41 les relacions: Alfabet, Alfabet arameu, Alfabet hebreu, Alfabet nabateu, Alfabet samarità, Alfabet siríac, Ayin, Ípsilon, Ġayn, Óbidos, Àlef, Bet, Caf (lletra), Dàlet, Distribució de fitxes de l'Scrabble, Escriptura protosinaítica, Guímel, Guematria, Hamza, He (lletra), Hermann Steudner, Het, Iod, Làmed, Llista de Freguesies de Portugal, Mater lectionis, Mem (lletra), Nun (lletra), Pe, Qof, Reix, Sade, Sàmec, Siríac, Taw, Tet (lletra), Tetragrama bíblic, Tzadikim, Vocalització tiberienca, Xin (lletra), Zain.
Alfabet
àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.
Nou!!: Waw і Alfabet · Veure més »
Alfabet arameu
Lalfabet arameu és un alfabet abjad dissenyat per escriure l'arameu.
Nou!!: Waw і Alfabet arameu · Veure més »
Alfabet hebreu
Lalfabet hebreu, també conegut com a àlef-bet en hebreu a partir del nom de les primeres dues lletres, és un conjunt de 22 lletres usades en l'escriptura del llenguatge hebreu.
Nou!!: Waw і Alfabet hebreu · Veure més »
Alfabet nabateu
L'alfabet nabateu és un alfabet consonàntic (abjad) que va ser usat pels nabateus al.
Nou!!: Waw і Alfabet nabateu · Veure més »
Alfabet samarità
Lalfabet samarità és utilitzat pels samaritans en els escrits religiosos, entre ells el Pentateuc samarità, escrits en hebreu samarità, i comentaris i traduccions en arameu samarità i ocasionalment àrab.
Nou!!: Waw і Alfabet samarità · Veure més »
Alfabet siríac
Lalfabet siríac és un sistema d'escriptura utilitzat per escriure el siríac a partir del.
Nou!!: Waw і Alfabet siríac · Veure més »
Ayin
La és la setzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ʕain 𐤏 en fenici, ʕē ܥ en siríac, ʕain ע en hebreu, ʕayn ع en àrab i ʕäyn ዐ en amhàric.
Nou!!: Waw і Ayin · Veure més »
Ípsilon
L'ípsilon (en majúscules Υ, en minúscules υ) és la vintena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Waw і Ípsilon · Veure més »
Ġayn
La ġayn (en àrab (ḡayn)) és la dinovena lletra de l'alfabet àrab (vint-i-setena o vint-i-vuitena, amb un valor numèric de 1000, en l'ordre abjadí).
Nou!!: Waw і Ġayn · Veure més »
Óbidos
Óbidos és un municipi portuguès a la regió del Centre i a la Subregió de l'Oeste.
Nou!!: Waw і Óbidos · Veure més »
Àlef
La és la primera lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent-hi ʾalp en fenici, ʔālap en siríac, àlif en àrab, àlef en hebreu i ʔälf en amhàric.
Nou!!: Waw і Àlef · Veure més »
Bet
La és la segona lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent bēt 𐤁 en fenici, bēṯ ܒ en siríac, bet ב en hebreu, ba ب en àrab i bet በ en amhàric.
Nou!!: Waw і Bet · Veure més »
Caf (lletra)
La és l'onzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent kap 𐤊 en fenici, kāp ܟ en siríac, caf כ en hebreu, kāf ك en àrab i kaf ከ en amhàric.
Nou!!: Waw і Caf (lletra) · Veure més »
Dàlet
La (dāleth, també anomenada Daleth o Daled) és la quarta lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent delt 𐤃 en fenici, dālaṯ ܕ en siríac, dàlet ד en hebreu, dāl د en àrab i dänt ደ en amhàric.
Nou!!: Waw і Dàlet · Veure més »
Distribució de fitxes de l'Scrabble
El joc de tauler Scrabble té una distribució de fitxes específica per a cada llengua.
Nou!!: Waw і Distribució de fitxes de l'Scrabble · Veure més »
Escriptura protosinaítica
Lescriptura protosinaítica es considera el primer alfabet consonàntic documentat, estenent el seu ús des del segle XVIII aC fins al.
Nou!!: Waw і Escriptura protosinaítica · Veure més »
Guímel
La és la tercera lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent gaml 𐤂 en fenici, gāmal ܓ en siríac, guímel ג en hebreu, jīm ج en àrab i gäml ገ en amhàric.
Nou!!: Waw і Guímel · Veure més »
Guematria
La Guematria (hebreu: גימטריה, gēmaṭriyā; grec: γεωμετρία, geōmetriā) és un procediment hermenèutic, propi, bé que no exclusiu, de la càbala jueva que depèn del fet que cada caràcter hebreu té un valor numèric, quan la suma dels números dels caràcters que componen una paraula, donava el mateix resultat que la suma dels caràcters d'una altra paraula diferent, es percebia una analogia entre elles i es considera que tenien necessàriament una connexió.
Nou!!: Waw і Guematria · Veure més »
Hamza
Hamza (ء). La hamza (en àrab), o ء, és un grafema auxiliar de l'alfabet àrab que representa l'oclusió glotal o cort de veu.
Nou!!: Waw і Hamza · Veure més »
He (lletra)
La és la cinquena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent he 𐤄 en fenici, hē ܗ en siríac, he ה en hebreu, hāʾ ﻩ en àrab i hoy ሀ en amhàric.
Nou!!: Waw і He (lletra) · Veure més »
Hermann Steudner
Hermann Steudner (Greiffenberg, Silèsia, 1 de setembre de 1832 - Waw, 10 d'abril de 1863 fou un explorador i naturalista alemany. Estudià ciències naturals a Berlín i Würzburg; de 1861 a 1862 acompanyà a Theodor von Heuglin des de Massawa a Khartum, on el 1863 formà part de l'expedició d'Alexine Tinne a la Regió de Bahr al-Ghazal; però trobant-se a Waw, caigué malalt de les febres i morí. Les seves narracions foren publicades des de 1862 fins al 1864, en el Zeitschrift für allgemeine Erdkunde, de Berlín.
Nou!!: Waw і Hermann Steudner · Veure més »
Het
La (anomenada també khet, kheth, chet, cheth, het, o heth) és la vuitena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ḥet 𐤇 en fenici, ḥēṯ ܚ en siríac, het ח en hebreu, ḥā ح en àrab i ḥäwṭ ሐ en amhàric.
Nou!!: Waw і Het · Veure més »
Iod
La (anomenada també iud, yod, yud, jod o jodh) és la desena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent-hi iod 𐤉 en fenici, yōḏ ܝ en siríac, iod o iud י en hebreu, yā ﻱ en àrab i yämän የ en amhàric.
Nou!!: Waw і Iod · Veure més »
Làmed
La és la dotzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent lamd 𐤋 en fenici, lāmaḏ ܠ en siríac, làmed ל en hebreu, lām ل en àrab i läwe ለ en amhàric.
Nou!!: Waw і Làmed · Veure més »
Llista de Freguesies de Portugal
Aquesta és la llista de freguesies (parròquies) de Portugal.
Nou!!: Waw і Llista de Freguesies de Portugal · Veure més »
Mater lectionis
Una mater lectionis (locució llatina que significa "mare de lectura", en hebreu אם קריאה) és una consonant d'un abjad (alfabet hebreu principalment) que s'empra per a transcriure vocals.
Nou!!: Waw і Mater lectionis · Veure més »
Mem (lletra)
La és la tretzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent mem 𐤌 en fenici, mīm ܡ en siríac, mem מ en hebreu, mīm ﻡ en àrab i may መ en amhàric.
Nou!!: Waw і Mem (lletra) · Veure més »
Nun (lletra)
La és la catorzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent nun 𐤍 en fenici, nūn ܢ en siríac, nun נ en hebreu, nūn ن en àrab i nähas ነ en amhàric.
Nou!!: Waw і Nun (lletra) · Veure més »
Pe
La és la dissetena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent pe 𐤐 en fenici, pē ܦ en siríac, pe פ en hebreu, fā ف en àrab i äf ፈ en amhàric.
Nou!!: Waw і Pe · Veure més »
Qof
La és la dinovena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent qop 𐤒 en fenici, qōp ܩ en siríac, qof o cof ק en hebreu, qāf ق en àrab i qaf ቀ en amhàric.
Nou!!: Waw і Qof · Veure més »
Reix
La és la vintena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent raix 𐤓 en fenici, rēš ܪ en siríac, reix ר en hebreu, rā ر en àrab i reʾs ረ en amhàric.
Nou!!: Waw і Reix · Veure més »
Sade
La (anomenada també ṣādē, tsade, ṣaddi,, tzadi, sadhe o tzaddik) és la divuitena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ṣade 𐤑 en fenici, ṣāḏē ܨ en siríac, tzade צ en hebreu, ṣād ص en àrab i ṣädäy ጸ en amhàric.
Nou!!: Waw і Sade · Veure més »
Sàmec
La és la quinzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent samk 𐤎 en fenici, semkaṯ ܣ en siríac, sàmec ס en hebreu i sat ሰ en amhàric.
Nou!!: Waw і Sàmec · Veure més »
Siríac
El siríac (en siríac) és un conjunt de dialectes de l'arameu, una llengua semítica parlada a l'Orient Mitjà; durant el seu apogeu es va parlar a la major part del Creixent Fèrtil.
Nou!!: Waw і Siríac · Veure més »
Taw
La és la vint-i-dosena i última lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent taw 𐤕 en fenici, ṯaw en siríac, tav en hebreu, tā en àrab i täwe en amhàric.
Nou!!: Waw і Taw · Veure més »
Tet (lletra)
La és la novena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ṭet 𐤈 en fenici, ṭēṯ ܛ en siríac, tet ט en hebreu, ṭā ط en àrab i ṭäyt ጠ en amhàric.
Nou!!: Waw і Tet (lletra) · Veure més »
Tetragrama bíblic
hebreu (segle III aC fins a l'actualitat). El '''tetragrama''' en els manuscrits del Mar Mort en hebreu antic El tetragrama o tetragràmmaton (/ˌtɛtrəˈɡræmətɒn/; del grec antic τετραγράμματον tetragràmmaton ' quatre lletres') és el teònim hebreu de quatre lletres יהוה (en hebreu, el nom de Déu, transliterat com a YHWH).
Nou!!: Waw і Tetragrama bíblic · Veure més »
Tzadikim
Tzadikim, (en hebreu: צדיקים), és una paraula provinent de les paraules Tzedek, que significa justícia, i Tzedakà, que vol dir caritat.
Nou!!: Waw і Tzadikim · Veure més »
Vocalització tiberienca
Primer pla De Aleppo Còdex, Joshua 1:1 La vocalització tiberienca, puntuació tiberienca o niqqud tiberienc (en hebreu: נִיקוּד טְבֵרִיָנִי) és un sistema de diacrítics (niqqud) que fou designat pels masoretes de Tiberíades per afegir al text consonàntic de la Bíblia hebrea uns signes per produir el text masorètic.
Nou!!: Waw і Vocalització tiberienca · Veure més »
Xin (lletra)
La és la vint-i-unena lletra de molts abjads ('alfabets') semítics, incloent xin 𐤔 en fenici, šīn ܫ en siríac, xin ש en hebreu, xin 𐡔 en arameu, xīn ش en àrab i śäwt ሠ en amhàric.
Nou!!: Waw і Xin (lletra) · Veure més »
Zain
La (anomenada també zayin, zayn o zay) és la setena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent zain 𐤆 en fenici, zayn ܙ en siríac, zayin (zain) ז en hebreu, zāyn ز en àrab i zäy ዘ en amhàric.
Nou!!: Waw і Zain · Veure més »
Redirigeix aquí:
Vau, Wau (alfabet fenici), Wau (sisena lletra de l'alfabet fenici), Wāw, ו.