Accés més ràpid que el navegador!
30 les relacions: Anell (matemàtiques), Anell quocient, Aplicació lineal, Arrel enèsima, Característica, Coeficient, Cos (matemàtiques), Cos finit, Descomposició en fraccions parcials, Extensió algebraica, Factorització, Factorització dels polinomis, Funció racional, Grau d'un polinomi, Ideal (matemàtiques), Lògica de primer ordre, Llevat de, Matriu acompanyant, Màxim comú divisor, Nombre algebraic, Nombre complex, Nombre racional, Nombre real, Nombres coprimers, Polinomi, Polinomi característic, Polinomi minimal, Si i només si, Teorema fonamental de l'àlgebra, Valor propi, vector propi i espai propi.
Anell (matemàtiques)
En matemàtiques, un anell és una estructura algebraica formada per un conjunt A d'elements on hi ha definides dues operacions binàries, que anomenarem suma (+) i producte (·) (tot i que no són necessàriament la suma i el producte de nombres reals habituals) i que compleixen les següents propietats:.
Nou!!: Cos algebraicament tancat і Anell (matemàtiques) · Veure més »
Anell quocient
En matemàtiques, un anell quocient respecte d'un ideal és el conjunt quocient de les classes d'equivalència dels elements tals que la seva resta pertany a l'ideal.
Nou!!: Cos algebraicament tancat і Anell quocient · Veure més »
Aplicació lineal
En matemàtiques, una aplicació lineal és un morfisme entre dos espais vectorials que respecta l'operació suma de vectors i la multiplicació escalar definides en aquests espais vectorials, o, en altres paraules que preserven les combinacions lineals.
Nou!!: Cos algebraicament tancat і Aplicació lineal · Veure més »
Arrel enèsima
En matemàtiques, l'arrel enèsima d'un nombre x és un nombre r que, quan s'eleva a n, equival a x: On n és el grau de l'arrel.
Nou!!: Cos algebraicament tancat і Arrel enèsima · Veure més »
Característica
En matemàtiques, la característica d'un anell A, generalment denotada carac(A) o char(A), és el nombre més petit de vegades tal que hom ha de sumar l'element neutre de la multiplicació (1) amb ell mateix per tal d'aconseguir l'element neutre de la suma (0).
Nou!!: Cos algebraicament tancat і Característica · Veure més »
Coeficient
En matemàtiques, un coeficient és un factor constant que multiplica determinat objecte.
Nou!!: Cos algebraicament tancat і Coeficient · Veure més »
Cos (matemàtiques)
nombres construïbles. En l'àlgebra abstracta, un cos és un sistema algebraic en què és possible efectuar la suma, resta, multiplicació i divisió (llevat de la divisió per 0), i en la qual se satisfan certes lleis.
Nou!!: Cos algebraicament tancat і Cos (matemàtiques) · Veure més »
Cos finit
Joseph Wedderburn demostrà l'última conjectura sobre els cossos finits el 1905 En matemàtiques i més precisament en la branca de la teoria de Galois, un cos finit, anomenat també cos de Galois és un cos el cardinal del qual és finit (té un nombre finit d'elements).
Nou!!: Cos algebraicament tancat і Cos finit · Veure més »
Descomposició en fraccions parcials
En àlgebra, la descomposició en fraccions parcials és un mètode que s'utilitza per reduir el grau del numerador o del denominador (només un dels dos) d'una funció racional.
Nou!!: Cos algebraicament tancat і Descomposició en fraccions parcials · Veure més »
Extensió algebraica
En matemàtiques, concretament en àlgebra abstracta, una extensió algebraica és una extensió de cossos L/K a la qual cada element del cos més gran L és algebraic sobre el cos K, és a dir, cada element de L és una arrel d'algun polinomi de grau distint de zero amb coeficients en K. Una extensió de cossos que no és algebraica s'anomena transcendent, ja que ha de contenir elements transcendents, és a dir, no algebraics.
Nou!!: Cos algebraicament tancat і Extensió algebraica · Veure més »
Factorització
En matemàtiques, la factorització o descomposició en producte de factors és el procés de descompondre un objecte, per exemple un nombre enter, un polinomi, o una matriu en el producte d'altres objectes anomenats factors, que en multiplicar-los tots junts donen l'objecte original.
Nou!!: Cos algebraicament tancat і Factorització · Veure més »
Factorització dels polinomis
La factorització d'un polinomi consisteix a escriure'l com a producte de polinomis.
Nou!!: Cos algebraicament tancat і Factorització dels polinomis · Veure més »
Funció racional
Funció racional de grau 2: y.
Nou!!: Cos algebraicament tancat і Funció racional · Veure més »
Grau d'un polinomi
En àlgebra grau d'un polinomi és el grau màxim dels exponents dels monomis que el componen.
Nou!!: Cos algebraicament tancat і Grau d'un polinomi · Veure més »
Ideal (matemàtiques)
Un ideal d'un anell A és un subconjunt I d'elements de A que és tancat respecte a operacions lineals i que compleix una sèrie de condicions que es detallaran a continuació.
Nou!!: Cos algebraicament tancat і Ideal (matemàtiques) · Veure més »
Lògica de primer ordre
La lògica de primer ordre, també anomenada lògica de predicats o càlcul de predicats, és un sistema formal dissenyat per estudiar la inferència en els llenguatges de primer ordre.
Nou!!: Cos algebraicament tancat і Lògica de primer ordre · Veure més »
Llevat de
lang.
Nou!!: Cos algebraicament tancat і Llevat de · Veure més »
Matriu acompanyant
En àlgebra lineal, la matriu acompanyant de Frobenius del polinomi mònic p(t).
Nou!!: Cos algebraicament tancat і Matriu acompanyant · Veure més »
Màxim comú divisor
El màxim comú divisor (mcd) de dos o més nombres enters és, a excepció del signe, el major divisor possible de tots ells.
Nou!!: Cos algebraicament tancat і Màxim comú divisor · Veure més »
Nombre algebraic
En matemàtiques, un nombre algebraic és un nombre real o complex que és arrel d'un polinomi no nul amb coeficients racionals (o equivalentment enters).
Nou!!: Cos algebraicament tancat і Nombre algebraic · Veure més »
Nombre complex
Figura 1: Un nombre complex z.
Nou!!: Cos algebraicament tancat і Nombre complex · Veure més »
Nombre racional
S'anomena nombre racional a tot aquell nombre que pot ser expressat com a resultat de la divisió de dos nombres enters, amb el divisor diferent de 0.
Nou!!: Cos algebraicament tancat і Nombre racional · Veure més »
Nombre real
En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.
Nou!!: Cos algebraicament tancat і Nombre real · Veure més »
Nombres coprimers
Dos nombres enters són coprimers si el seu màxim comú divisor és 1 (\mathrm(a, b).
Nou!!: Cos algebraicament tancat і Nombres coprimers · Veure més »
Polinomi
Un polinomi és una expressió algebraica formada per la suma o resta de diversos monomis no semblants, anomenats termes del polinomi.
Nou!!: Cos algebraicament tancat і Polinomi · Veure més »
Polinomi característic
En àlgebra lineal, el polinomi característic d'una matriu quadrada és un polinomi que és invariant sota la semblança de la matriu i té els valors propis com a arrels.
Nou!!: Cos algebraicament tancat і Polinomi característic · Veure més »
Polinomi minimal
constructibles amb el regle i el compàs. En matemàtiques, el polinomi minimal d'un nombre algebraic és una noció derivada de l'àlgebra lineal, serveix per fonamentar dues teories.
Nou!!: Cos algebraicament tancat і Polinomi minimal · Veure més »
Si i només si
Símbols lògicsper a representarsii.
Nou!!: Cos algebraicament tancat і Si i només si · Veure més »
Teorema fonamental de l'àlgebra
El teorema fonamental de l'àlgebra estableix que un polinomi en una variable, no constant i amb coeficients complexos; té tantes arrels com indica el seu grau, comptant les arrels amb les seves multiplicitats.
Nou!!: Cos algebraicament tancat і Teorema fonamental de l'àlgebra · Veure més »
Valor propi, vector propi i espai propi
imatges els vectors verds. Conserven la mateixa direcció, per tant són vectors propis. El valor propi associat és -1/2 (perquè canvien de sentit i el mòdul és la meitat). En aquest cas particular l'espai propi és l'espai sencer. Figura. 2. En aquesta aplicació lineal el quadre de la Mona Lisa, es transforma de tal manera que els vectors de l'eix vertical central (vector vermell) no ha canviat ni de direcció ni de sentit ni de mòdul, en canvi el vector diagonal (blau) ha canviat de direcció. En aquest cas el vector vermell és un '''vector propi''' de l'aplicació però el vector blau no ho és. Com que el vector vermell no ha canviat ni de direcció ni de mòdul, el seu '''valor propi''' és 1. Tots els vectors amb la mateixa direcció que el vector vermell són també vectors propis, amb el mateix valor propi. Tots junts, afegint-hi el vector zero formen l''''espai propi''' d'aquesta aplicació que en aquest cas és un espai de dimensió 1. En matemàtiques, i més concretament en àlgebra el concepte de vector propi és una noció que es refereix a una aplicació lineal d'un espai en si mateix.
Nou!!: Cos algebraicament tancat і Valor propi, vector propi i espai propi · Veure més »
