Accés més ràpid que el navegador!
162 les relacions: Alfons de Castella, Alfons de la Cerda, Alfons el Franc, Alfons IV de Lleó, Alfons IV de Ribagorça, Alfons IX de Lleó, Alfons V de Portugal, Alfons X de Castella, Alfons XI de Castella, Amaya, Ansur Fernández, Épila, Batalla de Golpejera, Batalla de Nájera, Berenguera de Castella, Bolaños de Calatrava, Bruges, Burgos, Cambridge University Press, Carles II de Castella, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Casa de Lara, Cerezo de Río Tirón, Comtat de Castella, Constança de Castella, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Decrets de Nova Planta, Dinastia Borgonya, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Trastàmara, Dinastia Ximena, Dolça I de Lleó, Elionor d'Anglaterra, Enric de Castella el Senador, Enric I de Castella, Enric II de Castella, Enric III de Castella, Enric IV de Castella, Farsa d'Àvila, Felip I de Castella, Felip V d'Espanya, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Ferran González, Ferran I de Lleó, Ferran II de Lleó, Ferran III de Castella, Ferran IV de Castella, ..., Flandes, Gant, Garcia I de Castella, Garcia II de Castella, Guerra Civil castellana, Guerra de Successió Espanyola, Isabel I de Castella, Joan de Gant, Joan I de Castella, Joan II de Castella, Joan Manuel de Castella, Joana I de Castella, Joana la Beltraneja, Lara de los Infantes, Llista de reis d'Espanya, Llista de reis de Navarra, Madrigal de las Altas Torres, Maria de Molina, Múnia de Castella, Monarquia d'Espanya, Nuño Pérez de Lara, Pedro Afán Enríquez de Ribera y Portocarrero, Pedro González de Mendoza, Pedro Tenorio, Pere I de Castella, Principat de Catalunya, Regne d'Aragó, Regne de Castella, Regne de Lleó, Regne de Mallorca, Regne de Navarra, Regne de Portugal, Regne de València, Roderic de Castella, Salamanca, Sanç I Garcia de Castella, Sanç II de Castella, Sanç III de Castella, Sanç III de Pamplona, Sanç IV de Castella, Sança II de Lleó, Sòria, Segòvia, Sentència Arbitral de Torrellas, Sevilla, Sos del Rey Católico, Tamarit de Llitera, Toledo, Tordesillas, Toro (Zamora), Valladolid, Vela Jiménez, Zamora, 1 de juliol, 1017, 1028, 1029, 1037, 1065, 1072, 1157, 1158, 1214, 1217, 1252, 1284, 1295, 1296, 1304, 1312, 1350, 1366, 1367, 1369, 1379, 1390, 1406, 1454, 1465, 1468, 1474, 1475, 1504, 1506, 1516, 1555, 1556, 6 de juny, 860, 870, 873, 882, 885, 897, 899, 901, 904, 912, 915, 917, 919, 920, 922, 923, 927, 929, 930, 931, 944, 945, 970, 995. Ampliar l'índex (112 més) »
Alfons de Castella
Alfons de Castella (Tordesillas, 1453 - Cardeñosa, 1468) va ser infant de Castella.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Alfons de Castella · Veure més »
Alfons de la Cerda
Alfons de la Cerda (1270 - 1333), fou el fill gran de Ferran de la Cerda i de la seva esposa Blanca de França.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Alfons de la Cerda · Veure més »
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Nou!!: Llista de reis de Castella і Alfons el Franc · Veure més »
Alfons IV de Lleó
Alfons IV de Lleó, dit el Monjo (ca. 899 - Ruiforco de Torío, 931), fou rei de Lleó (925-931) i rei de Galícia (929-931).
Nou!!: Llista de reis de Castella і Alfons IV de Lleó · Veure més »
Alfons IV de Ribagorça
Escut d'Armes de Alfons IV de Ribagorça Alfons IV de Ribagorça, dit el Vell (1332-1412), també conegut com a Alfons d'Aragó i Foix o Alfons de Gandia, fou marquès de Villena i comte de Ribagorça (1381-1412), senyor de Gandia (1359-1399) i després duc de Gandia (1399-1412) i comte de Dénia.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Alfons IV de Ribagorça · Veure més »
Alfons IX de Lleó
Alfons IX de Lleó (Zamora, 1171-Vilanova de Sarria, 1230) fou rei de Lleó (1188-1230).
Nou!!: Llista de reis de Castella і Alfons IX de Lleó · Veure més »
Alfons V de Portugal
Alfons V de Portugal, dit l'Africà (Sintra, 1432-1481), fou rei de Portugal (1438-1481).
Nou!!: Llista de reis de Castella і Alfons V de Portugal · Veure més »
Alfons X de Castella
Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).
Nou!!: Llista de reis de Castella і Alfons X de Castella · Veure més »
Alfons XI de Castella
Alfons XI de Castella, dit el Justicier (Salamanca, 1311 - Gibraltar, 1350), fou rei de Castella (1312-1350).
Nou!!: Llista de reis de Castella і Alfons XI de Castella · Veure més »
Amaya
* Biografies.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Amaya · Veure més »
Ansur Fernández
Ansur Fernández (ca. 929 - ?) fou comte de Castella (944-947).
Nou!!: Llista de reis de Castella і Ansur Fernández · Veure més »
Épila
Épila és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de Valdejalón.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Épila · Veure més »
Batalla de Golpejera
La batalla de Golpejera va tenir lloc el 12 de gener de 1072 i va enfrontar als exèrcits del rei de Castella, Sanç II, i del seu germà el rei de Lleó, Alfons VI, aspirants al tron del seu pare, Ferran I, en un paratge anomenat Golpejera, situat segons la Crònica Najerense a Cardeñosa de Volpejera, a prop de Carrión de los Condes, Palència.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Batalla de Golpejera · Veure més »
Batalla de Nájera
La Batalla de Nájera (algunes vegades anomenada Batalla de Navarrete) va ser un episodi de la Primera Guerra Civil Castellana que enfrontava el rei Pere I de Castella amb el seu germanastre Enric de Trastàmara, que pretenia el tron, i es va lliurar el 3 d'abril de 1367 en les proximitats de Nájera, en una línia paral·lela al camí que anava al nord des d'Alesón a Huércanos i Uruñuela, a la Comunitat Autònoma de La Rioja.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Batalla de Nájera · Veure més »
Berenguera de Castella
Berenguera de Castella (Segòvia 1180 - Monestir de Santa Maria la Real de Las Huelgas, Burgos 1246) fou reina de Castella (1217) i reina consort de Lleó (1197-1204).
Nou!!: Llista de reis de Castella і Berenguera de Castella · Veure més »
Bolaños de Calatrava
Bolaños de Calatrava és un municipi de la província de Ciudad Real a la comunitat autònoma de Castella-la Manxa.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Bolaños de Calatrava · Veure més »
Bruges
Bruges (en neerlandès i oficialment, Brugge) és la capital de la província belga de Flandes occidental.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Bruges · Veure més »
Burgos
Burgos, tradicionalment en català, Burchs, és la capital de la província de Burgos i de l'antiga regió històrica de Castella la Vella.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Burgos · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Cambridge University Press · Veure més »
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Carles II de Castella · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Llista de reis de Castella і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Nou!!: Llista de reis de Castella і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Casa de Lara
Casa de Lara és un poblat de l'edat del bronze situat al nord de Villena (Alt Vinalopó, País Valencià), a la zona de Casas de Cabanes y Las Fuentes.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Casa de Lara · Veure més »
Cerezo de Río Tirón
Cerezo de Río Tirón és un municipi de la província de Burgos a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Cerezo de Río Tirón · Veure més »
Comtat de Castella
El comtat de Castella fou una àrea geogràfica que formava part del Regne de Lleó fins que se'n va independitzar per passar a formar el Regne de Castella.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Comtat de Castella · Veure més »
Constança de Castella
Constança de Castella (Castrojeriz, Burgos, 1354 - Leicester, Anglaterra, 1394) fou infanta de Castella i reina titular de Castella (1369).
Nou!!: Llista de reis de Castella і Constança de Castella · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Corona d'Aragó · Veure més »
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Corona de Castella i Lleó · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Dinastia Borgonya
La Dinastia Borgonya fou un llinatge de reis que van governar el Regne de Portugal des de 1139 fins a l'any 1383; el Regne de Castella des de 1127 fins a l'any 1369, així com al Regne de Lleó durant els anys en què se separà del Regne de Castella.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Dinastia Borgonya · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Llista de reis de Castella і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Dinastia Trastàmara · Veure més »
Dinastia Ximena
Es dona el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Dinastia Ximena · Veure més »
Dolça I de Lleó
Dolça I de Lleó, també anomenada Aldonça (ca. 1195 - Lorvao, Portugal, ca. 1245) fou reina ''de iure'' de Lleó (1230).
Nou!!: Llista de reis de Castella і Dolça I de Lleó · Veure més »
Elionor d'Anglaterra
Elionor d'Anglaterra o Elionor Plantagenet (Domfront, França, 1162 - Burgos, 1214) fou princesa d'Anglaterra i reina consort de Castella (1177-1214).
Nou!!: Llista de reis de Castella і Elionor d'Anglaterra · Veure més »
Enric de Castella el Senador
Enric de Castella, dit el Senador (6 de març de 1230 – Roa, 11 d'agost de 1303), fou infant de Castella.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Enric de Castella el Senador · Veure més »
Enric I de Castella
Enric I de Castella (1204 - Palència 1217) fou rei de Castella (1214-1217).
Nou!!: Llista de reis de Castella і Enric I de Castella · Veure més »
Enric II de Castella
Enric II de Castella, dit el de les Mercès (Sevilla 1333 - Santo Domingo de la Calzada, La Rioja 29 de maig de 1379), fou rei de Castella (1369-1379); autoproclamat el 1366, fou el primer de la dinastia Trastàmara.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Enric II de Castella · Veure més »
Enric III de Castella
Enric III de Castella, dit el Malalt (Burgos, 1379 - Toledo, 25 de desembre de 1406), fou príncep d'Astúries (1388-1390) i rei de Castella (1390-1406).
Nou!!: Llista de reis de Castella і Enric III de Castella · Veure més »
Enric IV de Castella
Enric IV de Castella, anomenat l'Impotent (Valladolid 1425 - Madrid 1474), fou príncep d'Astúries (1425 - 1454) i rei de Castella i Lleó (1454 - 1474).
Nou!!: Llista de reis de Castella і Enric IV de Castella · Veure més »
Farsa d'Àvila
El 5 de juliol de 1465, en un lloc als voltants d'Àvila, un grup de grans nobles castellans va deposar en efígie al rei Enric IV de Castella i va proclamar rei en el seu lloc al seu mig germà l'infant Alfons.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Farsa d'Àvila · Veure més »
Felip I de Castella
Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Felip I de Castella · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Felip V d'Espanya · Veure més »
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Ferran d'Antequera · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Ferran el Catòlic · Veure més »
Ferran González
J. Villanueva, 1750-53). Ferran González (Castell de Lara, ? - Burgos, 970) fou comte de Castella (931-944 i 945-970).
Nou!!: Llista de reis de Castella і Ferran González · Veure més »
Ferran I de Lleó
Ferran I de Lleó i Castella, dit el Magne (Navarra, 1016 - Lleó, 27 de desembre de 1065), fou rei de Lleó (1037- 1065).
Nou!!: Llista de reis de Castella і Ferran I de Lleó · Veure més »
Ferran II de Lleó
Tomba de Ferran II de Lleó y Galícia a la catedral de Santiago de Compostel·la Ferran II de Lleó (1137 - Benavente, Zamora, 1188) fou rei de Lleó (1157-1188).
Nou!!: Llista de reis de Castella і Ferran II de Lleó · Veure més »
Ferran III de Castella
Ferran III de Castella, dit el Sant (Zamora, 1199 - Sevilla, 1252), fou rei de Castella (1217-1252) i de Lleó (1230-1252).
Nou!!: Llista de reis de Castella і Ferran III de Castella · Veure més »
Ferran IV de Castella
Ferran IV de Castella, anomenat l'Emplaçat (Sevilla, 1285 - Jaén, 1312), fou rei de Castella (1295-1312).
Nou!!: Llista de reis de Castella і Ferran IV de Castella · Veure més »
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Flandes · Veure més »
Gant
Gant (oficialment i en Gent; en Gand) és la capital de la província de Flandes Oriental (Bèlgica).
Nou!!: Llista de reis de Castella і Gant · Veure més »
Garcia I de Castella
Garcia I de Castella, dit el de Les mans blanques (Burgos, 938 - Medinaceli, 995) fou comte de Castella (970-995).
Nou!!: Llista de reis de Castella і Garcia I de Castella · Veure més »
Garcia II de Castella
Garcia II de Castella, dit l'Infant (1010 - Lleó, 1029) fou l'últim comte-sobirà de Castella (1017-1029).
Nou!!: Llista de reis de Castella і Garcia II de Castella · Veure més »
Guerra Civil castellana
* Primera Guerra Civil castellana (1366-1369), guerra entre Pere I de Castella i el seu medi germà Enric.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Guerra Civil castellana · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Nou!!: Llista de reis de Castella і Isabel I de Castella · Veure més »
Joan de Gant
Joan de Gant Joan de Gant (6 de març de 1340 - 3 de febrer de 1399), el 1r Duc de Lancaster, va ser el tercer fill del rei Eduard III d'Anglaterra que arribà a l'edat adulta.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Joan de Gant · Veure més »
Joan I de Castella
Joan I de Castella (Épila (Saragossa) o Tamarit de Llitera (Osca), 1358 - Alcalà d'Henares, 1390) fou rei de Castella (1379-1390) i rei consort de Portugal (1383-1385).
Nou!!: Llista de reis de Castella і Joan I de Castella · Veure més »
Joan II de Castella
Sepulcre de Joan II esculpit per Gil de Siloé a la Cartoixa de Miraflores, Burgos). Joan II de Castella (Toro, 1405 - Valladolid, 20 de juliol de 1454) fou príncep d'Astúries (1405-1406) i rei de Castella (1406-1454).
Nou!!: Llista de reis de Castella і Joan II de Castella · Veure més »
Joan Manuel de Castella
Joan Manuel de Castella (Escalona, 1282 - Còrdova, 1348), infant de Castella i senyor d'Escalona, Peñafiel i Villena.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Joan Manuel de Castella · Veure més »
Joana I de Castella
Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).
Nou!!: Llista de reis de Castella і Joana I de Castella · Veure més »
Joana la Beltraneja
Joana de Castella, dita la Beltraneja (Madrid, 28 de febrer de 1462 - Lisboa, 1530), fou infanta de Castella, princesa d'Astúries i reina consort de Portugal (1475-1479).
Nou!!: Llista de reis de Castella і Joana la Beltraneja · Veure més »
Lara de los Infantes
Armes primitives de la casa de Lara. Lara de los Infantes és una població de la província de Burgos en la comunitat autònoma de Castella i Lleó (Espanya) de 26 habitants.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Lara de los Infantes · Veure més »
Llista de reis d'Espanya
S'han considerat reis d'Espanya els de la dinastia d'Habsburg, successors dels Reis Catòlics, en què un sol monarca regna sobre la Corona de Castella, la Corona d'Aragó, el Regne de Navarra, i durant un període també sobre el Regne de Portugal.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Llista de reis d'Espanya · Veure més »
Llista de reis de Navarra
La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona, predecessor del navarrès, des del primer monarca Ènnec Aritza fins a Sanç VI, primer monarca a prendre el títol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisió entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, després integrada a la Monarquia Hispànica, la segona es mantindrà independent fins a la seva integració a la Corona de França amb l'adveniment d'Enric III de Navarra com a rei de França.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Llista de reis de Navarra · Veure més »
Madrigal de las Altas Torres
Madrigal de las Altas Torres és un municipi de la província d'Àvila, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Madrigal de las Altas Torres · Veure més »
Maria de Molina
Maria de Molina (1260 - Valladolid 1321) fou infanta de Castella i reina consort de Castella i Lleó (1284-1295).
Nou!!: Llista de reis de Castella і Maria de Molina · Veure més »
Múnia de Castella
Múnia de Castella, Muniadona o Mumadonna (995-1066) fou reina consort del regne de Pamplona pel seu matrimoni amb el rei Sanç III de Pamplona (1011-1035), al qual s'afegiren els territoris del comtat de Ribagorça (1017-1035) i de Castella (1028-1035) pels seus drets dinàstics.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Múnia de Castella · Veure més »
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Monarquia d'Espanya · Veure més »
Nuño Pérez de Lara
Nuño Pérez de Lara (? - Conca, 27 de juliol de 1177) va ser un noble del Regne de Castella.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Nuño Pérez de Lara · Veure més »
Pedro Afán Enríquez de Ribera y Portocarrero
Pedro Afán de Ribera y Portocarrero, o Perafan de Ribera (Sevilla, ? – Nàpols, 2 d'abril de 1571), fou un noble espanyol, II marquès de Tarifa i primer duc d'Alcalá de los Gazules i virrei de Catalunya (1554-1558) i de Nàpols (12 de juny de - 2 d'abril de 1571).
Nou!!: Llista de reis de Castella і Pedro Afán Enríquez de Ribera y Portocarrero · Veure més »
Pedro González de Mendoza
Pedro González de Mendoza (Guadalajara, 3 de maig de 1428 - Guadalajara, 11 de gener de 1495) va ésser eclesiàstic i polític castellà, un dels millors exemples del pas del món medieval al modern, al llarg del.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Pedro González de Mendoza · Veure més »
Pedro Tenorio
fou un religiós i arquebisbe espanyol.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Pedro Tenorio · Veure més »
Pere I de Castella
Pere I el Cruel Pere I de Castella, dit el Cruel o el Justicier (Burgos, 30 d'agost de 1334 - Montiel, 23 de març de 1369), fou rei de Castella des del 26 de març de 1350 fins a la seva mort el 1369.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Pere I de Castella · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Principat de Catalunya · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Regne d'Aragó · Veure més »
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Regne de Castella · Veure més »
Regne de Lleó
El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Regne de Lleó · Veure més »
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Regne de Mallorca · Veure més »
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Regne de Navarra · Veure més »
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Regne de Portugal · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Regne de València · Veure més »
Roderic de Castella
Roderic (m. 873) va ser un noble i el primer comte de Castella (c. 860-873).
Nou!!: Llista de reis de Castella і Roderic de Castella · Veure més »
Salamanca
Salamanca és una ciutat espanyola, capital de la província homònima.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Salamanca · Veure més »
Sanç I Garcia de Castella
Sanç I Garcia de Castella, dit el dels Bons furs (ca. 965 - 1017), fou comte de Castella (995-1017).
Nou!!: Llista de reis de Castella і Sanç I Garcia de Castella · Veure més »
Sanç II de Castella
Sanç II de Castella, anomenat el Fort (ca. 1038 - Zamora, 1072), fou rei de Castella (1065-1072), rei de Galícia (1071-1072) i rei de Lleó (1072).
Nou!!: Llista de reis de Castella і Sanç II de Castella · Veure més »
Sanç III de Castella
Sanç III, anomenat el Desitjat (1134 - Toledo, 1158), fou rei de Castella (1157-1158).
Nou!!: Llista de reis de Castella і Sanç III de Castella · Veure més »
Sanç III de Pamplona
Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).
Nou!!: Llista de reis de Castella і Sanç III de Pamplona · Veure més »
Sanç IV de Castella
Sanç IV de Castella, dit el Brau (?, 1258 - Toledo, 1295) fou rei de Castella (1284-1295).
Nou!!: Llista de reis de Castella і Sanç IV de Castella · Veure més »
Sança II de Lleó
Sança II del Lleó (~ 1192 - Monestir de Villabuena, ca. 1243) fou reina ''de iure'' de Lleó (1230).
Nou!!: Llista de reis de Castella і Sança II de Lleó · Veure més »
Sòria
Sòria (en castellà, Soria) és una ciutat castellana de gairebé 40.000 habitants i capital de la província de Sòria (de la comunitat autònoma de Castella i Lleó).
Nou!!: Llista de reis de Castella і Sòria · Veure més »
Segòvia
Segòvia (en castellà, Segovia) és una ciutat castellana a la part meridional de la comunitat autònoma de Castella i Lleó, i capital de la província de Segòvia.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Segòvia · Veure més »
Sentència Arbitral de Torrellas
La sentència arbitral de Torrellas és un acord signat el 8 d'agost de 1304 a la localitat aragonesa de Torrellas per restablir la pau entre la corona de Castella i la corona d'Aragó, després de la conquesta del Regne de Múrcia per a Castella, per part del rei Jaume II el Just.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Sentència Arbitral de Torrellas · Veure més »
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Sevilla · Veure més »
Sos del Rey Católico
Sos del Rey Católico és el municipi més al nord de la comarca de les Cinco Villas, al nord-oest de la província de Saragossa, Aragó.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Sos del Rey Católico · Veure més »
Tamarit de Llitera
Tamarit de Llitera (en castellà Tamarite de Litera) és una vila i municipi d'Aragó situat a la Franja de Ponent, a la província d'Osca, capital històrica i cultural de la part catalanòfona de la comarca de la Llitera.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Tamarit de Llitera · Veure més »
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Toledo · Veure més »
Tordesillas
Tordesillas és un municipi de la província de Valladolid, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Tordesillas · Veure més »
Toro (Zamora)
Toro és una localitat al nord-oest de la península Ibèrica que pertany a la província de Zamora, a Espanya.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Toro (Zamora) · Veure més »
Valladolid
Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Valladolid · Veure més »
Vela Jiménez
Vela o Vigila Jiménez (?-?), comte d'Àlaba del c. 870 al d. 883 Alfons III d'Astúries el va nomenar comte d'Àlaba en c. 870 i li va concedir part dels territoris en els quals fins a aquest moment governava Rodrigo, comte de Castella, després de sufocar la rebel·lió del magnat alabès Eglyón en c.868.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Vela Jiménez · Veure més »
Zamora
Zamora és una ciutat espanyola, capital de la província del mateix nom, pertanyent a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Llista de reis de Castella і Zamora · Veure més »
1 de juliol
El primer de juliol és el cent vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 1 de juliol · Veure més »
1017
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 1017 · Veure més »
1028
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 1028 · Veure més »
1029
El 1029 (MXXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 1029 · Veure més »
1037
El 1037 (MXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 1037 · Veure més »
1065
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 1065 · Veure més »
1072
El 1072 (MLXXII) fou un any de traspàs iniciat en diumenge pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 1072 · Veure més »
1157
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 1157 · Veure més »
1158
El 1158 (MCLVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 1158 · Veure més »
1214
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 1214 · Veure més »
1217
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 1217 · Veure més »
1252
L'any 1252 (MCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 1252 · Veure més »
1284
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 1284 · Veure més »
1295
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 1295 · Veure més »
1296
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 1296 · Veure més »
1304
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 1304 · Veure més »
1312
El 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 1312 · Veure més »
1350
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 1350 · Veure més »
1366
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 1366 · Veure més »
1367
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 1367 · Veure més »
1369
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 1369 · Veure més »
1379
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 1379 · Veure més »
1390
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 1390 · Veure més »
1406
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 1406 · Veure més »
1454
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 1454 · Veure més »
1465
; Països Catalans.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 1465 · Veure més »
1468
; Països Catalans.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 1468 · Veure més »
1474
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 1474 · Veure més »
1475
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 1475 · Veure més »
1504
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 1504 · Veure més »
1506
;Països Catalans.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 1506 · Veure més »
1516
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 1516 · Veure més »
1555
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 1555 · Veure més »
1556
;Països Catalans.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 1556 · Veure més »
6 de juny
El 6 de juny és el cent cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 6 de juny · Veure més »
860
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 860 · Veure més »
870
El 870 (DCCCLXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 870 · Veure més »
873
El 873 (DCCCLXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 873 · Veure més »
882
El 882 (DCCCLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 882 · Veure més »
885
El 885 (DCCCLXXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 885 · Veure més »
897
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 897 · Veure més »
899
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 899 · Veure més »
901
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 901 · Veure més »
904
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 904 · Veure més »
912
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 912 · Veure més »
915
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 915 · Veure més »
917
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 917 · Veure més »
919
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 919 · Veure més »
920
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 920 · Veure més »
922
El 922 (CMXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat un dimarts.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 922 · Veure més »
923
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 923 · Veure més »
927
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 927 · Veure més »
929
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 929 · Veure més »
930
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 930 · Veure més »
931
El 931 (CMXXXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 931 · Veure més »
944
El 944 (CMXLIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 944 · Veure més »
945
; Països Catalans.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 945 · Veure més »
970
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 970 · Veure més »
995
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis de Castella і 995 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Llista de comtes de Castella, Llistat de reis de Castella, Rei de Castella, Reina de Castella, Reis de Castella.
