Accés més ràpid que el navegador!
149 les relacions: Adelson e Salvini, Alexandre Dumas (pare), Alexandre Soumet, Amalia Schütz, Andrea Leone Tottola, Anna Bolena, Antiga Grècia, Antonio Tamburini, Augustin Eugène Scribe, Òpera Garnier, Ària (música), Beatrice di Tenda, Bianca e Fernando, Bruno Maderna, Carlo Coccia, Catània, Catedral de Catània, Cementiri del Père-Lachaise, Claca, Classicisme, Claudia Muzio, Compositor, Domenico Barbaia, Escola napolitana d'òpera, Federico Ricci, Felice Romani, Felix Mendelssohn, Ferran II de les Dues Sicílies, Francesco Florimo, Frédéric Chopin, Gaetano Donizetti, Giacomo Tritto, Gioachino Rossini, Giovanni Battista Rubini, Giovanni Furno, Giovanni Pacini, Giulia Grisi, Giuseppe Persiani, Giuseppe Verdi, Heinrich Heine, Henriette Méric-Lalande, Her Majesty's Theatre, Hernani (Hugo), Homosexualitat, I Capuleti e i Montecchi, I puritani, Il pirata, Infanticidi, Itàlia, Joseph Haydn, ..., La Cenerentola, La Fenice, La Scala, La sonnambula, La straniera, La zingara, Legió d'Honor, Lluís Felip I de França, Ludwig van Beethoven, Luigi Cherubini, Luigi Nono, Luigi Ricci, Mar Mediterrània, Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies, Maria Malibran, Mikhaïl Glinka, Milà, Missa, Motet, Nàpols, Niccolò Paganini, Nicola Antonio Zingarelli, Nicola Vaccai, Norma (Bellini), Organista, París, Parma, Pastoral, Piano, Pietro Metastasio, Puteaux, Richard Wagner, Rosalbina Caradori-Allan, Saverio Mercadante, Semiramide, Sicília, Sleepwalking, Teatro Carcano, Teatro della Pergola, Teatro San Carlo, The Guardian, Valentino Fioravanti, Venècia, Victor Hugo, Wolfgang Amadeus Mozart, 1 d'abril, 1 d'octubre, 1 de desembre, 1 de gener, 1 de maig, 10 de juny, 10 de març, 11 d'abril, 11 de febrer, 11 de març, 12 d'abril, 12 de gener, 13 de juny, 14 de febrer, 15 de juliol, 16 de juliol, 16 de març, 17 de març, 1801, 1819, 1827, 1829, 1830, 1831, 1833, 1835, 1876, 2 d'abril, 2 d'octubre, 2 de desembre, 2 de setembre, 20 de maig, 20 de setembre, 21 de juny, 22 de juny, 22 de setembre, 23 d'agost, 23 de juny, 23 de setembre, 25 de febrer, 26 de desembre, 26 de febrer, 26 de març, 27 de febrer, 27 de setembre, 28 de desembre, 28 de juliol, 3 d'octubre, 3 de novembre, 30 d'abril, 5 de febrer, 5 de gener, 6 d'octubre, 6 de març. Ampliar l'índex (99 més) »
Adelson e Salvini
Adelson e Salvini és una òpera semiseriosa en tres actes amb música de Vincenzo Bellini i llibret en italià d'Andrea Leone Tottola, basada en la novel·la del 1772 Épreuves du Sentiment de François-Thomas-Marie de Baculard d'Arnaud.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Adelson e Salvini · Veure més »
Alexandre Dumas (pare)
fou un novel·lista i dramaturg francès autor de més de 200 obres.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Alexandre Dumas (pare) · Veure més »
Alexandre Soumet
Louis Alexandre Soumet (Castellnou d'Arri, Aude, 29 de gener de 1786 - París, 30 de març de 1845) fou un poeta i dramaturg francès.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Alexandre Soumet · Veure més »
Amalia Schütz
coneguda amb el nom artístic d'Amalia Schütz Oldosi, va ser una soprano austríaca de principis del segle XIX que va actuar a Àustria, França, Anglaterra i Itàlia.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Amalia Schütz · Veure més »
Andrea Leone Tottola
Andrea Leone Tottola (Nàpols, segona meitat del - Nàpols, 15 de setembre de 1831) fou un poeta i prolífic llibretista italià, conegut sobretot pels seus treballs per a Rossini i Donizetti.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Andrea Leone Tottola · Veure més »
Anna Bolena
Anna Bolena (en anglès: Anne Boleyn) (1501 - 19 de maig de 1536) fou reina consort d'Anglaterra, primera marquesa de Pembroke.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Anna Bolena · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Antiga Grècia · Veure més »
Antonio Tamburini
Antonio Tamburini (Faenza, Emília-Romanya, Itàlia, 28 de març de 1800 - Niça, França, 8 de novembre de 1876) fou un cantant italià de la corda de baríton.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Antonio Tamburini · Veure més »
Augustin Eugène Scribe
Augustin Eugène Scribe (París, 24 de desembre de 1791 – París, 20 de febrer de 1861), va ser un dramaturg i llibretista francès.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Augustin Eugène Scribe · Veure més »
Òpera Garnier
L'Òpera Garnier, també coneguda com l'Òpera de París o Palau Garnier és un dels edificis més característics del 9è districte de París i del paisatge urbà de la capital francesa.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Òpera Garnier · Veure més »
Ària (música)
Händel. Primera edició, Londres, 1719. Una ària (italià:; plural: ari, o àries en l'ús comú, forma diminutiva arietta, plural ariette, o en anglès simplement air) és una forma musical consistent, originalment, en qualsevol melodia expressiva executada per un cantant (però no sempre).
Nou!!: Vincenzo Bellini і Ària (música) · Veure més »
Beatrice di Tenda
Beatrice di Tenda, és una tragèdia lirica, o òpera tràgica en dos actes, amb música de Vincenzo Bellini i llibret de Felice Romani, basada en l'obra de teatre homònima de Carlo Tedaldi-Fores.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Beatrice di Tenda · Veure més »
Bianca e Fernando
Bianca e Fernando és una òpera en dos actes composta per Vincenzo Bellini sobre un llibret italià de Domenico Gilardoni, basat en Bianca e Fernando alla tomba di Carlo IV, duca d'Agrigento de Carlo Roti.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Bianca e Fernando · Veure més »
Bruno Maderna
Bruno Maderna (Venècia (Vènet), 21 d'abril, 1920 a Venècia - Darmstadt (Hassen), 13 de novembre, 1973), nascut Bruno Grossato; més tard va prendre el nom de soltera de la seva mare Maderna) va ser un compositor, director d'orquestra i professor de música italià.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Bruno Maderna · Veure més »
Carlo Coccia
Carlo Coccia (Nàpols, 14 d'abril de 1782 - Novara, 13 d'abril de 1873) fou un compositor italià, destacat per les seves òperes i la música sacra.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Carlo Coccia · Veure més »
Catània
Localització de Catània Catània (en sicilià Catania) és una ciutat de l'est de Sicília, capital de la ciutat metropolitana de Catània, als contraforts de l'Etna i a la vora del golf de Catània.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Catània · Veure més »
Catedral de Catània
La catedral de Catània, amb advocació a Santa Àgata, és una església de Catània, Sicília, sud d'Itàlia.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Catedral de Catània · Veure més »
Cementiri del Père-Lachaise
El cementiri del Père-Lachaise (en francès cimetière du Père-Lachaise) és el cementiri més gran de París intramurs i un dels més cèlebres del món.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Cementiri del Père-Lachaise · Veure més »
Claca
Escultura de Guido Messer dedicada a la «claca» a Schwetzingen. Claca és un grup d'aplaudidors professionals contractats en un espectacle en directe per a animar al públic i assegurar l'èxit.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Claca · Veure més »
Classicisme
Un classicisme és un moviment artístic caracteritzat per una mirada nostàlgica a l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Classicisme · Veure més »
Claudia Muzio
Claudia Muzio (Pavia, 7 de febrer 1889 - Roma, 24 de maig 1936) va ser una soprano lírica italiana.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Claudia Muzio · Veure més »
Compositor
