Obrir a Google MapsTaula de continguts
46 les relacions: Andrea Palladio, Àtila, Àustria, Batalla de Vicenza, Carlemany, Compositor, Concili de Trento, Della Scala, Dinastia dels Habsburg, Hèruls, Itàlia, Lliga Llombarda, Lliga Veronesa, Matteo Pigafetta, Màntua, Mestre de capella, Milà, Orde dels Predicadors, Patrimoni de la Humanitat, Pàdua, Primera Guerra Mundial, Província de Vicenza, Regne Llombardovènet, Segona Guerra Mundial, Teofilo Orgiani, UNESCO, Vèneto, Venècia, Venetia, Verona, Vespasià, Vicenza Calcio, Vincenzo Scamozzi, Vitel·li, 1229, 1259, 1387, 1404, 15 de desembre, 1797, 1814, 1848, 1866, 1950, 1984, 452.
- Municipis de Vicenza
- Possessions de la República de Venècia
Andrea Palladio
Andrea da Pietro della Góndola, més conegut com a Andrea Palladio (30 de novembre de 1508 – 19 d'agost de 1580), fou un arquitecte venecià.
Veure Vicenza і Andrea Palladio
Àtila
Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.
Veure Vicenza і Àtila
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Veure Vicenza і Àustria
Batalla de Vicenza
La batalla de Vicenza fou un xoc armat que es va produir a la vora de la ciutat de Vicenza el 7 d'octubre de 1513 durant la Lliga de Cambrai entre les forces catalano-aragoneses dirigides per Ramon Folc de Cardona-Anglesola i les tropes venecianes dirigides per Bartolomeo di Albiano.
Veure Vicenza і Batalla de Vicenza
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Veure Vicenza і Carlemany
Compositor
Un compositor és algú que compon música, és a dir, que crea una obra reunint o combinant diversos elements musicals.
Veure Vicenza і Compositor
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Veure Vicenza і Concili de Trento
Della Scala
Escut dels Della Scala Els Della Scala o Scaligeri fou un llinatge que va exercir la senyoria a Verona (Itàlia) del 1260 al 1387.
Veure Vicenza і Della Scala
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Vicenza і Dinastia dels Habsburg
Hèruls
Els hèruls (en llatí heruli, eruli o aeruli, en grec antic Ἕρουλοι, Ἔρουλοι, Αἴρουλοι també Ἕλουροι, i Αἴλουροι) eren un poble germànic emparentat amb els gots.
Veure Vicenza і Hèruls
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Vicenza і Itàlia
Lliga Llombarda
miniatura La Lliga Llombarda va ser una aliança establerta l'1 de desembre de 1167 entre ciutats del nord d'Itàlia per tal de combatre la política de l'emperador Frederic I, que pretenia augmentar el poder del Sacre Imperi Romà al Regne d'Itàlia.
Veure Vicenza і Lliga Llombarda
Lliga Veronesa
La Lliga veronesa fou una aliança de ciutats de tendència güelfa sorgida el 1164 a l'anomenada Marca de Verona.
Veure Vicenza і Lliga Veronesa
Matteo Pigafetta
Matteo Pigafetta (Vicenza, - 1570), fou un músic dominic italià.
Veure Vicenza і Matteo Pigafetta
Màntua
Màntua (en italià Mantova; en llombard Màntoa ˈmantua o ˈmantoa) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província de Màntua a la regió de Llombardia.
Veure Vicenza і Màntua
Mestre de capella
El mestre de capella era el director de la capella de música, centre de l'activitat musical durant l'edat mitjana i fins a la fi de l'antic règim.
Veure Vicenza і Mestre de capella
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Veure Vicenza і Milà
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Veure Vicenza і Orde dels Predicadors
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Veure Vicenza і Patrimoni de la Humanitat
Pàdua
La ciutat de Pàdua (en llatí Patavium, en vènet Pàdoa, en italià Padova) és el centre econòmic i de comunicacions de la regió del Vèneto, al nord d'Itàlia.
Veure Vicenza і Pàdua
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Vicenza і Primera Guerra Mundial
Província de Vicenza
La província de Vicenza és una província que forma part de la regió del Vèneto dins Itàlia.
Veure Vicenza і Província de Vicenza
Regne Llombardovènet
El Regne Llombardovènet (en italià: Regno Lombardo-Veneto; en alemany: Lombardo-Venezianisches Königreich) fou el nom que reberen les possessions adjudicades amb les disposicions del Congrés de Viena a l'Imperi austríac després de la derrota de Napoleó Bonaparte i que existí entre 1815 i 1866.
Veure Vicenza і Regne Llombardovènet
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Vicenza і Segona Guerra Mundial
Teofilo Orgiani
Teofilo Orgiani (Vicenza, 1650 - 1725) fou un compositor italià del Barroc.
Veure Vicenza і Teofilo Orgiani
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Veure Vicenza і UNESCO
Vèneto
El Vènet o Vèneto (en vènet Vèneto; Veneto) és una regió nord-oriental de la península Itàlica amb 4,9 milions d'habitants, la capital de la qual és Venècia.
Veure Vicenza і Vèneto
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Vicenza і Venècia
Venetia
Venetia (Οὐενετία) va ser una província romana del nord d'Itàlia, a la vora de la mar Adriàtica que s'estenia des dels Alps (on limitava amb els eugans i els retis) fins a la mar a la boca del Padus (Po), i a l'est fins a lAthesis (Adige).
Veure Vicenza і Venetia
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Veure Vicenza і Verona
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Veure Vicenza і Vespasià
Vicenza Calcio
El Vicenza Calcio és un club de futbol d'Itàlia, de la ciutat de Vicenza a la regió del Vèneto.
Veure Vicenza і Vicenza Calcio
Vincenzo Scamozzi
Vincenzo Scamozzi (Vicenza, 2 de setembre de 1548 - †7 d'agost de 1616) va ser un arquitecte renaixentista de finals del i principis del XVII.
Veure Vicenza і Vincenzo Scamozzi
Vitel·li
Aulus o Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius Germanicus Imperator Augustus, Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.
Veure Vicenza і Vitel·li
1229
;Països Catalans.
Veure Vicenza і 1229
1259
El 1259 (MCCLIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Vicenza і 1259
1387
;Països Catalans.
Veure Vicenza і 1387
1404
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Vicenza і 1404
15 de desembre
El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.
Veure Vicenza і 15 de desembre
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Vicenza і 1797
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Veure Vicenza і 1814
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Veure Vicenza і 1848
1866
;Països Catalans.
Veure Vicenza і 1866
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Veure Vicenza і 1950
1984
1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.
Veure Vicenza і 1984
452
El 452 (CDLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a les darreries de l'edat antiga.
Veure Vicenza і 452
Vegeu també
Municipis de Vicenza
- Agugliaro
- Albettone
- Alonte
- Altavilla Vicentina
- Altissimo
- Arcugnano
- Arsiero
- Arzignano
- Asiago
- Asigliano Veneto
- Barbarano Vicentino
- Bassano del Grappa
- Caldogno
- Conco (Itàlia)
- Crespadoro
- Enego
- Foza
- Gallio (Vicenza)
- Laghi (Vicenza)
- Lusiana
- Marostica
- Montecchio Maggiore
- Montegalda
- Posina
- Recoaro Terme
- Roana
- Rossano Veneto
- Rotzo
- Schio
- Thiene
- Valdagno
- Valli del Pasubio
- Vicenza
Possessions de la República de Venècia
- Òtranto
- Šibenik
- Alónnissos
- Anticitera
- Bèrgam
- Belluno (municipi)
- Bríndisi
- Brescia
- Cefalònia
- Citera
- Corfú
- Cremona
- Creta
- Dubrovnik
- Ducat de Naxos
- Durrës
- Esciros
- Este (Pàdua)
- Eubea
- Feltre (Itàlia)
- Feodòssia
- Friül
- Illa de Zacint
- Illes Jòniques
- Imotski
- Kotor
- Lemnos
- Mola di Bari
- Monopoli (ciutat italiana)
- Oderzo
- Pàdua
- Pàtria del Friül
- Patres
- Peloponès
- Península de Gal·lípoli
- Rovigo
- Samotràcia
- Split
- Trani
- Treviso
- Trogir
- Verona
- Vicenza
- Vittorio Veneto
- Zadar
També conegut com Vicentia, Vincenza.