Accés més ràpid que el navegador!
42 les relacions: Abjad, Alfabet, Alfabet amhàric, Alfabet arameu, Alfabet àrab, Alfabet ciríl·lic, Alfabet de xat àrab, Alfabet fenici, Alfabet grec, Alfabet hebreu, Alfabet llatí, Alfabet nabateu, Alfabet samarità, Alfabet siríac, Alfabet sud-aràbic, Alfabet ugarític, Alfasil·labari, Àrab, Cinc, Consonant, Dàlet, E, Escriptura protosinaítica, Fonètica, Fricativa glotal sorda, Grafema, Hamza, Hyper Text Markup Language, Iod, Jeroglífic egipci, Llengües semítiques nord-occidentals, Llengua fenícia, Llista de Gardiner (O), Mater lectionis, Nabateus, Reix, SATTS, Semites, Unicode, Waw, Zain, Е.
Abjad
Un abjad és un tipus d'escriptura en què hi ha un símbol per a cada fonema consonàntic, anomenat de vegades com a alfabet consonàntic.
Nou!!: He (lletra) і Abjad · Veure més »
Alfabet
àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.
Nou!!: He (lletra) і Alfabet · Veure més »
Alfabet amhàric
L'alfabet amhàric, també anomenat etiòpic i gueez (alfabet gueez — ግዕዝ) és una abugida o alfabet sil·làbic, que principalment fou inventat per escriure el gueez en el Regne d'Axum.
Nou!!: He (lletra) і Alfabet amhàric · Veure més »
Alfabet arameu
Lalfabet arameu és un alfabet abjad dissenyat per escriure l'arameu.
Nou!!: He (lletra) і Alfabet arameu · Veure més »
Alfabet àrab
Lalfabet àrab, altrament dit alifat (d'àlif, la seva primera lletra), té característiques semblants a l'alfabet hebreu, i també és un abjad.
Nou!!: He (lletra) і Alfabet àrab · Veure més »
Alfabet ciríl·lic
1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.
Nou!!: He (lletra) і Alfabet ciríl·lic · Veure més »
Alfabet de xat àrab
L'alfabet de xat àrab s'utilitza per comunicar-se en llengua àrab a través d'Internet o per enviar missatges curts mitjançant telèfons mòbils en els casos en què l'alfabet àrab real no està disponible per raons tècniques.
Nou!!: He (lletra) і Alfabet de xat àrab · Veure més »
Alfabet fenici
Làpida al Museu de Pèrgam, a Berlín, amb inscripcions en alfabet fenici Lalfabet fenici és un dels primers alfabets dels sistemes d'escriptura fonètica en la història de la humanitat.
Nou!!: He (lletra) і Alfabet fenici · Veure més »
Alfabet grec
Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.
Nou!!: He (lletra) і Alfabet grec · Veure més »
Alfabet hebreu
Lalfabet hebreu, també conegut com a àlef-bet en hebreu a partir del nom de les primeres dues lletres, és un conjunt de 22 lletres usades en l'escriptura del llenguatge hebreu.
Nou!!: He (lletra) і Alfabet hebreu · Veure més »
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Nou!!: He (lletra) і Alfabet llatí · Veure més »
Alfabet nabateu
L'alfabet nabateu és un alfabet consonàntic (abjad) que va ser usat pels nabateus al.
Nou!!: He (lletra) і Alfabet nabateu · Veure més »
Alfabet samarità
Lalfabet samarità és utilitzat pels samaritans en els escrits religiosos, entre ells el Pentateuc samarità, escrits en hebreu samarità, i comentaris i traduccions en arameu samarità i ocasionalment àrab.
Nou!!: He (lletra) і Alfabet samarità · Veure més »
Alfabet siríac
Lalfabet siríac és un sistema d'escriptura utilitzat per escriure el siríac a partir del.
Nou!!: He (lletra) і Alfabet siríac · Veure més »
Alfabet sud-aràbic
Lalfabet sud-aràbic o alfabet iemenita (en sud-aràbic antic ms3nd; en àrab modern المُسند, al-musnad) és l'alfabet que utilitzaren les llengües sud-aràbigues antigues.
Nou!!: He (lletra) і Alfabet sud-aràbic · Veure més »
Alfabet ugarític
border Aquest va ser l'alfabet emprat pels habitants del poble semita nord-oriental que habitava la zona llevantina de Canaan al voltant del 1500 aC fins a la desaparició de la seva ciutat principal, Ugarit (l'actual ciutat Síria de Ras Shamra), a mans dels Pobles del Mar al voltant de 1200 aC Després de la destrucció d'aquesta ciutat, l'escriptura ugarítica va deixar de ser utilitzada fins al punt d'extingir-se.
Nou!!: He (lletra) і Alfabet ugarític · Veure més »
Alfasil·labari
Alfabet amhàric, alfabet sil·làbic d'Etiòpia. Els alfasil·labaris o alfabets sil·làbics, també anomenats abugides, són sistemes d'escriptura que tenen caràcters vocàlics i consonàntics.
Nou!!: He (lletra) і Alfasil·labari · Veure més »
Àrab
Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.
Nou!!: He (lletra) і Àrab · Veure més »
Cinc
El cinc (5) és el nombre natural que segueix el quatre i precedeix el sis.
Nou!!: He (lletra) і Cinc · Veure més »
Consonant
Les consonants són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal).
Nou!!: He (lletra) і Consonant · Veure més »
Dàlet
La (dāleth, també anomenada Daleth o Daled) és la quarta lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent delt 𐤃 en fenici, dālaṯ ܕ en siríac, dàlet ד en hebreu, dāl د en àrab i dänt ደ en amhàric.
Nou!!: He (lletra) і Dàlet · Veure més »
E
La E és la cinquena lletra de l'alfabet català i segona de les vocals.
Nou!!: He (lletra) і E · Veure més »
Escriptura protosinaítica
Lescriptura protosinaítica es considera el primer alfabet consonàntic documentat, estenent el seu ús des del segle XVIII aC fins al.
Nou!!: He (lletra) і Escriptura protosinaítica · Veure més »
Fonètica
La fonètica (del grec φωνή (phonê) "so" o "veu") és la ciència que estudia els sons de la parla o fons.
Nou!!: He (lletra) і Fonètica · Veure més »
Fricativa glotal sorda
La fricativa glotal sorda, que es representa a l'AFI és un so relativament freqüent i que a més té caràcter de consonant o de vocal (menys) segons la llengua que l'empri.
Nou!!: He (lletra) і Fricativa glotal sorda · Veure més »
Grafema
En lingüística, el grafema (del grec γράφω, "escric") és la unitat contrastiva mínima de l'escriptura d'una llengua determinada.
Nou!!: He (lletra) і Grafema · Veure més »
Hamza
Hamza (ء). La hamza (en àrab), o ء, és un grafema auxiliar de l'alfabet àrab que representa l'oclusió glotal o cort de veu.
Nou!!: He (lletra) і Hamza · Veure més »
Hyper Text Markup Language
HTML (acrònim d’Hyper Text Markup Language, en català, "llenguatge de marcatge d'hipertext"), és un llenguatge de marcatge que deriva de l'SGML dissenyat per estructurar textos i relacionar-los en forma d'hipertext.
Nou!!: He (lletra) і Hyper Text Markup Language · Veure més »
Iod
La (anomenada també iud, yod, yud, jod o jodh) és la desena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent-hi iod 𐤉 en fenici, yōḏ ܝ en siríac, iod o iud י en hebreu, yā ﻱ en àrab i yämän የ en amhàric.
Nou!!: He (lletra) і Iod · Veure més »
Jeroglífic egipci
Jeroglífics en una estela funerària egípcia Els jeroglífics era un dels tres sistemes d'escriptura emptrats pels antics egipcis.
Nou!!: He (lletra) і Jeroglífic egipci · Veure més »
Llengües semítiques nord-occidentals
El semític nord-occidental és una de les divisions de les llengües semítiques.
Nou!!: He (lletra) і Llengües semítiques nord-occidentals · Veure més »
Llengua fenícia
La llengua fenícia, actualment extingida, és un idioma de la branca occidental de les llengües semítiques que es parlava a Fenícia, la zona del llevant mediterrani (Líban, Palestina-Israel, Malta i Síria), entre els segles XI aC i II dC.
Nou!!: He (lletra) і Llengua fenícia · Veure més »
Llista de Gardiner (O)
El Grup O de la llista de Gardiner és un dels 26 subgrups de jeroglífics egipcis que l'egiptòleg britànic Alan Gardiner va realitzar en el seu llibre Gramàtica de la llengua egípcia.
Nou!!: He (lletra) і Llista de Gardiner (O) · Veure més »
Mater lectionis
Una mater lectionis (locució llatina que significa "mare de lectura", en hebreu אם קריאה) és una consonant d'un abjad (alfabet hebreu principalment) que s'empra per a transcriure vocals.
Nou!!: He (lletra) і Mater lectionis · Veure més »
Nabateus
Petra, capital dels nabateus. Els nabateus foren un poble nòmada àrab establert al desert de Jordània i nord d'Aràbia.
Nou!!: He (lletra) і Nabateus · Veure més »
Reix
La és la vintena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent raix 𐤓 en fenici, rēš ܪ en siríac, reix ר en hebreu, rā ر en àrab i reʾs ረ en amhàric.
Nou!!: He (lletra) і Reix · Veure més »
SATTS
El SATTS (Standard Arabic Technical Transliteration System - Sistema de transliteració tècnica de l'àrab estàndard) és un estàndard que utilitza l'exèrcit dels Estats Units per transcriure l'alfabet àrab amb lletres de l'alfabet llatí.
Nou!!: He (lletra) і SATTS · Veure més »
Semites
HE).https://books.google.cat/books?id.
Nou!!: He (lletra) і Semites · Veure més »
Unicode
logo d'Unicode. Unicode és un estàndard internacional de codificació de caràcters, per a suports informàtics.
Nou!!: He (lletra) і Unicode · Veure més »
Waw
La (wāw, a vegades vau, o vav) és la sisena (o vint-i-setena en orde modern àrab) lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent waw 𐤅en fenici, wāw ܘ en siríac, vau (vav) ו en hebreu, wāw و en àrab i wäwe ወ en amhàric.
Nou!!: He (lletra) і Waw · Veure més »
Zain
La (anomenada també zayin, zayn o zay) és la setena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent zain 𐤆 en fenici, zayn ܙ en siríac, zayin (zain) ז en hebreu, zāyn ز en àrab i zäy ዘ en amhàric.
Nou!!: He (lletra) і Zain · Veure més »
Е
E, e (en cursiva: E, e) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, present als alfabets rus, belarús, ucraïnès, búlgar i macedònic.
Nou!!: He (lletra) і Е · Veure més »
Redirigeix aquí:
He (alfabet fenici), He (cinquena lletra de l'alfabet fenici), Hē, ה.
