Accés més ràpid que el navegador!
140 les relacions: Aberració de la llum, Abraham ibn Ezra, Abu-Nasr Mansur, Acadèmia d'Artilleria de Segòvia, Aconcagua, Agrimensura, Alidada, Altimetria, Andrew Scott Waugh, Aritmètica, Arrel quadrada de 2, Aryabhata, Bartholomeo Pitiscus, Bastó de Jacob, Benjamin Peirce, Beth Rivkah, Bhaskara II, Biblioteca d'Alexandria, Calculadora, Carl Schoy, Catàleg d'estels, Catet, Càlcul numèric, Cúmul obert, Claudi Ptolemeu, Clima, Corda (geometria), Dècada del 240 aC, De Revolutionibus Orbium Coelestium, Demostració de les identitats trigonomètriques, Distància angular, Dorrit Hoffleit, Equació d'Euler, Equació de segon grau, Equacions en diferències, Ernst Schröder, Escala de distàncies còsmiques, Everest, Fórmula d'Euler, Fórmula d'Heró, Fórmula de De Moivre, Fórmula de la tangent de l'angle meitat, Fórmula de Mollweide, Forma d'ona, Funció, Funció beta, Funció cúbica, Funció de Clausen, Funció inversa, Funció trigonomètrica, ..., Gemma Frisius, Geodèsia, Geometria, Geometria esfèrica, Georg Joachim Rheticus, Georg von Peuerbach, Hewlett-Packard 9100A, Història de l'Exèrcit del Brasil, Història de la ciència i la tècnica en la prehistòria i l'edat antiga, Història de les funcions trigonomètriques, Història de les matemàtiques, Història del nombre π, Ibn as-Saffar, Insolació, Intel 8087, Jacqueline Auriol, James Cook, Jeroni Munyós, Johann Heinrich Lambert, John Caswell, Julio Ríos Gallego, Karl Mollweide, Leonardo de Pisa, Leonhard Euler, Llenguatge de programació Logo, Llibres clàssics de la ciència, Llista d'identitats trigonomètriques, Llista de funcions matemàtiques, Lluna, Lookup table, Massa mínima, Matemàtiques, Matemàtiques a l'islam medieval, Matemàtiques de l'antiga Grècia, Matemàtiques i futbol, Mira topogràfica, Nassir-ad-Din at-Tussí, Navegació per estima, Nicolau Copèrnic, Nombre, Numeració romana, Objecte d'aprenentatge, Pantòmetre, Papir de Rhind, Parsec, Pedro Pineda y Gutiérrez, Pierre Lemonnier, Polígon, Polinomis de Zernike, Portada/article juny 30, Potència elèctrica, Potenciació, Processador de senyals digitals, Processament de senyals digitals, Projecció isomètrica, Projecció Universal Transversa de Mercator, Qof, Radian, Rampa (desnivell), Regiomontanus, Regle de càlcul, Resolució de triangles, Richard de Wallingford, Secció àuria, Sentit horari, Summa de arithmetica, Telèmetre, Teorema, Teorema de Ceva, Teorema de Fejér, Teorema de l'Huilier, Teorema de la tangent, Teorema de Pitàgores, Teorema de Ptolemeu, Teorema del cosinus, Teorema del sinus, Teoria d'equacions, Terra plana, Tomàs Bret i Boada, Traduccions llatines del segle XII, Triangle, Triangulació, Trigonometria esfèrica, Ulugh Beg, Universitat Politècnica de Bucarest, Valor eficaç, Varietat riemanniana, Willebrord Snel van Royen, William Chauvenet, William Wallace (matemàtic). Ampliar l'índex (90 més) »
Aberració de la llum
L'efecte de l'aberració de la llum: la posició aparent d'un estel depèn de la velocitat de la Terra. L'arribada d'un raig de llum, en el sistema de referència de la font emissora (l'estel) i el de la Terra S'anomena aberració de la llum o aberració de Bradley a la diferència entre la posició observada d'una estrella i la seva posició real, a causa de la combinació de la velocitat de l'observador i la velocitat finita de la llum.
Nou!!: Trigonometria і Aberració de la llum · Veure més »
Abraham ibn Ezra
Portada del Comentari a l'Èxode, d'Abraham ibn Ezra (publicat a Nàpols el 1488) Abraham ibn Ezra (Tudela, ca. 1089 - Calahorra, ca. 1167), fou un erudit jueu andalusí, que cultivà la poesia, l'exegesi bíblica, la filosofia, la gramàtica hebrea i les ciències dels astres (astronomia, astrologia, matemàtiques i calendari).
Nou!!: Trigonometria і Abraham ibn Ezra · Veure més »
Abu-Nasr Mansur
Abu-Nasr Mansur ibn Alí ibn Iraq (potser Gilan, vers 970 – potser Gazni, vers 1036) va ser un matemàtic i astrònom persa de començaments del, més conegut simplement com a Abu-Nasr Mansur.
Nou!!: Trigonometria і Abu-Nasr Mansur · Veure més »
Acadèmia d'Artilleria de Segòvia
LAcadèmia d'Artilleria de Segòvia és una institució acadèmica militar d'Espanya fundada el 16 de maig de 1764 com a Reial Col·legi d'Artilleria a l'Alcàsser de Segòvia, en temps del rei Carles III a iniciativa de Félix Gazzola, el seu primer director.
Nou!!: Trigonometria і Acadèmia d'Artilleria de Segòvia · Veure més »
Aconcagua
L'Aconcagua és una muntanya que es troba a la província de Mendoza (Argentina), a uns 15 quilòmetres de la frontera amb Xile i s'eleva fins als 6.962 metres d'altitud.
Nou!!: Trigonometria і Aconcagua · Veure més »
Agrimensura
Agrimensor treballant amb un instrument d'anivellament. L'agrimensura va ser considerada antigament la branca de la topografia destinada a la delimitació de superfícies, el mesurament d'àrees i la rectificació de límits.
Nou!!: Trigonometria і Agrimensura · Veure més »
Alidada
Uns models d'alidades Una alidada, també anomenada dioptra és un aparell per a definir visuals i per a traçar-les simultàniament sobre una planxeta topogràfica.
Nou!!: Trigonometria і Alidada · Veure més »
Altimetria
L'altimetria és la determinació i la mesura de les altituds d'un lloc o d'una regió donada en relació amb el nivell mitjà del mar.
Nou!!: Trigonometria і Altimetria · Veure més »
Andrew Scott Waugh
Sir Andrew Scott Waugh (1810-1878) va ser un oficial britànic i topògraf general conegut per ser l'home que va donar nom a l'Everest, prenent el nom del seu predecessor en el càrrec de Topògraf General de l'Índia: Sir George Everest.
Nou!!: Trigonometria і Andrew Scott Waugh · Veure més »
Aritmètica
Laritmètica (del grec αριθμός.
Nou!!: Trigonometria і Aritmètica · Veure més »
Arrel quadrada de 2
L'arrel quadrada de 2 (la línia dels nombres no està a escala) L'arrel quadrada de 2 (o constant pitagòrica) anotada com \sqrt 2 és definit com l'únic nombre algebraic positiu que, multiplicat per si mateix, dona el nombre 2, altrament dit, √2 × √2.
Nou!!: Trigonometria і Arrel quadrada de 2 · Veure més »
Aryabhata
Aryabhata va ser un matemàtic i astrònom indi, del segle V dC.
Nou!!: Trigonometria і Aryabhata · Veure més »
Bartholomeo Pitiscus
Bartholomeo Pitiscus (Grünberg, Silèsia (avui Zielona Góra, Polònia) 24 d'agost de 1561 - Heidelberg, Alemanya, 2 de juliol de 1613) va ser un matemàtic i teòleg alemany del, conegut per ser el primer matemàtic a emprar la paraula trigonometria.
Nou!!: Trigonometria і Bartholomeo Pitiscus · Veure més »
Bastó de Jacob
Vara de Jacob del 1776, Musée national de la Marine, Paris. El bastó de Jacob, vara de Jacob o creu de Jacob és un antic instrument de navegació, utilitzat per mesurar l'angle entre dos cossos celestes o bé l'altura del sol i d'altres astres sobre l'horitzó.
Nou!!: Trigonometria і Bastó de Jacob · Veure més »
Benjamin Peirce
Benjamin Peirce (1809-1880) fou un matemàtic nord-americà professor a Harvard.
Nou!!: Trigonometria і Benjamin Peirce · Veure més »
Beth Rivkah
Beth Rivkah (en hebreu: בית רבקה) (en català: "La Casa de Rebeca"), formalment coneguda com a Escoles Associades Beth Rivkah, és un sistema escolar privat per a nenes afiliat al moviment hassídic Jabad-Lubavitx. Va ser establert en 1941 pel Rabí Iosef Itzjak Schneerson, el sisè Rebe de Lubavitx, i desenvolupat pel seu gendre, el Rabí Menachem Mendel Schneerson, el setè Rebe de Lubavitx.
Nou!!: Trigonometria і Beth Rivkah · Veure més »
Bhaskara II
Bhaskara II, també conegut com a Bhaskaracharya (Bhaskara el professor), va ser un matemàtic indi, del.
Nou!!: Trigonometria і Bhaskara II · Veure més »
Biblioteca d'Alexandria
Exterior de la biblioteca modernaInterior de la biblioteca moderna La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l'antiguitat.
Nou!!: Trigonometria і Biblioteca d'Alexandria · Veure més »
Calculadora
Calculadora de butxaca Una calculadora és una màquina que, per mitjans mecànics o electrònics, és capaç de realitzar una operació matemàtica.
Nou!!: Trigonometria і Calculadora · Veure més »
Carl Schoy
va ser un matemàtic i historiador de les matemàtiques alemany.
Nou!!: Trigonometria і Carl Schoy · Veure més »
Catàleg d'estels
Un catàleg d'estels és un catàleg astronòmic format per una llista d'estels.
Nou!!: Trigonometria і Catàleg d'estels · Veure més »
Catet
Triangle rectangle Un catet, en geometria, és qualsevol dels dos costats menors (adjacents) d'un triangle rectangle -els que conformen l'angle recte.
Nou!!: Trigonometria і Catet · Veure més »
Càlcul numèric
S'entén per càlcul numèric el conjunt de càlculs que es realitzen normalment en un sistema informàtic, tot i que els seus fonaments arrenquen de molt abans de l'existència d'ordinadors, amb la finalitat de simular l'evolució de fenòmens que comportin una certa complexitat.
Nou!!: Trigonometria і Càlcul numèric · Veure més »
Cúmul obert
M11, el cúmul de l'ànec salvatge. Es pot veure com presenta una estructura poc densa i està format per estels jóvens i brillants. Un cúmul estel·lar obert és un grup nombrós d'estels que pot contenir alguns milers d'objectes formats gairebé simultàniament a partir d'un mateix núvol molecular i que romanen encara lligats per la gravitació.
Nou!!: Trigonometria і Cúmul obert · Veure més »
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Nou!!: Trigonometria і Claudi Ptolemeu · Veure més »
Clima
Zones climàtiques del món segons la classificació climàtica de Köppen El clima és el conjunt de condicions mitjanes del temps meteorològic a llarg termini, que generalment es calculen sobre un període de 30 anys.
Nou!!: Trigonometria і Clima · Veure més »
Corda (geometria)
La línia vermella ''BX'' és una '''corda'''. Una corda d'una corba és un segment lineal recte, els extrems del qual són dos punts de la corba.
Nou!!: Trigonometria і Corda (geometria) · Veure més »
Dècada del 240 aC
Sense descripció.
Nou!!: Trigonometria і Dècada del 240 aC · Veure més »
De Revolutionibus Orbium Coelestium
De Revolutionibus Orbium Coelestium (De les revolucions dels orbes celestes) és una obra de l'astrònom polonès Nicolau Copèrnic, publicada el 1543 a Nuremberg (Sacre Imperi Romanogermànic) per Andreas Osiander i dedicada al papa Pau III (Alessandro Farnese).
Nou!!: Trigonometria і De Revolutionibus Orbium Coelestium · Veure més »
Demostració de les identitats trigonomètriques
Les demostracions de les identitats trigonomètriques són justificacions que estableixen la veritat d'aquestes identitats a partir de les definicions de funcions trigonomètriques.
Nou!!: Trigonometria і Demostració de les identitats trigonomètriques · Veure més »
Distància angular
En matemàtiques (en particular en geometria i trigonometria) i en totes les ciències naturals (incloent l'astronomia, geofísica, etc.), la distància angular, separació angular o distància aparent entre dos objectes puntuals, observada des d'un punt diferent de qualsevol dels dos, és l'angle entre les dues direccions amb origen a l'observador i que apunten als dos objectes.
Nou!!: Trigonometria і Distància angular · Veure més »
Dorrit Hoffleit
va ser una investigadora astrònoma sènior estatunidenca a la Universitat Yale.
Nou!!: Trigonometria і Dorrit Hoffleit · Veure més »
Equació d'Euler
Es denomina equació d'Euler a l'equació fonamental que descriu el comportament d'una turbomàquina sota l'aproximació d'un flux unidimensional.
Nou!!: Trigonometria і Equació d'Euler · Veure més »
Equació de segon grau
Equació quadràtica. 293x293px Una equació de segon grau, anomenada també equació quadràtica, és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que la integren és 2.
Nou!!: Trigonometria і Equació de segon grau · Veure més »
Equacions en diferències
En matemàtiques, una relació de recurrència és una equació que defineix recursivament una successió o una matriu multidimensional de valors, un cop es donen un o més termes inicials; cada terme següent de la seqüència o matriu es defineix com una funció dels termes anteriors.
Nou!!: Trigonometria і Equacions en diferències · Veure més »
Ernst Schröder
Friedrich Wilhelm Karl Ernst Schröder o, simplement, Ernst Schröder (1841-1902) va ser un matemàtic i lògic alemany.
Nou!!: Trigonometria і Ernst Schröder · Veure més »
Escala de distàncies còsmiques
Lescala de distàncies còsmiques són els diferents mètodes amb els quals els astrònoms determinen les distàncies als objectes celestes.
Nou!!: Trigonometria і Escala de distàncies còsmiques · Veure més »
Everest
LEverest, dins la serralada de l'Himàlaia, és el cim més alt del món, amb 8.848,86 m.
Nou!!: Trigonometria і Everest · Veure més »
Fórmula d'Euler
En matemàtiques, la fórmula d'Euler és una fórmula atribuïda a Leonhard Euler que estableix una relació fonamental entre les funcions trigonomètriques i l'exponencial: per tot nombre real x es satisfà on e és el nombre e, base del logaritme natural, i és la unitat imaginària, i cos, sin són les funcions trigonomètriques cosinus i sinus.
Nou!!: Trigonometria і Fórmula d'Euler · Veure més »
Fórmula d'Heró
Un triangle amb costats ''a'', ''b'', i ''c''. La fórmula d'Heró és un mètode de calcular l'àrea del triangle a partir de les longituds dels costats.
Nou!!: Trigonometria і Fórmula d'Heró · Veure més »
Fórmula de De Moivre
En matemàtiques la fórmula de De Moivre, anomenada així per Abraham de Moivre, afirma que, per a tot nombre real x i tot enter n, Aquesta fórmula és important perquè connecta els nombres complexos (la lletra representa la unitat imaginària) amb la trigonometria, cosa molt útil, per exemple, en la representació gràfica dels nombres complexos.
Nou!!: Trigonometria і Fórmula de De Moivre · Veure més »
Fórmula de la tangent de l'angle meitat
En diverses aplicacions de trigonometria, és útil de reescriure les funcions trigonomètriques (tals com el sinus i el cosinus) en termes de funcions racionals d'una nova variable t. Aquestes identitats, es coneixen de forma col·lectiva amb el nom de fórmules de la tangent de l'angle meitat degut a la definició de t. Aquestes identitats poden ser útils en càlcul infinitesimal per tal de transformar funcions racional del sinus i del cosinus en funcions de t per tal de trobar les seves primitives.
Nou!!: Trigonometria і Fórmula de la tangent de l'angle meitat · Veure més »
Fórmula de Mollweide
Un triangle. Els angles ''α'', ''β'' i ''γ'' són els oposats, respectivament, als costats ''a'', ''b'' i ''c''. En trigonometria, la fórmula de Mollweide, o en alguns textos antics equacions de Mollweide, que porta el nom de Karl Mollweide, és un parell de relacions entre els costats i els angles d'un triangle.
Nou!!: Trigonometria і Fórmula de Mollweide · Veure més »
Forma d'ona
serra La forma d' ona d'un senyal és en electrònica, acústica, ràdio i altres camps relacionats, la forma del seu gràfic en funció del temps, independentment de les seves escales de temps, magnitud i de qualsevol desplaçament en el temps.
Nou!!: Trigonometria і Forma d'ona · Veure més »
Funció
parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.
Nou!!: Trigonometria і Funció · Veure més »
Funció beta
Isolínia de la funció beta En matemàtiques, la funció beta, també anomenada funció beta d'Euler o integral d'Euler de primera classe, és un tipus d'integral d'Euler definida, per a dos nombres complexos x i y de parts reals estrictament positives (\mathrm(x)>0,\ \mathrm(y)>0), per: \Beta(x,y).
Nou!!: Trigonometria і Funció beta · Veure més »
Funció cúbica
punts crítics. Aquí la funció és ƒ(x).
Nou!!: Trigonometria і Funció cúbica · Veure més »
Funció de Clausen
Gràfic de la funció de Clausen \mathrmCl_2(\theta) (vermell) i \mathrmCl_4(\theta) (verd) Funció de Clausen En matemàtiques, la funció de Clausen, introduïda per Thomas Clausen (1832), és una funció especial transcendental d'una sola variable.
Nou!!: Trigonometria і Funció de Clausen · Veure més »
Funció inversa
Una funció ƒ i la seva inversa ƒ–1. Com que ƒ fa correspondre a 3 l'element "a", la inversa ƒ–1 fa correspondre l'element ''a'' a 3. En matemàtiques, si ƒ és una funció de A a B llavors la funció inversa de ƒ, anomenada com a ƒ−1, és una funció en la direcció contrària, de B a A, amb la propietat de què la seva (composició) amb la funció original retorna cada element a si mateix.
Nou!!: Trigonometria і Funció inversa · Veure més »
Funció trigonomètrica
Totes les funcions trigonomètriques d'un angle θ es poden construir geomètricament en termes de la circumferència goniomètrica. En matemàtiques, les funcions trigonomètriques són funcions d'un angle.
Nou!!: Trigonometria і Funció trigonomètrica · Veure més »
Gemma Frisius
Regnier Gemma Frisius (Dokkum, Frísia, 8 de desembre de 1508 - Lovaina, ducat de Brabant, 25 de maig de 1555) va ser un astrònom i matemàtic holandès, famós per la seva habilitat en la construcció d'instruments de mesura i per les teories que va elaborar, que van ser d'ajuda a la navegació marítima.
Nou!!: Trigonometria і Gemma Frisius · Veure més »
Geodèsia
La geodèsia és una branca de la geofísica que estudia la forma i les dimensions de la Terra i del camp de gravetat.
Nou!!: Trigonometria і Geodèsia · Veure més »
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Nou!!: Trigonometria і Geometria · Veure més »
Geometria esfèrica
varietat, en el triangle corb convex la suma dels angles pot ser superior a 180°. La geometria esfèrica és la geometria de la superfície bidimensional d'una esfera.
Nou!!: Trigonometria і Geometria esfèrica · Veure més »
Georg Joachim Rheticus
Georg Joachim von Lauchen Rheticus va ser un matemàtic i astrònom centreeuropeu del.
Nou!!: Trigonometria і Georg Joachim Rheticus · Veure més »
Georg von Peuerbach
Georg von Peuerbach (també Purbach, Peurbach o Purbachius) (Peuerbach, Sacre Imperi Romanogermànic, 30 de maig de 1423 − Viena, 8 d'abril de 1461), va ser un astrònom, matemàtic i constructor d'instruments científics d'ètnia germànica, inventor entre ells de la vara de Jacob.
Nou!!: Trigonometria і Georg von Peuerbach · Veure més »
Hewlett-Packard 9100A
data.
Nou!!: Trigonometria і Hewlett-Packard 9100A · Veure més »
Història de l'Exèrcit del Brasil
XVIII. La història de l'Exèrcit del Brasil comença oficialment amb la creació de l'estat brasiler després de la Independència del Brasil, tanmateix mobilitzacions de brasilers per a fer la guerra ja existien des de la colonització del Brasil, sent les primeres les efectuades contra les temptatives de colonització francesa, a les dècades de 1550 i de 1610.
Nou!!: Trigonometria і Història de l'Exèrcit del Brasil · Veure més »
Història de la ciència i la tècnica en la prehistòria i l'edat antiga
Hecateu de Milet va mostrar-ne un per demostrar la immensitat de Pèrsia en relació amb les ciutats gregues. També es diu que quan els jònics demanaren ajuda a les ciutats de Grècia continental els mostraren la seua situació en relació amb cadascuna de les parts en conflicte en un mapa. Hiparc de Nicea, en les ''Explicacions dels fenòmens d'Arat i Eudoxu'' (129 ae) inclogué un catàleg de més de mil estels i altres dades astronòmiques. No s'ha conservat, però s'especula que s'utilitzà per a la confecció de l'Atles Farnese La història de la ciència i la tècnica en la prehistòria i l'edat antiga és una subdivisió temporal de la història de la ciència i de la tècnica centrada en la prehistòria i l'edat antiga.
Nou!!: Trigonometria і Història de la ciència i la tècnica en la prehistòria i l'edat antiga · Veure més »
Història de les funcions trigonomètriques
Tauleta Plimpton 322 La història de les funcions trigonomètriques sembla que va començar fa aproximadament 4 000 anys.
Nou!!: Trigonometria і Història de les funcions trigonomètriques · Veure més »
Història de les matemàtiques
La història de les matemàtiques relata l'evolució dels descobriments matemàtics al llarg de la història.
Nou!!: Trigonometria і Història de les matemàtiques · Veure més »
Història del nombre π
El nombre π (pi) ha estat estudiat des dels inicis de la matemàtica.
Nou!!: Trigonometria і Història del nombre π · Veure més »
Ibn as-Saffar
Abu-l-Qàssim Àhmad ibn Abd-Al·lah ibn Úmar al-Ghafiqí al-Andalussí, més conegut pel sobrenom d'Ibn as-Saffar —literalment «el Fill del Calderer», també transcrit Ben Assafar; en àrab ابن الصفار, Ibn aṣ-Ṣaffār— (Còrdova, ? - Dénia, 1035) va ser un científic andalusí del.
Nou!!: Trigonometria і Ibn as-Saffar · Veure més »
Insolació
Insolació a Espanya La insolació en meteorologia és el mesurament de l'energia de radiació solar rebuda en una superfície i en un període donats.
Nou!!: Trigonometria і Insolació · Veure més »
Intel 8087
morir L'Intel 8087, anunciat el 1980, va ser el primer coprocessador de coma flotant per a la línia 8086 de microprocessadors.
Nou!!: Trigonometria і Intel 8087 · Veure més »
Jacqueline Auriol
va ser una aviadora francesa que va establir diversos rècords de velocitat mundials.
Nou!!: Trigonometria і Jacqueline Auriol · Veure més »
James Cook
James Cook (Marton, Middlesbrough, Anglaterra, 27 o 28 d'octubre de 1728 - Badia de Kealakekua, Hawaii, 14 de febrer de 1779) fou un explorador i cartògraf anglès; va assolir el rang de capità de la Royal Navy, l'Armada Reial britànica.
Nou!!: Trigonometria і James Cook · Veure més »
Jeroni Munyós
fou un matemàtic, geògraf, enginyer i lingüista valencià.
Nou!!: Trigonometria і Jeroni Munyós · Veure més »
Johann Heinrich Lambert
Johann Heinrich Lambert (Mülhausen, Alsàcia, 26 d'agost, 1728 - Berlín, 25 de setembre 1777) fou un matemàtic, físic, astrònom i filòsof alsacià.
Nou!!: Trigonometria і Johann Heinrich Lambert · Veure més »
John Caswell
John Caswell (1654 or 1655 – 28 April 1712) va ser un matemàtic anglès que va ser professor savilià d'astronomia a la Universitat d'Oxford des de 1709 fins a la seva mort.
Nou!!: Trigonometria і John Caswell · Veure més »
Julio Ríos Gallego
Julio Ríos Gallego (Cali, 22 de març de 1973) és un enginyer civil, conferenciant, tutor, professor de matemàtica i física colombià.
Nou!!: Trigonometria і Julio Ríos Gallego · Veure més »
Karl Mollweide
Karl (o Carl) Brandan Mollweide (Wolfenbüttel, 3 de febrer de 1774 – Leipzig, 10 de març de 1825) fou un matemàtic i astrònom alemany de Halle i Leipzig.
Nou!!: Trigonometria і Karl Mollweide · Veure més »
Leonardo de Pisa
Leonardo de Pisa (1175 – c. 1250), també conegut com a Leonardo Pisano, Leonardo Bonacci, Leonardo Fibonacci o, de forma més comuna, simplement Fibonacci, va ser un matemàtic italià, potser un dels matemàtics amb més talent de l'edat mitjana.
Nou!!: Trigonometria і Leonardo de Pisa · Veure més »
Leonhard Euler
fou un matemàtic i físic suís que va viure a Rússia i al Regne de Prússia durant la major part de la seva vida.
Nou!!: Trigonometria і Leonhard Euler · Veure més »
Llenguatge de programació Logo
LOGO fou el llenguatge de programació desenvolupat per Seymour Papert, Cynthia Solomon i Wally Feurzeig el 1967 a Cambridge, Massachusetts amb l'objectiu d'obtenir una eina de resolució de problemes.
Nou!!: Trigonometria і Llenguatge de programació Logo · Veure més »
Llibres clàssics de la ciència
Es consideren clàssics de la ciència aquells llibres (o articles) relacionats amb ciència, matemàtiques, i en algun cas també enginyeria, sobre els quals hi ha consens quant a la rellevància històrica dels descobriments o avanços tècnics que hi van aportar.
Nou!!: Trigonometria і Llibres clàssics de la ciència · Veure més »
Llista d'identitats trigonomètriques
En matemàtiques, les identitats trigonomètriques són igualtats que impliquen funcions trigonomètriques i que són veritat per a qualsevol valor de les variables.
Nou!!: Trigonometria і Llista d'identitats trigonomètriques · Veure més »
Llista de funcions matemàtiques
Sense descripció.
Nou!!: Trigonometria і Llista de funcions matemàtiques · Veure més »
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Nou!!: Trigonometria і Lluna · Veure més »
Lookup table
Una lookup table (de l'anglès "taula de consulta") és, en informàtica, una estructura de dades, normalment una formació (array, en anglès) o una formació associativa, que es fa servir per substituir una subrutina o rutina de computació amb una simple indexació de les formacions.
Nou!!: Trigonometria і Lookup table · Veure més »
Massa mínima
En astronomia, massa mínima és el càlcul del límit inferior de la massa dels objectes observats, com ara planetes, estrelles, sistemes binaris, nebuloses, i forats negres.
Nou!!: Trigonometria і Massa mínima · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Trigonometria і Matemàtiques · Veure més »
Matemàtiques a l'islam medieval
segon grau En la història de les matemàtiques, s'entén per matemàtiques a l'islam medieval, matemàtiques àrabs o matemàtiques musulmanes, les contribucions dels matemàtics del món musulmà des de l'inici de l'expansió de l'islam fins a mitjan.
Nou!!: Trigonometria і Matemàtiques a l'islam medieval · Veure més »
Matemàtiques de l'antiga Grècia
Una il·lustració de la prova d'Euclides del Teorema de Pitàgores. Matemàtiques de l'antiga Grècia, tal com és utilitzat el terme en aquest article, fa referència a les matemàtiques escrites en grec antic, desenvolupades des del segle VII aC al al voltant de les ribes de la Mediterrània Oriental.
Nou!!: Trigonometria і Matemàtiques de l'antiga Grècia · Veure més »
Matemàtiques i futbol
Matemàtiques i futbol estan relacionats des que el futbol és un joc.
Nou!!: Trigonometria і Matemàtiques i futbol · Veure més »
Mira topogràfica
Mira invar amb codi de barres (davant, darrere) En topografia, una mira topogràfica o estàdia és un regle graduat que permet mitjançant un nivell topogràfic, mesurar desnivells, és a dir, diferències d'alçada.
Nou!!: Trigonometria і Mira topogràfica · Veure més »
Nassir-ad-Din at-Tussí
Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn al-Hàssan at-Tussí, més conegut com a Nassir-ad-Din at-Tussí o, senzillament, at-Tussí (Tus, 18 de febrer de 1201– Khadimanin, a prop de Bagdad, 26 de juny de 1274) va ser un astròleg/astrònom, matemàtic, filòsof i metge persa.
Nou!!: Trigonometria і Nassir-ad-Din at-Tussí · Veure més »
Navegació per estima
El pilot marca la seva posició 9am, indicada pel triangle, i, utilitzant el seu rumb i velocitat, estima la seva posició a les 9:30 am i les 10. La navegació per estima és una tècnica antiga en què el pilot estima la posició del vaixell, calculant-ho en funció de la posició d'algun objecte en moviment mitjançant una posició prèviament determinada, o fixació, i després incorporant estimacions de velocitat, direcció del rumb i rumb durant el temps transcorregut.
Nou!!: Trigonometria і Navegació per estima · Veure més »
Nicolau Copèrnic
fou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí).
Nou!!: Trigonometria і Nicolau Copèrnic · Veure més »
Nombre
Un nombre (també número, segons l'AVL) és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.
Nou!!: Trigonometria і Nombre · Veure més »
Numeració romana
La numeració romana és un sistema de numeració que es va desenvolupar a l'antiga Roma i es va utilitzar en tot l'Imperi Romà, mantenint-se amb posterioritat a la seva desaparició.
Nou!!: Trigonometria і Numeració romana · Veure més »
Objecte d'aprenentatge
El concepte d'objecte d'aprenentatge, de l'anglès learning object, s'ha popularitzat per a fer referència als recursos per a l'aprenentatge que es preparen per a reutilitzar-los.
Nou!!: Trigonometria і Objecte d'aprenentatge · Veure més »
Pantòmetre
ivori amb frontissa de llautó. Aquest costat té escales per a línies de línies (L), secants (S), acords (C) i polígons (POL), juntament amb una escala de regle de 12 polzades a les vores exteriors. escales logarítmiques de Gunter per a nombres (N), sinus (S) i tangents (T) a la vores exteriors. El pantòmetre o compàs de proporcions o compàs militar, és un instrument que permet calcular o resoldre problemes variats de manera indirecta.
Nou!!: Trigonometria і Pantòmetre · Veure més »
Papir de Rhind
Fragment del papir de Rhind El papir de Rhind és un papir egipci datat del 1650 aC.
Nou!!: Trigonometria і Papir de Rhind · Veure més »
Parsec
El parsec (abreviat pc) és una unitat de longitud usada en astronomia.
Nou!!: Trigonometria і Parsec · Veure més »
Pedro Pineda y Gutiérrez
Pedro Pineda y Gutiérrez (El Puerto de Santa María, 2 de desembre de 1891 - Madrid, 7 de gener de 1983) és un matemàtic andalús, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, bé i que en renuncià sense prendre'n possessió el 1966.
Nou!!: Trigonometria і Pedro Pineda y Gutiérrez · Veure més »
Pierre Lemonnier
Pierre Lemonnier (Saint-Sever, 28 de juny de 1675 – Saint-Germain-en-Laye, 27 de novembre de 1757) va ser un astrònom francès professor de física i filosofia al Collège d'Harcourt (Universitat de París), i un membre de l'Acadèmia Francesa de Ciències.
Nou!!: Trigonometria і Pierre Lemonnier · Veure més »
Polígon
Exemples de diferents tipus de polígons En geometria, un polígon és una figura plana formada per un nombre finit de segments lineals seqüencials (línia poligonal).
Nou!!: Trigonometria і Polígon · Veure més »
Polinomis de Zernike
Els primers 21 polinomis de Zernike, ordenats verticalment per grau radial i horitzontalment per grau azimutal En matemàtiques, els polinomis de Zernike són una seqüència de polinomis que són ortogonals en el disc unitat.
Nou!!: Trigonometria і Polinomis de Zernike · Veure més »
Portada/article juny 30
Categoria:Articles del dia de juny de la portada 600k.
Nou!!: Trigonometria і Portada/article juny 30 · Veure més »
Potència elèctrica
La potència elèctrica es transmet per línies sobre torres, com aquestes en Brisbane, Austràlia. La potència elèctrica és la quantitat d'energia lliurada o absorbida per un element en un temps determinat (p.
Nou!!: Trigonometria і Potència elèctrica · Veure més »
Potenciació
base 2 (blau) i base ½ (cian). Cada corba passa pel punt (0,1) perquè qualsevol nombre diferent de zero elevat a zero és u. En ''x''.
Nou!!: Trigonometria і Potenciació · Veure més »
Processador de senyals digitals
Un processador de senyals digitals en una guitarra elèctrica. El processador de senyals digitals conegut en anglès com DSP (digital signal processor) és un processador o microprocessador que incorpora el maquinari capaç d'executar els algorismes pel processament digital d'un senyal d'entrada en temps real, com pot ser l'entrada del senyal d'un fitxer d'àudio, per obtenir les operacions corresponents i extreure'n la sortida.
Nou!!: Trigonometria і Processador de senyals digitals · Veure més »
Processament de senyals digitals
Fig.1 Esquema de blocs bàsic d'un sistema DSP El processament de senyals digitals (DSP de Digital Signal Processing) és una àrea de l'enginyeria que es dedica a l'anàlisi i processament de senyals (àudio, veu, imatges, video) que són discrets o que han sigut discretitzats mitjançant cert procediment.
Nou!!: Trigonometria і Processament de senyals digitals · Veure més »
Projecció isomètrica
La projecció isomètrica és un mètode gràfic de representació, més específicament una projecció axonomètrica, cilíndrica, ortogonal.
Nou!!: Trigonometria і Projecció isomètrica · Veure més »
Projecció Universal Transversa de Mercator
Zones UTM: Europa El Sistema de Coordenades Universal Transversal de Mercator (En anglès Universal Transverse Mercator, UTM) és un sistema de coordenades basat en la projecció cartogràfica transversa de Mercator, que es construeix com la projecció de Mercator normal, però en comptes de fer-la tangent a l'equador, es fa tangent a un meridià.
Nou!!: Trigonometria і Projecció Universal Transversa de Mercator · Veure més »
Qof
La és la dinovena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent qop 𐤒 en fenici, qōp ܩ en siríac, qof o cof ק en hebreu, qāf ق en àrab i qaf ቀ en amhàric.
Nou!!: Trigonometria і Qof · Veure més »
Radian
Un arc de circumferència amb la mateixa llargada que el radi d'aquella correspon a un angle d'un radian. Una circumferència completa correspon a un angle de 2π radians. El radian, també escrit radiant, és la unitat natural de mesura d'angles, àmpliament utilitzada en matemàtiques, en física i en nombroses enginyeries.
Nou!!: Trigonometria і Radian · Veure més »
Rampa (desnivell)
Rampa esportiva. Una rampa és un element arquitectònic que té la funcionalitat de circumvalar parcialment dos plans diferents, de manera que aquests posseeixin una diferència d'alçada relativa en un determinat espai.
Nou!!: Trigonometria і Rampa (desnivell) · Veure més »
Regiomontanus
Johannes Müller Regiomontanus (6 de juny a Königsberg in Bayern (Franconia), 1436 - 6 de juliol a Roma, 1476 va ser un prolífic astrònom i matemàtic alemany. El seu nom real és Johannes Müller von Königsberg, i el seu sobrenom, Regiomontanus, prové de la traducció llatina del nom de la ciutat alemanya on va néixer: Königsberg (Montanus real o Montanus Regia). No obstant, Regiomontano va emprar en la seva vida nombrosos noms, per exemple, en la seva inscripció a la Universitat apareix com Johannes Molitoris de Künigsperg en el qual empra Molitoris com a versió llatinizada de 'Müller'. Existeixen altres variants que inclouen Johannes Germanus (Joan Alemany), Johannes Francus (Joan de Franconia), Johann von Künigsperg (Joan de Königsberg), i, finalment, amb accent francès Joannes de Montanus Regio.
Nou!!: Trigonometria і Regiomontanus · Veure més »
Regle de càlcul
Un regle de càlcul escolar de 10 polzades (Pickett N902-T simplex trig). El regle de càlcul és un calculador analògic mecànic.
Nou!!: Trigonometria і Regle de càlcul · Veure més »
Resolució de triangles
En geometria, la resolució d'un triangle consisteix en la determinació dels diferents elements del triangle (longituds dels costats, mesura dels angles, àrea) a partir d'alguns altres.
Nou!!: Trigonometria і Resolució de triangles · Veure més »
Richard de Wallingford
Richard de Wallingford (Wallingford, 1292 – Saint Albans, 1336) fou un monjo anglès del priorat benedictí de Sant Albà i un eminent astrònom i matemàtic del seu temps que va dissenyar un complex rellotge astronòmic i altres aparells únics.
Nou!!: Trigonometria і Richard de Wallingford · Veure més »
Secció àuria
Segment dividit en dos segments '''''a''''' i '''''b''''' de forma àuria: el '''''segment sencer''''' és al segment '''''a''''' com el segment '''''a''''' és al segment '''''b''''' La raó àuria, nombre auri, secció àuria o divina proporció és la proporció entre dos segments a i b (o per extensió, entre dues quantitats a i b) que compleixen la condició que la proporció entre la suma d'aquests dos segments i el segment més gran és la mateixa que hi ha entre el segment més gran i el segment més petit.
Nou!!: Trigonometria і Secció àuria · Veure més »
Sentit horari
''Sentit horari.'' El concepte sentit horari aplicat a qualsevol moviment circular indica que el seu sentit de gir es fa de manera anàloga al moviment de les busques del rellotge.
Nou!!: Trigonometria і Sentit horari · Veure més »
Summa de arithmetica
(Resum d'aritmètica, geometria, proporcions i proporcionalitat) és un llibre sobre matemàtiques escrit per Luca Pacioli i publicat per primera vegada el 1494.
Nou!!: Trigonometria і Summa de arithmetica · Veure més »
Telèmetre
Un telèmetre és un dispositiu que permet mesurar distàncies des d'un observador a un objectiu.
Nou!!: Trigonometria і Telèmetre · Veure més »
Teorema
editor.
Nou!!: Trigonometria і Teorema · Veure més »
Teorema de Ceva
Aquest triangle representa la situació del teorema de Ceva, on les tres rectes concurreixen en un punt. Es pot comprovar que es compleix la fórmula del teorema. En geometria, el teorema de Ceva estableix que, en un triangle qualsevol, tres rectes que van des de cada vèrtex del triangle al costat oposat o a la seva prolongació són concurrents (es tallen en un punt) si i només si on cada parell de lletres representa un segment lineal en el triangle, com es pot veure a la figura de la dreta.
Nou!!: Trigonometria і Teorema de Ceva · Veure més »
Teorema de Fejér
En matemàtiques, i més precisament en anàlisi, el teorema de Fejér és un dels resultats principals de la teoria de sèries de Fourier.
Nou!!: Trigonometria і Teorema de Fejér · Veure més »
Teorema de l'Huilier
Notacions en un triangle esfèric En trigonometria esfèrica, el teorema de l'Huilier relaciona l'àrea d'un triangle esfèric amb la longitud dels seus costats; per tant, constitueix una generalització de la fórmula d'Heró a una geometria no euclidiana.
Nou!!: Trigonometria і Teorema de l'Huilier · Veure més »
Teorema de la tangent
Fig. 1 - Un triangle. En trigonometria, el teorema de la tangent és una fórmula que relaciona les longituds dels tres costats d'un triangle i les tangents dels seus angles.
Nou!!: Trigonometria і Teorema de la tangent · Veure més »
Teorema de Pitàgores
Demostració geomètrica del teorema de Pitàgores:a^2+b^2.
Nou!!: Trigonometria і Teorema de Pitàgores · Veure més »
Teorema de Ptolemeu
En geometria euclidiana, el teorema de Ptolemeu és una relació entre els quatre costats i dues diagonals d'un quadrilàter cíclic (un quadrilàter els vèrtexs del qual es troben en un cercle comú).
Nou!!: Trigonometria і Teorema de Ptolemeu · Veure més »
Teorema del cosinus
Fig. 1 - Un triangle. En trigonometria, el teorema del cosinus és una identitat, referida a un triangle qualsevol, que relaciona les longituds dels seus costats amb el cosinus d'un dels seus angles.
Nou!!: Trigonometria і Teorema del cosinus · Veure més »
Teorema del sinus
En trigonometria, el teorema del sinus és una afirmació respecte d'un triangle qualsevol en el pla, vàlida també per un triangle esfèric i amb una formulació equivalent a la geometria hiperbòlica.
Nou!!: Trigonometria і Teorema del sinus · Veure més »
Teoria d'equacions
Évariste Galois proposa una condició necessària i suficient per saber si una equació polinòmica és resoluble o no per àlgebra. Respon així a una qüestió central de la teoria sense resoldre des de feia mil·lennis. El seu mètode subministra resultats innovadors i és l'origen de noves branques de l'àlgebra, que superen el marc de la teoria d'equacions. En àlgebra, la teoria d'equacions és una expressió que es fa servir en història de la ciència.
Nou!!: Trigonometria і Teoria d'equacions · Veure més »
Terra plana
equador per passar a l'altra banda del globus. La Terra plana és un antic concepte que definia la Terra com una superfície plana, és a dir, un full de paper o un plànol finit, en forma de disc.
Nou!!: Trigonometria і Terra plana · Veure més »
Tomàs Bret i Boada
Tomàs Bret i Boada (Castellterçol, 1819-1870) fou un matemàtic i clergue.
Nou!!: Trigonometria і Tomàs Bret i Boada · Veure més »
Traduccions llatines del segle XII
Johannes HIspalensis, 1546. Les traduccions llatines del segle XII van estimular una important recerca dels investigadors europeus a través de nous coneixements que no existien a l'Europa occidental en aquell moment.
Nou!!: Trigonometria і Traduccions llatines del segle XII · Veure més »
Triangle
Un triangle és un polígon de tres costats.
Nou!!: Trigonometria і Triangle · Veure més »
Triangulació
Triangulació. Liu Hui (c. 263): Com es mesura l'altura d'una illa del mar? Il·lustració d'una edició de 1726 En trigonometria i en geometria, la triangulació és el procés de determinar la posició d'un punt mesurant els angles fins a aquest punt a partir de punts coneguts a l'extrem d'una línia de llargària coneguda, en comptes de mesurar la distància al punt directament.
Nou!!: Trigonometria і Triangulació · Veure més »
Trigonometria esfèrica
Triangle esfèric trirectangle ('' els seus angles sumen ''': 270°). La trigonometria esfèrica és un conjunt de relacions anàlogues a les de la trigonometria plana, però en aquest cas, amb angles i distàncies disposades sobre una esfera.
Nou!!: Trigonometria і Trigonometria esfèrica · Veure més »
Ulugh Beg
Ulugh Beg Mughith al-Dawla (Sultaniyya, 22 de març de 1394 - Begum, Samarcanda, 27 d'octubre del 1449) fou un príncep timúrida, governador de Transoxiana amb seu a Samarcanda per compte del seu pare Xah-Rukh (1409-1447) i sultà (1447-1449).
Nou!!: Trigonometria і Ulugh Beg · Veure més »
Universitat Politècnica de Bucarest
Universitat Politècnica de Bucarest (en) és una universitat tècnica a Bucarest, Romania.
Nou!!: Trigonometria і Universitat Politècnica de Bucarest · Veure més »
Valor eficaç
El valor eficaç és en corrent altern el valor quadràtic mitjà o mitjana quadràtica d'un corrent variable i es defineix com el valor d'un corrent rigorosament constant (corrent continu) que en circular per una determinada resistència òhmica pura produeix els mateixos efectes calorífics (igual potència dissipada) que aquest corrent variable (corrent altern).
Nou!!: Trigonometria і Valor eficaç · Veure més »
Varietat riemanniana
Exemple de varietat riemanniana bidimensional amb diverses corbes coordenades ortogonals, així com d'altres corbes. En matemàtiques, i més específicament en geometria diferencial, una varietat riemanniana és una varietat diferenciable real dotada d'una mètrica riemanniana, és a dir, un camp tensorial diferenciable que dota cada espai tangent d'un producte escalar.
Nou!!: Trigonometria і Varietat riemanniana · Veure més »
Willebrord Snel van Royen
Willebrord Snellius –nascut Willebrord Snel van Royen i conegut simplement com a Snel, Snelleius o Snell– (Leiden, Països Baixos, 13 de juny de 1580 - 30 d'octubre de 1626), fou un astrònom i matemàtic neerlandès.
Nou!!: Trigonometria і Willebrord Snel van Royen · Veure més »
William Chauvenet
William Chauvenet (1820-1870) va ser un matemàtic i astrònom estatunidenc.
Nou!!: Trigonometria і William Chauvenet · Veure més »
William Wallace (matemàtic)
William Wallace (1768-1843), fou un matemàtic escocès.
Nou!!: Trigonometria і William Wallace (matemàtic) · Veure més »
