Taula de continguts
153 les relacions: Aglianico, Aigua de mar, Alcman, Amfitrió, Ampelografia, Analgèsic, Antestèries, Antic Egipte, Antiga Atenes, Antiga Grècia, Antiga Roma, Antisèptic, Apol·loni de Rodes, Archanes, Argonautes, Argonàutiques, Aristòtil, Aristeu (mitologia), Arquèstrat de Gela, Arqueologia, Ateneu, Ícar, Àtica, Bàrbar, Biblos, Borgonya, Calendari àtic, Cílix, Cílix (ceràmica), Còtabos, Celtes, Centaure (mitologia), Cereal, Circa, Ciutat estat, Civilització micènica, Civilització minoica, Cleòmenes I, Cnossos, Colonització grega, Concili de Constantinoble II, Convalescència, Cos, Crater (recipient), Creta, Crimea, Diürètic, Dionís, Dionísies, Dionisíaques, ... Ampliar l'índex (103 més) »
- Culte a Dionís
- Cultura de l'antiga Grècia
Aglianico
L'aglianico és un tipus de raïm de vi negre conreat al sud d'Itàlia, sobretot a Basilicata i Campània.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Aglianico
Aigua de mar
Composició de l'aigua de mar. L'aigua de mar és una solució química basada en aigua que compon els oceans i mars de la Terra.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Aigua de mar
Alcman
Alcman (en grec antic), és el nom laconi del poeta que era anomenat pels atenencs Alcmeó.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Alcman
Amfitrió
Amfitrió veu Heracles matant les serps que s'havien ficat al bressol. Pintura al fresc de la Casa Vettii (Pompeia) Segons la mitologia grega, Amfitrió (Amphitryon) fou un heroi, fill d'Alceu, el rei de Tirint i d'Astidamia, filla de Pèlops i Hipodamia.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Amfitrió
Ampelografia
Lampelografia (del grec ampelos, vinya i graphia, descripció) en viticultura és la l'estudi, l'inventari i la descripció botànica de les varietats de la vinya (vitis vinifera).
Veure Vi en l'antiga Grècia і Ampelografia
Analgèsic
Tilidin, un analgèsic utilitzat a Alemanya Un analgèsic és qualsevol procediment mèdic o paramèdic que calma o elimina el dolor.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Analgèsic
Antestèries
Eros infant estira d'un carretó de joguina. (''Walters Art Museum'') Les Antestèries (Anthestéria) eren un conjunt de tres dies festius relacionats amb Dionís que se celebraven anualment a Atenes en època clàssica.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Antestèries
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Antic Egipte
Antiga Atenes
El Partenó i les restes de l'acròpolis, vestigis de l'antiga Atenes La història d'Atenes representa l'origen de la història de les ciutats europees i de l'Europa actual.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Antiga Atenes
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Antiga Grècia
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Antiga Roma
Antisèptic
Antisèptic (del grec αντί, contra, i σηπτικός, putrefacte) és aquella substància que inhibeix la proliferació de microorganismes i n'impedeix l'acció patògena sense perjudicar els organismes superiors.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Antisèptic
Apol·loni de Rodes
Apol·loni de Rodes (Ἀπολλώνιος ὁ Ῥόδιος; Apollonius Rhodius) (Alexandria d'Egipte 295 aC-215 aC) va ser un escriptor, filòleg i bibliotecari grec.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Apol·loni de Rodes
Archanes
Vista de l'Archanes moderna Unes de les tombes de Fourni Maqueta d'una casa trobada a Archanes. S. XVI o XVII aC. Museu Arqueològic d'Iraklio (Creta) Archanes és un municipi de la prefectura d'Iràklio, a pocs quilòmetres al sud de Cnossos, a la zona central de l'illa de Creta.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Archanes
Argonautes
''L'Argo'', de Lorenzo Costa En la mitologia grega, els argonautes (Ἀργοναύται) eren els companys de Jàson que, embarcats en la nau Argo, van participar en la cerca del velló d'or en una expedició marítima cap a la Còlquida.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Argonautes
Argonàutiques
Construcció de la nau Argo. Les Argonàutiques és l'obra més important d'Apol·loni Rodi.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Argonàutiques
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Aristòtil
Aristeu (mitologia)
Segons la mitologia grega, Aristeu (Aristaeus) va ser un fill de la nimfa Cirene, filla d'Hipseu, rei dels làpites.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Aristeu (mitologia)
Arquèstrat de Gela
Arquèstrat (en Archestratus) fou un poeta de l'antiga Grècia que va viure en temps de Dionisi el Jove i era natural de Gela (però, segons Ateneu de Nàucratis, era natural de Siracusa).
Veure Vi en l'antiga Grècia і Arquèstrat de Gela
Arqueologia
d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').
Veure Vi en l'antiga Grècia і Arqueologia
Ateneu
L'Ateneu de València Un ateneu és un tipus d'associació cultural d'iniciativa privada que organitza xerrades, conferències, cursos o altres activitats d'interès per als seus associats amb l'objectiu de difondre la ciència i la cultura modernes.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Ateneu
Ícar
A la mitologia grega, Ícar (en grec, Ίκαρος) era fill de Dèdal i d'una esclava de Minos, rei de Creta, anomenada Nàucrate.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Ícar
Àtica
L'Àtica (en grec: Αττική, Attikí o Περιφέρεια Αττικής, Periféria Attikís) és una perifèria o regió administrativa de Grècia.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Àtica
Bàrbar
Els huns, els bàrbars arquetípics, entrant a sac dins el món civilitzat Els bàrbars (del mot grec βάρβαρος) eren els no grecs, aquells que no empraven el grec com a idioma matern.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Bàrbar
Biblos
Ruïnes del castell a Biblos Biblos (en llengua fenícia 𐤂𐤁𐤋 gubl; en grec, βύβλος bíblos; en àrab جبيل, jubayl, pronunciat localment jbeil) va ser un antic port fenici, famós pel comerç del papir provinent d'Egipte, que actualment es correspon amb la moderna ciutat de Jbeil, a la governació del Mont Líban, al nord de Beirut, al Líban.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Biblos
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Borgonya
Calendari àtic
El calendari àtic en vigor a totes les ciutats de l'Àtica, va ser el que es va fer servir durant tota l'antiguitat clàssica (segles VIII aC al IV aC), però que encara estava en ús al segle II com així ho demostra el fet de posar el nom de l'emperador romà Adrià a un dels mesos.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Calendari àtic
Cílix
* Cílix (heroi grec)fill d'Agenor i de Telefaassa, epònim de la Cilícia.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Cílix
Cílix (ceràmica)
500 aC) del Museu Britànic, Londres Una cílix (en català també conegut com a cílica, del grec κύλιξ, 'copa') és una copa per a beure vi, amb un cos relativament poc profund i ample, aixecat sobre un peu i amb dues nanses disposades simètricament.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Cílix (ceràmica)
Còtabos
Cílix àtica de figures vermelles del Metropolitan Museum of Art El còtabos (en grec: κότταβος) era un joc d'habilitat que practicaven els grecs en època clàssica durant els simposis.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Còtabos
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Celtes
Centaure (mitologia)
Un '''centaure''' i la deessa Atena, segons Sandro Botticelli En la mitologia grega, els centaures (en grec antic Κένταυρος Kentauros, plural Κένταυροι Kentauroi) eren unes criatures meitat home, meitat cavall.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Centaure (mitologia)
Cereal
Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Cereal
Circa
Circa (en llatí ‘al voltant de’; normalment abreviat «ca.» o «c.», sense cursiva) és un mot llatí que significa 'aproximadament', normalment en referència a una data.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Circa
Ciutat estat
Una ciutat estat és una ciutat sobirana independent que exerceix el poder sobre la seva vida política, econòmica i cultural sobre el seu territori contigu.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Ciutat estat
Civilització micènica
La civilització micènica (de Micenes) va ser una cultura avantpassada de la grega.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Civilització micènica
Civilització minoica
La civilització minoica fou una cultura prehel·lenística de l'edat del bronze, desenvolupada a l'illa de Creta entre els anys 3000 i 1200 aC.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Civilització minoica
Cleòmenes I
Cleòmenes I (Cleomenes) fou el setzè rei de la línia àgida d'Esparta.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Cleòmenes I
Cnossos
Cnossos (en grec antic, Κνωσός, Κνωσσός, Γνωσσός Knossós i Gnossós; en llatí, Cnossus o Cnosus, i també Gnossus i Gnosus) era la ciutat reial de Creta, situada al nord de l'illa, no gaire lluny de l'actual ciutat d'Iràklio o Càndia.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Cnossos
Colonització grega
Mapa de les principals colònies gregues i fenícies La colonització grega comprèn l'expansió dels grecs a l'edat antiga, primer per les conques de la Mediterrània i del mar Negre, i després també per extenses regions d'Àsia.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Colonització grega
Concili de Constantinoble II
El segon concili de Constantinoble, celebrat del 5 de maig al 2 de juny del 553, és la cinquena reunió ecumènica de l'església antiga.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Concili de Constantinoble II
Convalescència
"Convalescència de Sta. Teodora Suárez" (1473) d'Ercole Ferrarese. Una dona de convalescència. Foto de Paolo Monti. La convalescència (del llatí convalescentĭa "cobrar forces") és el període que va des del final de la malaltia, fins a aconseguir la recuperació completa de la salut.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Convalescència
Cos
El cos d'un ésser viu és la seva part física i material.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Cos
Crater (recipient)
Crater o cràtera, paraula que ve del grec κρατῆρ.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Crater (recipient)
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Creta
Crimea
La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Crimea
Diürètic
Es denomina diürètic (del llatí diuretĭcus, i aquest del grec διουρητικός) a tota substància que en ser ingerida provoca una eliminació d'aigua i sodi en l'organisme, a través de l'orina.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Diürètic
Dionís
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Dionís
Dionísies
Les Dionísies (en Διονύσια) van ser uns festivals celebrats a diversos indrets de Grècia en honor de Dionís, que incloïen representacions dramàtiques.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Dionísies
Dionisíaques
Mosaic romà de Tusculum representant el combat entre Dionís i els indis (primera meitat del segle VI). Les Dionisíaques (en grec antic Διονυσιακά Dionysiaká, també anomenades Basàricas, Βασσαρικά Bassariká) de l'egipci Nonnos de Panòpolis és el nom d'un poema escrit en hexàmetres dactílics, compost probablement entre 450 i 470, lloant el déu Dionís.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Dionisíaques
Economia de l'antiga Grècia
Leconomia de l'antiga Grècia es caracteritzava per la gran importància de l'agricultura, activitat que venia condicionada per la relativa pobresa dels camps de cultiu en consonància amb les característiques de la geografia de Grècia.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Economia de l'antiga Grècia
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Edat antiga
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Edat del bronze
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Egipte
Escòpelos
Escòpelos (en grec Σκόπελος, Skópelos) és una illa grega de l'Egeu occidental, una de les Espòrades Septentrionals.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Escòpelos
Escites
s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Escites
Esmirna
Esmirna (en turc i oficialment: İzmir) és una ciutat de l'oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'Esmirna.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Esmirna
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Espanya
Espècie
En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Espècie
Etrúria
Etrúria era el nom del país dels etruscs.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Etrúria
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Etruscs
Eubul de Cètia
Eubul (en Eubulus, en Εὔβουλος), fill d'Eufrànor, nascut a Atenes a la demos de Cètia, era un poeta còmic grec que va florir, segons Suides, cap a l'any 376 aC, a la 101 olimpíada.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Eubul de Cètia
Eurípides
'''Eurípides''' amb els títols de les seves obres, al Museu del Louvre va ser un dels tres grans poetes tràgics grecs antics, juntament amb Èsquil i Sòfocles.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Eurípides
Excrement
Excrements mesclats amb palla. Els excrements o deposició són les restes dels aliments no absorbits durant la digestió (com fibres i altres components que no són útils per a l'ésser en qüestió), i també cèl·lules de l'epiteli intestinal que es descamen en el procés d'absorció de nutrients, microorganismes, i altres substàncies que no assoleixen travessar l'epiteli intestinal.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Excrement
Farigola
La farigola, timó, timonet, tomell o Thymus vulgaris és un subarbust de la família de les labiades.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Farigola
Febre
La febre és l'augment de la temperatura corporal per sobre del que es considera normal.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Febre
Fenicis
Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Fenicis
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Vi en l'antiga Grècia і França
Frígia Menor
La Frígia Menor era una part de la regió de Frígia sorgida com entitat sota els perses que hi van formar una satrapia, coneguda pels grecs com a Frígia Hel·lespòntica i també com a Mísia (sovint anomenada satrapia de Dascilos, del nom de la capital).
Veure Vi en l'antiga Grècia і Frígia Menor
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Gàl·lia
Hermip d'Atenes
Hermip d'Atenes (en llatí Hermippus, en grec antic) fou un poeta còmic atenenc de la vella comèdia fill de Lisis i germà del poeta còmic Mirtil.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Hermip d'Atenes
Heroi
Un heroi o heroïna (en femení) és la persona que sobresurt de la mitjana per les seves característiques morals, usualment relatives a la valentia.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Heroi
Hesíode
Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Hesíode
Hipòcrates
Hipòcrates (Hipokrates; nascut cap al 460 aC i mort cap al 370 aC) fou un metge grec del segle de Pèricles (Grècia clàssica).
Veure Vi en l'antiga Grècia і Hipòcrates
Història del vi
El déu "Bacus" (segons els romans) o "Dionís" (segons els grecs). Pintat per Diego Velázquez La història del vi s'ha entrellaçat amb la història d'altres activitats humanes com l'agricultura, la gastronomia, les activitats lúdiques de les civilitzacions, així com de la humanitat mateixa.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Història del vi
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Homer
Icària
Icària (en grec Ικαρία) és una illa de Grècia a la mar Egea, a l'oest de Samos.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Icària
Ilíada
La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Ilíada
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Itàlia
Jacint
Detall d'una flor de jacint Els jacints (Hyacinthus) són un gènere de plantes angiospermes de la família de les asparagàcies (Asparagaceae).
Veure Vi en l'antiga Grècia і Jacint
Kyrie eleison
Kyrie és el cas vocatiu del substantiu grec κύριος (kyrios: 'senyor') i significa «Oh, Senyor!».
Veure Vi en l'antiga Grècia і Kyrie eleison
Laertes
Penèlope, Laertes i Telèmac BnF Laertes (el grec antic Λαέρτης), segons la mitologia grega, va ser rei d'Ítaca, fill d'Arcisi i de Calcomedusa.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Laertes
Làpites
Làpita lluitant contra un centaure: una metopa del Partenó Segons la mitologia grega, els làpites (Lapithae) foren un poble de Tessàlia que vivien, en origen, a les serralades del Pindos, del Pèlion i de l'Ossa, d'on havien expulsat els pelasgs, que n'eren els primers pobladors.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Làpites
Lemnos
Mapa de l'illa Lemnos (Limnos) és una illa grega situada al nord de la mar Egea, al sud-oest d'Imbros i nord-oest de Lesbos.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Lemnos
Les bacants
miniatura Les bacants (en grec antic: Βάκχαι; en llatí: Bacchæ) és una tragèdia àtica de l'escriptor grec Eurípides, escrita l'any 406 aC.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Les bacants
Lesbos
L'illa de Lesbos Lesbos (Λέσβος, AFI, sovint transliterat Lesvos; Midilli Adası; en català, antigament Metolí o Metel·lí) és una illa grega de la mar Egea.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Lesbos
Lineal B
El lineal B és un sistema d'escriptura que es va fer servir per a escriure en grec (o micènic) durant l'època micènica de l'any 1600 aC fins al 1100 aC, aproximadament, i va ser el primer pas dels inicis de l'escriptura a Grècia.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Lineal B
Llista d'unitats de volum de l'antiga Grècia
Aquesta és una llista de les unitats de volum utilitzades a l'antiga Grècia.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Llista d'unitats de volum de l'antiga Grècia
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Veure Vi en l'antiga Grècia і Mar Egea
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Vi en l'antiga Grècia і Mar Mediterrània
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Mar Negra
Massàlia
Massàlia (en llatí Massalia o Massilia, en grec antic Μασσαλία, gentilici Μασσαλιώτης 'massaliotes') va ser una ciutat grega de la Gàl·lia Narbonense a la banda est del Roine.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Massàlia
Mende de Pal·lene
Mende o Mendes (Mendae, en Μένδη i, tardanament, Μένδαι) va ser una ciutat de la península de Pal·lene (Calcídica), al sud-oest del cap.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Mende de Pal·lene
Messènia
Messènia (Μεσσηνία) era una antiga regió del sud-oest del Peloponnès.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Messènia
Mezzogiorno
El Mezzogiorno (a italià normatiu, literalment Migdia, amb el significat de-zona-sud o meridional) és la macroregió meridional de l'estat italià.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Mezzogiorno
Misticisme
Teresa de Jesús, una de les majors exponents del misticisme al cristianisme El misticisme és la sensació que prové del convenciment que s'ha establert una unió directa entre la persona i Déu dins la via ascètica o procediment de la mística.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Misticisme
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Mitologia grega
Moneda
Monedes i bitllets, les dues formes més comunes de '''moneda''' La moneda o unitat monetària d'un estat és una unitat de canvi que facilita la transferència de béns i serveis.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Moneda
Most
Procés de conversió del raïm en most. Most és el líquid de fermentació, un estadi preliminar a l'elaboració de vi, cervesa o whisky o altres begudes destil·lades.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Most
Naufragi
Un naufragi és l'accident d'un vaixell en ruta que li impedeix navegar, i que pot acabar amb l'enfonsament de la nau.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Naufragi
Naxos
Naxos (Νάξος; antigament també Axià, en Αξιά) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Naxos
Neolític
El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Neolític
Nonnos de Panòpolis
Nonnos es va fer famós per la seva poesia dedicada al déu Dionís. Aquesta imatge és un mosaic d'Antioquia representant el déu protagonista Nonnos de Panòpolis (Nonnus; Nonnos) fou un poeta romà d'Orient nadiu de Panòpolis, Egipte, que visqué probablement a finals del o començaments del.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Nonnos de Panòpolis
Odissea
LOdissea (ἡ Ὀδύσσεια) és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer; l'altre és la Ilíada.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Odissea
Odisseu
En la mitologia grega, Odisseu (Ulixes) p. 44.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Odisseu
Oli
Oli d'oliva en un setrill Oli són líquids untuosos a temperatura ambient d'orígens diversos i hidròfobs (no es mesclen amb l'aigua).
Veure Vi en l'antiga Grècia і Oli
Olivera
Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Olivera
Orenga
Lorenga, herba musca o roca morera, és una planta aromàtica, perenne, de la família de les lamiàcies.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Orenga
Oxidació
Oxidació del ferro. L'oxidació és el procés electroquímic pel qual un ió o àtom perd un o diversos electrons.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Oxidació
Palékastro
Palékastro (grec Παλαίκαστρο, també transcrit Palaikastro) és una població d'uns 1.300 habitants, capital del municipi d'Ítanos, a la Prefectura de Lassithi, a l'est de l'illa de Creta.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Palékastro
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Palestina
Pansa
Panses de raïm. Una pansa és un aliment obtingut per l'assecament del raïm.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Pansa
Península Calcídica
La península Calcídica, dins Grècia. La península Calcídica (grec: Χαλκιδική) és una península de Grècia, a la costa de Tràcia, avui repartida entre els nomós de la Calcídica i de Tessalònica.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Península Calcídica
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Península Itàlica
Perfum
Prestatge de perfums Un perfum és una barreja de fragàncies, un excipient i un fixador, que s'empra per a impregnar d'una olor agradable diferents objectes o el cos humà.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Perfum
Pitos
minoic de Cnossos Un pitos, o pithos (del grec πίθος), és una gerra gran de forma ovoïdal i panxuda que s'utilitzava per conservar-hi en teoria qualsevol cosa però, sobretot, cereals i oli.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Pitos
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Portugal
Premsa de vi
Premsa de vi del segle XVI Una premsa de vi és un dispositiu emprat per extreure el suc de raïm com a part del procés de la producció del vi.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Premsa de vi
Quios
Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Quios
Ríton
Col·lecció de rítons de'esteatita minòica del Museu Arqueològic de Càndia. Un ríton o rhyton (en grec «ῥυτόν», rhyta en plural) és un recipient de l'Antiguitat usat per beure, o bé per vessar un líquid en alguna cerimònia com la libació.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Ríton
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Rússia
Regió d'Escítia
s La regió coneguda com a Escítia va ser un regne creat pels escites a l'estepa pòntica que va durar del segle VI aC al segle III aC.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Regió d'Escítia
Rei d'Esparta
Rei d'Esparta fou el títol donat al dirigent dori d'Esparta, inicialment als descendents d'Aristodem, un dels líders heraclides (descendents d'Hèrcules) el qual segons la llegenda va acabar la conquesta de Lacònia.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Rei d'Esparta
Resina
Resina englobant a un insecte. La resina és qualsevol de les substàncies de secreció de les plantes amb aspecte i propietats més o menys anàlogues a les dels productes així denominats.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Resina
Ressaca
La ressaca és una sensació de malestar físic que s'experimenta després d'unes hores d'haver consumit excessivament begudes alcohòliques o drogues.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Ressaca
Retsina
La retsina (en grec pετσίνα) és un vi grec resinat que s'ha estat fent almenys durant els últims 2.000 anys.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Retsina
Rizoma
Rizoma de gingebre. lliri. El rizoma (de l'antic grec:rhízōma,«massa d'arrels», del verb rhizóō fer arrels) és una tija subterrània modificada d'una planta.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Rizoma
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Veure Vi en l'antiga Grècia і Roine
Rosa
La rosa és la flor del roser.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Rosa
Salmorra
Bomba per la salmorra de 1848 de Bad Kissingen, Alemanya. La salmorra o aigua-sal és una dissolució aquosa de la sal en l'aigua.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Salmorra
Saona
El Saona (la Saône, pronunciat, en francès) és un riu de l'est de França, afluent del Roine, amb el qual s'uneix a la ciutat de Lió.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Saona
Sàtir
''Pan i Siringa'' En la mitologia grega, els sàtirs (en grec antic Σάτυροι) eren divinitats dels boscos i de les muntanyes.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Sàtir
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Sicília
Silè
Estàtua de '''Silè''' en estat ebri (Museu del Louvre, París). D'acord amb la mitologia grega, Silè (en grec antic Σιληνός), va ser un sàtir, fill d'Hermes i d'una nimfa.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Silè
Simpòsium
Simposiasta amb hetaira, kylix àtic de figures vermelles amb la inscripció PILIPOS KALLISTO" (Filip és el més guapo) Simpòsium o simposi (de l'antic grec συμπόσιον symposion o symposio, de συμπίνειν sympinein, "beure plegats", arribat al català com a manlleu directe del llatí) era el nom donat pels grecs a la reunió que gairebé sempre seguia al sopar, quan es bevia pel plaer de fer-ho i s’acompanyava de música, dansa, poesia o conversa.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Simpòsium
Spirídon Marinatos
Spirídon Nikolau Marinatos (en grec: Σπυρίδων ΝικολάουΜαρινᾶτος, Lixuri, 4 de novembre de 1901 - Santorini, 1 d'octubre de 1974) va ser un dels principals arqueòlegs grecs del.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Spirídon Marinatos
Taíget
El mont Taíget (Ταΰγετος), a l'edat mitjana i fins al anomenat també Pentedàktylos (Πενταδάκτυλος, Pendedàktilos 'cinc dits'), és una cadena muntanyosa de Grècia situada prop d'Esparta (Peloponès), que s'estenen de les muntanyes d'Arcàdia cap al sud, fins al cap Tènar.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Taíget
Tasos
Tasos (Θάσος, Thassos; en català medieval: el Taix; en turc: Tashoz) és una illa del nord de la mar Egea, a la costa de Tràcia, de 394 km².
Veure Vi en l'antiga Grècia і Tasos
Tauleta d'argila
Llista de les victòries del rei Rimuix d'Accad en una tauleta d'argila. Les tauletes d'argila en l'antic Pròxim Orient (en idioma accadi: ṭuppu(m)) es varen fer servir com a suport per a l'escriptura especialment del tipus cuneiforme, des de l'edat del bronze i ben entrada l'edat de ferro.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Tauleta d'argila
Teofrast
Bust de Teofrast Teofrast (Theophrastus; Eresos, 372 aC-287 aC) fou un filòsof grec nadiu d'Eresos, a Lesbos, segons diu Estrabó.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Teofrast
Tomba de Vix
Reconstrucció de la tomba de la ''Princesa de Vix'', ''Musée du châtillonnais'' La Tomba de Vix és una sepultura principesca de les anomenades de carro que va aparèixer en excavar la necròpoli d'un oppidum hallstàttic situat al costat de la ciutat francesa de Vix, al nord de la Borgonya, França.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Tomba de Vix
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Tràcia
Trebbiano
El trebbiano és una varietat vinífera usada per algunes varietats blanc plantats arreu d'Itàlia, amb diferents noms regionals.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Trebbiano
Tucídides
Bust de Tucídides, Museu Reial d'Ontàrio Tucídides (en Θουκυδίδης; entre 460 i 455 aC – c. 400 aC) va ser un historiador grec i l'autor de la Història de la Guerra del Peloponnès, on explica la guerra que va tenir lloc al entre Esparta i Atenes.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Tucídides
Vímet
Típic cistell de vímet i canya partida. El vímet, vime, vimen o vim (del llatí vimen) és la branca prima, llarga i flexible de la vimetera i d'altres espècies de salze.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Vímet
Verema
El Penedès) Descàrrega del raïm recollit La verema és la recol·lecció o collita del raïm per la producció del vi.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Verema
Vermut
El vermut (del francès vermout o vermouth i aquests de l'alemany Wermut, que vol dir 'donzell') és un vi aromatitzat amb herbes, compost a base de vi, donzell, una planta aromàtica de gust amarg, i altres substàncies amargues i tòniques.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Vermut
Vi negre
Una copa de vi negre El vi negre, anomenat vi roig sobretot a la Catalunya del Nord i antigament vi vermell, és aquell que prové de mostos de raïm negre (Vitis vinifera), elaborat d'acord amb un procediment adient per aconseguir la difusió dels colorants continguts a la pell.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Vi negre
Vinya
La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Vinya
Viola (gènere)
Les violes (Viola) són un gènere de plantes angiospermes de la família de les violàcies.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Viola (gènere)
Viticultura
raïm La viticultura (del llatí “vitis” vinya) és l'especialització de l'agronomia que es dedica a l'estudi i la producció de la vinya i el raïm.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Viticultura
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Xipre
Zakros
Zakros (en grec: Ζάκρος), Zakro o Kato Zakro, és un jaciment arqueològic que es troba a la costa est de l'illa de Creta.
Veure Vi en l'antiga Grècia і Zakros
Vegeu també
Culte a Dionís
- Aríon de Lesbos
- Aulos
- Fal·lus
- Kukeri
- Melamp
- Orfisme
- Teatre de Dionís
- Teatre de l'antiga Grècia
- Tympanon
- Vi en l'antiga Grècia
- Vil·la dels Misteris
- Zagreu
Cultura de l'antiga Grècia
- Acròpolis d'Atenes
- Adònies
- Amfidròmies
- Còtabos
- Canèfora
- Cariàtide
- Ctònic
- Difros
- Endevinació a l'antiga Grècia
- Estrela argèada
- Grec dòric
- Hel·lenització
- Hospitium
- Klismós
- Literatura grega antiga
- Museu de l'Acròpoli d'Atenes
- Pínax
- Paideia
- Pentinat romà
- Propileu
- Simpòsium
- Sissícia
- Temple de Zeus Olímpic (Atenes)
- Vi en l'antiga Grècia
- Vides paral·leles
- Xenia (Grècia)
També conegut com Vi a l'Antiga Grècia.