Nou!!: Derivada і Resurgència · Veure més »
Richard Feynman
fou un físic nord-americà, considerat com un dels més importants del.
Nou!!: Derivada і Richard Feynman · Veure més »
Sèrie de potències enteres
En matemàtiques i particularment en anàlisi matemàtica, una sèrie de potències enteres anomenada també sèrie de potències o sèrie entera és una sèrie matemàtica de funcions de la forma On els coeficients an formen una successió real o complexa.
Nou!!: Derivada і Sèrie de potències enteres · Veure més »
Sèrie de Taylor
El polinomi de Taylor aproxima una funció en el veïnat d'un punt. A mesura que augmenta el grau del polinomi, millor és l'aproximació. Aquest gràfic mostra la funció sinus (en negre) i els seus polinomis de Taylor de graus 1, 3, 5, 7, 9, 11 i 13. La funció exponencial (en blau) i la suma dels primers ''n''+1 termes de la seva sèrie de Taylor centrada a 0 (en vermell) En matemàtiques, i més específicament en càlcul infinitesimal, la sèrie de Taylor és una representació d'una funció com una suma infinita de termes calculats a partir dels valors de les derivades de la funció en un punt concret.
Nou!!: Derivada і Sèrie de Taylor · Veure més »
Sèrie telescòpica
En matemàtiques, una sèrie telescòpica és aquella sèrie on les sumes parcials posseeixen un nombre fix de termes després de la seva cancel·lació.
Nou!!: Derivada і Sèrie telescòpica · Veure més »
Símbol de Pochhammer
En matemàtiques, el símbol de Pochhammer és una funció especial usada en combinatòria i en teoria de les funcions hipergeomètriques.
Nou!!: Derivada і Símbol de Pochhammer · Veure més »
Singularitat matemàtica
En matemàtiques, una singularitat és un punt en què un objecte matemàtic donat no està definit, o un punt on l'objecte matemàtic deixa de tenir un bon comportament d'alguna manera particular, com per exemple per manca de diferenciabilitat o analiticitat o bé un punt d'un conjunt excepcional on aquest falla en el seu comportament normal en algun sentit, com ara una derivada.
Nou!!: Derivada і Singularitat matemàtica · Veure més »
Sistema algebraic computacional
Un sistema algebraic computacional o sistema d'àlgebra computacional (SAC) (CAS, de l'anglès computer algebra system) és un programa d'ordinador o calculadora avançada que facilita el càlcul simbòlic.
Nou!!: Derivada і Sistema algebraic computacional · Veure més »
Sistema de referència en rotació
Un sistema de referència en rotació és un cas especial d'un sistema de referència no inercial, que gira respecte a un sistema de referència inercial.
Nou!!: Derivada і Sistema de referència en rotació · Veure més »
Sistema LTI
Un sistema LTI (Linear Time-Invariant) és un sistema lineal i invariant al temps, per tant compleix les propietats de linealitat i invariància en el temps.
Nou!!: Derivada і Sistema LTI · Veure més »
Sistema no lineal
En matemàtiques i ciència, un sistema no lineal és un sistema en què el canvi de la sortida no és proporcional al canvi de l'entrada.
Nou!!: Derivada і Sistema no lineal · Veure més »
Soroll violeta
Àudio de soroll violeta Espectre freqüencial de soroll violeta El soroll violeta és un senyal o procés amb un espectre de freqüències tal que la seva densitat espectral de potència és proporcional a la seva freqüència al quadrat.
Nou!!: Derivada і Soroll violeta · Veure més »
Suavitat d'una funció
un suport compacte. En l'anàlisi matemàtica, la suavitat d'una funció és una propietat mesurada pel nombre de derivades contínues que té sobre algun domini, anomenada classe de derivabilitat.
Nou!!: Derivada і Suavitat d'una funció · Veure més »
Submersió
En matemàtiques, i més específicament en geometria diferencial, topologia diferencial i àrees relacionades, una submersió és un tipus especial d'aplicació entre varietats diferenciables.
