Obrir a Google MapsTaula de continguts
18 les relacions: Aleix Estrategòpul, Àngel Sanudo, Batalla de Klokotnitsa, Batalla de Pelagònia, Constantinoble, Imperi de Nicea, Imperi Llatí, Imperi Romà d'Orient, Ivan II Assèn de Bulgària, Joan de Brienne, Joan III Ducas Vatatzes, Muralles de Constantinoble, Robert I de Courtenay, Segon Imperi Búlgar, Setge de Constantinoble (1203), Setge de Constantinoble (1204), Setge de Constantinoble (717-718), Tsar.
- Setges de Constantinoble
Aleix Estrategòpul
Aleix Estrategòpul (en grec: Ἀλέξιος Στρατηγόπουλος, Aléxios Strategópulos) fou un general romà d'Orient durant el regnat de Miquel VIII Paleòleg.
Veure Setge de Constantinoble (1235) і Aleix Estrategòpul
Àngel Sanudo
Àngel Sanudo (? - 1262) fou el segon duc de Naxos, fill i successor del fundador Marc I Sanudo.
Veure Setge de Constantinoble (1235) і Àngel Sanudo
Batalla de Klokotnitsa
La Batalla de Klokotnitsa (en búlgar: Битката при Клокотница, Bitkata pri Klokotnitsa) va ocórrer el 9 de març de 1230 prop del poble de Klokotnitsa (avui província de Khàskovo, Bulgària).
Veure Setge de Constantinoble (1235) і Batalla de Klokotnitsa
Batalla de Pelagònia
La batalla de Pelagònia (en grec: Μάχη της Πελαγονίας) es lliurà el setembre de 1259 entre l'Imperi de Nicea i el despotat de l'Epir, el regne de Sicília i el principat d'Acaia.
Veure Setge de Constantinoble (1235) і Batalla de Pelagònia
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Setge de Constantinoble (1235) і Constantinoble
Imperi de Nicea
LImperi de Nicea (en grec: Αυτοκρατορία της Νίκαιας, en turc: İznik İmparatorluğu) va ser el major dels estats fundats pels refugiats de l'Imperi Romà d'Orient després de la conquesta de Constantinoble pels occidentals durant la Quarta Croada.
Veure Setge de Constantinoble (1235) і Imperi de Nicea
Imperi Llatí
LImperi Llatí o Imperi Llatí de Constantinoble (llatí: Imperium Constantinopolitanum) fou un estat titella de la República de Venècia fundat pels llatins a Constantinoble el 1204 en territoris que havien estat arrabassats a l'Imperi Romà d'Orient en la Quarta Croada i repartits en un tractat posterior.
Veure Setge de Constantinoble (1235) і Imperi Llatí
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Setge de Constantinoble (1235) і Imperi Romà d'Orient
Ivan II Assèn de Bulgària
Ivan II Assèn de Bulgària (en búlgar Иван Асен II) fou un emperador del Segon Imperi Búlgar, que regnà entre el 1218 i el 24 de juny de 1241 i des de 1235 com a patriarca.
Veure Setge de Constantinoble (1235) і Ivan II Assèn de Bulgària
Joan de Brienne
Coronació de Joan de Brienne com a Rei de Jerusalem amb Maria de Montferrat, a finals del s.XIII, al MS ''Histoire d'Outremer'' pintat a Acre. (''Biblioteca Medicea-Laurenziana'', Florència). Joan I de Brienne (nascut cap a 1170/1175 - mort el 27 de maç de 1237 a Constantinoble fou rei de Jerusalem de 1210 a 1225, i després emperador llatí de 1229 a 1237.
Veure Setge de Constantinoble (1235) і Joan de Brienne
Joan III Ducas Vatatzes
Joan III Ducas Làscaris Vatatzes (Demòtica, 1193 - Nimfeu, 1254) fou emperador de Nicea (1222 - 1254/1255).
Veure Setge de Constantinoble (1235) і Joan III Ducas Vatatzes
Muralles de Constantinoble
Mapa de les muralles La porta de Belgrad Les muralles de Constantinoble són les muralles que defensaren Constantinoble durant més de mil anys.
Veure Setge de Constantinoble (1235) і Muralles de Constantinoble
Robert I de Courtenay
Robert de Courtenay (mort el 1228) fou emperador llatí entre els anys 1221 i 1228.
Veure Setge de Constantinoble (1235) і Robert I de Courtenay
Segon Imperi Búlgar
El Segon Imperi Búlgar (en búlgar: Второ българско царство, Vtorо Balgarskо Tsartsvo; en català medieval: Imperi de Latzaura) fou un estat medieval que existí entre els anys 1185 i 1396 (o 1422).
Veure Setge de Constantinoble (1235) і Segon Imperi Búlgar
Setge de Constantinoble (1203)
El primer setge de Constantinoble va tenir lloc el mes de juliol de l'any 1203 dins del marc de la Quarta Croada i va acabar amb l'enderrocament d'Aleix III i la coronació d'Aleix IV.
Veure Setge de Constantinoble (1235) і Setge de Constantinoble (1203)
Setge de Constantinoble (1204)
El segon setge croat sobre Constantinoble va tenir lloc entre gener i abril de 1204 i va ser provocat pel no pagament de la quantitat convinguda entre l'emperador Aleix IV Àngel i els croats perquè aquests el posessin en el tron.
Veure Setge de Constantinoble (1235) і Setge de Constantinoble (1204)
Setge de Constantinoble (717-718)
El segón setge de Constantinoble va enfrontar el Califat Omeia i l'Imperi Romà d'Orient durant dotze mesos, des del 15 d'agost de 717 fins al 15 d'agost de 718.
Veure Setge de Constantinoble (1235) і Setge de Constantinoble (717-718)
Tsar
Per la regió armènia i melikat del Karabakh (Artsakh) vegeu Tsar (Vaikunik) La paraula tsar és un mot rus que deriva de la paraula llatina Caesar (cèsar) i prové de l'Antic eslau "ц︢рь" (normalment escrita amb circumflex, o "цар", "царь"), i que també es translitera com a Czar o Tzar en altres llengües d'alfabet llatí.
Veure Setge de Constantinoble (1235) і Tsar
Vegeu també
Setges de Constantinoble
- Batalla dels Pals
- Caiguda de Constantinoble
- Guerra entre la Rus de Kíev i l'Imperi Romà d'Orient (941)
- Setge de Constantinoble
- Setge de Constantinoble (1203)
- Setge de Constantinoble (1204)
- Setge de Constantinoble (1235)
- Setge de Constantinoble (1422)
- Setge de Constantinoble (717-718)
- Setge de Constantinoble (860)