Taula de continguts
49 les relacions: Abjad, Alfabet, Alfabet amhàric, Alfabet arameu, Alfabet àrab, Alfabet ciríl·lic, Alfabet de xat àrab, Alfabet fenici, Alfabet grec, Alfabet hebreu, Alfabet llatí, Alfabet samarità, Alfabet siríac, Alfabet sud-aràbic, Alfabet ugarític, Alfasil·labari, Àrab, Bet, Dagueix, Dàlet, Escriptura protosinaítica, Fricativa uvular sorda, Guímel, Hebreu, Hyper Text Markup Language, Κ, Jawi, Jeroglífic egipci, K, Kiwi, Llista de Gardiner (V), Mem (lletra), Nabateus, Nun (lletra), Oclusiva velar sorda, Pe, Persa, Reix, SATTS, Semites, Talmud, Taw, Torà, Unicode, Urdú, Vint, Waw, Zain, К.
- Alfabet fenici
- Lletres àrabs
- Lletres de l'alfabet hebreu
Abjad
Un abjad és un tipus d'escriptura en què hi ha un símbol per a cada fonema consonàntic, anomenat de vegades com a alfabet consonàntic.
Veure Caf (lletra) і Abjad
Alfabet
àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.
Veure Caf (lletra) і Alfabet
Alfabet amhàric
L'alfabet amhàric, també anomenat etiòpic i gueez (alfabet gueez — ግዕዝ) és una abugida o alfabet sil·làbic, que principalment fou inventat per escriure el gueez en el Regne d'Axum.
Veure Caf (lletra) і Alfabet amhàric
Alfabet arameu
Lalfabet arameu és un alfabet abjad dissenyat per escriure l'arameu.
Veure Caf (lletra) і Alfabet arameu
Alfabet àrab
Lalfabet àrab, altrament dit alifat (d'àlif, la seva primera lletra), té característiques semblants a l'alfabet hebreu, i també és un abjad.
Veure Caf (lletra) і Alfabet àrab
Alfabet ciríl·lic
1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.
Veure Caf (lletra) і Alfabet ciríl·lic
Alfabet de xat àrab
L'alfabet de xat àrab s'utilitza per comunicar-se en llengua àrab a través d'Internet o per enviar missatges curts mitjançant telèfons mòbils en els casos en què l'alfabet àrab real no està disponible per raons tècniques.
Veure Caf (lletra) і Alfabet de xat àrab
Alfabet fenici
Làpida al Museu de Pèrgam, a Berlín, amb inscripcions en alfabet fenici Lalfabet fenici és un dels primers alfabets dels sistemes d'escriptura fonètica en la història de la humanitat.
Veure Caf (lletra) і Alfabet fenici
Alfabet grec
Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.
Veure Caf (lletra) і Alfabet grec
Alfabet hebreu
Lalfabet hebreu, també conegut com a àlef-bet en hebreu a partir del nom de les primeres dues lletres, és un conjunt de 22 lletres usades en l'escriptura del llenguatge hebreu.
Veure Caf (lletra) і Alfabet hebreu
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Veure Caf (lletra) і Alfabet llatí
Alfabet samarità
Lalfabet samarità és utilitzat pels samaritans en els escrits religiosos, entre ells el Pentateuc samarità, escrits en hebreu samarità, i comentaris i traduccions en arameu samarità i ocasionalment àrab.
Veure Caf (lletra) і Alfabet samarità
Alfabet siríac
Lalfabet siríac és un sistema d'escriptura utilitzat per escriure el siríac a partir del.
Veure Caf (lletra) і Alfabet siríac
Alfabet sud-aràbic
Lalfabet sud-aràbic o alfabet iemenita (en sud-aràbic antic ms3nd; en àrab modern المُسند, al-musnad) és l'alfabet que utilitzaren les llengües sud-aràbigues antigues.
Veure Caf (lletra) і Alfabet sud-aràbic
Alfabet ugarític
border Aquest va ser l'alfabet emprat pels habitants del poble semita nord-oriental que habitava la zona llevantina de Canaan al voltant del 1500 aC fins a la desaparició de la seva ciutat principal, Ugarit (l'actual ciutat Síria de Ras Shamra), a mans dels Pobles del Mar al voltant de 1200 aC Després de la destrucció d'aquesta ciutat, l'escriptura ugarítica va deixar de ser utilitzada fins al punt d'extingir-se.
Veure Caf (lletra) і Alfabet ugarític
Alfasil·labari
Alfabet amhàric, alfabet sil·làbic d'Etiòpia. Els alfasil·labaris o alfabets sil·làbics, també anomenats abugides, són sistemes d'escriptura que tenen caràcters vocàlics i consonàntics.
Veure Caf (lletra) і Alfasil·labari
Àrab
Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.
Veure Caf (lletra) і Àrab
Bet
La és la segona lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent bēt 𐤁 en fenici, bēṯ ܒ en siríac, bet ב en hebreu, ba ب en àrab i bet በ en amhàric.
Veure Caf (lletra) і Bet
Dagueix
El dagueix, en hebreu, és un diacrític del sistema d'escriptura hebreu.
Veure Caf (lletra) і Dagueix
Dàlet
La (dāleth, també anomenada Daleth o Daled) és la quarta lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent delt 𐤃 en fenici, dālaṯ ܕ en siríac, dàlet ד en hebreu, dāl د en àrab i dänt ደ en amhàric.
Veure Caf (lletra) і Dàlet
Escriptura protosinaítica
Lescriptura protosinaítica es considera el primer alfabet consonàntic documentat, estenent el seu ús des del segle XVIII aC fins al.
Veure Caf (lletra) і Escriptura protosinaítica
Fricativa uvular sorda
La fricativa uvular sorda és un so de la parla que es transcriu com a l'AFI (una lletra khi minúscula de l'alfabet grec).
Veure Caf (lletra) і Fricativa uvular sorda
Guímel
La és la tercera lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent gaml 𐤂 en fenici, gāmal ܓ en siríac, guímel ג en hebreu, jīm ج en àrab i gäml ገ en amhàric.
Veure Caf (lletra) і Guímel
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Veure Caf (lletra) і Hebreu
Hyper Text Markup Language
HTML (acrònim d’Hyper Text Markup Language, en català, "llenguatge de marcatge d'hipertext"), és un llenguatge de marcatge que deriva de l'SGML dissenyat per estructurar textos i relacionar-los en forma d'hipertext.
Veure Caf (lletra) і Hyper Text Markup Language
Κ
La kappa, en majúscula: Κ; en minúscula: κ (o ϰ), és la desena lletra de l'alfabet grec.
Veure Caf (lletra) і Κ
Jawi
El jawi és l'alfabet aràbic adaptat per escriure en malai.
Veure Caf (lletra) і Jawi
Jeroglífic egipci
Jeroglífics en una estela funerària egípcia Els jeroglífics era un dels tres sistemes d'escriptura emptrats pels antics egipcis.
Veure Caf (lletra) і Jeroglífic egipci
K
La K és l'onzena lletra de l'alfabet català i la vuitena de les consonants.
Veure Caf (lletra) і K
Kiwi
La fruita kiwi (en anglès kiwifruit) és el fruit en baia comestible de les plantes del gènere de plantes enfiladisses anomenat científicament Actinidia.
Veure Caf (lletra) і Kiwi
Llista de Gardiner (V)
El Grup V de la llista de Gardiner és un dels 26 subgrups de jeroglífics egipcis que l'egiptòleg britànic Alan Gardiner va realitzar en el seu llibre Gramàtica de la llengua egípcia.
Veure Caf (lletra) і Llista de Gardiner (V)
Mem (lletra)
La és la tretzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent mem 𐤌 en fenici, mīm ܡ en siríac, mem מ en hebreu, mīm ﻡ en àrab i may መ en amhàric.
Veure Caf (lletra) і Mem (lletra)
Nabateus
Petra, capital dels nabateus. Els nabateus foren un poble nòmada àrab establert al desert de Jordània i nord d'Aràbia.
Veure Caf (lletra) і Nabateus
Nun (lletra)
La és la catorzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent nun 𐤍 en fenici, nūn ܢ en siríac, nun נ en hebreu, nūn ن en àrab i nähas ነ en amhàric.
Veure Caf (lletra) і Nun (lletra)
Oclusiva velar sorda
La consonant oclusiva velar sorda és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Veure Caf (lletra) і Oclusiva velar sorda
Pe
La és la dissetena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent pe 𐤐 en fenici, pē ܦ en siríac, pe פ en hebreu, fā ف en àrab i äf ፈ en amhàric.
Veure Caf (lletra) і Pe
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Veure Caf (lletra) і Persa
Reix
La és la vintena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent raix 𐤓 en fenici, rēš ܪ en siríac, reix ר en hebreu, rā ر en àrab i reʾs ረ en amhàric.
Veure Caf (lletra) і Reix
SATTS
El SATTS (Standard Arabic Technical Transliteration System - Sistema de transliteració tècnica de l'àrab estàndard) és un estàndard que utilitza l'exèrcit dels Estats Units per transcriure l'alfabet àrab amb lletres de l'alfabet llatí.
Veure Caf (lletra) і SATTS
Semites
HE).https://books.google.cat/books?id.
Veure Caf (lletra) і Semites
Talmud
El Talmud és un cos literari d'importància i autoritat màxima pel judaisme rabínic que conté diverses discussions rabíniques de la llei jueva, de l'ètica jueva, tradicions, llegendes i històries.
Veure Caf (lletra) і Talmud
Taw
La és la vint-i-dosena i última lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent taw 𐤕 en fenici, ṯaw en siríac, tav en hebreu, tā en àrab i täwe en amhàric.
Veure Caf (lletra) і Taw
Torà
Torà és una vila i municipi situat al centre sud de la comarca administrativa del Solsonès; limitant al nord amb Llobera, a l'est amb Pinós i La Molsosa, i a l'oest amb Biosca.
Veure Caf (lletra) і Torà
Unicode
logo d'Unicode. Unicode és un estàndard internacional de codificació de caràcters, per a suports informàtics.
Veure Caf (lletra) і Unicode
Urdú
L'urdú és una llengua indoiraniana parlada principalment a l'Índia i al Pakistan.
Veure Caf (lletra) і Urdú
Vint
El vint és un nombre natural parell, segueix el dinou i va abans del vint-i-u. S'escriu 20 en xifres àrabs, XX en les romanes i 二十 en les xineses.
Veure Caf (lletra) і Vint
Waw
La (wāw, a vegades vau, o vav) és la sisena (o vint-i-setena en orde modern àrab) lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent waw 𐤅en fenici, wāw ܘ en siríac, vau (vav) ו en hebreu, wāw و en àrab i wäwe ወ en amhàric.
Veure Caf (lletra) і Waw
Zain
La (anomenada també zayin, zayn o zay) és la setena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent zain 𐤆 en fenici, zayn ܙ en siríac, zayin (zain) ז en hebreu, zāyn ز en àrab i zäy ዘ en amhàric.
Veure Caf (lletra) і Zain
К
K, к (en cursiva K, к) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la dotzena de l'alfabet rus.
Veure Caf (lletra) і К
Vegeu també
Alfabet fenici
- Àlef
- Alfabet fenici
- Ayin
- Bet
- Caf (lletra)
- Dàlet
- Guímel
- He (lletra)
- Het
- Iod
- Làmed
- Mem (lletra)
- Nun (lletra)
- Pe
- Qof
- Reix
- Sàmec
- Sade
- Sarcòfag d'Eshmunazar II
- Tartessi
- Taw
- Tet (lletra)
- Waw
- Xin (lletra)
- Zain
Lletres àrabs
- Àlef
- Ayin
- Bet
- Caf (lletra)
- Dàlet
- Guímel
- He (lletra)
- Het
- Iod
- Làmed
- Mater lectionis
- Mem (lletra)
- Nun (lletra)
- Pe
- Qof
- Reix
- Sade
- Taw
- Tet (lletra)
- Waw
- Xin (lletra)
- Zain
- Ġayn
Lletres de l'alfabet hebreu
- Àlef
- Ayin
- Bet
- Caf (lletra)
- Dàlet
- Guímel
- He (lletra)
- Het
- Iod
- Làmed
- Mem (lletra)
- Nun (lletra)
- Pe
- Qof
- Reix
- Sàmec
- Sade
- Taw
- Tet (lletra)
- Waw
- Xin (lletra)
- Zain
També conegut com Kap (alfabet fenici), Kāf, Kāp, , כ.