Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Franz Schubert

Índex Franz Schubert

Franz Peter Schubert (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 31 de gener de 1797 - Viena, Imperi Austríac, 19 de novembre de 1828) fou un compositor austríac.

133 les relacions: Alfonso und Estrella, An die Musik, Anna Milder-Hauptmann, Antonio Salieri, August von Kotzebue, Baix continu, Baríton, Cant, Carl Maria von Weber, Catàleg Deutsch, Christoph Willibald Gluck, Compositor, Dècada del 1860, Der Erlkönig, Der Freischütz, Deutsche Messe (Schubert), Die Bürgschaft, Die Forelle, Die Verschworenen, Die Zwillingsbrüder, Ellens dritter Gesang, Els justiciers de l'Oest, Enciclopèdia Espasa, Ernst Krenek, Esterházy de Galántha, Ferdinand Schubert, Fierrabras, Filosofia, Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, Franz von Schober, Friedrich von Schiller, Gaspare Spontini, Gioachino Rossini, Harmonia musical, Helmina von Chézy, Hongria, Imperi Austríac, Impromptus (Schubert), Iphigénie en Tauride (Gluck), Johann Mayrhofer, Johann Michael Vogl, Johann Philipp Neumann, Johann Wolfgang von Goethe, Joseph Haydn, Joseph Leopold Edler von Eybler, Joseph Weigl, Kalidasa, Klagenfurt, Klemens Wenzel Lothar von Metternich, La vestale, ..., Lied, Linz, Ljubljana, Ludwig van Beethoven, Maria Lluïsa d'Àustria, Missa, Missa núm. 1 (Schubert), Missa núm. 2 (Schubert), Missa núm. 3 (Schubert), Missa núm. 4 (Schubert), Missa núm. 5 (Schubert), Missa núm. 6 (Schubert), Moràvia, Moritz von Schwind, Napoleó Bonaparte, Niccolò Paganini, Oratori (música), Orgue, Otto Erich Deutsch, Quartet de corda núm. 1 (Schubert), Quartet de corda núm. 10 (Schubert), Quartet de corda núm. 14 (Schubert), Quintet La truita, Robert Schumann, Romanticisme, Sacre Imperi Romanogermànic, Sakontala, Sífilis, Semperoper, Simfonia, Simfonia núm. 1 (Schubert), Simfonia núm. 2 (Schubert), Simfonia núm. 3 (Schubert), Simfonia núm. 4 (Schubert), Simfonia núm. 5 (Schubert), Simfonia núm. 6 (Schubert), Simfonia núm. 7 (Schubert), Simfonia núm. 8 (Schubert), Simfonia núm. 9 (Schubert), Singspiel, Steyr, Theater am Kärntnertor, Theater an der Wien, Theodor Körner, Theodor Körner (escriptor), Therese Grob, Tifus, Timbales, Tractat de Viena, Viena, Viola, Wanderer-Fantasie, Winterreise, Wolfgang Amadeus Mozart, 1786, 1794, 1797, 1802, 1804, 1808, 1809, 1810, 1811, 1812, 1813, 1814, 1815, 1816, 1817, 1818, 1819, 1821, 1822, 1823, 1824, 1825, 1827, 1828, 1838, 1859, 19 de novembre, 31 de gener, 7 de març. Ampliar l'índex (83 més) »

Alfonso und Estrella

Alfonso und Estrella (en alemany, Alfons i Estrella) és una òpera en tres actes de Franz Schubert, amb llibret de Franz von Schober.

Nou!!: Franz Schubert і Alfonso und Estrella · Veure més »

An die Musik

''An die Musik'' – Schober & Schubert An die Musik ​​(en alemany A la música) és un lied per a veu solista i piano compost per Franz Schubert el març 1817.

Nou!!: Franz Schubert і An die Musik · Veure més »

Anna Milder-Hauptmann

Pauline Anna Milder-Hauptmann (Constantinoble, 13 de desembre de 1785 – Viena, 29 de maig de 1838) fou una soprano austríaca.

Nou!!: Franz Schubert і Anna Milder-Hauptmann · Veure més »

Antonio Salieri

Antonio Salieri (Legnago, 18 d'agost de 1750 - Viena, 7 de maig de 1825) va ser un compositor de música sacra, clàssica i òpera i un director d'orquestra italià.

Nou!!: Franz Schubert і Antonio Salieri · Veure més »

August von Kotzebue

August Friedrich Ferdinand von Kotzebue (Weimar, 3 de maig de 1761 - Mannheim, 23 de març de 1819) va ser un dramaturg alemany.

Nou!!: Franz Schubert і August von Kotzebue · Veure més »

Baix continu

El baix continu (o simplement continu o en terminologia italiana basso continuo o continuo), és l'acompanyament musical utilitzat gairebé en tots els gèneres durant l'època barroca.

Nou!!: Franz Schubert і Baix continu · Veure més »

Baríton

Baríton és el tipus més comú de veu masculina, situada entre la del baix i la del tenor.

Nou!!: Franz Schubert і Baríton · Veure més »

Cant

Persones cantant El cant és l'acte de produir sons musicals amb la veu.

Nou!!: Franz Schubert і Cant · Veure més »

Carl Maria von Weber

Carl Maria von Weber (Eutin, 18 de novembre de 1786 - Londres, 5 de juny de 1826) va ser un compositor romàntic alemany.

Nou!!: Franz Schubert і Carl Maria von Weber · Veure més »

Catàleg Deutsch

Primera edició, de 1951, del Catàleg Deutsch El Catàleg Deutsch (en alemany, Deutsch-Verzeichnis) és una compilació numerada de totes les composicions de Franz Schubert, realitzada pel musicòleg austríac Otto Erich Deutsch i publicada el 1951.

Nou!!: Franz Schubert і Catàleg Deutsch · Veure més »

Christoph Willibald Gluck

Christoph Willibald Gluck (Erasbach, Alt Palatinat, 2 de juliol de 1714 - Viena, 15 de novembre de 1787) va ser un compositor alemany de l'època clàssica.

Nou!!: Franz Schubert і Christoph Willibald Gluck · Veure més »

Compositor

Un compositor és algú que compon música, és a dir, que forma un tot reunint o combinant diversos elements musicals.

Nou!!: Franz Schubert і Compositor · Veure més »

Dècada del 1860

Formalment, la dècada del 1860 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1860 fins al 31 de desembre de 1869.

Nou!!: Franz Schubert і Dècada del 1860 · Veure més »

Der Erlkönig

Der Erlkönig (El rei dels elfs) és un poema escrit per Johann Wolfgang von Goethe que forma part d'un intermedi del seu Singspield Die Fischerin (La pescadora), escrit el 1782.

Nou!!: Franz Schubert і Der Erlkönig · Veure més »

Der Freischütz

Der Freischütz (en alemany, El caçador furtiu) és un singspiel en tres actes compost per Carl Maria von Weber sobre un llibret de Friedrich Kind, basat un conte fantàstic de Johann August Apel del mateix títol publicat el 1810 al recull Gespensterbuch.

Nou!!: Franz Schubert і Der Freischütz · Veure més »

Deutsche Messe (Schubert)

Retrat de Franz Schubert per Franz Eybl (1827) (Missa alemanya), D 872, és una missa composta per Franz Schubert dins 1827.

Nou!!: Franz Schubert і Deutsche Messe (Schubert) · Veure més »

Die Bürgschaft

Categoria:Òperes en alemany Categoria:Òperes del 1932 Categoria:Òperes estrenades a Berlín Categoria:Òperes de Kurt Weill.

Nou!!: Franz Schubert і Die Bürgschaft · Veure més »

Die Forelle

Die Forelle (en alemany, La truita) és un lied de Franz Schubert, número de catàleg Op.

Nou!!: Franz Schubert і Die Forelle · Veure més »

Die Verschworenen

Die Verschworenen oder der häusliche Krieg (en alemany Els conjurats o la guerra domèstica) és un singspiel en un acte amb música de Franz Schubert i llibret de Ignaz Franz Castelli.

Nou!!: Franz Schubert і Die Verschworenen · Veure més »

Die Zwillingsbrüder

Die Zwillingsbrüder (en alemany, Els germans bessons) és un singspiel (de vegades descrit també com una farsa amb cant, Posse mit Gesang en alemany) en un acte amb música de Franz Schubert i llibret de Georg Ernst von Hoffmann.

Nou!!: Franz Schubert і Die Zwillingsbrüder · Veure més »

Ellens dritter Gesang

Ellens dritter Gesang (Ellens Gesang III, D. 839, Op. 52) —Cants d'Elena III— és un lied compost per Franz Schubert l'any 1825.

Nou!!: Franz Schubert і Ellens dritter Gesang · Veure més »

Els justiciers de l'Oest

Els justiciers de l'Oest (títol original: Posse) és una pel·lícula estatunidenca de Kirk Douglas, estrenada el 1975.

Nou!!: Franz Schubert і Els justiciers de l'Oest · Veure més »

Enciclopèdia Espasa

3 volums de Enciclopèdia Espasa. Enciclopèdia Espasa, de nom original: Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana, és una gran enciclopèdia en castellà del segle XX, continuadora d'altres projectes de menys envergadura desenvolupats en el mateix sentit als darrers anys del segle XIX.

Nou!!: Franz Schubert і Enciclopèdia Espasa · Veure més »

Ernst Krenek

Ernst Křenek (Viena, 23 d'agost de 1900 - Palm Springs, Califòrnia, 22 de desembre de 1991) fou un compositor nascut a Àustria, d'origen txec, i naturalitzat estatunidenc.

Nou!!: Franz Schubert і Ernst Krenek · Veure més »

Esterházy de Galántha

Arbre genealògic del la casa dels Esterházy Esterházy de Galántha és un llinatge noble hongarès originat per Benedict Esterházy.

Nou!!: Franz Schubert і Esterházy de Galántha · Veure més »

Ferdinand Schubert

Ferdinand Schubert (Lichtenthal, Àustria, 18 d'octubre de 1794 - Viena, 26 de febrer de 1859) fou un compositor austríac.

Nou!!: Franz Schubert і Ferdinand Schubert · Veure més »

Fierrabras

Fierrabras és una òpera en tres actes composta per Franz Schubert el 1823, amb llibret de Josef von Kupelweiser, gerent del teatre Kärntnertor (teatre de l'Òpera de la cort de Viena).

Nou!!: Franz Schubert і Fierrabras · Veure més »

Filosofia

Plató i Aristòtil en el quadre l'''Escola d'Atenes'' de Raffaello Sanzio. La filosofia (del grec "Φιλοσοφία" philo-sophia, "amor per la saviesa") és un camp d'estudi que cerca, per mitjà de la lògica i els arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona en la naturalesa.

Nou!!: Franz Schubert і Filosofia · Veure més »

Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic

Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, conegut també amb els noms de Francesc II de Toscana o Francesc III de Lorena (8 de desembre de 1708, Nancy, ducat de Lorena – 1765, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic) fou el duc de Lorena, gran duc de la Toscana i nomenat emperador romanogermànic gràcies al seu matrimoni amb l'arxiduquessa hereva Maria Teresa I d'Àustria.

Nou!!: Franz Schubert і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Franz von Schober

''An die Musik'', poema de Schober. Manuscrit autògraf de Schubert. Franz Adolf Friedrich Schober, a partir de 1801 von Schober (17 de maig de 1796, Castell de Torup a Malmö, Suècia – 13 de setembre de 1882, Dresden), fou un poeta austríac, llibretista, litògraf, actor a Breslau i Legationsrat a Weimar.

Nou!!: Franz Schubert і Franz von Schober · Veure més »

Friedrich von Schiller

Johann Christoph Friedrich von Schiller (Marbach am Neckar, 10 de novembre del 1759 - Weimar, 9 de maig del 1805) va ser un poeta, escriptor, filòsof, historiador i professor alemany.

Nou!!: Franz Schubert і Friedrich von Schiller · Veure més »

Gaspare Spontini

, comte de San Andrea (1844), fou un compositor italià.

Nou!!: Franz Schubert і Gaspare Spontini · Veure més »

Gioachino Rossini

Gioachino Rossini (Pesaro, 29 de febrer de 1792 – Passy, prop de París, 13 de novembre de 1868) va ser un compositor italià, considerat la figura més important de l'òpera del primer terç del segle XIX.

Nou!!: Franz Schubert і Gioachino Rossini · Veure més »

Harmonia musical

L'harmonia (del llatí harmonia) musical és tot el que es relaciona amb els sons simultanis (acords).

Nou!!: Franz Schubert і Harmonia musical · Veure més »

Helmina von Chézy

Helmina von Chézy, Wilhelmine Christiane de Chézy (Berlín, 26 de gener de 1783-Ginebra, 28 de gener de 1856) va ser una periodista i poeta alemanya, coneguda sobretot per escriure el libretto de l'òpera Euryanthe (1823) de Carl Maria von Weber i l'obra Rosamunde, per a la qual Franz Schubert va escriure la música incidental.

Nou!!: Franz Schubert і Helmina von Chézy · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Nou!!: Franz Schubert і Hongria · Veure més »

Imperi Austríac

LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.

Nou!!: Franz Schubert і Imperi Austríac · Veure més »

Impromptus (Schubert)

Primera pàgina de l'Impromptu per a piano en mi bemoll major D 899 núm. 2 de Franz Schubert. Gravació de l'Impromptu. Els vuit Impromptus per a piano de Franz Schubert van ser compostos el 1827.

Nou!!: Franz Schubert і Impromptus (Schubert) · Veure més »

Iphigénie en Tauride (Gluck)

Vas grec amb la representació de l'encontre d'Oreste i Pylade amb Iphigénie. Iphigénie en Tauride és una tragèdia lírica en quatre actes de Christoph Willibald Gluck sobre un llibret de Nicolas-François Guillard, basat en la tragèdia homònima de Claude Guimond de la Touche, inspirada, al seu torn, en l'obra d'Eurípides que narra el sofriment d'Ifigènia, filla d'Agamèmnon i Clitemnestra.

Nou!!: Franz Schubert і Iphigénie en Tauride (Gluck) · Veure més »

Johann Mayrhofer

Lloc de naixement, a la Pfarrgasse (Steyr) "Gedenktafel" Johann Baptist Mayrhofer (nascut el 22 d'octubre de 1787 a Steyr, mort el 5 de febrer de 1836 a Viena) és un poeta austríac.

Nou!!: Franz Schubert і Johann Mayrhofer · Veure més »

Johann Michael Vogl

Johann Michael Vogl (Steyr, Àustria, 10 d'agost de 1768 – Viena, 19 de novembre de 1840) fou un compositor, i destacà principalment com a cantant d'òpera (baríton).

Nou!!: Franz Schubert і Johann Michael Vogl · Veure més »

Johann Philipp Neumann

Johann Philipp Neumann (27 de desembre de 1774 – 3 d'octubre de 1849) va ser un físic, bibliotecari i poeta austríac.

Nou!!: Franz Schubert і Johann Philipp Neumann · Veure més »

Johann Wolfgang von Goethe

Johann Wolfgang von Goethe (Frankfurt del Main, 28 d'agost del 1749 - Weimar, 22 de març de 1832) va ser un pensador i literat alemany, funcionari de la Cort de Weimar.

Nou!!: Franz Schubert і Johann Wolfgang von Goethe · Veure més »

Joseph Haydn

Franz Joseph Haydn (Rohrau, Baixa Àustria, 31 de març de 1732 - Viena, 31 de maig de 1809) fou un compositor austríac del Classicisme.

Nou!!: Franz Schubert і Joseph Haydn · Veure més »

Joseph Leopold Edler von Eybler

Joseph Leopold Edler von Eybler (Schwechat, prop de Viena, 8 de febrer de 1765 - Viena, 24 de juliol de 1846) fou un compositor austríac.

Nou!!: Franz Schubert і Joseph Leopold Edler von Eybler · Veure més »

Joseph Weigl

Joseph Weigl (Eisenstadt, antic Imperi Austro-hongarès, 28 de març de 1766 - Viena, Àustria, 3 de febrer de 1846) fou un compositor hongarès.

Nou!!: Franz Schubert і Joseph Weigl · Veure més »

Kalidasa

Kalidasa (en devanagari कालिदास Kālidāsa, "servidor de Kali") fou un reconegut escriptor en sànscrit, àmpliament considerat com el més gran poeta i dramaturg en llengua sànscrita.

Nou!!: Franz Schubert і Kalidasa · Veure més »

Klagenfurt

Klagenfurt (eslovè Celôvec, pronunciat: Tselovets, forma llarga eslovè: Celôvec ób Vŕbskem jézeru; forma llarga alemany: Klagenfurt am Wörthersee, "Klagenfurt al llac de Wörter" o "de Vŕbsko") és una ciutat austríaca situada al sud del país, en l'estat de Caríntia.

Nou!!: Franz Schubert і Klagenfurt · Veure més »

Klemens Wenzel Lothar von Metternich

Metternich, retrat pintat per Thomas Lawrence Klemens Wenzel (o Clemens Wenceslaus) Nepomuk Lothar, comte (des del 1813), príncep de Metternich-Winneburg a Beilstein (Coblença, 15 de maig del 1773-Viena, 11 de juny del 1859), comte de Königswart, i des de 1818 duc de Portella. Va ser un polític d'Àustria.

Nou!!: Franz Schubert і Klemens Wenzel Lothar von Metternich · Veure més »

La vestale

La vestale ('La vestal') és una òpera en tres actes de Gaspare Spontini (1774-1851), sobre un llibret en francès de Victor-Joseph Étienne de Jouy.

Nou!!: Franz Schubert і La vestale · Veure més »

Lied

El lied (pl. lieder, cançó, en alemany) és un tipus de composició breu en alemany per a veu i piano.

Nou!!: Franz Schubert і Lied · Veure més »

Linz

Linz és una ciutat estatutària i la tercera ciutat més gran d'Àustria i capital de l'estat Alta Àustria (Oberösterreich).

Nou!!: Franz Schubert і Linz · Veure més »

Ljubljana

Ljubljana (pronunciat) (en alemany Laibach, en italià Lubiana) és la capital i la ciutat més gran de l'estat d'Eslovènia.

Nou!!: Franz Schubert і Ljubljana · Veure més »

Ludwig van Beethoven

Ludwig van Beethoven (pronunciació alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del segle XIX. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios, 10 sonates per a violí i piano), vocal (lieder i una òpera: Fidelio), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un per a violí i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia, està basada en lOda a l'alegria de Friedrich von Schiller i va ser elegida himne de la Unió Europea.

Nou!!: Franz Schubert і Ludwig van Beethoven · Veure més »

Maria Lluïsa d'Àustria

Maria Lluïsa d'Àustria Maria Lluïsa d'Àustria (Viena, Arxiducat d'Àustria, 12 de desembre de 1791 - Parma, Ducat de Parma, 17 de desembre de 1847) fou una arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.

Nou!!: Franz Schubert і Maria Lluïsa d'Àustria · Veure més »

Missa

Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Franz Schubert і Missa · Veure més »

Missa núm. 1 (Schubert)

La Missa núm.

Nou!!: Franz Schubert і Missa núm. 1 (Schubert) · Veure més »

Missa núm. 2 (Schubert)

La missa núm.

Nou!!: Franz Schubert і Missa núm. 2 (Schubert) · Veure més »

Missa núm. 3 (Schubert)

La Missa núm.

Nou!!: Franz Schubert і Missa núm. 3 (Schubert) · Veure més »

Missa núm. 4 (Schubert)

Retrat de Franz Schubert, per Franz Eybl (1827) La Missa núm.

Nou!!: Franz Schubert і Missa núm. 4 (Schubert) · Veure més »

Missa núm. 5 (Schubert)

La Missa núm.

Nou!!: Franz Schubert і Missa núm. 5 (Schubert) · Veure més »

Missa núm. 6 (Schubert)

La missa núm. 6 en mi bemoll major, D. 950, és una missa composta per Franz Schubert durant el 1828 i estrenada a l'església d'Alsergrund de Viena el 4 d'octubre de 1829, quan feia gairebé un any que Schubert havia mort. Va ser composta per a dos tenors solistes, soprano, contralt, baix i cor. Està classificada com a missa solemnis. Es tracta d'una obra mestra del gènere plena de referències a Beethoven, Mozart, Haydn i Bach. La seva composició s'inscriu entre la Simfonia en Do major, ''la Gran'' i el Quintet en do major, i les angoixes i la inquietud en què Schubert visqué els darrers mesos de la seva vida apareixen en aquestes obres. Destaquen la gran fuga del Gloria, el començament amenaçador del Credo, la sorprenent marxa fúnebre del Crucifixus, o el tranquil lirisme del Benedictus. La crítica va veure en aquesta obra una foscor més pròpia d'un rèquiem que d'una missa.

Nou!!: Franz Schubert і Missa núm. 6 (Schubert) · Veure més »

Moràvia

Moràvia (txec i eslovac: Morava, alemany: Mähren, hongarès: Morvaország, polonès: Morawy) és una regió històrica a l'est de la República Txeca.

Nou!!: Franz Schubert і Moràvia · Veure més »

Moritz von Schwind

Moritz von Schwind (Viena, 21 de gener de 1804 - Pöcking, Baviera, 8 de febrer de 1871) va ser un pintor, muralista i dibuixant austríac del Romanticisme tardà alemany.

Nou!!: Franz Schubert і Moritz von Schwind · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Franz Schubert і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Niccolò Paganini

Niccolò (o Nicolò) Paganini (Gènova, 27 d'octubre de 1782 - Niça, 27 de maig de 1840) fou un violinista, violista, guitarrista i compositor romàntic italià.

Nou!!: Franz Schubert і Niccolò Paganini · Veure més »

Oratori (música)

Loratori és una composició d'estructura narrativa en què intervenen solistes vocals, cor i orquestra.

Nou!!: Franz Schubert і Oratori (música) · Veure més »

Orgue

dreta Lorgue (del grec: όργανον, organon, "orgue, instrument, eina")Escalona, p. 19 és un aeròfon (instrument de vent) d'un o més cossos sonors, cadascun dels quals és controlat pel seu propi teclat, sigui manual o pedaler.

Nou!!: Franz Schubert і Orgue · Veure més »

Otto Erich Deutsch

Otto Erich Deutsch (Viena, 5 de setembre de 1883 – Baden, Àustria, 23 de novembre 1967) fou un musicòleg austríac.

Nou!!: Franz Schubert і Otto Erich Deutsch · Veure més »

Quartet de corda núm. 1 (Schubert)

El Quartet de corda núm.

Nou!!: Franz Schubert і Quartet de corda núm. 1 (Schubert) · Veure més »

Quartet de corda núm. 10 (Schubert)

El Quartet de corda núm.

Nou!!: Franz Schubert і Quartet de corda núm. 10 (Schubert) · Veure més »

Quartet de corda núm. 14 (Schubert)

Manuscrit original del ''Quartet "La Mort i la Donzella"'', de la col·lecció musical de Mary Flagler Cary, Morgan Library, New York Lied ''La mort i la donzella'' El Quartet de corda núm.

Nou!!: Franz Schubert і Quartet de corda núm. 14 (Schubert) · Veure més »

Quintet La truita

La truita és el nom amb què es coneix popularment el Quintet en La major, D. 667, de Franz Schubert, composta el 1819.

Nou!!: Franz Schubert і Quintet La truita · Veure més »

Robert Schumann

Robert Alexander Schumann (8 de juny de 1810 – 29 de juliol de 1856) va ser un compositor i pianista romàntic alemany.

Nou!!: Franz Schubert і Robert Schumann · Veure més »

Romanticisme

''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.

Nou!!: Franz Schubert і Romanticisme · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Franz Schubert і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sakontala

Sakontala, D. 701, és una òpera inacabada en tres actes composta el 1820 per Franz Schubert sobre un llibret de Johann Philipp Neumann.

Nou!!: Franz Schubert і Sakontala · Veure més »

Sífilis

La sífilis és una malaltia infecciosa de transmissió sexual que és causada pel bacteri espiroquetàci Treponema pallidum subsp.

Nou!!: Franz Schubert і Sífilis · Veure més »

Semperoper

Semperoper de nit La Semperoper és l'edifici de l'òpera pertanyent a l'Estat de Saxònia i ubicat a Dresden, Alemanya.

Nou!!: Franz Schubert і Semperoper · Veure més »

Simfonia

Una simfonia és una composició musical, més aviat extensa, normalment composta per a ser interpretada per una orquestra i que comprèn diversos moviments.

Nou!!: Franz Schubert і Simfonia · Veure més »

Simfonia núm. 1 (Schubert)

La Simfonia núm.

Nou!!: Franz Schubert і Simfonia núm. 1 (Schubert) · Veure més »

Simfonia núm. 2 (Schubert)

La Simfonia núm.

Nou!!: Franz Schubert і Simfonia núm. 2 (Schubert) · Veure més »

Simfonia núm. 3 (Schubert)

La Simfonia núm.

Nou!!: Franz Schubert і Simfonia núm. 3 (Schubert) · Veure més »

Simfonia núm. 4 (Schubert)

La Simfonia núm.

Nou!!: Franz Schubert і Simfonia núm. 4 (Schubert) · Veure més »

Simfonia núm. 5 (Schubert)

La Simfonia núm 5 en si bemoll major, D.485, de Franz Schubert, va ser composta principalment durant el setembre de 1816 i completada el 3 d'octubre del mateix any.

Nou!!: Franz Schubert і Simfonia núm. 5 (Schubert) · Veure més »

Simfonia núm. 6 (Schubert)

La Simfonia núm.

Nou!!: Franz Schubert і Simfonia núm. 6 (Schubert) · Veure més »

Simfonia núm. 7 (Schubert)

Schubert el 1821, un dibuix de Leopold Kupelwieser. La Simfonia núm.

Nou!!: Franz Schubert і Simfonia núm. 7 (Schubert) · Veure més »

Simfonia núm. 8 (Schubert)

La Simfonia núm.

Nou!!: Franz Schubert і Simfonia núm. 8 (Schubert) · Veure més »

Simfonia núm. 9 (Schubert)

La Simfonia núm.

Nou!!: Franz Schubert і Simfonia núm. 9 (Schubert) · Veure més »

Singspiel

El Singspiel és un tipus d'òpera popular o petita obra de teatre.

Nou!!: Franz Schubert і Singspiel · Veure més »

Steyr

Steyr és una ciutat estatutària austríaca, de l'estat de l'Alta Àustria, del qual és la capital administrativa.

Nou!!: Franz Schubert і Steyr · Veure més »

Theater am Kärntnertor

El '''Theater am Kärntertor''' dibuixat per Carl Wenzel Zajicek El Theater am Kärntnertor o Kärntnertortheater va ser un teatre prestigiós de Viena dels segles XVIII i XIX.

Nou!!: Franz Schubert і Theater am Kärntnertor · Veure més »

Theater an der Wien

Theater an der Wien: façana principal avui dia. El Theater an der Wien és un teatre històric de Viena, en funcionament des de 1801.

Nou!!: Franz Schubert і Theater an der Wien · Veure més »

Theodor Körner

Theodor Körner (23 d'abril de 1873 a Újszőny, Imperi austrohongarès - 4 de gener de 1957 a Viena, Àustria) va ser President d'Àustria del 21 de juny de 1951 fins al 4 de gener de 1957.

Nou!!: Franz Schubert і Theodor Körner · Veure més »

Theodor Körner (escriptor)

Carl Theodor Körner (Dresden, 22 de setembre del 1791 - Bosc de Rosenow prop de Lützow, 26 d'agost del 1813) fou un poeta i militar alemany.

Nou!!: Franz Schubert і Theodor Körner (escriptor) · Veure més »

Therese Grob

Therese Grob (16 de novembre de 1798 – 17 de març de 1875) fou el primer amor del compositor Franz Schubert.

Nou!!: Franz Schubert і Therese Grob · Veure més »

Tifus

El tifus és un grup de malalties d'origen infecciós causades per diverses rickèttsies.

Nou!!: Franz Schubert і Tifus · Veure més »

Timbales

'''Timbala''' La timbala és un instrument musical membranòfon de la família de percussió.

Nou!!: Franz Schubert і Timbales · Veure més »

Tractat de Viena

* Tractat de Viena (1606).

Nou!!: Franz Schubert і Tractat de Viena · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien, en francès Vienne, en romanès Viena, en txec Vídeň, en eslovac Viedeň, en romaní Vidnya, en hongarès Bécs, en serbocroat: Beč, en llatí Vindobona) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: Franz Schubert і Viena · Veure més »

Viola

La viola és un instrument de corda.

Nou!!: Franz Schubert і Viola · Veure més »

Wanderer-Fantasie

''Wanderer-Fantasie'' – primers compassos de la peça, on ja se'ns mostren els motius sobre els quals es basa quasi tota l'obra. Wanderer-Fantasie és una fantasia per a piano en tonalitat de do major escrita per Franz Schubert el novembre de 1822.

Nou!!: Franz Schubert і Wanderer-Fantasie · Veure més »

Winterreise

Winterreise (Viatge d'hivern, en alemany) és un cicle de 24 lieder —composicions per a veu i piano— compost per Franz Schubert en dues parts de 12 lieder cadascuna, realitzades el febrer i l'octubre de 1827 i publicades per Tobias Haslinger el 14 de gener de 1828 i el 30 de desembre del mateix any, respectivament.

Nou!!: Franz Schubert і Winterreise · Veure més »

Wolfgang Amadeus Mozart

Joannes Chrysostomus Wolfgangus Theophilus Mozart, més conegut com a Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 27 de gener de 1756 − Viena, 5 de desembre de 1791) fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental.

Nou!!: Franz Schubert і Wolfgang Amadeus Mozart · Veure més »

1786

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Franz Schubert і 1786 · Veure més »

1794

;Països Catalans.

Nou!!: Franz Schubert і 1794 · Veure més »

1797

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Franz Schubert і 1797 · Veure més »

1802

;Països Catalans.

Nou!!: Franz Schubert і 1802 · Veure més »

1804

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Franz Schubert і 1804 · Veure més »

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Nou!!: Franz Schubert і 1808 · Veure més »

1809

;Països Catalans.

Nou!!: Franz Schubert і 1809 · Veure més »

1810

;Països Catalans.

Nou!!: Franz Schubert і 1810 · Veure més »

1811

El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').

Nou!!: Franz Schubert і 1811 · Veure més »

1812

;Països Catalans.

Nou!!: Franz Schubert і 1812 · Veure més »

1813

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Franz Schubert і 1813 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Franz Schubert і 1814 · Veure més »

1815

;Països Catalans:; Resta del món.

Nou!!: Franz Schubert і 1815 · Veure més »

1816

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Nou!!: Franz Schubert і 1816 · Veure més »

1817

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Franz Schubert і 1817 · Veure més »

1818

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Franz Schubert і 1818 · Veure més »

1819

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Franz Schubert і 1819 · Veure més »

1821

;Països Catalans.

Nou!!: Franz Schubert і 1821 · Veure més »

1822

Sense descripció.

Nou!!: Franz Schubert і 1822 · Veure més »

1823

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Franz Schubert і 1823 · Veure més »

1824

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Franz Schubert і 1824 · Veure més »

1825

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Franz Schubert і 1825 · Veure més »

1827

;Països Catalans.

Nou!!: Franz Schubert і 1827 · Veure més »

1828

Sense descripció.

Nou!!: Franz Schubert і 1828 · Veure més »

1838

centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.

Nou!!: Franz Schubert і 1838 · Veure més »

1859

;Països Catalans.

Nou!!: Franz Schubert і 1859 · Veure més »

19 de novembre

El 19 de novembre és el tres-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Franz Schubert і 19 de novembre · Veure més »

31 de gener

El 31 de gener és el trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Franz Schubert і 31 de gener · Veure més »

7 de març

El 7 de març és el seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià, el seixanta-setè els anys de traspàs.

Nou!!: Franz Schubert і 7 de març · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »