Taula de continguts
108 les relacions: Alfons el Bataller, Alfons III d'Astúries, Alta Navarra, Antoni de Borbó, Ènnec Aritza, Baixa Navarra, Banu Qassi, Blanca de Navarra i de Castella, Blanca I de Navarra, Blanca II de Navarra, Blois, Burgos, Carles de Viana, Carles II de Navarra, Carles III de Navarra, Carles IV de França, Caterina I de Navarra, Catolicisme, Comtat de Foix, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Dinastia Ènnega, Dinastia borbònica, Dinastia Capet, Dinastia d'Évreux, Dinastia Trastàmara, Dinastia Ximena, Elionor I de Navarra, Enric I de Navarra, Enric II de Navarra, Enric III de França, Enric IV de França, Estats Generals, Felip III de Navarra, Felip IV de França, Felip V de França, Ferran el Catòlic, Fortuny I de Pamplona, Francesc I de Navarra, Garcia Ènnec, Garcia Ramires, Garcia Sanxes I de Pamplona, Garcia Sanxes II de Pamplona, Garcia Sanxes III de Pamplona, Garcia Ximenes (regent de Pamplona), Gastó III de Castellbò, Gastó IV de Foix, Gran Enciclopèdia Catalana, Guerra Civil catalana, Guerra Civil navarresa, ... Ampliar l'índex (58 més) »
- Reis de Navarra
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Veure Llista de reis de Navarra і Alfons el Bataller
Alfons III d'Astúries
Alfons III d'Astúries, dit el Gran (848 - Zamora, 20 de desembre de 910), fou rei d'Astúries (866-910).
Veure Llista de reis de Navarra і Alfons III d'Astúries
Alta Navarra
Les sis merindades de Navarra. LAlta Navarra (en basca Nafarroa Garaia) és el nom que es dona en la literatura basca almenys des del a la porció del regne de Navarra que va quedar sota sobirania castellana en 1515 (la part francesa correspon a la Baixa Navarra, en basc Nafarroa Beherea o Baxenabarre).
Veure Llista de reis de Navarra і Alta Navarra
Antoni de Borbó
Antoni de Borbó o Antoni I de Navarra (La Fère, França, 22 d'abril de 1518 - Les Andelys, 17 de novembre de 1562) fou duc de Vendôme, rei de Navarra, comte de Foix i copríncep d'Andorra (1555-1562).
Veure Llista de reis de Navarra і Antoni de Borbó
Ènnec Aritza
Ènnec Aritza (ca. 770 - 851) o Ènnec de Pamplona (en basc Eneko Aritza, en castellà Íñigo Arista) va ser un cabdill vascó que ha estat considerat el primer rei de Pamplona i iniciador de la monarquia navarresa.
Veure Llista de reis de Navarra і Ènnec Aritza
Baixa Navarra
La Baixa Navarra (en francès Basse-Navarre i en basc Nafarroa Beherea o Baxenabarre) és un dels set territoris que formen el País Basc com a regió lingüística i cultural, però no pas política.
Veure Llista de reis de Navarra і Baixa Navarra
Banu Qassi
emirat musulmà de Còrdova (en verd). Els territoris dels Banu Qassi el 910 (en verd oliva), França Occidental (en groc fort), Emirat de Qúrtuba (en verd), Regne d'Astúries (en groc clar), Regne de Navarra, (en taronja). Els Banu Qassi (literalment ‘descendents de Cassi’) fou una important dinastia musulmana muladí que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles i.Mestre, 1998: p.
Veure Llista de reis de Navarra і Banu Qassi
Blanca de Navarra i de Castella
Segell de Blanca de Navarra portant les armes del seu marit Teobald III de Xampanya, la barra, a l'anvers del segell. Blanca de Navarra (1177 - 1229), infanta de Navarra i comtessa consort de Xampanya (1199-1201).
Veure Llista de reis de Navarra і Blanca de Navarra i de Castella
Blanca I de Navarra
Blanca I de Navarra (Pamplona, 6 de juliol de 1387 - Santa María la Real de Nieva, Segòvia, 1 d'abril de 1441) fou comtessa de Nemours i reina de Navarra (1425-1441).
Veure Llista de reis de Navarra і Blanca I de Navarra
Blanca II de Navarra
Blanca II de Navarra (Olite, Navarra 1424 - 1464), princesa d'Aragó i infanta de Navarra, reina titular de Navarra (1461-1464).
Veure Llista de reis de Navarra і Blanca II de Navarra
Blois
Blois o Bles és una comuna francesa al departament de Loir i Cher i a la regió del Centre-Vall del Loira.
Veure Llista de reis de Navarra і Blois
Burgos
Burgos, tradicionalment en català, Burchs, és la capital de la província de Burgos i de l'antiga regió històrica de Castella la Vella.
Veure Llista de reis de Navarra і Burgos
Carles de Viana
Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).
Veure Llista de reis de Navarra і Carles de Viana
Carles II de Navarra
Carles el Dolent assegut en una estradaCarles II de Navarra dit el Dolent (Évreux, Regne de França, 10 d'octubre de 1332 - Pamplona, 1 de gener de 1387) fou rei de Navarra (1349-1387).
Veure Llista de reis de Navarra і Carles II de Navarra
Carles III de Navarra
Carles III de Navarra, dit el Noble (Mantes-la-Jolie, Regne de França 1361 - Olite, Regne de Navarra 1425), fou rei de Navarra i comte d'Evreux (1387-1425).
Veure Llista de reis de Navarra і Carles III de Navarra
Carles IV de França
Carles I de Navarra i IV de França el Bell (Clermont (Oise) 1294 - Vincennes 1328), rei de França i Navarra (1322-1328).
Veure Llista de reis de Navarra і Carles IV de França
Caterina I de Navarra
Caterina I de Navarra (1470 - Mont-de-Marsan, França, 1517) fou reina de Navarra, comtessa de Foix i Bigorra, vescomtessa de Bearn, Marsan i Castellbò (1483-1517).
Veure Llista de reis de Navarra і Caterina I de Navarra
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Llista de reis de Navarra і Catolicisme
Comtat de Foix
El comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França.
Veure Llista de reis de Navarra і Comtat de Foix
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Llista de reis de Navarra і Corona d'Aragó
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Veure Llista de reis de Navarra і Corona de Castella i Lleó
Dinastia Ènnega
El regne de Pamplona cap al 925 La dinastia Ènnega, també anomenada Banu Enneco, està tradicionalment considerada la primera família que va ostentar el poder al regne de Pamplona.
Veure Llista de reis de Navarra і Dinastia Ènnega
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Veure Llista de reis de Navarra і Dinastia borbònica
Dinastia Capet
La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.
Veure Llista de reis de Navarra і Dinastia Capet
Dinastia d'Évreux
Escut d'Armes dels comtes capets d'Evreux Escut d'armes dels reis navarresos del casal d'Evreux La Dinastia d'Évreux o Casal d'Évreux és una branca de la Dinastia Capet que parteix de Lluís Evreux, que va rebre el 1298 del seu pare el rei Felip III de França el comtat d'Evreux.
Veure Llista de reis de Navarra і Dinastia d'Évreux
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Veure Llista de reis de Navarra і Dinastia Trastàmara
Dinastia Ximena
Es dona el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.
Veure Llista de reis de Navarra і Dinastia Ximena
Elionor I de Navarra
Armes personals d'Elionor I de Navarra. Les del seu pare Joan II d'Aragó i les del seu marit Gastó IV de Foix Elionor I de Navarra (Olite, Navarra, 2 de febrer de 1426 – Tudela, Navarra, 12 de febrer de 1479) fou princesa d'Aragó i infanta de Navarra, reina titular de Navarra (1464-1479) i reina de Navarra (1479), i princesa de Girona (1461-1462).
Veure Llista de reis de Navarra і Elionor I de Navarra
Enric I de Navarra
Enric I de Navarra i III de Xampanya el Gras (?, c. 1244 - Pamplona, 22 de juliol de 1274) fou rei de Navarra i comte de Xampanya (1270-1274).
Veure Llista de reis de Navarra і Enric I de Navarra
Enric II de Navarra
Enric II de Navarra (Sangüesa, Navarra, 1503 - Pau, 1555) fou rei de Navarra, copríncep d'Andorra, comte de Foix i Bigorra i vescomte de Bearn i Marsan (1517-1555).
Veure Llista de reis de Navarra і Enric II de Navarra
Enric III de França
Enric III de França Enric III de França (Fontainebleau, 19 de setembre del 1551 - Saint-Cloud, 2 d'agost del 1589) fou duc d'Angulema (1551-1574) duc d'Anjou (1566-1576); duc d'Orleans (1560-1574); rei de Polònia (1573-1574) i rei de França (1574-1589) i l'últim de la dinastia Valois.
Veure Llista de reis de Navarra і Enric III de França
Enric IV de França
Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).
Veure Llista de reis de Navarra і Enric IV de França
Estats Generals
Els Estats Generals de l'antic règim van ser una important institució representativa del Regne de França, en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament.
Veure Llista de reis de Navarra і Estats Generals
Felip III de Navarra
Felip III de Navarra el Bo o el Noble (27 de març de 1306 - 26 de setembre de 1343) també conegut com a Felip d'Évreux, va ser rei de Navarra entre 1329 i 1343 per dret de la seva dona, Joana II, filla del darrer rei navarrès del casal de França.
Veure Llista de reis de Navarra і Felip III de Navarra
Felip IV de França
Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.
Veure Llista de reis de Navarra і Felip IV de França
Felip V de França
Felip V de França i II de Navarra el Llarg (en francés Philippe V de France, Philippe II de Navarre o Philippe V le Long), (1293 - Abadia de Longchamp, 3 de gener de 1322), fou comte de Borgonya (1315-1322); regent de França i Navarra (1316) i rei de França i Navarra (1316-1322).
Veure Llista de reis de Navarra і Felip V de França
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Veure Llista de reis de Navarra і Ferran el Catòlic
Fortuny I de Pamplona
Fortuny I Garcés (820/825 - Monestir de Leire, ca. 906) dit pels musulmans el Borni (en àrab al-Ankar) i el Monjo per la historiografia basca moderna, va ser el tercer rei de Pamplona entre 882 a 905, darrer representant de la dinastia Ènnega, descendent d'Ènnec Aritza.
Veure Llista de reis de Navarra і Fortuny I de Pamplona
Francesc I de Navarra
Francesc I de Navarra (?, 1467 - Pau, 1483), també conegut com a Francesc Febus, va ser rei de Navarra (1479-1483) i comte de Foix i de Bigorra, vescomte de Bearn i de Castellbò i copríncep d'Andorra (1471 i 1483).
Veure Llista de reis de Navarra і Francesc I de Navarra
Garcia Ènnec
Garcia Ènnec o Garcia I de Pamplona (ca. 810 - ca. 880) va ser rei de Pamplona (851-ca. 880).
Veure Llista de reis de Navarra і Garcia Ènnec
Garcia Ramires
Garcia V de Pamplona o Garcia Ramires, dit el Restaurador (en aragonès: García Remíriz; d. 1110 - Lizarra, Llorca, 1150), fou rei de Pamplona (1134-1150).
Veure Llista de reis de Navarra і Garcia Ramires
Garcia Sanxes I de Pamplona
Garcia Sanxes I de Pamplona, també anomenat Garcia III de Pamplona i II d'Aragó (919 - 970), fou rei de Pamplona i comte d'Aragó (925-970).
Veure Llista de reis de Navarra і Garcia Sanxes I de Pamplona
Garcia Sanxes II de Pamplona
Garcia Sanxes II de Pamplona, també anomenat Garcia IV de Pamplona i III d'Aragó, dit el Tremolós (ca. 964 - ca. 1004), fou rei de Pamplona i comte d'Aragó (994-1004).
