Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Vincenzo Bellini

Índex Vincenzo Bellini

Vincenzo Salvatore Carmelo Francesco Bellini (Catània, Sicília, 3 de novembre de 1801 - Puteaux, 23 de setembre de 1835) és un dels més cèlebres compositors d'òpera italià.

96 les relacions: Adelson e Salvini, Alemanya, Antiga Grècia, Avantguardisme, Òpera Garnier, Ària (música), Beatrice di Tenda, Bel canto, Bianca e Fernando, Bruno Maderna, Cant, Catània, Catedral de Catània, Cementiri del Père-Lachaise, Classicisme, Compositor, Concert, Das Liebesverbot, Domenico Barbaia, Drama, Enciclopèdia Espasa, Escola napolitana d'òpera, Europa, Ferran II de les Dues Sicílies, Francesco Florimo, Francesco Pollini, Frédéric Chopin, Gènova, Giacomo Tritto, Gioachino Rossini, Giovanni Furno, Giuditta Grisi, Giuditta Pasta, Giulia Grisi, I Capuleti e i Montecchi, I puritani, Il pirata, Itàlia, Joseph Haydn, La Fenice, La Scala, La sonnambula, La straniera, Luigi Cherubini, Luigi Nono, Mar Mediterrània, Música de cambra, Música sacra, Melodia, Milà, ..., Missa, Motet, Nàpols, Norma (Bellini), Oboè, Organista, París, Parma, Piano, Puteaux, Recitatiu, Richard Wagner, Romanticisme, Sicília, So, Teatro Carcano, Teatro Carlo Felice, Teatro San Carlo, Valentino Fioravanti, Venècia, Wolfgang Amadeus Mozart, 11 de març, 12 de febrer, 14 de febrer, 16 de maig, 16 de març, 1801, 1819, 1825, 1826, 1827, 1828, 1829, 1830, 1831, 1833, 1835, 1876, 23 de setembre, 24 de gener, 26 de desembre, 27 d'octubre, 3 de novembre, 30 de maig, 6 de març, 7 d'abril. Ampliar l'índex (46 més) »

Adelson e Salvini

Adelson e Salvini és una òpera semiseriosa en tres actes amb música de Vincenzo Bellini i llibret en italià d'Andrea Leone Tottola, basada en la novel·la del 1772 Épreuves du Sentiment de François-Thomas-Marie de Baculard d'Arnaud.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Adelson e Salvini · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Alemanya · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia, o Grècia clàssica, és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com Alexandre el Gran, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Antiga Grècia · Veure més »

Avantguardisme

Lavantguardisme és la tendència, en una obra d'art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Avantguardisme · Veure més »

Òpera Garnier

L'Òpera Garnier, també coneguda com l'Òpera de París o Palau Garnier és un dels edificis més característics del 9è districte de París i del paisatge urbà de la capital francesa.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Òpera Garnier · Veure més »

Ària (música)

Una ària és una forma musical consistent, originalment, en qualsevol melodia expressiva executada per un cantant (però no sempre).

Nou!!: Vincenzo Bellini і Ària (música) · Veure més »

Beatrice di Tenda

Beatrice di Tenda, és una tragèdia lirica, o òpera tràgica en dos actes, amb música de Vincenzo Bellini i llibret de Felice Romani, basada en l'obra de teatre homònima de Carlo Tedaldi-Fores.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Beatrice di Tenda · Veure més »

Bel canto

En la música clàssica, el bel canto (en italià, cant bell, bonic) designa un estil de cant que es caracteritza per la bellesa del timbre i per la recerca de la virtuositat vocal, la vocalització, els ornaments, una gran extensió de la tessitura, etc.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Bel canto · Veure més »

Bianca e Fernando

Bianca e Fernando és una òpera en dos actes composta per Vincenzo Bellini sobre un llibret italià de Domenico Gilardoni, basat en Bianca e Fernando alla tomba di Carlo IV, duca d'Agrigento de Carlo Roti.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Bianca e Fernando · Veure més »

