Taula de continguts
47 les relacions: Acadèmia Prussiana de les Ciències, Aryabhata, Astronomische Nachrichten, August Beer, Cinquè postulat d'Euclides, Colorímetre, Constant Omega, Cronologia de la química, Equació, Funció hiperbòlica, Funció W de Lambert, Geometria hiperbòlica, Georg Simon Klügel, Giovanni Girolamo Saccheri, Grup simple, Història de la cartografia, Johann Bernoulli III, John Playfair, Lambert, Literatura alsaciana, Llei de Lambert, Llei de Lambert-Beer, Llista d'astrònoms, Llista de cràters de la Lluna: L-N, Llista de cràters de Mart: H-N, Llista de persones amb cràters de la Lluna anomenats en el seu honor, Matemàtiques a l'islam medieval, Matemàtiques i art, Mülhausen, Nombre, Nombre irracional, Nombre π, Observatori de Berlín, Paritat del zero, Paul Stäckel, Projecció cartogràfica, Projecció cònica conforme de Lambert, Quadratura del cercle, Rellotge horitzontal, Sèrie de Lambert, Triangle hiperbòlic, Trinomi, Vitale Giordano, Zero absolut, (187) Lamberta, 1728, 1777.
Acadèmia Prussiana de les Ciències
L'Acadèmia Prussiana de les Ciències (Preußische Akademie der Wissenschaften) va ser una acadèmia fundada a Berlín l'11 de juliol del 1700, quatre anys després de la fundació de l'Akademie der Künste o "Acadèmia de les Arts".
Veure Johann Heinrich Lambert і Acadèmia Prussiana de les Ciències
Aryabhata
Aryabhata va ser un matemàtic i astrònom indi, del segle V dC.
Veure Johann Heinrich Lambert і Aryabhata
Astronomische Nachrichten
Astronomische Nachrichten (Notes d'astronomia), és una de les primeres revistes internacionals en el camp de l'astronomia, va ser fundada el 1821 per l'astrònom alemany Heinrich Christian Schumacher.
Veure Johann Heinrich Lambert і Astronomische Nachrichten
August Beer
August Beer (1825 – 1863) fou un físic, químic i matemàtic alemany.
Veure Johann Heinrich Lambert і August Beer
Cinquè postulat d'Euclides
'''Cinquè postulat d'Euclides''': Les rectes, en perllongar-se s'intersequen. El postulat de les paral·leles o cinquè postulat d'Euclides en geometria, apareix al llibre d'aquest matemàtic grec, Els Elements (300 aC) La geometria euclidiana és l'estudi de la geometria que satisfà tots els axiomes d'Euclides, incloent el cinquè postulat La geometria que és independent del V postulat (és a dir, que assumeix els altres quatre primers) és coneguda com la geometria absoluta.
Veure Johann Heinrich Lambert і Cinquè postulat d'Euclides
Colorímetre
El colorímetre és un aparell inventat per Jan Szczepanik que és utilitzat en colorimetria.
Veure Johann Heinrich Lambert і Colorímetre
Constant Omega
En matemàtiques, la constant Omega, anotada Ω, és una constant definida per: \Omega\,e^.
Veure Johann Heinrich Lambert і Constant Omega
Cronologia de la química
teoria atòmica. La cronologia de la química és un llistat d'obres, descobriments, idees, invents i experiments importants que han canviat l'enteniment de la humanitat sobre la ciència en el camp de la química.
Veure Johann Heinrich Lambert і Cronologia de la química
Equació
date.
Veure Johann Heinrich Lambert і Equació
Funció hiperbòlica
versió animada amb la comparació amb les funcions trigonomètriques (circulars).) En matemàtiques, les funcions hiperbòliques són unes funcions amb unes propietats anàlogues a les de les funcions trigonomètriques (o circulars).
Veure Johann Heinrich Lambert і Funció hiperbòlica
Funció W de Lambert
Les dues branques de la funció W de Lambert: la principal en blau i la secundària en vermell. En matemàtiques, i concretament en anàlisi matemàtica, la Funció W de Lambert (també anomenada funció Omega) és la solució de l'equació: En el interval.
Veure Johann Heinrich Lambert і Funció W de Lambert
Geometria hiperbòlica
La geometria hiperbòlica (o Lobatxevskiana) és un model de geometria que satisfà només els quatre primers postulats de la geometria euclidiana.
Veure Johann Heinrich Lambert і Geometria hiperbòlica
Georg Simon Klügel
Georg Simon Klügel fou un matemàtic alemany del.
Veure Johann Heinrich Lambert і Georg Simon Klügel
Giovanni Girolamo Saccheri
Giovanni Girolamo Saccheri va ser un matemàtic jesuïta italià conegut per ser un dels precursors de la geometria no euclidiana.
Veure Johann Heinrich Lambert і Giovanni Girolamo Saccheri
Grup simple
Un grup simple és un grup sense cap subgrup autoconjugat.
Veure Johann Heinrich Lambert і Grup simple
Història de la cartografia
XIII)Una carta nàutica de la Mar Mediterrània del segle XIV La història de la cartografia té els seus orígens en el neolític.
Veure Johann Heinrich Lambert і Història de la cartografia
Johann Bernoulli III
Johann Bernoulli III va ser un matemàtic suís del.
Veure Johann Heinrich Lambert і Johann Bernoulli III
John Playfair
John Playfair fou un científic escocès del, germà de William Playfair.
Veure Johann Heinrich Lambert і John Playfair
Lambert
* Toponímia.
Veure Johann Heinrich Lambert і Lambert
Literatura alsaciana
Literatura alsaciana és la literatura feta a Alsàcia, regió de França amb influència germànica, que ha estat feta en alsacià, francès o alemany estàndard.
Veure Johann Heinrich Lambert і Literatura alsaciana
Llei de Lambert
En física, la llei de Lambert tracta sobre la il·luminància d'una superfície situada a una certa distància d'una font de llum.
Veure Johann Heinrich Lambert і Llei de Lambert
Llei de Lambert-Beer
En òptica, la llei de Beer-Lambert, també coneguda com a llei de Beer o llei de Beer-Lambert-Bouguer és una relació empírica que relaciona l'absorció de llum amb les propietats del material travessat.
Veure Johann Heinrich Lambert і Llei de Lambert-Beer
Llista d'astrònoms
Un astrònom o astrofísic és un científic on l'àrea d'investigació i estudi és l'astronomia o astrofísica.
Veure Johann Heinrich Lambert і Llista d'astrònoms
Llista de cràters de la Lluna: L-N
Llista de cràters de la Lluna (L-N) amb noms aprovats a la ''Gazetteer of Planetary Nomenclature'' mantinguda per la Unió Astronòmica Internacional, on s'inclou el diàmetre del cràter i l'epònim amb el qual es nomena el cràter.
Veure Johann Heinrich Lambert і Llista de cràters de la Lluna: L-N
Llista de cràters de Mart: H-N
Llista de cràters de Mart (H-N) amb noms aprovats a la ''Gazetteer of Planetary Nomenclature'' mantinguda per la Unió Astronòmica Internacional, on s'inclou el diàmetre del cràter i l'epònim amb el qual es nomena el cràter.
Veure Johann Heinrich Lambert і Llista de cràters de Mart: H-N
Llista de persones amb cràters de la Lluna anomenats en el seu honor
A continuació es mostra una llista de persones que es van donar els seus noms a cràters de la Lluna. La llista de noms aprovats al Gazetteer of Planetary Nomenclature mantingut per la Unió Astronòmica Internacional inclou la persona a qui es fa referència al cràter.
Veure Johann Heinrich Lambert і Llista de persones amb cràters de la Lluna anomenats en el seu honor
Matemàtiques a l'islam medieval
segon grau En la història de les matemàtiques, s'entén per matemàtiques a l'islam medieval, matemàtiques àrabs o matemàtiques musulmanes, les contribucions dels matemàtics del món musulmà des de l'inici de l'expansió de l'islam fins a mitjan.
Veure Johann Heinrich Lambert і Matemàtiques a l'islam medieval
Matemàtiques i art
Les matemàtiques i l'art estan relacionades de diverses maneres en molts àmbits.
Veure Johann Heinrich Lambert і Matemàtiques i art
Mülhausen
Mülhausen (oficialment i en francès Mulhouse, en alsacià Milhüüsa o Milhüse, en alamànic Mehlhüse o Mihlhüse, en alemany Mülhausen) és un municipi francès, situat al departament de l'Alt Rin i a la regió del Gran Est.
Veure Johann Heinrich Lambert і Mülhausen
Nombre
Un nombre (també número, segons l'AVL) és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.
Veure Johann Heinrich Lambert і Nombre
Nombre irracional
Un nombre irracional és un nombre real que no és racional, és a dir, que no es pot expressar com una fracció \tfrac, a la qual a i b són enters, i b és diferent de 0.
Veure Johann Heinrich Lambert і Nombre irracional
Nombre π
En matemàtiques, π és la constant d'Arquimedes, una constant que relaciona el diàmetre de la circumferència amb la longitud del seu perímetre.
Veure Johann Heinrich Lambert і Nombre π
Observatori de Berlín
L'Observatori de Berlín (Berliner Sternwarte en alemany) situat entre els carrers de Lindenstraßi i Friedrichstraßi fou un centre de recerca astronòmica important en el període de 1835 fins a 1913.
Veure Johann Heinrich Lambert і Observatori de Berlín
Paritat del zero
balança conté zero objectes, repartits en dos grups iguals El nombre zero (0) és parell.
Veure Johann Heinrich Lambert і Paritat del zero
Paul Stäckel
va ser un matemàtic alemany, conegut sobre tot pels seus treballs en història de les matemàtiques.
Veure Johann Heinrich Lambert і Paul Stäckel
Projecció cartogràfica
Diverses projeccions. Una projecció cartogràfica és un procediment matemàtic per a representar una part de la superfície de la Terra, que és geosferica, sobre un mapa, que és una superfície plana.
Veure Johann Heinrich Lambert і Projecció cartogràfica
Projecció cònica conforme de Lambert
Projecció cònica conforme de Lambert La projecció cònica conforme de Lambert (LCC) és una projecció cònica simple que és freqüentment usada en navegació aèria.
Veure Johann Heinrich Lambert і Projecció cònica conforme de Lambert
Quadratura del cercle
regle i compàs. La quadratura del cercle és un problema geomètric proposat per matemàtics de la Grècia clàssica.
Veure Johann Heinrich Lambert і Quadratura del cercle
Rellotge horitzontal
Disposició d'un rellotge horitzontal stilo-axial. Glorieta en un jardí, una de les col·locacions més habituals d'aquest tipus de rellotges. Un rellotge horitzontal és aquell rellotge solar que té el seu plànol paral·lel al horitzó del lloc.
Veure Johann Heinrich Lambert і Rellotge horitzontal
Sèrie de Lambert
En matemàtica, una sèrie de Lambert, anomenada així en honor de Johann Heinrich Lambert, és una sèrie que pren la forma Aquesta pot ser expressada formalment mitjançant l'expansió del denominador: on els coeficients d'aquesta nova sèrie venen donats mitjançant la convolució de Dirichlet de a n amb la funció comptant 1 (n).
Veure Johann Heinrich Lambert і Sèrie de Lambert
Triangle hiperbòlic
Un triangle hiperbòlic plasmat sobre una superfície tipus "sella de muntar" En geometria hiperbòlica, un triangle hiperbòlic és un triangle en un pla hiperbòlic.
Veure Johann Heinrich Lambert і Triangle hiperbòlic
Trinomi
En l'àlgebra elemental, un trinomi és un polinomi que consta de tres termes o monomis.
Veure Johann Heinrich Lambert і Trinomi
Vitale Giordano
Vitale Giordano da Bitonto, també anomenat Giordano Vitale o Vitali fou un matemàtic italià del.
Veure Johann Heinrich Lambert і Vitale Giordano
Zero absolut
El zero absolut és la temperatura corresponent a 0 K (zero kelvin) i se situa a –273,15 °C per sota del punt triple de l'aigua.
Veure Johann Heinrich Lambert і Zero absolut
(187) Lamberta
(187) Lamberta és un asteroide que forma part del cinturó d'asteroides i va ser descobert per Jérôme Eugène Coggia l'11 d'abril de 1878 des de l'observatori de Marsella, a França.
Veure Johann Heinrich Lambert і (187) Lamberta
1728
Full de la ''Cyclopaedia'', publicat el '''1728'''.
Veure Johann Heinrich Lambert і 1728
1777
;Països catalans;Resta del món.
Veure Johann Heinrich Lambert і 1777
També conegut com Joan Heinrich Lambert.