Taula de continguts
86 les relacions: Abd-al-Màlik (I) ibn Nuh, Abd-al-Màlik (II) ibn Nuh, Abd-Al·lah ibn Tàhir, Abu Dawúdida, Abu-Sàlih Mansur ibn Ishaq, Al-Mamun (abbàssida), Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam, Amr ibn al-Layth, Amudarià, Àhmad ibn Àssad, Àhmad ibn Ismaïl, Àssad ibn Abd-Al·lah, Àssad ibn Sàman-khudà, Badghis, Bahram VI, Balasagun, Balkh, Buwàyhides, Farab, Ferganà (ciutat), Gazni, Ghassan ibn Abbad, Guerra Civil dels abbàssides, Harun Bughra Khan, Herat, Ismaïl ibn Àhmad, Ismaïl ibn Nuh al-Múntasir, Kabul, Kaixgar, Kandahar, Karlucs, Khorasan (província del Califat), Khuttal, Khwarizm, Mahmud de Ghazna, Mansur (I) ibn Nuh, Mansur II ibn Nuh, Merv, Muhtàdjida, Nasr I ibn Ahmad, Nasr II ibn Àhmad, Nixapur, Nuh I ibn Nasr, Nuh ibn Àssad, Nuh II ibn Mansur, Ozgon, Qarakhànida, Qazvín, Rafi ibn al-Layth, Rayy, ... Ampliar l'índex (36 més) »
Abd-al-Màlik (I) ibn Nuh
Abu-l-Fawaris Abd-al-Màlik ibn Nuh ibn Nasr, més conegut simplement com a Abd-al-Màlik (I) ibn Nuh o pels làqabs al-Màlik al-Muwàffaq en vida i al-Màlik al-Muàyyad pòstumament (944 - 961) fou emir de la dinastia samànida a Transoxiana i Khurasan (954-961).
Veure Samànides і Abd-al-Màlik (I) ibn Nuh
Abd-al-Màlik (II) ibn Nuh
Abu-l-Fawaris Abd-al-Màlik ibn Nuh ibn Mansur, més conegut com a Abd-al-Màlik (II) ibn Nuh (mort) fou emir samànida de Khurasan i Transoxiana del febrer a l'octubre del 999.
Veure Samànides і Abd-al-Màlik (II) ibn Nuh
Abd-Al·lah ibn Tàhir
Abd-Al·lah ibn Tàhir (Nixapur, c. 798 - 26 de novembre del 844) fou un poeta, general i funcionari abbàssida governador hereditari del Khorasan (828-844). Pertanyia a la dinastia tahírida, d'origen persa i mawla, i client del governador de Sistan Talha ibn Abd-Al·lah al-Khuzaí.
Veure Samànides і Abd-Al·lah ibn Tàhir
Abu Dawúdida
Els abu-dawúdides o dinastia abu-dawúdida, també coneguda com dinastia banijúrida o dels banijúrides, fou un llinatge que va governar a Andarab (Tukharistan, modern Afganistan) entre el i el.
Veure Samànides і Abu Dawúdida
Abu-Sàlih Mansur ibn Ishaq
Abu-Sàlih Mansur ibn Ishaq ibn Àhmad ibn Àssad as-Samaní fou un príncep samànida, cosí d'Àhmad ibn Ismaïl (907-914) i oncle del successor d'aquest, Nasr ibn Àhmad (914-943).
Veure Samànides і Abu-Sàlih Mansur ibn Ishaq
Al-Mamun (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).
Veure Samànides і Al-Mamun (abbàssida)
Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam
Mapa dels emirats alides Els alides del Tabaristan, Gilan i Daylam foren una sèrie de dinasties d'origen alida que van governar a tots o alguns d'aquests territoris entre el i el.
Veure Samànides і Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam
Amr ibn al-Layth
Amr ibn al-Layth fou un general persa, germà i successor de Yaqub ibn al-Layth fundador de la dinastia safàrida del Sistan.
Veure Samànides і Amr ibn al-Layth
Amudarià
LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.
Veure Samànides і Amudarià
Àhmad ibn Àssad
Àhmad ibn Àssad o Àhmad I (? - 864) fou un governador de la família samànida.
Veure Samànides і Àhmad ibn Àssad
Àhmad ibn Ismaïl
Abu-Nasr Àhmad ibn Ismaïl as-Samaní o bé, simplement, Àhmad (II) ibn Ismaïl (mort 914) fou un emir samànida conegut, per la seva mort violenta, com al-Amir aix-Xahid, en àrab, o Amir-i Shahid, en persa, literalment ‘l'Emir Màrtir’.
Veure Samànides і Àhmad ibn Ismaïl
Àssad ibn Abd-Al·lah
Àssad ibn Abd-Al·lah ibn Àssad al-Qasrí, més conegut simplement com a Àssad ibn Abd-Al·lah (mort 738) fou un governador àrab del Khurasan, del clan Qasr dels Bajila.
Veure Samànides і Àssad ibn Abd-Al·lah
Àssad ibn Sàman-khudà
Àssad ibn Sàman-khudà o Samankoda fou l'ancestre de la dinastia samànida; era fill de Sàman-khudà un terratinent local (dehqan) de la vila de Saman al districte de Balkh.
Veure Samànides і Àssad ibn Sàman-khudà
Badghis
Badghis (بادغیس) és una província i abans un districte (de la província d'Herat) del nord-oest de l'Afganistan.
Veure Samànides і Badghis
Bahram VI
Bahram VI o Varanes VI, conegut com a Bahram Txobin pel seu aspecte (també se l'anomena Bahram l'Usurpador, ja que no era de la casa sassànida) fou rei de Pèrsia del 590 al 591.
Veure Samànides і Bahram VI
Balasagun
Balasagun (Balassagun, Balasaghun, Karabalsagun; 八剌沙衮.
Veure Samànides і Balasagun
Balkh
Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.
Veure Samànides і Balkh
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Veure Samànides і Buwàyhides
Farab
Farab fou un districte situat a les dues ribes del riu Iaxartes (Sirdarià), a la desembocadura del riu Aris.
Veure Samànides і Farab
Ferganà (ciutat)
Fergana o Ferghanà o Farghana (uzbek Farg'ona; persa فرغانه, rus Фергана) és una ciutat de l'Uzbekistan capital de la província de Fergana amb una població vers 2004 de 214.000 habitants.
Veure Samànides і Ferganà (ciutat)
Gazni
Gazni (també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).
Veure Samànides і Gazni
Ghassan ibn Abbad
Ghassan ibn Abbad ibn Abi al-Faraj fou un notable àrab nadiu de la rodalia de Kufa que fou governador del Khurasan i del Sind.
Veure Samànides і Ghassan ibn Abbad
Guerra Civil dels abbàssides
La Guerra Civil dels abbàssides, també coneguda com a Quarta Fitna (809-827) va ser un conflicte entre els germans al-Amín i al-Mamun per la successió al Califat Abbàssida.
Veure Samànides і Guerra Civil dels abbàssides
Harun Bughra Khan
Harun Bughra Khan (Ali ibn Hàssan) (mort 1034), esmentat generalment a les cròniques com a Alitigin, fou un kan de la branca hassànida o occidental dels karakhànides, que va governar a Transoxiana al començament del.
Veure Samànides і Harun Bughra Khan
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Veure Samànides і Herat
Ismaïl ibn Àhmad
Abu-Ibrahim Ismaïl ibn Àhmad as-Samaní, més conegut com a Ismaïl ibn Àhmad o Ismaïl I, així com pels sobrenoms al-Amir al-Madí i al-Amir al-Àdil (849-907) fou emir samànida de Ma Warà an-Nahr o Transoxiana (891-907).
Veure Samànides і Ismaïl ibn Àhmad
Ismaïl ibn Nuh al-Múntasir
Ismaïl ibn Nuh al-Múntasir o, simplement, Ismaïl (II) ibn Nuh fou el darrer emir samànida (vers 1000-1005).
Veure Samànides і Ismaïl ibn Nuh al-Múntasir
Kabul
Vista de la ciutat Museu de Kabul Kabul (en persa: کابل, Kābul) és la capital i la ciutat més gran de l'Afganistan, i també la capital de la província homònima.
Veure Samànides і Kabul
Kaixgar
Kaixgar (sent altres transcripcions Kaixcar o Khaixgar, en uigur: قەشقەر K̡ǝxk̡ǝr; en xinès: 喀什 Kāshí o 喀什噶尔 Kāshígéěr) és una ciutat oasi a la regió autònoma del Xinjiang, a la República Popular de la Xina.
Veure Samànides і Kaixgar
Kandahar
Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.
Veure Samànides і Kandahar
Karlucs
Els karlucs o karluks (també qarluqs, qarluks, karluqs, en àrab i persa: halluh transcrit en àrab Kharlukh i en persa Khallukh, xinès: 葛邏祿;葛逻禄.
Veure Samànides і Karlucs
Khorasan (província del Califat)
Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.
Veure Samànides і Khorasan (província del Califat)
Khuttal
Khuttal o Khuttalan una forma de plural, de vegades apareix com Khutal, Khutlan, Khatlan o Khatulan, en xinès K'o-tut-lo, fou una regió de la riba dreta de l'Oxus (Amudarià) entre els rius Wakhsh i Pandj (antic Djaryab) que són les fonts de l'Oxus, situada avui dia al Tadjikistan encara que el nom ja no s'utilitza.
Veure Samànides і Khuttal
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Veure Samànides і Khwarizm
Mahmud de Ghazna
Abu-l-Qàssim Mahmud ibn Sebüktigin més conegut com a Mahmud de Ghazna (2 de novembre de 971 - 30 d'abril de 1030) fou el fundador de l'Imperi gaznèvida, que regí des del 997 fins a la seva mort.
Veure Samànides і Mahmud de Ghazna
Mansur (I) ibn Nuh
Abu-Sàlih Mansur ibn Nuh ibn Nasr, més conegut simplement com a Mansur (I) ibn Nuh o pels làqabs al-Amir aix-Xadid i al-Màlik al-Mudhàffar fou emir samànida de Transoxiana i Khurasan (961 - 976).
Veure Samànides і Mansur (I) ibn Nuh
Mansur II ibn Nuh
Abu-l-Hàrith (II) Mansur ibn Nuh fou emir samànida de Transoxiana.
Veure Samànides і Mansur II ibn Nuh
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary.
Veure Samànides і Merv
Muhtàdjida
Els muhtàjides o dinastia muhtàjida fou una dinastia d'origen iranià que va governar el principat de Čaghaniyan a la riba dreta del curs superior de l'Oxus, a la vall del riu Surkhan (esmentat també com a Čaghan Rud o riu Čaghan).
Veure Samànides і Muhtàdjida
Nasr I ibn Ahmad
Nasr (I) ibn Àhmad fou un samànida fill d'Àhmad ibn Àssad el governador de Ferganà i des de 842 de Transoxiana.
Veure Samànides і Nasr I ibn Ahmad
Nasr II ibn Àhmad
Nasr II ibn Àhmad ibn Ismaïl Amir al-Said (L'emir Feliç) fou un emir samànida de Transoxiana i Khurasan que va governar del 914 al 943.
Veure Samànides і Nasr II ibn Àhmad
Nixapur
Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.
Veure Samànides і Nixapur
Nuh I ibn Nasr
Nuh I ibn Nasr ibn Àhmad, pòstumament anomenat al-Amir aix-Xahid (‘l'emir digne d'elogi’), fou emir samànida de Transoxiana i Khurasan (943-954).
Veure Samànides і Nuh I ibn Nasr
Nuh ibn Àssad
Nuh ibn Àssad (mort el 841/842) foun un governador samànida de Samarcanda (819-841/2).
Veure Samànides і Nuh ibn Àssad
Nuh II ibn Mansur
Abu-l-Qàssim Nuh II ibn Mansur ibn Nuh, pòstumament anomenat «al-Amir ar-Radi», ‘l'Emir Estimat’, fou un emir samànida de Transoxiana (976-997) i de Khurasan (976-992).
Veure Samànides і Nuh II ibn Mansur
Ozgon
Ozgon (en kirguís: Өзгөн Özgön; en rus: Узген) és una ciutat situada a la província d'Oix al Kirguizstan, amb uns 40.000 habitants.
Veure Samànides і Ozgon
Qarakhànida
Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.
Veure Samànides і Qarakhànida
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Veure Samànides і Qazvín
Rafi ibn al-Layth
Rafi ibn al-Layth ibn Nasr ibn Sayyar o, més senzillament, Rafi ibn al-Layth fou un rebel contra el Califat Abbàssida a Transoxiana al principi del segle IX.
Veure Samànides і Rafi ibn al-Layth
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Veure Samànides і Rayy
Regne de Ferganà
El regne de Ferganà és el nom convencional d'un antic estat que va existir probablement entre els segles III aC i VI dC en part de l'actual Uzbekistan.
Veure Samànides і Regne de Ferganà
Riu Ili
El riu Ili —Или; 伊犁河, Yili He (xinès)— és un riu del nord-oest de la Xina a la Prefectura autònoma d'Ili Kazakh, a la regió autònoma de Xinjiang Uigur, i al sud-est del Kazakhstan, a la província d'Almati.
Veure Samànides і Riu Ili
Safàrides
La dinastia safàrida o dels safàrides de l'Iran va governar un imperi centrat en el Sistan, una regió fronterera entre els actuals Afganistan i Iran, entre 861 i 1003.
Veure Samànides і Safàrides
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Veure Samànides і Samarcanda
Sebüktigin
Abu-Mansur Sebüktigin o, senzillament, Sebüktigin (Barskon, 942 - Balkh, 997) fou un sultà de la dinastia yamínida de Gazni, coneguda com a gaznèvida.
Veure Samànides і Sebüktigin
Sogdiana
Sogdiana, cap al 300 aC. La Sogdiana o Sògdia (en grec antic Σογδιανή, en persa antic Suguda) va ser una regió i satrapia de l'Imperi persa aquemènida que va conquerir Cir el Gran.
Veure Samànides і Sogdiana
Tabaristan
miniatura Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan fou una regió al sud de la mar Càspia.
Veure Samànides і Tabaristan
Tahírides del Khorasan
Els tahírides foren una nissaga de governadors del Khorasan per compte dels califes abbàssides encara que gaudint d'àmplia independència.
Veure Samànides і Tahírides del Khorasan
Taixkent
Taixkent (Toshkent; Ташкент, Taixkent) és la capital de l'Uzbekistan.
Veure Samànides і Taixkent
Taraz
Taraz (Тараз), antigament Talàs (Талас), Jàmbil (Жамбыл) o Djambul (Джамбу́л), i Aulié-Ata (Әулие́-Ата; Аулие́-Ата; اولياه اتا; تراز) és una ciutat i centre de la província de Jàmbil al Kazakhstan.
Veure Samànides і Taraz
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Veure Samànides і Transoxiana
Tukharistan
Tukharistan o Tokharistan és una regió (no va existir mai un estat unificat al Tukharistan) al sud del curs mitjà i superior de l'Oxus.
Veure Samànides і Tukharistan
Txaghaniyan
Txaghaniyan (àrab Saghaniyan) és una regió històrica de l'Àsia Central a l'Uzbekistan, format per la vall del riu Txaghan (Čaghan Rud), darrer afluent septentrional de l'Amudarià, al nord de la ciutat de Termez (que no en feu pas part).
Veure Samànides і Txaghaniyan
Txu
El riu Txu o Ču (ortografia turquesa moderna: Çu; també apareix com a Shu, Chu, Chui i Chuy; rus: Чу, kiguiz: Чүй, kazakh: Шу, xinès: Su-yeh o Sui-she) és un curs fluvial de l'Àsia central a Kirguizstan i Kazakhstan.
Veure Samànides і Txu
Usruixana
Usrushana fou un principat de Transoxiana o Mawara an-Nahr format per un territori muntanyós a Fergana, entre Samarcanda i Khudjand, al sud del Sirdarià (Sayhun), forman l'entrada a la vall de Fergana; limitava al nord-est amb l'estepa i al sud amb les muntanyes Buttaman seguint el curs superior del riu Zarafshan.
Veure Samànides і Usruixana
Yahya ibn Àssad
Yahya ibn Àssad (mort el 856) fou un governador samànida de la regió de Shash centrada a Taixkent aleshores anomenada Binkath (819–841/842) i després de Samarcanda (841/842–856).
Veure Samànides і Yahya ibn Àssad
Yaqub ibn al-Layth
Abu-Yússuf Yaqub (I) ibn al-Layth as-Saffar o, més senzillament, Yaqub (I) ibn al-Layth (? - 879) fou el fundador de la dinastia safàrida.
Veure Samànides і Yaqub ibn al-Layth
12 de juny
El 12 de juny és el cent seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Samànides і 12 de juny
16 de maig
El 16 de maig és el cent trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-setè en els anys de traspàs.
Veure Samànides і 16 de maig
2 de febrer
El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Samànides і 2 de febrer
23 d'octubre
El 23 d'octubre és el dos-cents noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-setè en els anys de traspàs.
Veure Samànides і 23 d'octubre
24 de gener
El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.
Veure Samànides і 24 de gener
723
El 723 (DCCXXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Samànides і 723
735
El 735 (DCCXXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Samànides і 735
819
El 819 (DCCCXIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Samànides і 819
842
El 842 (DCCCXLII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.
Veure Samànides і 842
858
El 858 (DCCCLVIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Samànides і 858
873
El 873 (DCCCLXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Samànides і 873
875
El 875 (DCCCLXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Samànides і 875
885
El 885 (DCCCLXXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Samànides і 885
888
;Països catalans.
Veure Samànides і 888
892
El 892 (DCCCXCII) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Veure Samànides і 892
902
El 902 (CMII) és un any comú iniciat en divendres segons el calendari gregorià, el qual pren el naixement de Jesús com a referència per a les dates.
Veure Samànides і 902
943
El 943 (CMXLIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Samànides і 943
961
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Samànides і 961
977
El 977 (CMLXXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Samànides і 977
També conegut com Dinastia Samànida, Imperi samànida, Samànida.