Nou!!: Derivada і Submersió · Veure més »
Tangent
La tangent (del llatí tangens "que toca") és una recta que toca una corba en un punt, tot i que sense tallar-la (si, contràriament, ho fes, aleshores seria una secant).
Nou!!: Derivada і Tangent · Veure més »
Taula d'integrals
El càlcul de primitives és una de les dues operacions bàsiques del càlcul.
Nou!!: Derivada і Taula d'integrals · Veure més »
Taula de derivades
En el procés de càlcul de derivades o diferenciació, es pot obtenir la derivada de qualsevol funció elemental emprant les regles de derivació i la taula de derivades de les funcions base a partir de les quals es construeixen la resta de funcions elementals.
Nou!!: Derivada і Taula de derivades · Veure més »
Taula de símbols matemàtics
Símbols matemàtics s'utilitzen en matemàtica dins les fórmules i les proposicions.
Nou!!: Derivada і Taula de símbols matemàtics · Veure més »
Tautòcrona
Quatre punts llisquen sense frec sobre d'una cicloide des de posicions diferents, però arriben al final tots alhora. Les fletxes blaves mostren l'acceleració dels punts al llarg de la corba. A la part superior hi ha el diagrama posició temps. Una tautòcrona o corba isòcrona (dels prefixos grecs tauto- que vol dir mateix o iso- igual, i chrono temps) és la corba per la qual el temps que triga un objecte que llisca sense frec sotmès a gravetat uniforme en arribar al seu punt més baix és independent del punt de partida.
Nou!!: Derivada і Tautòcrona · Veure més »
Teorema d'immersió de Nash
Els teoremes d'immersió de Nash (o teoremes d'immersió), anomenats així en honor a John Forbes Nash Jr., afirmen que cada varietat de Riemann pot ser isomètricament immers en algun espai euclidià.
Nou!!: Derivada і Teorema d'immersió de Nash · Veure més »
Teorema de Fermat (punts estacionaris)
La derivada s'anul·la en els màxims i mínims locals, per la qual cosa la tangent és horitzontal. El teorema de Fermat és un teorema d'anàlisi matemàtica, anomenat així en honor de Pierre de Fermat.
Nou!!: Derivada і Teorema de Fermat (punts estacionaris) · Veure més »
Teorema de la funció implícita
En la branca de les matemàtiques anomenada càlcul multivariable, el teorema de la funció implícita és una eina que permet que relacions es converteixin a funcions.
Nou!!: Derivada і Teorema de la funció implícita · Veure més »
Teorema de la funció inversa
En matemàtiques, el teorema de la funció inversa és un resultat de geometria diferencial.
Nou!!: Derivada і Teorema de la funció inversa · Veure més »
Teorema de Noether
El teorema de Noether, o el primer teorema de Noether,Això de vegades es coneix com el primer teorema de Noether.
Nou!!: Derivada і Teorema de Noether · Veure més »
Teorema de Radon–Nikodym
En matemàtiques, el teorema de Radon–Nikodym és un resultat en teoria de la mesura que expressa la relació entre dues mesures definides en un cert espai mesurable.
Nou!!: Derivada і Teorema de Radon–Nikodym · Veure més »
Teorema de Rolle
En càlcul, el teorema de Rolle estableix que Si.
Nou!!: Derivada і Teorema de Rolle · Veure més »
Teorema de Siacci
En cinemàtica, l'acceleració d'una partícula que es mou al llarg d'una corba en l'espai, és la derivada de la seva velocitat respecte el temps.
Nou!!: Derivada і Teorema de Siacci · Veure més »
Teorema de Sturm
El teorema de Sturm permet calcular el nombre d'arrels reals diferents d'una funció polinòmica compreses en un interval donat.
Nou!!: Derivada і Teorema de Sturm · Veure més »
Teorema de Taylor
En càlcul, el Teorema de Taylor, rep el seu nom del matemàtic britànic Brook Taylor, qui el va enunciar el 1712.
Nou!!: Derivada і Teorema de Taylor · Veure més »
Teorema del valor mitjà
Per a qualsevol funció contínua en ''a'', ''b'' i derivable en (''a'', ''b'') hi ha algun ''c'' al interval (''a'', ''b'') tal que la '''secant''' que uneix els punts extrems de l'interval ''a'', ''b'' és paral·lela a la'''tangent''' al punt ''c''. Informalment es pot dir que en càlcul, el teorema del valor mitjà estableix, que donat un bocí d'una corba derivable, hi ha un punt dins d'aquest bocí en el qual la tangent a la corba és paral·lela a la recta que uneix el primer punt amb l'últim.
Nou!!: Derivada і Teorema del valor mitjà · Veure més »
Teorema del valor mitjà de Cauchy
En càlcul diferencial, el teorema del valor mitjà de Cauchy és una generalització del teorema del valor mitjà (de Lagrange).
Nou!!: Derivada і Teorema del valor mitjà de Cauchy · Veure més »
Teorema fonamental del càlcul
El teorema fonamental del càlcul integral consisteix en l'afirmació que la derivada i integral d'una funció matemàtica són operacions inverses.
Nou!!: Derivada і Teorema fonamental del càlcul · Veure més »
Teoria d'equacions
Évariste Galois proposa una condició necessària i suficient per saber si una equació polinòmica és resoluble o no per àlgebra. Respon així a una qüestió central de la teoria sense resoldre des de feia mil·lennis. El seu mètode subministra resultats innovadors i és l'origen de noves branques de l'àlgebra, que superen el marc de la teoria d'equacions. En àlgebra, la teoria d'equacions és una expressió que es fa servir en història de la ciència.
Nou!!: Derivada і Teoria d'equacions · Veure més »
Teoria de cordes bosònica
La teoria de cordes bosònica és la versió original de la teoria de cordes, desenvolupada a finals de la dècada del 1960 i que porta el nom de Satyendra Nath Bose.
Nou!!: Derivada і Teoria de cordes bosònica · Veure més »
Teoria de la selecció r/K
Una balena franca comuna amb un sol balenó. La reproducció de les balenes segueix una estratègia de selecció ''K'', amb descendència poc nombrosa, un llarg període de gestació, cura parental de llarga durada i molts anys fins a assolir la maduresa sexual. En ecologia, la teoria de la selecció r/K explica la manera en què se seleccionen els trets d'un organisme, adoptant un equilibri entre la quantitat i la quantitat de la descendència.
Nou!!: Derivada і Teoria de la selecció r/K · Veure més »
Teoria del conflicte realista
La teoria de conflicte realista és una teoria dins de la psicologia social que uneix discriminació i estereotip.
Nou!!: Derivada і Teoria del conflicte realista · Veure més »
Teoria diferencial de Galois
En matemàtiques, les primitives de certes funcions elementals no es poden expressar com a funcions elementals.
Nou!!: Derivada і Teoria diferencial de Galois · Veure més »
Test de la tercera derivada
El test de la tercera derivada és un mètode del càlcul matemàtic en el qual s'utilitza la tercera derivada per confirmar o comprovar els punts d'inflexió obtinguts a partir de la segona derivada.
Nou!!: Derivada і Test de la tercera derivada · Veure més »
Transformació conforme
Una graella rectangular (a dalt) i la seva imatge en aplicar una transformació conforme f (a sota). Es pot veure com f mapeja rectes que s'intersecten en angles de 90° a parelles de corbes que se segueixen tallant formant angles de 90°. En matemàtiques, una transformació conforme és una funció que localment preserva els angles, però no necessàriament les longituds.
Nou!!: Derivada і Transformació conforme · Veure més »
Transformada de Fourier
La transformada de Fourier descompon una funció temporal (un senyal) en les freqüències que la constitueixen.
Nou!!: Derivada і Transformada de Fourier · Veure més »
Transformada de Legendre
Interpretació geomètrica de la Transformada de Legendre. En matemàtica es diu que dues funcions diferenciables f i g són una transformada de Legendre si cadascuna de les seves primeres derivades són funció inversa de l'altra: Aleshores es diu de f i g que estan relacionades per una transformada de Legendre.
Nou!!: Derivada і Transformada de Legendre · Veure més »
Valor propi, vector propi i espai propi
imatges els vectors verds. Conserven la mateixa direcció, per tant són vectors propis. El valor propi associat és -1/2 (perquè canvien de sentit i el mòdul és la meitat). En aquest cas particular l'espai propi és l'espai sencer. Figura. 2. En aquesta aplicació lineal el quadre de la Mona Lisa, es transforma de tal manera que els vectors de l'eix vertical central (vector vermell) no ha canviat ni de direcció ni de sentit ni de mòdul, en canvi el vector diagonal (blau) ha canviat de direcció. En aquest cas el vector vermell és un '''vector propi''' de l'aplicació però el vector blau no ho és. Com que el vector vermell no ha canviat ni de direcció ni de mòdul, el seu '''valor propi''' és 1. Tots els vectors amb la mateixa direcció que el vector vermell són també vectors propis, amb el mateix valor propi. Tots junts, afegint-hi el vector zero formen l''''espai propi''' d'aquesta aplicació que en aquest cas és un espai de dimensió 1. En matemàtiques, i més concretament en àlgebra el concepte de vector propi és una noció que es refereix a una aplicació lineal d'un espai en si mateix.
Nou!!: Derivada і Valor propi, vector propi i espai propi · Veure més »
Variables dependents i independents
L'expressió variables dependents i independents es refereix a valors que varien de forma correlacionada entre elles.
Nou!!: Derivada і Variables dependents i independents · Veure més »
Varietat (matemàtiques)
Realització d'una '''banda de Möbius''', a partir d'una tira de paper. La banda té només una cara. En una esfera, la suma dels angles d'un triangle no és igual a 180° (vegeu trigonometria esfèrica). Una esfera no és un espai euclidià, però localment les lleis de la geometria euclidiana són bones aproximacions. En un triangle petit en l'esfera de la terra, la suma dels angles és molt similar a 180°. Una esfera es pot representar per una col·lecció de mapes bidimensionals; per això una esfera és una varietat. En matemàtiques, més específicament en topologia, una varietat és un espai topològic en el qual tots els punts tenen un veïnat que «s'assembla» (és a dir, és homeomorf) a l'espai euclidià.
Nou!!: Derivada і Varietat (matemàtiques) · Veure més »
Vector unitari
En matemàtiques, un vector unitari en un espai vectorial és un vector de llargada 1 (la llargada unitat).
Nou!!: Derivada і Vector unitari · Veure més »
Volum d'una n-esfera
En geometria, una bola és una regió en l'espai que comprèn tots els punts dins d'una distància fixa des d'un punt donat; és a dir, és la regió tancada per una esfera o una n-esfera.
Nou!!: Derivada і Volum d'una n-esfera · Veure més »
William Henry Young
William Henry Young FRS (Londres, 20 d'octubre de 1863 - Lausana, 7 de juliol de 1942) va ser un matemàtic anglès educat a la Universitat de Cambridge.
Nou!!: Derivada і William Henry Young · Veure més »
Wronskià
En matemàtiques, el Wronskià és una funció que deu el nom al matemàtic polonès Józef Hoene-Wroński, especialment important en l'estudi d'equacions diferencials.
Nou!!: Derivada і Wronskià · Veure més »
Xmgrace
Grace vol dir "GRaphing, Advanced Computation and Exploration of data." És una eina gràfica 2D WYSIWYG per als sistemes X Window i Motif.
Nou!!: Derivada і Xmgrace · Veure més »
1 − 2 + 3 − 4 + ...
Els primers milers de termes i sumes parcials d'1 − 2 + 3 − 4 +... En matemàtiques, l'expressió 1 − 2 + 3 − 4 +... és una sèrie matemàtica infinita, els termes de la qual són els nombres enters positius que alternen els seus signes.
Nou!!: Derivada і 1 − 2 + 3 − 4 + ... · Veure més »
Redirigeix aquí:
Derivable, Derivació (matemàtiques), Derivació (àlgebra abstracta), Derivada total, Derivades, Diferenciació, Funció derivada, Funció derivada d'una funció.
