Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Norma (Bellini)

Índex Norma (Bellini)

Norma és una òpera en dos actes de Vincenzo Bellini, amb llibret de Felice Romani, basat en una tragèdia d'Alexandre Soumet.

86 les relacions: Alexandre Soumet, Amèrica Llatina, Òpera, Òpera italiana, Ària (música), Baix (veu), Barcelona, Bel canto, Cadència, Casta Diva, Castedat, Catarsi, Cavatina, Coloratura, Cromatisme, Dècada del 1920, Dècada del 1950, Domenico Donzelli, Drama romàntic, Druida, Edat contemporània, Eric Hobsbawm, Estrofa, Felice Romani, Flauta, François-René de Chateaubriand, Gaspare Spontini, Gàl·lia, Giuditta Pasta, Giulia Grisi, Giuseppe Verdi, Gran Teatre del Liceu, Homofonia, Imperi Romà, Infanticidi, Interval musical, Italià, Itàlia, Joan Sutherland, La Scala, La sonnambula, La vestale, Llibret, Llista d'òperes més importants, Luigi Cherubini, Maria Callas, Médée (Cherubini), Música, Melodia, Milà, ..., Monarquia absoluta, Montserrat Caballé i Folch, Napoleó Bonaparte, Oboè, Octosíl·lab, Opera seria, Revolució burgesa, Revolució Francesa, Revolució Industrial, Roma, Romanç (poesia), Rosa Ponselle, Sacerdot, Segle XIX, Segle XX, Soprano, Sufragi universal, Tònica (música), Teatre de Montsió, Teatre Principal (Barcelona), Tenor, Tragèdia, Unificació italiana, Vers, Vincenzo Bellini, Virtuós, Vot religiós, William Shakespeare, 16 d'octubre, 1804, 1814, 1831, 1838, 1847, 26 de desembre, 3 de febrer. Ampliar l'índex (36 més) »

Alexandre Soumet

Louis Alexandre Soumet (Castellnou d'Arri, Aude, 29 de gener de 1786 - París, 30 de març de 1845) fou un poeta i dramaturg francès.

Nou!!: Norma (Bellini) і Alexandre Soumet · Veure més »

Amèrica Llatina

Amèrica Llatina o Llatinoamèrica és una regió cultural del continent americà integrada pels països als quals la llengua predominant és d'origen romanç o llatí: castellà, portuguès i francès.

Nou!!: Norma (Bellini) і Amèrica Llatina · Veure més »

Òpera

''Lady Macbeth de Mtsensk'', 2014 L'òpera és una art escènica amb text dramàtic que s'escenifica cantant amb acompanyament orquestral i que pot tenir una posada en escena més o menys teatral.

Nou!!: Norma (Bellini) і Òpera · Veure més »

Òpera italiana

Interior del teatre d'òpera de La Fenice a Venècia el 1837. Venècia va ser, juntament amb Florència i Roma, un dels bressols de l'òpera italiana L'Òpera italiana és alhora l'art de l'òpera a Itàlia i l'òpera en l'idioma italià.

Nou!!: Norma (Bellini) і Òpera italiana · Veure més »

Ària (música)

Una ària és una forma musical consistent, originalment, en qualsevol melodia expressiva executada per un cantant (però no sempre).

Nou!!: Norma (Bellini) і Ària (música) · Veure més »

Baix (veu)

Un baix és el cantant masculí amb la tessitura (resposta en freqüència) més greu: 82/293 Hz.

Nou!!: Norma (Bellini) і Baix (veu) · Veure més »

Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Norma (Bellini) і Barcelona · Veure més »

Bel canto

En la música clàssica, el bel canto (en italià, cant bell, bonic) designa un estil de cant que es caracteritza per la bellesa del timbre i per la recerca de la virtuositat vocal, la vocalització, els ornaments, una gran extensió de la tessitura, etc.

Nou!!: Norma (Bellini) і Bel canto · Veure més »

Cadència

Cadència autèntica.tònica s'anomena cadència plagal. En música, distintes situacions reben el mot de cadència.

Nou!!: Norma (Bellini) і Cadència · Veure més »

Casta Diva

Casta Diva és una ària de l'òpera Norma de Vincenzo Bellini en la qual la seva protagonista Norma dirigeix una pregària a la Lluna.

Nou!!: Norma (Bellini) і Casta Diva · Veure més »

Castedat

Al·legoria a la Castedat. La castedat és el comportament voluntari a l'abstinència de plaers i/o actes sexuals, siga per motius religiosos o socials.

Nou!!: Norma (Bellini) і Castedat · Veure més »

Catarsi

Una catarsi o experiència catàrtica és una experiència interior purificadora, de gran significat interior, provocada per un estímul extern; també és coneguda com "l'alliberament de les passions".

Nou!!: Norma (Bellini) і Catarsi · Veure més »

Cavatina

La cavatina (diminutiu del mot italià cavata, extracció) és l'ària amb què es presenten en escena els personatges, i, per tant, també els cantants, en les òperes italianes.

Nou!!: Norma (Bellini) і Cavatina · Veure més »

Coloratura

Farinelli, ''castrato'' conegut per interpretar papers coloratura. Coloratura, de l'italià colorare (colorejar; intensificar; animar), és la capacitat de la veu lírica d'executar successions de notes ràpides de vegades de forma melismàtica.

Nou!!: Norma (Bellini) і Coloratura · Veure més »

Cromatisme

Cromatisme, en música, és un terme que s'aplica en contextos diversos i amb significats no sempre directament relacionables.

Nou!!: Norma (Bellini) і Cromatisme · Veure més »

Dècada del 1920

En la dècada de 1920 és la dècada que comprèn des de l'1 de gener de 1920 i el 31 de desembre de 1929.

Nou!!: Norma (Bellini) і Dècada del 1920 · Veure més »

Dècada del 1950

La dècada de 1950 comprèn el període d'anys entre el 1950 i el 1959, tots dos inclosos.

Nou!!: Norma (Bellini) і Dècada del 1950 · Veure més »

Domenico Donzelli

Domenico Donzelli (Bèrgam, 2 de febrer de 1791 - Bolonya, 31 de març de 1873) fou un tenor italià.

Nou!!: Norma (Bellini) і Domenico Donzelli · Veure més »

Drama romàntic

El drama romàntic és aquell tipus de drama que es produeix dins del període conegut com a romanticisme.

Nou!!: Norma (Bellini) і Drama romàntic · Veure més »

Druida

Estatuïa d'un druida al Croome Park, Worcestershire El druida era, en les societats dels antics celtes, un sacerdot amb la missió de conservar i transmetre les tradicions religioses i administrar la justícia.

Nou!!: Norma (Bellini) і Druida · Veure més »

Edat contemporània

Ledat contemporània és el concepte que s'aplica a l'últim gran període històric, que comprèn des de la Revolució Francesa l'any 1789 i arriba fins a la nostra actualitat.

Nou!!: Norma (Bellini) і Edat contemporània · Veure més »

Eric Hobsbawm

Eric John Ernest Hobsbawm CH FBA FRSL (Alexandria, Sultanat d'Egipte, Imperi Britànic, 9 de juny de 1917- Londres, Anglaterra, Regne Unit, 1 d'octubre de 2012) fou un historiador marxista, professor d'història contemporània, economia i política, pensador, editor i crític musical britànic.

Nou!!: Norma (Bellini) і Eric Hobsbawm · Veure més »

Estrofa

L'estrofa és un conjunt de versos que segueixen un patró de mètrica determinat.

Nou!!: Norma (Bellini) і Estrofa · Veure més »

Felice Romani

Felice Romani (Gènova, 31 de gener de 1788 - Moneglia, 28 de gener de 1865) va ser un poeta, llibretista i professor de literatura i mitologia, italià.

Nou!!: Norma (Bellini) і Felice Romani · Veure més »

Flauta

La flauta és una gran família d'instruments de vent, que es caracteritzen pel fet que el so s'hi produeix quan l'aire que s'hi insufla incideix en un bisell practicat a l'embocadura de l'instrument.

Nou!!: Norma (Bellini) і Flauta · Veure més »

François-René de Chateaubriand

François-René de Chateaubriand (Girodet-Trioson, 1808). François-René de Chateaubriand (Sant-Malo, 1768 - París, 1848) fou un escriptor francès d'origen bretó.

Nou!!: Norma (Bellini) і François-René de Chateaubriand · Veure més »

Gaspare Spontini

, comte de San Andrea (1844), fou un compositor italià.

Nou!!: Norma (Bellini) і Gaspare Spontini · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Norma (Bellini) і Gàl·lia · Veure més »

Giuditta Pasta

Giuditta Pasta Giuditta Pasta, nascuda Negri (Saronno, 26 d'octubre de 1797 - Blevio, província de Como, 1 d'abril de 1865), va ser una soprano italiana.

Nou!!: Norma (Bellini) і Giuditta Pasta · Veure més »

Giulia Grisi

Giulia Grisi com a ''Semiramide'' Giulia Grisi (Milà, 28 de juliol de 1811 – Berlín, 29 de novembre de 1869) fou una soprano italiana.

Nou!!: Norma (Bellini) і Giulia Grisi · Veure més »

Giuseppe Verdi

Giuseppe Fortunino Francesco Verdi (Le Roncole, 10 d'octubre de 1813 - Milà, 27 de gener de 1901) fou un compositor d'òpera italià.

Nou!!: Norma (Bellini) і Giuseppe Verdi · Veure més »

Gran Teatre del Liceu

El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut simplement com el Liceu, és un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona, al núm.

Nou!!: Norma (Bellini) і Gran Teatre del Liceu · Veure més »

Homofonia

En música, homofonia, del grec "homófonos", en què ομοιο.

Nou!!: Norma (Bellini) і Homofonia · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Norma (Bellini) і Imperi Romà · Veure més »

Infanticidi

L'infanticidi és l'assassinat d'un nen, usualment per part de la família propera i als pocs dies o mesos de vida.

Nou!!: Norma (Bellini) і Infanticidi · Veure més »

Interval musical

L'interval és la distància existent entre dues notes.

Nou!!: Norma (Bellini) і Interval musical · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per les minories d'Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, – Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Norma (Bellini) і Italià · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Norma (Bellini) і Itàlia · Veure més »

Joan Sutherland

Joan Sutherland OM, AC, DBE (Sydney, 7 de novembre de 1926 - Ginebra, 10 d'octubre de 2010) fou una soprano australiana, destacada per la seua contribució en el reviscolament del bel canto que va tenir lloc en els anys 1950 i 1960.

Nou!!: Norma (Bellini) і Joan Sutherland · Veure més »

La Scala

El Teatro alla Scala (també conegut com La Scala de Milà) és un dels teatres d'òpera més famosos del món.

Nou!!: Norma (Bellini) і La Scala · Veure més »

La sonnambula

La sonnambula és una opera semiseria en dos actes de Vincenzo Bellini sobre un llibret de Felice Romani.

Nou!!: Norma (Bellini) і La sonnambula · Veure més »

La vestale

La vestale ('La vestal') és una òpera en tres actes de Gaspare Spontini (1774-1851), sobre un llibret en francès de Victor-Joseph Étienne de Jouy.

Nou!!: Norma (Bellini) і La vestale · Veure més »

Llibret

El llibret, és el text utilitzat en una òpera o obra musical per al teatre, com l'opereta, la sarsuela, l'oratori o el musical.

Nou!!: Norma (Bellini) і Llibret · Veure més »

Llista d'òperes més importants

Un teatre d'òpera El renaixement de la presència de l'òpera en el món de la música, sovint gràcies a les gravacions, ha suposat un considerable increment del repertori.

Nou!!: Norma (Bellini) і Llista d'òperes més importants · Veure més »

Luigi Cherubini

Luigi Cherubini (Florència, 14 de setembre de 1760 - París, 15 de març de 1842) fou un compositor italià que passà la majoria de la seva vida musical a França.

Nou!!: Norma (Bellini) і Luigi Cherubini · Veure més »

Maria Callas

Maria Callas (en grec:Μαρία Κάλλας) (Nova York, 2 de desembre de 1923 - París, 16 de setembre de 1977) fou una gran soprano greco-estatunidenca i és considerada com la més famosa cantant d'òpera del període de postguerra, anomenada a vegades La Divina o Diva assolutta.

Nou!!: Norma (Bellini) і Maria Callas · Veure més »

Médée (Cherubini)

Médée és una òpera en tres actes de Luigi Cherubini, amb llibret de François-Benoit Hoffmann basat en la tragèdia Medea d'Eurípides i en l'obra de Pierre Corneille.

Nou!!: Norma (Bellini) і Médée (Cherubini) · Veure més »

Música

«''El cant dels àngels''» obra de William Bouguereau (Segle XIX). Sovint, a la cultura europea, la música ha estat associada a allò celestial La música és un art que s’expressa mitjançant la combinació de sons, tenint com a elements constitutius la melodia, l’harmonia, el ritme i el timbre.

Nou!!: Norma (Bellini) і Música · Veure més »

Melodia

En la música, la melodia (sovint també anomenada veu) és una sèrie d'esdeveniments o sons lineals o una successió de sons organitzats de manera que formin frases amb sentit musical, en contraposició a l'harmonia que és la simultaneïtat de sons.

Nou!!: Norma (Bellini) і Melodia · Veure més »

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈla(n), Milano en italià, miˈlano) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Nou!!: Norma (Bellini) і Milà · Veure més »

Monarquia absoluta

La monarquia absoluta és un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà (rei, emperador, tzar…) ostenta el poder absolut, és diferència de formes més recents com ara la monarquia constitucional o parlementari.

Nou!!: Norma (Bellini) і Monarquia absoluta · Veure més »

Montserrat Caballé i Folch

Montserrat Caballé i Folch (Barcelona, 12 d'abril de 1933 o 1938) és una soprano i cantant d'òpera catalana.

Nou!!: Norma (Bellini) і Montserrat Caballé i Folch · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Norma (Bellini) і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Oboè

Oboè modern L'oboè és un instrument aeròfon, de llengüeta doble, tub cònic i tessitura aguda.

Nou!!: Norma (Bellini) і Oboè · Veure més »

Octosíl·lab

L'octosíl·lab és un vers de vuit síl·labes mètric, per tant és d'art menor i en principi no ha de tenir cap organització interna.

Nou!!: Norma (Bellini) і Octosíl·lab · Veure més »

Opera seria

''Rinaldo'' de Händel, un exemple d'òpera seriosa, en una producció de l'any 2012 Lopera seria (òpera seriosa), de vegades anomenada dramma per musica o dramma serio, és un terme musical italià per determinar un gènere d'òpera que va predominar a Europa aproximadament entre principis i finals del segle XVIII.

Nou!!: Norma (Bellini) і Opera seria · Veure més »

Revolució burgesa

La Revolució burgesa és un tipus de revolució que majoritàriament dona a terme la classe social de la burgesia per esdevenir la classe dirigent enfront d'altres grups socials que s'oposin al seu poder.

Nou!!: Norma (Bellini) і Revolució burgesa · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Norma (Bellini) і Revolució Francesa · Veure més »

Revolució Industrial

Màquina de vapor de l'antiga fàbrica tèxtil del Vapor Aymerich, Amat i Jover, ara seu del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya a Terrassa. La màquina de vapor aprofitava la força del vapor d'aigua per moure màquines: en multiplicava la força obtinguda i reduïa la despesa d'energia emprada (en aquest cas, el carbó) La Revolució Industrial és un conjunt de canvis econòmics (capitalisme), socials (ordre burgès) i tecnològics que es van produir inicialment a la Gran Bretanya en la segona meitat del segle XVIII.

Nou!!: Norma (Bellini) і Revolució Industrial · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Norma (Bellini) і Roma · Veure més »

Romanç (poesia)

El romanç és un tipus de composició poètica.

Nou!!: Norma (Bellini) і Romanç (poesia) · Veure més »

Rosa Ponselle

Rosa Ponselle (de nom real Rosa Melba Ponzillo, Meriden, Connecticut, 22 de gener de 1897 - Baltimore, 1981) va ser una soprano lírica nord-americana.

Nou!!: Norma (Bellini) і Rosa Ponselle · Veure més »

Sacerdot

Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.

Nou!!: Norma (Bellini) і Sacerdot · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Norma (Bellini) і Segle XIX · Veure més »

Segle XX

Formalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Norma (Bellini) і Segle XX · Veure més »

Soprano

Una soprano (o tiple) és la cantant femenina amb la veu més aguda, del la per sota del do central enfilant-se dues octaves fins al do5, tot que algunes sopranos poden arribar a notes més agudes.

Nou!!: Norma (Bellini) і Soprano · Veure més »

Sufragi universal

El sufragi universal consisteix a dotar del dret a vot tota la població adulta d'un Estat, independentment de la seva raça, sexe, creences o condició social.

Nou!!: Norma (Bellini) і Sufragi universal · Veure més »

Tònica (música)

La tònica és, en el context de la música tonal, la nota principal i jeràrquicament més important de totes les que integren l'escala d'una determinada tonalitat.

Nou!!: Norma (Bellini) і Tònica (música) · Veure més »

Teatre de Montsió

El Teatre de Montsió és un teatre construït a l'antic convent de Montsió, a Barcelona, que va funcionar entre 1837 i 1845.

Nou!!: Norma (Bellini) і Teatre de Montsió · Veure més »

Teatre Principal (Barcelona)

El Teatre Principal de Barcelona, antic Teatre de la Santa Creu, és el teatre més antic de la ciutat i un dels més antics de l'Estat.

Nou!!: Norma (Bellini) і Teatre Principal (Barcelona) · Veure més »

Tenor

En música, tenor és el nom donat al tipus més greu de veu d'home, que sol comprendre aproximadament del do3 al do5.

Nou!!: Norma (Bellini) і Tenor · Veure més »

Tragèdia

Màscara de Dionís (Mirina). Tragèdia en termes generals es refereix a una obra literària usualment teatral que té un final desesperat o trist que el diferència així del drama en el qual el desenllaç pot ser feliç.

Nou!!: Norma (Bellini) і Tragèdia · Veure més »

Unificació italiana

La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).

Nou!!: Norma (Bellini) і Unificació italiana · Veure més »

Vers

El vers és una unitat poètica, de vegades sotmesa a mesura.

Nou!!: Norma (Bellini) і Vers · Veure més »

Vincenzo Bellini

Vincenzo Salvatore Carmelo Francesco Bellini (Catània, Sicília, 3 de novembre de 1801 - Puteaux, 23 de setembre de 1835) és un dels més cèlebres compositors d'òpera italià.

Nou!!: Norma (Bellini) і Vincenzo Bellini · Veure més »

Virtuós

Un virtuós, en el terreny de la música és un intèrpret amb unes habilitats o capacitats tècniques extraordinàries.

Nou!!: Norma (Bellini) і Virtuós · Veure més »

Vot religiós

Ofrena en compliment d'un vot. Exvot de vaixell a una capella. Professió solemne dels vots monàstics. Vot (del llatí votum, promesa o compromís) és una promesa solemne o jurament que distingeix un religiós d'un seglar dins l'Església Catòlica.

Nou!!: Norma (Bellini) і Vot religiós · Veure més »

William Shakespeare

Stratford, coneguda com el lloc de naixement de Shakespeare (tot i que és incert). Es diu que el poeta i dramaturg hauria nascut a l'habitació amb les finestres a quadres. Signatura de Shakespeare (''By me William Shakespeare'') William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, batejat el 26 d'abril de 1564 del calendari juliàLa data de naixement és desconeguda. Els registres de la parròquia d'Stratford certifiquen que fou batejat el dia 26 d'abril de 1564, segons el calendari julià.(Lee 1901, pàg.8). Sidney Lee assenyala la data del seu naixement el dia 22 o 23 d'abril, basant-se en el fet que el bateig solia dur-se a terme en el termini de tres dies des del naixement. A partir d'aquesta elucubració i del factor estètic de la coincidència entre el dia i mes de naixement i els de defunció, es va estendre l'hàbit de considerar el 23 d'abril de 1564 com a data de naixement de Shakespeare. (Schoenbaum 1987, pàg. 25). - 23 d'abril de 1616 del calendari julià; 3 de maig de 1616 del calendari gregorià)Les dates segueixen el calendari julià, usat a Anglaterra al naixement de de Shakespeare.

Nou!!: Norma (Bellini) і William Shakespeare · Veure més »

16 d'octubre

El 16 d'octubre és el dos-cents vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents norantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Norma (Bellini) і 16 d'octubre · Veure més »

1804

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Norma (Bellini) і 1804 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Norma (Bellini) і 1814 · Veure més »

1831

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Norma (Bellini) і 1831 · Veure més »

1838

centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.

Nou!!: Norma (Bellini) і 1838 · Veure més »

1847

;Països Catalans.

Nou!!: Norma (Bellini) і 1847 · Veure més »

26 de desembre

El 26 de desembre és el tres-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Norma (Bellini) і 26 de desembre · Veure més »

3 de febrer

El 3 de febrer és el trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Norma (Bellini) і 3 de febrer · Veure més »

Redirigeix aquí:

Norma (òpera).

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »