Taula de continguts
432 les relacions: Adreça IPv6, Algorisme, Algorisme d'Euclides, Algorisme d'Euclides ampliat, Algorisme de multiplicació, Algorisme de Shor, Anàlisi harmònica sobre un grup abelià finit, Anell (matemàtiques), Anell íntegre, Anell commutatiu, Anell euclidià, Anell factorial, Anell noetherià, Anell ordenat, Anell principal, Anell quocient, Any, Any civil, APL, Aplicacions obertes i aplicacions tancades, Aproximació de Spouge, Aproximant de Padé, Aritmètica, Aritmètica modular, ARM Cortex-A73, Arquitectura IBM POWER, Arrel primitiva, Arrel quadrada de 2, Axioma, Axioma d'Arquimedes, Àbac, Àlgebra, Àlgebra commutativa, Àlgebra graduada, Base de Gröbner, Brahmagupta, Bucle (àlgebra), Byte, Calendari gregorià, Característica, Característiques del llenguatge Haskell, Caràcter (tipus de dada), Caràcter de Dirichlet, Carboni 13, Carl Friedrich Gauß, Catàleg Gliese, Càlcul infinitesimal, Cúspide (matemàtiques), Circumferència de Ford, Circumferència goniomètrica, ... Ampliar l'índex (382 més) »
Adreça IPv6
Una adreça del protocol d'Internet versió 6 (adreça IPv6) és una etiqueta numèrica que s'utilitza per identificar una interfície de xarxa d'un ordinador o qualsevol altre element que participi en una xarxa informàtica que funcioni amb el protocol IPv6.
Veure Nombre enter і Adreça IPv6
Algorisme
nombres primers Un algorisme (o, alternativament, algoritme) és un conjunt finit d'instruccions o passos que serveixen per a executar una tasca o resoldre un problema.
Veure Nombre enter і Algorisme
Algorisme d'Euclides
L'algorisme d'Euclides és un mètode eficaç per a calcular el màxim comú divisor (mcd) entre dos nombres enters.
Veure Nombre enter і Algorisme d'Euclides
Algorisme d'Euclides ampliat
L'algorisme d'Euclides ampliat o algorisme d'Euclides estès és una millora de l'algorisme d'Euclides de càlcul del màxim comú divisor de dos nombres enters, que dona, a més del màxim comú divisor dels dos nombres, els coeficients de cadascun d'aquests dos nombres a la identitat de Bézout.
Veure Nombre enter і Algorisme d'Euclides ampliat
Algorisme de multiplicació
Un algorisme de multiplicació és un algorisme (o mètode) per multiplicar dos nombres.
Veure Nombre enter і Algorisme de multiplicació
Algorisme de Shor
L'algorisme de Shor és un algorisme quàntic per descompondre en factors un nombre N en temps O ((log N)3) i espai O(log N), així nomenat per Peter Shor.
Veure Nombre enter і Algorisme de Shor
Anàlisi harmònica sobre un grup abelià finit
En matemàtiques, l'anàlisi harmònica sobre un grup abelià finit és un cas particular d'anàlisi harmònica corresponent al cas que el grup és abelià i finit.
Veure Nombre enter і Anàlisi harmònica sobre un grup abelià finit
Anell (matemàtiques)
En matemàtiques, un anell és una estructura algebraica formada per un conjunt A d'elements on hi ha definides dues operacions binàries, que anomenarem suma (+) i producte (·) (tot i que no són necessàriament la suma i el producte de nombres reals habituals) i que compleixen les següents propietats:.
Veure Nombre enter і Anell (matemàtiques)
Anell íntegre
En àlgebra abstracta, un anell íntegre, també anomenat domini íntegre, és un anell no trivial que no té divisors de zero, és a dir, on es compleix que si un producte és zero, per força un dels seus factors ha de ser zero.
Veure Nombre enter і Anell íntegre
Anell commutatiu
En teoria d'anells (una branca de l'àlgebra abstracta), un anell commutatiu és un anell (R, +, ·) en què l'operació de multiplicació · és commutativa, és a dir, si per qualsevol a,b\in R, a\cdot b.
Veure Nombre enter і Anell commutatiu
Anell euclidià
Juste de Gand, vers 1474) Un anell euclidià, en matemàtiques i més precisament en àlgebra, en la teoria dels anells, és un tipus particular d'anell commutatiu unitari íntegre.
Veure Nombre enter і Anell euclidià
Anell factorial
Un anell factorial (també dit anell de factorització única o domini de factorització única) és un anell íntegre en què tot element descompon de forma única com a producte de primers, és a dir, un anell on es compleix una versió anàloga del teorema fonamental de l'aritmètica.
Veure Nombre enter і Anell factorial
Anell noetherià
En àlgebra abstracta, un anell noetherià és un anell commutatiu i unitari que satisfà que la cadena d'ideals és estacionària.
Veure Nombre enter і Anell noetherià
Anell ordenat
En l'àlgebra abstracta, un anell ordenat és un anell commutatiu A amb un ordre total ≤ tal que.
Veure Nombre enter і Anell ordenat
Anell principal
En àlgebra abstracta, un anell principal (també anomenat anell d'ideals principals o domini d'ideals principals) és un anell íntegre on tot ideal és principal, és a dir, es pot generar a partir d'un sol element.
Veure Nombre enter і Anell principal
Anell quocient
En matemàtiques, un anell quocient respecte d'un ideal és el conjunt quocient de les classes d'equivalència dels elements tals que la seva resta pertany a l'ideal.
Veure Nombre enter і Anell quocient
Any
Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol.
Veure Nombre enter і Any
Any civil
Un any civil és el que té un nombre enter de dies civils.
Veure Nombre enter і Any civil
APL
APL (que pren el nom del llibre A Programming Language) és un llenguatge de programació desenvolupat durant els anys 1960 per Kenneth Iverson.
Veure Nombre enter і APL
Aplicacions obertes i aplicacions tancades
En matemàtiques, i més específicament en topologia, les aplicacions obertes i les aplicacions tancades són un tipus especial d'aplicacions entre espais topològics que en relacionen les respectives topologies.
Veure Nombre enter і Aplicacions obertes i aplicacions tancades
Aproximació de Spouge
En matemàtiques, l'aproximació de Spouge és una fórmula per a la funció gamma expressada per John L. Spouge el 1994.
Veure Nombre enter і Aproximació de Spouge
Aproximant de Padé
Henri Padé. L'aproximant de Padé és la millor aproximació a una funció mitjançant una funció racional d'un ordre donat.
Veure Nombre enter і Aproximant de Padé
Aritmètica
Laritmètica (del grec αριθμός.
Veure Nombre enter і Aritmètica
Aritmètica modular
Gauss, llibre fundador de l'aritmètica modular. En matemàtiques, i més concretament en teoria de nombres algebraics, l'aritmètica modular és un conjunt de mètodes que permeten la resolució de problemes sobre els nombres enters.
Veure Nombre enter і Aritmètica modular
ARM Cortex-A73
L'ARM Cortex-A73 és una unitat de processament central que implementa el conjunt d'instruccions ARMv8-A de 64 bits dissenyat pel centre de disseny Sophia d'ARM Holdings.
Veure Nombre enter і ARM Cortex-A73
Arquitectura IBM POWER
IBM POWER és una arquitectura de conjunt d'instruccions (ISA) desenvolupada per IBM.
Veure Nombre enter і Arquitectura IBM POWER
Arrel primitiva
En teoria de nombres, el nombre enter a és una arrel primitiva mòdul n si pertany a l'exponent \phi(n)\text n, és a dir, si \phi(n) és l'exponent no negatiu més petit que fa a^ \equiv 1 \text n, on \phi és la funció Fi d'Euler.
Veure Nombre enter і Arrel primitiva
Arrel quadrada de 2
L'arrel quadrada de 2 (la línia dels nombres no està a escala) L'arrel quadrada de 2 (o constant pitagòrica) anotada com \sqrt 2 és definit com l'únic nombre algebraic positiu que, multiplicat per si mateix, dona el nombre 2, altrament dit, √2 × √2.
Veure Nombre enter і Arrel quadrada de 2
Axioma
Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.
Veure Nombre enter і Axioma
Axioma d'Arquimedes
Il·lustració de la propietat arquimediana L'axioma d'Arquimedes va ser enunciat per Arquimedes de Siracusa en la seva obra De l'esfera i el cilindre, encara que anteriorment va ser utilitzat per Èudox de Cnidos, per la qual cosa també es coneix com a axioma d'Èudox.
Veure Nombre enter і Axioma d'Arquimedes
Àbac
Àbac xinès marcant el nombre 37.925 Làbac (del llatí abăcus, i grec άβαξ-ακος, que significa "taula") és una eina per al càlcul manual d'operacions aritmètiques, que consisteix en un marc amb filferros paral·lels per on es fan córrer boles.
Veure Nombre enter і Àbac
Àlgebra
Al-Khwarizmi que va donar nom a l'àlgebra Làlgebra és una de les principals branques de les matemàtiques juntament amb la geometria, l'anàlisi i la teoria de nombres.
Veure Nombre enter і Àlgebra
Àlgebra commutativa
L'àlgebra commutativa és la branca de l'àlgebra abstracta que estudia els anells commutatius, els seus ideals, i els seus mòduls sobre aquests anells.
Veure Nombre enter і Àlgebra commutativa
Àlgebra graduada
En matemàtiques, en particular en àlgebra abstracta, un àlgebra graduada és una àlgebra sobre un cos, o més en general R-àlgebra, en la qual hi ha una noció consistent del pes d'un element.
Veure Nombre enter і Àlgebra graduada
Base de Gröbner
En matemàtiques, i més específicament en computació algebraica, geometria algebraica computacional, i àlgebra commutativa computacional, una base de Gröbner (o base estàndard) és un cas particular de conjunt generador d'un ideal en un anell de polinomis sobre un cos.
Veure Nombre enter і Base de Gröbner
Brahmagupta
Brahmagupta (ब्रह्मगुप्त) (598-668) va ser un matemàtic i astrònom indi, del que va escriure dos importants treballs de matemàtiques i astronomia: el Brahma Sphuta Siddhanta, un tractat teòric escrit el 628, i el Khanda Khadyaka, un text d'orientació més pràctica.
Veure Nombre enter і Brahmagupta
Bucle (àlgebra)
Relació del bucle amb altres estructures algebraiques a partir de les propietats de la seva llei de composició interna, en anglès. En matemàtiques, un bucle o llaç és una estructura algebraica consistent en un conjunt dotat d'una llei de composició interna amb element neutre i on tot element té un element invers.
Veure Nombre enter і Bucle (àlgebra)
Byte
En informàtica, un byte (de símbol B) és un grup de bits, generalment 8 bits.
Veure Nombre enter і Byte
Calendari gregorià
Gregori XIII El calendari gregorià, també conegut com a calendari occidental o calendari cristià, és el calendari civil acceptat internacionalment com a referent.
Veure Nombre enter і Calendari gregorià
Característica
En matemàtiques, la característica d'un anell A, generalment denotada carac(A) o char(A), és el nombre més petit de vegades tal que hom ha de sumar l'element neutre de la multiplicació (1) amb ell mateix per tal d'aconseguir l'element neutre de la suma (0).
Veure Nombre enter і Característica
Característiques del llenguatge Haskell
Característiques del llenguatge de programació Haskell.
Veure Nombre enter і Característiques del llenguatge Haskell
Caràcter (tipus de dada)
En terminologia informàtica i de telecomunicacions, un caràcter és una unitat d'informació que es correspon aproximadament amb una grafema o amb una unitat o símbol semblant, com els d'un alfabet o sil·labari de la forma escrita d'un llenguatge natural.
Veure Nombre enter і Caràcter (tipus de dada)
Caràcter de Dirichlet
Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet En matemàtiques, i més precisament en aritmètica modular, un caràcter de Dirichlet és una funció particular, sovint notada χ, del conjunt de les congruències sobre els enters en el conjunt dels nombres complexos.
Veure Nombre enter і Caràcter de Dirichlet
Carboni 13
El carboni 13 (13C o C-13) és un isòtop estable natural del carboni i un dels isòtops ambientals, car forma part en una proporció de l'1,1% de tot el carboni natural de la Terra.
Veure Nombre enter і Carboni 13
Carl Friedrich Gauß
Johann Carl Friedrich Gauss (ˈɡaʊs; Gauß, Carolus Fridericus Gauss) (Braunschweig, Regne de Braunschweig-Wolfenbüttel, 30 d'abril del 1777 - Göttingen, Regne de Hannover, 23 de febrer del 1855), fou un matemàtic i científic alemany que feu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica.
Veure Nombre enter і Carl Friedrich Gauß
Catàleg Gliese
El Catàleg Gliese és el nom habitual de qualsevol dels tres catàlegs d'estels propers compilats per Wilhelm Gliese —i més tard també per H. Jahreiss— en 1957, 1969 i 1993.
Veure Nombre enter і Catàleg Gliese
Càlcul infinitesimal
El càlcul infinitesimal és una branca de les matemàtiques, desenvolupada a partir de l'àlgebra i la geometria, que involucra dos conceptes complementaris: el concepte d'integral (càlcul integral) i el concepte de derivada (càlcul diferencial).
Veure Nombre enter і Càlcul infinitesimal
Cúspide (matemàtiques)
Una cúspide ordinària en la corba ''x''3–''y''².
Veure Nombre enter і Cúspide (matemàtiques)
Circumferència de Ford
fraccions irreductibles amb el mateix denominador tenen cercles de la mateixa mida. En matemàtiques, un cercle de Ford és un cercle amb centre a \left(p/q,1/(2q^2)\right) i de radi 1/(2q^2), on p/q és una fracció irreduïble, és a dir, p i q són enters coprimers.
Veure Nombre enter і Circumferència de Ford
Circumferència goniomètrica
Evolució de les funcions sinus, cosinus i tangent al primer quadrant amb la circumferència goniomètrica (en alemany "Einheitskreis" circumferència unitària) En matemàtiques, la circumferència goniomètrica, anomenada també circumferència trigonomètrica, circumferència unitat, o cercle goniomètric és una circumferència de radi 1 centrada a l'origen (0,0) del sistema de coordenades cartesianes en al pla euclidià.
Veure Nombre enter і Circumferència goniomètrica
Classe de diferenciabilitat
Un funció altiplà és una funció llisa amb suport compacte. En anàlisi matemàtica, una classe de diferenciabilitat és una classificació de funcions segons les propietats de les seves derivades.
Veure Nombre enter і Classe de diferenciabilitat
Classificació estadística
En estadística, la classificació és el problema d'identificar a quina d'un conjunt de categories (subpoblacions) pertany una observació (o observacions).
Veure Nombre enter і Classificació estadística
Classificacions de curses de l'UCI
La Unió Ciclista Internacional (UCI), la institució mundial que governa en el ciclisme, classifica curses segons una escala de valors.
Veure Nombre enter і Classificacions de curses de l'UCI
Coincidència matemàtica
Es diu que es produeix una coincidència matemàtica quan dues expressions sense relació directa mostren una gairebé igualtat que no té una explicació teòrica aparent.
Veure Nombre enter і Coincidència matemàtica
Compactificació (física)
En física teòrica, la compactificació és una operació que permet canviar una teoria respecte d'una de les seves dimensions d'espaitemps.
Veure Nombre enter і Compactificació (física)
Compilador Haskell de Glasgow
ghc, ordre d'ordinador que respon a la sigla de "Glasgow Haskell Compiler", en català Compilador Haskell de Glasgow, és un compilador nadiu de codi lliure per al llenguatge de programació funcional Haskell, el qual va ser originalment desenvolupat a la universitat de Glasgow per Simon Peyton Jones i Simon Marlow.
Veure Nombre enter і Compilador Haskell de Glasgow
Computació algebraica
En matemàtiques i ciències de la computació, la computació algebraica, també anomenada computació simbòlica, és una disciplina científica que es dedica a l'estudi i desenvolupament d'algorismes i programari per a la manipulació d'expressions matemàtiques i altres objectes matemàtics.
Veure Nombre enter і Computació algebraica
Computació quàntica superconductora
Exemple de computació quàntica superconductora: Xip de silici superconductor format per 3 unimons (blau), cadascun connectat a ressonadors (vermell), línies d'accionament (verd) i línia de sonda conjunta (groc). La computació quàntica superconductora és una branca de la computació quàntica d'estat sòlid que implementa circuits electrònics superconductors utilitzant qubits superconductors com àtoms artificials o punts quàntics.
Veure Nombre enter і Computació quàntica superconductora
Condensat de Bose-Einstein
Un condensat de Bose-Einstein (abreviat BEC de l'anglès Bose–Einstein condensate) és un estat de la matèria format per bosons refredats a temperatures molt properes al zero absolut (−273,15 °C).
Veure Nombre enter і Condensat de Bose-Einstein
Congruència de quadrats
En teoria de nombres, i més concretament en aritmètica modular una congruència de quadrats és una congruència que es fa servir normalment en els algorismes de factorització dels enters.
Veure Nombre enter і Congruència de quadrats
Congruència sobre els enters
La congruència sobre els enters és una relació que permet identificar diversos enters diferents.
Veure Nombre enter і Congruència sobre els enters
Conjectura de Catalan
En teoria dels nombres, la conjectura de Catalan és un teorema proposat l'any 1884 pel matemàtic franco-belga Eugène Charles Catalan i demostrat per primer cop per Preda Mihailescu l'any 2002.
Veure Nombre enter і Conjectura de Catalan
Conjectura de Collatz
òrbites de nombres petits sota el ''mapa de Collatz'', saltant els nombres parells. La conjectura de Collatz afirma que tots els camins eventualment porten cap a 1. La conjectura de Collatz és un dels problemes no resolts més famosos de les matemàtiques.
Veure Nombre enter і Conjectura de Collatz
Conjunt
Exemple de conjunt el conjunt '''A''' conté els elements ''a'',''i'',''l'',''o'',''r'' i ''t'', o expressat matemàticament; A.
Veure Nombre enter і Conjunt
Conjunt fitat
En anàlisi matemàtica i àrees relacionades de les matemàtiques, un conjunt es diu fitat si té la grandària limitada, en un sentit que cal precisar.
Veure Nombre enter і Conjunt fitat
Conjunt parcialment ordenat
En matemàtiques, especialment en teoria de l'ordre, un conjunt parcialment ordenat (o poset, de l'anglès partially ordered set) és un conjunt equipat amb una relació binària d'ordre parcial.
Veure Nombre enter і Conjunt parcialment ordenat
Constant de Feller-Tornier
En matemàtiques, la constant de Feller-Tornier CFT és la densitat del conjunt de tots els nombres enters que tenen un nombre parell de factors primers (comptats per multiplicitats).
Veure Nombre enter і Constant de Feller-Tornier
Convolució de Dirichlet
Funció zeta de Riemann ζ(z) representada amb coloració del domini. En matemàtiques, la convolució de Dirichlet és una operació binària definida per a funcions aritmètiques; és important en la teoria dels nombres.
Veure Nombre enter і Convolució de Dirichlet
Coordenades polars
Representació de les coordenades polars, angles expressats en graus El sistema de coordenades polars és, en matemàtiques, un sistema de coordenades de dues dimensions en el qual cada punt en un pla està determinat per un angle i una distància.
Veure Nombre enter і Coordenades polars
Corba menjar blanc
miniatura En matemàtiques, la corba menjar blanc és una corba fractal construïble per subdivisió a mig punt.
Veure Nombre enter і Corba menjar blanc
CORDIC
CORDIC (COordinate Rotation DIgital Computer), o mètode de dígit per dígit, o algorisme de Volder, és un simple i eficient algorisme per calcular funcions hiperbòliques i trigonomètriques.
Veure Nombre enter і CORDIC
Correlació creuada
Comparació visual de convolució, '''correlació creuada''' i autocorrelació. La correlació creuada és usada de vegades en estadística per referir-se a la covariància cov (X, I) entre dos vectors aleatoris X i I. En processament de senyals, la correlació creuada (o de vegades anomenada "covariància creuada") és una mesura de la similitud entre dos senyals, sovint utilitzada per trobar característiques rellevants en un senyal desconegut per mitjà de la comparació amb un altre que sí que es coneix.
Veure Nombre enter і Correlació creuada
Cos (matemàtiques)
nombres construïbles. En l'àlgebra abstracta, un cos és un sistema algebraic en què és possible efectuar la suma, resta, multiplicació i divisió (llevat de la divisió per 0), i en la qual se satisfan certes lleis.
Veure Nombre enter і Cos (matemàtiques)
Criteri de la integral de Cauchy
Convergència (matemàtiques) * Test de comparació directa Categoria:Tests de convergència Categoria:Càlcul integral Categoria:Pàgines amb traduccions sense revisar.
Veure Nombre enter і Criteri de la integral de Cauchy
Decimal
Representació de la divisió d'un enter en deu parts iguals Un decimal és una fracció de la desena part d'un nombre enter.
Veure Nombre enter і Decimal
Degree Confluence Project
El Degree Confluence Project (nom anglès per Projecte de Confluència de Graus) és un projecte internacional que consisteix a visitar, amb l'ajuda d'un receptor GPS, tots els punts d'intersecció entre meridians i paral·lels amb un nombre enter de graus de longitud i latitud.
Veure Nombre enter і Degree Confluence Project
Demostració (matemàtiques)
En matemàtiques, una demostració, també dita prova, és un raonament lògic que estableix la veritat d'una proposició matemàtica.
Veure Nombre enter і Demostració (matemàtiques)
Demostració de l'últim teorema de Fermat
En matemàtiques, més concretament en aritmètica modular, el darrer teorema de Fermat tracta de les arrels de l'equació diofàntica següent, amb x, y i z desconeguts:n \in\N\quad x^n + y^n.
Veure Nombre enter і Demostració de l'últim teorema de Fermat
Demostració ontològica de Gödel
La demostració ontològica de Gödel és una formalització del principi d'Anselm de Canterbury: el seu argument ontològic per l'existència de Déu pel matemàtic Kurt Gödel.
Veure Nombre enter і Demostració ontològica de Gödel
Derivada aritmètica
En la teoria de nombres, la derivada aritmètica, o derivada numèrica, és una funció definida per a enters, basada en la seva descomposició en factors primers, per analogia amb la regla de producte de la derivada d'una funció que es fa servir en l'anàlisi.
Veure Nombre enter і Derivada aritmètica
Desigualtat d'Askey-Gasper
Richard Askey l'any 1977. En matemàtiques, la desigualtat d'Askey-Gasper és una desigualtat per als polinomis de Jacobi provada per Askey & Gasper (1976) i utilitzada en la prova de la conjectura de Bieberbach.
Veure Nombre enter і Desigualtat d'Askey-Gasper
Desplaçament lògic
En informàtica, un desplaçament lògic és una operació per bits que desplaça tots els bits del seu operand.
Veure Nombre enter і Desplaçament lògic
Detector i corrector d'errors
Per netejar els errors de transmissió introduïts per l'atmosfera terrestre (a l'esquerra), els científics de Goddard van aplicar la correcció d'errors Reed-Salomon (dreta), que s'utilitza habitualment en CD i DVD. Els errors típics inclouen píxels que falten (blanc) i senyals falses (negre).
Veure Nombre enter і Detector i corrector d'errors
Dhrystone
Dhrystone és un programa de referència de computació sintètica desenvolupat l'any 1984 per Reinhold P. Weicker amb la intenció de ser representatiu de la programació del sistema (enter).
Veure Nombre enter і Dhrystone
Dió (física)
En física teòrica, un dió és una partícula hipotètica amb càrregues elèctrica i magnètica predita per teories amb 4-dimensions.
Veure Nombre enter і Dió (física)
DIP (desambiguació)
* Electrònica: Un Dual in-line package o DIP és un encapsulat de chips.
Veure Nombre enter і DIP (desambiguació)
Distribució beta-binomial negativa
En la teoria de la probabilitat, una distribució beta-binomial negativa és la distribució de probabilitat d'una variable aleatòria discreta X igual al nombre d'errors necessaris per obtenir r èxits en una seqüència d'assajos de Bernoulli independents on la probabilitat d'èxit p en cada assaig és constant dins de qualsevol experiment donat, però és en si mateixa una variable aleatòria seguint una distribució beta, que varia entre els diferents experiments.
Veure Nombre enter і Distribució beta-binomial negativa
Distribució binomial
En Teoria de la probabilitat i en estadística, una variable aleatòria X es diu que té una distribució binomial de paràmetres n\ i p si representa el nombre d'èxits en n\ repeticions independents d'una prova que té probabilitat d'èxit p.
Veure Nombre enter і Distribució binomial
Distribució categòrica
Les probabilitats possibles per a la distribució categòrica amb k.
Veure Nombre enter і Distribució categòrica
Distribució de Borel
La distribució de Borel és una distribució de probabilitat discreta, sorgida en contextos que inclouen processos de ramificació i teoria de cues.
Veure Nombre enter і Distribució de Borel
Distribució de Dirichlet
En probabilitat i estadística, la distribució de Dirichlet (després de Peter Gustav Lejeune Dirichlet), sovint denotada \operatorname(\boldsymbol\alpha), és una família de distribucions de probabilitat multivariables contínues parametritzades per un vector \boldsymbol\alpha de reals positius.
Veure Nombre enter і Distribució de Dirichlet
Distribució variància-gamma
La distribució variància-gamma, la distribució de Laplace generalitzada o la distribució de la funció Bessel és una distribució de probabilitat contínua que es defineix com la barreja variança-mitjana normal on la densitat de barreja és la distribució gamma.
Veure Nombre enter і Distribució variància-gamma
Divisió
La divisió és una operació aritmètica que serveix per expressar matemàticament l'acció de repartir una entitat entre un cert nombre d'elements.
Veure Nombre enter і Divisió
Divisió euclidiana
17 es divideix en 3 grups de 5, amb 2 com a romanent. Aquí, el dividend és 17, el divisor és 5, el quocient és 3, i el residu és 2 (que és estrictament més petit que el divisor 5), o més simbòlicament, 17.
Veure Nombre enter і Divisió euclidiana
Divisor
En matemàtiques, un divisor d'un enter n, també anomenat un factor de n, és un enter que divideix n sense deixar residu.
Veure Nombre enter і Divisor
Divisor de zero
En matemàtiques, un divisor de zero és un element d'un anell que, tot i ser diferent de zero, en multiplicar-lo per un altre element també diferent de zero pot donar zero (depenent de quin sigui aquest altre element).
Veure Nombre enter і Divisor de zero
Doble factorial
vèrtexs. Aquests són comptats pel doble factorial 15.
Veure Nombre enter і Doble factorial
Element absorbent
En àlgebra, un element absorbent és un tipus especial d'element d'un conjunt respecte d'una operació binària definida en el mateix.
Veure Nombre enter і Element absorbent
Element invertible
En matemàtiques, un element invertible d'un conjunt amb una llei de composició interna és aquell del qual es pot obtenir un element invers per aquesta llei.
Veure Nombre enter і Element invertible
Emma Lehmer
va ser una matemàtica estatunidenca d'origen rus, coneguda pel seu treball en les lleis de la reciprocitat en la teoria de nombres algebraica.
Veure Nombre enter і Emma Lehmer
Enter
* Nombre enter, (matemàtiques).
Veure Nombre enter і Enter
Enter (tipus de dada)
Un tipus de dada enter en informàtica és un tipus de dada que pot representar un subconjunt finit dels nombres enters.
Veure Nombre enter і Enter (tipus de dada)
Enter algebraic
En matemàtiques, els enters algebraics formen una família de nombres que generalitza el conjunt dels nombres enters.
Veure Nombre enter і Enter algebraic
Enter d'Eisenstein
Els enters d'Eisenstein són els punts d'intersecció d'un enreixat triangular en el pla complex En matemàtiques, els enters d'Eisenstein, anomenats així en honor del matemàtic Ferdinand Eisenstein, són nombres complexos de la forma on a i b són enters i és una arrel cúbica de la unitat complexa.
Veure Nombre enter і Enter d'Eisenstein
Enter de Gauss
Carl Friedrich Gauß En matemàtiques, i més precisament en teoria de nombres algebraics, un enter de Gauss és un element de l'anell dels enters quadràtics de l'extensió quadràtica dels racionals de Gauss.
Veure Nombre enter і Enter de Gauss
Equació
date.
Veure Nombre enter і Equació
Equació de segon grau
Equació quadràtica. 293x293px Una equació de segon grau, anomenada també equació quadràtica, és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que la integren és 2.
Veure Nombre enter і Equació de segon grau
Equació de setè grau
punts crítics En matemàtiques, una equació de setè grau és l'equació de la forma Una funció de setè grau és una funció de la forma on a ≠ 0.
Veure Nombre enter і Equació de setè grau
Equació de sisè grau
punts crítics. En matemàtiques, una equació de sisè grau és una equació polinòmica de grau sis.
Veure Nombre enter і Equació de sisè grau
Equació de vuitè grau
punts crítics En matemàtiques, una equació de vuitè grau és l'equació de la forma Una funció de vuitè grau és una funció de la forma on \quad a \neq 0.
Veure Nombre enter і Equació de vuitè grau
Equació diofàntica
Una equació diofàntica és una equació per a la qual només es permeten solucions enteres.
Veure Nombre enter і Equació diofàntica
Equació funcional
En matemàtiques i en les seves aplicacions, una equació funcional és qualsevol equació que especifica una funció de forma implícita.
Veure Nombre enter і Equació funcional
Equació polinòmica
Una equació polinòmica és un tipus d'equació en la qual les expressions matemàtiques que conformen l'equació són únicament polinomis de les variables incògnita que hi intervenen.
Veure Nombre enter і Equació polinòmica
Equilibri de Nash
En la teoria de jocs, l'equilibri de Nash (per John Forbes Nash, qui el va proposar) és un concepte que fa referència a la solució d'un joc entre dos o més jugadors, en el qual se suposa que cada jugador coneix les estratègies d'equilibri dels altres jugadors, i cap jugador té res a guanyar si només canvia unilateralment la seva pròpia estratègia.
Veure Nombre enter і Equilibri de Nash
Eric Temple Bell
va ser un escriptor i matemàtic escocès.
Veure Nombre enter і Eric Temple Bell
Ernst Steinitz
Làpida d'Ernst Steinitz en un cementiri jueu de Breslau. Ernst Steinitz (Laurahütte, 13 de juny de 1871 − Kiel, 29 de setembre 1928) fou un matemàtic alemany.
Veure Nombre enter і Ernst Steinitz
Escala de Torí
Escala de Torí, amb les seves categories. L'Escala de Torí és un mètode de classificació del perill d'impacte associat a objectes de tipus NEO (Near Earth Objects, objectes propers a la Terra) com per exemple asteroides i cometes.
Veure Nombre enter і Escala de Torí
Escala pitagòrica
L'escala pitagòrica va ser construïda pels pitagòrics quan van descobrir la consonància i la relació matemàtica senzilla entre la quinta i l'octava.
Veure Nombre enter і Escala pitagòrica
Espai Lp
En matemàtiques, els espais Lp són certs espais funcionals definits a partir de generalitzacions naturals de les p-normes dels espais vectorials de dimensió finita.
Veure Nombre enter і Espai Lp
Espai vectorial
'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.
Veure Nombre enter і Espai vectorial
Espiral de Sacks
Espiral de Sacks. L'espiral de Sacks, proposada per Robert Sacks el 1994, és una variant de l'espiral d'Ulam.
Veure Nombre enter і Espiral de Sacks
Estequiometria
espècies químiques han de ser gasos. L'estequiometria és la branca de la química que estudia les relacions numèriques d'acord amb les quals les substàncies químiques, a través d'una reacció química, es transformen en unes altres substàncies químiques.
Veure Nombre enter і Estequiometria
Eudem de Rodes
Eudem de Rodes (en grec: Εὔδημος) va ser un filòsof grec i el primer historiador de la ciència, que va viure al tombant del.
Veure Nombre enter і Eudem de Rodes
Eudox de Cnidos
Eudox de Cnidos (Eudoxus), fill d'Esclines, fou un geòmetra, astrònom i metge grec, que va viure vers el 366 aC.
Veure Nombre enter і Eudox de Cnidos
Eugène Charles Catalan
Eugène Charles Catalan (Bruges, 1814 - Lieja, 1894) va ser un matemàtic francobelga, especialista en teoria de nombres.
Veure Nombre enter і Eugène Charles Catalan
Extensió d'Alexandroff
En el camp matemàtic de la topologia, lextensió dAlexandroff és una forma d'estendre un espai topològic no compacte mitjançant l'addició d'un sol punt, donant com a resultat un espai compacte.
Veure Nombre enter і Extensió d'Alexandroff
Factor primer
Dins la teoria dels nombres, els factors primers d'un nombre enter positiu són els nombres primers que divideixen de forma exacta aquest enter, amb residu nul.
Veure Nombre enter і Factor primer
Factorial
En matemàtiques, el factorial d'un enter no negatiu n, denotat per n! (en alguns llibres antics es pot trobar denotat per \beginn\\ \hline\end), és el producte de tots els nombres enters positius inferiors o iguals a n. Per exemple, El valor de 0! és 1, d'acord amb la convenció d'un producte buit.
Veure Nombre enter і Factorial
Factorització
En matemàtiques, la factorització o descomposició en producte de factors és el procés de descompondre un objecte, per exemple un nombre enter, un polinomi, o una matriu en el producte d'altres objectes anomenats factors, que en multiplicar-los tots junts donen l'objecte original.
Veure Nombre enter і Factorització
Factorització dels enters
En teoria de nombres, la factorització dels enters és el procés de trobar quins nombres primers es multipliquen per fer un nombre compost, doncs els divisors no trivials (diferent de l'1 i del mateix nombre).
Veure Nombre enter і Factorització dels enters
Factorització dels polinomis
La factorització d'un polinomi consisteix a escriure'l com a producte de polinomis.
Veure Nombre enter і Factorització dels polinomis
Factorització per prova de divisions
En matemàtiques i més concretament en teoria de nombres la Factorització per prova de divisions és un algorisme que troba un divisor no trivial d'un enter positiu si és que n'existeix cap.
Veure Nombre enter і Factorització per prova de divisions
Fórmula de Stirling
Comparació de l'aproximació de Stirling amb el factorial En matemàtiques, l'aproximació de Stirling (o fórmula de Stirling) és una aproximació pels factorials, que dona un equivalent del factorial d'un enter natural n quan n tendeix a l'infinit: \lim_.
Veure Nombre enter і Fórmula de Stirling
Fórmula empírica
Fórmula empírica (1), Fórmula Molecular (2) i diverses fórmules desenvolupades de la molècula de benzè; 3.
Veure Nombre enter і Fórmula empírica
Fórmula esqueletal
enllaç triple, anells de benzè i la estereoquímica En química orgànica, la fórmula esqueletal d'un compost orgànic és una representació abreujada de la seva estructura molecular.
Veure Nombre enter і Fórmula esqueletal
Fórmula límit de Kronecker
En matemàtiques, la fórmula límit de Kronecker clàssica descriu el terme constant per s.
Veure Nombre enter і Fórmula límit de Kronecker
Fenomen de Gibbs
Aproximació funcional de l'ona quadrada mitjançant 5 harmònics. Aproximació funcional de l'ona quadrada utilitzant 25 harmònics. En matemàtiques, el fenomen de Gibbs, descobert per Henry Wilbraham (1848) Available on-line at: i redescobert per J. Willard Gibbs, és el comportament oscil·latori de la sèrie de Fourier d'una funció periòdica diferenciable contínuament per trossos al voltant d'una discontinuïtat de salt.
Veure Nombre enter і Fenomen de Gibbs
Forma de Chern–Simons
En matemàtiques, les formes diferencials de Chern–Simons són un tipus de classes característiques secundàries.
Veure Nombre enter і Forma de Chern–Simons
Forma no adjacent
La forma no adjacent (FNA; en anglès, Non-adjacent form, NAF) d'un nombre és una representació de dígit signat única.
Veure Nombre enter і Forma no adjacent
Format de coma flotant de precisió simple
Representació binària d'un nombre de coma flotant de 32 bits. El valor representat, 0,15625, ocupa 4 bytes de memòria: 00111110 00100000 00000000 00000000. El format de coma flotant de precisió simple (de vegades anomenat FP32 o float32) és un format de nombre d'ordinador, que sol ocupar 32 bits a la memòria de l'ordinador; representa un ampli rang dinàmic de valors numèrics utilitzant un punt radix flotant.
Veure Nombre enter і Format de coma flotant de precisió simple
Fracció
Cinc vuitens de pastís de poma Una fracció (o fraccionari) (del llatí fractus, 'trencat') representa una part d'un tot o, d'una manera més general, qualsevol nombre de parts iguals.
Veure Nombre enter і Fracció
Fracció impròpia
Una fracció impròpia és un tipus de fracció matemàtica que representa un valor més gran que una unitat i que per tant s'expressar de manera única com la suma d'un nombre enter i d'una fracció pròpia amb el mateix denominador que la fracció donada.
Veure Nombre enter і Fracció impròpia
Fracció pròpia
Una fracció amb denominador positiu és pròpia quan el seu numerador és més gran o igual que zero i més petit que el denominador.
Veure Nombre enter і Fracció pròpia
Fracció unitària
Una fracció unitària és un nombre racional escrit sota la forma d'una fracció en què el numerador és 1 i el denominador és un nombre enter positiu.
Veure Nombre enter і Fracció unitària
Funció
parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.
Veure Nombre enter і Funció
Funció additiva
En matemàtiques el terme funció sumativa té dues definicions diferents, depenent del camp específic d'aplicació.
Veure Nombre enter і Funció additiva
Funció beta
Isolínia de la funció beta En matemàtiques, la funció beta, també anomenada funció beta d'Euler o integral d'Euler de primera classe, és un tipus d'integral d'Euler definida, per a dos nombres complexos x i y de parts reals estrictament positives (\mathrm(x)>0,\ \mathrm(y)>0), per: \Beta(x,y).
Veure Nombre enter і Funció beta
Funció d'Anger
En matemàtiques, la funció d'Anger, introduïda per C. T. Anger (1855), és una funció definida com i està estretament relacionada amb les funcions de Bessel.
Veure Nombre enter і Funció d'Anger
Funció de Bessel
La part radial dels modes de vibració d'un tambor circular segueixen la funció de Bessel. Les funcions de Bessel són les solucions canòniques y(x) de l'equació diferencial de Bessel: que tenen com a punt singular regular x.
Veure Nombre enter і Funció de Bessel
Funció de Clausen
Gràfic de la funció de Clausen \mathrmCl_2(\theta) (vermell) i \mathrmCl_4(\theta) (verd) Funció de Clausen En matemàtiques, la funció de Clausen, introduïda per Thomas Clausen (1832), és una funció especial transcendental d'una sola variable.
Veure Nombre enter і Funció de Clausen
Funció de Struve
Gràfica de \mathrmH_n(x) per a n\in 0,1,2,3,4,5 En matemàtiques, les funcions de Struve, denotat com, són solucions de l'equació diferencial no homogènia de Bessel: presentat per Hermann Struve (1882).
Veure Nombre enter і Funció de Struve
Funció digamma
reals. Representació en color de la funció digamma, \psi(z), en una regió rectangular del pla complex En matemàtiques, la funció digamma es defineix com la derivada logarítmica de la funció gamma: És la primera de les funcions poligamma.
Veure Nombre enter і Funció digamma
Funció G-Barnes
En matemàtiques, la funció G-Barnes, normalment escrit G(z), és una funció especial que constitueix una extensió a un domini complex de la seqüència de nombres enters superfactorials.
Veure Nombre enter і Funció G-Barnes
Funció gamma
En matemàtiques, la funció gamma (també coneguda com a funció gamma completa, per distingir-la de la funció gamma incompleta) és una extensió de la funció factorial, amb el seu argument menys 1, als nombres reals i complexos.
Veure Nombre enter і Funció gamma
Funció generadora de probabilitat
En teoria de la probabilitat, la funció generadora de probabilitat d'una variable aleatòria discreta és una representació en sèrie de potències (la funció generadora) de la funció de massa de probabilitat de la variable aleatòria.
Veure Nombre enter і Funció generadora de probabilitat
Funció identitat
En matemàtiques, una funció identitat, anomenada també aplicació identitat o transformació identitat, és una funció que sempre retorna el mateix valor que s'ha fet servir com a argument.
Veure Nombre enter і Funció identitat
Funció inversa
Una funció ƒ i la seva inversa ƒ–1. Com que ƒ fa correspondre a 3 l'element "a", la inversa ƒ–1 fa correspondre l'element ''a'' a 3. En matemàtiques, si ƒ és una funció de A a B llavors la funció inversa de ƒ, anomenada com a ƒ−1, és una funció en la direcció contrària, de B a A, amb la propietat de què la seva (composició) amb la funció original retorna cada element a si mateix.
Veure Nombre enter і Funció inversa
Funció K
En matemàtiques, la funció K, normalment escrit K(z), és una funció especial que constitueix una extensió a un domini complex de la seqüència de nombres enters hiperfactorials H(n) de Neil Sloane i Simon Plouffe, així com la funció gamma és una extensió complexa de la successió dels factorials.
Veure Nombre enter і Funció K
Funció meromorfa
En anàlisi complexa, una funció meromorfa f sobre un subconjunt obert D del pla complex és una funció holomorfa sobre D excepte un conjunt de punts aïllats, anomenats 'pols' de la funció.
Veure Nombre enter і Funció meromorfa
Funció multivaluada
funció, perquè l'element 3 de ''X'' s'associa a dos elements, ''b'' i ''c'', de ''Y''. En matemàtiques, una funció multivaluada és una relació total; és a dir, a cada valor de la variable independent se li associa un o més valors de la variable dependent.
Veure Nombre enter і Funció multivaluada
Funció periòdica
L'ona periòdica més simple: una ona harmònica sinusoidal. En aquest exemple, ''A.
Veure Nombre enter і Funció periòdica
Funció poligamma
En matemàtiques, la funció poligamma d'ordre m, denotada \psi_m (z) o \psi^ (z), és una funció meromorfa sobre els nombres complexos definida com la -èsima derivada logarítmica de la funció gamma: Així,.
Veure Nombre enter і Funció poligamma
Funció poligamma equilibrada
En matemàtiques, la funció poligamma equilibrada o funció poligamma generalitzada és una funció introduïda per Olivier Espinosa i Victor H. Moll.
Veure Nombre enter і Funció poligamma equilibrada
Funció potencial
En matemàtiques, i més específicament en anàlisi matemàtica, s'anomena funció potencial una funció de la forma on c és una constant i a és una altra constant, dita exponent de la funció potencial.
Veure Nombre enter і Funció potencial
Funció trigonomètrica
Totes les funcions trigonomètriques d'un angle θ es poden construir geomètricament en termes de la circumferència goniomètrica. En matemàtiques, les funcions trigonomètriques són funcions d'un angle.
Veure Nombre enter і Funció trigonomètrica
Funció zeta d'Arakawa–Kaneko
En matemàtiques, la funció zeta d'Arakawa-Kaneko és una generalització de la funció zeta de Riemann, que genera valors especials de la funció polilogaritme.
Veure Nombre enter і Funció zeta d'Arakawa–Kaneko
Funció zeta de Hurwitz
En matemàtiques, la funció zeta de Hurwitz, anomenada així per Adolf Hurwitz, és una de les moltes funcions zeta.
Veure Nombre enter і Funció zeta de Hurwitz
Funció zeta de Lerch
En matemàtiques, la funció zeta de Lerch, de vegades anomenada funció zeta de Hurwitz-Lerch, és una funció especial que generalitza la funció zeta de Hurwitz i el polilogaritme.
Veure Nombre enter і Funció zeta de Lerch
Funció zeta de Riemann
La funció zeta de Riemann ζ(s) és una funció de variable complexa s definida, per a qualsevol s amb part real > 1, per \zeta(s).
Veure Nombre enter і Funció zeta de Riemann
Georg Cantor
Georg Ferdinand Ludwig Philipp Cantor (Sant Petersburg, 3 de març de 1845 - Halle, 6 de gener de 1918) fou un matemàtic i filòsof alemany, fundador de la teoria de conjunts moderna.
Veure Nombre enter і Georg Cantor
George Armitage Miller
George Armitage Miller (Charleston, 3 de febrer del 1920 – Plainsboro 22 de juliol del 2012) fou un psicòleg estatunidenc, un dels fundadors de la psicologia cognitiva i, més àmpliament, de la ciència cognitiva.
Veure Nombre enter і George Armitage Miller
Glúcid
El sucre és un aliment ric en '''glúcids''' Els glúcids són biomolècules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen que contenen grups funcionals carbonil (aldehid o cetona) i molts grups hidroxil (-OH).
Veure Nombre enter і Glúcid
Grup (matemàtiques)
Les possibles manipulacions del cub de Rubik formen un grup. Un grup és una estructura algebraica formada per un conjunt G d'elements on hi ha definida una operació binària, com pot ser la suma o el producte, i que compleix unes propietats determinades que es detallaran més endavant.
Veure Nombre enter і Grup (matemàtiques)
Grup abelià
Grup abelià (2,2) En una estructura algebraica sobre un conjunt A, en la qual hem definit una operació o llei de composició interna binària " \circ ", diem que presenta estructura (A, \circ) de grup abelià o grup commutatiu respecte a l'operació \circ si...
Veure Nombre enter і Grup abelià
Grup cíclic
Un grup és cíclic pot ser generat per algun element.
Veure Nombre enter і Grup cíclic
Grup de Galois
Évariste Galois 1811-1832 En matemàtiques, i més específicament en àlgebra en el marc de la teoria de Galois, el grup de Galois d'una extensió de cos L sobre un cos K és el grup dels automorfismes de cos de L que deixen fix K. El grup de Galois sovint es nota Gal(L/K).
Veure Nombre enter і Grup de Galois
Grup de Heisenberg
En matemàtiques, el grup de Heisenberg sobre un anell commutatiu A és el grup de matrius triangulars superiors 3 × 3 de la forma \end on a, b, c són elements de a A. Sovint es pren com anell A el cos dels nombres reals, en què el grup es nota per H_3 (R), o l'anell dels sencers racionals, notant llavors al grup per H_3 (Z).
Veure Nombre enter і Grup de Heisenberg
Grup de Poincaré
En física i matemàtica, el grup de Poincaré és el grup d'isometries de l'espaitemps de Minkowski.
Veure Nombre enter і Grup de Poincaré
Grup diedral
El grup de simetria d'un floc de neu és D₆, una simetria diedral, el mateux que per a un hexàgon regular. En matemàtiques, un grup diedral (o grup dièdric) és el grup de simetries d'un polígon regular, que inclou rotacions i reflexions.
Veure Nombre enter і Grup diedral
Grup discret
Els nombres enters amb la seva topologia usual són un subgrup discret dels nombres reals. En matemàtiques, un grup discret G és un grup de topologia discreta.
Veure Nombre enter і Grup discret
Grup divisible
En matemàtiques, i especialment en el camp de teoria de grups, un grup divisible és un grup abelià on tot element es pot dividir per enters positius, en algun sentit, o més exactament, on tot element és un múltiple n-sim per a qualsevol enter positiu n. Els grups divisibles són importants a l'hora d'entendre l'estructura dels grups abelians, sobre tot perquè són els grups abelians injectius.
Veure Nombre enter і Grup divisible
Grup fonamental
tor. El llaç es pot contraure de manera homotòpica al punt ''p'' (el camí constant). En matemàtiques, i en concret en topologia algebraica, el grup fonamental és un grup associat a un determinat espai topològic puntejat que proporciona un mecanisme per determinar en quines condicions es pot deformar contínuament un camí en un altre, on els camins tenen fixats uns punts base d'inici i de final.
Veure Nombre enter і Grup fonamental
Grup lliure
aresta representa la multiplicació per ''a'' o per ''b''. En matemàtiques, el grup lliure FS sobre un conjunt donat S consisteix en totes les expressions (també conegudes com a paraules o termes) que es poden construir a partir dels elements de S, considerant que dues expressions són diferents llevat que la seva igualtat sigui una conseqüència dels axiomes de grup (per exemple,.
Veure Nombre enter і Grup lliure
Grup quocient
En matemàtiques, donats un grup G i un subgrup normal N de G, el grup quocient de G sobre N és, intuïtivament, un grup que "col·lapsa" el subgrup normal N a l'element d'identitat.
Veure Nombre enter і Grup quocient
Grup simplèctic
En matemàtiques, el terme grup simplèctic es pot referir a dues col·leccions de grups diferents, però fortament relacionats, denotats per i; aquest últim s'anomena també grup simplèctic compacte.
Veure Nombre enter і Grup simplèctic
Handle (informàtica)
En programació d'ordinadors, un handle és una referència abstracta a un recurs que s'utilitza quan el programari d'aplicació fa referència a blocs de memòria o objectes que són gestionats per un altre sistema com una base de dades o un sistema operatiu.
Veure Nombre enter і Handle (informàtica)
Handroanthus impetiginosus
L'espècie Handroanthus impetiginosus, abans Tabebuia impetiginosa o Tabebuia avellanedae, anomenada ipé rosat, és un arbre de la família de les bignoniàcies nadiu d'Amèrica, que creix des del nord de l'Argentina fins a Mèxic.
Veure Nombre enter і Handroanthus impetiginosus
Harmònic
Els harmònics es poden utilitzar per les mates, la música… nodes d'una corda vibrant són harmònics 250x250px Un harmònic és qualsevol membre d'una sèrie harmònica.
Veure Nombre enter і Harmònic
Hexàgon màgic
Un hexàgon màgic d'ordre n és una disposició de nombres en un patró hexagonal centrat amb n cel·les a cada vora, de tal manera que els nombres de cada fila, en les tres direccions, sumen a la mateixa constant màgica M. Un hexàgon màgic normal conté els nombres enters consecutius d'1 a 3 n 2 − 3 n + 1.
Veure Nombre enter і Hexàgon màgic
Hilary Putnam
Hilary Whitehall Putnam (Chicago, 31 de juliol de 1926 – Arlington, 13 de març de 2016) va ser un dels filòsofs més prolífics i importants de la postguerra.
Veure Nombre enter і Hilary Putnam
Hildegard Rothe-Ille
va ser una matemàtica alemanya.
Veure Nombre enter і Hildegard Rothe-Ille
Hipòtesi del ciclol
Reacció del ciclol clàssica. Dos grups peptídics s'uneixen per enllaç N-C', convertint l'oxigen carbonílico en un grup hidroxil. Si bé aquesta reacció ocorre en uns pocs pèptids cíclics, és desfavorable per l'energia lliure de Gibbs, principalment perquè elimina l'estabilització per ressonància de l'enllaç peptídic.
Veure Nombre enter і Hipòtesi del ciclol
Hiperoperació
En matemàtiques, la successió d'hiperoperació és una successió infinita d'operacions aritmètiques (anomenades hiperoperacions en aquest context) que comença amb una operació unària (la funció successor amb n.
Veure Nombre enter і Hiperoperació
Història de la mecànica quàntica
llum quàntica de Albert Einstein a 1905 i el descobriment en 1907 del nucli atòmic positiu fet per Ernest Rutherford. La història de la mecànica quàntica entrellaçada amb la història de la química quàntica comença essencialment amb el descobriment dels raigs catòdics realitzat per Michael Faraday el 1838, la introducció del terme cos negre per Gustav Kirchhoff l'hivern de 1859-1860, el suggeriment fet per Ludwig Boltzmann el 1877 sobre la discretització dels estats d'energia d'un sistema físic, i la hipòtesi quàntica de Max Planck el 1900, que deia que qualsevol sistema de radiació d'energia atòmica podia teòricament ser dividit en un nombre d'elements d'energia discrets E\,, de forma que cadascun d'aquests elements d'energia fos proporcional a la freqüència \nu\,, amb les que cadascun d'ells podia irradiar energia de manera individual, resumit en la fórmula: E.
Veure Nombre enter і Història de la mecànica quàntica
Història del càlcul
El càlcul, conegut als inicis de la seva història com a càlcul infinitesimal, és una disciplina matemàtica centrada en límits, continuïtat, derivades, integrals i sèries infinites.
Veure Nombre enter і Història del càlcul
HNF
* Heinz Nixdorf MuseumsForum, museu d'història dels ordinadors amb seu a Paderborn, a Alemanya.
Veure Nombre enter і HNF
Homografia
Distorsió trapezoidal Homografia aplicada En geometria projectiva, una homografia és un isomorfisme d'espais projectius, induït per un isomorfisme dels espais vectorials dels quals deriven els espais projectius.
Veure Nombre enter і Homografia
Ideal (matemàtiques)
Un ideal d'un anell A és un subconjunt I d'elements de A que és tancat respecte a operacions lineals i que compleix una sèrie de condicions que es detallaran a continuació.
Veure Nombre enter і Ideal (matemàtiques)
Ideal primer
En matemàtiques, un ideal primer és un conjunt inclòs en un anell que té unes propietats semblants a les que tenen els nombres primers dins l'anell dels nombres enters.
Veure Nombre enter і Ideal primer
Ideal principal
Un ideal principal és un ideal generat per un únic element.
Veure Nombre enter і Ideal principal
Identitat de Bézout
La identitat de Bézout, anomenada a partir del matemàtic francès Étienne Bézout, és una equació diofàntica lineal.
Veure Nombre enter і Identitat de Bézout
Identitat de Brahmagupta-Fibonacci
En matemàtica, la identitat de Brahmagupta enuncia que el producte de dos nombres, cadascun dels quals és la suma de dos quadrats, també és la suma de dos quadrats.
Veure Nombre enter і Identitat de Brahmagupta-Fibonacci
Identitat de Dixon
En matemàtiques, la identitat de Dixon (o el teorema de Dixon o la fórmula de Dixon) és una de les diverses identitats diferents però estretament relacionades demostrades per A. C. Dixon, algunes que involucren sumes finites de productes de tres coeficients binomials, i algunes que avaluen una suma hipergeomètrica.
Veure Nombre enter і Identitat de Dixon
Identitat de Mac Williams
En matemàtiques la identitat de MacWilliams és una aplicació de l'anàlisi harmònica sobre un grup abelià finit, en el cas on el grup és un espai vectorial de dimensió finita sobre un cos finit.
Veure Nombre enter і Identitat de Mac Williams
Independència lineal
En àlgebra lineal, un conjunt de vectors és linealment independent (l.i.) si cap d'ells es pot escriure com a combinació lineal dels altres.
Veure Nombre enter і Independència lineal
Integral de Nørlund-Rice
En matemàtiques, la integral de Nørlund-Rice, de vegades anomenada mètode de Rice, relaciona la n-èsima diferència progressiva d'una funció amb una integral curvilínia al pla complex.
Veure Nombre enter і Integral de Nørlund-Rice
Integral de Txebixov
Pafnuti Txebixov (1821-1894) La integral de Txebixov está donada per on B(x; a, b) és la funció beta incompleta.
Veure Nombre enter і Integral de Txebixov
Interferència (propagació d'ones)
Interferència de dues fonts en una cubeta d'ones En física, la interferència és un fenomen en el qual dues ones se sobreposen i, com a resultat, formen una ona d'amplitud major o menor.
Veure Nombre enter і Interferència (propagació d'ones)
Introducció a la teoria de grups
Les possibles manipulacions del Cub de Rubik formen un grup. En matemàtiques, la teoria de grups estudia els grups.
Veure Nombre enter і Introducció a la teoria de grups
Kademlia
Kademlia és una manera d'implementar una taula de hash distribuïda, o DHT, per a utilitzar-se en xarxes P2P, dissenyada per Petar Maymounkov i David Mazières.
Veure Nombre enter і Kademlia
Kurt Gödel
fou un matemàtic austríac-americà, un lògic profund que va desenvolupar el teorema d'incompletesa, afirmant que qualsevol sistema axiomàtic consistent prou potent per descriure l'aritmètica dels enters permet proposicions (sobre enters) que no es poden demostrar ni refutar.
Veure Nombre enter і Kurt Gödel
Límit
En matemàtiques, la noció de límit és força intuïtiva, malgrat la seva formulació abstracta.
Veure Nombre enter і Límit
Lema d'Euclides
En matemàtiques, el lema d'Euclides és un lema que enuncia una propietat fonamental dels nombres primers.
Veure Nombre enter і Lema d'Euclides
Lema de bombament per a llenguatges regulars
En la teoria de llenguatges formals, el lema del bombament per a llenguatges regulars descriu una propietat essencial de tot llenguatge regular.
Veure Nombre enter і Lema de bombament per a llenguatges regulars
Lema de Thue
El lema de Thue és un resultat en teoria de nombres que afirma que si p és un nombre primer de la forma 4k + 1, llavors existeixen dos únics nombres enters a i b, amb 0.
Veure Nombre enter і Lema de Thue
Leonardo da Vinci
fou un artista toscà i un home d'un esperit universal, alhora científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.
Veure Nombre enter і Leonardo da Vinci
Leonhard Euler
fou un matemàtic i físic suís que va viure a Rússia i al Regne de Prússia durant la major part de la seva vida.
Veure Nombre enter і Leonhard Euler
Llenguatge de programació esotèric
Els llenguatges esotèrics (també anomenats esolang) són llenguatges de programació creats sense buscar cap ús pràctic, sinó que simplement neixen per experimentar, divertir, o per a ser exageradament complicats (o bromistes).
Veure Nombre enter і Llenguatge de programació esotèric
Logaritme
mai l'interseca. Gràfiques de les funcions logarítmiques per a diverses bases ''b'': vermell en base ''e'', verd en base 10, i morat en base 1,7. La gràfica talla l'eix de les abscisses a ''x''.
Veure Nombre enter і Logaritme
Logaritme binari
Gràfica del log₂ ''n'' En matemàtiques, el logaritme binari (log₂ n) és el logaritme en base 2.
Veure Nombre enter і Logaritme binari
Mantissa
En matemàtica la mantissa es defineix en el context dels nombres reals, com a part fraccionària positiva, igual al valor menys el major sencer inferior.
Veure Nombre enter і Mantissa
Matemàtica pura
consulta.
Veure Nombre enter і Matemàtica pura
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Nombre enter і Matemàtiques
Matemàtiques a l'islam medieval
segon grau En la història de les matemàtiques, s'entén per matemàtiques a l'islam medieval, matemàtiques àrabs o matemàtiques musulmanes, les contribucions dels matemàtics del món musulmà des de l'inici de l'expansió de l'islam fins a mitjan.
Veure Nombre enter і Matemàtiques a l'islam medieval
Matriu d'incidència
En matemàtiques, una matriu d'incidència és una matriu que mostra la relació entre dues classes d'objectes.
Veure Nombre enter і Matriu d'incidència
Matriu de Brahmagupta
En matemàtiques, la següent matriu va ser donada pel matemàtic indi Brahmagupta: x & y \\ \pm ty & \pm x \end.
Veure Nombre enter і Matriu de Brahmagupta
Matriu nilpotent
En àlgebra lineal, una matriu nilpotent és una matriu quadrada N tal que per algun enter positiu k. Hom anomena grau de N el valor k més petit que compleix aquesta propietat.
Veure Nombre enter і Matriu nilpotent
Matriu unitària
En matemàtiques, una matriu quadrada complexa U és unitària si on I és la matriu identitat i U * és la transposada conjugada de U. L'anàloga real d'una matriu unitària és una matriu ortogonal.
Veure Nombre enter і Matriu unitària
Màquina de registres
En lògica matemàtica i informàtica teòrica, una màquina de registres és una classe genèrica de màquines abstractes utilitzades d'una manera similar a una màquina de Turing.
Veure Nombre enter і Màquina de registres
Màxim comú divisor
El màxim comú divisor (mcd) de dos o més nombres enters és, a excepció del signe, el major divisor possible de tots ells.
Veure Nombre enter і Màxim comú divisor
Mètode chakravala
Aryabhata es va interessar en l'aritmètica. Estableix els fonaments del '''mètode chakravala '''. En matemàtiques i més precisament en aritmètica, el mètode chakravala és un algorisme per resoldre les equacions diofàntiques equivalents a les de Pell-Fermat.
Veure Nombre enter і Mètode chakravala
Mètode del descens infinit
El mètode de descens infinit és un argument matemàtic relacionat amb la demostració per inducció, i també amb la reducció a l'absurd.
Veure Nombre enter і Mètode del descens infinit
Mínim comú múltiple
El mínim comú múltiple (m.c.m.) de dos o més nombres enters positius és el menor nombre enter positiu que és múltiple de tots ells.
Veure Nombre enter і Mínim comú múltiple
Mitja precisió
En informàtica, mitja precisió és un format numèric de computador que ocupa la meitat d'una localització d'emmagatzemament en una determinada adreça del computador, mitja paraula.
Veure Nombre enter і Mitja precisió
MMX
MMX segons la taxonomia de Flynn és un repertori d'instruccions SIMD dissenyat per Intel, introduït el 1997 en la línia de microprocessadors Pentium, designat com "Pentium amb Tecnologia MMX".
Veure Nombre enter і MMX
Model de color RGB
El model de color RGB es tracta d'un model de color additiu que fa referència a la composició del color en termes de les intensitats dels colors primaris amb què es forma: vermell, verd i blau —que formen l'acrònim anglès (Red, Green, Blue).
Veure Nombre enter і Model de color RGB
Moment angular total
En mecànica quàntica, el nombre quàntic del moment angular total parametritza el moment angular total d'una partícula donada, ja que combina el seu moment angular orbital i el moment angular intrínsec, és a dir el seu espín.
Veure Nombre enter і Moment angular total
Monopol magnètic
electrons, sinó que seria una nova partícula elemental. En física de partícules, un monopol magnètic és una partícula elemental hipotètica que és un imant aïllat amb només un pol magnètic (un pol nord sense pol sud o viceversa).
Veure Nombre enter і Monopol magnètic
Multiplicació
Propietat commutativa: 3 × 4.
Veure Nombre enter і Multiplicació
Net Promoter Score
La Net Promoter Score o NPS (en català: puntuació neta del promotor) és una mètrica d'investigació de mercat molt utilitzada que es basa en una única pregunta d'enquesta que demana als enquestats que valoren la probabilitat que recomanin una empresa, producte o servei a un amic o col·lega.
Veure Nombre enter і Net Promoter Score
Nicolas Chuquet
Nicolas Chuquet va ser un matemàtic francès del, autor de la primera aritmètica "moderna".
Veure Nombre enter і Nicolas Chuquet
Nilpotència
En matemàtiques, un element x d'un anell R es diu que és nilpotent si existeix algun enter positiu n tal que xn.
Veure Nombre enter і Nilpotència
Nombre
Un nombre (també número, segons l'AVL) és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.
Veure Nombre enter і Nombre
Nombre 163
El nombre 163 (CLXIII) és el nombre natural que segueix al nombre 162 i precedeix al nombre 164.
Veure Nombre enter і Nombre 163
Nombre algebraic
En matemàtiques, un nombre algebraic és un nombre real o complex que és arrel d'un polinomi no nul amb coeficients racionals (o equivalentment enters).
Veure Nombre enter і Nombre algebraic
Nombre complex
Figura 1: Un nombre complex z.
Veure Nombre enter і Nombre complex
Nombre d'Erdős-Woods
En teoria de nombres, es diu que un nombre enter positiu k és un nombre d'Erdős-Woods si té la següent propietat: existeix un nombre positiu a tal que en la seqüència (a, a+1,...,a+k) d'enters consecutius, cada element de la sèrie té un factor comú amb un dels extrems de la sèrie (a i a+k).
Veure Nombre enter і Nombre d'Erdős-Woods
Nombre d'Euler
En teoria de nombres, els nombres d'Euler són una successió matemàtica En d'enters definits pel desenvolupament en Sèrie de Taylor següent: on cosh t és el cosinus hiperbòlic.
Veure Nombre enter і Nombre d'Euler
Nombre de Cullen
En matemàtiques, un nombre de Cullen és un nombre enter positiu de la forma C_n.
Veure Nombre enter і Nombre de Cullen
Nombre de Dudeney
Un nombre de Dudeney és un nombre enter que és un cub perfecte, de manera que la suma dels seus dígits dona com a resultat l'arrel cúbica del nombre.
Veure Nombre enter і Nombre de Dudeney
Nombre de Friedman
En teoria de nombres, un nombre de Friedman és un nombre enter el qual al ser representat en un determinat sistema de numeració, és el resultat d'una expressió no trivial utilitzant tots els seus dígits en combinació amb qualsevol altra operació aritmètica bàsica (suma, resta, multiplicació i divisió), el negatiu, parèntesis, potenciació, i concatenació.
Veure Nombre enter і Nombre de Friedman
Nombre de Kynea
En teoria de nombres, un nombre de Kynea és un nombre enter positiu de la forma: Una forma equivalent és: Això vol dir que l'enèsim nombre de Kynea és el resultat de sumar l'enèsima potència de 4 amb el nombre de Mersenne d'ordre n+1.
Veure Nombre enter і Nombre de Kynea
Nombre de Leyland
En teoria de nombres, un nombre de Leyland és un nombre de la forma on x i y són nombres enters majors que 1.
Veure Nombre enter і Nombre de Leyland
Nombre de Pell
espiral de plata són els nombres de Pell. Obtenció gràfica de la successió de nombres de Pell: partint d'un rectangle format per dos quadrats de 1x1, en cada nou pas es van afegint dos quadrats iguals, adjacents al costat més llarg del rectangle resultant al cas anterior.
Veure Nombre enter і Nombre de Pell
Nombre de Pisot
En matemàtiques, un Nombre de Pisot-Vijayaraghavan, també anomenat simplement Nombre de Pisot o Nombre PV, és un enter algebraic real estrictament superior a 1, que té tots els seus elements conjugats de valor absolut estrictament inferior a 1.
Veure Nombre enter і Nombre de Pisot
Nombre de Proth
En teoria dels nombres, un nombre de Proth, anomenat així en honor del matemàtic francès François Proth, és un nombre enter de la forma: on k és un enter positiu senar i n és un enter positiu tal que 2^n > k. Sense aquesta última condició, tots els nombres enters més grans que 1 serien nombres de Proth.
Veure Nombre enter і Nombre de Proth
Nombre de Sierpiński
En matemàtiques, un nombre de Sierpiński és un nombre natural imparell k tal que els enters de la forma 2^n k + 1 són compostos (no són primers) per tot nombre natural n. En altres paraules, quan k és un nombre de Sierpiński, tots els elements del següent conjunt són nombres compostos: Els nombres d'aquest conjunt amb k imparell i k s'anomenen nombres de Proth.
Veure Nombre enter і Nombre de Sierpiński
Nombre de Thàbit
En teoria dels nombres, un nombre de Thàbit (també anomenat nombre de Thàbit ibn Qurra o nombre 321) és un nombre enter de la forma 3 \cdot 2^n - 1 per tot n nombre enter positiu.
Veure Nombre enter і Nombre de Thàbit
Nombre deficient
Un nombre deficient és un enter n la suma dels divisors del qual és menor que dues vegades ell mateix.
Veure Nombre enter і Nombre deficient
Nombre esfènic
70 és un nombre esfènic En la teoria de nombres, un nombre esfènic (del σφήνα, falca) és un nombre enter positiu compost a partir de tres nombres primers diferents.
Veure Nombre enter і Nombre esfènic
Nombre feliç
Un nombre feliç és definit pel següent procés: Es comença per qualsevol nombre enter positiu, se substitueix el nombre per la suma dels quadrats dels seus dígits i es repeteix el procés fins que el nombre sigui igual a 1 o fins que s'entri en un bucle infinit, és a dir, en un cicle en el qual no s'hi inclogui l'1.
Veure Nombre enter і Nombre feliç
Nombre irracional
Un nombre irracional és un nombre real que no és racional, és a dir, que no es pot expressar com una fracció \tfrac, a la qual a i b són enters, i b és diferent de 0.
Veure Nombre enter і Nombre irracional
Nombre π
En matemàtiques, π és la constant d'Arquimedes, una constant que relaciona el diàmetre de la circumferència amb la longitud del seu perímetre.
Veure Nombre enter і Nombre π
Nombre mixt
Un nombre mixt és la suma d'un nombre enter i una fracció pròpia.
Veure Nombre enter і Nombre mixt
Nombre natural
Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3…, 19, 20, 21..., que es poden utilitzar per a comptar els elements d'un conjunt finit.
Veure Nombre enter і Nombre natural
Nombre negatiu
Un nombre negatiu és un nombre que està per sota de 0, és a dir, que és menor que zero.
Veure Nombre enter і Nombre negatiu
Nombre p-àdic
El sistema de nombres p-àdics fou descrit per primera vegada per Kurt Hensel el 1897.
Veure Nombre enter і Nombre p-àdic
Nombre parell
275x275px Un nombre parell és un nombre enter múltiple de 2, és a dir, un nombre enter, m, és nombre parell si i només si existeix un altre nombre enter, n, tal que: A la pràctica això vol dir que és parell tot nombre enter que acabi en els nombres 2, 4, 6, 8 i 0 (en base 10).
Veure Nombre enter і Nombre parell
Nombre pentagonal
Representació visual dels 6 primers nombres pentagonals. Un nombre pentagonal és un nombre figurat que estén el concepte de nombre triangular i quadrat al pentàgon, però, a diferència dels dos primers, els patrons utilitzats en la construcció dels nombres pentagonals no són simètricament rotacionals.
Veure Nombre enter і Nombre pentagonal
Nombre perfecte
Un nombre perfecte és un enter que és igual a la suma dels seus divisors positius, excepte ell mateix.
Veure Nombre enter і Nombre perfecte
Nombre platejat
En matemàtiques, el nombre platejat (també anomenat constant platejada o raó platejada) δs és una constant matemàtica irracional que ve donada per: El seu nom és una clara al·lusió al nombre d'or, de manera anàloga a la forma en què la proporció àuria és la proporció limitant de la successió de Fibonacci, el nombre platejat és la proporció limitant de la successió de Pell.
Veure Nombre enter і Nombre platejat
Nombre positiu
Un nombre real n és positiu si i només si és més gran que 0, és a dir, quan ni forma part del conjunt dels nombres negatius ni és 0.
Veure Nombre enter і Nombre positiu
Nombre primer
Un nombre primer és un nombre enter superior a 1 que admet exactament dos divisors: 1 i ell mateix.
Veure Nombre enter і Nombre primer
Nombre primer més gran
El nombre primer més gran conegut és, un número que té 24.862.048 dígits quan s’escriu a la base 10.
Veure Nombre enter і Nombre primer més gran
Nombre pseudoprimer
Els nombres pseudoprimers són els que no essent primers, verifiquen el test de primalitat de base b: Siguin a un nombre enter i p un altre nombre enter no primer.
Veure Nombre enter і Nombre pseudoprimer
Nombre quàntic
Els nombres quàntics s'utilitzen per a definir l'estat quàntic de les partícules subatòmiques i sistemes quàntics.
Veure Nombre enter і Nombre quàntic
Nombre racional
S'anomena nombre racional a tot aquell nombre que pot ser expressat com a resultat de la divisió de dos nombres enters, amb el divisor diferent de 0.
Veure Nombre enter і Nombre racional
Nombre real
En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.
Veure Nombre enter і Nombre real
Nombre semienter
En matemàtiques, un nombre semienter és un nombre definit de la forma on n és enter.
Veure Nombre enter і Nombre semienter
Nombre senar
Els nombres senars, imparells o escarsers són aquells nombres enters que no són parells i per tant no són múltiples de 2.
Veure Nombre enter і Nombre senar
Nombre surreal
En matemàtiques, el sistema de nombres surreals és una classe pròpia totalment ordenada que conté els nombres reals, així com nombres infinits i infinitesimals, més grans o més petits respectivament en valor absolut que qualsevol nombre real positiu.
Veure Nombre enter і Nombre surreal
Nombre triangular
Els sis primers nombres triangulars. Un nombre triangular és el resultat de sumar els n primers nombres naturals.
Veure Nombre enter і Nombre triangular
Nombres amics
Els nombres amics són dos nombres enters relacionats de manera que la suma dels divisors propis del primer és igual al segon, i la suma dels divisors propis del segon és igual al primer.
Veure Nombre enter і Nombres amics
Nombres coprimers
Dos nombres enters són coprimers si el seu màxim comú divisor és 1 (\mathrm(a, b).
Veure Nombre enter і Nombres coprimers
Nombres de Carmichael
Els nombres de Carmichael són els nombres enters no primers que compleixen la congruència de Fermat.
Veure Nombre enter і Nombres de Carmichael
Nombres de la sort d'Euler
En teoria dels nombres, un nombre de la sort d'Euler és un nombre enter positiu n tal que m²- m+ n és un nombre primer per tot nombre m.
Veure Nombre enter і Nombres de la sort d'Euler
Nombres grans
Hom parla de nombres grans per referir-se a nombres que són significativament més grans que els que s'usen en la vida quotidiana, com ara en comptar o en transaccions monetàries.
Veure Nombre enter і Nombres grans
Nombres primers de Gauss
Obra que tracta els enters de Gauss 1801. En matemàtiques i més precisament en àlgebra, un nombre primer de Gauss és una noció de teoria algebraica dels nombres relacionada amb els enters de Gauss.
Veure Nombre enter і Nombres primers de Gauss
Norman Macleod Ferrers
Norman Macleod Ferrers (1829-1903) va ser un matemàtic anglès, que va arribar a ser vice-rector de la universitat de Cambridge.
Veure Nombre enter і Norman Macleod Ferrers
Nota
El terme nota musical s'empra per referir-se a un tipus de so musical que, amb unes característiques definides com ara l'altura i la durada, forma part d'una escala.
Veure Nombre enter і Nota
Notació de fletxa de Knuth
En matemàtiques, la notació de fletxa de Knuth és un mètode de notació per a grans nombres enters, introduïda per Donald Knuth el 1976.
Veure Nombre enter і Notació de fletxa de Knuth
Numeració romana
La numeració romana és un sistema de numeració que es va desenvolupar a l'antiga Roma i es va utilitzar en tot l'Imperi Romà, mantenint-se amb posterioritat a la seva desaparició.
Veure Nombre enter і Numeració romana
Operació binària
Esquema d'operació binària Una operació binària és aquella que està aplicada a dos objectes.
Veure Nombre enter і Operació binària
Operació bit a bit
Una operació bit a bit (en anglès bitwise operation) opera sobre nombres binaris a nivell dels seus bits individuals.
Veure Nombre enter і Operació bit a bit
Operació matemàtica
En el seu significat més simple en matemàtiques i lògica, una operació és una acció o procediment que produeix un valor nou a partir d'un o més valors d'entrada.
Veure Nombre enter і Operació matemàtica
Operador de Hecke
En matemàtiques, en particular en la teoria de les formes modulars, un operador de Hecke, estudiada per Hecke (1937), és un cert tipus d'operador de «mitjana» que té un paper significatiu en l'estructura d'espais vectorials de formes modulars i més en general en representacions automòrfiques.
Veure Nombre enter і Operador de Hecke
Oposat (matemàtiques)
En matemàtiques, l'element oposat o l'element invers de l'addició, d'un nombre n és el nombre que, quan se suma a n, dona zero.
Veure Nombre enter і Oposat (matemàtiques)
Ordre total
En matemàtiques, un ordre lineal, ordre total, ordre simple o també ordenació és una relació binària (que en aquest article denotarem mitjançant per l'infix ≤) en un conjunt X. Aquesta relació és transitiva, antisimètrica i total.
Veure Nombre enter і Ordre total
Orientabilitat
tor és una superfície orientable. La cinta de Möbius és una superfície no orientable. Noteu que el cranc que recorre la cinta intercanvia la seva dreta i la seva esquerra amb cada circulació completa. Això no passaria si el cranc fos en un tor. La superfície de Steiner és no orientable.
Veure Nombre enter і Orientabilitat
Origen del llenguatge
L'origen del llenguatge usades entre els éssers humans ha estat motiu de discussions acadèmiques durant segles.
Veure Nombre enter і Origen del llenguatge
P versus NP
Diagrama de classes de complexitat suposant que '''P''' ≠ '''NP'''. Si '''P'''.
Veure Nombre enter і P versus NP
Paradoxa de Galileu
La paradoxa de Galileu és una demostració d'una de les propietats dels conjunts infinits.
Veure Nombre enter і Paradoxa de Galileu
Parell de Cooper
En física de la matèria condensada, un parell de Cooper o parell BCS (parell Bardeen-Cooper-Schrieffer) és un parell d'electrons (o altres fermions) units a baixes temperatures d'una manera determinada per primera vegada el 1956 pel físic estatunidenc Leon Cooper.
Veure Nombre enter і Parell de Cooper
Paritat del zero
balança conté zero objectes, repartits en dos grups iguals El nombre zero (0) és parell.
Veure Nombre enter і Paritat del zero
Pentació
Els primers tres valors de l'expressió ''x''52. El valor de 352 és al voltant de 7.626 × 1012; els resultats per a valors de ''x'' més grans són massa grans per aparèixer a la gràfica. En matemàtiques, la pentació és la hiperoperació que li segueix a la tetració i és anterior a la hexació.
Veure Nombre enter і Pentació
Període de Pisano
The On-Line Encyclopedia of Integer Sequences. OEIS Foundation. En teoria de nombres, el període de Pisano \pi(n) essent n qualsevol nombre enter, és la funció periòdica resultant d'aplicar un mòdul n a la successió de Fibonacci.
Veure Nombre enter і Període de Pisano
Pierre de Fermat
Pierre de Fermat (17 d'agost de 1601 o 1607/8 – Tolosa de Llenguadoc, 12 de gener de 1665) fou un jurista i matemàtic occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics.
Veure Nombre enter і Pierre de Fermat
Polígon màgic
Un polígon màgic, també anomenat polígon de perímetre màgic, és un polígon amb uns nombres enters en els seus costats i que les seves sumes donen com a resultat una constant màgica.
Veure Nombre enter і Polígon màgic
Polinomi
Un polinomi és una expressió algebraica formada per la suma o resta de diversos monomis no semblants, anomenats termes del polinomi.
Veure Nombre enter і Polinomi
Polinomi ciclotòmic
En matemàtiques i més particularment en àlgebra, es diu polinomi ciclotòmic (del grec κυκλας «cercle» i τομη «tall») tot polinomi mínim d'una arrel de la unitat i amb coeficients en un cos primer.
Veure Nombre enter і Polinomi ciclotòmic
Polinomi irreductible
En teoria d'anells, un polinomi no constant (i per tant no nul) p amb coeficients en un domini íntegre R (és a dir, p \in R) és irreductible si no pot factoritzar-se com producte de polinomis de manera que tots ells tinguen graus menor que deg(p).
Veure Nombre enter і Polinomi irreductible
Polinomi primitiu
Un polinomi primitiu pot referir-se a un dels dos següents conceptes.
Veure Nombre enter і Polinomi primitiu
Portada/article abril 12
Categoria:Articles del dia d'abril de la portada 600k.
Veure Nombre enter і Portada/article abril 12
Portada/article juny 5
Categoria:Articles del dia de juny de la portada 600k.
Veure Nombre enter і Portada/article juny 5
Postulat de Bertrand
En matemàtiques, el postulat de Bertrand, anomenat també teorema de Tchebychev, afirma que si n és un nombre natural superior o igual a 1, llavors sempre existeix pel capbaix un nombre primer p tal que Tot i que ha estat demostrat, per tant és un teorema, manté el nom original de postulat, és a dir conjectura.
Veure Nombre enter і Postulat de Bertrand
Potenciació
base 2 (blau) i base ½ (cian). Cada corba passa pel punt (0,1) perquè qualsevol nombre diferent de zero elevat a zero és u. En ''x''.
Veure Nombre enter і Potenciació
Precisió doble
En informàtica, precisió doble és un format numèric de computador que ocupa dues localitzacions d'emmagatzemament adjacents o 8 bytes.
Veure Nombre enter і Precisió doble
Prescaler
Un prescaler és un circuit de recompte electrònic que s'utilitza per reduir un senyal elèctric d'alta freqüència a una freqüència més baixa per divisió enter.
Veure Nombre enter і Prescaler
Presentació de grup
En matemàtiques, un mètode per definir un grup és mitjançant una presentació.
Veure Nombre enter і Presentació de grup
Principi de les caselles
''k''.
Veure Nombre enter і Principi de les caselles
Problema d'optimització
Un altre problema d'optimització típic, excepte que es requereix una calculadora per resoldre el problema. Maximitzar és el que volem determinar. En matemàtiques, informàtica i economia, un problema d'optimització és el problema de trobar la millor solució entre totes les solucions factibles.
Veure Nombre enter і Problema d'optimització
Problema de Znám
Demostració gràfica que 1.
Veure Nombre enter і Problema de Znám
Problema del final feliç
"Qualsevol distribució de 5 punts no alineats conté els vèrtexs d'un quadrilàter convex" En matemàtiques, el problema del final feliç (anomenat així per Paul Erdős, ja que va conduir a la relació i el posterior matrimoni entre el seu amic matemàtic George Szekeres i Esther Klein), és el següent enunciat: «Qualsevol conjunt de cinc punts en el pla en posició general (no colineals) conté un subconjunt de 4 punts que són vèrtexs d'un quadrilàter convex.» Aquest plantejament de 1933 és un dels resultats que van portar al desenvolupament de la teoria de Ramsey, un camp de les matemàtiques que estudia les condicions sota les quals l'ordre ha d'aparèixer.
Veure Nombre enter і Problema del final feliç
Problemes de Hilbert
El matemàtic alemany David Hilbert. Els problemes de Hilbert són un conjunt de 23 problemes matemàtics, originalment sense resoldre, que el matemàtic alemany David Hilbert presentà al Segon Congrés Internacional de Matemàtics, celebrat a París l'agost de 1900.
Veure Nombre enter і Problemes de Hilbert
Procés estocàstic
L'índex borsari és un exemple de procés estocàstic de tipus no estacionari (per això no es pot predir) En teoria de probabilitat i generalment en el camp estadístic, un procés aleatori o procés estocàstic és un concepte matemàtic normalment definit com un conjunt de variables aleatòries.
Veure Nombre enter і Procés estocàstic
Producte (matemàtiques)
En matemàtiques, el producte de nombres enters, reals o complexos és el resultat de la seva multiplicació o bé l'expressió que indica els factors que s'han de multiplicar.
Veure Nombre enter і Producte (matemàtiques)
Producte semidirecte
En matemàtiques, i més concretament en teoria de grups, el concepte de producte semidirecte és una generalització d'un producte directe.
Veure Nombre enter і Producte semidirecte
Profunditat de bit en àudio
Un senyal analògic (en vermell) codificat en mostres digitals PCM de 4 bits (en blau); la profunditat de bits és de quatre, de manera que l'amplitud de cada mostra és un dels 16 valors possibles. En l'àudio digital que utilitza modulació de codi de pols (PCM), la profunditat de bits és el nombre de bits d'informació de cada mostra i correspon directament a la resolució de cada mostra.
Veure Nombre enter і Profunditat de bit en àudio
Programació lineal entera
La programació lineal entera serveix per resoldre els problemes de programació lineal en què les variables han de prendre valor enters.
Veure Nombre enter і Programació lineal entera
Propietat commutativa
Exemple que mostra la commutativitat de la suma: 3 + 2.
Veure Nombre enter і Propietat commutativa
Prova del nou
La prova del nou és un mètode per verificar que els càlculs fets a mà de sumes, restes, multiplicacions i divisions d'enters són correctes.
Veure Nombre enter і Prova del nou
Punycode
Punycode (codi puny, en anglès, petit, insignificant) és una sintaxi de codificació usada en programació per a representar una cadena Unicode utilitzant només caràcters del joc ASCII bàsic, i per tant és compatible amb el DNS.
Veure Nombre enter і Punycode
Python
Python és un llenguatge de programació d'alt nivell i propòsit general molt utilitzat.
Veure Nombre enter і Python
Quadrat màgic
Un quadrat màgic és la disposició d'una sèrie de nombres enters en una taula quadrada o matriu de forma que la suma dels nombres per columnes, files i diagonals sigui la mateixa, la constant màgica.
Veure Nombre enter і Quadrat màgic
Quadrat perfecte
En matemàtiques, un enter n és un quadrat perfecte (també es diu un quadrat si no hi ha risc d'ambigüitat) si existeix un enter k tal que n.
Veure Nombre enter і Quadrat perfecte
Quadrat vèdic
En les matemàtiques índies, un quadrat vèdic és una variació en una taula de multiplicar típica de 9 × 9 on l'entrada a cada cel·la és l'arrel digital del producte dels encapçalaments de columna i fila, és a dir, el residu quan el producte dels encapçalaments de fila i columna és dividit per 9 (amb la resta 0 representada per 9).
Veure Nombre enter і Quadrat vèdic
Quarta potència (àlgebra)
En aritmètica i àlgebra, la quarta potència d'un número n és el resultat de multiplicar quatre instàncies de n una darrera l'altre.
Veure Nombre enter і Quarta potència (àlgebra)
Quasigrup
En matemàtiques, un quasigrup és una estructura algebraica consistent en un conjunt dotat d'una llei de composició interna on la divisió sempre és possible.
Veure Nombre enter і Quasigrup
Quatre-cents quatre
Quatre-cents quatre (o 404) és un nombre natural sencer.
Veure Nombre enter і Quatre-cents quatre
Rang (àlgebra lineal)
En àlgebra lineal, el rang d'una matriu A és una mesura de la "singularitat" del sistema d'equacions lineals i de la transformació lineal vinculada a A. Existeixen moltes definicions possibles pel rang d'una matriu, entre d'altres la grandària de la col·lecció més gran de columnes linealment independents de A.
Veure Nombre enter і Rang (àlgebra lineal)
Recta numèrica
La recta numèrica és un gràfic unidimensional d'una línia en què els nombres enters són mostrats com a punts marcats i separats uniformement.
Veure Nombre enter і Recta numèrica
Relació ben fonamentada
En matemàtiques, una relació binaria R està ben fonamentada en una classe X si, i només si, cada subconjunt no buit dX té un element minimal respecte de R. Això és, per cada subconjunt no buit S de X, existeix un element m de S tal que per cada element s de S, la parella (s,m) no pertany a R: Equivalentment, assumint una elecció, una relació està ben fonamentada si, i només si, no conté cap cadena descendent infinita: això és, no existeix cap seqüència infinita x0, x1, x₂,...
Veure Nombre enter і Relació ben fonamentada
Relació de congruència
En matemàtiques i en particular en àlgebra abstracta, una relació de congruència o simplement una congruència és una relació d'equivalència que és compatible amb algunes operacions algebraiques.
Veure Nombre enter і Relació de congruència
Relació de Landsberg-Schaar
En la teoria de nombres i l'anàlisi harmònica, la relació de Landsberg-Schaar (o identitat de Landsberg-Schaar) és la següent equació, que és vàlida per als nombres enters positius p i q arbitraris: \frac\sum_^\exp\left(\frac\right).
Veure Nombre enter і Relació de Landsberg-Schaar
Residu (aritmètica)
El residu és, en la divisió de dos nombres enters, la diferència entre el dividend i el producte del divisor pel quocient enter.
Veure Nombre enter і Residu (aritmètica)
Ressonància
Molla en ressonància Ressonància és el fenomen pel qual un cos elàstic entra en vibració per contacte amb un altre cos vibrant dintre uns límits d’adequació freqüencial.
Veure Nombre enter і Ressonància
Ressonància orbital
En mecànica celeste, es diu que hi ha ressonància orbital quan l'òrbita de dos cossos celestes tenen períodes de translació que, en ser dividits entre ells, el resultat és una fracció de nombres enters simples.
Veure Nombre enter і Ressonància orbital
Resta
"5 - 2.
Veure Nombre enter і Resta
Reticle (ordre)
Diagrama de Hasse del reticle de particions del conjunt1,2,3,4. En matemàtica, un reticle és una determinada estructura algebraica amb dues operacions binàries, o bé un conjunt parcialment ordenat amb certes propietats específiques (sent equivalents ambdós enfocaments).
Veure Nombre enter і Reticle (ordre)
RISC Single Chip
El RISC Single Chip, o RSC, és un microprocessador d'un sol xip desenvolupat i fabricat per International Business Machines (IBM).
Veure Nombre enter і RISC Single Chip
Sèrie de Dirichlet
Una sèrie de Dirichlet (en honor al matemàtic alemany Gustav Dirichlet) és qualsevol sèrie infinita de la forma La sèrie de Dirichlet més famosa és la funció zeta de Riemann: També és una sèrie de Dirichlet, per exemple,: on μ(n) és la funció de Möbius, així com altres funcions relacionades amb la funció zeta.
Veure Nombre enter і Sèrie de Dirichlet
Sèrie de potències enteres
En matemàtiques i particularment en anàlisi matemàtica, una sèrie de potències enteres anomenada també sèrie de potències o sèrie entera és una sèrie matemàtica de funcions de la forma On els coeficients an formen una successió real o complexa.
Veure Nombre enter і Sèrie de potències enteres
Sèrie telescòpica
En matemàtiques, una sèrie telescòpica és aquella sèrie on les sumes parcials posseeixen un nombre fix de termes després de la seva cancel·lació.
Veure Nombre enter і Sèrie telescòpica
Símbol de Legendre
El símbol de Legendre és una notació utilitzada en matemàtiques, en teoria de nombres, en particular en l'àmbit de la Factorització i dels residus quadràtics.
Veure Nombre enter і Símbol de Legendre
Símbol de Pochhammer
En matemàtiques, el símbol de Pochhammer és una funció especial usada en combinatòria i en teoria de les funcions hipergeomètriques.
Veure Nombre enter і Símbol de Pochhammer
Scanf
Una cadena de format scanf (scan f ormatted) és un paràmetre de control utilitzat en diverses funcions per especificar la disposició d'una cadena d'entrada.
Veure Nombre enter і Scanf
Scheme
El llenguatge de programació Scheme és un llenguatge funcional (si bé "impur", ja que, per exemple, les seves estructures de dades no són immutables) i un dialecte de Lisp.
Veure Nombre enter і Scheme
Sedàs d'Eratòstenes
En matemàtiques, el sedàs d'Eratòstenes o garbell d'Eratòstenes és un antic algorisme per cercar tots els nombres primers fins a un determinat enter.
Veure Nombre enter і Sedàs d'Eratòstenes
Separador decimal
sense dades Coma El separador decimal és el signe gràfic que separa la part entera i la part decimal d'un nombre en notació decimal (la notació habitual).
Veure Nombre enter і Separador decimal
Seqüència d'enters
Una seqüència d'enters o successió d'enters en matemàtica és una successió, és a dir, una llista ordenada) de nombres enters. Una successió d'enters es pot especificar explícitament a través d'una fórmula per als seus n-èsim termes, o implícitament establint una relació entre els seus termes.
Veure Nombre enter і Seqüència d'enters
Seqüència de Recamán
Representació de la seqüència de Recamán sobre l'eix horitzontal, amb els salts indicats a la part posterior i inferior alternadament. En blau els salts que avancen, en vermell els que tornen enrere. En matemàtiques, la seqüència de Recamán és una seqüència d'enters definida per una relació de recurrència, és a dir, cada element és definit sobre la base dels elements anteriors de la seqüència mitjançant recursivitat.
Veure Nombre enter і Seqüència de Recamán
Seqüència de Sylvester
Demostració gràfica de la convergència a la unitat de la suma 1/2 + 1/3 + 1/7 + 1/43 +... Cada filera de ''k'' quadrats de costat 1/''k'' té àrea total 1/''k'', i tots els quadrats junts cobreint exactament un quadrat més gros que té àrea u.
Veure Nombre enter і Seqüència de Sylvester
Seqüències de Beatty
En matemàtiques una seqüència de Beatty, \mathcal_r, és una seqüència d'enters generada per la part entera dels múltiples d'un nombre irracional.
Veure Nombre enter і Seqüències de Beatty
Singletó
En matemàtiques, un singletó, també conegut com un conjunt unitari, és un conjunt amb exactament un element.
Veure Nombre enter і Singletó
Sintaxi C
C que imprimeix "Hola, món!" La sintaxi del llenguatge de programació C és el conjunt de regles que regeixen l'escriptura de programari en C. Està dissenyat per permetre programes que són extremadament concisos, tenen una estreta relació amb el codi objecte resultant i, tanmateix, proporcionen una abstracció de dades de nivell relativament alt.
Veure Nombre enter і Sintaxi C
Sistema d'equacions lineals
Cada equació d'un sistema d'equacions amb tres variables determina un pla. Resoldre el sistema és trobar els punt d'intersecció de tots els plans. En el sistema representat de la il·lustració determina tres plans (tres equacions) que es tallen en un punt, de manera que el sistema té una única solució (sistema compatible determinat).
Veure Nombre enter і Sistema d'equacions lineals
Sistema duodecimal
El sistema duodecimal és un sistema numèric de base dotze.
Veure Nombre enter і Sistema duodecimal
Sistema quater-imaginari
El sistema numèric quater-imaginari va ser proposat per primera vegada per Donald Knuth el 1960.
Veure Nombre enter і Sistema quater-imaginari
Sobrecàrrega (informàtica)
En informàtica, la sobrecàrrega és qualsevol combinació de temps de càlcul excessiu o indirecte, memòria, amplada de banda o altres recursos que es requereixen per dur a terme una tasca específica.
Veure Nombre enter і Sobrecàrrega (informàtica)
Streaming SIMD Extensions
En informàtica, Streaming SIMD Extensions (SSE) és una extensió SIMD del repertori d'instruccions de l'arquitectura x86, dissenyada per Intel i introduïda el 1999 amb la seva sèrie de processadors Pentium III en resposta de 3DNow! d'AMD (que va debutar un any abans).
Veure Nombre enter і Streaming SIMD Extensions
Suavitat d'una funció
un suport compacte. En l'anàlisi matemàtica, la suavitat d'una funció és una propietat mesurada pel nombre de derivades contínues que té sobre algun domini, anomenada classe de derivabilitat.
Veure Nombre enter і Suavitat d'una funció
Suma
La suma o addició és una operació aritmètica bàsica que permet saber la quantitat total d'elements d'un conjunt com a resultat d'ajuntar tots els elements de dos conjunts inicials.
Veure Nombre enter і Suma
Sumatori de Gauss
En matemàtiques, i més precisament en aritmètica modular, el sumatori de Gauss és un nombre complex.
Veure Nombre enter і Sumatori de Gauss
Sunway Taihulight
El Sunway Taihulight (Xinès: 神威·太湖之光, Shénwēi·tàihú zhī guāng, Català: Déu del llac) és un supercomputador xinès que va ocupar la primera posició del rànquing TOP500 durant l'any 2016 i 2017.
Veure Nombre enter і Sunway Taihulight
Taula de símbols matemàtics
Símbols matemàtics s'utilitzen en matemàtica dins les fórmules i les proposicions.
Veure Nombre enter і Taula de símbols matemàtics
Teorema d'Euler
En matemàtiques, i en particular en aritmètica modular, el teorema d'Euler és un teorema, anomenat així en honor del matemàtic suís Leonhard Euler, que estableix que Aquest teorema és una generalització del petit teorema de Fermat (que no tracta més que el cas on n és un nombre primer), i al seu torn és una cas particular del teorema de Carmichaël.
Veure Nombre enter і Teorema d'Euler
Teorema de Bohr-Mollerup
En l'anàlisi matemàtica, el teorema de Bohr-Mollerup és un teorema anomenat així pels matemàtics danesos Harald Bohr i Johannes Mollerup, que el van demostrar en 1922.
Veure Nombre enter і Teorema de Bohr-Mollerup
Teorema de congruència lineal
En aritmètica modular, la qüestió de les condicions de resolució d'una congruència lineal es pot resoldre pel teorema de congruència lineal.
Veure Nombre enter і Teorema de congruència lineal
Teorema de factorització de Weierstrass
En matemàtiques, específicament en l'anàlisi, el teorema de factorització de Weierstrass, anomenat així en honor del matemàtic alemany Karl Weierstrass, afirma que les funcions enteres poden ser representades per un producte infinit, anomenat producte de Weierstrass, que contingui els seus zeros.
Veure Nombre enter і Teorema de factorització de Weierstrass
Teorema de la bola peluda
Si un camp vectorial sobre una esfera se simbolitza mitjançant pèls de longitud constant, el '''teorema de la bola peluda''' estipula que l'esfera conté almenys un rínxol. La figura en conté dos, un en cada pol. En matemàtiques, i més precisament en topologia diferencial, el teorema de la bola peluda és un resultat que s'aplica a esferes que en cada punt posseeixen un vector, visualitzat com un «pèl» tangent a la superfície.
Veure Nombre enter і Teorema de la bola peluda
Teorema de la suma de dos quadrats
Pierre de Fermat, matemàtic En matemàtiques, el teorema dels dos quadrats de Fermat enuncia les condicions perquè un nombre enter sigui la suma de dos quadrats d'enters, i precisa de quantes maneres diferents ho pot ser.
Veure Nombre enter і Teorema de la suma de dos quadrats
Teorema de les unitats de Dirichlet
En teoria de nombres algebraics, el teorema de les unitats de Dirichlet determina l'estructura del grup de les unitats d'un cos de nombres dels enters algebraics d'un cos de nombres K. El grup de les unitats designa el conjunt dels elements invertibles d'un anell commutatiu unitari.
Veure Nombre enter і Teorema de les unitats de Dirichlet
Teorema de Lindemann-Weierstrass
En matemàtiques, el teorema de Lindemann-Weierstrass és un resultat molt útil per establir la transcendència d'un nombre.
Veure Nombre enter і Teorema de Lindemann-Weierstrass
Teorema de Linnik
El teorema de Linnik en teoria analítica dels nombres respon a una qüestió que sorgeix de manera natural a partir del teorema de Dirichlet.
Veure Nombre enter і Teorema de Linnik
Teorema de Milnor-Thurston
La teoria del pastat de Milnor-Thurston és una teoria matemàtica que analitza els iterats d'assignacions de mapes monòtons d'un interval en si mateix.
Veure Nombre enter і Teorema de Milnor-Thurston
Teorema de multiplicació
En matemàtiques, el teorema de multiplicació és un cert tipus d'identitat que és sotmesa per moltes funcions especials relacionades amb la funció gamma.
Veure Nombre enter і Teorema de multiplicació
Teorema de Pi-Buckingham
Model a escala natural (1:1) de l'avió hipersònic NASA X-43. El Teorema de Π (pi) de Vaschy-Buckingham és el teorema fonamental de l'anàlisi dimensional.
Veure Nombre enter і Teorema de Pi-Buckingham
Teorema de Proth
El teorema de Proth és un test de primalitat per als nombres de Proth inventat per François Proth al voltant de 1878.
Veure Nombre enter і Teorema de Proth
Teorema de von Staudt-Clausen
En teoria de nombres, el Teorema de von Staudt-Clausen (o Teorema de Staudt-Clausen) diu que: on B_ és un nombre de Bernoulli, A_n és un nombre enter i els p_k són els nombres primers que satisfan (p_k-1)|2n, és a dir que (p_k-1) és divisor de 2n.
Veure Nombre enter і Teorema de von Staudt-Clausen
Teorema de Wilson
El teorema de Wilson, atribuït a John Wilson (1741-1793), però demostrat per Lagrange el 1771, estableix que, el nombre enter p és primer si, i només si, (p - 1)! \equiv -1 \ (\hbox\ p) això és, si i només si, (p - 1)! + 1 és divisible entre p. ---- El teorema de Wilson recull el fet que p és primer si, i només si, l'anell \mathbb_ és íntegre (i, per ser finit, un cos).
Veure Nombre enter і Teorema de Wilson
Teorema de Zeckendorf
nombres naturals en la forma de Zeckendorf. L'altura de cada rectangle és un nombre de Fibonacci. Les bandes verticals tenen amplada 10. A matemàtiques, el teorema de Zeckendorf's, anomenat pel matemàtic belga amateur Edouard Zeckendorf, és un teorema sobre la representació dels nombres naturals com a sumes de nombres de Fibonacci.
Veure Nombre enter і Teorema de Zeckendorf
Teorema dels quatre quadrats
El teorema dels quatre quadrats de Lagrange, també anomenat conjectura de Bachet, va ser demostrat el 1770 per Joseph Louis Lagrange.
Veure Nombre enter і Teorema dels quatre quadrats
Teorema fonamental de l'aritmètica
El teorema fonamental de l'aritmètica afirma que Aquesta expressió d'un enter com a producte de nombres primers s'anomena factorització.
Veure Nombre enter і Teorema fonamental de l'aritmètica
Teoria Algorísmica de la Informació
La teoria algorísmica de la informació és una branca de la informàtica teòrica que s'ocupa de la relació entre la computació i la informació d'objectes generats computacionalment (a diferència dels generats estocàsticament), com ara cadenes de caràcters o qualsevol altra estructura de dades.
Veure Nombre enter і Teoria Algorísmica de la Informació
Teoria analítica de nombres
argument del valor. En matemàtiques, la teoria analítica de nombres és la branca de la teoria de nombres que fa servir mètodes de l'anàlisi matemàtica per resoldre problemes sobre els enters.
Veure Nombre enter і Teoria analítica de nombres
Teoria d'equacions
Évariste Galois proposa una condició necessària i suficient per saber si una equació polinòmica és resoluble o no per àlgebra. Respon així a una qüestió central de la teoria sense resoldre des de feia mil·lennis. El seu mètode subministra resultats innovadors i és l'origen de noves branques de l'àlgebra, que superen el marc de la teoria d'equacions.
Veure Nombre enter і Teoria d'equacions
Teoria de la mesura
De manera informal es pot dir que una mesura és una aplicació que fa correspondre els conjunts amb nombres positius que representen la seva grandària. Això ho fa de tal manera que, si un conjunt A és subconjunt d'un altre B, a A li fa correspondre un nombre més petit que a B.
Veure Nombre enter і Teoria de la mesura
Teoria de nombres
Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són «fàcils d'entendre per als no matemàtics», però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.
Veure Nombre enter і Teoria de nombres
Teoria de nombres algebraics
Portada de la primera edició de Disquisitiones arithmeticae, una de les obres originàries de la teoria de nombres algebraics moderna La teoria dels nombres algebraics és una branca de la teoria de nombres en què el concepte de nombre s'estén al de nombres algebraics, que són les arrels dels polinomis no nuls amb coeficients racionals.
Veure Nombre enter і Teoria de nombres algebraics
Teoria de Sturm-Liouville
En matemàtiques, una equació de Sturm-Liouville, que pren el seu nom de Jacques Charles François Sturm (1803-1855) i Joseph Liouville (1809-1882), és una equació diferencial lineal de segon ordre de la forma: on les funcions \ p(x), q(x), w(x) estan preestablertes, i en el cas més simple són contínues en un interval finit tancat.
Veure Nombre enter і Teoria de Sturm-Liouville
Teoria informal de conjunts
La teoria informal de conjunts és una de les diverses teories que han estat desenvolupades entorn del debat dels fonaments de la matemàtica.
Veure Nombre enter і Teoria informal de conjunts
Tetràedre
Un tetràedre o tetraedre (ambdues variants són acceptades) és un políedre que té quatre cares.
Veure Nombre enter і Tetràedre
Tipus de dades booleanes
George Boole, creador de l'algoritme de les dades booleanes. Els operadors booleans són paraules o símbols que permeten connectar de forma lògica conceptes o grups de termes per així ampliar, limitar o definir les teves cerques ràpidament.
Veure Nombre enter і Tipus de dades booleanes
Tipus de dades C
En el llenguatge de programació C, els tipus de dades constitueixen la semàntica i les característiques d'emmagatzematge dels elements de dades.
Veure Nombre enter і Tipus de dades C
Tomàs Bret i Boada
Tomàs Bret i Boada (Castellterçol, 1819-1870) fou un matemàtic i clergue.
Veure Nombre enter і Tomàs Bret i Boada
Topologia algebraica
tor, un dels objectes d'estudi més freqüents en topologia algebraica La topologia algebraica és el camp de les matemàtiques que usa estructures algebraiques per estudiar transformacions d'objectes geomètrics.
Veure Nombre enter і Topologia algebraica
Traité de l'harmonie réduite à ses principes naturels
El Tractat d'harmonia reduïda als seus principis naturals («Traité de l'harmonie réduite à ses principes naturels») és un tractat d'harmonia escrit per Jean-Philippe Rameau i publicat a París l'any 1722.
Veure Nombre enter і Traité de l'harmonie réduite à ses principes naturels
Trajectòria terrestre
períodes. Les regions clares i fosques representen les regions de la Terra a la llum del dia i a la nit, respectivament. Una trajectòria terrestre (de l'anglès ground track) és la trajectòria a la superfície d'un planeta directament per sota de la trajectòria d'una aeronau o satèl·lit.
Veure Nombre enter і Trajectòria terrestre
Transformada de Fourier de senyal discret
Fig. 1 Les imatges de la part inferior: la primera per l'esquerra és el seyal continu, la segona és el mateix senyal discret, la tercera el la DFT del senyal discret, o sigui, la DTFT La Transformada de Fourier de senyal discret (DTFT, acrònim anglès de Discret Time Fourier Transform) és la transformada de Fourier aplicada a un senyal discret creat a partir s'un senyal continu.
Veure Nombre enter і Transformada de Fourier de senyal discret
Transformada de Fourier fraccional
Transformada de Fourier fraccional. En matemàtiques, a l'àrea de l'anàlisi harmònica, la transformada de Fourier fraccional (FRFT) és una família de transformacions lineals que generalitzen la transformada de Fourier.
Veure Nombre enter і Transformada de Fourier fraccional
Triangle heronià
En geometria, un triangle heronià és un triangle que té la longitud de les seves arestes i la seva àrea de valor enter.
