Accés més ràpid que el navegador!
130 les relacions: Abd-al-Màlik ibn Marwan, Abidos de Mísia, Afyonkarahisar, Al-Walid I, Aladağlar, Alep, Amòrion, Anastasi II (emperador), Anatòlia, Anna (esposa d'Artavasdos), Armènia, Artavasdos, Úmar ibn Abd-al-Aziz, Úmar ibn Hubayra, Índia, Àsia Central, Balcans, Batalla d'Adrianòpolis (718), Batalla de Marató, Batalla de Poitiers (732), Bòsfor, Bitínia, Caiguda de Constantinoble, Calcedònia, Califat Omeia, Capadòcia, Catapulta, Cedre del Líban, Cilícia, Conquesta musulmana del Magrib, Conquesta omeia d'Hispània, Constantí I el Gran, Constantí IV Pogonat, Constantinoble, Corn d'Or, Crisòpolis, Curopalata, Dabik (Síria), Dardanels, Dhimma, Dormició de Maria, Edremit, Estrateg, Europa, Expansió de l'islam, Fenícia, Filípic, Foc grec, Francs, Gàlata, ..., Gihad, Guerres arabo-romanes, Harun ar-Raixid, Hispània, Illa de Rodes, Imperi Romà d'Orient, John Bagnell Bury, Justinià II Rinotmet, Kartal, Líban, Lícia, Lúlon, Lleó III l'Isàuric, Lleonci (emperador), Llombardia, Maltepe, Maquinària de setge, Mar de Màrmara, Mar Egea, Mar Negra, Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan, Microhistòria, Milcíades el Jove, Muàwiya ibn Abi-Sufyan, Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí, Muntanyes del Taure, Muralles de Constantinoble, Nicèfor I de Constantinoble, Nicea, Nicomèdia, Omeies, Opsici, Pau el Diaca, Pèrgam, Pisídia, Primer Imperi Búlgar, Regne de Toledo, Regne Franc, Regne Visigot, Salomó d'Israel, Santorí, Sapanca, Sardes, Sòlid (moneda), Segona fitna, Setge de Constantinoble (1203), Setge de Constantinoble (1204), Setge de Constantinoble (1235), Siríac, Solimà I el Magnífic, Spirídon Lambros, Sulayman ibn Abd-al-Màlik, Teòfanes el Confessor, Tema dels Anatòlics, Tema dels Armeníacs, Teodosi II el Jove, Teodosi III, Tervel, Transoxiana, Tràcia, Uthman ibn Affan, Vassallatge, Xina, 15 d'agost, 655, 656, 668, 669, 678, 680, 685, 692, 695, 705, 710, 711, 712, 715, 717, 718. Ampliar l'índex (80 més) »
Abd-al-Màlik ibn Marwan
Abd-al-Màlik ibn Marwan —— (646/647-705) fou el cinquè califa omeia marwànida.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Abd-al-Màlik ibn Marwan · Veure més »
Abidos de Mísia
Abidos (Ăbȳdus i Ăbȳdos) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la regió de Mísia, a l'Hel·lespont, oposada a la ciutat de Sestos.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Abidos de Mísia · Veure més »
Afyonkarahisar
Afyonkarahisar (nom oficial) o amb el seu nom anterior, més curt i més comù Afyon, antigament Nicòpolis, és una ciutat de Turquia, capital de la Província d'Afyonkarahisar.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Afyonkarahisar · Veure més »
Al-Walid I
Al-Walid I (668 (674?)-715) fou el primer califa omeia marwànida de Damasc (705-715).
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Al-Walid I · Veure més »
Aladağlar
Demirkazık Ala Dagh (que en idioma turc significa 'muntanyes acolorides') també dit (provinent del grec) Antitaurus, és una serralada de muntanyes, la més alta entre els monts Taurus de Turquia.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Aladağlar · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Alep · Veure més »
Amòrion
Amòrion (grec: Ἀμόριον, Amórion; àrab Ammuriyya, siríac Amurin) va ser una ciutat de Frígia fundada al.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Amòrion · Veure més »
Anastasi II (emperador)
Anastasi II (Artemios Anastasios) fou emperador romà d'Orient del 713 fins al cop d'estat del 715, escollit per aclamació popular.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Anastasi II (emperador) · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Anatòlia · Veure més »
Anna (esposa d'Artavasdos)
Anna, que va florir entre el 720 i el 743, era filla de Lleó III, emperador romà d'Orient, i va ser emperadriu consort romana d'Orient de l'any 741 al 743.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Anna (esposa d'Artavasdos) · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Armènia · Veure més »
Artavasdos
Artavasdos (nom llatinitzat de l'armeni, Artavazd) fou emperador romà d'Orient, autoproclamat durant el regnat del seu cunyat Constantí V el juny del 741.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Artavasdos · Veure més »
Úmar ibn Abd-al-Aziz
Úmar ibn Abd-al-Aziz o Úmar II (c. 682-720) fou califa omeia marwànida de Damasc (717-720).
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Úmar ibn Abd-al-Aziz · Veure més »
Úmar ibn Hubayra
Úmar ibn Hubayra ibn Muàwiya al-Fazarí, més conegut simplement com a Ibn Hubayra (o Úmar ibn Hubayra, per distingir-lo del seu fill), fou un governador omeia de l'Iraq, representant el partit qaysita o dels àrabs del nord, enfrontat al dels iemenites o àrabs del sud.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Úmar ibn Hubayra · Veure més »
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Índia · Veure més »
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Àsia Central · Veure més »
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Balcans · Veure més »
Batalla d'Adrianòpolis (718)
La batalla d'Adrianòpolis del 718 va ser un enfrontament del setge de Constantinoble durant l'expansió de l'islam.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Batalla d'Adrianòpolis (718) · Veure més »
Batalla de Marató
La batalla de Marató (grec antic: Μάχη τοῦ Μαραθῶνος, Makhe tu Marathonos) fou un enfrontament entre els ciutadans d'Atenes, amb l'ajuda de Platea, i un exèrcit persa comandat per Datis i Artafernes.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Batalla de Marató · Veure més »
Batalla de Poitiers (732)
La Batalla de Poitiers (moltes vegades anomenada Batalla de Tours, i coneguda en el món àrab com a Balat aix-Xuhadà o Calçada dels Màrtirs), va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí entre les ciutats de Tours i Poitiers, a França.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Batalla de Poitiers (732) · Veure més »
Bòsfor
El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment 'l'Estret' o 'l'Estret d'Istanbul') és un estret que separa la part europea de Turquia (la Trakya) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Bòsfor · Veure més »
Bitínia
Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Bitínia · Veure més »
Caiguda de Constantinoble
La caiguda de Constantinoble (‘Conquesta de Constantinoble’) fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Caiguda de Constantinoble · Veure més »
Calcedònia
Calcedònia (en llatí Chalcedon, en grec antic Χαλκηδών) era una ciutat de Bitínia a l'entrada del Pont Euxí, i l'altre costat de Bizanci, tal com diu Esteve de Bizanci.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Calcedònia · Veure més »
Califat Omeia
El Califat Omeia (o) (661-750) va ser el segon dels quatre principals califats establerts després de la mort de Mahoma.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Califat Omeia · Veure més »
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Capadòcia · Veure més »
Catapulta
Una catapulta és un instrument militar utilitzat en l'antiguitat per al llançament a distància de grans objectes; pot llançar tota mena de projectils com pedres o objectes incendiaris, entre altres.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Catapulta · Veure més »
Cedre del Líban
El Cedre del Líban (Cedrus libani) és un arbre del gènere cedre natiu de les muntanyes de la regió Mediterrània al Líban, oest de Síria i centre sud de Turquia, amb varietats botàniques espècies separades (segons els autors) en el sud-oest de Turquia, Xipre i les muntanyes de l'Atlas a Algèria i Marroc.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Cedre del Líban · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Cilícia · Veure més »
Conquesta musulmana del Magrib
La conquesta islàmica del Magrib és un procés que s'emmarca dins de l'expansió islàmica dels segles i. Aquest procés, malgrat la seva relativa rapidesa, va tenir alts i baixos; després d'un inicial desinterès per part d'Úmar ibn al-Khattab, a la seva mort es va iniciar la conquesta, que va portar com a conseqüència la unió i derrota de les tribus amazigues, la pèrdua del ric exarcat de Cartago per a l'Imperi Romà d'Orient, i l'oportunitat per als musulmans de continuar la seva expansió fins a Europa.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Conquesta musulmana del Magrib · Veure més »
Conquesta omeia d'Hispània
La conquesta omeia d'Hispània fou la conquesta del Regne de Toledo pel Califat de Damasc, que començà el 711 i finalitzà el 714.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Conquesta omeia d'Hispània · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Constantí I el Gran · Veure més »
Constantí IV Pogonat
Constantí IV Pogonat (en llatí Flavius Constantinus) de sobrenom Pogonatos (Pogonatus) o Barbatos (Barbatus) fou emperador romà d'Orient del 668 al 685.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Constantí IV Pogonat · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Constantinoble · Veure més »
Corn d'Or
El Corn d'Or (en turc: Haliç; en grec antic: Χρυσοκέρας, Khrisokeras) és un estuari i port natural que ha tingut molta influència sobre el desenvolupament de la ciutat d'Istanbul al llarg de tota la seva història.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Corn d'Or · Veure més »
Crisòpolis
Crisòpolis (en grec antic, Χρυσόπολις Chrisopolis) era una antiga ciutat de la costa occidental de Bitínia, a la Propòntida, al Bòsfor traci, una mica al nord de Calcedònia, segons diu Esteve de Bizanci.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Crisòpolis · Veure més »
Curopalata
Curopalata (en grec: κουροπαλάτης, kouropalatēs del llatí: cura palatii ' qui té cura del palau') era una dignitat nobiliària de la cort romana d'Orient, una de les més altes des de l'època de l'emperador Justinià I (regnat 527-565) a la dels Comnens al.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Curopalata · Veure més »
Dabik (Síria)
Dabiq és una ciutat de Síria, al districte d'Azaz, a la governació d'Alep, a la carretera entre Manbij i Antioquia.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Dabik (Síria) · Veure més »
Dardanels
Els Dardanels (en Çanakkale Boğazı), a l'antiguitat anomenat Hel·lespont (Hel·lèspontos), és un estret del nord-oest de Turquia que connecta la mar Egea amb la mar de Màrmara.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Dardanels · Veure més »
Dhimma
La dhimma —de l'àrab ذمة, ḏimma, ‘proteccio’, ‘garantia’, ‘immunitat’, ‘seguretat’— és un pacte de protecció o una capitulació entre «Gent del Llibre» (ahl al-kitab) i musulmans pel qual els primers se sotmeten als segons, que passen a anomenar-se dhimmís.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Dhimma · Veure més »
Dormició de Maria
Dormició de Maria'' d'''Andrea Mantegna'' La Dormició de Maria és, en el catolicisme, la glorificació del cos de Maria, la Mare de Déu mitjançant la definitiva donació de la immortalitat gloriosa sense passar per la mort, és a dir, al contrari que succeeix en la mort humana, la intervenció divina del seu fill va fer que cos i ànima glorificats no se separessin en espera del judici final i ascendissin units als cels.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Dormició de Maria · Veure més »
Edremit
Edremit (en turc; Αδραμύττιο «Adramítio») és una ciutat de Turquia a la província de Balıkesir, cap del districte d'Edremit.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Edremit · Veure més »
Estrateg
Bust de Pèricles, estrateg d'Atenes L'estrateg (en strategus) era un càrrec militar a l'antiga Grècia equivalent a general.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Estrateg · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Europa · Veure més »
Expansió de l'islam
Expansió durant el califat omeia, 661-750 Lexpansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Expansió de l'islam · Veure més »
Fenícia
Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U. Hübner and H. Niehr (eds.), Sprachen in Palästina im 2.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Fenícia · Veure més »
Filípic
Filípic (Philippicos o Philepicos) fou emperador romà d'Orient del desembre del 711 al juny del 713.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Filípic · Veure més »
Foc grec
El foc grec era una arma naval usada per l'Imperi Romà d'Orient, una mescla inflamable inventada per Cal·línic d'Heliòpolis, un refugiat sirià originari d'Heliòpolis de Síria vers el 673.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Foc grec · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Francs · Veure més »
Gàlata
XIX per activar el creixement urbà cap al nord. Gàlata era un barri enfront de Constantinoble (actual Istanbul, Turquia), situat a la riba nord del Corn d'Or, l'entrada del qual el separa del centre històric de la península de l'antiga Constantinoble.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Gàlata · Veure més »
Gihad
Bandera de la Gihad amb la xahada o professió de fe islàmica, declaració de fe en un únic Déu i en el caràcter profètic de Mahoma''.'' El gihad o jihad (de l'àrab, ‘esforç’, ‘lluita’, derivat del verb, ‘esforçar-se’) és un terme islàmic que fa referència a un deure religiós de tots els musulmans.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Gihad · Veure més »
Guerres arabo-romanes
Les guerres arabo-romanes o guerres arabo-bizantines foren una sèrie de guerres que enfrontaren els musulmans, en la seva major part àrabs, i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Guerres arabo-romanes · Veure més »
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Harun ar-Raixid · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Hispània · Veure més »
Illa de Rodes
Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Illa de Rodes · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
John Bagnell Bury
John Bagnell Bury (Comtat de Monaghan, 16 d'octubre de 1861 – Roma, 1 de juny de 1927) va ser un eminent historiador, bizantinista i filòleg irlandès.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і John Bagnell Bury · Veure més »
Justinià II Rinotmet
Justinià II de sobrenom Rinotmet (Rhinotmetus, 'El del nas tallat') fou emperador romà d'Orient del 685 al 695 i del 704 al 711.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Justinià II Rinotmet · Veure més »
Kartal
Kartal és un districte d'Istanbul, Turquia, ubicat en la part asiàtica de la ciutat, a la costa del Mar de Màrmara, entre Maltepe i Pendik.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Kartal · Veure més »
Líban
El Líban oficialment la República libanesa, és un estat de l'Orient Mitjà que fa frontera al nord i a l'est amb Síria, al sud amb Israel i Palestina, i a l'oest és banyat pel Mediterrani.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Líban · Veure més »
Lícia
Tombes de Dalyan. Lícia (en llatí Lycia, en grec antic Λυκία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor entre Cària i Pamfília.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Lícia · Veure més »
Lúlon
Lúlon (grec: Λοῦλον; àrab: Lu'lu'a (لولوة) fou una fortalesa propera a l'actual poble de Hasangazi, a Turquia. Tenia una gran importància estratègica perquè controlava la sortida septentrional de les Portes de Cilícia. Als segles i es trobava a la frontera entre l'Imperi Romà d'Orient i el Califat Abbàssida i tingué un paper clau en les guerres arabo-romanes del període, en el transcurs de les quals canvià de mans diverses vegades.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Lúlon · Veure més »
Lleó III l'Isàuric
L'Imperi Romà d'Orient, en lila, quan Lleó III va accedir al tron el 717. En verd l'imperi dels omeies. Lleó III l'Isàuric (en grec:, Leon) anomenat anteriorment Conó (Konon), fou emperador romà d'Orient del 718 al 741, fundador de la dinastia isàurica.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Lleó III l'Isàuric · Veure més »
Lleonci (emperador)
Lleonci (nom original:, Leontios), o simplement Lleó fou emperador romà d'Orient del 695 al 698.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Lleonci (emperador) · Veure més »
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Llombardia · Veure més »
Maltepe
Maltepe és un districte d'Istanbul, Turquia, situat en la part anatòlia de la ciutat.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Maltepe · Veure més »
Maquinària de setge
Armes de setge de l'antiga Roma (il·lustració). La maquinària de setge són armes que s'usaven en l'antiguitat per a destruir o superar fortaleses, muralles i castells de manera eficaç durant un setge.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Maquinària de setge · Veure més »
Mar de Màrmara
La mar de Màrmara (en Marmara Denizi; en Θάλασσα τουΜαρμαρά, Thàlassa tu Marmarà), a l'antiguitat anomenada Propòntida (Propontis) és una mar continental molt tancada que connecta la mar Negra amb la mar Egea i que alhora separa la part asiàtica de Turquia de la part europea.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Mar de Màrmara · Veure més »
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Mar Egea · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Mar Negra · Veure més »
Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan
Abu-Saïd Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan ibn al-Hàkam ibn Abi-l-As ibn Umayya al-Umawí al-Quraixí, més conegut simplement com Màslama ibn Abd-al-Màlik (? - 24 de desembre de 738) fou un príncep i general omeia que fou emir (ostikan) d'Armènia, Al-Jazira i l'Azerbaidjan del 709 al 721, del 725 al 729 i del 730 al 732.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan · Veure més »
Microhistòria
La microhistòria és una branca dins de l'estudi de la història.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Microhistòria · Veure més »
Milcíades el Jove
Milcíades el Jove (en llatí Miltiades, en grec antic) (al voltant de l'any 550 aC - 489 aC) va ser un general i polític atenenc, arcont epònim d'Atenes l'any 524 aC, governant del Quersonès traci i estrateg a la batalla de Marató l'any 490 aC.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Milcíades el Jove · Veure més »
Muàwiya ibn Abi-Sufyan
Muàwiya ibn Abi-Sufyan o Muàwiya I (602 - 680) fou califa omeia sufyànida de Damasc (661 - 680).
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Muàwiya ibn Abi-Sufyan · Veure més »
Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí
Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Jarir ibn Yazid ibn Kathir ibn Ghàlib at-Tabarí, més conegut simplement com a at-Tabarí o, entre els àrabs, com limam at-Tabarí (Tabaristan, Iran, 839 - Bagdad, 923) va ser un historiador i exegeta de l'Alcorà d'origen persa de molt renom.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí · Veure més »
Muntanyes del Taure
El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altitud amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Muntanyes del Taure · Veure més »
Muralles de Constantinoble
Mapa de les muralles La porta de Belgrad Les muralles de Constantinoble són les muralles que defensaren Constantinoble durant més de mil anys.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Muralles de Constantinoble · Veure més »
Nicèfor I de Constantinoble
Nicèfor I de Constantinoble (en Nicephorus, en Νικηφόρος) va ser un eclesiàstic romà d'Orient, patriarca de Constantinoble i historiador.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Nicèfor I de Constantinoble · Veure més »
Nicea
Nicea (en llatí Nicaea, en grec antic Νίκαια) va ser una important ciutat de Bitínia.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Nicea · Veure més »
Nicomèdia
Nicomèdia (llatí Nicomedeia; grec: Νικομήδεια, Nikomèdia) va ser la capital de Bitínia.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Nicomèdia · Veure més »
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Omeies · Veure més »
Opsici
Opsici (grec medieval: Ὀψίκιον, Opsíkion) o el tema d'Opsici (θέμα Ὀψικίου, Thema Opsikiu) va ser un tema o divisió administrativa de l'Imperi Romà d'Orient situat al nord-oest de la península d'Anatòlia.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Opsici · Veure més »
Pau el Diaca
Pau el Diaca o Pau Diaca (c. 720 – 13 d'abril probablement del 799), també conegut com a Paulus Diaconus, Warnefred, Barnefridus i Cassinensis (és a dir, "de Monte Cassino"), fou un monjo benedictí i historiador dels llombards.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Pau el Diaca · Veure més »
Pèrgam
Trajà a Pèrgam Pèrgam (Pergamum o Pergamus; en Πέργαμον) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caic (Caicus), prop del lloc on rebia els rius Selí (Selinus, que passava per la ciutat) i Celti (Celtius).
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Pèrgam · Veure més »
Pisídia
Pisídia o Psídia (en llatí Psidia o Pisidia, en grec antic Πισιδία) va ser una regió de l'Àsia Menor situada cap al sud-sud-oest.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Pisídia · Veure més »
Primer Imperi Búlgar
Pròxim Orient en l'any 800, on es mostra l'Imperi Búlgar i els seus estats veïns. El Primer Imperi Búlgar (en búlgar Първo Българско царство, transcrit Părvo Bălgarsko tsarstvo) va ser un estat medieval búlgar fundat l'any 632 als territoris propers al delta del Danubi.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Primer Imperi Búlgar · Veure més »
Regne de Toledo
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Regne de Toledo · Veure més »
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Regne Franc · Veure més »
Regne Visigot
El Regne visigot o Regne dels visigots va ser un regne que va ocupar l'actual sud-oest de França i la península Ibèrica des dels segles fins al.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Regne Visigot · Veure més »
Salomó d'Israel
El rei Salomó va ser una de les principals figures de l'època dels reis a l'Antic Testament.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Salomó d'Israel · Veure més »
Santorí
Santorí (de l'italià Santorini, en grec Σαντορίνη), antigament coneguda com a Tera (en grec, i oficialment, Θήρα, pronúncia moderna: Thira; pronúncia antiga: Thēra), és una illa grega de l'arxipèlag de les Cíclades.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Santorí · Veure més »
Sapanca
Sapanca (antigament Sabandja) és una ciutat de la província de Sakarya, capital del districte del mateix nom, situat al sud-oest de la capital provincial.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Sapanca · Veure més »
Sardes
Sardes o Sardis (Sárdeis, Sárdis) fou una ciutat de l'Àsia Menor, capital del Regne de Lídia, dels sàtrapes perses, d'Antígon, dels sàtrapes selèucides i capital regional amb els romans.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Sardes · Veure més »
Sòlid (moneda)
El sòlid és una unitat de moneda.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Sòlid (moneda) · Veure més »
Segona fitna
La segona fitna o segona guerra civil islàmica fou un període de desordre polític i militar amb una sèrie de conflictes que aparentment no estaven connectats directament entre si que van envoltar al món islàmic durant el govern dels omeies arran de la mort del califa Muàwiya I.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Segona fitna · Veure més »
Setge de Constantinoble (1203)
El primer setge de Constantinoble va tenir lloc el mes de juliol de l'any 1203 dins del marc de la Quarta Croada i va acabar amb l'enderrocament d'Aleix III i la coronació d'Aleix IV.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Setge de Constantinoble (1203) · Veure més »
Setge de Constantinoble (1204)
El segon setge croat sobre Constantinoble va tenir lloc entre gener i abril de 1204 i va ser provocat pel no pagament de la quantitat convinguda entre l'emperador Aleix IV Àngel i els croats perquè aquests el posessin en el tron.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Setge de Constantinoble (1204) · Veure més »
Setge de Constantinoble (1235)
El setge de Constantinoble (1235) va ser un setge conjunt búlgar-nicè a la capital de l'Imperi Llatí.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Setge de Constantinoble (1235) · Veure més »
Siríac
El siríac (en siríac) és un conjunt de dialectes de l'arameu, una llengua semítica parlada a l'Orient Mitjà; durant el seu apogeu es va parlar a la major part del Creixent Fèrtil.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Siríac · Veure més »
Solimà I el Magnífic
Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566).
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Solimà I el Magnífic · Veure més »
Spirídon Lambros
Spirídon Lambros o Lampros (en grec: Σπυρίδων Λάμπρος) (1851-1919) era un polític Grec.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Spirídon Lambros · Veure més »
Sulayman ibn Abd-al-Màlik
Sulayman ibn Abd-al-Màlik o, simplement, Sulayman (c. 674-717) fou califa omeia marwànida de Damasc (715-717).
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Sulayman ibn Abd-al-Màlik · Veure més »
Teòfanes el Confessor
Teòfanes el Confessor o Teòfanes Homologetes o Teòfanes Isàuric (Constantinoble, cap a 760 –Samotràcia, 12 de març, 817 o 818) va ser un aristòcrata, cronista i monjo asceta de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Teòfanes el Confessor · Veure més »
Tema dels Anatòlics
El tema dels Anatòlics (grec: θέμα Άνατολικῶν, Thema Anatolikon) fou un tema de l'Imperi Romà d'Orient situat al centre d'Anatòlia.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Tema dels Anatòlics · Veure més »
Tema dels Armeníacs
El tema dels Armeníacs (grec: θέμα Ἀρμενιάκων, Thema Armienàkon) fou un tema de l'Imperi Romà d'Orient entre mitjans del i la seva conquesta pels seljúcides a finals del.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Tema dels Armeníacs · Veure més »
Teodosi II el Jove
Teodosi II (en llatí Flavius Theodosius; abril del 401 – 28 de juliol del 450) fou emperador romà d'Orient del 408 al 450.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Teodosi II el Jove · Veure més »
Teodosi III
Teodosi III (en grec:,Theodosios) fou un emperador romà d'Orient (715-717) i anteriorment cobrador de taxes.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Teodosi III · Veure més »
Tervel
Tervel fou rei de Bulgària entre els anys 700 i 721.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Tervel · Veure més »
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Transoxiana · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Tràcia · Veure més »
Uthman ibn Affan
Uthman ibn Affan (c. 579 - 17 de juliol de 656) va ser un dels sahaba («companys») del profeta Muhàmmad.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Uthman ibn Affan · Veure més »
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Vassallatge · Veure més »
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і Xina · Veure més »
15 d'agost
El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і 15 d'agost · Veure més »
655
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і 655 · Veure més »
656
El 656 (DCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і 656 · Veure més »
668
El 668 (DCLXVIII) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і 668 · Veure més »
669
El 669 (DCLXIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і 669 · Veure més »
678
Sense descripció.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і 678 · Veure més »
680
Sense descripció.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і 680 · Veure més »
685
El 685 (DCLXXXV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і 685 · Veure més »
692
Sense descripció.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і 692 · Veure més »
695
El 695 (DCXCV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і 695 · Veure més »
705
El 705 (DCCV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і 705 · Veure més »
710
Sense descripció.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і 710 · Veure més »
711
;Països Catalans.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і 711 · Veure més »
712
El 712 fou un any de traspàs començat en divendres segons els còmputs del calendari gregorià.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і 712 · Veure més »
715
El 715 (DCCXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і 715 · Veure més »
717
El 717 (DCCXVII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і 717 · Veure més »
718
Sense descripció.
Nou!!: Setge de Constantinoble (717-718) і 718 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Segon setge àrab de Constantinoble.
