Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Gioachino Rossini і Vincenzo Bellini
Gioachino Rossini і Vincenzo Bellini tenen 36 coses en comú (en Uniopèdia): Òpera Garnier, Ària (música), Carlo Coccia, Cementiri del Père-Lachaise, Compositor, Domenico Barbaia, Felice Romani, Felix Mendelssohn, Gaetano Donizetti, Giovanni Pacini, Giulia Grisi, Giuseppe Verdi, I puritani, Il pirata, Itàlia, Joseph Haydn, La Cenerentola, La Fenice, La Scala, La straniera, Legió d'Honor, Lluís Felip I de França, Ludwig van Beethoven, Milà, Nàpols, Niccolò Paganini, Norma (Bellini), París, Piano, Richard Wagner, ..., Semiramide, Teatro San Carlo, Valentino Fioravanti, Venècia, Wolfgang Amadeus Mozart, 12 de gener. Ampliar l'índex (6 més) »
Òpera Garnier
L'Òpera Garnier, també coneguda com l'Òpera de París o Palau Garnier és un dels edificis més característics del 9è districte de París i del paisatge urbà de la capital francesa.
Òpera Garnier і Gioachino Rossini · Òpera Garnier і Vincenzo Bellini ·
Ària (música)
Händel. Primera edició, Londres, 1719. Una ària (italià:; plural: ari, o àries en l'ús comú, forma diminutiva arietta, plural ariette, o en anglès simplement air) és una forma musical consistent, originalment, en qualsevol melodia expressiva executada per un cantant (però no sempre).
Ària (música) і Gioachino Rossini · Ària (música) і Vincenzo Bellini ·
Carlo Coccia
Carlo Coccia (Nàpols, 14 d'abril de 1782 - Novara, 13 d'abril de 1873) fou un compositor italià, destacat per les seves òperes i la música sacra.
Carlo Coccia і Gioachino Rossini · Carlo Coccia і Vincenzo Bellini ·
Cementiri del Père-Lachaise
El cementiri del Père-Lachaise (en francès cimetière du Père-Lachaise) és el cementiri més gran de París intramurs i un dels més cèlebres del món.
Cementiri del Père-Lachaise і Gioachino Rossini · Cementiri del Père-Lachaise і Vincenzo Bellini ·
Compositor
Un compositor és algú que compon música, és a dir, que crea una obra reunint o combinant diversos elements musicals.
Compositor і Gioachino Rossini · Compositor і Vincenzo Bellini ·
Domenico Barbaia
Domenico Barbaja o Barbaia (Milà, 1778 - Nàpols, 16 d'octubre de 1841) fou un empresari italià, el major empresari operístic del moment.
Domenico Barbaia і Gioachino Rossini · Domenico Barbaia і Vincenzo Bellini ·
Felice Romani
Felice Romani (Gènova, 31 de gener de 1788 - Moneglia, 28 de gener de 1865) va ser un poeta, llibretista i professor de literatura i mitologia, italià.
Felice Romani і Gioachino Rossini · Felice Romani і Vincenzo Bellini ·
Felix Mendelssohn
Jakob Ludwig Felix Mendelssohn Bartholdy (Hamburg, 3 de febrer de 1809 – Leipzig, 4 de novembre de 1847) fou un compositor alemany, pianista i director d'orquestra del primer període romàntic.
Felix Mendelssohn і Gioachino Rossini · Felix Mendelssohn і Vincenzo Bellini ·
Gaetano Donizetti
Gaetano Donizetti (Bèrgam, Llombardia, 29 de novembre de 1797 - Bèrgam, 8 d'abril de 1848) fou un compositor italià d'òpera.
Gaetano Donizetti і Gioachino Rossini · Gaetano Donizetti і Vincenzo Bellini ·
Giovanni Pacini
Giovanni Pacini (Catània, Sicília, 17 de febrer de 1796 - Pescia, Toscana, 6 de desembre de 1867) fou un compositor italià, sobretot conegut per les seves òperes.
Gioachino Rossini і Giovanni Pacini · Giovanni Pacini і Vincenzo Bellini ·
Giulia Grisi
Norma'' Giulia GrisiNational Portrait Gallery | Giulia Grisi | https://www.npg.org.uk/collections/search/person/mp52371 (Milà Itàlia), 22 de maig, 1811 - Berlín, Alemanya, 29 de novembre, 1869)"Grisi, Giulia" by Elizabeth Forbes, Grove Music Online; 28 July is occasionally reported as her birthday; that date is the birthday of her sister Giuditta. va ser una cantant d'òpera italiana. Va actuar molt a Europa, Estats Units i Amèrica del Sud i va ser una de les principals sopranos del.Chisholm 1911, p. ?Encyclopaedia and The New Grove Dictionary of Opera contain some errors about the tenor "Mario". See also: Beale 1890; De Candia and Hird 1910; Engel 1886, pp. 332 and 336–337; and Floris and Serra 1986 El seu segon marit va ser Giovanni Matteo Mario de Candia (també conegut com "Mario el Tenor"), descendent d'una família noble del Regne de Sardenya. Està enterrada al cementiri de Père Lachaise a París. La seva tomba porta la marca "Juliette de Candia", estilitzada amb el seu cognom de casat; generalment més conegut pel títol de cortesia de Marquès de Càndia.
Gioachino Rossini і Giulia Grisi · Giulia Grisi і Vincenzo Bellini ·
Giuseppe Verdi
fou un compositor d'òpera italià.
Gioachino Rossini і Giuseppe Verdi · Giuseppe Verdi і Vincenzo Bellini ·
I puritani
I puritani (Els puritans) és una òpera en tres actes de Vincenzo Bellini, amb llibret del comte Carlo Pepoli, basat en l'obra de teatre Têtes rondes et Cavaliers de Jacques-François Ancelot i Joseph Xavier Saintine). Va ser estrenada al Théâtre-Italien de París el 24 de gener de 1835. Al mateix temps, Bellini va compondre una versió alternativa pensada per a la famosa cantant Maria Malibran, que havia de ser representada a Nàpols. No obstant això, aquesta segona versió no va ser representada fins al 10 d'abril de 1986 al Teatro Petruzzelli de Bari. Narra el drama amorós d'Elvira i Arturo en plena Revolució entre els puritans, partidaris d'Oliver Cromwell, i els reialistes que donaven suport a la casa dels Estuard. Tot i que el llibret és certament confús i poc creïble, la música de Bellini està entre la més acurada i bella que va compondre. L'obra va ser el resultat del desig de Bellini de compondre una òpera per al públic parisenc. En aquesta tascar va rebre el suport de Rossini, que en l'època triomfava a París. Va ser l'última obra del compositor, que va morir 8 mesos després de la seua estrena.
Gioachino Rossini і I puritani · I puritani і Vincenzo Bellini ·
Il pirata
Il pirata és una òpera en dos actes de Vincenzo Bellini, amb llibret de Felice Romani, inspirat en el drama Bertram, or The Castle of Saint-Aldobrand, de Charles Maturin, tot i que el títol es va prendre, presumiblement, de la novel·la The Pirate, de Walter Scott.
Gioachino Rossini і Il pirata · Il pirata і Vincenzo Bellini ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Gioachino Rossini і Itàlia · Itàlia і Vincenzo Bellini ·
Joseph Haydn
, nascut Franz Joseph Haydn, fou un compositor austríac del Classicisme. És exponent del Classicisme vienès o Escola de Viena en la mateixa mesura que ho són Mozart i Beethoven, tres compositors que la posteritat, sobretot en el Romanticisme, van ser agrupats amb el nom de trinitat. La seva carrera musical cobreix tot el període que va des del final del Barroc fins al principi del Romanticisme. Fou a la vegada el pont i el motor que permeté que es portés a terme aquesta evolució.Dictionnaire de la musique, Marc Vignal - Larousse 2005 Article Haydn La imatge i el sobrenom de Papa Haydn no li ve pas dels títols de pare de la simfonia o de pare del quartet de corda que generosament se li va atorgar des del i fins als nostres dies. La creació d'aquests gèneres revela una gènesi una mica més complexa, però veritablement Haydn va contribuir de manera decisiva com pocs a fer que emergissin, es difonguessin i es consolidessin. Dos dels seus germans també van ser músics.
Gioachino Rossini і Joseph Haydn · Joseph Haydn і Vincenzo Bellini ·
La Cenerentola
La Cenerentola és una òpera de Gioachino Rossini segons un llibret de Jacopo Ferretti, basat en el conte de fades de La Ventafocs de Charles Perrault i Agatina o La virtù premiata, dramma semiserio de Felice Romani i música de Stefano Pavesi (1814).
Gioachino Rossini і La Cenerentola · La Cenerentola і Vincenzo Bellini ·
La Fenice
L'interior de La Fenice el 1837 La Fenice és un dels teatres operístics més famosos d'Europa ubicat a Venècia, Itàlia.
Gioachino Rossini і La Fenice · La Fenice і Vincenzo Bellini ·
La Scala
El Teatro alla Scala (també conegut com La Scala de Milà) és un dels teatres d'òpera més famosos del món.
Gioachino Rossini і La Scala · La Scala і Vincenzo Bellini ·
La straniera
La straniera (L'estrangera) és una òpera en dos actes composta per Vincenzo Bellini sobre un llibret italià de Felice Romani, basat en la novel·la L'étrangère de 1825 per Charles-Victor Prévot, vescomte d'Arlincourt, encara que l'escriptor Herbert Weinstock també afegeix que és "més probable una dramatització de l'italià Giovan Carlo, barone di Cosenza", ja que llavors cita una carta de Bellini al seu amic Francesco Florimo en què diu que Romani" sens dubte no seguirà l'obra".
Gioachino Rossini і La straniera · La straniera і Vincenzo Bellini ·
Legió d'Honor
La Legió d'Honor (francès: Légion d'honneur) és la distinció francesa més elevada.
Gioachino Rossini і Legió d'Honor · Legió d'Honor і Vincenzo Bellini ·
Lluís Felip I de França
Lluís Felip I de França (París, 6 d'octubre de 1773 - Claremont House, Regne Unit, 1850) fou rei dels francesos (1830-1848) i el darrer sobirà que ha regnat a França amb el títol reial.
Gioachino Rossini і Lluís Felip I de França · Lluís Felip I de França і Vincenzo Bellini ·
Ludwig van Beethoven
Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios per a piano, 5 trios de corda, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano), sacra (dues misses, un oratori: Crist en el Mont de les Oliveres), vocal (una òpera: Fidelio, música incidental i lieder), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, un triple per a violí, violoncel, piano i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, un ballet: Les criatures de Prometeu, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia està basada en el Cant de joia de Friedrich von Schiller i va ser escollit com a himne de la Unió Europea.
Gioachino Rossini і Ludwig van Beethoven · Ludwig van Beethoven і Vincenzo Bellini ·
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Gioachino Rossini і Milà · Milà і Vincenzo Bellini ·
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Gioachino Rossini і Nàpols · Nàpols і Vincenzo Bellini ·
Niccolò Paganini
va ser un dels més cèlebres virtuosos del violí, considerat com un dels més grans violinistes que mai han existit, amb una entonació perfecta i amb el desenvolupament de tècniques interpretatives innovadores.
Gioachino Rossini і Niccolò Paganini · Niccolò Paganini і Vincenzo Bellini ·
Norma (Bellini)
Norma és una òpera en dos actes de Vincenzo Bellini, amb llibret de Felice Romani, basat en una tragèdia d'Alexandre Soumet.
Gioachino Rossini і Norma (Bellini) · Norma (Bellini) і Vincenzo Bellini ·
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Gioachino Rossini і París · París і Vincenzo Bellini ·
Piano
El piano, també anomenat pianoforte, és un instrument musical classificat com un instrument de teclat de corda percudida segons el sistema de classificació tradicional, i segons la classificació de Hornbostel-Sachs, pertany al grup 314.122 de les cítares amb ressonador de capsa, és a dir, fet a peces, com si fos una caixa.
Gioachino Rossini і Piano · Piano і Vincenzo Bellini ·
Richard Wagner
Richard Wagner (Leipzig, 22 de maig de 1813 - Venècia, 13 de febrer de 1883) fou un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany.
Gioachino Rossini і Richard Wagner · Richard Wagner і Vincenzo Bellini ·
Semiramide
Semiramide és una òpera en dos actes de Gioachino Rossini sobre un llibret de Gaetano Rossi, basat en Sémiramis de Voltaire (1748), que al seu torn es basava en la llegenda de Semiramis d'Assíria.
Gioachino Rossini і Semiramide · Semiramide і Vincenzo Bellini ·
Teatro San Carlo
El Real Teatro di San Carlo (en napolità: Rial Triato 'e San Carlo), més conegut com el Teatro San Carlo, és el teatre d'òpera de Nàpols, un dels més antics en funcionament ininterromput des de la seva fundació.
Gioachino Rossini і Teatro San Carlo · Teatro San Carlo і Vincenzo Bellini ·
Valentino Fioravanti
Valentino Fioravanti (Roma, 11 de setembre de 1764 - Càpua, 16 de juny de 1837) fou un cèlebre compositor italià d'òperes bufes.
Gioachino Rossini і Valentino Fioravanti · Valentino Fioravanti і Vincenzo Bellini ·
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Gioachino Rossini і Venècia · Venècia і Vincenzo Bellini ·
Wolfgang Amadeus Mozart
,, fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental.
Gioachino Rossini і Wolfgang Amadeus Mozart · Vincenzo Bellini і Wolfgang Amadeus Mozart ·
12 de gener
El 12 de gener és el dotzè dia de l'any del calendari gregorià.
12 de gener і Gioachino Rossini · 12 de gener і Vincenzo Bellini ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Gioachino Rossini і Vincenzo Bellini
- Què tenen en comú Gioachino Rossini і Vincenzo Bellini
- Semblances entre Gioachino Rossini і Vincenzo Bellini
Comparació entre Gioachino Rossini і Vincenzo Bellini
Gioachino Rossini té 267 relacions, mentre que Vincenzo Bellini té 149. Com que tenen en comú 36, l'índex de Jaccard és 8.65% = 36 / (267 + 149).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Gioachino Rossini і Vincenzo Bellini. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
