Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Sade

Índex Sade

La (anomenada també ṣādē, tsade, ṣaddi,, tzadi, sadhe o tzaddik) és la divuitena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ṣade 𐤑 en fenici, ṣāḏē ܨ en siríac, tzade צ en hebreu, ṣād ص en àrab i ṣädäy ጸ en amhàric.

55 les relacions: Abjad, Accadi, Africada alveolar sorda, Africada ejectiva alveolar, Africada postalveolar sorda, Alfabet, Alfabet amhàric, Alfabet arameu, Alfabet àrab, Alfabet ciríl·lic, Alfabet de xat àrab, Alfabet fenici, Alfabet grec, Alfabet hebreu, Alfabet nabateu, Alfabet samarità, Alfabet siríac, Alfabet sud-aràbic, Alfabet ugarític, Alfasil·labari, Arameu, Àrab, Belarús (llengua), Bet, Caf (lletra), Consonant, Dàlet, Escriptura protosinaítica, Fricativa alveolar sorda, Guímel, Gueez, Hebreu, Hyper Text Markup Language, Iod, Jeroglífic egipci, Llengües canaanites, Llengües semítiques, Mem (lletra), Nabateus, Noranta, Nun (lletra), Patates xips, Pe, Qof, Reix, San (lletra grega), SATTS, Semites, Taw, Torà, ..., Unicode, Waw, Zain, Ц, Ч. Ampliar l'índex (5 més) »

Abjad

Un abjad és un tipus d'escriptura en què hi ha un símbol per a cada fonema consonàntic, anomenat de vegades com a alfabet consonàntic.

Nou!!: Sade і Abjad · Veure més »

Accadi

Laccadi (en cuneïforme: 𒀝𒅗𒁺𒌑 (ak-ka-du-u₂); en logograma: 𒌵𒆠 (URIKI)) és una llengua semítica ja extinta.

Nou!!: Sade і Accadi · Veure més »

Africada alveolar sorda

L'africada alveolar sorda, transcrita en l'alfabet fonètic internacional, és un so de la parla que està present a algunes llengües com l'alemany, l'esperanto o el japonès, essent un dels fonemes africats més freqüents.

Nou!!: Sade і Africada alveolar sorda · Veure més »

Africada ejectiva alveolar

Lafricada ejectiva alveolar és un tipus de consonant, utilitzat en algunes llengües parlades.

Nou!!: Sade і Africada ejectiva alveolar · Veure més »

Africada postalveolar sorda

L'africada postalveolar sorda és un so de la parla que se simbolitza en l'AFI (sovint amb una lligadura superior,, per indicar que es tracta d'un so únic format per dues fases).

Nou!!: Sade і Africada postalveolar sorda · Veure més »

Alfabet

àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.

Nou!!: Sade і Alfabet · Veure més »

Alfabet amhàric

L'alfabet amhàric, també anomenat etiòpic i gueez (alfabet gueez — ግዕዝ) és una abugida o alfabet sil·làbic, que principalment fou inventat per escriure el gueez en el Regne d'Axum.

Nou!!: Sade і Alfabet amhàric · Veure més »

Alfabet arameu

Lalfabet arameu és un alfabet abjad dissenyat per escriure l'arameu.

Nou!!: Sade і Alfabet arameu · Veure més »

Alfabet àrab

Lalfabet àrab, altrament dit alifat (d'àlif, la seva primera lletra), té característiques semblants a l'alfabet hebreu, i també és un abjad.

Nou!!: Sade і Alfabet àrab · Veure més »

Alfabet ciríl·lic

1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.

Nou!!: Sade і Alfabet ciríl·lic · Veure més »

Alfabet de xat àrab

L'alfabet de xat àrab s'utilitza per comunicar-se en llengua àrab a través d'Internet o per enviar missatges curts mitjançant telèfons mòbils en els casos en què l'alfabet àrab real no està disponible per raons tècniques.

Nou!!: Sade і Alfabet de xat àrab · Veure més »

Alfabet fenici

Làpida al Museu de Pèrgam, a Berlín, amb inscripcions en alfabet fenici Lalfabet fenici és un dels primers alfabets dels sistemes d'escriptura fonètica en la història de la humanitat.

Nou!!: Sade і Alfabet fenici · Veure més »

Alfabet grec

Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.

Nou!!: Sade і Alfabet grec · Veure més »

Alfabet hebreu

Lalfabet hebreu, també conegut com a àlef-bet en hebreu a partir del nom de les primeres dues lletres, és un conjunt de 22 lletres usades en l'escriptura del llenguatge hebreu.

Nou!!: Sade і Alfabet hebreu · Veure més »

Alfabet nabateu

L'alfabet nabateu és un alfabet consonàntic (abjad) que va ser usat pels nabateus al.

Nou!!: Sade і Alfabet nabateu · Veure més »

Alfabet samarità

Lalfabet samarità és utilitzat pels samaritans en els escrits religiosos, entre ells el Pentateuc samarità, escrits en hebreu samarità, i comentaris i traduccions en arameu samarità i ocasionalment àrab.

Nou!!: Sade і Alfabet samarità · Veure més »

Alfabet siríac

Lalfabet siríac és un sistema d'escriptura utilitzat per escriure el siríac a partir del.

Nou!!: Sade і Alfabet siríac · Veure més »

Alfabet sud-aràbic

Lalfabet sud-aràbic o alfabet iemenita (en sud-aràbic antic ms3nd; en àrab modern المُسند, al-musnad) és l'alfabet que utilitzaren les llengües sud-aràbigues antigues.

Nou!!: Sade і Alfabet sud-aràbic · Veure més »

Alfabet ugarític

border Aquest va ser l'alfabet emprat pels habitants del poble semita nord-oriental que habitava la zona llevantina de Canaan al voltant del 1500 aC fins a la desaparició de la seva ciutat principal, Ugarit (l'actual ciutat Síria de Ras Shamra), a mans dels Pobles del Mar al voltant de 1200 aC Després de la destrucció d'aquesta ciutat, l'escriptura ugarítica va deixar de ser utilitzada fins al punt d'extingir-se.

Nou!!: Sade і Alfabet ugarític · Veure més »

Alfasil·labari

Alfabet amhàric, alfabet sil·làbic d'Etiòpia. Els alfasil·labaris o alfabets sil·làbics, també anomenats abugides, són sistemes d'escriptura que tenen caràcters vocàlics i consonàntics.

Nou!!: Sade і Alfasil·labari · Veure més »

Arameu

Larameu és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia). Originàriament contenia un alfabet particular, després es va escriure usant el sistema fenici i l'hebreu (tots aquests, fonètics). Un dels documents més importants per a estudiar-lo són els controvertits Manuscrits de la mar Morta o Rotlles de Qumran.

Nou!!: Sade і Arameu · Veure més »

Àrab

Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.

Nou!!: Sade і Àrab · Veure més »

Belarús (llengua)

El belarús o bielorús (беларуская мова, 'bielarúskaia mova') és una llengua eslava de la branca oriental, parlada a Belarús i a parts de Polònia per uns 7 milions de persones (set milions a Belarús, mig milió a Rússia, unes 200.000 a Polònia i potser 150.000 a Ucraïna).

Nou!!: Sade і Belarús (llengua) · Veure més »

Bet

La és la segona lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent bēt 𐤁 en fenici, bēṯ ܒ en siríac, bet ב en hebreu, ba ب en àrab i bet በ en amhàric.

Nou!!: Sade і Bet · Veure més »

Caf (lletra)

La és l'onzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent kap 𐤊 en fenici, kāp ܟ en siríac, caf כ en hebreu, kāf ك en àrab i kaf ከ en amhàric.

Nou!!: Sade і Caf (lletra) · Veure més »

Consonant

Les consonants són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal).

Nou!!: Sade і Consonant · Veure més »

Dàlet

La (dāleth, també anomenada Daleth o Daled) és la quarta lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent delt 𐤃 en fenici, dālaṯ ܕ en siríac, dàlet ד en hebreu, dāl د en àrab i dänt ደ en amhàric.

Nou!!: Sade і Dàlet · Veure més »

Escriptura protosinaítica

Lescriptura protosinaítica es considera el primer alfabet consonàntic documentat, estenent el seu ús des del segle XVIII aC fins al.

Nou!!: Sade і Escriptura protosinaítica · Veure més »

Fricativa alveolar sorda

La consonant fricativa alveolar sorda es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra essa minúscula.

Nou!!: Sade і Fricativa alveolar sorda · Veure més »

Guímel

La és la tercera lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent gaml 𐤂 en fenici, gāmal ܓ en siríac, guímel ג en hebreu, jīm ج en àrab i gäml ገ en amhàric.

Nou!!: Sade і Guímel · Veure més »

Gueez

El gueez és una llengua etiòpica membre, amb el tigrinya, el tigre i el dahalik, de la branca septentrional i que, extinta com a llengua parlada amb la decadència del Regne d'Axum, roman avui dia com a llengua litúrgica de l'Església Ortodoxa Etíop a Eritrea i a Etiòpia, de l'Església catòlica d'Etiòpia i de la comunitat jueva de Beta Israel.

Nou!!: Sade і Gueez · Veure més »

Hebreu

Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.

Nou!!: Sade і Hebreu · Veure més »

Hyper Text Markup Language

HTML (acrònim d’Hyper Text Markup Language, en català, "llenguatge de marcatge d'hipertext"), és un llenguatge de marcatge que deriva de l'SGML dissenyat per estructurar textos i relacionar-los en forma d'hipertext.

Nou!!: Sade і Hyper Text Markup Language · Veure més »

Iod

La (anomenada també iud, yod, yud, jod o jodh) és la desena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent-hi iod 𐤉 en fenici, yōḏ ܝ en siríac, iod o iud י en hebreu, yā ﻱ en àrab i yämän የ en amhàric.

Nou!!: Sade і Iod · Veure més »

Jeroglífic egipci

Jeroglífics en una estela funerària egípcia Els jeroglífics era un dels tres sistemes d'escriptura emptrats pels antics egipcis.

Nou!!: Sade і Jeroglífic egipci · Veure més »

Llengües canaanites

Les llengües canaanites constitueixen una subfamília del grup semític nord-occidental, una de les més documentades per les inscripcions de la Bíblia, els escrits del judaisme i troballes arqueològiques.

Nou!!: Sade і Llengües canaanites · Veure més »

Llengües semítiques

miniatura Les llengües semítiques són la subfamília nord-oriental de les llengües afroasiàtiques, de les quals són l'única família que es parla a l'Àsia.

Nou!!: Sade і Llengües semítiques · Veure més »

Mem (lletra)

La és la tretzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent mem 𐤌 en fenici, mīm ܡ en siríac, mem מ en hebreu, mīm ﻡ en àrab i may መ en amhàric.

Nou!!: Sade і Mem (lletra) · Veure més »

Nabateus

Petra, capital dels nabateus. Els nabateus foren un poble nòmada àrab establert al desert de Jordània i nord d'Aràbia.

Nou!!: Sade і Nabateus · Veure més »

Noranta

El noranta és un nombre natural que segueix el vuitanta-nou i precedeix el noranta-u. S'escriu 90 o XC segons el sistema de numeració emprat.

Nou!!: Sade і Noranta · Veure més »

Nun (lletra)

La és la catorzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent nun 𐤍 en fenici, nūn ܢ en siríac, nun נ en hebreu, nūn ن en àrab i nähas ነ en amhàric.

Nou!!: Sade і Nun (lletra) · Veure més »

Patates xips

Les patates xips (provinent de l'anglès dels Estats Units chip), també anomenades creïlles i comunament conegudes al País Valencià com a papes, són un plat aperitiu o snack consistent en llesques primes de patata fregides amb oli.

Nou!!: Sade і Patates xips · Veure més »

Pe

La és la dissetena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent pe 𐤐 en fenici, pē ܦ en siríac, pe פ en hebreu, fā ف en àrab i äf ፈ en amhàric.

Nou!!: Sade і Pe · Veure més »

Qof

La és la dinovena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent qop 𐤒 en fenici, qōp ܩ en siríac, qof o cof ק en hebreu, qāf ق en àrab i qaf ቀ en amhàric.

Nou!!: Sade і Qof · Veure més »

Reix

La és la vintena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent raix 𐤓 en fenici, rēš ܪ en siríac, reix ר en hebreu, rā ر en àrab i reʾs ረ en amhàric.

Nou!!: Sade і Reix · Veure més »

San (lletra grega)

La san (en majúscula i en minúscula) era una lletra de l'alfabet grec arcaic.

Nou!!: Sade і San (lletra grega) · Veure més »

SATTS

El SATTS (Standard Arabic Technical Transliteration System - Sistema de transliteració tècnica de l'àrab estàndard) és un estàndard que utilitza l'exèrcit dels Estats Units per transcriure l'alfabet àrab amb lletres de l'alfabet llatí.

Nou!!: Sade і SATTS · Veure més »

Semites

HE).https://books.google.cat/books?id.

Nou!!: Sade і Semites · Veure més »

Taw

La és la vint-i-dosena i última lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent taw 𐤕 en fenici, ṯaw en siríac, tav en hebreu, tā en àrab i täwe en amhàric.

Nou!!: Sade і Taw · Veure més »

Torà

Torà és una vila i municipi situat al centre sud de la comarca administrativa del Solsonès; limitant al nord amb Llobera, a l'est amb Pinós i La Molsosa, i a l'oest amb Biosca.

Nou!!: Sade і Torà · Veure més »

Unicode

logo d'Unicode. Unicode és un estàndard internacional de codificació de caràcters, per a suports informàtics.

Nou!!: Sade і Unicode · Veure més »

Waw

La (wāw, a vegades vau, o vav) és la sisena (o vint-i-setena en orde modern àrab) lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent waw 𐤅en fenici, wāw ܘ en siríac, vau (vav) ו en hebreu, wāw و en àrab i wäwe ወ en amhàric.

Nou!!: Sade і Waw · Veure més »

Zain

La (anomenada també zayin, zayn o zay) és la setena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent zain 𐤆 en fenici, zayn ܙ en siríac, zayin (zain) ז en hebreu, zāyn ز en àrab i zäy ዘ en amhàric.

Nou!!: Sade і Zain · Veure més »

Ц

Ц, ц (en cursiva: Ц, ц) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, 23a en l'alfabet búlgar, 24a en l'alfabet rus, 25a en la bielarussa, 27a en la ucraïnesa i sèrvia i 28a en la macedònica.

Nou!!: Sade і Ц · Veure més »

Ч

Ч, ч (en cursiva: Ч, ч) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Sade і Ч · Veure més »

Redirigeix aquí:

, , , , צ.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »