Accés més ràpid que el navegador!
60 les relacions: Abd-Al·lah ibn Tàhir, Afxín, Al-Mamun (abbàssida), Al-Mútassim, Al-Qàssim ibn Issa, Alexandria, Amòrion, Ardabil, Armènia, Arran (regió), Azerbaidjan, Àhmad ibn Abi-Khàlid al-Àhwal, Àssad ibn Abd-Al·lah, Babak Khorramdin, Bagdad, Barca (ciutat), Bogha al-Khabir, Delta del Nil, Egipte, El Caire, Ikhxid, Jibal, Khorasan (província del Califat), Khujand, Khurramiyya, Kirguizstan, Maniqueisme, Mar Càspia, Merv, Mugan, Nasr ibn Sayyar, Oghuz, Qutayba ibn Múslim, Samarcanda, Samarra, Samànides, Sind, Sirdarià, Sogdiana, Tadjikistan, Transoxiana, Turcs occidentals, Ura Tepe, Uzbekistan, Vall de Ferganà, Xahrestan, 700, 794, 795, 820, ..., 822, 830, 831, 835, 836, 837, 838, 839, 841, 893. Ampliar l'índex (10 més) »
Abd-Al·lah ibn Tàhir
Abd-Al·lah ibn Tàhir (Nixapur, c. 798 - 26 de novembre del 844) fou un poeta, general i funcionari abbàssida governador hereditari del Khorasan (828-844). Pertanyia a la dinastia tahírida, d'origen persa i mawla, i client del governador de Sistan Talha ibn Abd-Al·lah al-Khuzaí. Era fill de Tàhir ibn al-Hussayn, el fundador de la dinastia tahírida amb capital a Nixapur. Fou un mecenes i protector de la literatura i la cultura. Disposava d'un grau palau a Bagdad que era la seu dels governadors de la ciutat, càrrec que per força temps va romandre en mans de membres de la família tahírida. Durant el govern del seu pare el va acompanyar a la campanya a al-Jazira contra Nasr ibn Xabath al-Uqaylí, partidari d'al-Amín. El 821 el seu pare va ser enviat al Khurasan i el califa al-Mamun va nomenar governador al fill per dirigir la regió entre Rakka i Egipte i li va donar tanmateix el comandament de l'exèrcit que combatia contra Nasr ben Shabath, el partidari d'Al-Amín. Va obligar a Nasr a sotmetre's el 825 i el 826/827 va anar a Egipte on els refugiats andalusos dirigits per l'aventurer Abd-Al·lah ibn as-Sarí, provocaven agitació i havien establert la República d'Alexandria. Es va apoderar dels seus caps, aconseguint restablir l'ordre. Els assetjats van obtenir l'aman i van poder sortir de la ciutat sans i estalvis amb la condició de no emportar-se cap esclau ni cap egipci i de no entrar en cap país musulmà. Els expulsats es van dirigir a Creta i la van conquerir el mateix 827 o al 828 i van establir l'Emirat de Creta. Després va anar al Jibal per aixecar tropes per combatre a Babak el khurramita i essent allí es va assabentar de la mort del seu germà Talha ibn Tàhir governador del Khorasan (828). El Califa li va encarregar d'assolir la successió del seu germà, però no en va prendre possessió; i el 829 va dirigir una campanya a l'Azerbaidjan contra Babak i els khurramites, però al-Mamun li va ordenar tornar al Khorasan per lluitar contra els kharigites de la província. Llavors va prendre formal possessió del govern a Nishapur (830). El nou califa al-Mu'tasim (833-842) no el volia com a governador però el va acabar confirmant. Des de llavors va tenir un govern molt encertat. Destaca la regulació de la utilització de l'aigua que era un problema pels pagesos. La seva tasca principal fou donar suport als seus vassalls els samànides de Transoxiana, i mantenir l'ortodòxia sunnita contra els xiïtes al nord d'Iran. Sota el califa al-Mútassim, va sufocar la revolta del pretendent alida Muhàmmad ibn al-Qàssim (834-835) a Guzgan. El 224 de l'hègira (838-839) es va enfrontar a la revolta al Mazanderan (que era part del govern de Khorasan) de l'isbahbad Mazyar ibn Karin ibn Wandadhurmuz, instigada per al-Afxín Khaydhar, i que volia tractar directament amb el califa, al qual finalment va capturar i el va enviar a l'Iraq per ser executat. Segons Gardizi el califa l'odiava i va intentar enverinar-lo però l'esclau encarregat va revelar el complot que va fracassar, però de les dades conegudes no es detecta cap enemistat entre el Califa al-Mutasim i Abd Allah ibn Tahir. Va morir el 845 i el va succeir el seu fill Tàhir ibn Abd-Al·lah.
Nou!!: Usruixana і Abd-Al·lah ibn Tàhir · Veure més »
Afxín
Afxín (Afšīn, en persa Pišīn; avesta Pisinah) fou un títol preislàmic que portaven els prínceps d'origen turc d'Ushrusana a la Transoxiana, a la part superior del riu Zarafshan.
Nou!!: Usruixana і Afxín · Veure més »
Al-Mamun (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).
Nou!!: Usruixana і Al-Mamun (abbàssida) · Veure més »
Al-Mútassim
Abu-Ishaq Abbàs al-Mútassim bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Mútassim (797- 6 de gener del 842) fou califa abbàssida de Bagdad (833-842).
Nou!!: Usruixana і Al-Mútassim · Veure més »
Al-Qàssim ibn Issa
Abu-Dúlaf al-Qàssim ibn Issa ibn Idrís ibn Màqil al-Ijlí, més conegut simplement com al-Qàssim ibn Issa o com Abu-Dúlaf (? - Bagdad vers 839/842) fou un militar, poeta i músic àrab, membre d'una família amb llaços amb els abbàssides, adscrita a la tribu àrab dels Ijl de la regió d'Hira.
Nou!!: Usruixana і Al-Qàssim ibn Issa · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: Usruixana і Alexandria · Veure més »
Amòrion
Amòrion (grec: Ἀμόριον, Amórion; àrab Ammuriyya, siríac Amurin) va ser una ciutat de Frígia fundada al.
Nou!!: Usruixana і Amòrion · Veure més »
Ardabil
Ardabil (persa i àzeri: اردبیل, Ardebil; turc, Erdebil; antic persa: Artavil que vol dir "Lloc Sagrat"; armeni Artavet i Artavel) és una ciutat de l'Iran, capital de la província d'Ardabil.
Nou!!: Usruixana і Ardabil · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Usruixana і Armènia · Veure més »
Arran (regió)
Arran és el nom que va portar a partir de la dominació musulmana la regió situada entre el Kura i l'Araxes.
Nou!!: Usruixana і Arran (regió) · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Usruixana і Azerbaidjan · Veure més »
Àhmad ibn Abi-Khàlid al-Àhwal
Àhmad ibn Abi-Khàlid al-Àhwal (? - 826/827) fou secretari del califa al-Mamun.
Nou!!: Usruixana і Àhmad ibn Abi-Khàlid al-Àhwal · Veure més »
Àssad ibn Abd-Al·lah
Àssad ibn Abd-Al·lah ibn Àssad al-Qasrí, més conegut simplement com a Àssad ibn Abd-Al·lah (mort 738) fou un governador àrab del Khurasan, del clan Qasr dels Bajila.
Nou!!: Usruixana і Àssad ibn Abd-Al·lah · Veure més »
Babak Khorramdin
Babak Khorramdin o Babek (mort 838) fou cap de la secta dels khurramites a l'Azerbaidjan Iranià, a la primera meitat del.
Nou!!: Usruixana і Babak Khorramdin · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Usruixana і Bagdad · Veure més »
Barca (ciutat)
Barca (també Barce, Barka o Barke) fou una ciutat de Cirenaica fundada per un grup de colons grecs emigrats de Cirene durant el govern dels batíades.
Nou!!: Usruixana і Barca (ciutat) · Veure més »
Bogha al-Khabir
Bogha al-Kabir, Bugha al-Kabir o Bugha el Vell fou general i governador (ostikan) d'Armènia del 852 al 855.
Nou!!: Usruixana і Bogha al-Khabir · Veure més »
Delta del Nil
El delta del Nil és el territori conformat pels fèrtils dipòsits al·luvials del riu Nil en desembocar al mar Mediterrani al nord d'Egipte.
Nou!!: Usruixana і Delta del Nil · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Usruixana і Egipte · Veure més »
El Caire
La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.
Nou!!: Usruixana і El Caire · Veure més »
Ikhxid
Ikhxid fou un títol que van portar alguns sobirans iranians de Sogdiana i Ferganà abans de l'islam i fins que aquest va penetrar a la zona.
Nou!!: Usruixana і Ikhxid · Veure més »
Jibal
Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.
Nou!!: Usruixana і Jibal · Veure més »
Khorasan (província del Califat)
Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.
Nou!!: Usruixana і Khorasan (província del Califat) · Veure més »
Khujand
Khujand (nom tadjik: Хуҷанд, خجند, en grec Alexandria Escate Ἀλεξάνδρεια Ἐσχάτη, en rus Худжанд Khujand; anomenat Khojent fins al 1936, després anomenada Leninabad en rus –Ленинабад– o Leninobod en tadjik –Ленинобод, لنینآباد– fins al 1991) és la segona ciutat del Tadjikistan.
Nou!!: Usruixana і Khujand · Veure més »
Khurramiyya
La khurramiyya o els khurramites (Khorrām-Dīnān, literalment ‘els de la religió joiosa’) és el nom donat a les fonts musulmanes al moviment religiós fundat per Mazdak al final del, i també el nom genèric de diverses sectes iranianes oposades als àrabs influïdes per tendències xiïtes radicals.
Nou!!: Usruixana і Khurramiyya · Veure més »
Kirguizstan
El Kirguizstan, antigament Kirguizistan, (Кыргызстан, Qırğızstan), oficialment denominat República Kirguís (Кыргыз Республикасы, Qırğız Respublikası; Кирги́зская Респу́блика, Kirguízskaia Respúblika), és un estat de l'Àsia Central.
Nou!!: Usruixana і Kirguizstan · Veure més »
Maniqueisme
Maniqueus El maniqueisme és una religió dualista i gnosticista fundada per Mani a l'antiga Pèrsia durant el segle III.
Nou!!: Usruixana і Maniqueisme · Veure més »
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Nou!!: Usruixana і Mar Càspia · Veure més »
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.
Nou!!: Usruixana і Merv · Veure més »
Mugan
Mugan, Mughan, Mughan o Mukan o país Talix, Talish o Talyx és una regió de l'Azerbaidjan, que forma la seva part més meridional.
Nou!!: Usruixana і Mugan · Veure més »
Nasr ibn Sayyar
Nasr ibn Sayyar al-Laythí al-Kinaní o, senzillament, Nasr ibn Sayyar fou el darrer governador omeia del Khurasan, representant dels mudarites.
Nou!!: Usruixana і Nasr ibn Sayyar · Veure més »
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Nou!!: Usruixana і Oghuz · Veure més »
Qutayba ibn Múslim
Abu-Hafs Qutayba ibn Múslim ibn Amr ibn al-Hussayn al-Bahilí, més conegut simplement com a Qutayba ibn Múslim (669-715), fou un general àrab al servei del califat omeia.
Nou!!: Usruixana і Qutayba ibn Múslim · Veure més »
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Nou!!: Usruixana і Samarcanda · Veure més »
Samarra
Samarra és una ciutat de l'Iraq de la governació de Salah ad-Din.
Nou!!: Usruixana і Samarra · Veure més »
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Nou!!: Usruixana і Samànides · Veure més »
Sind
La província pakistanesa del Sind -des de 1990 oficialment Sindh en transcripció a l'anglès- (Sindhi: سنڌ) és el territori on viuen majoritàriament els sindis (el poble sindi) i administrativament és una divisió administrativa de primer nivell del Pakistan.
Nou!!: Usruixana і Sind · Veure més »
Sirdarià
El Sirdarià (del rus Сырдария, Sirdarià; en kazakh: Сырдария, Sirdarià; en tadjik: Сирдарë, Sirdarió; en uzbek: Sirdaryo; en persa: سيردريا, Sirdarià) és un riu de l'Àsia Central antigament anomenat en grec Ιαξάρτης, Iaxartes.
Nou!!: Usruixana і Sirdarià · Veure més »
Sogdiana
Sogdiana, cap al 300 aC. La Sogdiana o Sògdia (en grec antic Σογδιανή, en persa antic Suguda) va ser una regió i satrapia de l'Imperi persa aquemènida que va conquerir Cir el Gran.
Nou!!: Usruixana і Sogdiana · Veure més »
Tadjikistan
El Tadjikistan (en tadjik: Тоҷикистон, transcrit Tojikiston), oficialment República del Tadjikistan, és un estat de l'Àsia central.
Nou!!: Usruixana і Tadjikistan · Veure més »
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: Usruixana і Transoxiana · Veure més »
Turcs occidentals
Kanat Turc Oriental El kanat dels turcs occidentals fou un estat turc de l'Àsia central que es va formar el 552.
Nou!!: Usruixana і Turcs occidentals · Veure més »
Ura Tepe
Ura Tepe, Ura Tipa, Ura Tippa, Ura Tebe, Ura-tübe, Ura-Tube, Ura-Tyube, Ura-Teppa —Ура-Теппа en tadjik— i altres variacions, és el nom d'un principat uzbek de l'Àsia central.
Nou!!: Usruixana і Ura Tepe · Veure més »
Uzbekistan
Zones de parla persa a l'Uzbekistan. La República de l'Uzbekistan o simplement l’Uzbekistan és un estat de l'Àsia Central.
Nou!!: Usruixana і Uzbekistan · Veure més »
Vall de Ferganà
La vall de Ferganà (Vodiysi Farg'ona; Фергана өрөөнү, Fergana öröönu; водии Фaрғонa, Vodin Farg'ona; Ферга́нская доли́на, Fergànskaia dolina; دشت فرغانه, Dasht e-Ferganah) és una depressió entre les serralades de Hissar i Alai (part del Pamir) al sud i la serralada de Tian Shan al nord.
Nou!!: Usruixana і Vall de Ferganà · Veure més »
Xahrestan
Un xahrestan (xaristan) és el nom que reben en persa les subdivisions administratives a l'Iran, traduïdes generalment com a comtats o departaments, i de les capitals o grans ciutats de l'entitat.
Nou!!: Usruixana і Xahrestan · Veure més »
700
El 700 (DCC) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Usruixana і 700 · Veure més »
794
El 794 (DCCXCIV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Usruixana і 794 · Veure més »
795
Sense descripció.
Nou!!: Usruixana і 795 · Veure més »
820
El 820 (DCCCXX en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Usruixana і 820 · Veure més »
822
El 822 (DCCCXXII en numeració romana) fou un any comú iniciat en dimecres pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Usruixana і 822 · Veure més »
830
El 830 (DCCCXXX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Usruixana і 830 · Veure més »
831
El 831 (DCCCXXXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Usruixana і 831 · Veure més »
835
Sense descripció.
Nou!!: Usruixana і 835 · Veure més »
836
El 836 (DCCCXXXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Usruixana і 836 · Veure més »
837
Sense descripció.
Nou!!: Usruixana і 837 · Veure més »
838
El 838 (DCCCXXXVIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Usruixana і 838 · Veure més »
839
El 839 (DCCCXXXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Usruixana і 839 · Veure més »
841
Sense descripció.
Nou!!: Usruixana і 841 · Veure més »
893
Sense descripció.
Nou!!: Usruixana і 893 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Mawara Al Nahr, Mawara Al-Nahr, Mawara al Nahr, Ushrusana, Ushrushana, Ushurusana, Usrushana.