Bruno Maderna

Bruno Maderna (Venècia, Vèneto, Itàlia, 28 d'abril de 1920 - Darmstadt, Hessen, Alemanya, 13 de novembre de 1973) fou un compositor i director d'orquestra italià.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Bruno Maderna · Veure més »

Cant

Persones cantant El cant és l'acte de produir sons musicals amb la veu.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Cant · Veure més »

Catània

Localització de Catània Catània (en sicilià Catania) és una ciutat de l'est de Sicília, capital de la ciutat metropolitana de Catània, als contraforts de l'Etna i a la vora del golf de Catània.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Catània · Veure més »

Catedral de Catània

La catedral de Catània, amb advocació a Santa Àgata, és una església de Catània, Sicília, sud d'Itàlia.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Catedral de Catània · Veure més »

Cementiri del Père-Lachaise

El cementiri del Père-Lachaise (en francès cimetière du Père-Lachaise) és el major cementiri de París intra-murs i un dels més cèlebres del món.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Cementiri del Père-Lachaise · Veure més »

Classicisme

Un classicisme és un moviment artístic caracteritzat per una mirada nostàlgica a l'antiguitat clàssica.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Classicisme · Veure més »

Compositor

Un compositor és algú que compon música, és a dir, que forma un tot reunint o combinant diversos elements musicals.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Compositor · Veure més »

Concert

'''Concert''' de piano al Metropolitan de Nova York El concert, de l'italià concerto, té diferents significats però tots deriven del seu ús musical.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Concert · Veure més »

Das Liebesverbot

Das Liebesverbot (en alemany, La prohibició d'estimar) és una òpera en dos actes, escrita i composta per Richard Wagner entre 1834 i 1836, la segona del compositor i la primera a ser representada.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Das Liebesverbot · Veure més »

Domenico Barbaia

Domenico Barbaja o Barbaia (Milà, 1778 - Nàpols, 16 d'octubre de 1841) fou un empresari italià, el major empresari operístic del moment.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Domenico Barbaia · Veure més »

Drama

Papposilenus tocant els cròtals, Louvre. El drama en termes generals és una ficció o una situació de la vida real que resulta complexa i difícil però amb un final favorable o feliç.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Drama · Veure més »

Enciclopèdia Espasa

3 volums de Enciclopèdia Espasa. Enciclopèdia Espasa, de nom original: Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana, és una gran enciclopèdia en castellà del segle XX, continuadora d'altres projectes de menys envergadura desenvolupats en el mateix sentit als darrers anys del segle XIX.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Enciclopèdia Espasa · Veure més »

Escola napolitana d'òpera

L'Escola napolitana fou un grup de compositors del segle XVIII nascuts o actius al regne de Nàpols, dedicats majoritàriament a l'òpera i a l'oratori i caracteritzats pel fet d'haver creat un estil que acabà essent general en l'òpera italiana d'aquell segle.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Escola napolitana d'òpera · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Europa · Veure més »

Ferran II de les Dues Sicílies

Ferran II de les Dues Sicílies Ferran II de les Dues Sicílies (Palerm 1810 - Nàpols 1859).

Nou!!: Vincenzo Bellini і Ferran II de les Dues Sicílies · Veure més »

Francesco Florimo

Francesco Florimo (San Giorgio Morgeto, prop de Reggio de Calàbria, 12 d'octubre de 1800 – Nàpols, 18 de desembre de 1888) fou un bibliotecari, musicòleg, historiador i compositor italià.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Francesco Florimo · Veure més »

Francesco Pollini

Francesco Pollini (Ljubljana, 1763 - Milà, 1846) fou un pianista i compositor italià.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Francesco Pollini · Veure més »

Frédéric Chopin

Frédéric-François Chopin (Żelazowa Wola, Polònia, 1 de març de 1810–París, 17 d'octubre de 1849) és generalment considerat el millor compositor polonès de la història i un dels millors compositors de piano, instrument per al qual va compondre quasi exclusivament.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Frédéric Chopin · Veure més »

Gènova

Gènova (en italià Genova, en lígur Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Gènova · Veure més »

Giacomo Tritto

Giacomo Tritto (Altamura, 2 d'abril de 1733 - Nàpols, 16 de setembre de 1824) fou un compositor i pedagog italià.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Giacomo Tritto · Veure més »

Gioachino Rossini

Gioachino Rossini (Pesaro, 29 de febrer de 1792 – Passy, prop de París, 13 de novembre de 1868) va ser un compositor italià, considerat la figura més important de l'òpera del primer terç del segle XIX.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Gioachino Rossini · Veure més »

Giovanni Furno

Giovanni Furno (Càpua, la Campània, 1 de gener de 1748 - Nàpols, la Campània, 20 de juny de 1837) fou un compositor i professor de música italià.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Giovanni Furno · Veure més »

Giuditta Grisi

Giuditta Grisi (Milà, 28 de juliol de 1805 – Cremona, 1 de maig de 1840) fou una mezzosoprano, germana de la soprano Giulia i cosina de Carlotta.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Giuditta Grisi · Veure més »

Giuditta Pasta

Giuditta Pasta Giuditta Pasta, nascuda Negri (Saronno, 26 d'octubre de 1797 - Blevio, província de Como, 1 d'abril de 1865), va ser una soprano italiana.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Giuditta Pasta · Veure més »

Giulia Grisi

Giulia Grisi com a ''Semiramide'' Giulia Grisi (Milà, 28 de juliol de 1811 – Berlín, 29 de novembre de 1869) fou una soprano italiana.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Giulia Grisi · Veure més »

I Capuleti e i Montecchi

I Capuleti e i Montecchi és una òpera italiana en dos actes composta per Vincenzo Bellini sobre un llibret de Felice Romani basat en la història de Romeu i Julieta, pres més de fonts italianes que no directament de Shakespeare.

Nou!!: Vincenzo Bellini і I Capuleti e i Montecchi · Veure més »

I puritani

I puritani (Els puritans) és una òpera en tres actes de Vincenzo Bellini, amb llibret del comte Carlo Pepoli, basat en l'obra de teatre Têtes rondes et Cavaliers de Jacques-François Ancelot i Joseph Xavier Saintine). Va ser estrenada al Théâtre-Italien de París el 24 de gener de 1835. Al mateix temps, Bellini va compondre una versió alternativa pensada per a la famosa cantant Maria Malibran, que havia de ser representada a Nàpols. No obstant això, aquesta segona versió no va ser representada fins al 10 d'abril de 1986 al Teatro Petruzzelli de Bari. Narra el drama amorós d'Elvira i Arturo en plena Revolució entre els puritans, partidaris d'Oliver Cromwell, i els reialistes que recolzaven a la casa dels Estuard. Tot i que el llibret és certament confús i poc creïble, la música de Bellini està entre la més acurada i bella que va compondre. L'obra va ser el resultat del desig de Bellini de compondre una òpera per al públic parisenc. En aquesta tascar va rebre el suport de Rossini, que en l'època triomfava a París. Va ser l'última obra del compositor, que va morir 8 mesos després de la seua estrena.

Nou!!: Vincenzo Bellini і I puritani · Veure més »

Il pirata

Il pirata és una òpera en dos actes de Vincenzo Bellini, amb llibret de Felice Romani, inspirat en el drama Bertram, or The Castle of Saint-Aldobrand, de Charles Maturin, tot i que el títol es va prendre, presumiblement, de la novel·la The Pirate, de Walter Scott.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Il pirata · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Itàlia · Veure més »

Joseph Haydn

Franz Joseph Haydn (Rohrau, Baixa Àustria, 31 de març de 1732 - Viena, 31 de maig de 1809) fou un compositor austríac del Classicisme.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Joseph Haydn · Veure més »

La Fenice

La Fenice L'interior de La Fenice al 1837. La Fenice és un dels teatres operístics més famosos d'Europa ubicat a Venècia, Itàlia.

Nou!!: Vincenzo Bellini і La Fenice · Veure més »

La Scala

El Teatro alla Scala (també conegut com La Scala de Milà) és un dels teatres d'òpera més famosos del món.

Nou!!: Vincenzo Bellini і La Scala · Veure més »

La sonnambula

La sonnambula és una opera semiseria en dos actes de Vincenzo Bellini sobre un llibret de Felice Romani.

Nou!!: Vincenzo Bellini і La sonnambula · Veure més »

La straniera

La straniera (L'estrangera) és una òpera en dos actes composta per Vincenzo Bellini sobre un llibret italià de Felice Romani, basat en la novel·la L'étrangère de 1825 per Charles-Victor Prévot, vescomte d'Arlincourt, encara que l'escriptor Herbert Weinstock també afegeix que és "més probable una dramatització de l'italià Giovan Carlo, barone di Cosenza", ja que llavors cita una carta de Bellini al seu amic Francesco Florimo en què diu que Romani" sens dubte no seguirà l'obra".

Nou!!: Vincenzo Bellini і La straniera · Veure més »

Luigi Cherubini

Luigi Cherubini (Florència, 14 de setembre de 1760 - París, 15 de març de 1842) fou un compositor italià que passà la majoria de la seva vida musical a França.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Luigi Cherubini · Veure més »

Luigi Nono

Luigi Nono (Venècia, 29 de gener de 1924 - Venècia, 8 de maig de 1990) fou un compositor italià, una de les grans personalitats del moviment postwebernià.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Luigi Nono · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Vincenzo Bellini і Mar Mediterrània · Veure més »

Música de cambra

Haydn tocant en un quartet de corda Una obra de música de cambra és una composició musical dedicada a un petit conjunt d'instruments en el que cada part està pensada per ser interpretada per un sol instrumentista.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Música de cambra · Veure més »

Música sacra

La música religiosa, o música sacra, és aquella que té com a finalitat principal servir a una pràctica religiosa.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Música sacra · Veure més »

Melodia

En la música, la melodia (sovint també anomenada veu) és una sèrie d'esdeveniments o sons lineals o una successió de sons organitzats de manera que formin frases amb sentit musical, en contraposició a l'harmonia que és la simultaneïtat de sons.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Melodia · Veure més »

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈla(n), Milano en italià, miˈlano) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Milà · Veure més »

Missa

Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Missa · Veure més »

Motet

Inici del motet ''De profundis'' de Nicolas Champion. El motet és una composició vocal de caràcter gairebé sempre religiós, sobre text llatí, amb acompanyament d'instruments o sense.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Motet · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en napolità Napule, en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la gran ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Nàpols · Veure més »

Norma (Bellini)

Norma és una òpera en dos actes de Vincenzo Bellini, amb llibret de Felice Romani, basat en una tragèdia d'Alexandre Soumet.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Norma (Bellini) · Veure més »

Oboè

Oboè modern L'oboè és un instrument aeròfon, de llengüeta doble, tub cònic i tessitura aguda.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Oboè · Veure més »

Organista

Un organista és una persona que toca l'orgue.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Organista · Veure més »

París

París (en francès: Paris), és la capital i la major ciutat de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Vincenzo Bellini і París · Veure més »

Parma

Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Parma · Veure més »

Piano

Interior d'un piano de cua El piano és un instrument musical classificat com un instrument de teclat de corda percudida segons el sistema de classificació tradicional, i segons la classificació de Hornbostel-Sachs, pertany al grup 314.122 de les cítares amb ressonador de capsa, és a dir, fet a peces, com si fos una caixa.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Piano · Veure més »

Puteaux

Puteaux és un municipi francès, situat al departament dels Alts del Sena i a la regió de l'Illa de França.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Puteaux · Veure més »

Recitatiu

El recitatiu, és una forma musical que es descriu com un discurs melòdic musicat.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Recitatiu · Veure més »

Richard Wagner

Richard Wagner (Leipzig, 22 de maig, 1813 – Venècia, 13 de febrer, 1883) fou un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Richard Wagner · Veure més »

Romanticisme

''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Romanticisme · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat Italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Sicília · Veure més »

So

timpà. Groc: còclea. Verd: cèl·lules de receptors auditius. Porpra: espectre de freqüència de resposta d'oïda. Taronja: impuls del nervi.) El so és una successió de canvis de pressió (compressions i dilatacions) en un medi (sòlid, líquid o gas), provocats per una vibració que s'hi transmet en forma d'ones sonores.

Nou!!: Vincenzo Bellini і So · Veure més »

Teatro Carcano

El Teatro Carcano és un teatre d'òpera de Milà dissenyat per Luigi Canonica.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Teatro Carcano · Veure més »

Teatro Carlo Felice

Vista del Teatre Carlo Felice a la plaça Ferrari El Teatro Carlo Felice és la principal sala d'òpera de Gènova, Itàlia, utilitzat per a les actuacions d'òpera, ballet, música orquestral, i recitals.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Teatro Carlo Felice · Veure més »

Teatro San Carlo

El Real Teatro di San Carlo (en napolità: Rial Triato 'e San Carlo), més conegut com el Teatro San Carlo, és el teatre d'òpera de Nàpols, un dels més antics en funcionament ininterromput des de la seva fundació.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Teatro San Carlo · Veure més »

Valentino Fioravanti

Valentino Fioravanti (Roma, 11 de setembre de 1764 - Càpua, 16 de juny de 1837) fou un cèlebre compositor italià d'òperes bufes.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Valentino Fioravanti · Veure més »

Venècia

Venècia (en vènet: Venessia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Venècia · Veure més »

Wolfgang Amadeus Mozart

Joannes Chrysostomus Wolfgangus Theophilus Mozart, més conegut com a Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 27 de gener de 1756 − Viena, 5 de desembre de 1791) fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental.

Nou!!: Vincenzo Bellini і Wolfgang Amadeus Mozart · Veure més »

11 de març

L'11 de març és el setantè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Vincenzo Bellini і 11 de març · Veure més »

12 de febrer

El 12 de febrer és el quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Vincenzo Bellini і 12 de febrer · Veure més »

14 de febrer

El 14 de febrer és el quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Vincenzo Bellini і 14 de febrer · Veure més »

16 de maig

El 16 de maig és el cent trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Vincenzo Bellini і 16 de maig · Veure més »

16 de març

El dia 16 de març és el setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Vincenzo Bellini і 16 de març · Veure més »

1801

;Països Catalans.

Nou!!: Vincenzo Bellini і 1801 · Veure més »

1819

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Vincenzo Bellini і 1819 · Veure més »

1825

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Vincenzo Bellini і 1825 · Veure més »

1826

;Països Catalans.

Nou!!: Vincenzo Bellini і 1826 · Veure més »

1827

;Països Catalans.

Nou!!: Vincenzo Bellini і 1827 · Veure més »

1828

Sense descripció.

Nou!!: Vincenzo Bellini і 1828 · Veure més »

1829

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Vincenzo Bellini і 1829 · Veure més »

1830

;Països Catalans.

Nou!!: Vincenzo Bellini і 1830 · Veure més »

1831

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Vincenzo Bellini і 1831 · Veure més »

1833

;Països catalans.

Nou!!: Vincenzo Bellini і 1833 · Veure més »

1835

;Països Catalans.

Nou!!: Vincenzo Bellini і 1835 · Veure més »

1876

;Països Catalans.

Nou!!: Vincenzo Bellini і 1876 · Veure més »

23 de setembre

El 23 de setembre és el dos-cents seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Vincenzo Bellini і 23 de setembre · Veure més »

24 de gener

El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.

Nou!!: Vincenzo Bellini і 24 de gener · Veure més »

26 de desembre

El 26 de desembre és el tres-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Vincenzo Bellini і 26 de desembre · Veure més »

27 d'octubre

El 27 d'octubre és el tres-centè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Vincenzo Bellini і 27 d'octubre · Veure més »

3 de novembre

El 3 de novembre és el tres-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Vincenzo Bellini і 3 de novembre · Veure més »

30 de maig

El 30 de maig és el cent cinquentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Vincenzo Bellini і 30 de maig · Veure més »

6 de març

El 6 de març és el seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Vincenzo Bellini і 6 de març · Veure més »

7 d'abril

El 7 d'abril és el noranta setè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Vincenzo Bellini і 7 d'abril · Veure més »

Redirigeix aquí:

Bellini, Belliniana, Bellinianes, Bellinià, Vicenzo Bellini.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »