Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Gennargentu

Índex Gennargentu

Gennargentu és un massís muntanyós de gran extensió, situat a la zona centreoriental de Sardenya, a la província de Nuoro, amb els cims més alts de l'illa.

90 les relacions: Aligot comú, Alosa eurasiàtica, Alzina, Arbust, Astor comú, Òliba comuna, Àguila daurada, Bosc de ribera, Cadernera europea, Cargolet eurasiàtic, Còrvids, Cenozoic, Chalcides chalcides, Colobra de ferradura, Colobra escurçonera, Colom (ocell), Corb, Cornella emmantellada, Cruixidell, Cucut comú, Cuereta torrentera, Digital (botànica), Discoglossus sardus, Durbec, Endemisme, Esparver comú, Espècie, Esquist, Europa, Falcó pelegrí, Flora, Furongià, Gaig eurasiàtic, Genciana groga, Geomorfologia, Ginebró, Gralla becvermella, Granit, Grasset de muntanya, Gratapalles, Grèvol, Gripau verd, Guatlla comuna, Holocè, Itàlia, Litosfera, Llucareta, Mar Tirrena, Medi ambient, Merla d'aigua, ..., Mesozoic, Natura 2000, Noguer comú, Nuoro, Ocells, Ordovicià, Orogènesi, Orogènesi alpina, Orogènesi varisca, Pardal xarrec, Passerell, Passeriformes, Pasturatge, Pedra calcària, Perdiu nord-africana, Pinsà, Pit-roig, Placa tectònica, Prunus, Prunus prostrata, Ramaderia, Rèptils, Reineta sarda, Roquerol eurasiàtic, Rossinyol, Roure martinenc, Sardenya, Serp verda i groga, Sturnus, Teix, Terciari, Trèmol, Trencalòs, Trobat (ocell), Tudó, Verderol, Vern, Vertebrats, Voltor negre, Xoriguer comú. Ampliar l'índex (40 més) »

Aligot comú

Laligot comú (Buteo buteo) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba a la major part d'Europa i amplia la seva àrea de reproducció per gran part del Paleàrtic fins al nord-oest de la Xina (Tian Shan), l'extrem occidental de Sibèria i el nord-oest de Mongòlia.

Nou!!: Gennargentu і Aligot comú · Veure més »

Alosa eurasiàtica

L'alosa (vulgar o comuna), torrudana, terrerol, terrerola, terrola, torredana (Alauda arvensis) és una espècie de petit ocell passeriforme.

Nou!!: Gennargentu і Alosa eurasiàtica · Veure més »

Alzina

''Quercus ilex'' Lalzina (Quercus ilex L. o Quercus ilex ssp. ilex L.), també coneguda com a aglaner, aglanera, glaner, aulina i bellotera, és un arbre de fullatge persistent de la família de les fagàcies.

Nou!!: Gennargentu і Alzina · Veure més »

Arbust

La ginesta és un tipus d'arbust Un arbust és el nom d'una forma vegetal.

Nou!!: Gennargentu і Arbust · Veure més »

Astor comú

L' astor comú, astor o falcó perdiguer (Accipiter gentilis) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba als boscos d'Euràsia i l'Amèrica del Nord.

Nou!!: Gennargentu і Astor comú · Veure més »

Òliba comuna

XIX a ''Naturgeschichte der Vögel Mitteleuropas'' Crani Fotografia de cos sencer L'òliba comuna o òliba (Tyto alba) és un ocell rapinyaire nocturn de l'ordre dels estrigiformes i de la família dels titònids.

Nou!!: Gennargentu і Òliba comuna · Veure més »

Àguila daurada

Exemplar fotografiat a Calgary (Alberta, Canadà) L'àguila daurada Rev.

