Taula de continguts
68 les relacions: Aigua, Aire, Antàrtida, Banquisa, Carbonat, Càrrega elèctrica, Cicle hidrològic, Clorur de sodi, Conca hidrogràfica, Concentració, Conductivitat elèctrica, Convecció, Densitat, Descens crioscòpic, Desembocadura, Diagrama TS, Diòxid de carboni, Drenatge, Edmond Halley, Electró, Endorreisme, Evaporació, Fotosíntesi, Gas, Golf de Bòtnia, Hidrogencarbonat, Hidrosfera, Ió (àtom), Josep Pla i Casadevall, Latitud, Llac, Llac Victòria, Mar, Mar Bàltica, Mar Càspia, Mar Morta, Mar Roja, Medi, Metabolisme, Molècula, Nil, Nitrogen, Oceanografia, Oceà, Oceà Àrtic, Oxigen, Peix d'aigua salada, PH, Polaritat química, Pressió, ... Ampliar l'índex (18 més) »
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Veure Aigua de mar і Aigua
Aire
Laire és una mescla de gasos constitutiva de les capes baixes de l'atmosfera terrestre.
Veure Aigua de mar і Aire
Antàrtida
LAntàrtida és el continent més austral de la Terra, on s'ubica el Pol Sud.
Veure Aigua de mar і Antàrtida
Banquisa
Fusió de la banquisa Oscil·lació anual de l'extensió de la banquisa (en color blanc) La banquisa, o gel marí, és una capa de glaç flotant que es forma a les regions oceàniques polars.
Veure Aigua de mar і Banquisa
Carbonat
Els carbonats, en química inorgànica, són sals de l'àcid carbònic (H2CO3) o èsters amb el grup R-O-C(.
Veure Aigua de mar і Carbonat
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Veure Aigua de mar і Càrrega elèctrica
Cicle hidrològic
El cicle de l'aigua. El cicle de l'aigua o cicle hidrològic és la circulació contínua de l'aigua, sota diferents estats entre l'oceà, l'atmosfera i la litosfera.
Veure Aigua de mar і Cicle hidrològic
Clorur de sodi
El clorur de sodi (antigament clorur sòdic), és un compost químic binari, de naturalesa iònica, constituït per cations sodi i anions clorur, la qual fórmula química és NaCl.
Veure Aigua de mar і Clorur de sodi
Conca hidrogràfica
Amazones Una conca hidrogràfica és una àrea de terreny drenada per un mateix riu o un mateix curs d'aigua i la seva xarxa d'afluents Territori de les aigües del qual aflueixen a un mateix riu o llac Una àrea més o menys extensa amb una altitud inferior a les formacions de relleu que l'envolten.
Veure Aigua de mar і Conca hidrogràfica
Concentració
En química, la concentració és la magnitud física que expressa la quantitat d'un element o d'un compost que es troba mesclada amb una altra substància.
Veure Aigua de mar і Concentració
Conductivitat elèctrica
La conductivitat elèctrica és una mesura de la capacitat d'un material de deixar passar el corrent elèctric, la seva aptitud per deixar circular lliurement les càrregues elèctriques.
Veure Aigua de mar і Conductivitat elèctrica
Convecció
Cel·les de convecció durant l'escalfament d'un fluid La convecció és una de les tres formes de transferència de calor i es caracteritza pel fet que aquesta es produeix a través del desplaçament de matèria entre regions amb diferents temperatures.
Veure Aigua de mar і Convecció
Densitat
En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.
Veure Aigua de mar і Densitat
Descens crioscòpic
data.
Veure Aigua de mar і Descens crioscòpic
Desembocadura
Fotografia aèria mostrant la desembocadura del Guadalquivir al costat de Sanlúcar de Barrameda Fotografia aèria de l'Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre, i més precisament a la Gola Nord de les Goles de l'Ebre.
Veure Aigua de mar і Desembocadura
Diagrama TS
Diagrama TS de la Mediterrània nord-occidental El diagrama TS, en oceanografia, és una representació gràfica en la qual la salinitat és representada a l'eix de les abscisses i la temperatura és representada a l'eix de les ordenades, i on cada parell de valors corresponent a una profunditat i a una estació està determinat per un punt del gràfic.
Veure Aigua de mar і Diagrama TS
Diòxid de carboni
El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.
Veure Aigua de mar і Diòxid de carboni
Drenatge
El drenatge és un procés fisiològic per eliminar els fluids del cos, líquids o gasosos, ja sigui fisiològica o patològica.
Veure Aigua de mar і Drenatge
Edmond Halley
Placa dedicada a Edmond Halley a l'abadia de Westminster Edmund Halley o Edmond Halley (Haggerston, 29 d'octubre de 1656 segons el calendari julià/8 de novembre de 1656 segons el calendari gregorià - Greenwich, 14 de gener de 1742), astrònom, geofísic, matemàtic, meteoròleg i físic anglès.
Veure Aigua de mar і Edmond Halley
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Veure Aigua de mar і Electró
Endorreisme
conca endorreica del Tarim, a la Xina nord-occidental Conca endorreica mostrant entrada d'aigua. El llac és l'Üreg Nuur, a la Depressió dels Gran Llacs a la Mongòlia occidental L'endorreisme (terme creat pel geògraf De Martonne del grec: endon, 'interior' i rhein, 'fluir') o conca endorreica és la xarxa hidrogràfica que no troba una sortida cap a rius i oceans.
Veure Aigua de mar і Endorreisme
Evaporació
Aerosol de gotes d'aigua microscòpiques suspeses en l'aire sobre un got de te calent després que el vapor s'hagi refredat prou i condensat. El vapor d'aigua és un gas invisible, però els núvols d'aigua condensada refracten i dispersen la llum del sol i per això són visibles.
Veure Aigua de mar і Evaporació
Fotosíntesi
terrestre La fotosíntesi (del grec φώτο foto, 'llum', i σύνθεσις synthesis, 'composició') és un procés bioquímic que converteix el diòxid de carboni en compostos orgànics utilitzant l'energia de la llum solar.
Veure Aigua de mar і Fotosíntesi
Gas
Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.
Veure Aigua de mar і Gas
Golf de Bòtnia
Situació del golf de Bòtnia entre Suècia i Finlàndia El golf de Bòtnia (Bottniska viken en suec i Pohjanlahti en finès) és el braç més septentrional de la mar Bàltica.
Veure Aigua de mar і Golf de Bòtnia
Hidrogencarbonat
Model de l'anió hidrogencarbonat, HCO₃- L'hidrogencarbonat (antigament anomenat bicarbonat), és un anió de fórmula HCO3-, intermedi de la desprotonació de l'àcid carbònic, H2CO3.Té un paper biològic crucial en el sistema de regulació del pH fisiològic.
Veure Aigua de mar і Hidrogencarbonat
Hidrosfera
cicle de l'aigua, un procés clau de la hidrosfera La hidrosfera (del grec υδρός hydros: aigua i σφαιρα sphaira: esfera) descriu dintre de les Ciències de la Terra el sistema material constituït per l'aigua que es troba a la Terra.
Veure Aigua de mar і Hidrosfera
Ió (àtom)
304x304pxUn ió (del grec ἰών, 'ió') és una partícula carregada elèctricament constituïda per un àtom o molècula que no és elèctricament neutre.
Veure Aigua de mar і Ió (àtom)
Josep Pla i Casadevall
fou un escriptor i periodista català, figura referent de la literatura catalana de tots els temps.
Veure Aigua de mar і Josep Pla i Casadevall
Latitud
Els paral·lels i els meridians es tallen en angle recte La latitud és la distància angular, mesurada sobre un meridià, entre una localització terrestre (o de qualsevol altre planeta) i l'Equador.
Veure Aigua de mar і Latitud
Llac
Llac Titicaca. Puno. Perú Un llac o estany és una acumulació d'aigua, situada en una depressió a terra ferma.
Veure Aigua de mar і Llac
Llac Victòria
El llac Victòria o Victoria Nyanza (també conegut com a llac Ukéréoué, Ukerewe o Nalubaale), forma part dels grans llacs africans.
Veure Aigua de mar і Llac Victòria
Mar
La mar Tirrena a Vulcano, una de les illes Eòlies La mar o el mar és una massa d'aigua salada (coneguda com a aigua de mar) que cobreix una gran part de la superfície de la Terra.
Veure Aigua de mar і Mar
Mar Bàltica
La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.
Veure Aigua de mar і Mar Bàltica
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Veure Aigua de mar і Mar Càspia
Mar Morta
La mar Morta o el mar Mort (‘el mar Mort’;, ‘mar de Sal’) és un llac salat que es troba entre Cisjordània, Israel i Jordània, alimentat pel riu Jordà.
Veure Aigua de mar і Mar Morta
Mar Roja
La mar Roja o el mar Roig (‘el mar Roig’, o, ‘mar d'al-Qúlzum (l'actual ciutat de Suez)’, o, ‘mar d'Etiòpia’) és un golf o braç de mar de l'oceà Índic entre l'Àfrica i Àsia.
Veure Aigua de mar і Mar Roja
Medi
* Medi interestel·lar, gas i pols còsmica que omplen l'espai interestel·lar.
Veure Aigua de mar і Medi
Metabolisme
Estructura del coenzim trifosfat d'adenosina (ATP), un intermediari fonamental en el metabolisme de l'energia El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc en un organisme per a mantenir-lo viu.
Veure Aigua de mar і Metabolisme
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Veure Aigua de mar і Molècula
Nil
Mapa de la conca del Nil El riu Nil (del grec antic, literalment ‘vall de riu’) és el riu més gran d'Àfrica.
Veure Aigua de mar і Nil
Nitrogen
El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.
Veure Aigua de mar і Nitrogen
Oceanografia
L'oceanografia (de vegades és també anomenada oceanologia o ciències marines) és una disciplina científica centrada en l'estudi dels processos físics, químics, biològics i geològics que es produeixen en l'oceà, les mars i les zones que limiten amb l'atmosfera, el fons i les terres emergides suggerint una interconnexió funcional entre sistemes marins, terrestres i atmosfèrics.
Veure Aigua de mar і Oceanografia
Oceà
Un oceà o, en alguerès, ocèan (del grec Ωκεανός, Okeanós, el nom del déu mitològic Ocèan/Oceà) és una gran massa d'aigua salada que, completament, cobreix prop del 71% de la superfície de la Terra (o una àrea de 361 milions de quilòmetres quadrats).
Veure Aigua de mar і Oceà
Oceà Àrtic
Loceà Àrtic (també anomenat oceà Glacial Àrtic), situat a la zona del pol Nord, és el menor i el menys profund dels oceans mundials.
Veure Aigua de mar і Oceà Àrtic
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Veure Aigua de mar і Oxigen
Peix d'aigua salada
Diversos exemplars de peixos d'aigua salada. anxoves. Els peixos d'aigua salada, també anomenats peixos marins, són peixos que viuen a l'aigua del mar i de l'oceà.
Veure Aigua de mar і Peix d'aigua salada
PH
La llimona és una fruita àcida, pH ≈ 2,3 El pH és una mesura quantitativa de l'acidesa o basicitat d'una dissolució, que es determina per l'activitat dels cations oxoni, H₃O+, en dissolució.
Veure Aigua de mar і PH
Polaritat química
Una molècula d'aigua és un exemple comú de la polaritat química. Les seves càrregues es presenten amb una càrrega negativa al mig (en vermell) i una càrrega positiva als extrems (en blau). La polaritat en química es refereix a la separació de la càrrega elèctrica que porta una molècula o els seus grups químics a tenir uns moments elèctrics dipol o multipol.
Veure Aigua de mar і Polaritat química
Pressió
La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.
Veure Aigua de mar і Pressió
Rho
* Rho o ro, lletra de l'alfabet grec.
Veure Aigua de mar і Rho
Riu
La Muga a l'Empordà. Un riu és un corrent natural d'aigua que flueix amb continuïtat.
Veure Aigua de mar і Riu
Sal (química)
Cristall de sal En química, una sal és un compost iònic que resulta de la reacció de neutralització d'un àcid i una base.
Veure Aigua de mar і Sal (química)
Salinitat
'''Salinitat''' mitjana anual de la zona superficial dels oceans del món.http://www.nodc.noaa.gov/OC5/WOA05/ World Ocean Atlas - 2005 La salinitat és el contingut de sals dissoltes en algun líquid, particularment, en l'aigua.
Veure Aigua de mar і Salinitat
Salmorra
Bomba per la salmorra de 1848 de Bad Kissingen, Alemanya. La salmorra o aigua-sal és una dissolució aquosa de la sal en l'aigua.
Veure Aigua de mar і Salmorra
Sediment
Les aigües costaneres de la província de Jiangsu (Xina), són marronoses gairebé tot l’any a causa del gran volum de sediment en suspensió que aporten els rius Yangtze, Groc i altres rius. Un sediment és una acumulació incoherent de partícules minerals, rocoses o orgàniques, transportades i dipositades per processos físics, o bé precipitades per processos químics o bioquímics, en zones marines o continentals.
Veure Aigua de mar і Sediment
Sigma
Sigma (Σ o σ) és la divuitena lletra de l'alfabet grec.
Veure Aigua de mar і Sigma
Sodi
El sodi és l'element químic de símbol Na i nombre atòmic 11.
Veure Aigua de mar і Sodi
Solució química
Preparació d'una solució d'aigua i sal En química, una solució o dissolució (del llatí disolutio) és una mescla o barreja homogènia a nivell molecular de dues o més substàncies pures que no reaccionen entre si.
Veure Aigua de mar і Solució química
Solut
Sal comuna (solut) que es dissol en l'aigua (solvent) Un solut, en una dissolució, és el compost en menor proporció respecte al solvent.
Veure Aigua de mar і Solut
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Veure Aigua de mar і Temperatura
Termodinàmica
treball és extret, en aquest cas per una sèrie de pistons. La termodinàmica (del grec θερμo-, thérmë, que significa "calor" Julio Pellicer, M. Jesús Hernández i Vicente M. Aguilella. Revista de Física. 2n semestre de 1998.
Veure Aigua de mar і Termodinàmica
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Aigua de mar і Terra
Topografia
Mapa topogràfic de Mauna Kea, Hawaii La topografia (del grec, "lloc", i γράφω graphō, "escriure") és un camp de la ciència planetària que comprèn l'estudi de la forma i característiques de la superfície de la Terra i altres objectes astronòmics incloent planetes, llunes i asteroides.
Veure Aigua de mar і Topografia
Tròpic
Mapa mundi amb els tròpics marcats en blau fosc Tròpic prové del grec tropos, que significa volta, i correspon a cadascun dels paral·lels terrestres situats a una distància de 23° 27′ de l'equador.
Veure Aigua de mar і Tròpic
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Veure Aigua de mar і UNESCO
Volcà
Tall transversal d'un estratovolcà Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli d'un planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava, roca fosa, a causa de la pèrdua de gasos.
Veure Aigua de mar і Volcà
Zona fòtica
Amb els discs de Secchi es mesura la terbolesa de l'aigua i indirectament fins on arriba prou llumLa zona fòtica o zona eufòtica (del grec: εὖ “bo” + φῶς “llum") és la zona que va de la superfície de l'aigua d'un llac o oceà fins a la fondària a partir de la qual la fotosíntesi ja no és possible perquè no hi ha prou llum solar.
Veure Aigua de mar і Zona fòtica
També conegut com Aigua del mar, Aigua marina, Aigua salada, Aigua salina.