Taula de continguts
42 les relacions: Abjad, Alfabet, Alfabet amhàric, Alfabet arameu, Alfabet àrab, Alfabet ciríl·lic, Alfabet de xat àrab, Alfabet fenici, Alfabet grec, Alfabet hebreu, Alfabet llatí, Alfabet nabateu, Alfabet samarità, Alfabet siríac, Alfabet sud-aràbic, Alfabet ugarític, Alfasil·labari, Aproximant labiovelar sonora, Àrab, Dàlet, Digamma, Escriptura protosinaítica, F, Fricativa labiodental sonora, Hyper Text Markup Language, Jeroglífic egipci, Mater lectionis, Nabateus, Reix, SATTS, Semites, Sis, U, Unicode, V, Vocal semitancada posterior arrodonida, Vocal tancada posterior arrodonida, W, Y, Zain, Ў, У.
- Alfabet fenici
- Lletres àrabs
- Lletres de l'alfabet hebreu
Abjad
Un abjad és un tipus d'escriptura en què hi ha un símbol per a cada fonema consonàntic, anomenat de vegades com a alfabet consonàntic.
Veure Waw і Abjad
Alfabet
àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.
Veure Waw і Alfabet
Alfabet amhàric
L'alfabet amhàric, també anomenat etiòpic i gueez (alfabet gueez — ግዕዝ) és una abugida o alfabet sil·làbic, que principalment fou inventat per escriure el gueez en el Regne d'Axum.
Veure Waw і Alfabet amhàric
Alfabet arameu
Lalfabet arameu és un alfabet abjad dissenyat per escriure l'arameu.
Veure Waw і Alfabet arameu
Alfabet àrab
Lalfabet àrab, altrament dit alifat (d'àlif, la seva primera lletra), té característiques semblants a l'alfabet hebreu, i també és un abjad.
Veure Waw і Alfabet àrab
Alfabet ciríl·lic
1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.
Veure Waw і Alfabet ciríl·lic
Alfabet de xat àrab
L'alfabet de xat àrab s'utilitza per comunicar-se en llengua àrab a través d'Internet o per enviar missatges curts mitjançant telèfons mòbils en els casos en què l'alfabet àrab real no està disponible per raons tècniques.
Veure Waw і Alfabet de xat àrab
Alfabet fenici
Làpida al Museu de Pèrgam, a Berlín, amb inscripcions en alfabet fenici Lalfabet fenici és un dels primers alfabets dels sistemes d'escriptura fonètica en la història de la humanitat.
Veure Waw і Alfabet fenici
Alfabet grec
Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.
Veure Waw і Alfabet grec
Alfabet hebreu
Lalfabet hebreu, també conegut com a àlef-bet en hebreu a partir del nom de les primeres dues lletres, és un conjunt de 22 lletres usades en l'escriptura del llenguatge hebreu.
Veure Waw і Alfabet hebreu
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Veure Waw і Alfabet llatí
Alfabet nabateu
L'alfabet nabateu és un alfabet consonàntic (abjad) que va ser usat pels nabateus al.
Veure Waw і Alfabet nabateu
Alfabet samarità
Lalfabet samarità és utilitzat pels samaritans en els escrits religiosos, entre ells el Pentateuc samarità, escrits en hebreu samarità, i comentaris i traduccions en arameu samarità i ocasionalment àrab.
Veure Waw і Alfabet samarità
Alfabet siríac
Lalfabet siríac és un sistema d'escriptura utilitzat per escriure el siríac a partir del.
Veure Waw і Alfabet siríac
Alfabet sud-aràbic
Lalfabet sud-aràbic o alfabet iemenita (en sud-aràbic antic ms3nd; en àrab modern المُسند, al-musnad) és l'alfabet que utilitzaren les llengües sud-aràbigues antigues.
Veure Waw і Alfabet sud-aràbic
Alfabet ugarític
border Aquest va ser l'alfabet emprat pels habitants del poble semita nord-oriental que habitava la zona llevantina de Canaan al voltant del 1500 aC fins a la desaparició de la seva ciutat principal, Ugarit (l'actual ciutat Síria de Ras Shamra), a mans dels Pobles del Mar al voltant de 1200 aC Després de la destrucció d'aquesta ciutat, l'escriptura ugarítica va deixar de ser utilitzada fins al punt d'extingir-se.
Veure Waw і Alfabet ugarític
Alfasil·labari
Alfabet amhàric, alfabet sil·làbic d'Etiòpia. Els alfasil·labaris o alfabets sil·làbics, també anomenats abugides, són sistemes d'escriptura que tenen caràcters vocàlics i consonàntics.
Veure Waw і Alfasil·labari
Aproximant labiovelar sonora
L'aproximant labiovelar sonora és un so de la parla que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra ve doble minúscula.
Veure Waw і Aproximant labiovelar sonora
Àrab
Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.
Veure Waw і Àrab
Dàlet
La (dāleth, també anomenada Daleth o Daled) és la quarta lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent delt 𐤃 en fenici, dālaṯ ܕ en siríac, dàlet ד en hebreu, dāl د en àrab i dänt ደ en amhàric.
Veure Waw і Dàlet
Digamma
Digamma és una lletra obsoleta de l'alfabet grec que té un valor numèric de 6.
Veure Waw і Digamma
Escriptura protosinaítica
Lescriptura protosinaítica es considera el primer alfabet consonàntic documentat, estenent el seu ús des del segle XVIII aC fins al.
Veure Waw і Escriptura protosinaítica
F
La F és la sisena lletra de l'alfabet català i quarta de les consonants.
Veure Waw і F
Fricativa labiodental sonora
El fonema fricatiu labiodental sonor es transcriu a l'AFI, és a dir, la lletra ve minúscula.
Veure Waw і Fricativa labiodental sonora
Hyper Text Markup Language
HTML (acrònim d’Hyper Text Markup Language, en català, "llenguatge de marcatge d'hipertext"), és un llenguatge de marcatge que deriva de l'SGML dissenyat per estructurar textos i relacionar-los en forma d'hipertext.
Veure Waw і Hyper Text Markup Language
Jeroglífic egipci
Jeroglífics en una estela funerària egípcia Els jeroglífics era un dels tres sistemes d'escriptura emptrats pels antics egipcis.
Veure Waw і Jeroglífic egipci
Mater lectionis
Una mater lectionis (locució llatina que significa "mare de lectura", en hebreu אם קריאה) és una consonant d'un abjad (alfabet hebreu principalment) que s'empra per a transcriure vocals.
Veure Waw і Mater lectionis
Nabateus
Petra, capital dels nabateus. Els nabateus foren un poble nòmada àrab establert al desert de Jordània i nord d'Aràbia.
Veure Waw і Nabateus
Reix
La és la vintena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent raix 𐤓 en fenici, rēš ܪ en siríac, reix ר en hebreu, rā ر en àrab i reʾs ረ en amhàric.
Veure Waw і Reix
SATTS
El SATTS (Standard Arabic Technical Transliteration System - Sistema de transliteració tècnica de l'àrab estàndard) és un estàndard que utilitza l'exèrcit dels Estats Units per transcriure l'alfabet àrab amb lletres de l'alfabet llatí.
Veure Waw і SATTS
Semites
HE).https://books.google.cat/books?id.
Veure Waw і Semites
Sis
Sis (6) és el nombre natural que segueix el cinc i precedeix el set.
Veure Waw і Sis
U
La U és la vint-i-unena lletra de l'alfabet català i cinquena de les vocals.
Veure Waw і U
Unicode
logo d'Unicode. Unicode és un estàndard internacional de codificació de caràcters, per a suports informàtics.
Veure Waw і Unicode
V
La V (pronunciat v) és la vint-i-dosena lletra de l'alfabet català i dissetena de les consonants.
Veure Waw і V
Vocal semitancada posterior arrodonida
La vocal semitancada posterior arrodonida és un so que es transcriu en l'AFI i que està present en la majoria de llengües parlades.
Veure Waw і Vocal semitancada posterior arrodonida
Vocal tancada posterior arrodonida
La vocal tancada posterior arrodonida es representa en l'AFI, com la lletra u minúscula.
Veure Waw і Vocal tancada posterior arrodonida
W
La W és la vint-i-tresena lletra de l'alfabet català i divuitena de les consonants.
Veure Waw і W
Y
La Y és la vint-i-cinquena lletra de l'alfabet català, i vintena de les consonants.
Veure Waw і Y
Zain
La (anomenada també zayin, zayn o zay) és la setena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent zain 𐤆 en fenici, zayn ܙ en siríac, zayin (zain) ז en hebreu, zāyn ز en àrab i zäy ዘ en amhàric.
Veure Waw і Zain
Ў
Ў, ў (en cursiva Ў, ў) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, emprada en belarús.
Veure Waw і Ў
У
У, у (en cursiva У, у) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Veure Waw і У
Vegeu també
Alfabet fenici
- Àlef
- Alfabet fenici
- Ayin
- Bet
- Caf (lletra)
- Dàlet
- Guímel
- He (lletra)
- Het
- Iod
- Làmed
- Mem (lletra)
- Nun (lletra)
- Pe
- Qof
- Reix
- Sàmec
- Sade
- Sarcòfag d'Eshmunazar II
- Tartessi
- Taw
- Tet (lletra)
- Waw
- Xin (lletra)
- Zain
Lletres àrabs
- Àlef
- Ayin
- Bet
- Caf (lletra)
- Dàlet
- Guímel
- He (lletra)
- Het
- Iod
- Làmed
- Mater lectionis
- Mem (lletra)
- Nun (lletra)
- Pe
- Qof
- Reix
- Sade
- Taw
- Tet (lletra)
- Waw
- Xin (lletra)
- Zain
- Ġayn
Lletres de l'alfabet hebreu
- Àlef
- Ayin
- Bet
- Caf (lletra)
- Dàlet
- Guímel
- He (lletra)
- Het
- Iod
- Làmed
- Mem (lletra)
- Nun (lletra)
- Pe
- Qof
- Reix
- Sàmec
- Sade
- Taw
- Tet (lletra)
- Waw
- Xin (lletra)
- Zain
També conegut com Vau, Wau (alfabet fenici), Wau (sisena lletra de l'alfabet fenici), Wāw, ו.