Nou!!: Gennargentu і Àguila daurada · Veure més »

Bosc de ribera

Bosc de ribera, en un afluent del llac Erie, als Estats Units. la Rierada. Els boscos de ribera o galeria són boscos caducifolis que creixen a banda i banda dels cursos fluvials, (és a dir, formant galeries sobre sòls que, a partir d'una certa profunditat, acostumen a estar amarats d'aigua provinent del riu o torrent veí (mantell freàtic). A l'àrea mediterrània i submediterrània, són els més productius perquè rarament els falta l'aigua, el principal factor limitador del creixement de la vegetació en aquestes àrees. Si a aquest fet hi afegim la riquesa en nutrients minerals que acostuma a caracteritzar els sòls formats a partir de sediments portats per les aigües fluvials (al·luvions), no és estrany que les alberedes, els boscos que corresponen a la major part de les ribes amb sòls profunds dels rius i rieres del Bages, puguin superar fàcilment els 20 metres d'alçària. La vegetació dels boscos de ribera està adaptada a les inundacions periòdiques que eventualment poden tombar o arrancar arbres i arbustos. A continuació, s'indiquen algunes de les espècies més habituals en els boscos de ribera dels Països Catalans.

Nou!!: Gennargentu і Bosc de ribera · Veure més »

Cadernera europea

La cadernera europea o senzillament cadernera o carderola (Carduelis carduelis) és un ocell de la família dels fringíl·lids.

Nou!!: Gennargentu і Cadernera europea · Veure més »

Cargolet eurasiàtic

El cargolet eurasiàtic o senzillament cargolet o passa-foradí i salvatget a les Balears (Troglodytes troglodytes), és un ocell molt petit, de l'ordre dels passeriformes.

Nou!!: Gennargentu і Cargolet eurasiàtic · Veure més »

Còrvids

Garsa (''Pica pica'') ''Corvus capensis'' Els còrvids (o corbs i gralles) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes molt espavilats, molt adaptables i que no defugen la presència humana.

Nou!!: Gennargentu і Còrvids · Veure més »

Cenozoic

El Cenozoic és la més recent de les quatre eres geològiques.

Nou!!: Gennargentu і Cenozoic · Veure més »

Chalcides chalcides

Chalcides chalcides és una espècie de sauròpsid (rèptil) de la família Scincidae que habita al nord i sud del Mediterrani.

Nou!!: Gennargentu і Chalcides chalcides · Veure més »

Colobra de ferradura

Cap de la colobra de ferradura La colobra de ferradura o serp de ferradura (Hemorrhois hippocrepis, abans Coluber hippocrepis) és uns espècie de serp de la família dels colúbrids.

Nou!!: Gennargentu і Colobra de ferradura · Veure més »

Colobra escurçonera

La colobra escurçonera, serp d'aigua, colobra d'aigua, escurçó d'aigua, colobra viperina o serp pudenta (Natrix maura) és una espècie de serp de la família colubridae.

Nou!!: Gennargentu і Colobra escurçonera · Veure més »

Colom (ocell)

El colom, colom de roca, colom roquer i colom salvatge, colom de cova, colom surita a les Balears (Columba livia), també conegut com a colom asiàtic roquer, colom asiàtic domèstic o colom domèstic, és una espècie d'au columbiforme de la família dels colúmbids nativa de sud d'Euràsia i de nord d'Àfrica.

Nou!!: Gennargentu і Colom (ocell) · Veure més »

Corb

El corb comú (Corvus corax) és l'ocell més gros dels còrvidsSAUER, F. Aves terrestres Barcelona, 1984.

Nou!!: Gennargentu і Corb · Veure més »

Cornella emmantellada

La cornella emmantellada (Corvus cornix) és una au de la família dels Corvidae, poc corrent al nostre país.

Nou!!: Gennargentu і Cornella emmantellada · Veure més »

Cruixidell

El cruixidell, cruixidor, sól·lera (a Mallorca) o súl·lera (a Menorca) (Emberiza calandra) és un emberízid comú i fàcil de veure a causa del seu costum de cantar sobre una talaia ben visible i des de la qual emet un xerric estrident.

Nou!!: Gennargentu і Cruixidell · Veure més »

Cucut comú

El cucut (Cuculus canorus), o cuquello a algunes zones del País Valencià, és un ocell de l'ordre dels cuculiformes.

Nou!!: Gennargentu і Cucut comú · Veure més »

Cuereta torrentera

La cuereta torrentera o titina i titeta groga a les Balears (Motacilla cinerea) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.

Nou!!: Gennargentu і Cuereta torrentera · Veure més »

Digital (botànica)

La digital o didalera (Digitalis purpurea) és una planta herbàcia biennal.

Nou!!: Gennargentu і Digital (botànica) · Veure més »

Discoglossus sardus

Discoglossus sardus és una espècie d'amfibi anur de la família Discoglossidae que viu a França i a Itàlia.

Nou!!: Gennargentu і Discoglossus sardus · Veure més »

Durbec

''Coccothraustes coccothraustes'' El durbec comú o durbec (Coccothraustes coccothraustes), bec de ferro, becgròs a les Balears, menjapinyols, trencapinyons/trencapinyols al País Valencià (i antigament tortbec a les Balears), és un ocell passeriforme fringíl·lid.

Nou!!: Gennargentu і Durbec · Veure més »

Endemisme

En biologia, un endemisme és aquell tàxon propi i autòcton d'una contrada concreta.

Nou!!: Gennargentu і Endemisme · Veure més »

Esparver comú

L'esparver comú, esparver, astoret o falcó torter i falcó de tords a les Balears (Accipiter nisus) és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba a zones forestals temperades d'Europa, Àsia i Àfrica.

Nou!!: Gennargentu і Esparver comú · Veure més »

Espècie

En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.

Nou!!: Gennargentu і Espècie · Veure més »

Esquist

Els esquists són roques metamòrfiques en què els constituents originals foren argiles o fangs.

Nou!!: Gennargentu і Esquist · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Gennargentu і Europa · Veure més »

Falcó pelegrí

El falcó pelegrí (Falco peregrinus) és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels falcònids (Falconidae) Es troba estès pràcticament per tot el món, des de la tundra àrtica fins al sud d'Amèrica del Sud.

Nou!!: Gennargentu і Falcó pelegrí · Veure més »

Flora

Esquema simplificat de la flora d'una illa - totes les espècies de plantes estan emmarcades Flora, en botànica, té dues accepcions.

Nou!!: Gennargentu і Flora · Veure més »

Furongià

El FurongiàAnteriorment conegut com a Cambrià superior, Merionethià, Croixià o Potsdamià.

Nou!!: Gennargentu і Furongià · Veure més »

Gaig eurasiàtic

El gaig eurasiàtic o senzillament gaig (Garrulus glandarius) és una espècie d'ocell de la família dels còrvids.

Nou!!: Gennargentu і Gaig eurasiàtic · Veure més »

Genciana groga

La genciana, gençana, o genciana groga, (Gentiana lutea) és una planta del gènere gentiana.

Nou!!: Gennargentu і Genciana groga · Veure més »

Geomorfologia

NOAA) Salta,Argentina.Con volcànic i acció eòlica. La geomorfologia (grec γῆ: Terra; μορφή: forma; λόγος: estudi) és la branca de les ciències de la Terra que estudia el relleu de la superfície terrestre i la seva evolució, els processos d’afaiçonament de la superfície terrestre de tipus sedimentari o de caràcter erosiu, segons el clima, els factors biològics, la natura del substrat rocallós, el vulcanisme, la tectònica i l'evolució geològica d’una contrada o unitat geològica.

Nou!!: Gennargentu і Geomorfologia · Veure més »

Ginebró

El ginebró (Juniperus communis subsp. nana, o subsp. alpina a la Flora Europaea (base de dades taxonòmiques)) és un arbust de la família de les cupressàcies, semblant al ginebre, però més petit.

Nou!!: Gennargentu і Ginebró · Veure més »

Gralla becvermella

Enregistrament sonor d'una gralla de bec vermell Silueta de la gralla de bec vermell en vol La gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.

Nou!!: Gennargentu і Gralla becvermella · Veure més »

Granit

Superfície granulosa del granit. Granit del riu Merced al Parc Nacional del Yosemite Paret de granit. Classificació de les roques ígnies plutòniques segons Streckeisen 1978. Els granits es troben al lloc 3a (sienogranits) i 3b (monzogranits). El granit (que deriva del llatí granum.

Nou!!: Gennargentu і Granit · Veure més »

Grasset de muntanya

Grasset de muntanya de les Illes Fèroe ucraïnesos El grasset de muntanya (Anthus spinoletta) (anomenada titina de muntanya a les illes i titeta de muntanya al País Valencià) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes molt abundant a les muntanyes.

Nou!!: Gennargentu і Grasset de muntanya · Veure més »

Gratapalles

El gratapalles o sit golanegre (Emberiza cirlus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes molt comú a Catalunya, sobretot a l'hivern, quan entren individus provinents del nord.

Nou!!: Gennargentu і Gratapalles · Veure més »

Grèvol

El grèvol o boix grèvol (Ilex aquifolium) és un arbre o arbust típic de la vegetació atlàntica europea i d'alguns indrets de la muntanya mitjana mediterrània.

Nou!!: Gennargentu і Grèvol · Veure més »

Gripau verd

Cant del gripau verd El calàpet verd o gripau verd (Bufo viridis) és un gripau que, dins d'Espanya, només es pot trobar a les illes Balears.

Nou!!: Gennargentu і Gripau verd · Veure més »

Guatlla comuna

Ous de guatlles La guatlla,guatla o guàtlera a les Balears (Coturnix coturnix), és un ocell petit de la família dels Phasianidae.

Nou!!: Gennargentu і Guatlla comuna · Veure més »

Holocè

LHolocèEn els parlars orientals.

Nou!!: Gennargentu і Holocè · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Gennargentu і Itàlia · Veure més »

Litosfera

Col·lisió tectònica de dues plaques continentals. La litosfera (del grec λίθος, "pedra" i σφαίρα, "esfera") és la capa superficial de la Terra sòlida, caracteritzada per la seva rigidesa.

Nou!!: Gennargentu і Litosfera · Veure més »

Llucareta

La llucareta europea o senzillament llucareta o verderolet (Carduelis citrinella) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.

Nou!!: Gennargentu і Llucareta · Veure més »

Mar Tirrena

La mar Tirrena (o el mar Tirrè) (en napolità i italià Mar Tirreno, en cors i sard Mare Tirrenu, en sicilià Mari Tirrenu, en francès Mer Tyrrhénienne), forma part de la mar Mediterrània.

Nou!!: Gennargentu і Mar Tirrena · Veure més »

Medi ambient

Medi ambient natural El medi ambient o simplement el medi és l'entorn o suma total d'allò físic que es troba a la Terra i que afecta i condiciona especialment tots els seus habitants, les seves circumstàncies de vida i la societat en el seu conjunt.

Nou!!: Gennargentu і Medi ambient · Veure més »

Merla d'aigua

La merla d'aigua europea o senzillament merla d'aigua, aigüerol, aigüerola, merla viuda o tord marí (Cinclus cinclus) és una espècie d'ocell que hi ha a Europa, el nord d'Àfrica i parts d'Àsia.

Nou!!: Gennargentu і Merla d'aigua · Veure més »

Mesozoic

El Mesozoic és la segona de les tres eres que formen l'eó Fanerozoic.

Nou!!: Gennargentu і Mesozoic · Veure més »

Natura 2000

Natura 2000 és una xarxa europea d'espais naturals l'objectiu de la qual és fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa, i és la iniciativa política europea més important de conservació de la natura.

Nou!!: Gennargentu і Natura 2000 · Veure més »

Noguer comú

La noguera comuna, noguer comú, noguera europea, noguera vera, nouer, nouera o anouer (Juglans regia) és un arbre silvestre, subespontani o conreat dins del gènere Juglans de la família Juglandaceae. És l'única noguera conreada a Europa pels seus fruits anomenats nous o anous i nogues (rossellonès).

Nou!!: Gennargentu і Noguer comú · Veure més »

Nuoro

Nùgoro (en italià i oficialment, Nuoro) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Nuoro.

Nou!!: Gennargentu і Nuoro · Veure més »

Ocells

Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.

Nou!!: Gennargentu і Ocells · Veure més »

Ordovicià

LOrdovicià és el període geològic que començà fa  milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.

Nou!!: Gennargentu і Ordovicià · Veure més »

Orogènesi

L'orogènesi és la formació de muntanyes i serralades que es produeix per la deformació compressiva dels sediments dipositats en una conca sedimentària o geosinclinal.

Nou!!: Gennargentu і Orogènesi · Veure més »

Orogènesi alpina

La Serra del Montsià és una de les serres que es varen formar durant l'orogènesi alpina L'orogènesi alpina és una fase orogènica del Terciari on a partir de la compressió de sediments que han ascendits degut a la coalició de dues plaques tectòniques en forma convergent, que formà i segueix formant serralades muntanyoses d´alçada variada, en forma horitzontal situades en una latitud nord.

Nou!!: Gennargentu і Orogènesi alpina · Veure més »

Orogènesi varisca

doi.

Nou!!: Gennargentu і Orogènesi varisca · Veure més »

Pardal xarrec

El pardal xarrec, pardal barraquer o teuladí morisc (Passer montanus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i molt comú a la Catalunya continental.

Nou!!: Gennargentu і Pardal xarrec · Veure més »

Passerell

El passerell eurasiàtic o senzillament passerell, (Linaria cannabina) és un ocell esvelt de la família dels fringíl·lids i molt apreciat, pel seu cant semblant al del canari, com a ocell de gàbia.

Nou!!: Gennargentu і Passerell · Veure més »

Passeriformes

L'ordre dels passeriformes és el més extens dels ocells.

Nou!!: Gennargentu і Passeriformes · Veure més »

Pasturatge

Una vaca pasturant El pasturatge és la ingestió d'aliment verd per un organisme.

Nou!!: Gennargentu і Pasturatge · Veure més »

Pedra calcària

La piràmide de Keops està construïda amb blocs de pedra calcària Dissolució d'una roca calcària per efecte de l'aigua hidrotermal a Pamukkale, Turquia La pedra calcària és una roca sedimentària composta majoritàriament (més del 50%) per carbonat de calci (CaCO₃), generalment calcita.

Nou!!: Gennargentu і Pedra calcària · Veure més »

Perdiu nord-africana

Detall del cap de la perdiu d'Àfrica La perdiu d'Àfrica o perdiu mora a les Balears (Alectoris barbara) és una espècie d'ocell de la família dels fasiànids (Phasianidae) natural del nord d'Àfrica i utilitzat profusament com espècie cinegètica.

Nou!!: Gennargentu і Perdiu nord-africana · Veure més »

Pinsà

El pinsà comú, pinsà, xeu o pardal d'ala blanca (Fringilla coelebs, del llatí vulgar pincio i aquest de pinc, onomatopeia del crit) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels fringíl·lids.

Nou!!: Gennargentu і Pinsà · Veure més »

Pit-roig

El pit-roig, barba-roig, rupit o ropit també a les Balears, reiet (País Valencià), reientí, reientinc o piquet roget (Erithacus rubecula) és un ocell menut i relativament abundant al Països Catalans.

Nou!!: Gennargentu і Pit-roig · Veure més »

Placa tectònica

Les plaques tectòniques que configuren l'escorça terrestre. Plaques tectòniques (superfícies conservades) Una placa tectònica (del grec τέκτων, 'constructor') és un fragment de la litosfera que té certa activitat constructiva, destructiva, mobilitat, tensions i deformacions.

Nou!!: Gennargentu і Placa tectònica · Veure més »

Prunus

Prunus és un gènere compost per arbres i arbustos que pren el nom de la prunera, que és considerat el tipus d'on derivarien les altres espècies, entre les quals es troben entre les conreades els cirerers, presseguers (i nectarina), albercocs i ametllers i entre les silvestres l'aranyoner (Prunus spinosa).

Nou!!: Gennargentu і Prunus · Veure més »

Prunus prostrata

Prunus prostrata, aranyoner prostrat o cirerer prostrat és un arbust alpí que es troba de manera natural entre els 2000 i 4.000 m d'altitud a Europa i part d'Àsia i nord d'Àfrica, incloent Catalunya i el País Valencià.

Nou!!: Gennargentu і Prunus prostrata · Veure més »

Ramaderia

bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena «bestiar».

Nou!!: Gennargentu і Ramaderia · Veure més »

Rèptils

Seguint les agulles del rellotge i començant per dalt a l'esquerra: tortuga verda marina (''Chelonia mydas''), tuatara (''Sphenodon punctatus''), cocodril del Nil (''Crocodylus niloticus'') i Sinai agama (''Pseudotrapelus sinaitus''). Els rèptils (Reptilia) són vertebrats amniotes de sang freda que tenen la pell coberta per escates o closques, en lloc de pèl o plomes.

Nou!!: Gennargentu і Rèptils · Veure més »

Reineta sarda

La reineta sarda (Hyla sarda) és una espècie d'amfibi de la família dels hílids.

Nou!!: Gennargentu і Reineta sarda · Veure més »

Roquerol eurasiàtic

'' Ptyonoprogne rupestris '' El roquerol eurasiàtic, roquerol, roquer, roquisser o cabot de roca (Ptyonoprogne rupestris) és una espècie d'ocell de la família dels hirundínids (Hirundinidae).

Nou!!: Gennargentu і Roquerol eurasiàtic · Veure més »

Rossinyol

El rossinyol comú o rossinyol (Luscinia megarhynchos) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).

Nou!!: Gennargentu і Rossinyol · Veure més »

Roure martinenc

El roure martinenc (Quercus pubescens) és un arbre caducifoli mitjà que pot arribar als 25 metres.

Nou!!: Gennargentu і Roure martinenc · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Gennargentu і Sardenya · Veure més »

Serp verda i groga

La serp verda i groga (Hierophis viridiflavus) és un ofidi de la família dels colúbrids.

Nou!!: Gennargentu і Serp verda i groga · Veure més »

Sturnus

Sturnus és un gènere d'ocells de la família dels estúrnids (Sturnidae).

Nou!!: Gennargentu і Sturnus · Veure més »

Teix

Llavors El teix (Taxus baccata) és una espècie de conífera de la família Taxaceae nadiua del paleàrtic occidental (Europa occidental, central i meridional, nord-oest d'Àfrica, nord de l'Iran i el sud-est asiàtic).

Nou!!: Gennargentu і Teix · Veure més »

Terciari

El període Terciari és una antiga subdivisió del temps geològic, que abasta el temps des de la fi del Cretaci, fa 65 milions d'anys, fins al començament del Quaternari fa uns 1,6 milions d'anys.

Nou!!: Gennargentu і Terciari · Veure més »

Trèmol

El trèmol (Populus tremula) és una espècie de pollancre de la família de les salicàcies.

Nou!!: Gennargentu і Trèmol · Veure més »

Trencalòs

El trencalòs, trencaossos o ossífrag (Gypaetus barbatus) és una espècie de voltor de la família dels accipítrids (Accipitridae).

Nou!!: Gennargentu і Trencalòs · Veure més »

Trobat (ocell)

El trobat o titeta d'estiu i titeta sorda a les Balears (Anthus campestris) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes que, en general, defuig la Catalunya humida i l'àrea pirinenca, tot i que es pot trobar també, esporàdicament, a l'alta muntanya, molt puntualment.

Nou!!: Gennargentu і Trobat (ocell) · Veure més »

Tudó

El tudó, colom tudó o todó (Columba palumbus) és un columbiforme molt estès per Europa, el nord d'Àfrica i l'Orient mitjà.

Nou!!: Gennargentu і Tudó · Veure més »

Verderol

El verderol comú, verdum europeu o senzillament verdum (Chloris chloris), és un ocell de l'ordre dels passeriformes i la família dels fringíl·lids com el pinsà comú.

Nou!!: Gennargentu і Verderol · Veure més »

Vern

El vern (Alnus glutinosa) és un arbre caducifoli del gènere Alnus originari de quasi tota Europa, incloent-hi la Gran Bretanya i Fennoscàndia, i del sud-est d'Àsia.

Nou!!: Gennargentu і Vern · Veure més »

Vertebrats

Els vertebrats (Vertebrata) són un subembrancament de metazous celomats deuteròstoms cordats, de simetria bilateral, proveïts d'un teixit ossi que forma vèrtebres que protegeixen el sistema nerviós epineure, i dotats d'una dilatació cefàlica o encèfal protegida per una caixa cranial.

Nou!!: Gennargentu і Vertebrats · Veure més »

Voltor negre

El voltor negre o arpellot a les Balears (Aegypius monachus) és un ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae), única espècie viva del gènere Aegypius. És el rapinyaire més gran d'Europa i és un dels pocs voltors que s'hi poden trobar, juntament amb el voltor comú, l'aufrany i el trencalòs.

Nou!!: Gennargentu і Voltor negre · Veure més »

Xoriguer comú

Mides en centímetres de l'envergadura i el cos del xoriguer comú El xoriguer comú, xoriguer, xoriguer gros, xoric amb les variants xòric i xúric soliguer, soriguer, penja-sargantanes, o moixeta (Falco tinnunculus) és un rapinyaire que pertany al gènere Falco de la família dels falcònids (Falconidae).

Nou!!: Gennargentu і Xoriguer comú · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »