Obrir a Google MapsTaula de continguts
138 les relacions: Alfredo Catalani, Ambròs de Milà, Amilcare Ponchielli, Andrea Chénier, Anglès, Anna Bolena (Donizetti), Antônio Carlos Gomes, Antonio Salieri, Arrigo Boito, Arturo Toscanini, Atlàntida (Falla), Aureliano in Palmira, Blau, Carlo Maria Giulini, Casino, Claudio Abbado, Daniel Barenboim, Dialogues des Carmélites (Poulenc), Domenico Cimarosa, Edgar (Puccini), Escenari, Falstaff (Verdi), Ferran I d'Àustria, Francès, Francis Poulenc, Franco Faccio, Gaetano Donizetti, Gemma di Vergy, Giacomo Meyerbeer, Giacomo Puccini, Gioachino Rossini, Giovanna d'Arco, Giuseppe Piermarini, Giuseppe Verdi, Gran Teatre del Liceu, Guglielmo Ratcliff, Guido Cantelli, I Lombardi, Il guarany, Il pirata, Il turco in Italia, Italià, Karlheinz Stockhausen, L'Europa riconosciuta, La cena delle beffe, La pietra del paragone, La straniera, La Wally, Llibret, Luciano Berio, ... Ampliar l'índex (88 més) »
- Teatres d'òpera d'Itàlia
Alfredo Catalani
Alfredo Catalani (Lucca, 19 de juny de 1854 – Milà, 7 d'agost de 1893), compositor d'òpera italià, conegut principalment per les obres La Wally (1892, sobre libretto de Luigi Illica, que conté la més cèlebre ària de les compostes per Catalani, Ebben? ne andrò lontana en l'Acte I) i Loreley (1890).
Veure La Scala і Alfredo Catalani
Ambròs de Milà
, nascut Aureli Ambrosi, venerat com sant Ambròs, va ser bisbe de Milà, teòleg i una de les figures eclesiàstiques més influents del.
Veure La Scala і Ambròs de Milà
Amilcare Ponchielli
Amilcare Ponchielli (Paderno Ponchielli, Llombardia, 31 d'agost de 1834 - Milà, 17 de gener de 1886) va ser un compositor italià d'òpera, conegut principalment per la seva òpera La Gioconda.
Veure La Scala і Amilcare Ponchielli
Andrea Chénier
Andrea Chénier és una òpera italiana verista en quatre actes composta per Umberto Giordano sobre un llibret escrit per Luigi Illica.
Veure La Scala і Andrea Chénier
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Veure La Scala і Anglès
Anna Bolena (Donizetti)
Anna Bolena és una òpera en dos actes de Gaetano Donizetti sobre un llibret de Felice Romani basat en l'obra d'Ippolito Pindemonte Enrico VIII ossia Anna Bolena i la d'Alessandro Pepoli Anna Bolena, les dues, narracions de la vida d'Anna Bolena.
Veure La Scala і Anna Bolena (Donizetti)
Antônio Carlos Gomes
Antônio Carlos Gomes (11 de juliol de 1836 — 16 de setembre de 1896) és considerat el més important operista brasiler amb carrera destacada sobretot a Europa.
Veure La Scala і Antônio Carlos Gomes
Antonio Salieri
Antonio Salieri (Legnago, 18 d'agost de 1750 - Viena, 7 de maig de 1825) va ser un compositor de música sacra, clàssica i òpera i un director d'orquestra italià.
Veure La Scala і Antonio Salieri
Arrigo Boito
Arrigo Boito (Pàdua, 24 de febrer de 1842 - Milà, 10 de juny de 1918) fou un escriptor, poeta, crític i compositor italià, conegut principalment pels seus llibrets d'òpera, considerats entre les màximes obres mestres del gènere.
Veure La Scala і Arrigo Boito
Arturo Toscanini
fou un director d'orquestra italià.
Veure La Scala і Arturo Toscanini
Atlàntida (Falla)
Atlàntida és una cantata escènica del compositor andalús Manuel de Falla sobre el poema èpic L'Atlàntida, de Jacint Verdaguer.
Veure La Scala і Atlàntida (Falla)
Aureliano in Palmira
Aureliano in Palmira és una òpera en dos actes composta per Gioachino Rossini sobre un llibret italià en el qual el llibretista només s'acreditava amb les inicials "G.F.R." El llibret s'ha atribuït generalment a Felice Romani, però de vegades al desconegut Gian Francesco Romanelli.
Veure La Scala і Aureliano in Palmira
Blau
El blau (del germànic blau) és un dels tres colors primaris del Model de color RYB (teoria tradicional del color), així com en el Model de color RGB (additiu).
Veure La Scala і Blau
Carlo Maria Giulini
Carlo Maria Giulini (Barletta, 9 de maig de 1914 – Brescia, 14 de juny de 2005) va ser un director d'orquestra i violista italià.
Veure La Scala і Carlo Maria Giulini
Casino
Interior del Casino de l'Arrabassada, un complex de luxe que incloïa un hotel i un casino, situat a la carretera de la Rabassada, al terme municipal de Sant Cugat del Vallès. El 1932 s'intentà convertir aquest casino cultural en un casino de joc. Casino és un espai públic dedicat a les activitats d'oci i esbarjo.
Veure La Scala і Casino
Claudio Abbado
Claudio Abbado (Milà, 26 de juny de 1933 - Bolonya, 20 de gener de 2014) va ser un director d'orquestra italià.
Veure La Scala і Claudio Abbado
Daniel Barenboim
Daniel Barenboim (Buenos Aires, Argentina, 1942) és un músic argentí de família jueva d'origen rus, nacionalitzat israelià, espanyol i palestí.
Veure La Scala і Daniel Barenboim
Dialogues des Carmélites (Poulenc)
Dialogues des Carmélites (Diàlegs de Carmelites) és una òpera en tres actes, composta per Francis Poulenc basada en un text de Georges Bernanos, en francès.
Veure La Scala і Dialogues des Carmélites (Poulenc)
Domenico Cimarosa
Domenico Cimarosa (Aversa, Regne de Nàpols, 17 de desembre de 1749 - Venècia, 11 de gener de 1801) fou un compositor clàssic italià, membre de l'escola napolitana, que combinà la seva vasta producció operística, principalment en el camp de l'opera buffa, amb una activa composició de música religiosa i algunes peces instrumentals.
Veure La Scala і Domenico Cimarosa
Edgar (Puccini)
Edgar és una òpera en tres actes (originalment quatre) de Giacomo Puccini, sobre un llibret italià de Ferdinando Fontana, basat lliurement en el drama en vers La Coupe et les lèvres, d'Alfred de Musset.
Veure La Scala і Edgar (Puccini)
Escenari
Escenari de l'espectacle ''Quidam'' del Cirque du Soleil Un escenari és l'espai físic destinat a la interpretació de produccions d'arts escèniques.
Veure La Scala і Escenari
Falstaff (Verdi)
Falstaff és una commedia lirica operística en tres actes de Giuseppe Verdi, segons un llibret d'Arrigo Boito adaptant les obres de Shakespeare The Merry Wives of Windsor i Henry IV.
Veure La Scala і Falstaff (Verdi)
Ferran I d'Àustria
Ferran I d'Àustria, Ferran V de Bohèmia o Ferran V d'Hongria (19 d'abril de 1793, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic - 29 de juny de 1875, Praga, Imperi austríac) fou emperador d'Àustria (1835 - 1848), any en què hagué d'abdicar en favor del seu nebot, l'emperador Francesc Josep I d'Àustria.
Veure La Scala і Ferran I d'Àustria
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure La Scala і Francès
Francis Poulenc
Placa commemorativa en honor de Francis Poulenc situada a la ciutat de París. Francis Poulenc (París, 7 de gener de 1899 - 30 de gener de 1963) fou un compositor francès.
Veure La Scala і Francis Poulenc
Franco Faccio
va ser un compositor i director d'orquestra italià.
Veure La Scala і Franco Faccio
Gaetano Donizetti
Gaetano Donizetti (Bèrgam, Llombardia, 29 de novembre de 1797 - Bèrgam, 8 d'abril de 1848) fou un compositor italià d'òpera.
Veure La Scala і Gaetano Donizetti
Gemma di Vergy
Gemma di Vergy és una òpera (tragèdia lírica) en dos actes amb música de Gaetano Donizetti i llibret de Giovanni Emanuele Bidera, estrenada a la La Scala de Milà el 26 de desembre de 1834.
Veure La Scala і Gemma di Vergy
Giacomo Meyerbeer
, fou un compositor d'òpera alemany d'origen jueu, que es va formar a Itàlia, i que va desenvolupar la seua carrera fonamentalment a París, on va ser el primer gran exponent de la Grand Opéra francesa.
Veure La Scala і Giacomo Meyerbeer
Giacomo Puccini
nom abreujat de Giacomo Antonio Domenico Michele Secondo Puccini, fou un dels més grans compositors d'òpera italians que visqueren entre el i el, màxim exponent del Verisme amb les seves òperes madures com La Bohème (1896), Tosca (1900), Madama Butterfly (1904), i Turandot (1926), que va deixar incompleta.
Veure La Scala і Giacomo Puccini
Gioachino Rossini
fou un compositor italià, considerat la figura més important de l'òpera del primer terç del.
Veure La Scala і Gioachino Rossini
Giovanna d'Arco
Giovanna d'Arco (Joana d'Arc) és una òpera amb pròleg i tres actes de Giuseppe Verdi sobre un llibret en italià de Temistocle Solera.
Veure La Scala і Giovanna d'Arco
Giuseppe Piermarini
Giuseppe Piermarini (Foligno, 18 de juliol de 1734 - Foligno, 18 de febrer) és un autor del teatre de La Scala a Milà i de la Vil·la reial de Monza entre altres obres destacades.
Veure La Scala і Giuseppe Piermarini
Giuseppe Verdi
fou un compositor d'òpera italià.
Veure La Scala і Giuseppe Verdi
Gran Teatre del Liceu
El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut com el Liceu, és un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.
Veure La Scala і Gran Teatre del Liceu
Guglielmo Ratcliff
Guglielmo Ratcliff és una òpera en quatre actes composta per Pietro Mascagni sobre un llibret italià d'Andrea Maffei, basat en el drama alemany Wilhelm Ratcliff (1822) de Heinrich Heine.
Veure La Scala і Guglielmo Ratcliff
Guido Cantelli
Guido Cantelli (Novara (Itàlia), 27 d'abril, 1920 - 24 de novembre de 1956) va ser un director d'orquestra italià.
Veure La Scala і Guido Cantelli
I Lombardi
I Lombardi alla prima crociata o I Lombardi és una òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi, amb llibret de Temistocle Solera.
Veure La Scala і I Lombardi
Il guarany
Il Guarany és una òpera en quatre actes d'Antônio Carlos Gomes, amb llibret d'Antonio Scalvini.
Veure La Scala і Il guarany
Il pirata
Il pirata és una òpera en dos actes de Vincenzo Bellini, amb llibret de Felice Romani, inspirat en el drama Bertram, or The Castle of Saint-Aldobrand, de Charles Maturin, tot i que el títol es va prendre, presumiblement, de la novel·la The Pirate, de Walter Scott.
Veure La Scala і Il pirata
Il turco in Italia
Il turco in Italia (en català El turc a Itàlia) és una òpera en dos actes de Gioachino Rossini sobre un llibret en italià escrit per Felice Romani, basat al seu torn en un llibret amb el mateix títol que Caterino Mazzolà va escriure pel compositor alemany Franz Seydelmann el 1788.
Veure La Scala і Il turco in Italia
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure La Scala і Italià
Karlheinz Stockhausen
Karlheinz Stockhausen (Kerpen-Mödrath, a prop de Colònia, Alemanya, 22 d'agost de 1928 - Kürten, Alemanya, 5 de desembre de 2007) fou un dels compositors més importants de música clàssica del.
Veure La Scala і Karlheinz Stockhausen
L'Europa riconosciuta
L'Europa riconosciuta és una òpera en dos actes composta per Antonio Salieri amb llibret de Mattia Verazi.
Veure La Scala і L'Europa riconosciuta
La cena delle beffe
La cena delle beffe (El sopar dels bufons) és una òpera en quatre actes composta per Umberto Giordano sobre un llibret en italià de Sem Benelli, una adaptació de la seva obra homònima de 1909.
Veure La Scala і La cena delle beffe
La pietra del paragone
La pietra del paragone (La pedra de toc) és una òpera en dos actes amb música de Gioachino Rossini sobre un llibret italià de Luigi Romanelli.
Veure La Scala і La pietra del paragone
La straniera
La straniera (L'estrangera) és una òpera en dos actes composta per Vincenzo Bellini sobre un llibret italià de Felice Romani, basat en la novel·la L'étrangère de 1825 per Charles-Victor Prévot, vescomte d'Arlincourt, encara que l'escriptor Herbert Weinstock també afegeix que és "més probable una dramatització de l'italià Giovan Carlo, barone di Cosenza", ja que llavors cita una carta de Bellini al seu amic Francesco Florimo en què diu que Romani" sens dubte no seguirà l'obra".
Veure La Scala і La straniera
La Wally
La Wally és una òpera en quatre actes amb música d'Alfredo Catalani i llibret italià de Luigi Illica.
Veure La Scala і La Wally
Llibret
El llibret és el text utilitzat en una obra musical de caràcter teatral com ara l'òpera, l'opereta, la sarsuela, l'oratori o el musical.
Veure La Scala і Llibret
Luciano Berio
Luciano Berio (Oneglia, Itàlia, 24 d'octubre de 1925 – Roma, 27 de maig de 2003) va ser un compositor italià i un dels principals representants de l'avantguarda musical europea.
Veure La Scala і Luciano Berio
Lucrezia Borgia
Lucrezia Borgia és una òpera en dos actes de Gaetano Donizetti, amb llibret de Felice Romani, que es basà en la tragèdia homònima de Victor Hugo, que al seu torn tractava de la vida de Lucrècia Borja.
Veure La Scala і Lucrezia Borgia
Madama Butterfly
Madama Butterfly és una òpera en tres actes (inicialment en dos) escrita per Giacomo Pucciniiu amb llibret de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica.
Veure La Scala і Madama Butterfly
Manuel de Falla y Matheu
fou un compositor andalús de música clàssica de renom universal.
Veure La Scala і Manuel de Falla y Matheu
Margherita d'Anjou
Margherita d'Anjou és una òpera en dos actes composta per Giacomo Meyerbeer sobre un llibret italià de Felice Romani, basat en un text de René Charles Guilbert de Pixérécourt, que es basà al seu torn en llegendes que envoltaven la Guerra de les Dues Roses.
Veure La Scala і Margherita d'Anjou
Maria Stuarda
Maria Stuarda és un tragedia lirica, o òpera tràgica, de Gaetano Donizetti segons un llibret italià de Giuseppe Bardari, basat en Maria Stuart (1800) de Friedrich von Schiller. Fou estrenada el 30 de desembre de 1835 a La Scala de Milà. Forma part de la trilogia Tudor (al costat dAnna Bolena i Roberto Devereux), les òperes que Donizetti va compondre entorn de la figura d'Elisabet I d'Anglaterra.
Veure La Scala і Maria Stuarda
Maria Teresa I d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure La Scala і Maria Teresa I d'Àustria
Mario Botta
Imatge del Museu Watari d'Art Contemporani situat a Tòquio (Japó), obra de Mario Botta. Mario Botta (1 d'abril de 1943) és un arquitecte nascut a Mendrisio, cantó de Tesino, Suïssa.
Veure La Scala і Mario Botta
Marion Delorme
Marion Delorme és una òpera en quatre actes composta per Amilcare Ponchielli sobre un llibret italià d'Enrico Golisciani, revisat per Antonio Ghislanzoni, i basat en Marion Delorme de Victor Hugo.
Veure La Scala і Marion Delorme
Mefistofele
Mefistofele és una òpera amb un pròleg, quatre actes i epíleg d'Arrigo Boito, amb llibret del mateix compositor basat en el Faust de Goethe.
Veure La Scala і Mefistofele
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Veure La Scala і Milà
Nabucco
Nabucco és una òpera en quatre actes amb música del compositor Giuseppe Verdi i llibret de Temistocle Solera, basada en l'Antic Testament i l'obra Nabuchodonosor de Francis Cornue i Anicète Bourgeois.
Veure La Scala і Nabucco
Neoclassicisme
Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.
Veure La Scala і Neoclassicisme
Norma (Bellini)
Norma és una òpera en dos actes de Vincenzo Bellini, amb llibret de Felice Romani, basat en una tragèdia d'Alexandre Soumet.
Veure La Scala і Norma (Bellini)
Oberto, Conte di San Bonifacio
Oberto, Conte di San Bonifacio és una òpera en dos actes de Giuseppe Verdi amb llibret d'Antonio Piazza i Temistocle Solera.
Veure La Scala і Oberto, Conte di San Bonifacio
Orquestra
Una orquestra és un conjunt instrumental.
Veure La Scala і Orquestra
Otello (Verdi)
Otel·lo és una òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi amb llibret d'Arrigo Boito basada en la tragèdia de Shakespeare amb el mateix nom (Othello).
Veure La Scala і Otello (Verdi)
Pietro Mascagni
fou un compositor, principalment d'òpera, i director d'orquestra italià.
Veure La Scala і Pietro Mascagni
Rei Carnestoltes
El Rei Carnestoltes és un personatge fictici que presideix les activitats del cicle festiu de Carnaval i que encarna totes les qualitats relacionades amb la disbauxa, la transgressió, la burla i la festa.
Veure La Scala і Rei Carnestoltes
Riccardo Muti
Riccardo Muti (Nàpols, 28 de juliol de 1941) és un director d'orquestra italià, conegut per ser el director musical del teatre d'òpera La Scala de Milà, càrrec que va ocupar entre el 1986 i el 2005.
Veure La Scala і Riccardo Muti
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure La Scala і Segona Guerra Mundial
So
timpà. Groc: còclea. Verd: cèl·lules de receptors auditius. Porpra: espectre de freqüència de resposta d'oïda. Taronja: impuls del nervi.) El so és una successió de canvis de pressió (compressions i dilatacions) en un medi (sòlid, líquid o gas), provocats per una vibració que s'hi transmet en forma d'ones sonores.
Veure La Scala і So
Teatre (edifici)
Teatre d'Epidaure, Grècia Un edifici teatral, o també teatre o sala, és un edifici dissenyat específicament per a presentar-hi espectacles, no sempre obres teatrals.
Veure La Scala і Teatre (edifici)
Tullio Serafin
va ser un director d'orquestra italià, un dels més famosos del seu temps.
Veure La Scala і Tullio Serafin
Turandot
Turandot és una òpera en tres actes de Giacomo Puccini, sobre llibret italià de Giuseppe Adami i Renato Simoni, basat en la peça teatral homònima (1762) de Carlo Gozzi.
Veure La Scala і Turandot
Umberto Giordano
Umberto Giordano (Foggia, 28 d'agost de 1867 - Milà, 12 de novembre de 1948) fou un compositor italià que va compondre fonamentalment òpera, algunes de les quals han aconseguit consolidar-se en el repertori internacional.
Veure La Scala і Umberto Giordano
Un giorno di regno
Un giorno di regno, ossia il finto Stanislao (Un dia de regnat, o el fals Estanislao) és una òpera en dos actes composta per Giuseppe Verdi amb llibret de Felice Romani, basada en la peça Le faux Stanislas d'Alexandre Vincent Pineux-Duval.
Veure La Scala і Un giorno di regno
Victor de Sabata
Victor de Sabata (Trieste, Itàlia, 10 d'abril de 1892 - Santa Margherita, la Liguria (prop de Gènova), 11 de desembre de 1967) fou un director d'orquestra i compositor italià.
Veure La Scala і Victor de Sabata
Vincenzo Bellini
Vincenzo Salvatore Carmelo Francesco Bellini (Catània 3 de novembre 1801 - Puteaux 23 de setembre 1835) és un dels més celebres compositors d'òpera italià.
Veure La Scala і Vincenzo Bellini
11 de maig
L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs.
Veure La Scala і 11 de maig
1778
; Països Catalans; Resta del món.
Veure La Scala і 1778
1786
;Països Catalans;Resta del món.
Veure La Scala і 1786
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Veure La Scala і 1812
1813
;Països Catalans;Resta del món.
Veure La Scala і 1813
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Veure La Scala і 1814
1827
;Països Catalans.
Veure La Scala і 1827
1829
;Països Catalans;Resta del món.
Veure La Scala і 1829
1830
;Països Catalans.
Veure La Scala і 1830
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Veure La Scala і 1831
1833
;Països Catalans.
Veure La Scala і 1833
1834
;Països catalans.
Veure La Scala і 1834
1835
;Països Catalans.
Veure La Scala і 1835
1839
;Països Catalans.
Veure La Scala і 1839
1840
;Països Catalans.
Veure La Scala і 1840
1842
;Països Catalans: Espartero a Barcelona.
Veure La Scala і 1842
1843
;Països Catalans.
Veure La Scala і 1843
1868
;Països Catalans.
Veure La Scala і 1868
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Veure La Scala і 1870
1871
;Països Catalans.
Veure La Scala і 1871
1873
;Països Catalans.
Veure La Scala і 1873
1876
;Països Catalans.
Veure La Scala і 1876
1885
Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.
Veure La Scala і 1885
1887
;Països Catalans.
Veure La Scala і 1887
1889
''La nit estrellada'', quadre de Vincent van Gogh de 1889;Països Catalans.
Veure La Scala і 1889
1892
Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.
Veure La Scala і 1892
1893
;Països Catalans.
Veure La Scala і 1893
1895
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure La Scala і 1895
1896
;Països Catalans.
Veure La Scala і 1896
1898
;Països Catalans;Resta del món.
Veure La Scala і 1898
19 de gener
El 19 de gener és el dinovè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure La Scala і 19 de gener
1904
;Països Catalans.
Veure La Scala і 1904
1907
;Països Catalans.
Veure La Scala і 1907
1908
;Països Catalans.
Veure La Scala і 1908
1909
;Països Catalans.
Veure La Scala і 1909
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Veure La Scala і 1914
1917
;Països Catalans.
Veure La Scala і 1917
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure La Scala і 1918
1921
Països Catalans.
Veure La Scala і 1921
1924
;Països Catalans.
Veure La Scala і 1924
1926
;Països Catalans.
Veure La Scala і 1926
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Veure La Scala і 1929
1943
;Països Catalans.
Veure La Scala і 1943
1946
;Països Catalans.
Veure La Scala і 1946
1953
1953 (MCMLIII) fon un any començat en dijous.
Veure La Scala і 1953
1956
1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.
Veure La Scala і 1956
1957
1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.
Veure La Scala і 1957
1962
;Països Catalans.
Veure La Scala і 1962
1968
1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure La Scala і 1968
1984
1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.
Veure La Scala і 1984
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Veure La Scala і 1986
1988
1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.
Veure La Scala і 1988
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure La Scala і 2002
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure La Scala і 2004
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure La Scala і 2005
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure La Scala і 2006
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Veure La Scala і 2007
25 de febrer
El 25 de febrer és el cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure La Scala і 25 de febrer
3 d'agost
El 3 d'agost és el dos-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setzè en els anys de traspàs.
Veure La Scala і 3 d'agost
7 de desembre
El 7 de desembre és el tres-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure La Scala і 7 de desembre
Vegeu també
Teatres d'òpera d'Itàlia
- La Scala
- Teatro Carcano
- Teatro Carlo Felice
- Teatro Comunale (Bolonya)
- Teatro Comunale (Florència)
- Teatro Filarmonico
- Teatro Grande (Brescia)
- Teatro Massimo
- Teatro Politeama
- Teatro Regio (Torí)
- Teatro Sant'Apollinare
- Teatro Verdi
- Teatro comunale (Ferrara)
- Teatro della Pergola
També conegut com La Scala de Milà, Scala de Milà, Teatre alla Scala, Teatre de La Scala, Teatro La Scala, Teatro alla Scala, Teatro de La Scala.