Accés més ràpid que el navegador!
17 les relacions: Alfons el Magnànim, Calvi, Còrsega, Cors, Escala del rei d'Aragó, Estret de Bonifacio, Francès, Gènova, L'Alguer, La Ràpita (Montsià), Lígur, Sardenya, Setge de Bonifacio, Toscana, Toscà, Unió per a un Moviment Popular, 1420.
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Nou!!: Bunifaziu і Alfons el Magnànim · Veure més »
Calvi
Calvi és un municipi de Còrsega, situat al nord-oest de l'illa, a la comarca de la Balagne, del departament de l'Alta Còrsega.
Nou!!: Bunifaziu і Calvi · Veure més »
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Nou!!: Bunifaziu і Còrsega · Veure més »
Cors
Mapa de dialectes corsos El cors és una llengua romànica parlada a Còrsega.
Nou!!: Bunifaziu і Cors · Veure més »
Escala del rei d'Aragó
L'escala del rei d'Aragó, excavada al penya-segat calcari, és el principal atractiu turístic de la ciutat de Bunifaziu (Còrsega).
Nou!!: Bunifaziu і Escala del rei d'Aragó · Veure més »
Estret de Bonifacio
L'estret de Bonifacio (en cors Bocche di Bunifaziu, en francès Bouches de Bonifacio, en gal·lurès Bocchi di Bunifaziu, en italià Bocche di Bonifacio) és el canal marítim que separa l'illa de Còrsega (França) de l'illa de Sardenya (Itàlia) i que comunica la mar Tirrena amb la part occidental de la mar Mediterrània (els italians anomenen aquest sector «mar de Sardenya»).
Nou!!: Bunifaziu і Estret de Bonifacio · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Bunifaziu і Francès · Veure més »
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Nou!!: Bunifaziu і Gènova · Veure més »
L'Alguer
L'Alguer (cooficialment) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia), al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser a la regió de Nurra.
Nou!!: Bunifaziu і L'Alguer · Veure més »
La Ràpita (Montsià)
La Ràpita, durant segles anomenat oficialment Sant Carles de la Ràpita, és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Montsià.
Nou!!: Bunifaziu і La Ràpita (Montsià) · Veure més »
Lígur
El lígur és una llengua romànica, consistent en un grup de dialectes parlats a Ligúria, regió situada administrativament al nord de la República Italiana, al sud del Piemont, a Carloforte i a Calasetta (Sardenya), i en algunes zones de costa mediterrània francesa i Mònaco.
Nou!!: Bunifaziu і Lígur · Veure més »
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Nou!!: Bunifaziu і Sardenya · Veure més »
Setge de Bonifacio
Els complexos jocs d'aliances i rivalitats locals no permetien conquestes duradores de Còrsega, agreujat pel conflicte del Cisma d'Occident, en què els corsos estaven dividits pel suport a Joan XXIII, ajudat pels pisans i Benet XIII, ajudat pels genovesos.
Nou!!: Bunifaziu і Setge de Bonifacio · Veure més »
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Nou!!: Bunifaziu і Toscana · Veure més »
Toscà
El toscà dins les parles d'Itàlia El toscà és un continu dialectal que, en la seva modalitat florentina, esdevingué la base de l'italià que coneixem avui.
Nou!!: Bunifaziu і Toscà · Veure més »
Unió per a un Moviment Popular
LUnió per un Moviment Popular (en francès Union pour un mouvement populaire - UMP) era un partit polític francès de dretes, anomenat a la seva creació com a Unió per a la Majoria presidencial (Union pour la majorité présidentielle), en vistes de donar suport a la candidatura del president Jacques Chirac a les eleccions del 2002.
Nou!!: Bunifaziu і Unió per a un Moviment Popular · Veure més »
1420
El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bunifaziu і 1420 · Veure més »
