Accés més ràpid que el navegador!
57 les relacions: Anàlisi funcional, Anàlisi matemàtica, Angle, Axioma de l'elecció, Axiomes de probabilitat, Cambridge University Press, Conjunt, Conjunt buit, Conjunt convex, Conjunt de Cantor, Conjunt de mesura nul·la, Conjunt de Vitali, Conjunt numerable, Conjunts disjunts, Delta de Dirac, Diferència simètrica, Espai de Banach, Espai de Hilbert, Espai de Lindelöf, Espai de probabilitat, Espai euclidià, Espai localment compacte, Espai Lp, Espai topològic, Forma de volum, Funció, Funció característica (matemàtiques), Funció contínua, Funció mesurable, Funció monòtona, Gairebé pertot, Grup topològic, Integració, Integral de Daniell, Integral de Lebesgue, Intersecció, Interval (matemàtiques), Σ-àlgebra, Matemàtiques, Mesura de comptar, Mesura de Haar, Mesura de Lebesgue, Metrologia, Nicolas Bourbaki, Nombre complex, Nombre enter, Nombre real, Recta real, Recta real estesa, Rotació (matemàtiques), ..., Subconjunt, Teorema espectral, Teoria de la probabilitat, Topologia diferencial, Unió, Universitat de Barcelona, 2004. Ampliar l'índex (7 més) »
Anàlisi funcional
Lanàlisi funcional és la branca de les matemàtiques, i específicament de l'anàlisi, que tracta de l'estudi d'espais de funcions.
Nou!!: Teoria de la mesura і Anàlisi funcional · Veure més »
Anàlisi matemàtica
convergència, la teoria de la mesura, la geometria i la teoria de la probabilitat i l'estadística Lanàlisi matemàtica, o simplement anàlisi (del grec ανάλυσις análysis, 'solució', ἀναλύειν analýein, 'resoldre'), és la branca de les matemàtiques que té per objecte l'estudi de les relacions de dependència d'una variable respecte d'una altra, és a dir, de les funcions.
Nou!!: Teoria de la mesura і Anàlisi matemàtica · Veure més »
Angle
∠, el símbol Unicode per a l'angle és l''''U+2220''' En geometria, un angle és una figura geomètrica formada per dues semirectes d'origen comú (el vèrtex de l'angle).
Nou!!: Teoria de la mesura і Angle · Veure més »
Axioma de l'elecció
L'axioma de l'elecció (AE) és un axioma de la teoria de conjunts.
Nou!!: Teoria de la mesura і Axioma de l'elecció · Veure més »
Axiomes de probabilitat
En la teoria de la probabilitat, una mesura de probabilitat (o més breument probabilitat) \ \mathbb és una aplicació que a un esdeveniment A qualsevol li associa un nombre real (notat \ \mathbb(A)).
Nou!!: Teoria de la mesura і Axiomes de probabilitat · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Teoria de la mesura і Cambridge University Press · Veure més »
Conjunt
Exemple de conjunt el conjunt '''A''' conté els elements ''a'',''i'',''l'',''o'',''r'' i ''t'', o expressat matemàticament; A.
Nou!!: Teoria de la mesura і Conjunt · Veure més »
Conjunt buit
Símbol per al conjunt buit El conjunt buit és el conjunt matemàtic que no té cap element.
Nou!!: Teoria de la mesura і Conjunt buit · Veure més »
Conjunt convex
Un conjunt convex. Un conjunt no convex. En l'espai euclidià, un objecte és convex si per a tots els parells de punts dins de l'objecte, tots els punts del segment recte que els uneix també estan dins de l'objecte.
Nou!!: Teoria de la mesura і Conjunt convex · Veure més »
Conjunt de Cantor
El conjunt de Cantor, o més precisament, el conjunt ternari de Cantor, és un conjunt fractal que es construeix per un procediment iteratiu a partir de l'interval, dividint-lo en tres parts iguals i eliminant-ne la part central.
Nou!!: Teoria de la mesura і Conjunt de Cantor · Veure més »
Conjunt de mesura nul·la
En matemàtiques, i més específicament en la teoria de la integració, un conjunt de mesura nul·la o conjunt de mesura zero és un conjunt que és negligible en un sentit que cal precisar, però que té a veure amb el fet que ocupa un espai insignificant.
Nou!!: Teoria de la mesura і Conjunt de mesura nul·la · Veure més »
Conjunt de Vitali
En matemàtiques, i concretament en teoria de conjunts, un conjunt de Vitali, V\subseteq, és un conjunt que conté un únic punt de cada classe lateral de \mathbb a \mathbb.
Nou!!: Teoria de la mesura і Conjunt de Vitali · Veure més »
Conjunt numerable
En matemàtiques, un conjunt és numerable quan els seus elements poden posar-se en correspondència un a un amb un subconjunt del conjunt dels nombres naturals.
Nou!!: Teoria de la mesura і Conjunt numerable · Veure més »
Conjunts disjunts
A matemàtiques, es diu que dos conjunts són disjunts si no tenen elements en comú.
Nou!!: Teoria de la mesura і Conjunts disjunts · Veure més »
Delta de Dirac
Representació de la distribució δ(''x'') de Dirac. La delta de Dirac o funció d'impuls, introduïda per primera vegada pel físic anglès Paul Dirac, es pot considerar una funció generalitzada δ(x) que té un valor infinit per a x.
Nou!!: Teoria de la mesura і Delta de Dirac · Veure més »
Diferència simètrica
En la matemàtica, s'anomena diferència simètrica de dos conjunts el conjunt format pels elements que estan en cadascun dels dos conjunts, però no en ambdós alhora.
Nou!!: Teoria de la mesura і Diferència simètrica · Veure més »
Espai de Banach
En matemàtiques, un espai de Banach és un espai vectorial normat i complet.
Nou!!: Teoria de la mesura і Espai de Banach · Veure més »
Espai de Hilbert
En matemàtiques, el concepte d'espai de Hilbert és una generalització del concepte d'espai euclidià.
Nou!!: Teoria de la mesura і Espai de Hilbert · Veure més »
Espai de Lindelöf
En matemàtiques, un espai de Lindelöf és un espai topològic que satisfà la següent propietat: cada recobriment obert admet un subrecobriment numerable.
Nou!!: Teoria de la mesura і Espai de Lindelöf · Veure més »
Espai de probabilitat
En matemàtiques, un espai de probabilitat és una modelització matemàtica d'un experiment aleatori.
Nou!!: Teoria de la mesura і Espai de probabilitat · Veure més »
Espai euclidià
Un espai euclidià és un espai vectorial normat de dimensió finita, en què la norma és heretada d'un producte escalar.
Nou!!: Teoria de la mesura і Espai euclidià · Veure més »
Espai localment compacte
A topologia i altres àrees de la matemàtica, les compacitat local és una propietat topològica d'un espai topològic a causa de la qual al voltant de cada punt, localment, l'espai té propietats semblants a les d'un espai compacte.
Nou!!: Teoria de la mesura і Espai localment compacte · Veure més »
Espai Lp
En matemàtiques, els espais Lp són certs espais funcionals definits a partir de generalitzacions naturals de les p-normes dels espais vectorials de dimensió finita.
Nou!!: Teoria de la mesura і Espai Lp · Veure més »
Espai topològic
Els espais topològics són els principals objectes de treball en la disciplina matemàtica de la topologia.
Nou!!: Teoria de la mesura і Espai topològic · Veure més »
Forma de volum
En matemàtiques, una forma de volum sobre una varietat diferenciable és una forma de dimensió màxima (és a dir, una forma diferencial de grau màxim).
Nou!!: Teoria de la mesura і Forma de volum · Veure més »
Funció
parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.
Nou!!: Teoria de la mesura і Funció · Veure més »
Funció característica (matemàtiques)
En matemàtiques, la funció característica o funció indicatriu és una funció definida en un conjunt X que indica la pertinença d'un element al subconjunt A de X, assignant el valor 1 per a tots els elements de A i el valor 0 per a tots els elements de X que no formen part de A. És, doncs, una funció definida a trossos per la pertinença o no a A de qualsevol element de X.
Nou!!: Teoria de la mesura і Funció característica (matemàtiques) · Veure més »
Funció contínua
Funció contínua és un terme utilitzat en matemàtiques i, en particular, en topologia.
Nou!!: Teoria de la mesura і Funció contínua · Veure més »
Funció mesurable
En matemàtiques, les funcions mesurables són funcions entre espais mesurables amb unes propietats adequades.
Nou!!: Teoria de la mesura і Funció mesurable · Veure més »
Funció monòtona
En matemàtiques, una funció entre conjunts ordenats es diu monòtona (o isotònica) si conserva l'ordre donat.
Nou!!: Teoria de la mesura і Funció monòtona · Veure més »
Gairebé pertot
En anàlisi matemàtica, i més específicament en teoria de la mesura, es diu que una propietat es compleix gairebé pertot si el conjunt d'elements per als quals no es compleix la propietat és en certa manera negligible; en termes tècnics, quan és un conjunt de mesura nul·la (Halmos 1974).
Nou!!: Teoria de la mesura і Gairebé pertot · Veure més »
Grup topològic
Grup topològic En matemàtiques, un grup topològic és una terna (G, T, \cdot) tal que.
Nou!!: Teoria de la mesura і Grup topològic · Veure més »
Integració
La integral definida d'una funció representa l'àrea limitada per la gràfica de la funció amb signe positiu quan la funció té valors positius i negatiu quan en té de negatius. El concepte d'integració és un concepte fonamental de les matemàtiques avançades, especialment en els camps del càlcul i de l'anàlisi matemàtica.
Nou!!: Teoria de la mesura і Integració · Veure més »
Integral de Daniell
Una de les principals dificultats que té la definició de la integral de Lebesgue és que, abans que es pugui obtenir cap resultat útil amb la integral, cal haver desenvolupat tota una teoria de la mesura.
Nou!!: Teoria de la mesura і Integral de Daniell · Veure més »
Integral de Lebesgue
La integral d'una funció positiva es pot interpretar com l'àrea continguda entre la corba i l'eix x. En matemàtiques, la integral d'una funció no negativa, en el cas més senzill es pot entendre com l'àrea entre el gràfic de la funció i l'eix x. La integral de Lebesgue és una construcció matemàtica que estén la integral a una classe de funcions més gran; també estén els dominis sobre els quals es poden definir aquestes funcions.
Nou!!: Teoria de la mesura і Integral de Lebesgue · Veure més »
Intersecció
Exemple gràfic, l'àrea lila representa la intersecció de A i B. La intersecció és una operació entre conjunts.
Nou!!: Teoria de la mesura і Intersecció · Veure més »
Interval (matemàtiques)
En matemàtica, un interval (o essent més precisos, un interval real) és un conjunt que conté tots i cadascun dels nombres reals que es troben entre dos nombres indicats anomenats extrems.
Nou!!: Teoria de la mesura і Interval (matemàtiques) · Veure més »
Σ-àlgebra
En matemàtiques, una σ-àlgebra (dita sigma-àlgebra) o tribu sobre un conjunt Ω és una col·lecció no buida Σ de subconjunts de Ω que és tancada sota operacions numerables d'unió, intersecció i complementació de conjunts.
Nou!!: Teoria de la mesura і Σ-àlgebra · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Teoria de la mesura і Matemàtiques · Veure més »
Mesura de comptar
En matemàtiques i més concretament en teoria de la mesura, la mesura de comptar o mesura comptadora és una manera intuïtiva d'assignar una mesura a qualsevol conjunt: es considera que la "mida" d'un subconjunt és el nombre dels elements del subconjunt si és finit, i ∞ si el subconjunt és infinit.
Nou!!: Teoria de la mesura і Mesura de comptar · Veure més »
Mesura de Haar
En anàlisi matemàtc, la mesura de Haar és una manera d'assignar un «volum invariant» als subconjunts de grups topològics localment compactes i de definir posteriorment una integral per a les funcions sobre aquests grups.
Nou!!: Teoria de la mesura і Mesura de Haar · Veure més »
Mesura de Lebesgue
En matemàtiques, la mesura de Lebesgue, anomenada així en honor de Henri Lebesgue, és la forma estàndard d'assignar una longitud, àrea o volum a subconjunts d'un espai euclidià (és a dir, una mesura).
Nou!!: Teoria de la mesura і Mesura de Lebesgue · Veure més »
Metrologia
La metrologia és la branca de la ciència i de la tecnologia dedicada, fonamentalment, a l'estudi del mesurament de les magnituds escalars i ordinals, la definició de les unitats de mesura i dels patrons de mesura.
Nou!!: Teoria de la mesura і Metrologia · Veure més »
Nicolas Bourbaki
N.
Nou!!: Teoria de la mesura і Nicolas Bourbaki · Veure més »
Nombre complex
Figura 1: Un nombre complex z.
Nou!!: Teoria de la mesura і Nombre complex · Veure més »
Nombre enter
Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.
Nou!!: Teoria de la mesura і Nombre enter · Veure més »
Nombre real
En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.
Nou!!: Teoria de la mesura і Nombre real · Veure més »
Recta real
En matemàtiques, la recta real és simplement el conjunt ℝ dels nombres reals.
Nou!!: Teoria de la mesura і Recta real · Veure més »
Recta real estesa
Una recta real estesa, en matemàtica, s'obté a partir dels nombres reals amb l'afegit de dos elements: +\infty i - \infty (infinit positiu i infinit negatiu, respectivament).
Nou!!: Teoria de la mesura і Recta real estesa · Veure més »
Rotació (matemàtiques)
Una rotació en dues dimensions al voltant d'un punt ''O'' En geometria i àlgebra lineal, una rotació és una transformació en el pla o en l'espai que descriu el moviment d'un sòlid rígid al voltant d'un eix.
Nou!!: Teoria de la mesura і Rotació (matemàtiques) · Veure més »
Subconjunt
Exemple gràfic, A⊆B. Un subconjunt és un conjunt format per elements d'un altre conjunt.
Nou!!: Teoria de la mesura і Subconjunt · Veure més »
Teorema espectral
En matemàtiques, en particular en àlgebra lineal i anàlisi funcional, el teorema espectral fa referència a diferents resultats sobre operadors lineals o matriu.
Nou!!: Teoria de la mesura і Teorema espectral · Veure més »
Teoria de la probabilitat
La teoria de la probabilitat és la teoria matemàtica que modela els fenòmens aleatoris.
Nou!!: Teoria de la mesura і Teoria de la probabilitat · Veure més »
Topologia diferencial
Dins l'entorn de la matemàtica, la topologia diferencial és una branca de coneixements que considera les varietats diferenciables i les funcions diferenciables entre elles.
Nou!!: Teoria de la mesura і Topologia diferencial · Veure més »
Unió
Unió de dos conjunts A i B La unió és una operació entre conjunts.
Nou!!: Teoria de la mesura і Unió · Veure més »
Universitat de Barcelona
La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Teoria de la mesura і Universitat de Barcelona · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Teoria de la mesura і 2004 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Mesura (matemàtiques), Teoria de mesura.