Un compositor és algú que compon música, és a dir, que crea una obra reunint o combinant diversos elements musicals.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Compositor · Veure més »
Domenico Barbaia
Domenico Barbaja o Barbaia (Milà, 1778 - Nàpols, 16 d'octubre de 1841) fou un empresari italià, el major empresari operístic del moment.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Domenico Barbaia · Veure més »
Escola napolitana d'òpera
L'Escola napolitana fou un grup de compositors del nascuts o actius al Regne de Nàpols, dedicats majoritàriament a l'òpera i a l'oratori i caracteritzats pel fet d'haver creat un estil que acabà essent general en l'òpera italiana d'aquell segle.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Escola napolitana d'òpera · Veure més »
Federico Ricci
Federico Ricci (Nàpols, 22 d'octubre de 1809 - 10 de desembre de 1877) fou un compositor Italià, especialment d'òperes.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Federico Ricci · Veure més »
Felice Romani
Felice Romani (Gènova, 31 de gener de 1788 - Moneglia, 28 de gener de 1865) va ser un poeta, llibretista i professor de literatura i mitologia, italià.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Felice Romani · Veure més »
Felix Mendelssohn
Jakob Ludwig Felix Mendelssohn Bartholdy (Hamburg, 3 de febrer de 1809 – Leipzig, 4 de novembre de 1847) fou un compositor alemany, pianista i director d'orquestra del primer període romàntic.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Felix Mendelssohn · Veure més »
Ferran II de les Dues Sicílies
Ferran II de les Dues Sicílies (Palerm, 1810 - Nàpols, 1859) fou Rei de les Dues Sicílies des de l'any 1830 i fins a l'any 1859.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Ferran II de les Dues Sicílies · Veure més »
Francesco Florimo
Francesco Florimo (San Giorgio Morgeto, prop de Reggio de Calàbria, 12 d'octubre de 1800 – Nàpols, 18 de desembre de 1888) fou un bibliotecari, musicòleg, historiador i compositor italià.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Francesco Florimo · Veure més »
Frédéric Chopin
és generalment considerat el millor compositor polonès de la història i un dels millors compositors de piano, instrument per al qual va compondre quasi exclusivament.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Frédéric Chopin · Veure més »
Gaetano Donizetti
Gaetano Donizetti (Bèrgam, Llombardia, 29 de novembre de 1797 - Bèrgam, 8 d'abril de 1848) fou un compositor italià d'òpera.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Gaetano Donizetti · Veure més »
Giacomo Tritto
Giacomo Tritto (Altamura, 2 d'abril de 1733 - Nàpols, 16 de setembre de 1824) fou un compositor i pedagog italià.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Giacomo Tritto · Veure més »
Gioachino Rossini
fou un compositor italià, considerat la figura més important de l'òpera del primer terç del.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Gioachino Rossini · Veure més »
Giovanni Battista Rubini
Giovanni Battista Rubini (Romano di Lombardia, Itàlia 7 d'abril de 1795 - 3 de març de 1854) fou un tenor italià.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Giovanni Battista Rubini · Veure més »
Giovanni Furno
Giovanni Furno (Càpua, la Campània, 1 de gener de 1748 - Nàpols, la Campània, 20 de juny de 1837) fou un compositor i professor de música italià.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Giovanni Furno · Veure més »
Giovanni Pacini
Giovanni Pacini (Catània, Sicília, 17 de febrer de 1796 - Pescia, Toscana, 6 de desembre de 1867) fou un compositor italià, sobretot conegut per les seves òperes.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Giovanni Pacini · Veure més »
Giulia Grisi
Norma'' Giulia GrisiNational Portrait Gallery | Giulia Grisi | https://www.npg.org.uk/collections/search/person/mp52371 (Milà Itàlia), 22 de maig, 1811 - Berlín, Alemanya, 29 de novembre, 1869)"Grisi, Giulia" by Elizabeth Forbes, Grove Music Online; 28 July is occasionally reported as her birthday; that date is the birthday of her sister Giuditta. va ser una cantant d'òpera italiana. Va actuar molt a Europa, Estats Units i Amèrica del Sud i va ser una de les principals sopranos del.Chisholm 1911, p. ?Encyclopaedia and The New Grove Dictionary of Opera contain some errors about the tenor "Mario". See also: Beale 1890; De Candia and Hird 1910; Engel 1886, pp. 332 and 336–337; and Floris and Serra 1986 El seu segon marit va ser Giovanni Matteo Mario de Candia (també conegut com "Mario el Tenor"), descendent d'una família noble del Regne de Sardenya. Està enterrada al cementiri de Père Lachaise a París. La seva tomba porta la marca "Juliette de Candia", estilitzada amb el seu cognom de casat; generalment més conegut pel títol de cortesia de Marquès de Càndia.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Giulia Grisi · Veure més »
Giuseppe Persiani
fou un compositor especialitzat en l'òpera.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Giuseppe Persiani · Veure més »
Giuseppe Verdi
fou un compositor d'òpera italià.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Giuseppe Verdi · Veure més »
Heinrich Heine
Christian Johann Heinrich Heine (Düsseldorf, 13 de desembre de 1797 - París, 17 de febrer de 1856) nascut com a Harry Heine va ser un dels poetes alemanys més importants.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Heinrich Heine · Veure més »
Henriette Méric-Lalande
Henriette Méric-Lalande (Dunkerque, 1798 – Chantilly, 7 de setembre de 1867) fou una soprano francesa.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Henriette Méric-Lalande · Veure més »
Her Majesty's Theatre
Her Majesty's Theatre (Teatre de sa Majestat) és un teatre del West End, a Haymarket, Ciutat de Westminster, Londres.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Her Majesty's Theatre · Veure més »
Hernani (Hugo)
Hernani és una obra teatral de Víctor Hugo, estrenada al Théâtre Français de París el 25 de febrer de 1830.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Hernani (Hugo) · Veure més »
Homosexualitat
figures vermelles, 480 aC (Boston, Museu de Belles Arts). Lhomosexualitat és l'interès i l'atracció sexual, emocional, romàntica i afectiva cap a les persones del mateix sexe.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Homosexualitat · Veure més »
I Capuleti e i Montecchi
I Capuleti e i Montecchi és una òpera italiana en dos actes composta per Vincenzo Bellini sobre un llibret de Felice Romani basat en la història de Romeu i Julieta, pres més de fonts italianes que no directament de Shakespeare.
Nou!!: Vincenzo Bellini і I Capuleti e i Montecchi · Veure més »
I puritani
I puritani (Els puritans) és una òpera en tres actes de Vincenzo Bellini, amb llibret del comte Carlo Pepoli, basat en l'obra de teatre Têtes rondes et Cavaliers de Jacques-François Ancelot i Joseph Xavier Saintine). Va ser estrenada al Théâtre-Italien de París el 24 de gener de 1835. Al mateix temps, Bellini va compondre una versió alternativa pensada per a la famosa cantant Maria Malibran, que havia de ser representada a Nàpols. No obstant això, aquesta segona versió no va ser representada fins al 10 d'abril de 1986 al Teatro Petruzzelli de Bari. Narra el drama amorós d'Elvira i Arturo en plena Revolució entre els puritans, partidaris d'Oliver Cromwell, i els reialistes que donaven suport a la casa dels Estuard. Tot i que el llibret és certament confús i poc creïble, la música de Bellini està entre la més acurada i bella que va compondre. L'obra va ser el resultat del desig de Bellini de compondre una òpera per al públic parisenc. En aquesta tascar va rebre el suport de Rossini, que en l'època triomfava a París. Va ser l'última obra del compositor, que va morir 8 mesos després de la seua estrena.
Nou!!: Vincenzo Bellini і I puritani · Veure més »
Il pirata
Il pirata és una òpera en dos actes de Vincenzo Bellini, amb llibret de Felice Romani, inspirat en el drama Bertram, or The Castle of Saint-Aldobrand, de Charles Maturin, tot i que el títol es va prendre, presumiblement, de la novel·la The Pirate, de Walter Scott.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Il pirata · Veure més »
Infanticidi
L'infanticidi és l'assassinat d'un nen, usualment per part de la família propera i als pocs dies o mesos de vida.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Infanticidi · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Itàlia · Veure més »
Joseph Haydn
, nascut Franz Joseph Haydn, fou un compositor austríac del Classicisme. És exponent del Classicisme vienès o Escola de Viena en la mateixa mesura que ho són Mozart i Beethoven, tres compositors que la posteritat, sobretot en el Romanticisme, van ser agrupats amb el nom de trinitat. La seva carrera musical cobreix tot el període que va des del final del Barroc fins al principi del Romanticisme. Fou a la vegada el pont i el motor que permeté que es portés a terme aquesta evolució.Dictionnaire de la musique, Marc Vignal - Larousse 2005 Article Haydn La imatge i el sobrenom de Papa Haydn no li ve pas dels títols de pare de la simfonia o de pare del quartet de corda que generosament se li va atorgar des del i fins als nostres dies. La creació d'aquests gèneres revela una gènesi una mica més complexa, però veritablement Haydn va contribuir de manera decisiva com pocs a fer que emergissin, es difonguessin i es consolidessin. Dos dels seus germans també van ser músics.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Joseph Haydn · Veure més »
La Cenerentola
La Cenerentola és una òpera de Gioachino Rossini segons un llibret de Jacopo Ferretti, basat en el conte de fades de La Ventafocs de Charles Perrault i Agatina o La virtù premiata, dramma semiserio de Felice Romani i música de Stefano Pavesi (1814).
Nou!!: Vincenzo Bellini і La Cenerentola · Veure més »
La Fenice
L'interior de La Fenice el 1837 La Fenice és un dels teatres operístics més famosos d'Europa ubicat a Venècia, Itàlia.
Nou!!: Vincenzo Bellini і La Fenice · Veure més »
La Scala
El Teatro alla Scala (també conegut com La Scala de Milà) és un dels teatres d'òpera més famosos del món.
Nou!!: Vincenzo Bellini і La Scala · Veure més »
La sonnambula
La sonnambula és una opera semiseria en dos actes de Vincenzo Bellini sobre un llibret de Felice Romani.
Nou!!: Vincenzo Bellini і La sonnambula · Veure més »
La straniera
La straniera (L'estrangera) és una òpera en dos actes composta per Vincenzo Bellini sobre un llibret italià de Felice Romani, basat en la novel·la L'étrangère de 1825 per Charles-Victor Prévot, vescomte d'Arlincourt, encara que l'escriptor Herbert Weinstock també afegeix que és "més probable una dramatització de l'italià Giovan Carlo, barone di Cosenza", ja que llavors cita una carta de Bellini al seu amic Francesco Florimo en què diu que Romani" sens dubte no seguirà l'obra".
Nou!!: Vincenzo Bellini і La straniera · Veure més »
La zingara
La zingara és una òpera en dos actes de Gaetano Donizetti, amb llibret d'Andrea Leone Tottola, basat en La petite bohémienne de Louis-Charles Caigniez.
Nou!!: Vincenzo Bellini і La zingara · Veure més »
Legió d'Honor
La Legió d'Honor (francès: Légion d'honneur) és la distinció francesa més elevada.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Legió d'Honor · Veure més »
Lluís Felip I de França
Lluís Felip I de França (París, 6 d'octubre de 1773 - Claremont House, Regne Unit, 1850) fou rei dels francesos (1830-1848) i el darrer sobirà que ha regnat a França amb el títol reial.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Lluís Felip I de França · Veure més »
Ludwig van Beethoven
Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios per a piano, 5 trios de corda, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano), sacra (dues misses, un oratori: Crist en el Mont de les Oliveres), vocal (una òpera: Fidelio, música incidental i lieder), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, un triple per a violí, violoncel, piano i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, un ballet: Les criatures de Prometeu, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia està basada en el Cant de joia de Friedrich von Schiller i va ser escollit com a himne de la Unió Europea.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Ludwig van Beethoven · Veure més »
Luigi Cherubini
Luigi Cherubini (Florència, 14 de setembre de 1760 - París, 15 de març de 1842) fou un compositor italià que passà la majoria de la seva vida musical a França.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Luigi Cherubini · Veure més »
Luigi Nono
Luigi Nono (Venècia, 29 de gener de 1924 - Venècia, 8 de maig de 1990) fou un compositor italià, una de les grans personalitats del moviment postwebernià.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Luigi Nono · Veure més »
Luigi Ricci
Luigi Ricci (Nàpols, 8 de juliol de 1805 - Praga, 31 de desembre de 1859) fou un compositor italià, famós sobretot com a operista.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Luigi Ricci · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Vincenzo Bellini і Mar Mediterrània · Veure més »
Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies
Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies (Caserta, Regne de Nàpols, 1782 - Stowe House, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, 1866) fou princesa de les Dues Sicílies amb el tractament d'altesa reial que es convertí en duquessa d'Orleans i després reina de França en casar-se amb el rei Lluís Felip I de França.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies · Veure més »
Maria Malibran
María Felicia García Siches, anomenada María Malibrán o «la Malibran» (París, 24 de març de 1808-Manchester, 23 de setembre de 1836), fou una compositora i cantant d'òpera que gaudí d'una fama i renom inaudits en la seva època.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Maria Malibran · Veure més »
Mikhaïl Glinka
, nom complet amb patronímic Mikhaïl Ivànovitx Glinka, Михаи́л Ива́нович Гли́нка, fou el primer compositor rus a obtenir un ampli reconeixement en el seu propi país, i se'l considera el pare de la música clàssica russa.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Mikhaïl Glinka · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Milà · Veure més »
Missa
Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Missa · Veure més »
Motet
Inici del motet ''De profundis'' de Nicolas Champion. El motet és una composició vocal de caràcter gairebé sempre religiós, sobre text llatí, amb acompanyament d'instruments o sense.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Motet · Veure més »
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Nàpols · Veure més »
Niccolò Paganini
va ser un dels més cèlebres virtuosos del violí, considerat com un dels més grans violinistes que mai han existit, amb una entonació perfecta i amb el desenvolupament de tècniques interpretatives innovadores.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Niccolò Paganini · Veure més »
Nicola Antonio Zingarelli
Nicola Antonio Zingarelli (Nàpols, (Campània), 4 d'abril, 1752 - Torre del Greco, (Campània), 5 de maig, 1837) va ser un compositor italià, principalment d'òpera.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Nicola Antonio Zingarelli · Veure més »
Nicola Vaccai
Nicola Vaccai (Tolentino, 15 de març de 1790 - Pesaro, 6 d'agost de 1848) fou un compositor italià.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Nicola Vaccai · Veure més »
Norma (Bellini)
Norma és una òpera en dos actes de Vincenzo Bellini, amb llibret de Felice Romani, basat en una tragèdia d'Alexandre Soumet.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Norma (Bellini) · Veure més »
Organista
Un organista és una persona que toca l'orgue.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Organista · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Vincenzo Bellini і París · Veure més »
Parma
Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Parma · Veure més »
Pastoral
* Art: Bloemaert, pintura pastoral.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Pastoral · Veure més »
Piano
El piano, també anomenat pianoforte, és un instrument musical classificat com un instrument de teclat de corda percudida segons el sistema de classificació tradicional, i segons la classificació de Hornbostel-Sachs, pertany al grup 314.122 de les cítares amb ressonador de capsa, és a dir, fet a peces, com si fos una caixa.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Piano · Veure més »
Pietro Metastasio
Pietro Antonio Domenico Trapassi, més conegut pel seu pseudònim Pietro Metastasio o simplement Metastasio (3 de gener de 1698 – 12 d'abril de 1782), fou un escriptor i poeta italià molt conegut pel gran nombre de llibrets que va escriure per a les òperes del seu temps.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Pietro Metastasio · Veure més »
Puteaux
Puteaux és un municipi francès, situat al departament dels Alts del Sena i a la regió de l'Illa de França.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Puteaux · Veure més »
Richard Wagner
Richard Wagner (Leipzig, 22 de maig de 1813 - Venècia, 13 de febrer de 1883) fou un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Richard Wagner · Veure més »
Rosalbina Caradori-Allan
Maria Caterina Rosalbina Caradori-Allan va ser una soprano d'òpera, d'origen alsacià, establerta al Regne Unit.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Rosalbina Caradori-Allan · Veure més »
Saverio Mercadante
Giuseppe Saverio Raffaele Mercadante (Altamura, 16 de setembre de 1795 - 17 de desembre de 1870) fou un compositor italià, especialment d'òpera.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Saverio Mercadante · Veure més »
Semiramide
Semiramide és una òpera en dos actes de Gioachino Rossini sobre un llibret de Gaetano Rossi, basat en Sémiramis de Voltaire (1748), que al seu torn es basava en la llegenda de Semiramis d'Assíria.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Semiramide · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Sicília · Veure més »
Sleepwalking
Sleepwalking és un drama psicològic canadencoestatunidenc dirigit per Bill Maher, estrenat el 2008.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Sleepwalking · Veure més »
Teatro Carcano
El Teatro Carcano és un teatre d'òpera de Milà dissenyat per Luigi Canonica.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Teatro Carcano · Veure més »
Teatro della Pergola
El Teatro della Pergola, també conegut com el Teatro degl'Immobili, és un teatre d'òpera de la ciutat de Florència a Itàlia.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Teatro della Pergola · Veure més »
Teatro San Carlo
El Real Teatro di San Carlo (en napolità: Rial Triato 'e San Carlo), més conegut com el Teatro San Carlo, és el teatre d'òpera de Nàpols, un dels més antics en funcionament ininterromput des de la seva fundació.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Teatro San Carlo · Veure més »
The Guardian
The Guardian és un periòdic britànic propietat del Guardian Media Group.
Nou!!: Vincenzo Bellini і The Guardian · Veure més »
Valentino Fioravanti
Valentino Fioravanti (Roma, 11 de setembre de 1764 - Càpua, 16 de juny de 1837) fou un cèlebre compositor italià d'òperes bufes.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Valentino Fioravanti · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Venècia · Veure més »
Victor Hugo
Victor Hugo (Besançon, 26 de febrer del 1802 - París, 22 de maig del 1885) va ser un dels més importants escriptors del romanticisme en francès i sovint és identificat com un dels millors poetes francesos.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Victor Hugo · Veure més »
Wolfgang Amadeus Mozart
,, fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental.
Nou!!: Vincenzo Bellini і Wolfgang Amadeus Mozart · Veure més »
1 d'abril
El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 1 d'abril · Veure més »
1 d'octubre
L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 1 d'octubre · Veure més »
1 de desembre
El primer de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 1 de desembre · Veure més »
1 de gener
El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 1 de gener · Veure més »
1 de maig
El primer de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 1 de maig · Veure més »
10 de juny
El 10 de juny és el cent seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 10 de juny · Veure més »
10 de març
El 10 de març és el seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el setantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 10 de març · Veure més »
11 d'abril
L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 11 d'abril · Veure més »
11 de febrer
L11 de febrer és el quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 11 de febrer · Veure més »
11 de març
L'11 de març és el setantè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 11 de març · Veure més »
12 d'abril
El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 12 d'abril · Veure més »
12 de gener
El 12 de gener és el dotzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 12 de gener · Veure més »
13 de juny
El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 13 de juny · Veure més »
14 de febrer
El 14 de febrer és el quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 14 de febrer · Veure més »
15 de juliol
El 15 de juliol és el cent noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 15 de juliol · Veure més »
16 de juliol
El 16 de juliol és el cent noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 16 de juliol · Veure més »
16 de març
El dia 16 de març és el setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 16 de març · Veure més »
17 de març
El 17 de març és el setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 17 de març · Veure més »
1801
;Països Catalans.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 1801 · Veure més »
1819
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 1819 · Veure més »
1827
;Països Catalans.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 1827 · Veure més »
1829
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 1829 · Veure més »
1830
;Països Catalans.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 1830 · Veure més »
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 1831 · Veure més »
1833
;Països Catalans.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 1833 · Veure més »
1835
;Països Catalans.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 1835 · Veure més »
1876
;Països Catalans.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 1876 · Veure més »
2 d'abril
El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 2 d'abril · Veure més »
2 d'octubre
El 2 d'octubre és el dos-cents setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 2 d'octubre · Veure més »
2 de desembre
El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 2 de desembre · Veure més »
2 de setembre
El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 2 de setembre · Veure més »
20 de maig
El 20 de maig és el cent quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 20 de maig · Veure més »
20 de setembre
El 20 de setembre és el dos-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 20 de setembre · Veure més »
21 de juny
El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 21 de juny · Veure més »
22 de juny
El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 22 de juny · Veure més »
22 de setembre
El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 22 de setembre · Veure més »
23 d'agost
El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 23 d'agost · Veure més »
23 de juny
El 23 de juny és el cent setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 23 de juny · Veure més »
23 de setembre
El 23 de setembre és el dos-cents seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 23 de setembre · Veure més »
25 de febrer
El 25 de febrer és el cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 25 de febrer · Veure més »
26 de desembre
El 26 de desembre és el tres-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 26 de desembre · Veure més »
26 de febrer
El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 26 de febrer · Veure més »
26 de març
El 26 de març és el vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 26 de març · Veure més »
27 de febrer
El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 27 de febrer · Veure més »
27 de setembre
El 27 de setembre és el dos-cents setantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 27 de setembre · Veure més »
28 de desembre
El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 28 de desembre · Veure més »
28 de juliol
El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 28 de juliol · Veure més »
3 d'octubre
El 3 d'octubre és el dos-cents setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 3 d'octubre · Veure més »
3 de novembre
El 3 de novembre o 3 de santandria és el tres-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 3 de novembre · Veure més »
30 d'abril
El 30 d'abril és el cent vintè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 30 d'abril · Veure més »
5 de febrer
El 5 de febrer és el trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 5 de febrer · Veure més »
5 de gener
El 5 de gener és el cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 5 de gener · Veure més »
6 d'octubre
El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 6 d'octubre · Veure més »
6 de març
El 6 de març és el seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vincenzo Bellini і 6 de març · Veure més »
Redirigeix aquí:
Bellini, Belliniana, Bellinianes, Bellinià, Vicenzo Bellini.
