Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Alfabet fenici

Índex Alfabet fenici

Làpida al museu de Pèrgam, a Berlín, amb inscripcions en alfabet fenici. Lalfabet fenici és un dels primers alfabets dels sistemes d'escriptura fonètica en la història de la humanitat.

290 les relacions: A, Abjad, Accadi, Acrofonia, Agullada, Aigua, Aixoka, Alan Gardiner, Alfa, Alfabet, Alfabet arameu, Alfabet armeni, Alfabet àrab, Alfabet ciríl·lic, Alfabet copte, Alfabet etrusc, Alfabet georgià, Alfabet grec, Alfabet hebreu, Alfabet llatí, Alfabet nabateu, Alfabet protocananeu, Alfabet samarità, Alfabet siríac, Alfabet sud-aràbic, Alfabet ugarític, Amon, Ancestre, Anglaterra, Anguila, Antic Egipte, Aproximant labiovelar sonora, Aproximant lateral alveolar, Aproximant palatal sonora, Arameu, Argila, Arma, Arthur Evans, Ḍād, Ẓā, Èpsilon, Òmicron, B, Barrera, Bíblia, Beta, Betxèmeix, Biblos, Boca, Bou, ..., Bustrofedon, C, Caçador, Camell, Canaan, Cap (anatomia), Casa, Cera, Chicago, Clau (falca), Comunitat d'Estats Independents, Concepte, Consonant emfàtica, Creta, Creu, D, Daga, Dècada del 1200 aC, Dècada del 1220 aC, Delta (lletra), Demòtic, Dent, Devanagari, Digamma, E, Educació, Egipte, Ejectiva alveolar, Emmanuel de Rougé, Escala (element constructiu), Escriptura cuneïforme, Escriptura Lineal A, Escriptura meroítica, Escriptura pictogràfica, Escriptura protosinaítica, Escriptura xinesa, Escriptures paleohispàniques, Eslaus orientals, Espàtula, Estats Units d'Amèrica, Eta, Etrusc, Expiració, Faraó, Fenicis, Filisteu, Finestra, Flinders Petrie, Fonètica, Fricativa alveolar sonora, Fricativa alveolar sorda, Fricativa faríngia sonora, Fricativa faríngia sorda, Fricativa glotal sorda, Fricativa postalveolar sorda, G, Gamma, Gerro, Grec, Guèzer, Guerra de Troia, H, Ham (eina), Hangul, Hans Bauer, He (lletra), Hebreu, Hieràtic, I, Ideograma, Imperi cartaginès, Iota, Κ, J, Jean-François Champollion, Jeroglífic egipci, Jetró, K, Kabul, Kana, Kandahar, Khi, Ksi, Kurt Sethe, L, L'ull de l'agulla, Lambda, Lausana, Líban, Lineal B, Llengües semítiques, Llengua fenícia, Logograma, Londres, M, Madian, Mar Mediterrània, Maurice Dunand, , Meguidó, Memòria del Món de la UNESCO, Mesopotàmia, Mi, Micos, Moisès, Morfema, Moscou, N, Nablus, Nasal alveolar sonora, Nasal bilabial sonora, Nazisme, Nelumbo, Ni (lletra grega), Ѯ, Ѳ, O, Oclusiva alveolar sonora, Oclusiva alveolar sorda, Oclusiva bilabial sonora, Oclusiva bilabial sorda, Oclusiva glotal sorda, Oclusiva uvular sorda, Oclusiva velar sonora, Oclusiva velar sorda, Omega, Orient Pròxim, Ostrakon, P, Palestina, Papir, Paret, Púnic, Pegàs (mitologia), Peixos, Període hel·lenístic, Pere I de Rússia, Pi (lletra grega), Pierre Montet, Pilar (arquitectura), Porta, Pregària, Primera Guerra Púnica, Q, Qof, Qoppa, R, Raça ària, Rússia, Regne Mitjà d'Egipte, República Àrab Siriana, Ro, Roda, S, Sageta, Sampi, Síl·laba, Segle I aC, Segle III aC, Segle IV aC, Segle V aC, Segle VII aC, Segle XI aC, Segle XII aC, Segle XIII aC, Segle XIV aC, Segle XIX aC, Segle XV aC, Segle XVI aC, Segle XVIII aC, Segle XX aC, Serps, Sidó, Sigma, Sil·labari, Sil·labari de Biblos, Sil·labari xipriota, Stigma, Suïssa, Suport, T, Tau (lletra grega), Tel Laquix, Temple, Temple de Jerusalem, Theta, Tifinag, Tir, Traç, Ugarit, Ull, UNESCO, Veneració, Vibrant alveolar, William Foxwell Albright, X, Zeta (lletra grega), К, П, О, Ё, А, Н, Р, С, Т, У, Х, Ц, Ч, Ш, Щ, Ы, Ю, М, И, З, Б, В, Г, Д, І, Е, Ѕ, Л, Й, 1874, 1875, 1891, 1914, 1916, 1922, 1927, 1929, 1930, 1932, 1934, 1935, 1936, 1937. Ampliar l'índex (240 més) »

A

La A és la primera lletra de l'alfabet llatí bàsic, i dels alfabets derivats del mateix.

Nou!!: Alfabet fenici і A · Veure més »

Abjad

Un abjad és un tipus d'escriptura en què hi ha un símbol per a cada fonema consonàntic, anomenat de vegades com a alfabet consonàntic.

Nou!!: Alfabet fenici і Abjad · Veure més »

Accadi

Laccadi (en cuneiforme: 𒀝𒅗𒁺𒌑 (ak-ka-du-u2); en logograma: 𒌵𒆠 (URIKI)) és una llengua semítica ja extinta.

Nou!!: Alfabet fenici і Accadi · Veure més »

Acrofonia

L'acrofonia (del grec: ἄκρος — extrem i φωνή — so) és la formació de noves paraules amb les lletres inicials de les paraules en frases, quan aquestes noves paraules no són llegides pels noms en ordre alfabètic de les lletres, sinó pels seus sons.

Nou!!: Alfabet fenici і Acrofonia · Veure més »

Agullada

Imatge d'un manuscrit anglès del s. XVI. Al centre, un pagès amb agullada guia un parell de bous. L'agullada, tocadora o gullada és un bastó llarg amb una punxa de metall a un cap que s'utilitza per guiar bous punxant-los.

Nou!!: Alfabet fenici і Agullada · Veure més »

Aigua

Gota d'aigua Laigua és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.

Nou!!: Alfabet fenici і Aigua · Veure més »

Aixoka

Aixoka (304–232 aC) (sànscrit: अशोकः, transcripció IAST: aśokaḥ), conegut també com a Aixoka Maurya i com a Aixoka el Gran, fou el tercer sobirà de l'Imperi maurya de l'Índia (del ca. 272 aC al 232 aC) i una figura important de la història del budisme.

Nou!!: Alfabet fenici і Aixoka · Veure més »

Alan Gardiner

Alan Henderson Gardiner (29 de març de 1879, Eltham - 19 de desembre de 1963, Court Place, Iffley, Oxford), va ser un dels més importants egiptòlegs de principis del segle XX.

Nou!!: Alfabet fenici і Alan Gardiner · Veure més »

Alfa

L'alfa és la primera lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet fenici і Alfa · Veure més »

Alfabet

àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.

Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet · Veure més »

Alfabet arameu

Lalfabet arameu és un alfabet abjad dissenyat per escriure l'arameu.

Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet arameu · Veure més »

Alfabet armeni

L'alfabet armeni és un alfabet utilitzat per escriure en armeni des de l'any 405 o 406, quan el creà el monjo Mesrob Maixtots.

Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet armeni · Veure més »

Alfabet àrab

Verd fosc: estats on l'alfabet àrab és l'únic oficial.Verd clar: estats on es fa servir l'alfabet àrab a més d'uns altres Lalfabet àrab, altrament dit alifat (d'àlif, la seva primera lletra), té característiques semblants a l'alfabet hebreu, i també és un abjad.

Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet àrab · Veure més »

Alfabet ciríl·lic

Alfabet ciríl·lic i altres alfabets llengua.

Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet ciríl·lic · Veure més »

Alfabet copte

Lalfabet copte és un alfabet utilitzat per escriure l'idioma copte.

Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet copte · Veure més »

Alfabet etrusc

L'alfabet etrusc fou un sistema alfabètic utilitzat al nord de la península Itàlica a finals del vuitè segle aC. Es tracta d'una evolució de l'antic alfabet fenici, i és molt semblant al copte i a l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet etrusc · Veure més »

Alfabet georgià

L'alfabet georgià és utilitzat modernament per l'escriptura en l'idioma georgià i altres idiomes relacionats com el mingrelià i va ser usat ocasionalment en altres llengües caucàsiques com les d'Ossètia.

Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet georgià · Veure més »

Alfabet grec

Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.

Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet grec · Veure més »

Alfabet hebreu

Lalfabet hebreu, també conegut com a àlefbet en hebreu a partir del nom de les primeres dues lletres, és un conjunt de 22 lletres usades en l'escriptura del llenguatge hebreu.

Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet hebreu · Veure més »

Alfabet llatí

Distribució mundial de l'alfabet llatí:* En verd fosc, les àrees on és l'única forma d'escriptura. * En verd clar, els països on coexisteix amb altres formes d'escriptura. Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.

Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet llatí · Veure més »

Alfabet nabateu

L'alfabet nabateu és un alfabet consonàntic (abjad) que va ser usat pels nabateus el segle II aC.

Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet nabateu · Veure més »

Alfabet protocananeu

Protocananeu és el nom que es dóna a En el cas del (c), el protocananeu generalment se suposa que han estat pictogràfic, però no hi ha una escriptura similar testimoniada, i les il·lustracions de la mateixa són invencions modernes.

Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet protocananeu · Veure més »

Alfabet samarità

Lalfabet samarità és utilitzat pels samaritans en els escrits religiosos, entre ells el Pentateuc samarità, escrits en hebreu samarità, i comentaris i traduccions en arameu samarità i ocasionalment àrab.

Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet samarità · Veure més »

Alfabet siríac

Lalfabet siríac és un sistema d'escriptura utilitzat per escriure el siríac a partir del.

Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet siríac · Veure més »

Alfabet sud-aràbic

L’alfabet sud-aràbic o alfabet iemenita (en sud-aràbic antic ms3nd; en àrab modern musnad — المُسند), del qual prové l'alfabet amhàric, fou utilitzat per escriure en les llengües sud-aràbigues antigues.

Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet sud-aràbic · Veure més »

Alfabet ugarític

border Aquest va ser l'alfabet emprat pels habitants del poble semita nord-oriental que habitava la zona llevantina de Canaan al voltant del 1500 aC fins a la desaparició de la seva ciutat principal, Ugarit (l'actual ciutat Síria de Ras Shamra), a mans dels Pobles del Mar al voltant de 1200 aC Després de la destrucció d'aquesta ciutat, l'escriptura ugarítica va deixar de ser utilitzada fins al punt d'extingir-se.

Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet ugarític · Veure més »

Amon

En la mitologia egípcia, Amon o Ammó era el déu de la salut (L'ocult, grec) és espòs de Mut o d'Ipet i pare de Chons en la Tríada de Tebes.

Nou!!: Alfabet fenici і Amon · Veure més »

Ancestre

Un ancestre és un progenitor, és a dir un avantpassat directe (pare o mare); o recursivament, un progenitor d'un ancestre (p.e., un avi, besavi, i així successivament).

Nou!!: Alfabet fenici і Ancestre · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Alfabet fenici і Anglaterra · Veure més »

Anguila

L'anguila, anguila cabot o anguila cabotera (Anguilla anguilla) és un peix migratori teleosti, anguil·liforme i àpode que remunta els corrents d'aigua dolça però que descendeix al mar per criar.

Nou!!: Alfabet fenici і Anguila · Veure més »

Antic Egipte

Lantic Egipte és una civilització del nord-est d'Àfrica que es va desenvolupar al voltant del curs mitjà i baix del riu Nil, en el territori que ara ocupen els actuals estats d'Egipte i el nord del Sudan.

Nou!!: Alfabet fenici і Antic Egipte · Veure més »

Aproximant labiovelar sonora

L'aproximant labiovelar sonora és un so de la parla que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra ve doble minúscula.

Nou!!: Alfabet fenici і Aproximant labiovelar sonora · Veure més »

Aproximant lateral alveolar

La consonant aproximant lateral alveolar sonora o lateral aproximant alveolar sonora és un fonema que es representa com a en l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI), és a dir, la lletra ela minúscula.

Nou!!: Alfabet fenici і Aproximant lateral alveolar · Veure més »

Aproximant palatal sonora

L'aproximant palatal sonora és un so de la parla que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra jota minúscula.

Nou!!: Alfabet fenici і Aproximant palatal sonora · Veure més »

Arameu

Larameu (en arameu: ܐܪܡܝܐ, en hebreu: ארמית) és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia). Originàriament contenia un alfabet particular, després es va escriure usant el sistema fenici i l'hebreu (tots aquests, fonètics). Un dels documents més importants per a estudiar-lo són els controvertits Manuscrits de la mar Morta o Rotlles de Qumran.

Nou!!: Alfabet fenici і Arameu · Veure més »

Argila

L'argila és un material granular natural procedent de la descomposició de les roques feldespàtiques, compost principalment per silicats d'alumini hidratats: Les partícules d'argila, inferiors als 4 micròmetres de diàmetre, poden conformar un sòl homogeni (també anomenat argila) o bé formar part d'un sòl heterogeni (i en aquest cas l'argila és la fracció més fina del sòl).

Nou!!: Alfabet fenici і Argila · Veure més »

Arma

Armes de l'edat del bronze Una arma és un estri, eina, útil o dispositiu concebut per a neutralitzar, ferir o matar éssers vius, o per a destruir edificis o objectes, generalment en el marc d'una guerra o un altre tipus de conflicte.

Nou!!: Alfabet fenici і Arma · Veure més »

Arthur Evans

Monument a Arthur Evans. Sir Arthur John Evans (Nash Mills, 8 de juliol de 1851 - Boar Hill, 11 de juliol de 1941), arqueòleg i escriptor britànic, descobridor del Palau de Cnossos i de la civilització minoica la qual va ser una de les troballes més importants a la Història.

Nou!!: Alfabet fenici і Arthur Evans · Veure més »

Ḍād

La ḍād (en àrab) és la quinzena lletra de l'alfabet àrab (divuitena o vint-i-sisena en l'ordre abjadí).

Nou!!: Alfabet fenici і Ḍād · Veure més »

Ẓā

La ẓā (en àrab) és la dissetena lletra de l'alfabet àrab (vint-i-sisena o vint-i-setena, amb un valor numèric de 900, en l'ordre abjadí).

Nou!!: Alfabet fenici і Ẓā · Veure més »

Èpsilon

Èpsilon és la cinquena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet fenici і Èpsilon · Veure més »

Òmicron

Òmicron (majúscula Ο, minúscula ο, literalment "o petita") és la quinzena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet fenici і Òmicron · Veure més »

B

La B és la segona lletra de l'alfabet català i primera de les consonants.

Nou!!: Alfabet fenici і B · Veure més »

Barrera

Terreny tancat. Una tanca o barrera és un element superficial vertical que s'utilitza per delimitar terrenys i protegir contra intrusos.

Nou!!: Alfabet fenici і Barrera · Veure més »

Bíblia

La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.

Nou!!: Alfabet fenici і Bíblia · Veure més »

Beta

La beta és la segona lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet fenici і Beta · Veure més »

Betxèmeix

Betxèmeix (en hebreu: בית שמש) és una ciutat del districte de Jerusalem d'Israel.

Nou!!: Alfabet fenici і Betxèmeix · Veure més »

Biblos

Ruïnes del castell a Biblos Biblos (en fenici 𐤂𐤁𐤋 (Gubl); en grec, βύβλος (Búblos)), actualment Gubayl, era un antic port fenici, situat a prop de l'actual Beirut, famós pel comerç del papir provinent d'Egipte.

Nou!!: Alfabet fenici і Biblos · Veure més »

Boca

La boca, també coneguda com a cavitat bucal o cavitat oral, és l'orifici per on els animals ingereixen l'aliment.

Nou!!: Alfabet fenici і Boca · Veure més »

Bou

Els bous o toros (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar.

Nou!!: Alfabet fenici і Bou · Veure més »

Bustrofedon

''Lleis de Gortina'' (Creta), escrit en '''bustrofedon''' Bustrofedon (del grec βουστροφηδόν, boustrophedon, 'volta dels bous') o escriptura bustrofèdica és una modalitat d'escriptura bidireccional en què cada línia comença al mateix costat que ha acabat l'anterior; així, les línies s'alternen de dreta a esquerra i d'esquerra a dreta, en direccions oposades, implicant també la inversió de les lletres.

Nou!!: Alfabet fenici і Bustrofedon · Veure més »

C

La C és la tercera lletra de l'alfabet català provinent del llatí.

Nou!!: Alfabet fenici і C · Veure més »

Caçador

Estàtua d'un caçador, per Auguste Arnaud Els caçadors (del francès chasseurs) eren soldats destinats a servir com a tropes lleugeres, bé sigui per companyies unides als seus regiments o separades, formant cossos per si soles.

Nou!!: Alfabet fenici і Caçador · Veure més »

Camell

Els camells o gamells (Camelus) són un gènere de mamífers quadrúpedes de la família dels camèlids, grup que també inclou les llames i els guanacs, entre d'altres.

Nou!!: Alfabet fenici і Camell · Veure més »

Canaan

Canaan (cananeu: כנען, hebreu (dialecte cananeu meridional): כְּנַעַן,, hebreu modern: Knàan; grec: Χαναάν; llatí: Canaan; arameu:; àrab کنعان) era la terra promesa del poble jueu, corresponent aproximadament a l'actual Israel i els territoris de Gaza i Cisjordània, juntament amb algunes zones del Líban i Síria.

Nou!!: Alfabet fenici і Canaan · Veure més »

Cap (anatomia)

Dibuix d'un cap humà El cap d'un animal és la part anterior del cos que conté la boca, el cervell i diversos òrgans sensorials (generalment òrgans de visió, oïda, olfacte i gust).

Nou!!: Alfabet fenici і Cap (anatomia) · Veure més »

Casa

''Uma'', casa comunal tradicional del poble mentawai, a Indonèsia. Una casa és tot edifici destinat a servir d'habitació humana.

Nou!!: Alfabet fenici і Casa · Veure més »

Cera

espelma de ceraCera originàriament és la substància secretada per l'abella usada per la construcció dels seus ruscs.

Nou!!: Alfabet fenici і Cera · Veure més »

Chicago

Chicago és la tercera ciutat més gran dels Estats Units, l'àrea metropolitana de la qual té una població de quasi 10 milions d'habitants.

Nou!!: Alfabet fenici і Chicago · Veure més »

Clau (falca)

Quatre claus d'acer. Falca de fusta del segle XVII Punta Un clau, tatxa o punta és un objecte prim i allargat amb punta esmolada utilitzat com a element d'unió.

Nou!!: Alfabet fenici і Clau (falca) · Veure més »

Comunitat d'Estats Independents

La Comunitat d'Estats Independents (CEI) (en rus: Содружество Независимых Государств (СНГ) - Sodrújestvo Nezavísimikh Gosudarstv) és una confederació o aliança d'onze de les quinze exrepúbliques soviètiques de la Unió Soviètica: Armènia, l'Azerbaidjan, Bielorússia, Geòrgia, el Kazakhstan, el Kirguizistan, Moldàvia, Rússia, el Tadjikistan i l'Uzbekistan.

Nou!!: Alfabet fenici і Comunitat d'Estats Independents · Veure més »

Concepte

El concepte és l'abstracció intel·lectual de les característiques o notes essencials d'un element físic o ideal, i pràcticament és tota aquella especificació que se li dóna a algun objecte o treball.

Nou!!: Alfabet fenici і Concepte · Veure més »

Consonant emfàtica

Una consonant emfàtica és un tipus de consonants pròpies de llengües semítiques, dotades d'una articulació particular anomenada "èmfasi".

Nou!!: Alfabet fenici і Consonant emfàtica · Veure més »

Creta

Creta (grec Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.

Nou!!: Alfabet fenici і Creta · Veure més »

Creu

Creu llatina o cristiana Creu grega La creu és una figura geomètrica que consisteix en dues línies que es creuen en angle recte, de manera que divideixen quatre quadrants.

Nou!!: Alfabet fenici і Creu · Veure més »

D

La D és la quarta lletra de l'alfabet català i tercera de les consonants.

Nou!!: Alfabet fenici і D · Veure més »

Daga

Daga Neolitica Una daga (del llatí vulgar daca) és una arma blanca de làmina aplanada i punta aguda.

Nou!!: Alfabet fenici і Daga · Veure més »

Dècada del 1200 aC

Sense descripció.

Nou!!: Alfabet fenici і Dècada del 1200 aC · Veure més »

Dècada del 1220 aC

Sense descripció.

Nou!!: Alfabet fenici і Dècada del 1220 aC · Veure més »

Delta (lletra)

La delta és la quarta lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet fenici і Delta (lletra) · Veure més »

Demòtic

Text en escriptura demòtica, en una rèplica de la Pedra de Rosetta. El demòtic fou un idioma egipci que va sorgir en l'última etapa de l'antic Egipte.

Nou!!: Alfabet fenici і Demòtic · Veure més »

Dent

La dent és una peça anatòmica dura incrustada en els ossos maxil·lars d'alguns animals gnatostomats.

Nou!!: Alfabet fenici і Dent · Veure més »

Devanagari

Rigveda manuscrit en devanagari (començament del segle XIX) El devanagari (en sànscrit: देवनागरी, devanāgarī) és un alfabet abugida utilitzat per a escriure idiomes com el sànscrit, l'hindi, el nepalès, el marathi, el caixmiri, el sindhi, el bihari, el bhili, el konkani o el bhojpuri.

Nou!!: Alfabet fenici і Devanagari · Veure més »

Digamma

Digamma és una lletra obsoleta de l'alfabet grec que té un valor numèric de 6.

Nou!!: Alfabet fenici і Digamma · Veure més »

E

La E és la cinquena lletra de l'alfabet català i segona de les vocals.

Nou!!: Alfabet fenici і E · Veure més »

Educació

Xiquets en un parvulari de l'Afganistan. Leducació és el procés pel qual la societat transmet, de manera deliberada, organitzada i sistemàtica, els seus coneixements acumulats, aptituds i valors a les noves generacions.

Nou!!: Alfabet fenici і Educació · Veure més »

Egipte

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Alfabet fenici і Egipte · Veure més »

Ejectiva alveolar

Lejectiva alveolar és un tipus de so consonàntic, usat en algunes llengües parlades.

Nou!!: Alfabet fenici і Ejectiva alveolar · Veure més »

Emmanuel de Rougé

El vescomte Olivier-Charles-Camille-Emmanuel de Rougé, nascut l'11 d'abril del 1811 (París) i mort el 27 de desembre del 1872 (Castell de Bois-Dauphin a Précigné, Sarthe), fou egiptòleg i filòleg francès, membre de la Casa de Rougé.

Nou!!: Alfabet fenici і Emmanuel de Rougé · Veure més »

Escala (element constructiu)

Escalinata del Palais Garnier. Escala helicoïdal al museu del Vaticà Una escala o escalinata (o escala forana) és un element constructiu que permet de salvar una distància vertical mitjançant un seguit d'esglaons o graons.

Nou!!: Alfabet fenici і Escala (element constructiu) · Veure més »

Escriptura cuneïforme

Lescriptura cuneïforme és un dels primers sistemes d'escriptura coneguts.

Nou!!: Alfabet fenici і Escriptura cuneïforme · Veure més »

Escriptura Lineal A

Taula amb escriptura «lineal A» trobada a Akrotiri (Santorí) La lineal A és una escriptura de la Civilització minoica de Creta.

Nou!!: Alfabet fenici і Escriptura Lineal A · Veure més »

Escriptura meroítica

Alfabet meroític L'escriptura meroítica és un alfabet originat a partir del demòtic i el jeroglífic egipci que es va usar per escriure la llengua meroítica del regne de Meroe al voltant del 200 aC, i possiblement també per escriure la llengua núbia dels successors dels Regnes Nubis.

Nou!!: Alfabet fenici і Escriptura meroítica · Veure més »

Escriptura pictogràfica

Kish (Iraq), datada el 3500 aC. Consta de pictogrames que representen caps, peus, mans, nombres i trills. Es conserva al Departament d'Antiguitats de l'Ashmolean Museum, Oxford L’escriptura pictogràfica és una forma de comunicació escrita que es remunta al neolític, en què l'ésser humà feia servir les pictografies per a representar objectes mitjançant dibuixos en la pedra.

Nou!!: Alfabet fenici і Escriptura pictogràfica · Veure més »

Escriptura protosinaítica

Lescriptura protosinaítica es considera el primer alfabet consonàntic documentat, estenent el seu ús des del segle XVIII aC fins al segle XVI aC.

Nou!!: Alfabet fenici і Escriptura protosinaítica · Veure més »

Escriptura xinesa

Caràcters xinesos en Hanzi, Kanji, Hanja o Hán Tự. En vermell, en xinès simplificat. L'escriptura xinesa està basada en l'ús dels signes propis anomenats caràcters xinesos (xinès 漢字 / 汉字, pinyin hànzì).

Nou!!: Alfabet fenici і Escriptura xinesa · Veure més »

Escriptures paleohispàniques

Escriptures paleohispàniques Una de les propostes de signari tartessi. Adaptat de Rodríguez Ramos, 2000 Una proposta de signari ibèric sud-oriental. Adaptat de Correa, 2004. En vermell, els signes d'identificació discutible Un signari ibèric nord-oriental dual. Adaptat de Ferrer i Jané 2005 Un signari celtibèric occidental. Adaptat de Ferrer i Jané 2005 Un signari ibèric nord-oriental no dual. Adaptat de Ferrer i Jané, 2005 Un signari celtibèric oriental Un alfabet grecoibèric Les escriptures paleohispàniques són els sistemes d'escriptura que van ser creats a la península Ibèrica abans que l'alfabet llatí hi esdevingués el sistema d'escriptura dominant.

Nou!!: Alfabet fenici і Escriptures paleohispàniques · Veure més »

Eslaus orientals

Països habitats per eslaus (eslaus orientals en verd mitjà) Territori europeu habitat per tribus eslaves orientals als segles VIII i IX. Els eslaus orientals són pobles eslaus que parlen llengües eslaves orientals.

Nou!!: Alfabet fenici і Eslaus orientals · Veure més »

Espàtula

Espàtula de cuina moderna. Espàtula amb cullera Una espàtula és un instrument en forma de pala petita, prima, sovint flexible, emprada a la cuina.

Nou!!: Alfabet fenici і Espàtula · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: The United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Alfabet fenici і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Eta

LEta és la setena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet fenici і Eta · Veure més »

Etrusc

Àrea lingüística aproximada de la llengua etrusca al segle VI aC. L'etrusc és una llengua morta parlada a l'antiga Etrúria (l'actual Toscana).

Nou!!: Alfabet fenici і Etrusc · Veure més »

Expiració

L'expiració és el fenomen durant el qual l'aire que es troba en els pulmons surt d'ells; és oposat a la inspiració.

Nou!!: Alfabet fenici і Expiració · Veure més »

Faraó

Els faraons eren els monarques de l'antic Egipte.

Nou!!: Alfabet fenici і Faraó · Veure més »

Fenicis

Fenícia. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.

Nou!!: Alfabet fenici і Fenicis · Veure més »

Filisteu

Els filisteus (en hebreu: פלשתים felistim, en àrab: فلستيون falistiun) van ser un poble que va envair la costa meridional de Canaan al voltant de l'època de l'arribada de les tribus d'Israel.

Nou!!: Alfabet fenici і Filisteu · Veure més »

Finestra

'''Finestres''' en un mur Una finestra és una obertura de forma regular, generalment rectangular, practicada en un mur o paret per a deixar entrar aire i claror dins un edifici i per a poder mirar de dins a fora.

Nou!!: Alfabet fenici і Finestra · Veure més »

Flinders Petrie

Sir William Matthew Flinders Petrie, FRS (3 de juny del 1853 – 28 de juliol del 1942), habitualment conegut com a Flinders Petrie, fou un egiptòleg britànic, pioner en la utilització d'un mètode sistemàtic en l'estudi arqueològic i en la preservació dels artefactes.

Nou!!: Alfabet fenici і Flinders Petrie · Veure més »

Fonètica

La fonètica (del grec φωνή (phonê) "so" o "veu") és la ciència que estudia els sons de la parla o fons.

Nou!!: Alfabet fenici і Fonètica · Veure més »

Fricativa alveolar sonora

La consonant fricativa alveolar sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra zeta minúscula.

Nou!!: Alfabet fenici і Fricativa alveolar sonora · Veure més »

Fricativa alveolar sorda

La consonant fricativa alveolar sorda es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra essa minúscula.

Nou!!: Alfabet fenici і Fricativa alveolar sorda · Veure més »

Fricativa faríngia sonora

La fricativa faríngia sonora és una consonant fricativa presenta en algunes llengües, sobretot en les llengües semítiques.

Nou!!: Alfabet fenici і Fricativa faríngia sonora · Veure més »

Fricativa faríngia sorda

La consonant fricativa faríngia sorda és un so consonàntic que és relativament poc freqüent entre les llengües parlades.

Nou!!: Alfabet fenici і Fricativa faríngia sorda · Veure més »

Fricativa glotal sorda

La fricativa glotal sorda, que es representa a l'AFI és un so relativament freqüent i que a més té caràcter de consonant o de vocal (menys) segons la llengua que l'empri.

Nou!!: Alfabet fenici і Fricativa glotal sorda · Veure més »

Fricativa postalveolar sorda

La consonant fricativa postalveolar sorda es representa a l'AFI, una essa medieval allargada i cursiva (ſ) però estilitzada, similar al signe d'integral ∫. En la notació romànica es representava.

Nou!!: Alfabet fenici і Fricativa postalveolar sorda · Veure més »

G

La G és la setena lletra de l'alfabet català i cinquena de les consonants.

Nou!!: Alfabet fenici і G · Veure més »

Gamma

La gamma és la tercera lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet fenici і Gamma · Veure més »

Gerro

Gerro irlandès de ceràmica. Un gerro o pitxer és un envàs de forma elegant muntat sobre un peu que pot o no contenir una nansa.

Nou!!: Alfabet fenici і Gerro · Veure més »

Grec

La llengua grega (ελληνική γλώσσα o simplement ελληνικά AFI hel·lènic) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Alfabet fenici і Grec · Veure més »

Guèzer

Gezer Guèzer (també Gazer) fou una ciutat dels filisteus.

Nou!!: Alfabet fenici і Guèzer · Veure més »

Guerra de Troia

La Guerra de Troia va ser, d'acord amb la llegenda, una guerra dels exèrcits aqueus, és a dir grecs, contra la ciutat de Troia a l'Àsia Menor, seguint el rapte (o seducció) d'Helena d'Esparta per part de Paris de Troia.

Nou!!: Alfabet fenici і Guerra de Troia · Veure més »

H

L'H és la vuitena lletra de l'alfabet català i sisena de les consonants.

Nou!!: Alfabet fenici і H · Veure més »

Ham (eina)

Diversos hams de pescar Lham és un instrument per a la pesca dels peixos ja sigui clavant-lo a la seva boca com, més rarament, punxant el cos del peix.

Nou!!: Alfabet fenici і Ham (eina) · Veure més »

Hangul

Mostra d'hangul: el seu propi nom (en la forma revisada oficial sud-coreana de romanitzar-lo) El hangul (한 글) és l'escriptura nadiua coreana.

Nou!!: Alfabet fenici і Hangul · Veure més »

Hans Bauer

Hans Bauer (1878 - 1937) va ser un semitòleg alemany i professor de la Universitat de Halle a principis del 1930.

Nou!!: Alfabet fenici і Hans Bauer · Veure més »

He (lletra)

La és la cinquena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent he 𐤄 en fenici, hē ܗ en siríac, he ה en hebreu, hāʾ ﻩ en àrab i hoy ሀ en amhàric.

Nou!!: Alfabet fenici і He (lletra) · Veure més »

Hebreu

Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.

Nou!!: Alfabet fenici і Hebreu · Veure més »

Hieràtic

Escriptura hieràtica: el Papir Ebers L'escriptura hieràtica va sorgir quan els escribes havien d'escriure molts "llibres" i aquesta "nova forma" d'escriptura permetia els escribes de l'Antic Egipte escriure ràpid, simplificant els jeroglífics.

Nou!!: Alfabet fenici і Hieràtic · Veure més »

I

La I és la novena lletra de l'alfabet català i tercera de les vocals.

Nou!!: Alfabet fenici і I · Veure més »

Ideograma

xinesos. Un ideograma és una representació gràfica d'una idea que no sigui per mitjà de paraules, és una icona, imatge convencional o símbol, que representa un ésser, relació abstracta o idees, però no paraules o frases que els signifiquin, encara que en l'escriptura de certes llengües significa una paraula, un morfema, una frase determinada o idees completes, sense representar cadascuna de les seves síl·labes o fonemes.

Nou!!: Alfabet fenici і Ideograma · Veure més »

Imperi cartaginès

L'Imperi cartaginès o simplement Cartago fou una monarquia i posteriorment una república de ciutats-estat fenícies del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar des del 650 aC, amb la independència de la metròpoli Tir fins al 146 aC: Estava més o menys sota el control de la ciutat-estat de Cartago després de la caiguda de Tir a mans de l'Imperi Selèucida.

Nou!!: Alfabet fenici і Imperi cartaginès · Veure més »

Iota

La iota és la novena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet fenici і Iota · Veure més »

Κ

La kappa, en majúscula: Κ; en minúscula: κ (o ϰ), és la desena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet fenici і Κ · Veure més »

J

La J és la desena lletra de l'alfabet català i setena de les consonants.

Nou!!: Alfabet fenici і J · Veure més »

Jean-François Champollion

Pàgina del ''Précis du système hiéroglyphique'' de Champollion Jean-François Champollion, conegut també com a Champollion el jove, (Fijac, 23 de desembre de 1790 - París, 4 de març de 1832) fou un egiptòleg francès, considerat com el pare de l'egiptologia gràcies al fet que va aconseguir desxifrar els jeroglífics.

Nou!!: Alfabet fenici і Jean-François Champollion · Veure més »

Jeroglífic egipci

Jeroglífics en una estela funerària egípcia. Els jeroglífics van ser un sistema d'escriptura inventat i utilitzat pels antics egipcis per a comunicar-se per escrit.

Nou!!: Alfabet fenici і Jeroglífic egipci · Veure més »

Jetró

Segons el llibre de l'Èxode, Jetró (en hebreu יִתְרוֹ Yitrô) o Reuel (en hebreu רְעוּאֵל Rəġûēl) era un sacerdot madianita que esdevingué sogre de Moisès.

Nou!!: Alfabet fenici і Jetró · Veure més »

K

La K és l'onzena lletra de l'alfabet català i la vuitena de les consonants.

Nou!!: Alfabet fenici і K · Veure més »

Kabul

Vista de la ciutat Kabul (en persa: کابل, Kābul) és la capital i la ciutat més gran de l'Afganistan, i també la capital de la província homònima.

Nou!!: Alfabet fenici і Kabul · Veure més »

Kana

Kana és un terme genèric que es refereix a dos sil·labaris japonesos: hiragana (ひらがな) i katakana (カタカナ), que són caràcters basats en els pictogrames xinesos, o kanji (漢字), i que actualment els substitueixen o acompanyen.

Nou!!: Alfabet fenici і Kana · Veure més »

Kandahar

Kandahar o Qandahar (em paixtu کندهار, en persa قندهار, Kandahār) és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.

Nou!!: Alfabet fenici і Kandahar · Veure més »

Khi

Khi (majúscula Χ, minúscula χ) és la 22a lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet fenici і Khi · Veure més »

Ksi

Ksi (Ξ en majúscules, i ξ en minúscules) és la catorzena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet fenici і Ksi · Veure més »

Kurt Sethe

Kurt Heinrich Sethe (30 de juny de 1869 - 6 de juliol de 1934) fou un egiptòleg i filòleg alemany.

Nou!!: Alfabet fenici і Kurt Sethe · Veure més »

L

La ela o L és la dotzena lletra de l'alfabet català i novena de les consonants.

Nou!!: Alfabet fenici і L · Veure més »

L'ull de l'agulla

L'ull de l'agulla (títol original: Eye of the Needle) és una pel·lícula d'espionatge estatunidenca dirigida per Richard Marquand i protagonitzada per Donald Sutherland i Kate Nelligan.

Nou!!: Alfabet fenici і L'ull de l'agulla · Veure més »

Lambda

La lambda és l'onzena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet fenici і Lambda · Veure més »

Lausana

Vista aèria de Lausana Lausana (Lausanne en francès, Losena en francoprovençal) és la capital del Cantó de Vaud a Suïssa.

Nou!!: Alfabet fenici і Lausana · Veure més »

Líban

El Líban (en àrab لبنان, Lubnān) és un estat de l'Orient Mitjà que fa frontera al nord i a l'est amb Síria, al sud amb Israel i Palestina, i a l'oest és banyat pel Mediterrani.

Nou!!: Alfabet fenici і Líban · Veure més »

Lineal B

El lineal B és un sistema d'escriptura es va fer servir per a escriure en grec (o micènic) durant l'època micènica de l'any 1600 aC fins al 1100 aC, aproximadament, i va ser el primer pas dels inicis de l'escriptura a Grècia.

Nou!!: Alfabet fenici і Lineal B · Veure més »

Llengües semítiques

thumb Les llengües semítiques són la subfamília nord-oriental de les llengües afroasiàtiques, de les quals són l'única família que es parla a l'Àsia.

Nou!!: Alfabet fenici і Llengües semítiques · Veure més »

Llengua fenícia

La llengua fenícia, actualment extingida, és un idioma de la branca occidental de les llengües semítiques que es parlava a Fenícia, la zona del llevant mediterrani (Líban, Palestina-Israel, Malta i Síria), entre els segles XI aC i II dC.

Nou!!: Alfabet fenici і Llengua fenícia · Veure més »

Logograma

Estela 5 d'Abaj Takalik, Guatemala, amb escriptura maia. Un logograma és un grafema, unitat mínima d'un sistema d'escriptura, que per si sol representa una paraula o un morfema.

Nou!!: Alfabet fenici і Logograma · Veure més »

Londres

Londres —London — és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa.

Nou!!: Alfabet fenici і Londres · Veure més »

M

La M és la tretzena lletra de l'alfabet català i desena de les consonants.

Nou!!: Alfabet fenici і M · Veure més »

Madian

Madian (en hebreu מִדְיָן, Midian; en àrab مدين, Madyan; en grec Μαδιάμ, Madiam) seria una regió geogràfica esmentada a la Bíblia i a l'Alcorà.

Nou!!: Alfabet fenici і Madian · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Alfabet fenici і Mar Mediterrània · Veure més »

Maurice Dunand

Maurice Dunand, nascut el 4 de març de 1898 a Loisin (Alta Savoia) i va morir a la mateixa ciutat el 23 de març de 1987, fou un arqueòleg francès especialitzat en l'Antic Orient Pròxim, qui es va exercir com a director de la Missió Arqueològica Francesa al Líban.

Nou!!: Alfabet fenici і Maurice Dunand · Veure més »

Els ossos de la mà ''Tupaia javanica'' a la mà d'un ''Homo sapiens'' La mà és una part del membre superior o la pota anterior d'un ésser humà o d'un altre primat, i està situada on acaba aquest apèndix.

Nou!!: Alfabet fenici і Mà · Veure més »

Meguidó

Meguidó (hebreu: מגידו; àrab: المجیدو, Tell al-Mutesellim) és un tel, que es troba en el nord d'Israel, prop del quibuts Megido, a uns 30 km al sud-est de Haifa, coneguda per la seva històrica, geogràfica importància teològica, sobretot en virtut del seu nom grec Armageddon.

Nou!!: Alfabet fenici і Meguidó · Veure més »

Memòria del Món de la UNESCO

El programa Memòria del Món de la UNESCO pretén protegir els béns culturals en perill.

Nou!!: Alfabet fenici і Memòria del Món de la UNESCO · Veure més »

Mesopotàmia

Mesopotàmia (del grec, Me.so.po.taˈmi.a, «entre dos rius») és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Nou!!: Alfabet fenici і Mesopotàmia · Veure més »

Mi

La mi és la dotzena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet fenici і Mi · Veure més »

Micos

Un mico és un simi antropomorf amb la cua llarga.

Nou!!: Alfabet fenici і Micos · Veure més »

Moisès

Moisès (en hebreu מֹשֶׁה, Moshe; en àrab موسى, Mūsà) és un personatge bíblic que, segons el relat de l'Èxode, va alliberar el poble jueu de l'opressió a què es veia sotmès per Egipte.

Nou!!: Alfabet fenici і Moisès · Veure més »

Morfema

Un morfema és la unitat mínima significativa de la primera articulació o divisió del signe lingüístic: el mot.

Nou!!: Alfabet fenici і Morfema · Veure més »

Moscou

Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.

Nou!!: Alfabet fenici і Moscou · Veure més »

N

La N és la catorzena lletra de l'alfabet català i onzena de les consonants.

Nou!!: Alfabet fenici і N · Veure més »

Nablus

Nablus és una important ciutat de Cisjordània amb més de 300.000 habitants.

Nou!!: Alfabet fenici і Nablus · Veure més »

Nasal alveolar sonora

La consonant nasal alveolar sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra ena minúscula.

Nou!!: Alfabet fenici і Nasal alveolar sonora · Veure més »

Nasal bilabial sonora

La consonant nasal bilabial sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra ema minúscula.

Nou!!: Alfabet fenici і Nasal bilabial sonora · Veure més »

Nazisme

L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.

Nou!!: Alfabet fenici і Nazisme · Veure més »

Nelumbo

El gènere Nelumbo és l'únic representant de la família de les Nelumbonaceae, plantes conegudes també com a nelumbes,.

Nou!!: Alfabet fenici і Nelumbo · Veure més »

Ni (lletra grega)

Ni o nu és la tretzena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet fenici і Ni (lletra grega) · Veure més »

Ѯ

Ksi (Ѯ per a majúscula i ѯ per a minúscula) és una lletra obsoleta de l'alfabet ciríl·lic utilitzada en l'antic alfabet eslau eclesiàstic, amb un so de /ks/ o /x/.

Nou!!: Alfabet fenici і Ѯ · Veure més »

Ѳ

Fita (Ѳ per a majúscula i ѳ per a minúscula) és una lletra obsoleta de l'antic alfabet eslau eclesiàstic o ciríl·lic antic, que tenia un so equivalent a /f/.

Nou!!: Alfabet fenici і Ѳ · Veure més »

O

La O és la quinzena lletra de l'alfabet català i quarta de les vocals.

Nou!!: Alfabet fenici і O · Veure més »

Oclusiva alveolar sonora

La consonant oclusiva alveolar sonora és un so que es transcriu en l'AFI.

Nou!!: Alfabet fenici і Oclusiva alveolar sonora · Veure més »

Oclusiva alveolar sorda

La consonant oclusiva alveolar sorda és un fonema que es transcriu o en l'AFI.

Nou!!: Alfabet fenici і Oclusiva alveolar sorda · Veure més »

Oclusiva bilabial sonora

La consonant oclusiva bilabial sonora és un so que es transcriu en l'AFI.

Nou!!: Alfabet fenici і Oclusiva bilabial sonora · Veure més »

Oclusiva bilabial sorda

La consonant oclusiva bilabial sorda és un fonema que es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra pe en minúscula.

Nou!!: Alfabet fenici і Oclusiva bilabial sorda · Veure més »

Oclusiva glotal sorda

L'oclusiva glotal sorda és un so de la parla que es representa com a en l'AFI i està present a diversos idiomes, tot i que no en tots té el caràcter de fonema.

Nou!!: Alfabet fenici і Oclusiva glotal sorda · Veure més »

Oclusiva uvular sorda

L'oclusiva uvular sorda és un fonema que es representa com a a l'AFI i està present en diverses llengües, com l'àrab o el quítxua.

Nou!!: Alfabet fenici і Oclusiva uvular sorda · Veure més »

Oclusiva velar sonora

La consonant oclusiva velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI.

Nou!!: Alfabet fenici і Oclusiva velar sonora · Veure més »

Oclusiva velar sorda

La consonant oclusiva velar sorda és un so que es representa amb el signe en l'AFI.

Nou!!: Alfabet fenici і Oclusiva velar sorda · Veure més »

Omega

L'Omega, és la vint-i-quatrena i darrera lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet fenici і Omega · Veure més »

Orient Pròxim

L'Orient Pròxim en un sentit més ampli L'Imperi otomà el 1812 L'Orient Pròxim o Pròxim Orient és un terme geogràfic que serveix per a designar diferents territoris segons geògrafs, arqueòlegs i historiadors, per una banda, i politòlegs, economistes i periodistes per l'altra.

Nou!!: Alfabet fenici і Orient Pròxim · Veure més »

Ostrakon

Ostracon que conté el nom de Temístocles, cap a 490-480 aC, Museu de l'Àgora antiga d'Atenes. Ostrakon o ostracon (del grec: ὄστρακον ostrakon, el plural n'és ὄστρακα, ostraka) és una petxina o un fragment de ceràmica sobre el qual s'escrivia.

Nou!!: Alfabet fenici і Ostrakon · Veure més »

P

La P és la setzena lletra de l'alfabet català i tretzena de les consonants.

Nou!!: Alfabet fenici і P · Veure més »

Palestina

Israel-Palestina Palestina (en grec: Παλαιστίνη (Palaistinē); en llatí: Syria Palæstina; en àrab: فلسطين (Filasṭīn, Falasṭīn, Filisṭīn); en hebreu: פלשת - פלשתינה (Pléixet - Palestina) o ארץ ישראל (Eretz Israel)) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el riu Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins Ocupats, sota l'Autoritat Nacional Palestina.

Nou!!: Alfabet fenici і Palestina · Veure més »

Papir

Planta de papir El papir (Cyperus papyrus) és una planta aquàtica comuna a alguns indrets de la conca Mediterrània, particularment a Egipte.

Nou!!: Alfabet fenici і Papir · Veure més »

Paret

paret de maons Susa Una paret o mur és una estructura vertical que aïllen un espai de l'exterior.

Nou!!: Alfabet fenici і Paret · Veure més »

Púnic

L'idioma púnic o cartaginès (en púnic 𐤃𐤁𐤓𐤉𐤌 𐤊𐤍𐤏𐤍𐤉𐤌, dabarīm kanaʿnīm o 𐤃‏𐤁‏𐤓‏𐤉‏𐤌‏ 𐤐‏𐤍‏𐤉‏𐤌‏, dabarīm pōnīm) fou una llengua semítica parlada a l'Àfrica del Nord, sud de la península Ibèrica i algunes illes de la Mediterrània de la zona controlada per l'antiga ciutat de Cartago.

Nou!!: Alfabet fenici і Púnic · Veure més »

Pegàs (mitologia)

En la mitologia grega, Pegàs (en grec antic Πήγασος, Pégasos) era el cavall alat nascut del coll tallat de la Medusa, i aquí es relaciona amb el mite de Perseu.

Nou!!: Alfabet fenici і Pegàs (mitologia) · Veure més »

Peixos

Un guppy. Mola o mata d'arengs (''Clupea harengus'') Peixos d'aigua dolça Peixos d'aigua salada ''Dunkleosteus terreli'', peix prehistòric del Devonià que podia assolir 10 m de longitud. aletes pectorals (per parells) Els peixos (o peixs) són animals vertebrats que no són membres del grup dels tetràpodes (els vertebrats terrestres amb quatre potes de tipus quiridi).

Nou!!: Alfabet fenici і Peixos · Veure més »

Període hel·lenístic

El període hel·lenístic o època hel·lenística (del segle IV aC al segle I aC), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi romà que el succeiria.

Nou!!: Alfabet fenici і Període hel·lenístic · Veure més »

Pere I de Rússia

Pere I el Gran o Pere Alekséievitx Romànov (Moscou, 9 de juny de 1672 - Sant Petersburg, 8 de febrer de 1725) fou un tsar de Rússia (1682-1725).

Nou!!: Alfabet fenici і Pere I de Rússia · Veure més »

Pi (lletra grega)

Π, π (pi) és la setzena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet fenici і Pi (lletra grega) · Veure més »

Pierre Montet

Pierre Montet (Villefranche-sur-Saône, 27 de juny de 1885 - París, 18 de juny de 1966) va ser un egiptòleg francès, famós pels seus descobriments a Tanis el 1939.

Nou!!: Alfabet fenici і Pierre Montet · Veure més »

Pilar (arquitectura)

Mode típic de fallada estructural en pilars per vinclament En enginyeria i arquitectura, un pilar és un element vertical (o lleugerament inclinat) sustentant exempte d'una estructura, destinat a rebre càrregues verticals per transmetre a la fonamentació i que, a diferència de la columna, té secció poligonal.

Nou!!: Alfabet fenici і Pilar (arquitectura) · Veure més »

Porta

Porta de la Seu Vella de Lleida En arquitectura, una porta és un espai buit o obertura feta en una paret, que s'utilitza per accedir a l'habitatge o a cambres interiors.

Nou!!: Alfabet fenici і Porta · Veure més »

Pregària

''Mans en oració'', d'Albrecht Dürer.La pregària o l'oració és la comunicació entre els creients amb una deïtat o un esperit; és a dir, amb Déu, els sants, o els déus d'un panteó, amb la inteció d'oferir lloança, fer una petició, confessar els pecats, o simplement per expressar els pensaments i les emocions.

Nou!!: Alfabet fenici і Pregària · Veure més »

Primera Guerra Púnica

La Primera Guerra Púnica (262 aC-241 aC) fou la primera de les tres guerres púniques entre la República Romana i Cartago pel domini del Mediterrani.

Nou!!: Alfabet fenici і Primera Guerra Púnica · Veure més »

Q

La Q és la dissetena lletra de l'alfabet català i tretzena de les consonants.

Nou!!: Alfabet fenici і Q · Veure més »

Qof

La és la dinovena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent qop 𐤒 en fenici, qōp ܩ‏ en siríac, qof o cof ק en hebreu, qāf ق en àrab i qaf ቀ en amhàric.

Nou!!: Alfabet fenici і Qof · Veure més »

Qoppa

La qoppa (en grec i més tard) va ser una lletra de l'alfabet grec que servia per a escriure el so, al·lòfon velaritzat de.

Nou!!: Alfabet fenici і Qoppa · Veure més »

R

R (majúscula), r (minúscula), és la divuitena lletra de l'alfabet llatí.

Nou!!: Alfabet fenici і R · Veure més »

Raça ària

Raça ària és un concepte que va influir històricament en la cultura europea durant el període de finals del segle XIX i el començament del segle XX.

Nou!!: Alfabet fenici і Raça ària · Veure més »

Rússia

Rússia, Россия, Rossia o la Federació Russa (en rus: Российская Федерация, Rossískaia Federàtsia) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Alfabet fenici і Rússia · Veure més »

Regne Mitjà d'Egipte

L'Imperi mitjà, també anomenat Regne mitjà (c. 2050-1750 aC), s'inicia amb la unificació d'Egipte sota Mentuhotep II, a mitjans de la dinastia XI; fet que comporta l'acabament del denominat ''primer període intermedi'' d'Egipte.

Nou!!: Alfabet fenici і Regne Mitjà d'Egipte · Veure més »

República Àrab Siriana

La República Àrab Siriana o Síria (en àrab: الجمهوريّة العربيّة السّوريّة, al-Jumhūriyya al-ʿArabiyya al-Sūriyya o سوريا, Sūriyā) és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel-Palestina i el Líban.

Nou!!: Alfabet fenici і República Àrab Siriana · Veure més »

Ro

La ro o rho és la dissetena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet fenici і Ro · Veure més »

Roda

Roda del Museu Nacional d'Iran, a Teheran. Aquesta roda s'ha data del segon mil·lenni aC, fou trobada a Chogha Zanbil, Iran. Una roda és un dispositiu en forma disc o torus.

Nou!!: Alfabet fenici і Roda · Veure més »

S

La S és la dinovena lletra de l'alfabet català i quinzena de les consonants.

Nou!!: Alfabet fenici і S · Veure més »

Sageta

Sageta. Puntes de fletxa Una sageta o fletxa és un projectil usat per l'arc i la ballesta.

Nou!!: Alfabet fenici і Sageta · Veure més »

Sampi

La lletra sampi (en majúscula i en minúscula; forma arcaica epigràfica:, x16px) és una lletra obsoleta de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet fenici і Sampi · Veure més »

Síl·laba

mora. Una síl·laba és un conjunt de sons que es pronuncien en un únic cop de veu.

Nou!!: Alfabet fenici і Síl·laba · Veure més »

Segle I aC

Vil·la romana de can Llauder, relacionada amb Gai Mari a Mataró, '''segle I aC''', segle III dC El segle I aC és un període de l'edat antiga marcat per la forta crisi a Roma, que acaba suposant un canvi de règim amb l'esfondrament de la república i l'inici de l'imperi.

Nou!!: Alfabet fenici і Segle I aC · Veure més »

Segle III aC

El segle III aC és un període de l'edat antiga caracteritzat per l'auge de Roma, que s'acaba imposant a l'etern rival, Cartago, en una sèrie de guerres que afecten a tota la Mediterrània.

Nou!!: Alfabet fenici і Segle III aC · Veure més »

Segle IV aC

El segle IV aC és un període de l'antiguitat clàssica que comprèn els anys inclosos entre el 400 i el 301 aC.

Nou!!: Alfabet fenici і Segle IV aC · Veure més »

Segle V aC

El segle V aC és un dels períodes de l'edat antiga de més desenvolupament cultural, gràcies especialment al lideratge grec i els seus avenços en filosofia, art, literatura i política.

Nou!!: Alfabet fenici і Segle V aC · Veure més »

Segle VII aC

El segle VII aC és un període de l'edat antiga que inclou els anys compresos entre el 700 aC i el 601 aC.

Nou!!: Alfabet fenici і Segle VII aC · Veure més »

Segle XI aC

El segle XI aC a Europa forma part del període de l'edat del ferro on continuen els canvis engegats al segle anterior, de manera que les antigues civilitzacions de l'edat del bronze cedeixen el control a nous pobles.

Nou!!: Alfabet fenici і Segle XI aC · Veure més »

Segle XII aC

El segle XII aC es pot considerar un període de crisi dins l'edat antiga, ja que diverses civilitzacions arriben a la seva fi (com la micènica o la hitita) a causa de la pressió de tribus guerreres semiorganitzades i guerres frontereres.

Nou!!: Alfabet fenici і Segle XII aC · Veure més »

Segle XIII aC

El segle XIII aC és una època de l'edat antiga caracteritzada pel domini d'Assíria, Egipte i Micenes a les seves respectives àreees d'influència, al mateix temps que creixen les zones del planeta habitades.

Nou!!: Alfabet fenici і Segle XIII aC · Veure més »

Segle XIV aC

El segle XIV aC és un període de l'edat antiga caracteritzat per l'increment de les relacions comercials entre els grans pobles d'Orient Mitjà, que provocaran una influència mútua detectable en l'art i la tecnologia.

Nou!!: Alfabet fenici і Segle XIV aC · Veure més »

Segle XIX aC

El segle XIX aC és el període que comprèn els anys inclosos entre el 1900 aC i el 1801 aC.

Nou!!: Alfabet fenici і Segle XIX aC · Veure més »

Segle XV aC

El segle XV aC manté l'equilibri territorial i polític de l'època precedent i destaca per la sofisticació dels mites i cerimònies religioses arreu, així com per l'aparició de nous pobles a Europa.

Nou!!: Alfabet fenici і Segle XV aC · Veure més »

Segle XVI aC

El segle XVI aC comprèn els anys inclosos entre el 1600 aC i el 1501 aC i està marcat pel declivi temporal de Babilònia i la recuperació del poder per part d'Egipte després de l'expulsió dels hikses per part d'Amosis.

Nou!!: Alfabet fenici і Segle XVI aC · Veure més »

Segle XVIII aC

El segle XVIII aC comença l'1 de gener del 1800 aC i acaba el 31 de desembre del 1701 aC.

Nou!!: Alfabet fenici і Segle XVIII aC · Veure més »

Segle XX aC

El segle XX aC és un període de la història antiga en què multitud de civilitzacions competeixen pels espais més rics en recursos naturals i en què cada poble desenvolupa la seva cultura autòctona.

Nou!!: Alfabet fenici і Segle XX aC · Veure més »

Serps

Les serps o serpents (Serpentes) són rèptils carnívors allargats i mancats de potes.

Nou!!: Alfabet fenici і Serps · Veure més »

Sidó

Vista de la ciutat de Sidó Sidó, moderna Saïda en francès o en àrab صيدا, Ṣaydā (fenici צדן, Ṣydwn; grec: Σιδών; llatí: Sidon; hebreu צידון, Ṣīḏōn; turc: Sayda) és la tercera ciutat del Líban, a la costa de la mar Mediterrània, a uns 40 km al nord de Tir i altres 40 km al sud de Beirut.

Nou!!: Alfabet fenici і Sidó · Veure més »

Sigma

Sigma (Σ o σ) és la divuitena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet fenici і Sigma · Veure més »

Sil·labari

Un sil·labari és un conjunt de caràcters o símbols que representen (o aproximen) síl·labes que formen les paraules.

Nou!!: Alfabet fenici і Sil·labari · Veure més »

Sil·labari de Biblos

El sil·labari de Biblos, també conegut com el sistema pseudo-jeroglífic, protobíblic o bíblic, és un sistema d'escriptura encara no desxifrat, conegut per deu inscripcions trobades en Biblos.

Nou!!: Alfabet fenici і Sil·labari de Biblos · Veure més »

Sil·labari xipriota

El sil·labari xipriota va ser un sistema d'escriptura usat al Xipre de l'Edat de ferro, aproximadament des del segle XI aC fins a la seva substitució per l'alfabet grec al segle IV aC.

Nou!!: Alfabet fenici і Sil·labari xipriota · Veure més »

Stigma

La stigma (Ϛ) és una unió de les minúscules gregues sigma (σ) i tau (τ), que fou usada en l'alfabet grec entre l'edat mitjana i el segle XIX.

Nou!!: Alfabet fenici і Stigma · Veure més »

Suïssa

Suïssa (en alemany: die Schweiz; en francès: la Suisse; en italià: Svizzera; en romanx: Svizra; en llatí: Helvetia), oficialment la Confederació Suïssa (en alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; en francès: Confédération Suisse; en italià: Confederazione Svizzera; en romanx: Confederaziun svizra) en llatí Confœderatio Helvetica, és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Alfabet fenici і Suïssa · Veure més »

Suport

Bureta fixada amb una pinça a un suport Un suport és una barra cilíndrica vertical fixada a una base o a un peu pesant.

Nou!!: Alfabet fenici і Suport · Veure més »

T

La T és la vintena lletra de l'alfabet català i setzena de les consonants.

Nou!!: Alfabet fenici і T · Veure més »

Tau (lletra grega)

Tau (Majuscula Τ, minúscula τ) és la lletra dinovena de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet fenici і Tau (lletra grega) · Veure més »

Tel Laquix

Porta principal de Tel Laquix Tel Laquix (en hebreu, תל לכיש) és un jaciment arqueològic situat prop del municipi de Laquix, a les terres baixes de les muntanyes de Judea, a uns 40 km al sud-est de Jerusalem.

Nou!!: Alfabet fenici і Tel Laquix · Veure més »

Temple

Façana del Partenó, a l'Acròpoli d'Atenes. Un temple (del llatí templum) és una estructura reservada per a activitats religioses o espirituals, com ara oracions, sacrificis i altres rituals semblants.

Nou!!: Alfabet fenici і Temple · Veure més »

Temple de Jerusalem

Maqueta del Segon temple de Jerusalem. El Temple de Jerusalem fou un santuari del poble d'Israel, situat a l'esplanada del mont Mòria, a la ciutat de Jerusalem, on actualment hi ha les mesquites de La Roca i d'Al-Aqsa.

Nou!!: Alfabet fenici і Temple de Jerusalem · Veure més »

Theta

La theta és la vuitena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet fenici і Theta · Veure més »

Tifinag

Entranda a Kidal. El nom del poble és escrit en el tifinag tradicional (ⴾⴸⵍ) i en alfabet llatí Lletra ''yaz'' de l'alfabet tifinag. Significa "home lliure", i és utilitzada per a reivindicar la identitat amaziga El tifinagtifinag, —ⵜⵉⴼⵉⵏⴰⵖ en alfabet neotifinag, en alfabet berber llatí— és un alfabet emprat per a escriure en amazic, la llengua parlada pels tuaregs i els individus d'un grup ètnic que habita regions discontínues del nord d'Àfrica, des d'Egipte fins a l'oceà Atlàntic i des de la mar Mediterrània fins al sud del Sàhara.

Nou!!: Alfabet fenici і Tifinag · Veure més »

Tir

Tir és una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.

Nou!!: Alfabet fenici і Tir · Veure més »

Traç

Un traç és cada una de les parts d'una lletra o caràcter manuscrit.

Nou!!: Alfabet fenici і Traç · Veure més »

Ugarit

Vista de les ruïnes del palau Ugarit (ugarític: 𐎜𐎂𐎗𐎚, ugrt; àrab: أوغاريت; hebreu: אוּגָרִית; moderna Ras Xamra, رأس شمرة que vol dir 'Cap del Fonoll'), fou una ciutat estat portuària prop de la ciutat actual de Latakia, que va ser sotmesa a Egipte cap al 1800 aC i es va independitzar més tard.

Nou!!: Alfabet fenici і Ugarit · Veure més »

Ull

Ull humà Lull és un òrgan del sentit de vista del sistema sensorial.

Nou!!: Alfabet fenici і Ull · Veure més »

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Nou!!: Alfabet fenici і UNESCO · Veure més »

Veneració

Veneració a sant Corrado La veneració és un acte de culte que els creients de la majoria de religions fan cap als sants o persones que estan en procés de canonització.

Nou!!: Alfabet fenici і Veneració · Veure més »

Vibrant alveolar

La consonant vibrant alveolar sonora és un so de la parla que es representa en la transcripció de l'AFI, és a dir, la lletra erra minúscula.

Nou!!: Alfabet fenici і Vibrant alveolar · Veure més »

William Foxwell Albright

William Foxwell Albright (24 de maig de 1891, Coquimbo, Xile - 20 de setembre de 1971, Baltimore, Maryland, EE. UU.) va ser un destacat orientalista nord-americà, pioner de l'arqueologia, lingüista i expert en ceràmica.

Nou!!: Alfabet fenici і William Foxwell Albright · Veure més »

X

X (majúscula), x (minúscula), és la vint-i-quatrena lletra de l'alfabet llatí.

Nou!!: Alfabet fenici і X · Veure més »

Zeta (lletra grega)

La zeta és la sisena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet fenici і Zeta (lletra grega) · Veure més »

К

K, к (en cursiva K, к) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la dotzena de l'alfabet rus.

Nou!!: Alfabet fenici і К · Veure més »

П

П, п (en cursiva П, п), semblant a la lletra pi grega Π/π és la vint-i-setena lletra de l'alfabet ciríl·lic, emprada en tots els idiomes que l'empren, com el rus, el bielorús, l'ucraïnès, el búlgar o el macedònic.

Nou!!: Alfabet fenici і П · Veure més »

О

O, o (en cursiva O, o) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la setzena de l'alfabet rus.

Nou!!: Alfabet fenici і О · Veure més »

Ё

Ë, ë (en cursiva Ë, ë) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, setena als alfabets rus i bielorús.

Nou!!: Alfabet fenici і Ё · Veure més »

А

Audio «А» Lletra А en abecedari de la Elisabeth Boehm А, а (en cursiva А, а) és la primera lletra de l'alfabet ciríl·lic, primera lletra també dels alfabets rus, serbi, macedònic, ucraïnès i bielorús.

Nou!!: Alfabet fenici і А · Veure més »

Н

Н, н (en cursiva Н, н) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la quinzena de l'alfabet rus.

Nou!!: Alfabet fenici і Н · Veure més »

Р

Р, р (en cursiva Р, р) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Alfabet fenici і Р · Veure més »

С

С, с (en cursiva C, c) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Alfabet fenici і С · Veure més »

Т

Т, т (en cursiva Т, т) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, correspon a la T de l'alfabet llatí.

Nou!!: Alfabet fenici і Т · Veure més »

У

У, у (en cursiva У, у) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Alfabet fenici і У · Veure més »

Х

X, x (en cursiva X, x) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Alfabet fenici і Х · Veure més »

Ц

Ц, ц (en cursiva: Ц, ц) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, 23a en l'alfabet búlgar, 24a en l'alfabet rus, 25a en la bielarussa, 27a en la ucraïnesa i sèrvia i 28a en la macedònica.

Nou!!: Alfabet fenici і Ц · Veure més »

Ч

Ч, ч (en cursiva: Ч, ч) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Alfabet fenici і Ч · Veure més »

Ш

Ш, ш (en cursiva Ш, ш) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Alfabet fenici і Ш · Veure més »

Щ

Щ, щ (en cursiva Щ, щ) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Alfabet fenici і Щ · Veure més »

Ы

Ы, ы (en cursiva Ы, ы) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Alfabet fenici і Ы · Veure més »

Ю

Ю, ю (en cursiva Ю, ю) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Alfabet fenici і Ю · Veure més »

М

М, м (en cursiva М, м) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la catorzena de l'alfabet rus.

Nou!!: Alfabet fenici і М · Veure més »

И

И, и (en cursiva: И, и) és una lletra present a la majoria dels alfabets ciríl·lics, tant moderns com arcaics.

Nou!!: Alfabet fenici і И · Veure més »

З

З, з (en cursiva: З, з) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Alfabet fenici і З · Veure més »

Б

Б majúscula juntament amb les seves variants estàndard i serbomacedònia minúscules Б, б (en cursiva Б, б) és la segona lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Alfabet fenici і Б · Veure més »

В

В, в (en cursiva В, в) és la tercera lletra de l'alfabet ciríl·lic, tercera lletra també dels alfabets rus, bielorús, búlgar i ucraïnès.

Nou!!: Alfabet fenici і В · Veure més »

Г

Г, г (en cursiva: Г, г) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, quarta de l'alfabet rus, bielorús, macedònic, ucraïnès, serbi i búlgar.

Nou!!: Alfabet fenici і Г · Veure més »

Д

Д, д (en cursiva: Д, д) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, cinquena a l'alfabet bielorús i rus i sisena a l'alfabet ucraïnès.

Nou!!: Alfabet fenici і Д · Veure més »

І

І, і (en cursiva І, і) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Alfabet fenici і І · Veure més »

Е

E, e (en cursiva: E, e) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, present als alfabets rus, bielorús, ucraïnès, búlgar i macedònic.

Nou!!: Alfabet fenici і Е · Veure més »

Ѕ

Ѕ, ѕ (en macedoni dze, el nom antic és zeló) és la desena lletra de l'alfabet macedoni, vuitena dels alfabets eslau arcaic i eclesiàstic; antigament fou utilitzada en altres llengües.

Nou!!: Alfabet fenici і Ѕ · Veure més »

Л

Л, л (en cursiva Л, л) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, tretzena als alfabets rus, bielorús, dotzena al búlgar, i setzena a l'ucraïnès.

Nou!!: Alfabet fenici і Л · Veure més »

Й

Й, й (en cursiva: Й, й) és l'onzena lletra dels alfabets rus i bielorús.

Nou!!: Alfabet fenici і Й · Veure més »

1874

;Països Catalans.

Nou!!: Alfabet fenici і 1874 · Veure més »

1875

;Països Catalans.

Nou!!: Alfabet fenici і 1875 · Veure més »

1891

;Països Catalans.

Nou!!: Alfabet fenici і 1891 · Veure més »

1914

Providence (Rhode Island);Països Catalans.

Nou!!: Alfabet fenici і 1914 · Veure més »

1916

;Països Catalans.

Nou!!: Alfabet fenici і 1916 · Veure més »

1922

;Països Catalans.

Nou!!: Alfabet fenici і 1922 · Veure més »

1927

;Països Catalans.

Nou!!: Alfabet fenici і 1927 · Veure més »

1929

Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.

Nou!!: Alfabet fenici і 1929 · Veure més »

1930

Terrassa, el raval de Montserrat, el '''1930'''.

Nou!!: Alfabet fenici і 1930 · Veure més »

1932

;Països Catalans.

Nou!!: Alfabet fenici і 1932 · Veure més »

1934

;Països Catalans.

Nou!!: Alfabet fenici і 1934 · Veure més »

1935

Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Alfabet fenici і 1935 · Veure més »

1936

;Països Catalans: Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.

Nou!!: Alfabet fenici і 1936 · Veure més »

1937

;Països Catalans: Billet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.

Nou!!: Alfabet fenici і 1937 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Alfabet Fenici.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »