Accés més ràpid que el navegador!
282 les relacions: Acadèmia Francesa, Adrienne Lecouvreur, Afer Calas, Afer Dreyfus, Afer Sirven, Agustí d'Hipona, Alcorà, Alexandre el Gran, Alte Nationalgalerie, Amèrica, Anagrama, Anglaterra, Anglès, Antic règim a França, Anticrist, Antisemitisme, Apòstol, Arcaisme, Aristocràcia, Asaph Hall, Ateisme, August, Èdip (Voltaire), Émilie du Châtelet, Benjamin Franklin, Berlín, Bernard le Bovier de Fontenelle, Biblioteca de Catalunya, Bill of Rights de 1689, Bonisme, Burgesia, Cadis, Caen, Calvinisme, Camarlenc, Carles XII de Suècia, Cartes filosòfiques, Casal de Rohan, Castell, Castell de Sceaux, Caterina II de Rússia, Catolicisme, Càndid o l'optimisme, Cèsar, Charles-Augustin Sainte-Beuve, Châtelet, Châtenay-Malabry, Claude Louis Hector de Villars, Claude-Adrien Helvétius, Clergat, ..., Comédie-Française, Companyia de Jesús, Comtat de Poitiers, Conversa, Cristianisme, Croades, Déu, Dístic, Deisme, Delme, Democràcia, Denis Diderot, Diccionari filosòfic, Districte de Gex, Dret natural, Drets civils, Encyclopédie, Enric IV de França, Epicureisme, Epigrama, Esclavitud, Escriptor, Església Catòlica Romana, Esperit, Estanislau I de Polònia, Fanatisme, Felip d'Orleans, Felip Igualtat, Ferney-Voltaire, Filadèlfia, Filòsof, Filosofia, Filosofia francesa, Fontainebleau, França, François-Jean Lefebvre de La Barre, Francès, Francmaçoneria, Frederic el Gran, Friedrich Melchior, Baron von Grimm, Gènesi, Ginebra, Gottfried Wilhelm Leibniz, Gran Bretanya, Habeas Corpus, Henri de Boulainvilliers, Hermitage, Història, Història de la filosofia de la història, Holocaust, Honoré Gabriel Riqueti, Hugonot, Humanisme, Humor, Ilíada, Il·lustració, Infàmia, Ingrés, Instint, Intel·lectual, Inversió econòmica, Ironia, Jansenisme, Japó, Jean le Rond d'Alembert, Jean Racine, Jean-Antoine Houdon, Jean-Jacques Rousseau, Jesús de Natzaret, Johannes Kepler, John Locke, Jonathan Swift, Jordi Carbonell i de Ballester, Jordi I de la Gran Bretanya, Jordi II del Regne Unit, Judaisme, Jueus, Justícia, L'Henriade, La Bastilla, La Haia, La Sorbona, Liberalisme, Literatura, Llei de la gravitació universal, Llenguadoc, Llibertat de culte, Llibertinatge, Lluís August de Borbó, Lluís XV de França, Lluïsa Beneta de Borbó, Loteria, Louis François Armand de Vignerot du Plessis, Lunéville, Luxe, Madrigal, Mahoma, Maison du Temple, Maria Lluïsa Elisabet d'Orleans, Massacre del dia de Sant Bartomeu, Max Gallo, Món grecoromà, Ment, Mite, Monarca, Monarquia, Montesquieu, Moral, Museu, Nantes, Neuchâtel, Nicolas de Condorcet, Noosfera, Opinió pública, Or, Oracle, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Palau Reial (París), Pamflet, Panteó de París, París, Parlament, Paul Henri Thiry d'Holbach, Pèricles, Pel·lícula, Pennsilvània, Pensament, Pierre Louis Moreau de Maupertuis, Pierre Teilhard de Chardin, Poema èpic, Poesia, Política, Potsdam, Préstec, Príncep, Prússia, Progrés, Protestantisme, Providencialisme, Raó, Ramaderia, Regència, Regent, Religió, Renaixement, Retòrica, Revolució Francesa, Riure, Roger Peyrefitte, Rouen, Saduceus, Saint-Ange-le-Viel, Saint-Claude (Jura), Sanssouci, Sant Petersburg, Santíssima Trinitat, Símbol, Sòfocles, Sceaux (Alts del Sena), Sebastià Sibiuda, Secta, Serf, Serralada del Jura, Siam, Societat Religiosa d'Amics, Sophonisbe (Voltaire), Sully-sur-Loire, Superstició, Surinam, Teatre, Teisme, Tercera República Francesa, Terra amortitzada, Terratrèmol de Lisboa de 1755, Thomas Arthur de Lally-Tollendal, Tolerància social, Tragèdia, Tràfic de persones, Tula (Llemosí), Univers, Universitat de Chicago, Veritat, Vers alexandrí, Xina, Zadig, 11 de juliol, 16 de maig, 1694, 1717, 1718, 1723, 1728, 1730, 1732, 1733, 1734, 1736, 1738, 1740, 1741, 1743, 1745, 1746, 1748, 1749, 1750, 1751, 1752, 1753, 1755, 1756, 1758, 1759, 1760, 1761, 1762, 1764, 1765, 1766, 1767, 1768, 1774, 1775, 1777, 1778, 1791, 1828, 1906, 21 de novembre, 30 de maig, 30 de març, 7 d'abril. Ampliar l'índex (232 més) »
Acadèmia Francesa
LAcadèmia Francesa (en francès: Académie française) és l'acadèmia literària de la llengua francesa per antonomàsia, i una de les cinc acadèmies de l'Institut de França.
Nou!!: Voltaire і Acadèmia Francesa · Veure més »
Adrienne Lecouvreur
Adrienne Lecouvreur, com Cornelia en ''La mort de Pompeyo'', obra de Pierre Corneille. Adrienne Lecouvreur (Damery, 5 d'abril de 1692 – 20 de març de 1730) va ser una actriu francesa. Va aparèixer per primera vegada sobre un escenari a Lille. Després del debut parisenc en la Comédie Française el 1717, va ser immensament popular entre el públic, fins a la seva misteriosa mort.
Nou!!: Voltaire і Adrienne Lecouvreur · Veure més »
Afer Calas
L'afer Calas és un cas judicial que es va desenvolupar a mitjan a Tolosa de Llenguadoc, que s'ha fet cèlebre per la intervenció de Voltaire.
Nou!!: Voltaire і Afer Calas · Veure més »
Afer Dreyfus
LAfer Dreyfus o Cas Dreyfus fou un escàndol polític que va dividir França durant els darrers anys del.
Nou!!: Voltaire і Afer Dreyfus · Veure més »
Afer Sirven
L'afer Sirven és un cas judicial que es va desenvolupar el 1765 a Castres (França), que s'ha fet cèlebre per la intervenció d'en Voltaire.
Nou!!: Voltaire і Afer Sirven · Veure més »
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Nou!!: Voltaire і Agustí d'Hipona · Veure més »
Alcorà
LAlcorà (‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.
Nou!!: Voltaire і Alcorà · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Voltaire і Alexandre el Gran · Veure més »
Alte Nationalgalerie
LAlte Nationalgalerie (Antiga Galeria Nacional) és una galeria situada a l'Illa dels Museus de Berlín que mostra obres d'art del de la col·lecció de la Fundació Cultural d'Herència Prussiana.
Nou!!: Voltaire і Alte Nationalgalerie · Veure més »
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Voltaire і Amèrica · Veure més »
Anagrama
An animation of an anagram of Salvador Dalí's name Un anagrama és un mot o una frase formats per la transposició de les lletres d'un altre mot o una altra frase.
Nou!!: Voltaire і Anagrama · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Voltaire і Anglaterra · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Voltaire і Anglès · Veure més »
Antic règim a França
En la història de França, el terme Antic Règim es refereix al període comprès entre la fi de la Guerra dels Cent Anys (1453) i l'esclat de la Revolució (1789), és a dir, als segles ,, i.
Nou!!: Voltaire і Antic règim a França · Veure més »
Anticrist
Anticrist i el diable. Fragment del fresc ''Predicació de l'Anticrist'' (c.1501) a la catedral d'Orvieto Lanticrist és, segons la Bíblia, el concepte oposat a Crist i un personatge perseguidor del cristianisme, el qual ha d'aparèixer poc abans de la fi del món.
Nou!!: Voltaire і Anticrist · Veure més »
Antisemitisme
L'antisemitisme és l'hostilitat o el prejudici cap als jueus com a grup religiós, ètnic o racial, el qual es manifesta com a odi cap a un individu, o com a persecució institucionalitzada i violenta.
Nou!!: Voltaire і Antisemitisme · Veure més »
Apòstol
''La Santa Cena'', pintura mural de la dècada de 1490 de Leonardo da Vinci que mostra l'últim sopar de Jesús i els seus dotze apòstols en la vigília de la seva crucifixió. Santa Maria delle Grazie, Milà. En la tradició cristiana, els apòstols, particularment els dotze apòstols (en grec απόστολος, apostolos, 'enviat' o 'emissari'), foren dotze homes jueus escollits d'entre els deixebles i enviats per Jesús de Natzaret a predicar l'evangeli als jueus, i després de la seva resurrecció als gentils arreu del món.
Nou!!: Voltaire і Apòstol · Veure més »
Arcaisme
Un arcaisme (del grec ἀρχαῖος) és un mot que ha caigut en desús, una paraula de la història de la llengua que apareix en un text d'època o que s'usa en un discurs contemporani i que és percebut pels parlants com antiquat.
Nou!!: Voltaire і Arcaisme · Veure més »
Aristocràcia
El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.
Nou!!: Voltaire і Aristocràcia · Veure més »
Asaph Hall
Professor Asaph Hall Asaph Hall (15 d'octubre de 1829 – 21 de novembre de 1907) fou un astrònom estatunidenc, principalment conegut per haver descobert, l'any 1877, les llunes de Mart, Deimos i Fobos.
Nou!!: Voltaire і Asaph Hall · Veure més »
Ateisme
Lateisme és, en un sentit ampli, el rebuig de la creença en l'existència de deïtats.
Nou!!: Voltaire і Ateisme · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Voltaire і August · Veure més »
Èdip (Voltaire)
Èdipe és la primera obra teatral de Voltaire, que va ser representada per primera vegada el 18 de novembre de 1718 a la Comédie-Française, sense gran abast, ja que es conforma a reprendre el mite d'Èdip, sense afegir-hi novetats importants, i intenta trobar la simplicitat grega.
Nou!!: Voltaire і Èdip (Voltaire) · Veure més »
Émilie du Châtelet
Gabrielle Émilie Le Tonnelier de Breteuil, marquesa del Châtelet (París, 17 de desembre del 1706-Lunéville, 10 de setembre del 1749) fou una matemàtica, física i escriptora francesa.
Nou!!: Voltaire і Émilie du Châtelet · Veure més »
Benjamin Franklin
fou un polímata estatunidenc, que fou actiu com a escriptor, científic, inventor, estadista, diplomàtic, impressor, editor i filòsof polític.
Nou!!: Voltaire і Benjamin Franklin · Veure més »
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Nou!!: Voltaire і Berlín · Veure més »
Bernard le Bovier de Fontenelle
Bernard le Bovier de Fontenelle (conegut simplement com a Fontenelle) va ser un poeta, dramaturg i assagista francés dels segles XVII-XVIII.
Nou!!: Voltaire і Bernard le Bovier de Fontenelle · Veure més »
Biblioteca de Catalunya
La Biblioteca de Catalunya és una institució catalana que té com a principal missió formar la Bibliografia Catalana amb l'adquisició dels fons bibliogràfics impresos a Catalunya.
Nou!!: Voltaire і Biblioteca de Catalunya · Veure més »
Bill of Rights de 1689
La Carta de drets o Declaració de drets (en anglès Bill of Rights) és un document redactat a Anglaterra el 1689, que va imposar el Parlament anglès al príncep Guillem d'Orange, per a poder succeir al rei Jaume II.
Nou!!: Voltaire і Bill of Rights de 1689 · Veure més »
Bonisme
El bonisme és una conducta basada en la creença que tots els problemes es poden resoldre a través del diàleg, la solidaritat i la tolerància, és a dir, a través d'una actitud característica de les bones persones.
Nou!!: Voltaire і Bonisme · Veure més »
Burgesia
Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.
Nou!!: Voltaire і Burgesia · Veure més »
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Nou!!: Voltaire і Cadis · Veure més »
Caen
Caen és un municipi francès, situat al departament de Calvados i a la regió de Normandia, situat vora els marges del riu Orne.
Nou!!: Voltaire і Caen · Veure més »
Calvinisme
Joan Calví El calvinisme és una denominació cristiana protestant basada en els ensenyaments teològics del reformador Joan Calví (Jean Cauvin).
Nou!!: Voltaire і Calvinisme · Veure més »
Camarlenc
Un camarlenc és, en certes corts europees, l'oficial palatí encarregat dels serveis domèstics del sobirà, llevat el de taula.
Nou!!: Voltaire і Camarlenc · Veure més »
Carles XII de Suècia
, anomenat Carolus Rex i l'Alexandre del Nord, fou el rei de Suècia de 1697 fins a la seva mort, el 1718.
Nou!!: Voltaire і Carles XII de Suècia · Veure més »
Cartes filosòfiques
Les Cartes filosòfiques o Cartes angleses és una obra de Voltaire publicada el 1734.
Nou!!: Voltaire і Cartes filosòfiques · Veure més »
Casal de Rohan
El Casal de Rohan és el nom d'una família noble que va estar relacionada amb els reis de França i amb el ducat de Bretanya.
Nou!!: Voltaire і Casal de Rohan · Veure més »
Castell
Un castell és una fortificació per a ús militar.
Nou!!: Voltaire і Castell · Veure més »
Castell de Sceaux
El castell de Sceaux és una gran mansió rural a Sceaux (Alts del Sena), prop de París, França.
Nou!!: Voltaire і Castell de Sceaux · Veure més »
Caterina II de Rússia
, anomenada la Gran, Екатери́на II Алексе́евна Вели́кая, Iekaterina II Alekséievna Velíkaia, fou una princesa alemanya que esdevingué tsarina de Rússia per l'abdicació del seu marit, el tsar Pere III.
Nou!!: Voltaire і Caterina II de Rússia · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Voltaire і Catolicisme · Veure més »
Càndid o l'optimisme
Càndid, o l'optimisme (Candide, ou l'Optimisme) és una novel·la satírica, escrita per Voltaire i publicada el 1759 durant el seu retir a Ferney.
Nou!!: Voltaire і Càndid o l'optimisme · Veure més »
Cèsar
Cèsar (en llatí Caesar) va ser el nom de família de la gens Júlia, una de les més antigues gens patrícies de l'antiga Roma, que remuntava els seus orígens a Iulus, el fill d'Eneas.
Nou!!: Voltaire і Cèsar · Veure més »
Charles-Augustin Sainte-Beuve
Charles Augustin Sainte-Beuve (Boulogne-sur-Mer, 23 de desembre de 1804 - París, 13 d'octubre de 1869) fou un important crític literari francès i una de les figures més importants en la història literària de França.
Nou!!: Voltaire і Charles-Augustin Sainte-Beuve · Veure més »
Châtelet
* Châtelet (Bèlgica), ciutat de Valònia.
Nou!!: Voltaire і Châtelet · Veure més »
Châtenay-Malabry
Châtenay-Malabry és un municipi francès, situat al departament d'Alts del Sena i a la regió d'Illa de França.
Nou!!: Voltaire і Châtenay-Malabry · Veure més »
Claude Louis Hector de Villars
Claude Louis Hector de Villars, príncep de Martigues, marquès i duc de Villars i vescomte de Melun (8 de maig de 1653 - 17 de juny de 1734) fou l'últim gran general de Lluís XIV de França i un dels comandants més brillants de la història militar francesa: va ser un dels sis mariscals de França que s'han promogut al grau de Mariscal General de França.
Nou!!: Voltaire і Claude Louis Hector de Villars · Veure més »
Claude-Adrien Helvétius
Claude-Adrien Helvétius (París, 26 de febrer del 1715 − Versalles, 26 de desembre del 1771) va ser un filòsof francès.
Nou!!: Voltaire і Claude-Adrien Helvétius · Veure més »
Clergat
Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.
Nou!!: Voltaire і Clergat · Veure més »
Comédie-Française
XVIII. XVIII. La Comédie-Française o Théâtre Français és el primer i únic teatre nacional de França, el qual està directament subvencionat per l'estat.
Nou!!: Voltaire і Comédie-Française · Veure més »
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Nou!!: Voltaire і Companyia de Jesús · Veure més »
Comtat de Poitiers
El comtat de Poitiers (sovint anomenat com a comtat de Poitou tot i que mai no va existir un comtat amb aquest nom) fou una jurisdicció feudal del regne de França, inicialment de gran extensió, centrada a Poitiers.
Nou!!: Voltaire і Comtat de Poitiers · Veure més »
Conversa
lang.
Nou!!: Voltaire і Conversa · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Voltaire і Cristianisme · Veure més »
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Nou!!: Voltaire і Croades · Veure més »
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Nou!!: Voltaire і Déu · Veure més »
Dístic
Un dístic és una estrofa de dos versos que té un sentit temàtic complet, procedent de la poesia clàssica grega i llatina.
Nou!!: Voltaire і Dístic · Veure més »
Deisme
El deisme és la creença religiosa en un Déu, creador de l'Univers, però que no hi té, posteriorment, cap influència.
Nou!!: Voltaire і Deisme · Veure més »
Delme
Granja per a depositar el '''delme''' de l'antiga abadia de ''Ter Doest'' a Lissewege (Bèlgica) El delme o dècima, del llatí decimum (desena part), és un impost o cens del 10% sobre la collita dels pagesos destinat a assegurar el manteniment del clergat i els edificis religiosos.
Nou!!: Voltaire і Delme · Veure més »
Democràcia
La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.
Nou!!: Voltaire і Democràcia · Veure més »
Denis Diderot
Denis Diderot (Langres, Haute-Marne, 5 d'octubre de 1713 — París, 31 de juliol de 1784) fou un escriptor i filòsof francès, així com també crític d'art.
Nou!!: Voltaire і Denis Diderot · Veure més »
Diccionari filosòfic
El Diccionari filosòfic o La Raó per alfabet és una obra de Voltaire, publicada el 1764 sota el títol de Diccionari filosòfic portàtil, que ha estat concebuda pel seu autor com una màquina de guerra contra «la infàmia».
Nou!!: Voltaire і Diccionari filosòfic · Veure més »
Districte de Gex
El districte de Gex (arrondissement de Gex en francés) és un dels quatre districtes del departament francès de l'Ain, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Voltaire і Districte de Gex · Veure més »
Dret natural
Ciceró El dret natural és un conjunt de normes i principis superiors que regeixen el comportament humà i poden ser coneguts pels humans.
Nou!!: Voltaire і Dret natural · Veure més »
Drets civils
Lyndon B. Johnson signant l'Acta de Drets Civils dels Estats Units el 2 de juliol de 1964. La lluita pel respecte dels drets civils Els drets civils són drets fonamentals, inherents a la persona i garantits per les constitucions polítiques.
Nou!!: Voltaire і Drets civils · Veure més »
Encyclopédie
Primer volum de l'''Encyclopédie'' a la biblioteca del Museu Teyler, junt a la del MuVIM de València, un dels dos únics exemplars originals complets del món LEncyclopédie (Enciclopèdia) fou un voluminós compendi de coneixements en francès a càrrec de Denis Diderot i Jean-le-Rond d'Alembert.
Nou!!: Voltaire і Encyclopédie · Veure més »
Enric IV de França
Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).
Nou!!: Voltaire і Enric IV de França · Veure més »
Epicureisme
L'epicureisme és una doctrina creada per Epicur, la qual existí entre els III aC i III dC.
Nou!!: Voltaire і Epicureisme · Veure més »
Epigrama
Un epigrama és una composició poètica breu que expressa un pensament moral, social o polític, de manera satírica i enginyosa.
Nou!!: Voltaire і Epigrama · Veure més »
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Nou!!: Voltaire і Esclavitud · Veure més »
Escriptor
Segell commemoratiu d'Anton Txèkhov Un escriptor o escriptora és una persona que es dedica a la composició literària.
Nou!!: Voltaire і Escriptor · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Voltaire і Església Catòlica Romana · Veure més »
Esperit
Esperit és un concepte que es refereix a la part racional de l'ànima segons la filosofia de l'antiga Grècia.
Nou!!: Voltaire і Esperit · Veure més »
Estanislau I de Polònia
Estanislau Leszczyński (en polonès Stanisław Leszczyński), conegut com a Estanislau I de Polònia (Lviv, actualment Ucraïna, 20 d'octubre de 1677 - Lunéville, 23 de febrer de 1766), fou rei de Polònia del 1704 al 1709 i del 1733 al 1736 amb el nom d'Estanislau I. Va presidir la República de les Dues Nacions i va ser Gran Duc de Lituània.
Nou!!: Voltaire і Estanislau I de Polònia · Veure més »
Fanatisme
El fanatisme és l'apassionament del fanàtic.
Nou!!: Voltaire і Fanatisme · Veure més »
Felip d'Orleans
* Felip d'Orleans (duc de Valois) (1336-1375).
Nou!!: Voltaire і Felip d'Orleans · Veure més »
Felip Igualtat
Lluís Felip Josep II d'Orleans (Saint-Cloud, 13 d'abril de 1747 - París, 4 d'octubre del 1793), aristòcrata francès (cinquè duc d'Orleans), membre de la branca menor dels Orleans de la casa reial de França, el cap de la qual gaudia del tractament d'altesa reial.
Nou!!: Voltaire і Felip Igualtat · Veure més »
Ferney-Voltaire
Ferney-Voltaire és un municipi francès situat en el departament de l'Ain.
Nou!!: Voltaire і Ferney-Voltaire · Veure més »
Filadèlfia
Filadèlfia (en anglès Philadelphia, també anomenada Philly) és la ciutat més gran de l'estat de Pennsilvània, situada al nord-est dels Estats Units, entre Nova York i Washington DC.
Nou!!: Voltaire і Filadèlfia · Veure més »
Filòsof
Un filòsof és una persona que practica o investiga la filosofia.
Nou!!: Voltaire і Filòsof · Veure més »
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Nou!!: Voltaire і Filosofia · Veure més »
Filosofia francesa
La filosofia francesa és la filosofia desenvolupada a França al llarg de la història i compta amb tres períodes destacats: la filosofia medieval escolàstica, el racionalisme que neix amb René Descartes i arriba fins a la Il·lustració i la filosofia al voltant del coneixement i el poder del.
Nou!!: Voltaire і Filosofia francesa · Veure més »
Fontainebleau
Fontainebleau és un municipi francès, situat al departament de Sena i Marne i a la regió de l'Illa de França.
Nou!!: Voltaire і Fontainebleau · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Voltaire і França · Veure més »
François-Jean Lefebvre de La Barre
Estàtua del cavaller de la Barre a Montmartre El cavaller François-Jean Lefebvre de La Barre (12 de setembre de 1746, castell de Férolles-Attilly - executat a Abbeville, 1 de juliol de 1766) fou una víctima de la intolerància religiosa al Segle de les Llums en un assumpte on s'investiren els filòsofs de les Llums en nom de la tolerància religiosa.
Nou!!: Voltaire і François-Jean Lefebvre de La Barre · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Voltaire і Francès · Veure més »
Francmaçoneria
miniatura compàs, símbol oficial de la '''francmaçoneria''' La francmaçoneria (en francès, franc-maçonnerie i en anglès, free-masonry) o maçoneria és una societat secreta d'àmbit internacional i d'orientació filantròpica i humanista, formada per agrupacions anomenades tallers o lògies.
Nou!!: Voltaire і Francmaçoneria · Veure més »
Frederic el Gran
Frederic el Gran fou un rei de Prússia, de la Dinastia Hohenzollern.
Nou!!: Voltaire і Frederic el Gran · Veure més »
Friedrich Melchior, Baron von Grimm
Friedrich Melchior, Baron von Grimm (26 de desembre de 1723 – 19 de desembre de 1807) va ser un periodista francès d'origen alemany, també va ser crític d'art, diplomàtic i contribuïdor a la Encyclopédie ou Dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers.
Nou!!: Voltaire і Friedrich Melchior, Baron von Grimm · Veure més »
Gènesi
El Gènesi és el primer llibre de la Torà, i per tant el primer llibre del Tanakh, la Bíblia Hebrea, i de l'Antic Testament cristià.
Nou!!: Voltaire і Gènesi · Veure més »
Ginebra
Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.
Nou!!: Voltaire і Ginebra · Veure més »
Gottfried Wilhelm Leibniz
Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.
Nou!!: Voltaire і Gottfried Wilhelm Leibniz · Veure més »
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Nou!!: Voltaire і Gran Bretanya · Veure més »
Habeas Corpus
Habeas Corpus va ser un grup musical de hardcore punk i rapcore fundat a Madrid l'any 1993.
Nou!!: Voltaire і Habeas Corpus · Veure més »
Henri de Boulainvilliers
Henri de Boulainvilliers (Saint-Saire, Normandia, 1658 — París, 1722), comte de Boulainvilliers va ser un historiador francès.
Nou!!: Voltaire і Henri de Boulainvilliers · Veure més »
Hermitage
Vista de l'Ermitage. L'Hermitage (Эрмитаж, mot rus provinent del francès ermitage, 'ermita') de Sant Petersburg, a Rússia, és una de les majors pinacoteques i museus d'antiguitats del món.
Nou!!: Voltaire і Hermitage · Veure més »
Història
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Nou!!: Voltaire і Història · Veure més »
Història de la filosofia de la història
La història de la filosofia de la història estudia la gènesi i evolució de la filosofia de la història.
Nou!!: Voltaire і Història de la filosofia de la història · Veure més »
Holocaust
L'Holocaust fou el genocidi dut a terme pel règim nacionalsocialista del Tercer Reich sobre els jueus i altres pobles entre els anys 1933 i 1945.
Nou!!: Voltaire і Holocaust · Veure més »
Honoré Gabriel Riqueti
Honoré Gabriel Riqueti, comte de Mirabeau (Le Bignon-Mirabeau, Illa de França, 9 de març de 1749 — París, 2 d'abril de 1791) va ser un destacat polític, activista i teòric de la Revolució Francesa, en la qual va destacar per la retòrica apassionada i convincent, tant oral com escrita.
Nou!!: Voltaire і Honoré Gabriel Riqueti · Veure més »
Hugonot
Durant els segles XVI i XVII, hugonots va ser el nom donat als membres de l'Església protestant reformada de França.
Nou!!: Voltaire і Hugonot · Veure més »
Humanisme
Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). Lhumanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al, i que va ser expandit per Europa durant els segles i. Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins, que es va desenvolupar a partir del, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement.
Nou!!: Voltaire і Humanisme · Veure més »
Humor
Charles Chaplin "Charlot", un dels principals humoristes del cinema mut Lhumor (del llatí humor) és definit com la manera de presentar, enjudiciar o comentar la realitat, ressaltant el costat còmic, rialler o ridícul de les coses.
Nou!!: Voltaire і Humor · Veure més »
Ilíada
La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.
Nou!!: Voltaire і Ilíada · Veure més »
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Nou!!: Voltaire і Il·lustració · Veure més »
Infàmia
La Infàmia, a l'antiga Roma, era un concepte jurídic que definia la "Degradació de l'honor civil", que consisteix en la pèrdua de reputació o descrèdit en la qual queia el ciutadà romà una vegada efectuat el Cens per part del magistrat competent (censor).
Nou!!: Voltaire і Infàmia · Veure més »
Ingrés
Un ingrés, en termes econòmics, és tota entrada financera que rep una persona, una família, una empresa, una organització, un govern, etc.
Nou!!: Voltaire і Ingrés · Veure més »
Instint
Tigre blanc presentant les seves dents, com un instint de defensa de tortuga llaüt es dirigeix cap a l'oceà obert. L'instint és la inclinació inherent d'un organisme viu cap a un comportament complex determinat, que conté elements innats, és a dir, sense aprenentatge previ.
Nou!!: Voltaire і Instint · Veure més »
Intel·lectual
Un intel·lectual és la persona que es dedica a la crítica pública, a l'exercici del pensament i l'anàlisi del seu entorn amb la raó.
Nou!!: Voltaire і Intel·lectual · Veure més »
Inversió econòmica
La inversió econòmica o millor l'investiment econòmic té diversos significats relacionats entre ells en el camp empresarial, financer i econòmic, també relacionat amb l'estalvi o l'ajornament del consum.
Nou!!: Voltaire і Inversió econòmica · Veure més »
Ironia
La ironia és una figura retòrica que consisteix a indicar una idea mitjançant l'expressió, amb entonació significativa, de la idea contrària a allò que es vol donar a entendre.
Nou!!: Voltaire і Ironia · Veure més »
Jansenisme
Cornelius Jansen (1585 - 1638), del nom del qual prové el mot jansenisme El jansenisme va ser la doctrina predicada per Cornelius Jansen (1585 - 1638) i els seus deixebles que propugnava un rigorisme moral radical i pretenia limitar la llibertat humana a partir del principi que la gràcia s'atorga a alguns éssers des del seu naixement i a d'altres se'ls nega.
Nou!!: Voltaire і Jansenisme · Veure més »
Japó
El Japó (en japonès 日本, Nihon o Nippon; oficialment 日本国, Nihon-koku o Nipon-koku o Estat del Japó) és un país insular de l'Àsia Oriental.
Nou!!: Voltaire і Japó · Veure més »
Jean le Rond d'Alembert
Jean le Rond d'Alembert (París, 16 de novembre de 1717 - París, 24 o 29 d'octubre de 1783) fou un matemàtic i filòsof francès, un dels màxims exponents del moviment il·lustrat.
Nou!!: Voltaire і Jean le Rond d'Alembert · Veure més »
Jean Racine
Jean Racine (La Ferté-Milon, avui dia al departament de l'Aisne, 21 de desembre de 1639 - París, 21 d'abril de 1699) va ser un dramaturg francès.
Nou!!: Voltaire і Jean Racine · Veure més »
Jean-Antoine Houdon
Jean-Antoine Houdon (Versalles, 1741 - París, 1828) va ser un escultor francès, figura cim del neoclassicisme del seu país.
Nou!!: Voltaire і Jean-Antoine Houdon · Veure més »
Jean-Jacques Rousseau
fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a altres il·lustrats i als ideals del moviment.
Nou!!: Voltaire і Jean-Jacques Rousseau · Veure més »
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Nou!!: Voltaire і Jesús de Natzaret · Veure més »
Johannes Kepler
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.
Nou!!: Voltaire і Johannes Kepler · Veure més »
John Locke
fou un filòsof empirista anglès que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l'epistemologia.
Nou!!: Voltaire і John Locke · Veure més »
Jonathan Swift
Jonathan Swift (Dublín, Irlanda, 30 de novembre de 1667 - 19 d'octubre de 1745) fou un escriptor irlandès autor, entre altres, dEls Viatges de Gulliver (Gulliver's Travels, 1726).
Nou!!: Voltaire і Jonathan Swift · Veure més »
Jordi Carbonell i de Ballester
Jordi Carbonell i de Ballester (Barcelona, 23 d'abril de 1924 - Barcelona, 22 d'agost de 2016) fou un polític i filòleg català, net de l'escultor Pere Carbonell i Huguet.
Nou!!: Voltaire і Jordi Carbonell i de Ballester · Veure més »
Jordi I de la Gran Bretanya
Jordi I del Regne Unit (Osnabrück o Hannover, 28 de maig de 1660 – 11 de juny de 1727) va ser el segon rei de la Gran Bretanya (anteriorment el país s'anomenava Gran Bretanya i Irlanda), primer de la Casa de Hannover, essent també elector de Hannover i duc de Brunsvic i Lüneburg.
Nou!!: Voltaire і Jordi I de la Gran Bretanya · Veure més »
Jordi II del Regne Unit
Jordi II del Regne Unit o de Hannover (en alemany Georg Augustus von Hannover) va néixer a Hannover (Alemanya) el 10 de novembre de 1683 i va morir al palau de Kensington a Londres el 25 d'octubre de 1760.
Nou!!: Voltaire і Jordi II del Regne Unit · Veure més »
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Nou!!: Voltaire і Judaisme · Veure més »
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Nou!!: Voltaire і Jueus · Veure més »
Justícia
Al·legoria de la justícia La justícia és un concepte moral que implica tractar a cada persona i afer d'una manera imparcial.
Nou!!: Voltaire і Justícia · Veure més »
L'Henriade
L'Henriade és una epopeia en deu cants, obra de Voltaire.
Nou!!: Voltaire і L'Henriade · Veure més »
La Bastilla
Vista de la Bastille. La Bastilla, o més exactament la Bastille Saint-Antoine, era una fortalesa elevada sobre l'actual plaça de la Bastilla a París.
Nou!!: Voltaire і La Bastilla · Veure més »
La Haia
La Haia (en neerlandès o) és una ciutat de l'oest dels Països Baixos, dels quals és seu del govern, però no capital (que és Amsterdam).
Nou!!: Voltaire і La Haia · Veure més »
La Sorbona
La Sorbona (en francès La Sorbonne) és un establiment públic d'ensenyament superior, avui dividit en dues universitats (Universitat de París III i de IV).
Nou!!: Voltaire і La Sorbona · Veure més »
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Nou!!: Voltaire і Liberalisme · Veure més »
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Nou!!: Voltaire і Literatura · Veure més »
Llei de la gravitació universal
sempre seran iguals. ''G'' és la constant de la gravitació. La llei de la gravitació universal de Newton ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m₂ respectivament, és proporcional al producte de les masses m1 i m₂ i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos.
Nou!!: Voltaire і Llei de la gravitació universal · Veure més »
Llenguadoc
El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.
Nou!!: Voltaire і Llenguadoc · Veure més »
Llibertat de culte
Declaració dels Drets de l'Home garanteix la llibertat de culte. La llibertat de culte, llibertat religiosa o llibertat de consciència és un dret fonamental que es refereix a l'opció de cada ser humà d'elegir lliurement la seva religió, de no elegir cap (irreligió), o de no creure o validar l'existència d'un Déu (ateisme i agnosticisme) i poder exercir l'esmentada creença públicament, sense ser víctima d'opressió, discriminació o intent de canviar-la.
Nou!!: Voltaire і Llibertat de culte · Veure més »
Llibertinatge
El libertinatge o el moviment dels llibertins va ser un moviment filosòfic a Europa occidental des del final del, FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos, fins a la revolució francesa, del qual el tret bàsic era el «refús de tot autoritarisme, especialment eclesiàstic.» «Adopten, sense massa unanimitat ni excessiu rigor intel·lectual, una actitud de racionalisme crític, materialisme i oposició a la intolerància religiosa, junt amb un sentit hedonista o epicuri de la vida.» En reacció contra la concepció antisexual i ascètica de les religions cristianes preconitzen una liberalització del goig, que sigui sexual o altre, entre adults consentidors, per a la primera vegada des de l'ocàs de l'imperi romà.
Nou!!: Voltaire і Llibertinatge · Veure més »
Lluís August de Borbó
Lluís August de Borbó (Saint-Germain-en-Laye, 31 de març de 1670 - Sceaux, 14 de maig de 1736) va ser el primer dels fills il·legítims nascuts de la relació haguda entre Lluís XIV de França i Madame de Montespan.
Nou!!: Voltaire і Lluís August de Borbó · Veure més »
Lluís XV de França
Lluís XV de França, conegut com el Ben Amat, (Versalles 1710 - Versalles 1774) fou rei de França i de Navarra des de l'1 de setembre del 1715 fins a la seva mort el 1774, co-príncep d'Andorra i duc d'Anjou.
Nou!!: Voltaire і Lluís XV de França · Veure més »
Lluïsa Beneta de Borbó
Anna Lluïsa Beneta de Borbó, Mademoiselle d'Enghien, després Mademoiselle de Charolais, després duquessa de Maine (8 de novembre de 1676 - París, 23 de gener de 1753) va ser una aristòcrata francesa.
Nou!!: Voltaire і Lluïsa Beneta de Borbó · Veure més »
Loteria
La loteria és una forma de joc d'atzar que ofereix, a través del sorteig, un premi atractiu per tal de fer participar en el públic al sorteig.
Nou!!: Voltaire і Loteria · Veure més »
Louis François Armand de Vignerot du Plessis
El mariscal Louis François Armand de Vignerot du Plessis, Duc de Fronsac, després Duc de Richelieu (1715), príncep de Mortagne, marquès del Pont-Courlay, comte de Cosnac, baró de Barbezieux, baró de Coze i baró de Saugeon, Pairie de França, va néixer a París el 13 de març de 1696 i va morir el 8 d'agost de 1788.
Nou!!: Voltaire і Louis François Armand de Vignerot du Plessis · Veure més »
Lunéville
Lunéville és un municipi francès, situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Voltaire і Lunéville · Veure més »
Luxe
El luxe és el conjunt de productes i serveis de preu elevat que marquen distinció social i econòmica, justament per ser assequibles per a poques persones.
Nou!!: Voltaire і Luxe · Veure més »
Madrigal
El madrigal és un tipus de composició de música vocal profana creada durant el Renaixement i primer Barroc.
Nou!!: Voltaire і Madrigal · Veure més »
Mahoma
Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.
Nou!!: Voltaire і Mahoma · Veure més »
Maison du Temple
La fortalesa del Temple (en francès Maison du Temple) va ser la seu dels templers a París i la més gran de les comandes religioses a França.
Nou!!: Voltaire і Maison du Temple · Veure més »
Maria Lluïsa Elisabet d'Orleans
Maria Lluïsa Elisabet d'Orleans, duquessa de Berry (Versalles 1695 - Castell de la Muette 1719).
Nou!!: Voltaire і Maria Lluïsa Elisabet d'Orleans · Veure més »
Massacre del dia de Sant Bartomeu
1-84176-395-0 (Museu Cantonal de Belles Arts de Lausana) La Massacre del dia de Sant Bartomeu (en francès: Massacre de la Saint-Barthélemy) fou l'assassinat en massa d'hugonots francesos durant les Guerres de religió de França del.
Nou!!: Voltaire і Massacre del dia de Sant Bartomeu · Veure més »
Max Gallo
Max Gallo (Niça, França, 7 de gener de 1932-Cabris, Alpes-Maritimes, França, 18 de juliol de 2017) va ser un historiador, periodista, escriptor i eurodiputat francès.
Nou!!: Voltaire і Max Gallo · Veure més »
Món grecoromà
Mar Mediterrània i Mar Negre (a la part superior dreta). El món grecoromà, cultura grecoromana o el terme grecoromà, quan s'utilitza com un adjectiu, com l'entenen els estudiosos i escriptors moderns, es refereix a les regions geogràfiques i països que culturalment (i també històricament) van ser directament, prolongadament i íntimament influïts per la llengua, cultura, govern i religió dels antics grecs i romans.
Nou!!: Voltaire і Món grecoromà · Veure més »
Ment
frenològicOliver Elbs, ''Neuro-Esthetics: Mapological foundations and applications (Map 2003)'', (Munich 2005) del cervell. La frenologia fou un dels primers intents de correlacionar les funcions mentals amb parts específiques del cervell epífisis del cervell i d'allí a l'esperit immaterialDescartes, R. (1641) ''Meditations on First Philosophy'', in ''The Philosophical Writings of René Descartes'', trans. by J. Cottingham, R. Stoothoff and D. Murdoch, Cambridge: Cambridge University Press, 1984, vol. 2, pp. 1-62. La ment és la construcció psicològica que aglutina els actes de percepció, cognició, emoció, etc., és a dir, el conjunt de les funcions psíquiques —una característica dels humans, però que també pot ser vàlida per a altres formes de vida Dictionary.com, "mind": "1.
Nou!!: Voltaire і Ment · Veure més »
Mite
gegants. Pintura de Mårten Eskil Winge (1872). Un mite (del grec μῦθος, mythos, «relat», «conte») és un relat tradicional que es refereix a esdeveniments prodigiosos, com per exemple el mite del minotaure.
Nou!!: Voltaire і Mite · Veure més »
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Nou!!: Voltaire і Monarca · Veure més »
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Nou!!: Voltaire і Monarquia · Veure més »
Montesquieu
Charles Louis de Secondat, Baró de Montesquieu Charles Louis de Secondat, baró de la Brèda i de Montesquiu (conegut internacionalment sota el nom afrancesat de Montesquieu) (La Brèda, Gascunya, 18 de gener del 1689 - París, 10 de febrer del 1755) fou un filòsof francès del Segle de les Llums.
Nou!!: Voltaire і Montesquieu · Veure més »
Moral
''Moral compass'', 2015 La moral és una disciplina que determina la rectitud del comportament humà segons unes normes que expressen l'existència d'uns deures i obligacions.
Nou!!: Voltaire і Moral · Veure més »
Museu
Pinacoteca del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Un museu és, segons el Consell Internacional de Museus (ICOM), «una institució permanent sense ànim de lucre i al servei de la societat que investiga, recull, conserva, interpreta i exposa el patrimoni material i immaterial.
Nou!!: Voltaire і Museu · Veure més »
Nantes
Situació de Nantes Nantes (antigament, Naona o Naünt, en bretó Naoned i en gal·ló Naunnt) és un municipi francès, situat al departament de Loira Atlàntic i a la regió de País del Loira.
Nou!!: Voltaire і Nantes · Veure més »
Neuchâtel
Neuchâtel és un municipi de Suïssa, capital del cantó de Neuchâtel i del districte de Neuchâtel.
Nou!!: Voltaire і Neuchâtel · Veure més »
Nicolas de Condorcet
Marie-Jean-Antoine Nicolas de Caritat, marquès de Condorcet (Ribemont, França, 17 de setembre de 1743 - Bourg-la-Reine, 29 de març de 1794) fou un matemàtic, filòsof i polític francès del i un dels personatges més influents de la Il·lustració francesa.
Nou!!: Voltaire і Nicolas de Condorcet · Veure més »
Noosfera
Vladímir Vernadski12''' de març de 1863 - 6 de gener de 1945. Teòric de la Noosfera. La noosfera o noosfera (del grec noos (νόος), intel·ligència, i esfera (σφαῖρα)) és el conjunt d'éssers vius dotats d'intel·ligència, segons Vladímir Vernadski.
Nou!!: Voltaire і Noosfera · Veure més »
Opinió pública
L'opinió pública és el conjunt de creences, discursos i percepcions dominants del poble d'un indret determinat sobre un assumpte que, baix l'amenaça de l'aïllament, li'l provoca a qui no està conforme.
Nou!!: Voltaire і Opinió pública · Veure més »
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Nou!!: Voltaire і Or · Veure més »
Oracle
Oracle de bambú Un oracle (del llatí oraculum, derivat de ōrāre 'parlar') fou la paraula emprada en l'època clàssica per a designar les revelacions dels déus a les persones i el lloc on aquestes revelacions eren fetes, i també la persona que podia fer les prediccions.
Nou!!: Voltaire і Oracle · Veure més »
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Nou!!: Voltaire і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
Palau Reial (París)
El Palau Reial, en francès Palais-Royal, és un palau de París, situat al nord del Palau del Louvre, al primer districte (arrondissement) de la ciutat.
Nou!!: Voltaire і Palau Reial (París) · Veure més »
Pamflet
Pamflet de Joseph Sieyes, ''Qu'est-ce que le Tiers Etat?'' (1789). Un pamflet és un gènere literari molt antic que al llarg de les èpoques en què s'ha emprat ha tingut com a objectiu principal satisfer la necessitat de transmetre idees a contracorrent en temps difícils.
Nou!!: Voltaire і Pamflet · Veure més »
Panteó de París
Voltaire. Rousseau. El Panteó de París és un monument d'estil neoclàssic, situat a la muntanya Santa Genoveva, al cor del Barri Llatí i del 5è districte de París.
Nou!!: Voltaire і Panteó de París · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Voltaire і París · Veure més »
Parlament
Vista del Parlament de Catalunya Un parlament, o assemblea legislativa, és una assemblea de persones que exerceixen el poder legislatiu i que controlen els actes del govern sota el model de Westminster o parlamentari.
Nou!!: Voltaire і Parlament · Veure més »
Paul Henri Thiry d'Holbach
Paul Henri Thiry, Baró d'Holbach, (Heidesheim, Renània, 8 de desembre de 1723 – París, 21 de gener de 1789) va ser un químic i filòsof materialista francès d'origen alemany.
Nou!!: Voltaire і Paul Henri Thiry d'Holbach · Veure més »
Pèricles
Pèricles (en Περικλῆς; Perĭclēs; Atenes, 495 aC - 429 aC) va ser un polític i general de l'antiga Grècia del.
Nou!!: Voltaire і Pèricles · Veure més »
Pel·lícula
Auguste i Louis Lumière foren els inventors del cinematògraf. El de pel·lícula o filmTotes les llengües diuen 'film' com a paraula bàsica.
Nou!!: Voltaire і Pel·lícula · Veure més »
Pennsilvània
Pennsilvània (en anglès: Pennsylvania), denominada oficialment Mancomunitat de Pennsilvània (en anglès: Commonwealth of Pennsylvania), és un estat dels Estats Units d'Amèrica, a la regió de l'Atlàntic Mitjà.
Nou!!: Voltaire і Pennsilvània · Veure més »
Pensament
Detall d'''El pensador'', Auguste Rodin Una parella prenent una decisió El pensament és el producte de la ment en l'acte de pensar, és a dir, les construccions mentals elaborades fruit de l'activitat del cervell.
Nou!!: Voltaire і Pensament · Veure més »
Pierre Louis Moreau de Maupertuis
Pierre Louis Moreau de Maupertuis (Sant-Maloù, França, 17 de juliol de 1698 - Basilea, Suïssa, 27 de juliol de 1759), va ser un matemàtic i físic francès del, conegut per haver estat el primer a formular el principi de mínima acció.
Nou!!: Voltaire і Pierre Louis Moreau de Maupertuis · Veure més »
Pierre Teilhard de Chardin
Pierre Teilhard de Chardin (1955) Pierre Teilhard de Chardin (Orcines, 1 de maig del 1881 - Nova York, 10 d'abril del 1955) fou un teòleg, paleontòleg i filòsof francès, que ha estat internacionalment reconegut pels seus esforços conciliadors entre la ciència i els preceptes de la fe catòlica.
Nou!!: Voltaire і Pierre Teilhard de Chardin · Veure més »
Poema èpic
Poema èpic o epopeia són termes que defineixen en literatura el gènere poètic que narra les gestes dels herois amb una barreja tant d'elements reals com fabulosos i llegendaris.
Nou!!: Voltaire і Poema èpic · Veure més »
Poesia
La poesia, a l'art en general, és una manera d'utilitzar qualsevol llenguatge artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.
Nou!!: Voltaire і Poesia · Veure més »
Política
La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.
Nou!!: Voltaire і Política · Veure més »
Potsdam
Potsdam és una ciutat alemanya, capital del land de Brandenburg, amb 146.635 habitants (2005).
Nou!!: Voltaire і Potsdam · Veure més »
Préstec
Un préstec és un acte jurídic que consisteix a transmetre, sense exigir-ne el pagament, la possessió i l'ús d'un bé tot conservant-ne la propietat.
Nou!!: Voltaire і Préstec · Veure més »
Príncep
Una princesa o príncep és un membre de la família regnant, normalment el fill del rei.
Nou!!: Voltaire і Príncep · Veure més »
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Voltaire і Prússia · Veure més »
Progrés
El progrés és una evolució cap a estadis més perfectes, per tant en positiu, sovint oposant-se a involució o decadència.
Nou!!: Voltaire і Progrés · Veure més »
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Nou!!: Voltaire і Protestantisme · Veure més »
Providencialisme
El providencialisme és la creença segons la qual la voluntat de Déu és evident en cada esdeveniment.
Nou!!: Voltaire і Providencialisme · Veure més »
Raó
La raó o racionalitat és una aptitud que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories.
Nou!!: Voltaire і Raó · Veure més »
Ramaderia
bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena «bestiar».
Nou!!: Voltaire і Ramaderia · Veure més »
Regència
El terme regència designa diverses formes de govern delegat.
Nou!!: Voltaire і Regència · Veure més »
Regent
Isabel II entre 1833 i 1840. El regent (del llatí regens, 'aquell qui governa') és la figura que substitueix la del rei en una monarquia quan aquest és menor, es troba absent o és incapacitat.
Nou!!: Voltaire і Regent · Veure més »
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Nou!!: Voltaire і Religió · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Voltaire і Renaixement · Veure més »
Retòrica
La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.
Nou!!: Voltaire і Retòrica · Veure més »
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nou!!: Voltaire і Revolució Francesa · Veure més »
Riure
Un nen rient.El riure és la manifestació externa humana d'un estat d'ànim d'alegria.
Nou!!: Voltaire і Riure · Veure més »
Roger Peyrefitte
Roger Peyrefitte (nascut a Castres, el 17 d'agost de 1907; mort a París, el 5 de novembre de 2000) va ser un escriptor occità d'expressió francesa, autor de novel·les i de biografies històriques, sovint amb una temàtica homoeròtica.
Nou!!: Voltaire і Roger Peyrefitte · Veure més »
Rouen
Rouen o Roan (oficialment en francès i també en normand, Rouen) és una ciutat de França, capital del departament del Sena Marítim i de la regió de Normandia, situada a la vora del riu Sena, en un meandre a la vora còncava del qual s'aixeca la ciutat vella, voltada per un amfiteatre de turons, més enllà dels quals s'estenen àrees residencials recents.
Nou!!: Voltaire і Rouen · Veure més »
Saduceus
Els saduceus són els membres d'una de les quatre grans comunitats jueves de l'antiga Judea, junt amb els fariseus, els essenis i els zelotes.
Nou!!: Voltaire і Saduceus · Veure més »
Saint-Ange-le-Viel
Saint-Ange-le-Viel és un municipi francès, situat al departament de Sena i Marne i a la regió d'77399.
Nou!!: Voltaire і Saint-Ange-le-Viel · Veure més »
Saint-Claude (Jura)
Saint-Claude és un municipi francès situat al departament del Jura i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Voltaire і Saint-Claude (Jura) · Veure més »
Sanssouci
Sanssouci era el palau d'estiu oficial de Frederic el Gran, Rei de Prússia, a Potsdam, prop de Berlín.
Nou!!: Voltaire і Sanssouci · Veure més »
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Nou!!: Voltaire і Sant Petersburg · Veure més »
Santíssima Trinitat
Retaule de la Trinitat. Museu d'art Jacint Rigau, Perpinyà (1489) La doctrina cristiana de la Trinitat és la doctrina central sobre la naturalesa de Déu en la majoria de les esglésies cristianes, que defineix un Déu existent en tres persones divines coiguals, coeternes i consubstancials: Déu Pare, Déu Fill (Jesucrist) i Déu Esperit Sant, tres persones diferents (hipòstases) que comparteixen una essència/substància/natura (homoousion).
Nou!!: Voltaire і Santíssima Trinitat · Veure més »
Símbol
Portar cintes de diversos colors és una acció simbòlica que mostra suport per a determinades campanyes Un símbol és una representació d'una idea, de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits; és una realitat que n'evoca d'altres en la nostra ment mitjançant algun procediment d'analogia.
Nou!!: Voltaire і Símbol · Veure més »
Sòfocles
Carles Riba publicada a Barcelona l'any 1920 per Editorial Catalana Sòfocles (grec antic: Σοφοκλῆς, circa 496 – hivern del 406 o 405 aC)Sommerstein (2002), p. 41.
Nou!!: Voltaire і Sòfocles · Veure més »
Sceaux (Alts del Sena)
Sceaux és un municipi francès del departament dels Alts del Sena a la regió d'Illa de França.
Nou!!: Voltaire і Sceaux (Alts del Sena) · Veure més »
Sebastià Sibiuda
Sebastià Sibiuda (Catalunya del Nord) va ser un frare caputxí que el 1770 va fer la primera traducció catalana de la Zaïra de Voltaire.
Nou!!: Voltaire і Sebastià Sibiuda · Veure més »
Secta
Catàleg de sectes presents a Anglaterra i altres nacions segons un document del 1647. Una secta és un subgrup d'un sistema de creences religioses, polítiques, o filosòfiques, habitualment procedent d'un grup més gran.
Nou!!: Voltaire і Secta · Veure més »
Serf
Miniatura d'una caplletra d'un manuscrit medieval mostrant un '''serf''', amb un instrument de treball observant dos senyors, un noble i l'altre, eclesiàstic, que discuteixen Durant l'edat mitjana, un serf era una persona que servia a un noble en condicions que, en l'actualitat, es considerarien properes a l'esclavitud.
Nou!!: Voltaire і Serf · Veure més »
Serralada del Jura
Mapa de la serralada El Jura és una serralada situada al nord dels Alps, entre França, Suïssa i Alemanya.
Nou!!: Voltaire і Serralada del Jura · Veure més »
Siam
Siam era un regne al centre del sud-est asiàtic, que comprenia els territoris del que avui és Tailàndia, Cambodja i Laos.
Nou!!: Voltaire і Siam · Veure més »
Societat Religiosa d'Amics
George Fox, considerat una de les figures més importants del quaquerisme. La Societat Religiosa d'Amics, els membres de la qual són coneguts com a quàquers o amics, és una comunitat religiosa fundada el a Anglaterra.
Nou!!: Voltaire і Societat Religiosa d'Amics · Veure més »
Sophonisbe (Voltaire)
Sophonisbe és una tragèdia en cinc actes i en vers, escrita per François Marie Arouet, dit Voltaire, l'any 1774.
Nou!!: Voltaire і Sophonisbe (Voltaire) · Veure més »
Sully-sur-Loire
Sully-sur-Loire és un municipi francès, situat al departament del Loiret i a la regió de 45315.
Nou!!: Voltaire і Sully-sur-Loire · Veure més »
Superstició
expulsarà la dolenta La superstició és una reverència o por per a coses i forces màgiques desconegudes.
Nou!!: Voltaire і Superstició · Veure més »
Surinam
El Surinam (en neerlandès Suriname), oficialment la República del Surinam (en neerlandès Republiek Suriname), és un estat del nord-est de l'Amèrica del Sud situat entre la Guaiana (a l'oest) i la Guaiana Francesa (a l'est), amb l'oceà Atlàntic al nord i el Brasil al sud.
Nou!!: Voltaire і Surinam · Veure més »
Teatre
Escenari de teatre El teatre o art dramàtic és un art espectacular que produeix obres teatrals presentades directament davant o amb el públic, en un mateix espai i en directe.
Nou!!: Voltaire і Teatre · Veure més »
Teisme
En la filosofia i la religió el teisme (del grec theos, "déu") és el pensament, doctrina o creença en l'existència d'un déu o déus.
Nou!!: Voltaire і Teisme · Veure més »
Tercera República Francesa
La Tercera República Francesa, (en francès, La Troisième Republique, escrit de vegades com La IIIe République) és el període que cobreix els governs que van regir França des de 1870, amb la captura de Napoleó III durant la Guerra Francoprussiana i l'esfondrament del Segon Imperi Francès, fins a 1940, quan la derrota de la Tercera República Francesa per part de l'Alemanya nazi en va provocar la substitució pel Govern de Vichy.
Nou!!: Voltaire і Tercera República Francesa · Veure més »
Terra amortitzada
La terra amortitzada era aquell terreny de propietat privada que no es pot comprar ni vendre i s'havien de transmetre en herència.
Nou!!: Voltaire і Terra amortitzada · Veure més »
Terratrèmol de Lisboa de 1755
El terratrèmol de Lisboa de 1755, també conegut com el gran terratrèmol de Lisboa, va afectar Portugal, la península Ibèrica i el nord-oest d’Àfrica el matí del dissabte 1 de novembre, Festa de Tots Sants, cap a les 09:40 hora local.
Nou!!: Voltaire і Terratrèmol de Lisboa de 1755 · Veure més »
Thomas Arthur de Lally-Tollendal
Thomas Arthur dit Lally-Tollendal (Rumans d'Isèra, 13 de gener de 1702 - París, 9 de maig de 1766), baró de Tollendal, comte de Lally, va ser un general francès d'origen irlandès.
Nou!!: Voltaire і Thomas Arthur de Lally-Tollendal · Veure més »
Tolerància social
La tolerància social és la disposició a admetre que els altres pensin o actuïn diferentment d'altres.
Nou!!: Voltaire і Tolerància social · Veure més »
Tragèdia
Tragèdia en termes generals es refereix a una obra literària usualment teatral que té un final desesperat o trist que el diferència així del drama en el qual el desenllaç pot ser feliç.
Nou!!: Voltaire і Tragèdia · Veure més »
Tràfic de persones
El tràfic de persones o d'esclaus és una activitat de transacció comercial amb éssers humans amb finalitat generalment lucrativa.
Nou!!: Voltaire і Tràfic de persones · Veure més »
Tula (Llemosí)
Tula (en francès: Tulle, en occità: Tula) és un municipi francès, situat al departament de la Corresa i a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Voltaire і Tula (Llemosí) · Veure més »
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Nou!!: Voltaire і Univers · Veure més »
Universitat de Chicago
La Universitat de Chicago és una universitat privada de recerca a Chicago, Illinois, Estats Units.
Nou!!: Voltaire і Universitat de Chicago · Veure més »
Veritat
El concepte de veritat varia segons l'època o escola teòrica.
Nou!!: Voltaire і Veritat · Veure més »
Vers alexandrí
El vers alexandrí o alexandrí és un vers de dicció greu i elevada, que adopta formes diferents en les diverses tradicions mètriques, tot i que parteix d'una base de 12 síl·labes, sobre la qual s'introdueixen algunes variacions.
Nou!!: Voltaire і Vers alexandrí · Veure més »
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Nou!!: Voltaire і Xina · Veure més »
Zadig
Zadig o el Destí (Zadig ou la Destinée en francès) és una novel·la així com un conte filosòfic escrit per Voltaire, publicat per primera vegada el 1747 amb el nom de Memnon, i posteriorment estès i republicat el 1748 amb el títol actual.
Nou!!: Voltaire і Zadig · Veure més »
11 de juliol
L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Voltaire і 11 de juliol · Veure més »
16 de maig
El 16 de maig és el cent trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Voltaire і 16 de maig · Veure més »
1694
Façana d'una casa del carrer de l'Església de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Voltaire і 1694 · Veure més »
1717
;Països Catalans.
Nou!!: Voltaire і 1717 · Veure més »
1718
La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).
Nou!!: Voltaire і 1718 · Veure més »
1723
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Voltaire і 1723 · Veure més »
1728
Full de la ''Cyclopaedia'', publicat el '''1728'''.
Nou!!: Voltaire і 1728 · Veure més »
1730
;Països catalans.
Nou!!: Voltaire і 1730 · Veure més »
1732
Sense descripció.
Nou!!: Voltaire і 1732 · Veure més »
1733
Resum dels esdeveniments de l'any 1733.
Nou!!: Voltaire і 1733 · Veure més »
1734
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Voltaire і 1734 · Veure més »
1736
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Voltaire і 1736 · Veure més »
1738
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Voltaire і 1738 · Veure més »
1740
;Països Catalans.
Nou!!: Voltaire і 1740 · Veure més »
1741
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Voltaire і 1741 · Veure més »
1743
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Voltaire і 1743 · Veure més »
1745
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Voltaire і 1745 · Veure més »
1746
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Voltaire і 1746 · Veure més »
1748
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Voltaire і 1748 · Veure més »
1749
Llinda d'una casa de Besalú.
Nou!!: Voltaire і 1749 · Veure més »
1750
Llinda d'una casa de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Voltaire і 1750 · Veure més »
1751
;Països Catalans.
Nou!!: Voltaire і 1751 · Veure més »
1752
1752 (MDCCLII) va ser un any de traspàs començat en dissabte del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimecres segons el calendari julià.
Nou!!: Voltaire і 1752 · Veure més »
1753
;Països Catalans.
Nou!!: Voltaire і 1753 · Veure més »
1755
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Voltaire і 1755 · Veure més »
1756
;Països Catalans.
Nou!!: Voltaire і 1756 · Veure més »
1758
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Nou!!: Voltaire і 1758 · Veure més »
1759
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Nou!!: Voltaire і 1759 · Veure més »
1760
;Països Catalans.
Nou!!: Voltaire і 1760 · Veure més »
1761
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Llinda Can Bellestoles, Santa Pau.
Nou!!: Voltaire і 1761 · Veure més »
1762
Sense descripció.
Nou!!: Voltaire і 1762 · Veure més »
1764
Sense descripció.
Nou!!: Voltaire і 1764 · Veure més »
1765
Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.
Nou!!: Voltaire і 1765 · Veure més »
1766
;Països Catalans.
Nou!!: Voltaire і 1766 · Veure més »
1767
Sense descripció.
Nou!!: Voltaire і 1767 · Veure més »
1768
;Països Catalans.
Nou!!: Voltaire і 1768 · Veure més »
1774
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Voltaire і 1774 · Veure més »
1775
;Països Catalans.
Nou!!: Voltaire і 1775 · Veure més »
1777
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Voltaire і 1777 · Veure més »
1778
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Voltaire і 1778 · Veure més »
1791
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Voltaire і 1791 · Veure més »
1828
Sense descripció.
Nou!!: Voltaire і 1828 · Veure més »
1906
;Països Catalans.
Nou!!: Voltaire і 1906 · Veure més »
21 de novembre
El 21 de novembre o 21 de santandria és el tres-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Voltaire і 21 de novembre · Veure més »
30 de maig
El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Voltaire і 30 de maig · Veure més »
30 de març
El 30 de març és el vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el norantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Voltaire і 30 de març · Veure més »
7 d'abril
El 7 d'abril és el noranta setè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Voltaire і 7 d'abril · Veure més »
Redirigeix aquí:
François Marie Arouet, François-Marie Arouet, Volterianisme.