Veure Nombre enter і Triangle heronià
Truncament
El truncament en informàtica i matemàtica és l'operació que consisteix en limitar la longitud d'una cadena segons un criteri determinat (per exemple, el manteniment d'una longitud prefixada, correntment la del mot o registre).
Veure Nombre enter і Truncament
Unió túnel superconductora
Il·lustració d'una unió túnel superconductora de pel·lícula fina (STJ). El material superconductor és blau clar, la barrera del túnel aïllant és negra i el substrat és verd. La unió túnel superconductora (STJ) —també coneguda com a unió túnel superconductor-aïllant-superconductor (SIS)— és un dispositiu electrònic format per dos superconductors separats per una capa molt prima de material aïllant.
Veure Nombre enter і Unió túnel superconductora
Unitat aritmeticològica
Un típic símbol esquemàtic per una ALU: A i B són operands; R és la sortida; F és l'entrada de la unitat de control; D és un estat de la sortida La Unitat Aritmètica Lògica (UAL), o arithmetic logic unit (ALU), és un circuit digital que calcula operacions aritmètiques (com addició, subtracció, etc.) i operacions lògiques (com OR, NOT, XOR, etc.), entre dos nombres.
Veure Nombre enter і Unitat aritmeticològica
Unitat imaginària
i''' en el pla complex o pla cartesià. Els nombres reals estan representats per l'eix horitzontal, i els nombres imaginaris purs estan representats per l'eix vertical. La unitat imaginària o nombre imaginari unitari, denotat per, és una solució de l'equació quadràtica x² + 1.
Veure Nombre enter і Unitat imaginària
Valor (informàtica)
En ciències de la computació, un valor és una seqüència de bits que s'interpreta d'acord amb alguns tipus de dades.
Veure Nombre enter і Valor (informàtica)
Valors particulars de la funció gamma
La funció gamma és una funció especial important en matemàtiques.
Veure Nombre enter і Valors particulars de la funció gamma
Varietat diferenciable
Una varietat diferenciable és un espai topològic separat V en el qual hi ha definida una família de funcions reals F.
Veure Nombre enter і Varietat diferenciable
Vincenzo Galilei
''Della musica antica et della moderna'', 1581 Vincenzo Galilei (Santa Maria a Monte, 1520 - 2 de juliol de 1591) va ser un llaütista italià, compositor i teòric de la música.
Veure Nombre enter і Vincenzo Galilei
Vuit reines
El trencaclosques de les vuit reines (o de les vuit dames) és un problema de raonament lògic que consisteix a posar vuit dames d'escacs en un escaquer (8 × 8 caselles) de tal manera que cap d'elles sigui capaç de capturar-ne qualsevol altra amb els moviments estàndards de la dama dels escacs.
Veure Nombre enter і Vuit reines
Whetstone
El banc de prova de Whetstone és un punt de referència sintètic per avaluar el rendiment dels ordinadors.
Veure Nombre enter і Whetstone
Xarxa de Bravais
En geometria i cristal·lografia les xarxes de Bravais, estudiades per Auguste Bravais, són una disposició regular de punts discrets - anomenats nodes - l'estructura dels quals és invariant sota translacions.
Veure Nombre enter і Xarxa de Bravais
Xifra
Una xifra, guarisme o dígit (del llatí dit) és un signe o caràcter que serveix per a representar un nombre.
Veure Nombre enter і Xifra
Yamaha DX7
El Yamaha DX7 és un sintetitzador digital fabricat per la marca Yamaha i aparegut l'any 1983.
Veure Nombre enter і Yamaha DX7
Zero
El zero és tant un nombre com un numeral, que segueix el menys u i precedeix l'u.
Veure Nombre enter і Zero
0,999...
En matemàtiques, el nombre 0,999… amb el 9 com un nombre decimal periòdic,També es pot escriure amb un circumflex 0,\widehat, amb una barra 0,\bar, amb un punt 0,\dot, o entre parèntesis 0,(9)\,\! denota el nombre natural '''u'''.
Veure Nombre enter і 0,999...
1 − 2 + 3 − 4 + ...
Els primers milers de termes i sumes parcials d'1 − 2 + 3 − 4 +... En matemàtiques, l'expressió 1 − 2 + 3 − 4 +... és una sèrie matemàtica infinita, els termes de la qual són els nombres enters positius que alternen els seus signes.
Veure Nombre enter і 1 − 2 + 3 − 4 + ...
16 bits
El '''WDC 65C816''': un microprocessador de 16 bits. En l'arquitectura d'ordinadors, 16 bits és un adjectiu usat per descriure enters, adreces de memòria o altres unitats de dades que comprenen fins a 16 bits (2 octets) d'ample, o per referir-se a una arquitectura de CPU i ALU basades en registres, bus d'adreces o bus de dades d'aquest ample.
Veure Nombre enter і 16 bits
32 bits
El '''Pentium Pro''': un microprocessador de 32 bits. En l'arquitectura informàtica, sencers de 32 bits, adreces de memòria, o altres unitats de dades són les que són com a màxim 32 bits (4 octets) d'ample.
Veure Nombre enter і 32 bits
4 bits
L'Intel 4004. En arquitectura informàtica, enters, adreces de memòria o altres unitats de dades de 4 bits, posseeixen almenys 4 bits d'ample.
Veure Nombre enter і 4 bits
64 bits
El ''UltraSPARC-II'': un microprocessador RISC de 64 bits. En arquitectura d'ordinadors, 64 bits és un adjectiu utilitzat per descriure sencers, adreces de memòria o altres unitats de dades que comprenen fins a 64 bits (8 octets) d'ample, o per referir-se a una arquitectura de UCP i UAL basades en registres, bus d'adreces o bus de dades d'aquest ample.
Veure Nombre enter і 64 bits
8 bits
El Sharp LH0080A, una UCP de 8 bits (clon del Z80) En l'arquitectura informàtica, 8 bits és un adjectiu usat per descriure enters, adreces de memòria o altres unitats de dades que comprenen fins a 8 bits (1 octet) d'ample, o per referir-se a una arquitectura de UCP i UAL basades en registres, busos d'adreces o bus de dades d'aquest ample.
Veure Nombre enter і 8 bits
També conegut com Enter relatiu, Nombre enter relatiu, Nombres enters, Nombres sencers, Número enter, Número sencer, Números enters, Sencer, Sencers, .
, Classe de diferenciabilitat, Classificació estadística, Classificacions de curses de l'UCI, Coincidència matemàtica, Compactificació (física), Compilador Haskell de Glasgow, Computació algebraica, Computació quàntica superconductora, Condensat de Bose-Einstein, Congruència de quadrats, Congruència sobre els enters, Conjectura de Catalan, Conjectura de Collatz, Conjunt, Conjunt fitat, Conjunt parcialment ordenat, Constant de Feller-Tornier, Convolució de Dirichlet, Coordenades polars, Corba menjar blanc, CORDIC, Correlació creuada, Cos (matemàtiques), Criteri de la integral de Cauchy, Decimal, Degree Confluence Project, Demostració (matemàtiques), Demostració de l'últim teorema de Fermat, Demostració ontològica de Gödel, Derivada aritmètica, Desigualtat d'Askey-Gasper, Desplaçament lògic, Detector i corrector d'errors, Dhrystone, Dió (física), DIP (desambiguació), Distribució beta-binomial negativa, Distribució binomial, Distribució categòrica, Distribució de Borel, Distribució de Dirichlet, Distribució variància-gamma, Divisió, Divisió euclidiana, Divisor, Divisor de zero, Doble factorial, Element absorbent, Element invertible, Emma Lehmer, Enter, Enter (tipus de dada), Enter algebraic, Enter d'Eisenstein, Enter de Gauss, Equació, Equació de segon grau, Equació de setè grau, Equació de sisè grau, Equació de vuitè grau, Equació diofàntica, Equació funcional, Equació polinòmica, Equilibri de Nash, Eric Temple Bell, Ernst Steinitz, Escala de Torí, Escala pitagòrica, Espai Lp, Espai vectorial, Espiral de Sacks, Estequiometria, Eudem de Rodes, Eudox de Cnidos, Eugène Charles Catalan, Extensió d'Alexandroff, Factor primer, Factorial, Factorització, Factorització dels enters, Factorització dels polinomis, Factorització per prova de divisions, Fórmula de Stirling, Fórmula empírica, Fórmula esqueletal, Fórmula límit de Kronecker, Fenomen de Gibbs, Forma de Chern–Simons, Forma no adjacent, Format de coma flotant de precisió simple, Fracció, Fracció impròpia, Fracció pròpia, Fracció unitària, Funció, Funció additiva, Funció beta, Funció d'Anger, Funció de Bessel, Funció de Clausen, Funció de Struve, Funció digamma, Funció G-Barnes, Funció gamma, Funció generadora de probabilitat, Funció identitat, Funció inversa, Funció K, Funció meromorfa, Funció multivaluada, Funció periòdica, Funció poligamma, Funció poligamma equilibrada, Funció potencial, Funció trigonomètrica, Funció zeta d'Arakawa–Kaneko, Funció zeta de Hurwitz, Funció zeta de Lerch, Funció zeta de Riemann, Georg Cantor, George Armitage Miller, Glúcid, Grup (matemàtiques), Grup abelià, Grup cíclic, Grup de Galois, Grup de Heisenberg, Grup de Poincaré, Grup diedral, Grup discret, Grup divisible, Grup fonamental, Grup lliure, Grup quocient, Grup simplèctic, Handle (informàtica), Handroanthus impetiginosus, Harmònic, Hexàgon màgic, Hilary Putnam, Hildegard Rothe-Ille, Hipòtesi del ciclol, Hiperoperació, Història de la mecànica quàntica, Història del càlcul, HNF, Homografia, Ideal (matemàtiques), Ideal primer, Ideal principal, Identitat de Bézout, Identitat de Brahmagupta-Fibonacci, Identitat de Dixon, Identitat de Mac Williams, Independència lineal, Integral de Nørlund-Rice, Integral de Txebixov, Interferència (propagació d'ones), Introducció a la teoria de grups, Kademlia, Kurt Gödel, Límit, Lema d'Euclides, Lema de bombament per a llenguatges regulars, Lema de Thue, Leonardo da Vinci, Leonhard Euler, Llenguatge de programació esotèric, Logaritme, Logaritme binari, Mantissa, Matemàtica pura, Matemàtiques, Matemàtiques a l'islam medieval, Matriu d'incidència, Matriu de Brahmagupta, Matriu nilpotent, Matriu unitària, Màquina de registres, Màxim comú divisor, Mètode chakravala, Mètode del descens infinit, Mínim comú múltiple, Mitja precisió, MMX, Model de color RGB, Moment angular total, Monopol magnètic, Multiplicació, Net Promoter Score, Nicolas Chuquet, Nilpotència, Nombre, Nombre 163, Nombre algebraic, Nombre complex, Nombre d'Erdős-Woods, Nombre d'Euler, Nombre de Cullen, Nombre de Dudeney, Nombre de Friedman, Nombre de Kynea, Nombre de Leyland, Nombre de Pell, Nombre de Pisot, Nombre de Proth, Nombre de Sierpiński, Nombre de Thàbit, Nombre deficient, Nombre esfènic, Nombre feliç, Nombre irracional, Nombre π, Nombre mixt, Nombre natural, Nombre negatiu, Nombre p-àdic, Nombre parell, Nombre pentagonal, Nombre perfecte, Nombre platejat, Nombre positiu, Nombre primer, Nombre primer més gran, Nombre pseudoprimer, Nombre quàntic, Nombre racional, Nombre real, Nombre semienter, Nombre senar, Nombre surreal, Nombre triangular, Nombres amics, Nombres coprimers, Nombres de Carmichael, Nombres de la sort d'Euler, Nombres grans, Nombres primers de Gauss, Norman Macleod Ferrers, Nota, Notació de fletxa de Knuth, Numeració romana, Operació binària, Operació bit a bit, Operació matemàtica, Operador de Hecke, Oposat (matemàtiques), Ordre total, Orientabilitat, Origen del llenguatge, P versus NP, Paradoxa de Galileu, Parell de Cooper, Paritat del zero, Pentació, Període de Pisano, Pierre de Fermat, Polígon màgic, Polinomi, Polinomi ciclotòmic, Polinomi irreductible, Polinomi primitiu, Portada/article abril 12, Portada/article juny 5, Postulat de Bertrand, Potenciació, Precisió doble, Prescaler, Presentació de grup, Principi de les caselles, Problema d'optimització, Problema de Znám, Problema del final feliç, Problemes de Hilbert, Procés estocàstic, Producte (matemàtiques), Producte semidirecte, Profunditat de bit en àudio, Programació lineal entera, Propietat commutativa, Prova del nou, Punycode, Python, Quadrat màgic, Quadrat perfecte, Quadrat vèdic, Quarta potència (àlgebra), Quasigrup, Quatre-cents quatre, Rang (àlgebra lineal), Recta numèrica, Relació ben fonamentada, Relació de congruència, Relació de Landsberg-Schaar, Residu (aritmètica), Ressonància, Ressonància orbital, Resta, Reticle (ordre), RISC Single Chip, Sèrie de Dirichlet, Sèrie de potències enteres, Sèrie telescòpica, Símbol de Legendre, Símbol de Pochhammer, Scanf, Scheme, Sedàs d'Eratòstenes, Separador decimal, Seqüència d'enters, Seqüència de Recamán, Seqüència de Sylvester, Seqüències de Beatty, Singletó, Sintaxi C, Sistema d'equacions lineals, Sistema duodecimal, Sistema quater-imaginari, Sobrecàrrega (informàtica), Streaming SIMD Extensions, Suavitat d'una funció, Suma, Sumatori de Gauss, Sunway Taihulight, Taula de símbols matemàtics, Teorema d'Euler, Teorema de Bohr-Mollerup, Teorema de congruència lineal, Teorema de factorització de Weierstrass, Teorema de la bola peluda, Teorema de la suma de dos quadrats, Teorema de les unitats de Dirichlet, Teorema de Lindemann-Weierstrass, Teorema de Linnik, Teorema de Milnor-Thurston, Teorema de multiplicació, Teorema de Pi-Buckingham, Teorema de Proth, Teorema de von Staudt-Clausen, Teorema de Wilson, Teorema de Zeckendorf, Teorema dels quatre quadrats, Teorema fonamental de l'aritmètica, Teoria Algorísmica de la Informació, Teoria analítica de nombres, Teoria d'equacions, Teoria de la mesura, Teoria de nombres, Teoria de nombres algebraics, Teoria de Sturm-Liouville, Teoria informal de conjunts, Tetràedre, Tipus de dades booleanes, Tipus de dades C, Tomàs Bret i Boada, Topologia algebraica, Traité de l'harmonie réduite à ses principes naturels, Trajectòria terrestre, Transformada de Fourier de senyal discret, Transformada de Fourier fraccional, Triangle heronià, Truncament, Unió túnel superconductora, Unitat aritmeticològica, Unitat imaginària, Valor (informàtica), Valors particulars de la funció gamma, Varietat diferenciable, Vincenzo Galilei, Vuit reines, Whetstone, Xarxa de Bravais, Xifra, Yamaha DX7, Zero, 0,999..., 1 − 2 + 3 − 4 + ..., 16 bits, 32 bits, 4 bits, 64 bits, 8 bits.