Taula de continguts
317 les relacions: Abu-Kàmil Xujà, Ajust de corba, Al-Karají, Algorisme BKM, Algorisme d'Euclides, Algorisme de multiplicació, Anàlisi complexa, Anàlisi de Fourier, Anàlisi numèrica, Andreu Puig, Andrzej Schinzel, Anell íntegre, Anell commutatiu, Anell de polinomis, Anell euclidià, Anell quocient, Aprenentatge aproximadament correcte, Aritmètica modular, Arrel d'una funció, Arrel quadrada de 2, Éléments de mathématique, Évariste Galois, Àlgebra, Àlgebra abstracta, Àlgebra associativa, Àlgebra lineal, Àlgebra sobre un cos, Base canònica, Base de Gröbner, Binomi, Caminada quàntica, Càlcul diferencial, Càlcul funcional holomorf, Càlcul infinitesimal, Cònica, Cúspide (matemàtiques), Circuit booleà, Classe de complexitat, Codi QR, Coeficient, Coeficient binomial, Computació algebraica, Computador mecànic, Conjectura de Casas-Alvero, Conjunt de Mandelbrot, Conjunt de solucions, Conjunt dens, Connexió de Galois, Constant (matemàtiques), Constant matemàtica, ... Ampliar l'índex (267 més) »
Abu-Kàmil Xujà
Abu-Kàmil Xujà ibn Àslam ibn Muhàmmad ibn Xujà al-Hàssib al-Misrí (vers 850 - vers 930), més conegut simplement com a Abu-Kàmil Xujà o com al-Hàssib al-Misrí, literalment «el Calculador Egipci» —en àrab أبو كامل شجاع بن أسلمبن محمد بن شجاع الحاسب المصري, Abū Kāmil Xujāʿ b.
Veure Polinomi і Abu-Kàmil Xujà
Ajust de corba
Ajustament d'una corba sorollosa mitjançant un model de pic asimètric, amb un procés iteratiu (algorisme de Gauss-Newton amb factor d'amortiment variable α). L'ajustament de corbes és el procés de construcció d'una corba, o funció matemàtica, que s'ajusta millor a una sèrie de punts de dades, possiblement subjectes a restriccions.
Veure Polinomi і Ajust de corba
Al-Karají
Abu-Bakr ibn Muhammad ibn al-Hussayn (o al-Hàssan) al-Karají (o al-Karkhí), més conegut simplement com al-Karají (Karaj o Bagdad, 13 d'abril de 953 - ?, 1029), fou un matemàtic àrab de finals del i començaments del.
Veure Polinomi і Al-Karají
Algorisme BKM
Lalgorisme BKM és un algorisme shift-and-add per a la computació de funcions elementals, publicat per primera vegada el 1994 per J.C. Bajard, S. Kla, i J.M. Muller.
Veure Polinomi і Algorisme BKM
Algorisme d'Euclides
L'algorisme d'Euclides és un mètode eficaç per a calcular el màxim comú divisor (mcd) entre dos nombres enters.
Veure Polinomi і Algorisme d'Euclides
Algorisme de multiplicació
Un algorisme de multiplicació és un algorisme (o mètode) per multiplicar dos nombres.
Veure Polinomi і Algorisme de multiplicació
Anàlisi complexa
Lanàlisi complexa és la branca de les matemàtiques que investiga les funcions de nombres complexos, i que es fonamenta en conceptes bàsics de funció, límit, continuïtat, derivada i integral, i és d'una gran utilitat pràctica en moltes branques de la física com per exemple la hidrodinàmica.
Veure Polinomi і Anàlisi complexa
Anàlisi de Fourier
Senyal temporal d'un baix elèctric de la corda La (55 Hz). Transformada de Fourier de la senyal temporal d'un ubaix elèctric de la corda A (55 Hz).L'anàlisi de Fourier revela els components oscil·latoris de senyals i funcions. En matemàtiques, l'anàlisi de Fourier (/ˈfʊrieɪ, -iər/) és l'estudi de la forma com una funció general es pot representar o aproximar a partir de sumes o de funcions trigonomètriques més simples.
Veure Polinomi і Anàlisi de Fourier
Anàlisi numèrica
data.
Veure Polinomi і Anàlisi numèrica
Andreu Puig
Andreu Puig (Vic, – ?) fou matemàtic que va treballar com a professor de matemàtiques a Barcelona.
Veure Polinomi і Andreu Puig
Andrzej Schinzel
, va ser un matemàtic polonès l'objecte del qual d'estudi és principalment la teoria dels nombres, i més particularment la teoria dels polinomis.
Veure Polinomi і Andrzej Schinzel
Anell íntegre
En àlgebra abstracta, un anell íntegre, també anomenat domini íntegre, és un anell no trivial que no té divisors de zero, és a dir, on es compleix que si un producte és zero, per força un dels seus factors ha de ser zero.
Veure Polinomi і Anell íntegre
Anell commutatiu
En teoria d'anells (una branca de l'àlgebra abstracta), un anell commutatiu és un anell (R, +, ·) en què l'operació de multiplicació · és commutativa, és a dir, si per qualsevol a,b\in R, a\cdot b.
Veure Polinomi і Anell commutatiu
Anell de polinomis
En matemàtiques, especialment en el camp de l'àlgebra abstracta, un anell de polinomis o àlgebra de polinomis és un anell (que també és una àlgebra commutativa) format a partir del conjunt de polinomis en una o més variables (o indeterminades) amb coeficients en un altre anell, sovint un cos.
Veure Polinomi і Anell de polinomis
Anell euclidià
Juste de Gand, vers 1474) Un anell euclidià, en matemàtiques i més precisament en àlgebra, en la teoria dels anells, és un tipus particular d'anell commutatiu unitari íntegre.
Veure Polinomi і Anell euclidià
Anell quocient
En matemàtiques, un anell quocient respecte d'un ideal és el conjunt quocient de les classes d'equivalència dels elements tals que la seva resta pertany a l'ideal.
Veure Polinomi і Anell quocient
Aprenentatge aproximadament correcte
En la teoria de l'aprenentatge computacional, probablement l'aprenentatge aproximadament correcte (amb acrònim anglès PAC) és un marc per a l'anàlisi matemàtica de l'aprenentatge automàtic.
Veure Polinomi і Aprenentatge aproximadament correcte
Aritmètica modular
Gauss, llibre fundador de l'aritmètica modular. En matemàtiques, i més concretament en teoria de nombres algebraics, l'aritmètica modular és un conjunt de mètodes que permeten la resolució de problemes sobre els nombres enters.
Veure Polinomi і Aritmètica modular
Arrel d'una funció
Una arrel d'una funció f(x) és un element x del domini d'aquesta funció tal que Per aquesta raó a vegades també s'anomenen zeros de la funció.
Veure Polinomi і Arrel d'una funció
Arrel quadrada de 2
L'arrel quadrada de 2 (la línia dels nombres no està a escala) L'arrel quadrada de 2 (o constant pitagòrica) anotada com \sqrt 2 és definit com l'únic nombre algebraic positiu que, multiplicat per si mateix, dona el nombre 2, altrament dit, √2 × √2.
Veure Polinomi і Arrel quadrada de 2
Éléments de mathématique
Nicolas Bourbaki. Portada del primer volum (''Theorie des ensembles'') de la nova edició dels ''Éléments de matémathique'' (Hermann, 1970). Els Éléments de mathématique (Elements de matemàtica) són un tractat monumental de la ciència matemàtica signat pel col·lectiu N.
Veure Polinomi і Éléments de mathématique
Évariste Galois
Évariste Galois (25 d'octubre de 1811 - 31 de maig de 1832) va ser un matemàtic francès nat a Bourg-la-Reine.
Veure Polinomi і Évariste Galois
Àlgebra
Al-Khwarizmi que va donar nom a l'àlgebra Làlgebra és una de les principals branques de les matemàtiques juntament amb la geometria, l'anàlisi i la teoria de nombres.
Veure Polinomi і Àlgebra
Àlgebra abstracta
grup, un concepte fonamental en àlgebra abstracta. L'àlgebra abstracta és la branca de les matemàtiques que estudia les estructures algebraiques, com ara grups, anells, cossos, mòduls, espais vectorials i àlgebres.
Veure Polinomi і Àlgebra abstracta
Àlgebra associativa
En matemàtiques, una àlgebra associativa és una estructura algebraica A amb les operacions de suma, multiplicació (que s'assumeix que és associativa), i una multiplicació per escalars per elements d'algun cos K. La suma i la multiplicació proporcionen a A l'estructura d'un anell; la suma i la multiplicació per escalars donen a A l'estructura d'un espai vectorial sobre K.
Veure Polinomi і Àlgebra associativa
Àlgebra lineal
L'espai euclidià tridimensional '''R'''3 és un espai vectorial, amb les línies i plans que passen a través de l'origen com a subespais vectorials en '''R'''3. L'àlgebra lineal és la branca de les matemàtiques que tracta l'estudi dels vectors, espais vectorials, transformacions lineals i sistemes d'equacions lineals.
Veure Polinomi і Àlgebra lineal
Àlgebra sobre un cos
En matemàtiques, un àlgebra sobre un cos és un espai vectorial proveït amb un producte vectorial bilineal.
Veure Polinomi і Àlgebra sobre un cos
Base canònica
Una base canònica és la base d'un espai vectorial formada per únicament per vectors de mòdul unitari (base normal) i linealment independents entre ells.
Veure Polinomi і Base canònica
Base de Gröbner
En matemàtiques, i més específicament en computació algebraica, geometria algebraica computacional, i àlgebra commutativa computacional, una base de Gröbner (o base estàndard) és un cas particular de conjunt generador d'un ideal en un anell de polinomis sobre un cos.
Veure Polinomi і Base de Gröbner
Binomi
S'anomena binomi a un polinomi de dos termes.
Veure Polinomi і Binomi
Caminada quàntica
Les caminades quàntiques són anàlegs quàntics de les caminades aleatòries clàssiques.
Veure Polinomi і Caminada quàntica
Càlcul diferencial
El càlcul diferencial és una branca de les matemàtiques que estudia com canvien les funcions quan les seves variables canvien.
Veure Polinomi і Càlcul diferencial
Càlcul funcional holomorf
En matemàtiques, el càlcul funcional holomorf és el càlcul funcional amb funcions holomorfes.
Veure Polinomi і Càlcul funcional holomorf
Càlcul infinitesimal
El càlcul infinitesimal és una branca de les matemàtiques, desenvolupada a partir de l'àlgebra i la geometria, que involucra dos conceptes complementaris: el concepte d'integral (càlcul integral) i el concepte de derivada (càlcul diferencial).
Veure Polinomi і Càlcul infinitesimal
Cònica
hipèrboles (3). Tipus de seccions còniques En matemàtiques, una secció cònica (o simplement cònica) és una corba obtinguda com la intersecció de la superfície d'un con amb un pla.
Veure Polinomi і Cònica
Cúspide (matemàtiques)
Una cúspide ordinària en la corba ''x''3–''y''².
Veure Polinomi і Cúspide (matemàtiques)
Circuit booleà
En teoria de la complexitat, un circuit booleà és un model matemàtic d'un circuit digital.
Veure Polinomi і Circuit booleà
Classe de complexitat
En teoria de complexitat, una classe de complexitat és un conjunt de problemes de decisió de complexitat relacionada.
Veure Polinomi і Classe de complexitat
Codi QR
El codi QR (sigla provinent de l'anglès Quick Response, és a dir resposta ràpida) és un sistema per a emmagatzemar informació que consta d'una matriu de punts quadrada destinada a ser llegida per un dispositiu intel·ligent, sovint un telèfon mòbil.
Veure Polinomi і Codi QR
Coeficient
En matemàtiques, un coeficient és un factor constant que multiplica determinat objecte.
Veure Polinomi і Coeficient
Coeficient binomial
En matemàtiques, un coeficient binomial és qualsevol dels coeficients dels termes del polinomi que resulta de desenvolupar el binomi de Newton, és a dir del desenvolupament de (x+y)^n.
Veure Polinomi і Coeficient binomial
Computació algebraica
En matemàtiques i ciències de la computació, la computació algebraica, també anomenada computació simbòlica, és una disciplina científica que es dedica a l'estudi i desenvolupament d'algorismes i programari per a la manipulació d'expressions matemàtiques i altres objectes matemàtics.
Veure Polinomi і Computació algebraica
Computador mecànic
Harwell Dekatron Un computador mecànic és un computador construït a partir de components mecànics com palanques i engranatges en lloc de components electrònics.
Veure Polinomi і Computador mecànic
Conjectura de Casas-Alvero
Eduard Casas-Alvero en una conferència sobre la conjectura que porta el seu nom. En matemàtiques, la Conjectura de Casas-Alvero és una conjectura en el camp de l'àlgebra de polinomis.
Veure Polinomi і Conjectura de Casas-Alvero
Conjunt de Mandelbrot
184x184px La naturalesa fractal del conjunt de Mandelbrot es manifesta en ser ampliat indefinidament. En matemàtiques, es defineix el conjunt de Mandelbrot M com el lloc geomètric de connexitat de la família uniparamètrica de polinomis quadràtics següent: \_.
Veure Polinomi і Conjunt de Mandelbrot
Conjunt de solucions
En matemàtiques, un conjunt de solucions és el conjunt de valors que satisfan un conjunt d'equacions o inequacions donat.
Veure Polinomi і Conjunt de solucions
Conjunt dens
Sigui (X,\mathcal) un espai topològic; A\subset X és un conjunt dens a X\; si i només si \bar A.
Veure Polinomi і Conjunt dens
Connexió de Galois
En matemàtica, especialment en la teoria de l'ordre, una connexió de Galois és una correspondència particular entre dos conjunts parcialment ordenats (abreujat "Poset" en anglès).
Veure Polinomi і Connexió de Galois
Constant (matemàtiques)
1.
Veure Polinomi і Constant (matemàtiques)
Constant matemàtica
Una constant matemàtica és una quantitat que per definició no canvia mai el seu valor, en oposició a les variables matemàtiques.
Veure Polinomi і Constant matemàtica
Construcció amb regle i compàs
Creació d'un hexàgon regular amb regle i compàsConstrucció d'un pentàgon regular La construcció amb regle i compàs correspon a la construcció de longituds i angles emprant només un regle i un compàs.
Veure Polinomi і Construcció amb regle i compàs
Construcció de les taules trigonomètriques
En matemàtiques, les taules de valors de les funcions trigonomètriques són útils en diverses àrees.
Veure Polinomi і Construcció de les taules trigonomètriques
Control de redundància cíclica
El CRC és un tipus de checksum basat en un codi cíclic.
Veure Polinomi і Control de redundància cíclica
Corba algebraica
En geometria algebraica, una corba algebraica és una varietat algebraica de dimensió 1.
Veure Polinomi і Corba algebraica
Corba hiperel·líptica
Una '''corba hiperel·líptica''' amb l'equació y.
Veure Polinomi і Corba hiperel·líptica
Cos (matemàtiques)
nombres construïbles. En l'àlgebra abstracta, un cos és un sistema algebraic en què és possible efectuar la suma, resta, multiplicació i divisió (llevat de la divisió per 0), i en la qual se satisfan certes lleis.
Veure Polinomi і Cos (matemàtiques)
Cos algebraicament tancat
En àlgebra abstracta, un cos algebraicament tancat F és un cos que conté una arrel per qualsevol polinomi no-constant de F, l'anell de polinomis en la variable x a coeficients en F.
Veure Polinomi і Cos algebraicament tancat
Cos de descomposició
En matemàtiques i més precisament en àlgebra en la teoria de Galois, el cos de descomposició d'un polinomi P(X) és l'extensió de cos més petita que conté totes les arrels de P(X).
Veure Polinomi і Cos de descomposició
Cos de ruptura
En Matemàtiques i més precisament en àlgebra en el marc de la teoria de Galois un cos de ruptura d'un polinomi irréductible P(X) amb coeficients en un cos K és una Extensió algebraica mínima de K que conté almenys una arrel del polinomi.
Veure Polinomi і Cos de ruptura
Cos dels nombres algebraics
En matemàtiques, i més en particular en teoria de cossos, un cos de nombres algebraics (o simplement cos de nombres) és una extensió de cos K del cos dels nombres racionals tals que l'extensió K / \mathbb té grau finit (i per tant és una extensió de cos algebraica).
Veure Polinomi і Cos dels nombres algebraics
COVID-19
La COVID-19 (o covid-19), també coneguda com a malaltia respiratòria causada per SARS-CoV-2, és una malaltia infecciosa causada pel SARS-CoV-2, un virus estretament relacionat amb el SARS-CoV però amb una capacitat de disseminació mundial molt més alta que la pandèmia que aquest provocà entre els anys 2002 i 2003.
Veure Polinomi і COVID-19
Demostració de l'últim teorema de Fermat
En matemàtiques, més concretament en aritmètica modular, el darrer teorema de Fermat tracta de les arrels de l'equació diofàntica següent, amb x, y i z desconeguts:n \in\N\quad x^n + y^n.
Veure Polinomi і Demostració de l'últim teorema de Fermat
Derivació automàtica
En matemàtiques i en àlgebra computacional, la derivació automàtica, de vegades anomenada de forma alternativa derivació algorísmica, és un mètode d'avaluar numèricament la derivada d'una funció en un punt fent servir un programa d'ordinador.
Veure Polinomi і Derivació automàtica
Derivada
pendent de la recta que és tangent a la corba. La recta de color vermell és sempre tangent a la corba blava; el seu pendent és la derivada. En càlcul infinitesimal, la derivada és una mesura de com canvia una funció en modificar el valor de les seves variables.
Veure Polinomi і Derivada
Desigualtat de Jackson
En la teoria d'aproximació, la desigualtat de Jackson és una desigualtat que limita el valor de la millor aproximació de la funció per polinomis algebraics o polinomis trigonomètrics en termes del mòdul de continuïtat o mòdul de suavitat de la funció o de les seves derivades.
Veure Polinomi і Desigualtat de Jackson
Desigualtat de Laguerre-Samuelson
La desigualtat de Laguerre–Samuelson dona fites per a les arrels de polinomis que tenen totes les arrels reals.
Veure Polinomi і Desigualtat de Laguerre-Samuelson
Determinant (matemàtiques)
L'àrea del paral·lelogram és el valor absolut del determinant de la matriu formada pels vectors que representen els costats del paral·lelogram. En matemàtiques, el determinant és una eina molt potent en nombrosos dominis (estudi d'endomorfismes, recerca de valors propis, càlcul diferencial).
Veure Polinomi і Determinant (matemàtiques)
Determinant de Hurwitz
En matemàtiques, els determinants de Hurwitz, introduïts pel matemàtic alemany Adolf Hurwitz el 1895, són una sèrie de determinants que s'utilitzen per donar un criteri a totes les arrels d'un polinomi perquè tinguin una part real negativa.
Veure Polinomi і Determinant de Hurwitz
Dimensió d'un espai vectorial
En matemàtiques, la dimensió d'un espai vectorial E és el cardinal (és a dir el nombre de vectors) de tota base d'E (és a dir tot conjunt de vectors tal que qualsevol vector de l'espai es pot expressar de forma única com la suma dels vectors de la base multiplicats cada un per una constant diferent).
Veure Polinomi і Dimensió d'un espai vectorial
Dimensió de Vapnik–Chervonenkis
Diagrama de classificació binària. En la teoria de Vapnik–Chervonenkis, la dimensió de Vapnik–Chervonenkis (VC) és una mesura de la capacitat (complexitat, poder expressiu, riquesa o flexibilitat) d'un conjunt de funcions que es poden aprendre mitjançant un algorisme de classificació binària estadística.
Veure Polinomi і Dimensió de Vapnik–Chervonenkis
Discriminant
En àlgebra, el discriminant d'un polinomi amb coeficients reals o complexos és una expressió dels coeficients del polinomi.
Veure Polinomi і Discriminant
Distribució (matemàtiques)
En anàlisi matemàtica, les distribucions (o funcions generalitzades) són objectes que generalitzen funcions.
Veure Polinomi і Distribució (matemàtiques)
Divisió euclidiana
17 es divideix en 3 grups de 5, amb 2 com a romanent. Aquí, el dividend és 17, el divisor és 5, el quocient és 3, i el residu és 2 (que és estrictament més petit que el divisor 5), o més simbòlicament, 17.
Veure Polinomi і Divisió euclidiana
Divisió llarga polinòmica
En àlgebra, la divisió llarga polinòmica és un algoritme per dividir un polinomi entre un altre polinomi del mateix grau o un de més baix, una versió generalitzada de la tècnica aritmètica normal, anomenada divisió llarga.
Veure Polinomi і Divisió llarga polinòmica
Edmond Laguerre
Edmond Nicolas Laguerre (Bar-le-Duc, 9 d'abril de 1834 – Bar-le-Duc, 14 d'agost de 1886) fou un matemàtic francès, membre de l'Acadèmia Francesa (1885).
Veure Polinomi і Edmond Laguerre
Element algebraic
Un element algebraic sobre un cert cos matemàtic és un element d'un conjunt que conté a aquest cos matemàtic i que construïble a partir de certes operacions algebraiques relacionades amb els polinomis sobre el cos original.
Veure Polinomi і Element algebraic
Element primitiu
En matemàtiques, un element primitiu d'una extensió de cossos L/K és un element ζ de L tal que o en altres paraules, L està generat per ζ sobre K. Això significa que tot element de L pot ser escrit com un quocient de dos polinomis en ζ amb coeficients en K.
Veure Polinomi і Element primitiu
Empaquetament de cercles en un cercle
Lempaquetament de cercles en un cercle és un problema d’empaquetament bidimensional amb l’objectiu d’empaquetar un determinat nombre de cercles iguals dins d’un cercle unitat.
Veure Polinomi і Empaquetament de cercles en un cercle
Enfosquiment vers el limbe
Imatge del Sol. L'enfosquiment vers el limbe és l'efecte d'aparent disminució de la intensitat de la llum en les vores del disc solar. En astronomia, l'enfosquiment vers el limbe (limb darkening, en anglès) és l'efecte d'aparent disminució de la intensitat de la llum en la vora d'un estel.
Veure Polinomi і Enfosquiment vers el limbe
Enter de Gauss
Carl Friedrich Gauß En matemàtiques, i més precisament en teoria de nombres algebraics, un enter de Gauss és un element de l'anell dels enters quadràtics de l'extensió quadràtica dels racionals de Gauss.
Veure Polinomi і Enter de Gauss
Equació
date.
Veure Polinomi і Equació
Equació de Böttcher
Lequació de Böttcher és l'equació funcional on.
Veure Polinomi і Equació de Böttcher
Equació de cinquè grau
punts crítics. En matemàtiques, una equació de cinquè grau, també coneguda com a equació quíntica és una equació polinòmica de grau cinc.
Veure Polinomi і Equació de cinquè grau
Equació de segon grau
Equació quadràtica. 293x293px Una equació de segon grau, anomenada també equació quadràtica, és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que la integren és 2.
Veure Polinomi і Equació de segon grau
Equació de sisè grau
punts crítics. En matemàtiques, una equació de sisè grau és una equació polinòmica de grau sis.
Veure Polinomi і Equació de sisè grau
Equació de vuitè grau
punts crítics En matemàtiques, una equació de vuitè grau és l'equació de la forma Una funció de vuitè grau és una funció de la forma on \quad a \neq 0.
Veure Polinomi і Equació de vuitè grau
Equació lineal
Dues gràfiques d'equacions lineals amb dues variables En matemàtiques, una equació lineal és una equació que pot presentar-se en la forma on x_1, \ldots, x_n són les variables (o incògnites), i b, a_1, \ldots, a_n són els coeficients, que sovint són nombres reals.
Veure Polinomi і Equació lineal
Equació no algebraica
Una equació no algebraica és una funció analítica que no satisfà una equació polinòmica, per contrast a una funció algebraica.
Veure Polinomi і Equació no algebraica
Equació polinòmica
Una equació polinòmica és un tipus d'equació en la qual les expressions matemàtiques que conformen l'equació són únicament polinomis de les variables incògnita que hi intervenen.
Veure Polinomi і Equació polinòmica
Equacions en diferències
En matemàtiques, una relació de recurrència és una equació que defineix recursivament una successió o una matriu multidimensional de valors, un cop es donen un o més termes inicials; cada terme següent de la seqüència o matriu es defineix com una funció dels termes anteriors.
Veure Polinomi і Equacions en diferències
Equilibri de Hardy-Weinberg
'''Principi Hardy-Weinberg''' per a dos al·lels: l'eix horitzontal mostra la dues freqüències d'al·lels ''p'' i ''q'', l'eix vertical mostra les freqüències de genotips i els tres genotips possibles són representats per les diferents línies.
Veure Polinomi і Equilibri de Hardy-Weinberg
Ernst Steinitz
Làpida d'Ernst Steinitz en un cementiri jueu de Breslau. Ernst Steinitz (Laurahütte, 13 de juny de 1871 − Kiel, 29 de setembre 1928) fou un matemàtic alemany.
Veure Polinomi і Ernst Steinitz
Espai euclidià
Un espai euclidià és un espai vectorial normat de dimensió finita, en què la norma és heretada d'un producte escalar.
Veure Polinomi і Espai euclidià
Espai vectorial
'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.
Veure Polinomi і Espai vectorial
Espiral de Sacks
Espiral de Sacks. L'espiral de Sacks, proposada per Robert Sacks el 1994, és una variant de l'espiral d'Ulam.
Veure Polinomi і Espiral de Sacks
Esquema de Shamir
Adi Shamir, desenvolupador del sistema de compartició de secrets que porta el seu nom. Un esquema de Shamir, és un algorisme criptogràfic.
Veure Polinomi і Esquema de Shamir
Estabilitat marginal
En la teoria dels sistemes dinàmics i la teoria del control, un sistema lineal invariant en el temps és marginalment estable si no és ni asimptòticament estable ni inestable.
Veure Polinomi і Estabilitat marginal
Explosió combinatòria
Si es fan servir línies separades de comunicació, per quatre organitzacions calen sis canals Una explosió combinatòria, en administració i computació, és l'augment ràpidament accelerat de línies de comunicació a mesura que més organitzacions s'afegeixen en un procés.
Veure Polinomi і Explosió combinatòria
EXPSPACE
En teoria de la complexitat, la classe de complexita EXPSPACE és el conjunt dels problemes de decisió que poden ser resolts amb una màquina de Turing determinista en espai O(2p(n)), on p(n) és una funció polinomial sobre n. D'acord amb el teorema de Savitch, aquesta classe és igual a la que considera màquines de Turing no deterministes.
Veure Polinomi і EXPSPACE
EXPTIME
En teoria de la complexitat, la classe de complexitat EXPTIME és el conjunt dels problemes de decisió que poden ser resolts amb una màquina de Turing determinista en temps O(2p(n)), on p(n) és una funció polinomial sobre n. En termes de DTIME es té Es coneix que i pel teorema de la jerarquia temporal: de manera que almenys una de les inclusions de la primera línia ha de ser estricta (es creu que totes ho son).
Veure Polinomi і EXPTIME
Extensió algebraica
En matemàtiques, concretament en àlgebra abstracta, una extensió algebraica és una extensió de cossos L/K a la qual cada element del cos més gran L és algebraic sobre el cos K, és a dir, cada element de L és una arrel d'algun polinomi de grau distint de zero amb coeficients en K.
Veure Polinomi і Extensió algebraica
Factorial
En matemàtiques, el factorial d'un enter no negatiu n, denotat per n! (en alguns llibres antics es pot trobar denotat per \beginn\\ \hline\end), és el producte de tots els nombres enters positius inferiors o iguals a n. Per exemple, El valor de 0! és 1, d'acord amb la convenció d'un producte buit.
Veure Polinomi і Factorial
Factorització
En matemàtiques, la factorització o descomposició en producte de factors és el procés de descompondre un objecte, per exemple un nombre enter, un polinomi, o una matriu en el producte d'altres objectes anomenats factors, que en multiplicar-los tots junts donen l'objecte original.
Veure Polinomi і Factorització
Factorització dels polinomis
La factorització d'un polinomi consisteix a escriure'l com a producte de polinomis.
Veure Polinomi і Factorització dels polinomis
Fórmula de Faulhaber
En matemàtiques, la fórmula de Faulhaber, en honor de Johann Faulhaber, expressa la suma de les potències dels primers n nombres naturals com un polinomi en n de grau (p+1), els coeficients dels quals es construeixen a partir dels nombres de Bernoulli.
Veure Polinomi і Fórmula de Faulhaber
Fórmula del residu de Bott
En matemàtiques, la fórmula del residu de Bott, introduïda per Bott (1967), descriu una suma sobre els punts fixos d'un camp vectorial holomòrfic d'una varietat complexa compacta.
Veure Polinomi і Fórmula del residu de Bott
Fórmules de Viète
En matemàtiques, més específicament en àlgebra, les fórmules de Viète, anomenades així en honor de François Viète, són fórmules que relacionen les arrels d'un polinomi amb els seus coeficients.
Veure Polinomi і Fórmules de Viète
Ferdinand von Lindemann
fou un matemàtic hannoverià, conegut per la demostració que el nombre π és un nombre transcendent, és a dir, que no és zero de cap polinomi amb coeficients racionals.
Veure Polinomi і Ferdinand von Lindemann
Filtre Savitzky–Golay
Animació que mostra l'aplicació de suavitat, passant per les dades d'esquerra a dreta. La línia vermella representa el polinomi local que s'utilitza per ajustar un subconjunt de dades. Els valors suavitzats es mostren com a cercles. Un filtre Savitzky–Golay és un filtre digital que es pot aplicar a un conjunt de punts de dades digitals amb la finalitat de suavitzar les dades, és a dir, augmentar la precisió de les dades sense distorsionar la tendència del senyal.
Veure Polinomi і Filtre Savitzky–Golay
Forma bilineal
Siguin V \, i W \, objectes matemàtics qualsevol, tots dos amb estructura lineal, l'un per l'esquerra i l'altre per la dreta, sobre un altre objecte K amb estructura aritmètica.
Veure Polinomi і Forma bilineal
Forma canònica de Jordan
blocs de Jordan i només tenen diferents de zero els valors de la diagonal (els valors propis) i els que queden immediatament per damunt (aquests valen 1). La resta d'elements de la matriu, fora dels blocs de Jordan, són tots zero (aquí representats amb espais en blanc). La forma canònica de Jordan o forma normal de Jordan és un terme matemàtic utilitzat en àlgebra lineal.
Veure Polinomi і Forma canònica de Jordan
Forma tancada
Es diu que una equació és una solució en forma tancada si resol un problema donat en termes de funcions i operacions matemàtiques triades d'un conjunt limitat i generalment acceptat.
Veure Polinomi і Forma tancada
Frederick Atkinson
, conegut com Derick Atkinson, va ser un matemàtic britànic.
Veure Polinomi і Frederick Atkinson
Funció
parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.
Veure Polinomi і Funció
Funció algebraica
En matemàtiques, una funció algebraica informalment parlant és una funció que satisfà una equació polinòmica els coeficients de la qual són ells mateixos polinomis.
Veure Polinomi і Funció algebraica
Funció cúbica
punts crítics. Aquí la funció és ƒ(x).
Veure Polinomi і Funció cúbica
Funció constant
Gràfiques de funcions constants. La funció constant o funció polinòmica de grau zero és la funció que no depèn de cap variable i la representem en la forma f(x).
Veure Polinomi і Funció constant
Funció de Källén
La funció de Källén, també coneguda com a funció triangle, és una funció polinòmica de tres variables, que apareix en geometria i en física de partícules (on a voltes es denotada pel símbol \lambda).
Veure Polinomi і Funció de Källén
Funció de Lamé
En matemàtiques, una funció de Lamé, o funció harmònica el·lipsoïdal, és una solució de l'equació de Lamé, una equació diferencial ordinària de segon ordre.
Veure Polinomi і Funció de Lamé
Funció entera
En anàlisi complexa, una funció és anomenada entera si és definida sobre tot el pla complex i és holomorfa a cada punt.
Veure Polinomi і Funció entera
Funció exponencial
En sentit ampli, una funció exponencial és qualsevol funció del tipus ax, una potenciació on la base a és qualsevol nombre real positiu i l'exponent x és la variable.
Veure Polinomi і Funció exponencial
Funció gamma múltiple
En matemàtiques, la funció gamma múltiple (\Gamma_N) és una generalització de la funció gamma d'Euler i la funció G-Barnes.
Veure Polinomi і Funció gamma múltiple
Funció holomorfa
f (a sota). Les funcions holomorfes són l'objecte central d'estudi de l'anàlisi complexa; són funcions definides en un subconjunt obert del pla complex \mathbb amb valors a \mathbb que són complexament diferenciables en tots els punts.
Veure Polinomi і Funció holomorfa
Funció implícita
En matemàtiques, es diu funció implícita a la funció que s'ha definit emprant una equació en què es relacionen les variables dependents i independents.
Veure Polinomi і Funció implícita
Funció lineal
Tres funcions geomètriques lineals — la vermella i la blava tenen el mateix pendent (''m''), la vermella i la verda tenen la mateix punt de tall amb l'eix y (''b''). En les matemàtiques, el terme funció lineal pot referir-se a dos conceptes diferents.
Veure Polinomi і Funció lineal
Funció multivaluada
funció, perquè l'element 3 de ''X'' s'associa a dos elements, ''b'' i ''c'', de ''Y''. En matemàtiques, una funció multivaluada és una relació total; és a dir, a cada valor de la variable independent se li associa un o més valors de la variable dependent.
Veure Polinomi і Funció multivaluada
Funció poligamma
En matemàtiques, la funció poligamma d'ordre m, denotada \psi_m (z) o \psi^ (z), és una funció meromorfa sobre els nombres complexos definida com la -èsima derivada logarítmica de la funció gamma: Així,.
Veure Polinomi і Funció poligamma
Funció polilogarítmica
Una funció polilogarítmica en n és un polinomi amb el logaritme de n,Totes les funcions polilogarítmiques dn son per tot exponent ε > 0 (fent servir notació de la o petita), és a dir, qualsevol funció polilogarítmica creix molt més lentament que qualsevol exponent positiu.
Veure Polinomi і Funció polilogarítmica
Funció positiu-real
Les funcions positiu-reals, sovint abreujades com a funció PR o PRF, són una mena de funció matemàtica que va sorgir per primera vegada en la síntesi de xarxes elèctriques.
Veure Polinomi і Funció positiu-real
Funció potencial
En matemàtiques, i més específicament en anàlisi matemàtica, s'anomena funció potencial una funció de la forma on c és una constant i a és una altra constant, dita exponent de la funció potencial.
Veure Polinomi і Funció potencial
Funció racional
Funció racional de grau 2: y.
Veure Polinomi і Funció racional
Funció simètrica
En matemàtiques, el terme funció simètrica pot significar dos conceptes diferents.
Veure Polinomi і Funció simètrica
Funció trigonomètrica
Totes les funcions trigonomètriques d'un angle θ es poden construir geomètricament en termes de la circumferència goniomètrica. En matemàtiques, les funcions trigonomètriques són funcions d'un angle.
Veure Polinomi і Funció trigonomètrica
Funció X i Y de Chandrasekhar
En la radiació atmosfèrica, la funció X i Y de Chandrasekhar apareix com les solucions dels problemes que comporten reflexió difusa i transmissió, introduïda per l'astrofísic indi-americà Subrahmanyan Chandrasekhar.
Veure Polinomi і Funció X i Y de Chandrasekhar
Funció zeta d'Igusa
En matemàtiques, una funció zeta d'Igusa és un tipus de funció generatriu, que compta el nombre de solucions d'una equació, mòdul p, p2, p3, i així successivament.
Veure Polinomi і Funció zeta d'Igusa
Funció zeta d'Ihara
En matemàtiques, la funció zeta d'Ihara és una funció zeta associada a un graf finit.
Veure Polinomi і Funció zeta d'Ihara
Funció zeta de Lefschetz
En matemàtiques, la funció zeta de Lefschetz és una eina utilitzada en topologia periòdica, en la teoria del punt fix, i en sistemes dinàmics.
Veure Polinomi і Funció zeta de Lefschetz
Funció zeta de Matsumoto
En matemàtiques, la funció zeta de Matsumoto és un tipus de funció zeta introduïda per Kohji Matsumoto en 1990.
Veure Polinomi і Funció zeta de Matsumoto
Funció zeta local
En matemàtiques, en la teoria de nombres, la funció zeta local Z(V,s) (de vegades anomenada funció zeta congruent) es defineix com on N_m és el nombre de punts de V definit sobre extensió de cossos de grau m de \mathbf_ de \mathbf_q, i V és una varietat algebraica projectiva n- dimensional no-singular sobre el camp \mathbf_q amb q elements.
Veure Polinomi і Funció zeta local
Garbell sobre el cos de nombres generalitzat
En matemàtiques, el sedàs de cos de nombre general (GNFS) és l'algorisme clàssic més eficient conegut per factoritzar enters més grans de 100 dígits.
Veure Polinomi і Garbell sobre el cos de nombres generalitzat
Geometria algebraica
locus real. La geometria algebraica és una branca de les matemàtiques que combina l'àlgebra abstracta, especialment l'àlgebra commutativa, amb la geometria.
Veure Polinomi і Geometria algebraica
Georg Faber
va ser un matemàtic alemany.
Veure Polinomi і Georg Faber
Germinal Dandelin
Germinal Pierre Dandelin (1794-1847) fou un matemàtic i militar belga.
Veure Polinomi і Germinal Dandelin
Grau
* Grau acadèmic, títol atorgat per una institució educativa després de la finalització reeixida d'un programa d'estudis.
Veure Polinomi і Grau
Grau d'un polinomi
En àlgebra grau d'un polinomi és el grau màxim dels exponents dels monomis que el componen.
Veure Polinomi і Grau d'un polinomi
Grup abelià
Grup abelià (2,2) En una estructura algebraica sobre un conjunt A, en la qual hem definit una operació o llei de composició interna binària " \circ ", diem que presenta estructura (A, \circ) de grup abelià o grup commutatiu respecte a l'operació \circ si...
Veure Polinomi і Grup abelià
Grup abelià finit
Leopold Kronecker (1823-1891) En matemàtiques i més precisament en àlgebra, els grups abelians finits corresponen a una subcategoria de la categoria dels grups.
Veure Polinomi і Grup abelià finit
Grup de Galois
Évariste Galois 1811-1832 En matemàtiques, i més específicament en àlgebra en el marc de la teoria de Galois, el grup de Galois d'una extensió de cos L sobre un cos K és el grup dels automorfismes de cos de L que deixen fix K. El grup de Galois sovint es nota Gal(L/K).
Veure Polinomi і Grup de Galois
Hilary Putnam
Hilary Whitehall Putnam (Chicago, 31 de juliol de 1926 – Arlington, 13 de març de 2016) va ser un dels filòsofs més prolífics i importants de la postguerra.
Veure Polinomi і Hilary Putnam
Ideal (matemàtiques)
Un ideal d'un anell A és un subconjunt I d'elements de A que és tancat respecte a operacions lineals i que compleix una sèrie de condicions que es detallaran a continuació.
Veure Polinomi і Ideal (matemàtiques)
Identitat de Mac Williams
En matemàtiques la identitat de MacWilliams és una aplicació de l'anàlisi harmònica sobre un grup abelià finit, en el cas on el grup és un espai vectorial de dimensió finita sobre un cos finit.
Veure Polinomi і Identitat de Mac Williams
Integració de fraccions racionals
La integració de les funcions racionals (per trobar la seva funció primitiva) es fa descomponent la fracció racional en la suma d'un polinomi més una sèrie de fraccions racionals amb el denominador de grau dos com a màxim i després integrant cada fracció.
Veure Polinomi і Integració de fraccions racionals
Integració de funcions racionals
Una funció racional f(x) és una funció del tipus f(x).
Veure Polinomi і Integració de funcions racionals
Integració numèrica
En càlcul, la integració numèrica consisteix en una família d'algorismes per a calcular el valor numèric d'una integral definida, per extensió, el terme de vegades es fa servir també per a descriure la solució numèrica d'equacions diferencials ordinàries.
Veure Polinomi і Integració numèrica
Integració per parts
En càlcul, la integració per parts és una regla que transforma la integral d'un producte de funcions en una altra integral que s'espera que sigui més senzilla de resoldre.
Veure Polinomi і Integració per parts
Integral de Lebesgue
La integral d'una funció positiva es pot interpretar com l'àrea continguda entre la corba i l'eix x. En matemàtiques, la integral d'una funció no negativa, en el cas més senzill es pot entendre com l'àrea entre el gràfic de la funció i l'eix x.
Veure Polinomi і Integral de Lebesgue
Integral el·líptica
Una integral el·líptica és una integral de la forma: \int\, dx o de forma alternativa com: \int on A, B, C i D són polinomis En x i S és un polinomi de grau 3 o 4.
Veure Polinomi і Integral el·líptica
Integral no elemental
En matemàtiques, una integral no elemental és una integral per a la qual es pot demostrar que no existeix cap fórmula en termes de funcions elementals (és a dir polinomis, funcions trigonomètriques, exponencials, logarítmiques i productes i composicions d'aquestes funcions).
Veure Polinomi і Integral no elemental
Interpolació per splines
En el camp matemàtic de l'anàlisi numèrica la interpolació per splines és una forma d'interpolació on l'interpolant és un tipus especial de funció polinòmica definida a trossos anomenada un spline.
Veure Polinomi і Interpolació per splines
Interpolació polinòmica de Lagrange
En anàlisi numèrica, el polinomi de Lagrange, anomenat així en honor de Joseph-Louis Lagrange, és el polinomi que interpola un conjunt de punts donat en la forma de Lagrange.
Veure Polinomi і Interpolació polinòmica de Lagrange
Interpolació polinòmica de Newton
L'interpolació polinòmica de Newton és un mètode interpolació polinòmica.
Veure Polinomi і Interpolació polinòmica de Newton
Invariant per nusos
Es coneix com a invariant per nusos qualsevol funció f del conjunt de tots els nusos possibles a qualsevol conjunt tal que, siguin K i K dos nusos isòtops (o, alternativament, homeomorfs), es compleixi f(K).
Veure Polinomi і Invariant per nusos
Jerarquia polinòmica
En teoria de la complexitat, la jerarquia polinòmica (de vegades dita jerarquia de temps polinòmic) és una jerarquia de classes de complexitat que generalitza les classes P, NP i co-NP a màquines oracle.
Veure Polinomi і Jerarquia polinòmica
Karl Heinrich Gräffe
Karl Heinrich Gräffe (1799-1873) fou un matemàtic alemany.
Veure Polinomi і Karl Heinrich Gräffe
Lema dels nuclis
En àlgebra lineal, el lema dels nuclis, també anomenat teorema de descomposició dels nuclis, és un resultat sobre reduccions d'endomorfismes.
Veure Polinomi і Lema dels nuclis
Lemniscata polinòmica
x + iy.
Veure Polinomi і Lemniscata polinòmica
Leonard Carlitz
va ser un matemàtic estatunidenc.
Veure Polinomi і Leonard Carlitz
Leonhard Euler
fou un matemàtic i físic suís que va viure a Rússia i al Regne de Prússia durant la major part de la seva vida.
Veure Polinomi і Leonhard Euler
Leopold Gegenbauer
Leopold Bernhard Gegenbauer (1849-1903) va ser un matemàtic austríac, conegut pels seus treballs en àlgebra.
Veure Polinomi і Leopold Gegenbauer
Linear feedback shift register
LFSR significa linear feedback shift register, que es tradueix com: registre de desplaçament amb retroalimentació lineal.
Veure Polinomi і Linear feedback shift register
Llista d'especialitats 12 de la Nomenclatura de la UNESCO
Llista d'especialitats del camp 12 (Matemàtiques) de la Nomenclatura de la UNESCO.
Veure Polinomi і Llista d'especialitats 12 de la Nomenclatura de la UNESCO
Lloc geomètric
En matemàtiques, el lloc geomètric és el conjunt de punts que comparteixen una propietat comuna.
Veure Polinomi і Lloc geomètric
Mapa logístic
El mapa logístic per a 100 generacions de ''x'' (traçades d'esquerra a dreta) amb ''r'' recorrent des de 0 fins a 4 El mapa logístic és una aplicació matemàtica que es feu molt coneguda el 1976 arran d'un article científic del biòleg Robert May, i que fou estudiada més en profunditat pel físic Mitchell Feigenbaum.
Veure Polinomi і Mapa logístic
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Polinomi і Matemàtiques
Matemàtiques a l'islam medieval
segon grau En la història de les matemàtiques, s'entén per matemàtiques a l'islam medieval, matemàtiques àrabs o matemàtiques musulmanes, les contribucions dels matemàtics del món musulmà des de l'inici de l'expansió de l'islam fins a mitjan.
Veure Polinomi і Matemàtiques a l'islam medieval
Matemàtiques i art
Les matemàtiques i l'art estan relacionades de diverses maneres en molts àmbits.
Veure Polinomi і Matemàtiques i art
Matemàtiques i futbol
Matemàtiques i futbol estan relacionats des que el futbol és un joc.
Veure Polinomi і Matemàtiques i futbol
MathCAD
Mathcad és un programa informàtic d'àlgebra computacional similar a Mathematica, distribuït per PTC.
Veure Polinomi і MathCAD
Matriu de Hilbert
En àlgebra lineal, la matriu de Hilbert, introduïda per, és una matriu quadrada que té com a elements fraccions unitàries: Per exemple, a continuació es mostra la matriu de Hilbert 5 × 5: 1 & \frac & \frac & \frac & \frac \\ \frac & \frac & \frac & \frac & \frac \\ \frac & \frac & \frac & \frac & \frac \\ \frac & \frac & \frac & \frac & \frac \\ \frac & \frac & \frac & \frac & \frac \end.
Veure Polinomi і Matriu de Hilbert
Matriu de Hurwitz
En matemàtiques, una matriu de Hurwitz, matriu de Routh-Hurwitz; o matriu d'estabilitat en enginyeria, és una matriu quadrada estructurada en els reals, construïda amb els coeficients d'un polinomi real.
Veure Polinomi і Matriu de Hurwitz
Matriu de Sylvester
En algebra lineal, la ‘’’matriu de Sylvester’’’ de dos polinomis aporta informacions d'ordre aritmètic sobre aquests polinomis.
Veure Polinomi і Matriu de Sylvester
Maxima
El sistema d'àlgebra computacional Maxima és un motor de càlcul simbòlic escrit en llenguatge Lisp publicat sota llicència GNU GPL.
Veure Polinomi і Maxima
Màquina analítica
La màquina analítica de Babbage, tal com es pot apreciar l'Science Museum de Londres.La màquina analítica va ser un disseny d'ordinador mecànic de propòsit general ideat pel matemàtic anglès Charles Babbage.
Veure Polinomi і Màquina analítica
Màquina diferencial
Part de la màquina diferencial de Babbage, a partir de les peces que el seu fill va trobar al seu laboratori després de la seva mort. Rèplica construïda i exposada en el Computer History Museum Una màquina diferencial és una calculadora mecànica realitzada per Charles Babbage, la primera versió al 1822 i la segona i més coneguda entre el 1847-1849.
Veure Polinomi і Màquina diferencial
Mètode de Descartes
El mètode de Descartes és un mètode introduït en 1637 pel matemàtic francès René Descartes en la seva obra La Géométrie, per a la resolució de l'equació de quart grau que, a diferència amb el mètode de Ferrari, tracta de factoritzar l'equació quàrtica reduïda en dos polinomis quadràtics per tal d'arribar a les solucions de l'equació original.
Veure Polinomi і Mètode de Descartes
Mètode dels mínims quadrats
Punts i la seva distància a una funció determinat segons el mètode dels mínims quadrats. Aquí s'ha escollit una funció logística com a model de la corba. El mètode de mínims quadrats és el procediment matemàtic estàndard per a l'ajust de corbes.
Veure Polinomi і Mètode dels mínims quadrats
Mínims quadrats lineals
Mínims quadrats lineals (LLS) és l'aproximació de mínims quadrats de funcions lineals a dades.
Veure Polinomi і Mínims quadrats lineals
Món menut
En anàlisi de xarxes socials, matemàtiques i física, una xarxa de món menut (o xarxa de món petit) és un tipus de xarxa en la qual molts nodes són veïns d'algun altre, però la major part dels nodes poden ser enllaçats des de qualsevol altre mitjançant només alguns pocs passos intermedis entre ells.
Veure Polinomi і Món menut
Mikhail Kravtxuk
va ser un matemàtic soviètic ucraïnès.
Veure Polinomi і Mikhail Kravtxuk
Monomi
S'anomena monomi l'expressió algèbrica resultant de multiplicar diversos termes algèbrics, com ara: Un monomi està format per un nombre (el coeficient) i una o més lletres que representen variables indeterminades elevades a un exponent natural o 0 (la part literal).
Veure Polinomi і Monomi
Monopol magnètic
electrons, sinó que seria una nova partícula elemental. En física de partícules, un monopol magnètic és una partícula elemental hipotètica que és un imant aïllat amb només un pol magnètic (un pol nord sense pol sud o viceversa).
Veure Polinomi і Monopol magnètic
Multinomial
* Teorema multinomial i el coeficient multinomial.
Veure Polinomi і Multinomial
Multiplicació
Propietat commutativa: 3 × 4.
Veure Polinomi і Multiplicació
Multiplicitat
En matemàtiques, la multiplicitat d'un membre d'un multiconjunt és el nombre de vegades que aquest pertany al multiconjunt.
Veure Polinomi і Multiplicitat
Naum Akhiezer
va ser un matemàtic soviétic.
Veure Polinomi і Naum Akhiezer
Navegació autònoma
La navegació és una part fonamental dels robots autònoms mòbils que s'han de desplaçar durant llargs períodes sense un operador humà. La navegació autònoma o robòtica és l'estudi dels sistemes que permeten que un vehicle es desplaçi cap a un objectiu, evitant obstacles automàticament, durant llargs períodes sense cap operador.
Veure Polinomi і Navegació autònoma
NC (Complexitat)
En teoria de la complexitat, la classe de complexitat NC (la Classe d'en Nick o NIck's class) és el conjunt de problemes de decisió que es poden resoldre en un temps polilogarítmic en un computador paral·lel amb un nombre polinòmic de processadors.
Veure Polinomi і NC (Complexitat)
NEXPTIME
En teoria de la complexitat, la classe de complexitat NEXPTIME és el conjunt dels problemes de decisió que poden ser resolts amb una màquina de Turing no determinista en espai O (2p(n)), on p(n) és una funció polinomial sobre n. En termes de NTIME es té També es pot definir NEXPTIME usant màquines de Turing deterministes com a verificadors.
Veure Polinomi і NEXPTIME
Nicolae Abramescu
va ser un matemàtic romanès.
Veure Polinomi і Nicolae Abramescu
Niels Henrik Abel
Niels Henrik Abel (Findö, Noruega, 5 d'agost de 1802 - Froland, Noruega, 6 d'abril de 1829), va ser un matemàtic noruec.
Veure Polinomi і Niels Henrik Abel
Nikolai Iàkovlevitx Sónin
Никола́й Я́ковлевич Со́нин va ser un matemàtic rus, conegut pels seus treballs sobre polinomis ortogonals.
Veure Polinomi і Nikolai Iàkovlevitx Sónin
Nombre
Un nombre (també número, segons l'AVL) és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.
Veure Polinomi і Nombre
Nombre algebraic
En matemàtiques, un nombre algebraic és un nombre real o complex que és arrel d'un polinomi no nul amb coeficients racionals (o equivalentment enters).
Veure Polinomi і Nombre algebraic
Nombre complex
Figura 1: Un nombre complex z.
Veure Polinomi і Nombre complex
Nombre de condició
En l'àmbit de l'anàlisi numèrica, el nombre de condició d'una funció respecte a un argument mesura com canvia el resultat de la funció per un canvi petit en l'argument d'entrada.
Veure Polinomi і Nombre de condició
Nombre de Damköhler
El nombre de Damköhler (Da) és un nombre adimensional utilitzat en la cinètica química per definir les condicions operatives d'una reacció.
Veure Polinomi і Nombre de Damköhler
Nombre figurat
El terme nombre figurat és utilitzat per diferents escriptors per als membres dels diferents conjunts de nombres, generalitzant a partir dels nombres triangulars a diferents formes (nombres rectangulars, o nombres poligonals) i diferents dimensions (nombres polièdrics).
Veure Polinomi і Nombre figurat
Nombre π
En matemàtiques, π és la constant d'Arquimedes, una constant que relaciona el diàmetre de la circumferència amb la longitud del seu perímetre.
Veure Polinomi і Nombre π
Nombre primer
Un nombre primer és un nombre enter superior a 1 que admet exactament dos divisors: 1 i ell mateix.
Veure Polinomi і Nombre primer
Nombre real
En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.
Veure Polinomi і Nombre real
Nombre transcendent
Un nombre transcendent, en matemàtiques, és aquell (real o complex) que no és arrel de cap polinomi (no nul) amb coeficients enters.
Veure Polinomi і Nombre transcendent
Nombres primers de Gauss
Obra que tracta els enters de Gauss 1801. En matemàtiques i més precisament en àlgebra, un nombre primer de Gauss és una noció de teoria algebraica dels nombres relacionada amb els enters de Gauss.
Veure Polinomi і Nombres primers de Gauss
Nombres primers regulars
En matemàtiques, un nombre primer regular és un nombre primer que verifica certa propietar relacionada amb les arrels del polinomi xp-1.
Veure Polinomi і Nombres primers regulars
Olinde Rodrigues
Benjamin Olinde Rodrigues (1795-1851) fou un matemàtic, banquer i reformador social francès.
Veure Polinomi і Olinde Rodrigues
Optimització matemàtica
En matemàtiques, estadística, ciències empíriques, ciències de la computació o economia, l'optimització matemàtica (també dita optimització o programació matemàtica) és la selecció del millor element (respecte d'un criteri determinat) entre un conjunt d'elements disponibles.
Veure Polinomi і Optimització matemàtica
Ordre lexicogràfic
binaris)Quan les ternes (en blau) estan en ordre ''lex'', els vectors (en vermell) estan en ordre ''revlex'', i viceversa. A la dreta, l'anàleg pels ordres ''colex'' i ''revcolex''. En matemàtiques, lordre lexicogràfic (també conegut com a ordre alfabètic o producte lexicogràfic) és una generalització de l'ordre alfabètic que s'aplica a les paraules quan s'analitzen cadascuna de les seves lletres.
Veure Polinomi і Ordre lexicogràfic
P
La P és la setzena lletra de l'alfabet català i tretzena de les consonants.
Veure Polinomi і P
Paolo Ruffini
Paolo Ruffini (Valentano, Laci, 22 de setembre de 1765 – Mòdena, 10 de maig de 1822) fou un metge, matemàtic i filòsof d'origen italià, que va crear el mètode algebraic que porta el seu nom.
Veure Polinomi і Paolo Ruffini
Paràbola
320x320pxUna paràbola és un tipus de corba plana oberta amb un eix de simetria.
Veure Polinomi і Paràbola
Paritat del zero
balança conté zero objectes, repartits en dos grups iguals El nombre zero (0) és parell.
Veure Polinomi і Paritat del zero
Paul Butzer
és un matemàtic i historiador de les matemàtiques alemany, nacionalitzat canadenc.
Veure Polinomi і Paul Butzer
Permutació de Stirling
Construcció d'una permutació de Stirling a partir d'una torre d'Euler d'un arbre pla amb les seves arestes per ordre de construcció En combinatòria, una permutació de Stirling d'ordre k és una permutació del multiconjunt 1, 1, 2, 2,..., k, k (amb dues còpies de cada valor d'1 a k) amb la propietat afegida que, per cada valor i que apareix a la permutació, els valors entre les dues còpies di són més grans que i.
Veure Polinomi і Permutació de Stirling
Petre Sergescu
, conegut a França com Pierre Sergesco, va ser un historiador de les ciències i matemàtic romanès exiliat a França.
Veure Polinomi і Petre Sergescu
Piràmide de Pascal
Els cinc primers nivells de la piràmide de Pascal La piràmide de Pascal és la generalització tridimensional del triangle de Pascal.
Veure Polinomi і Piràmide de Pascal
Plantilla flexible
Corba flexible Una plantilla flexible o flexicorba (també coneguda en català amb la paraula anglesa spline, per la seva relació amb aquest tipus de corbes) és un element llarg i flexible, tradicionalment utilitzat com a utensili de disseny per dibuixar corbes suaus que passen per una sèrie de punts donats (normalmante d'un mateix pla).
Veure Polinomi і Plantilla flexible
Polinomi característic
En àlgebra lineal, el polinomi característic d'una matriu quadrada és un polinomi que és invariant sota la semblança de la matriu i té els valors propis com a arrels.
Veure Polinomi і Polinomi característic
Polinomi d'Alexander
El polinomi d'Alexander (també anomenat polinomi d'Alexander-Conway) és un invariant per nusos en forma de polinomi d'una variable.
Veure Polinomi і Polinomi d'Alexander
Polinomi de Fekete
Arrels del polinomi de Fekete per a p.
Veure Polinomi і Polinomi de Fekete
Polinomi de HOMFLY
En matemàtiques, el polinomi de HOMFLY (conegut també com a polinomi de HOMFLYPT i com a polinomi de Jones generalitzat) és un invariant per nusos en forma de polinomi de dues variables, descobert l'any 1985.
Veure Polinomi і Polinomi de HOMFLY
Polinomi de Laurent
Un polinomi de Laurent és una generalització de la noció de polinomi on es permet que la indeterminada prengui potències negatives.
Veure Polinomi і Polinomi de Laurent
Polinomi de Lommel
Un polinomi de Lommel, denotat com Rm,ν(z), introduït per Eugen von Lommel (1871), és un polinomi en 1/z que donen la relació de recurrència on Jν(z) és una funció de Bessel de primer tipus.
Veure Polinomi і Polinomi de Lommel
Polinomi de Neumann
En matemàtiques, un polinomi de Neumann, introduït per Carl Neumann per al cas especial \alpha.
Veure Polinomi і Polinomi de Neumann
Polinomi de Newton-Gregory
Donats els valors y_0, y_1,..., y_n d'una funció corresponents als (n+1) valors equidistants x_0, x_1,..., x_n de la variable, es busca un polinomi de grau n: P_n.
Veure Polinomi і Polinomi de Newton-Gregory
Polinomi estable
En el context del polinomi característic d'una equació diferencial o d'una equació de diferència, es diu que un polinomi és estable si.
Veure Polinomi і Polinomi estable
Polinomi homogeni
Un polinomi homogeni, també anomenat forma algebraica o senzillament forma, és un polinomi que es pot expressar com a suma de monomis del mateix grau.
Veure Polinomi і Polinomi homogeni
Polinomi irreductible
En teoria d'anells, un polinomi no constant (i per tant no nul) p amb coeficients en un domini íntegre R (és a dir, p \in R) és irreductible si no pot factoritzar-se com producte de polinomis de manera que tots ells tinguen graus menor que deg(p).
Veure Polinomi і Polinomi irreductible
Polinomi mònic
En àlgebra, un polinomi mònic és un polinomi de variable única en què el coeficient principal és igual a 1.
Veure Polinomi і Polinomi mònic
Polinomi minimal
constructibles amb el regle i el compàs. En matemàtiques, el polinomi minimal d'un nombre algebraic és una noció derivada de l'àlgebra lineal, serveix per fonamentar dues teories.
Veure Polinomi і Polinomi minimal
Polinomi primitiu
Un polinomi primitiu pot referir-se a un dels dos següents conceptes.
Veure Polinomi і Polinomi primitiu
Polinomi quadràtic
funció polinòmica quadràtica que passa a tenir dues variables '' x '' i '' i '' En matemàtiques els polinomis quadràtics (o simplement polinomis de segon grau) són aquells polinomis de grau dos.
Veure Polinomi і Polinomi quadràtic
Polinomi separable
En matemàtiques, un polinomi P(X) és separable sobre un cos K si les seves arrels en una clausura algebraica de K són diferents - és a dir P(X) té factors lineals diferents en una extensió de cos prou gran.
Veure Polinomi і Polinomi separable
Polinomis actuaris
En matemàtiques, els polinomis actuaris a(x) són polinomis estudiats per Letterio Toscano donat per la funció generadora.
Veure Polinomi і Polinomis actuaris
Polinomis associats de Legendre
En matemàtiques, els polinomis associats de Legendre són les solucions de l'equació associada de Legendre o, de forma equivalent, on els índexs ℓ i m (els quals són enters) són, respectivament, el grau i l'ordre del polinomi associat de Legendre.
Veure Polinomi і Polinomis associats de Legendre
Polinomis d'Appell generalitzats
En matemàtiques, una successió polinòmica \ té una representació generalitzada d'Appell si la funció generadora per a polinomis adopta una forma determinada: on la funció generadora o kernel K(z,w) es compon de les sèries i i Tenint en compte les qüestions anteriors, no és difícil demostrar que p_n(z) és un polinomi de grau n.
Veure Polinomi і Polinomis d'Appell generalitzats
Polinomis de Narumi
En matemàtiques, els polinomis de Narumi sn(x) són polinomis descrits per S. Narumi i generats per la funció generadora.
Veure Polinomi і Polinomis de Narumi
Polinomis de Zernike
Els primers 21 polinomis de Zernike, ordenats verticalment per grau radial i horitzontalment per grau azimutal En matemàtiques, els polinomis de Zernike són una seqüència de polinomis que són ortogonals en el disc unitat.
Veure Polinomi і Polinomis de Zernike
Posinomi
Un posinomi és una funció de la forma: on totes les variables x_i i coeficients c_k són nombres reals positius, mentre que els exponents a_ són nombres reals.
Veure Polinomi і Posinomi
Problema de Brocard
El problema de Brocard és un problema matemàtic que busca solucions enteres de n i m per l'expressió: on n! denota el factorial.
Veure Polinomi і Problema de Brocard
Processament de senyals
ones electromagnètiques, rebudes i convertides per un altre transductor a la forma final. El processament de senyals (també anomenat tractament de senyals) és un subcamp d’enginyeria elèctrica que se centra a analitzar, modificar i sintetitzar senyals com ara so, imatges i mesures científiques.
Veure Polinomi і Processament de senyals
Producte de Cauchy
En anàlisi matemàtica, el producte de Cauchy és una operació referida a algunes sèries.
Veure Polinomi і Producte de Cauchy
Progressió aritmètica de segon ordre
En matemàtiques, una progressió aritmètica de segon ordre és una successió matemàtica en la qual les diferències de dos termes consecutius conformen una progressió aritmètica.
Veure Polinomi і Progressió aritmètica de segon ordre
Propietat commutativa
Exemple que mostra la commutativitat de la suma: 3 + 2.
Veure Polinomi і Propietat commutativa
PSPACE-complet
En teoria de la complexitat, la classe de complexitat PSPACE-Complet és la classe dels problemes de decisió que es poden resoldre amb un espai de memòria polinòmic respecte la mida de l'entrada i si tot problema que es pot resoldre en espai polinòmic es pot reduir a aquest en un temps polinòmic.
Veure Polinomi і PSPACE-complet
Punt singular d'una varietat algebraica
En l'àmbit matemàtic de la geometria algebraica, un punt singular d'una varietat algebraica V és un punt P tal que, en aquest punt, l'espai tangent a la varietat algebraica no està definit de forma regular.
Veure Polinomi і Punt singular d'una varietat algebraica
QMA (Complexitat)
En teoria de la complexitat, la classe de complexitat QMA (Quantum Merlin Authur) és el conjunt dels problemes de decisió que una resposta SI es pot verificar per un prova quàntica interactiva d'un sol missatge en un temps polinòmic.
Veure Polinomi і QMA (Complexitat)
Quadratura de Gauss
En càlcul numèric, un mètode de quadratura és una aproximació de la integral definida d'una funció, que normalment es calcula com un sumatori ponderat de valors de la funció a determinats punts especificats dins del domini d'integració.
Veure Polinomi і Quadratura de Gauss
Quarta potència (àlgebra)
En aritmètica i àlgebra, la quarta potència d'un número n és el resultat de multiplicar quatre instàncies de n una darrera l'altre.
Veure Polinomi і Quarta potència (àlgebra)
Quàdrica
En matemàtiques, una quàdrica o superfície quàdrica és una hipersuperfície definida en un espai vectorial n-dimensional, pels punts que anul·len un polinomi quadràtic.
Veure Polinomi і Quàdrica
Recurrència lineal amb coeficients constants
En matemàtiques (incloent la combinatòria, l'àlgebra lineal i els sistemes dinàmics), una recurrència lineal amb coeficients constants: cap.
Veure Polinomi і Recurrència lineal amb coeficients constants
Registre de desplaçament
Registre a decalatge SISO o SIPO En electrònica i en informàtica, un registre a decalatge és un registre de mida fixa en el qual els bits es desplacen a cada cop de rellotge (en el cas d'un sistema síncron sobre el rellotge).
Veure Polinomi і Registre de desplaçament
Regla de Ruffini
En matemàtiques, la regla de Ruffini (o mètode de Ruffini) és un procediment que permet dividir de manera eficient un polinomi qualsevol entre un binomi de la forma x-r. També permet verificar si un nombre r és arrel d'un polinomi, i factoritzar-lo en binomis de la forma x-r.
Veure Polinomi і Regla de Ruffini
Regressió polinòmica
En estadística, la regressió polinòmica és una forma d'anàlisi de regressió en la qual la relació entre la variable independent x i la variable dependent y es modela com un polinomi de grau n en x. La regressió polinòmica s'ajusta a una relació no lineal entre el valor de x i la mitjana condicional corresponent de y, denotada E(y|x).
Veure Polinomi і Regressió polinòmica
Relació de congruència
En matemàtiques i en particular en àlgebra abstracta, una relació de congruència o simplement una congruència és una relació d'equivalència que és compatible amb algunes operacions algebraiques.
Veure Polinomi і Relació de congruència
Relació de recurrència
En matemàtica, una relació de recurrència és una equació que defineix una seqüència recursiva; cada terme de la seqüència es defineix com una funció de termes anteriors.
Veure Polinomi і Relació de recurrència
Resta
"5 - 2.
Veure Polinomi і Resta
Samàwal al-Maghribí
Abu-Nasr Samàwal ibn Yahya ibn Abbàs al‐Maghribí (o al‐Andalussí) (Bagdad, vers 1130 - Maragha, vers 1180) va ser un matemàtic, astrònom i metge del, més conegut simplement com a Samàwal o Samàwal al-Maghribí.
Veure Polinomi і Samàwal al-Maghribí
Sèrie de potències enteres
En matemàtiques i particularment en anàlisi matemàtica, una sèrie de potències enteres anomenada també sèrie de potències o sèrie entera és una sèrie matemàtica de funcions de la forma On els coeficients an formen una successió real o complexa.
Veure Polinomi і Sèrie de potències enteres
Sèrie de Taylor
El polinomi de Taylor aproxima una funció en el veïnat d'un punt. A mesura que augmenta el grau del polinomi, millor és l'aproximació. Aquest gràfic mostra la funció sinus (en negre) i els seus polinomis de Taylor de graus 1, 3, 5, 7, 9, 11 i 13. La funció exponencial (en blau) i la suma dels primers ''n''+1 termes de la seva sèrie de Taylor centrada a 0 (en vermell) En matemàtiques, i més específicament en càlcul infinitesimal, la sèrie de Taylor és una representació d'una funció com una suma infinita de termes calculats a partir dels valors de les derivades de la funció en un punt concret.
Veure Polinomi і Sèrie de Taylor
Sèrie formal de potències
En matemàtica, una sèrie formal de potències (de vegades sèrie de potències formal) és una expressió matemàtica que estén les propietats de les sèries de potències en cossos com el dels reals o el dels complexos, permetent donar sentit formal a diverses notacions que tècnicament no tenen rigor.
Veure Polinomi і Sèrie formal de potències
Sèrie telescòpica
En matemàtiques, una sèrie telescòpica és aquella sèrie on les sumes parcials posseeixen un nombre fix de termes després de la seva cancel·lació.
Veure Polinomi і Sèrie telescòpica
Símbol de Legendre
El símbol de Legendre és una notació utilitzada en matemàtiques, en teoria de nombres, en particular en l'àmbit de la Factorització i dels residus quadràtics.
Veure Polinomi і Símbol de Legendre
Símbol de Pochhammer
En matemàtiques, el símbol de Pochhammer és una funció especial usada en combinatòria i en teoria de les funcions hipergeomètriques.
Veure Polinomi і Símbol de Pochhammer
Selecció de models
El cicle d'observació científica. La selecció de models és la tasca de seleccionar un model d'entre diversos candidats en funció del criteri de rendiment per triar-ne el millor.
Veure Polinomi і Selecció de models
Seqüència de longitud màxima
Figura 1: El següent valor del registre ''a''3 en un registre de desplaçament de retroalimentació de longitud 4 està determinat per la suma mòdul-2 d' ''un'' 0 i ''un'' 1. Són seqüències de bits generades mitjançant registres de desplaçament de retroalimentació lineal màxima i s'anomenen així perquè són periòdiques i reprodueixen totes les seqüències binàries (excepte el vector zero) que es poden representar pels registres de desplaçament (és a dir, per als registres de longitud m produeixen un seqüència de longitud 2m−1).
Veure Polinomi і Seqüència de longitud màxima
Shimshon Amitsur
, amb nom de naixement Shimshon Kaplan, va ser un matemàtic israelià.
Veure Polinomi і Shimshon Amitsur
Simetria de translació
Per a funcions invariables translacionals f:\R^2\rightarrow\R és f(A).
Veure Polinomi і Simetria de translació
Simon Stevin
Simon Stevin (Bruges, comtat de Flandes, 1548 – La Haia, comtat d'Holanda, 1620), va ser un matemàtic i enginyer originari de les Disset Províncies.
Veure Polinomi і Simon Stevin
Sistema d'equacions
En matemàtiques, un sistema d'equacions és un conjunt de dues o més equacions amb diverses incògnites que conformen un problema matemàtic consistent en trobar les incògnites que satisfan les equacions.
Veure Polinomi і Sistema d'equacions
Sistema d'equacions lineals
Cada equació d'un sistema d'equacions amb tres variables determina un pla. Resoldre el sistema és trobar els punt d'intersecció de tots els plans. En el sistema representat de la il·lustració determina tres plans (tres equacions) que es tallen en un punt, de manera que el sistema té una única solució (sistema compatible determinat).
Veure Polinomi і Sistema d'equacions lineals
Sistema no lineal
En matemàtiques i ciència, un sistema no lineal és un sistema en què el canvi de la sortida no és proporcional al canvi de l'entrada.
Veure Polinomi і Sistema no lineal
Spline
Un spline quadràtic compost per sis segments polinòmics. Entre el punt 0 i el punt 1 una recta. Entre el punt 1 i el punt 2 una paràbola amb segona derivada.
Veure Polinomi і Spline
Subespai vectorial
En àlgebra lineal, donat un espai vectorial E sobre un cos K, un subespai vectorial de E és una part no buida F de E estable per a les combinacions lineals.
Veure Polinomi і Subespai vectorial
Successió recurrent lineal
En matemàtiques, s'anomena successió recurrent lineal d'ordre p, a tota successió amb valors en un cos K (generalment \mathbb C o \R) definida per a tot no \geq n_0 per la relació de recurrència següent: a_0, a_1, …, a_ sent p escalars fixats de K (a_0 no nuls), per a tot no \geq n_0, es té Tal successió està completament determinada pels valors dels p primers termes de la successió i per la relació de recurrència.
Veure Polinomi і Successió recurrent lineal
Suma
La suma o addició és una operació aritmètica bàsica que permet saber la quantitat total d'elements d'un conjunt com a resultat d'ajuntar tots els elements de dos conjunts inicials.
Veure Polinomi і Suma
Taxa anual equivalent
La taxa anual equivalent o taxa anual efectiva o tipus d'interès anual efectiu (acrònim: TAE) (en anglès: Effective interest rate o bé Effective Annual Rate) és la taxa que mesura quina serà, efectivament, la taxa d'interès d'una inversió o d'un préstec a un any, tenint en compte la capitalització dels interessos i, si escau, les despeses complementàries que el producte financer implica.
Veure Polinomi і Taxa anual equivalent
Temps polinòmic
En teoria de complexitat, temps polinòmic es refereix al temps de computació d'un problema on el temps, m(n), no és major que una funció polinòmica de la mida del problema, n. Donada qualsevol màquina abstracta tindrà una classe de complexitat corresponent als problemes que es poden resoldre en temps polinòmic en dita màquina.
Veure Polinomi і Temps polinòmic
Teorema de Bernstein-Kushnirenko
El teorema de Bernstein-Kushnirenko o teorema de Bernstein-Khovanskii-Kushnirenko (BKK), provat per David Bernstein i Anatoli Kushnirenko el 1975, és un teorema en l'àlgebra.
Veure Polinomi і Teorema de Bernstein-Kushnirenko
Teorema de Cayley-Bacharach
corbes cúbiques planes (el grup de tres rectes vermelles i el grup de tres rectes blaves) es creuen en nou punts. Si una tercera cúbica (color negre) passa per vuit d'aquests nou punts, necessàriament passa pel novè punt El teorema de Cayley-Bacharach és un declaració matemàtica en el camp de la geometria algebraica.
Veure Polinomi і Teorema de Cayley-Bacharach
Teorema de factorització de Weierstrass
En matemàtiques, específicament en l'anàlisi, el teorema de factorització de Weierstrass, anomenat així en honor del matemàtic alemany Karl Weierstrass, afirma que les funcions enteres poden ser representades per un producte infinit, anomenat producte de Weierstrass, que contingui els seus zeros.
Veure Polinomi і Teorema de factorització de Weierstrass
Teorema de Savitch
En teoria de la complexitat, el Teoremoa de Savitch, provat per Walter Savitch el 1970 dona la relació entre complexitats espacials deterministes i no deterministes.
Veure Polinomi і Teorema de Savitch
Teorema de Sturm
El teorema de Sturm permet calcular el nombre d'arrels reals diferents d'una funció polinòmica compreses en un interval donat.
Veure Polinomi і Teorema de Sturm
Teorema de Taylor
En càlcul, el Teorema de Taylor, rep el seu nom del matemàtic britànic Brook Taylor, qui el va enunciar el 1712.
Veure Polinomi і Teorema de Taylor
Teorema fonamental de l'àlgebra
El teorema fonamental de l'àlgebra estableix que un polinomi en una variable, no constant i amb coeficients complexos; té tantes arrels com indica el seu grau, comptant les arrels amb les seves multiplicitats.
Veure Polinomi і Teorema fonamental de l'àlgebra
Teoria d'equacions
Évariste Galois proposa una condició necessària i suficient per saber si una equació polinòmica és resoluble o no per àlgebra. Respon així a una qüestió central de la teoria sense resoldre des de feia mil·lennis. El seu mètode subministra resultats innovadors i és l'origen de noves branques de l'àlgebra, que superen el marc de la teoria d'equacions.
Veure Polinomi і Teoria d'equacions
Teoria de Galois
Évariste Galois (1811–1832) En matemàtiques, la teoria de Galois és un conjunt de resultats que connecten la teoria de cossos amb la teoria de grups.
Veure Polinomi і Teoria de Galois
Teoria de grups
grups de permutacions. En aquest article es desenvoluparà un enfocament tècnic de la teoria de grups, per una introducció planera vegeu: Introducció a la teoria de grups La teoria de grups dins la matemàtica estudia les propietats dels grups, i com classificar-los.
Veure Polinomi і Teoria de grups
Teoria de l'aproximació
En matemàtiques, la teoria de l'aproximació estudia com les funcions poden ser aproximades amb altres funcions més simples, incloent la caracterització quantitativa de l'error introduït.
Veure Polinomi і Teoria de l'aproximació
Teoria de nombres
Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són «fàcils d'entendre per als no matemàtics», però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.
Veure Polinomi і Teoria de nombres
Teoria de nombres algebraics
Portada de la primera edició de Disquisitiones arithmeticae, una de les obres originàries de la teoria de nombres algebraics moderna La teoria dels nombres algebraics és una branca de la teoria de nombres en què el concepte de nombre s'estén al de nombres algebraics, que són les arrels dels polinomis no nuls amb coeficients racionals.
Veure Polinomi і Teoria de nombres algebraics
Terme
* Lingüística.
Veure Polinomi і Terme
Terme independent
En matemàtiques, el terme independent o terme constant és un terme en una expressió algebraica que té un valor que és constant o que no pot canviar, perquè no conté cap variable modificable.
Veure Polinomi і Terme independent
Termoparell
El termoparell o parell termoelèctric és la unió de dos materials conductors amb diferent composició metal·lúrgica.
Veure Polinomi і Termoparell
Thomas Jan Stieltjes
, també anomenat Thomas Joannes Stieltjes, va ser un matemàtic de nacionalitat francesa però nascut a Holanda, conegut, entre altres coses, pels seus treballs en fraccions contínues.
Veure Polinomi і Thomas Jan Stieltjes
Tomàs Bret i Boada
Tomàs Bret i Boada (Castellterçol, 1819-1870) fou un matemàtic i clergue.
Veure Polinomi і Tomàs Bret i Boada
Trajan Lalescu
va ser un matemàtic romanès.
Veure Polinomi і Trajan Lalescu
Transcendència (desambiguació)
Matemàtiques.
Veure Polinomi і Transcendència (desambiguació)
Transformada de Hough
La Transformada de Hough és un algorisme emprat en reconeixement de patrons en imatges que permet trobar certes formes dins d'una imatge.
Veure Polinomi і Transformada de Hough
Trinomi
En l'àlgebra elemental, un trinomi és un polinomi que consta de tres termes o monomis.
Veure Polinomi і Trinomi
Truncament
El truncament en informàtica i matemàtica és l'operació que consisteix en limitar la longitud d'una cadena segons un criteri determinat (per exemple, el manteniment d'una longitud prefixada, correntment la del mot o registre).
Veure Polinomi і Truncament
Unitat imaginària
i''' en el pla complex o pla cartesià. Els nombres reals estan representats per l'eix horitzontal, i els nombres imaginaris purs estan representats per l'eix vertical. La unitat imaginària o nombre imaginari unitari, denotat per, és una solució de l'equació quadràtica x² + 1.
Veure Polinomi і Unitat imaginària
Univariable
En matemàtiques, el terme univariable es refereix a una expressió, equació, funció o polinomi que té només una variable.
Veure Polinomi і Univariable
Valor propi, vector propi i espai propi
imatges els vectors verds. Conserven la mateixa direcció, per tant són vectors propis. El valor propi associat és -1/2 (perquè canvien de sentit i el mòdul és la meitat). En aquest cas particular l'espai propi és l'espai sencer. Figura. 2. En aquesta aplicació lineal el quadre de la Mona Lisa, es transforma de tal manera que els vectors de l'eix vertical central (vector vermell) no ha canviat ni de direcció ni de sentit ni de mòdul, en canvi el vector diagonal (blau) ha canviat de direcció.
Veure Polinomi і Valor propi, vector propi i espai propi
Varietat algebraica
La cúbica torçada és una varietat algebraica projectiva. En matemàtiques, una varietat algebraica és essencialment un conjunt de zeros comuns d'un conjunt de polinomis.
Veure Polinomi і Varietat algebraica
Vector (matemàtiques)
Un vector és qualsevol element d'un espai vectorial i, per extensió, d'un mòdul sobre un anell commutatiu unitari.
Veure Polinomi і Vector (matemàtiques)
Werner Rogosinski
, conegut com a Rogo pels seus amics i col·legues, va ser un matemàtic jueu alemany, emigrat a Gran Bretanya.
Veure Polinomi і Werner Rogosinski
Wolfgang Hahn
va ser un matemàtic alemany.
Veure Polinomi і Wolfgang Hahn
X (desambiguació)
X és la 24a lletra de l'alfabet llatí.
Veure Polinomi і X (desambiguació)
També conegut com Funcions polinòmiques, Funció polinòmica, Multinomi, Polinomis.
, Construcció amb regle i compàs, Construcció de les taules trigonomètriques, Control de redundància cíclica, Corba algebraica, Corba hiperel·líptica, Cos (matemàtiques), Cos algebraicament tancat, Cos de descomposició, Cos de ruptura, Cos dels nombres algebraics, COVID-19, Demostració de l'últim teorema de Fermat, Derivació automàtica, Derivada, Desigualtat de Jackson, Desigualtat de Laguerre-Samuelson, Determinant (matemàtiques), Determinant de Hurwitz, Dimensió d'un espai vectorial, Dimensió de Vapnik–Chervonenkis, Discriminant, Distribució (matemàtiques), Divisió euclidiana, Divisió llarga polinòmica, Edmond Laguerre, Element algebraic, Element primitiu, Empaquetament de cercles en un cercle, Enfosquiment vers el limbe, Enter de Gauss, Equació, Equació de Böttcher, Equació de cinquè grau, Equació de segon grau, Equació de sisè grau, Equació de vuitè grau, Equació lineal, Equació no algebraica, Equació polinòmica, Equacions en diferències, Equilibri de Hardy-Weinberg, Ernst Steinitz, Espai euclidià, Espai vectorial, Espiral de Sacks, Esquema de Shamir, Estabilitat marginal, Explosió combinatòria, EXPSPACE, EXPTIME, Extensió algebraica, Factorial, Factorització, Factorització dels polinomis, Fórmula de Faulhaber, Fórmula del residu de Bott, Fórmules de Viète, Ferdinand von Lindemann, Filtre Savitzky–Golay, Forma bilineal, Forma canònica de Jordan, Forma tancada, Frederick Atkinson, Funció, Funció algebraica, Funció cúbica, Funció constant, Funció de Källén, Funció de Lamé, Funció entera, Funció exponencial, Funció gamma múltiple, Funció holomorfa, Funció implícita, Funció lineal, Funció multivaluada, Funció poligamma, Funció polilogarítmica, Funció positiu-real, Funció potencial, Funció racional, Funció simètrica, Funció trigonomètrica, Funció X i Y de Chandrasekhar, Funció zeta d'Igusa, Funció zeta d'Ihara, Funció zeta de Lefschetz, Funció zeta de Matsumoto, Funció zeta local, Garbell sobre el cos de nombres generalitzat, Geometria algebraica, Georg Faber, Germinal Dandelin, Grau, Grau d'un polinomi, Grup abelià, Grup abelià finit, Grup de Galois, Hilary Putnam, Ideal (matemàtiques), Identitat de Mac Williams, Integració de fraccions racionals, Integració de funcions racionals, Integració numèrica, Integració per parts, Integral de Lebesgue, Integral el·líptica, Integral no elemental, Interpolació per splines, Interpolació polinòmica de Lagrange, Interpolació polinòmica de Newton, Invariant per nusos, Jerarquia polinòmica, Karl Heinrich Gräffe, Lema dels nuclis, Lemniscata polinòmica, Leonard Carlitz, Leonhard Euler, Leopold Gegenbauer, Linear feedback shift register, Llista d'especialitats 12 de la Nomenclatura de la UNESCO, Lloc geomètric, Mapa logístic, Matemàtiques, Matemàtiques a l'islam medieval, Matemàtiques i art, Matemàtiques i futbol, MathCAD, Matriu de Hilbert, Matriu de Hurwitz, Matriu de Sylvester, Maxima, Màquina analítica, Màquina diferencial, Mètode de Descartes, Mètode dels mínims quadrats, Mínims quadrats lineals, Món menut, Mikhail Kravtxuk, Monomi, Monopol magnètic, Multinomial, Multiplicació, Multiplicitat, Naum Akhiezer, Navegació autònoma, NC (Complexitat), NEXPTIME, Nicolae Abramescu, Niels Henrik Abel, Nikolai Iàkovlevitx Sónin, Nombre, Nombre algebraic, Nombre complex, Nombre de condició, Nombre de Damköhler, Nombre figurat, Nombre π, Nombre primer, Nombre real, Nombre transcendent, Nombres primers de Gauss, Nombres primers regulars, Olinde Rodrigues, Optimització matemàtica, Ordre lexicogràfic, P, Paolo Ruffini, Paràbola, Paritat del zero, Paul Butzer, Permutació de Stirling, Petre Sergescu, Piràmide de Pascal, Plantilla flexible, Polinomi característic, Polinomi d'Alexander, Polinomi de Fekete, Polinomi de HOMFLY, Polinomi de Laurent, Polinomi de Lommel, Polinomi de Neumann, Polinomi de Newton-Gregory, Polinomi estable, Polinomi homogeni, Polinomi irreductible, Polinomi mònic, Polinomi minimal, Polinomi primitiu, Polinomi quadràtic, Polinomi separable, Polinomis actuaris, Polinomis associats de Legendre, Polinomis d'Appell generalitzats, Polinomis de Narumi, Polinomis de Zernike, Posinomi, Problema de Brocard, Processament de senyals, Producte de Cauchy, Progressió aritmètica de segon ordre, Propietat commutativa, PSPACE-complet, Punt singular d'una varietat algebraica, QMA (Complexitat), Quadratura de Gauss, Quarta potència (àlgebra), Quàdrica, Recurrència lineal amb coeficients constants, Registre de desplaçament, Regla de Ruffini, Regressió polinòmica, Relació de congruència, Relació de recurrència, Resta, Samàwal al-Maghribí, Sèrie de potències enteres, Sèrie de Taylor, Sèrie formal de potències, Sèrie telescòpica, Símbol de Legendre, Símbol de Pochhammer, Selecció de models, Seqüència de longitud màxima, Shimshon Amitsur, Simetria de translació, Simon Stevin, Sistema d'equacions, Sistema d'equacions lineals, Sistema no lineal, Spline, Subespai vectorial, Successió recurrent lineal, Suma, Taxa anual equivalent, Temps polinòmic, Teorema de Bernstein-Kushnirenko, Teorema de Cayley-Bacharach, Teorema de factorització de Weierstrass, Teorema de Savitch, Teorema de Sturm, Teorema de Taylor, Teorema fonamental de l'àlgebra, Teoria d'equacions, Teoria de Galois, Teoria de grups, Teoria de l'aproximació, Teoria de nombres, Teoria de nombres algebraics, Terme, Terme independent, Termoparell, Thomas Jan Stieltjes, Tomàs Bret i Boada, Trajan Lalescu, Transcendència (desambiguació), Transformada de Hough, Trinomi, Truncament, Unitat imaginària, Univariable, Valor propi, vector propi i espai propi, Varietat algebraica, Vector (matemàtiques), Werner Rogosinski, Wolfgang Hahn, X (desambiguació).