Veure Llista de reis de Navarra і Garcia Sanxes II de Pamplona
Garcia Sanxes III de Pamplona
Garcia Sanxes III de Pamplona, també anomenat Garcia V de Pamplona i dit el de Nájera (d. 1020 - Atapuerca, 1054), fou rei de Pamplona (1035-1054).
Veure Llista de reis de Navarra і Garcia Sanxes III de Pamplona
Garcia Ximenes (regent de Pamplona)
Garcia Ximenes (Navarra, mort ca. 882) va ser un cabdill vascó que suposadament hauria exercit com a regent del regne de Pamplona (870-882) durant l'absència del rei Fortuny Garcés, en captiveri a Còrdova.
Veure Llista de reis de Navarra і Garcia Ximenes (regent de Pamplona)
Gastó III de Castellbò
Gastó III de Castellbò (1444 - Libourne, Aquitània 1470) va ser vescomte de Castellbò, infant de Navarra i príncep de Viana.
Veure Llista de reis de Navarra і Gastó III de Castellbò
Gastó IV de Foix
Gastó IV de Foix, I de Bigorra i XI de Bearn (1425 - Roncesvalls, Regne de Navarra, 21 de juliol de 1472) fou vescomte de Castellbò (1423-1462); i comte de Foix i Bigorra, vescomte de Narbona, Marsan, Gabardà i Lautrec (1436-1472).
Veure Llista de reis de Navarra і Gastó IV de Foix
Gran Enciclopèdia Catalana
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.
Veure Llista de reis de Navarra і Gran Enciclopèdia Catalana
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Veure Llista de reis de Navarra і Guerra Civil catalana
Guerra Civil navarresa
La Guerra Civil navarresa fou un conflicte successori per al tron del Regne de Navarra, que enfrontà Carles de Viana i el seu pare Joan el Gran.
Veure Llista de reis de Navarra і Guerra Civil navarresa
Hugonot
Durant els segles XVI i XVII, hugonots va ser el nom donat als membres de l'Església protestant reformada de França.
Veure Llista de reis de Navarra і Hugonot
Iure uxoris
Iure uxoris o de vegades també jure uxoris és una frase llatina que significa «pel dret de la seva dona».
Veure Llista de reis de Navarra і Iure uxoris
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Veure Llista de reis de Navarra і Joan el Sense Fe
Joan I de França
Joan I de França i de Navarra el Pòstum (Palau del Louvre, París 1316), rei de França i Navarra (1316).
Veure Llista de reis de Navarra і Joan I de França
Joan III Albret
Armes personals Joan III Albret Armes de Joan III Albret coma rei consort de Navarra Armes de Joan III Albret coma rei consort de Navarra Joan III Albret o Joan III de Navarra (1469 - Pau, 1516) fou senyor d'Albret, vescomte de Tartàs, comte de Perigord i vescomte de Llemotges (1481-1516) i rei de Navarra i comte de Foix (1484-1516).
Veure Llista de reis de Navarra і Joan III Albret
Joana I de Navarra
Joana I de Navarra (1273-Vincennes, França, 1305) fou reina de Navarra, comtessa de Xampanya (1274-1305) i reina consort de França (1285-1305).
Veure Llista de reis de Navarra і Joana I de Navarra
Joana II de Navarra
Representació de Joana II (esquerra) Joana II de Navarra o Joana de França (Conflans, Regne de França, 1311 - íd. 6 d'octubre de 1349) fou princesa del Regne de França i reina de Navarra (1328-1349).
Veure Llista de reis de Navarra і Joana II de Navarra
Joana III de Navarra
Joana III de Navarra, coneguda coma Joana d'Albret (Pau, Aquitània 1528 - París 1572), fou reina de Navarra suo iure, comtessa de Foix i Bigorra, vescomtessa de Bearn, Marsan, Tartàs i senyora d'Albret (1555-1572).
Veure Llista de reis de Navarra і Joana III de Navarra
Llista de comtes de Xampanya
El comtat de Xampanya neix de la fusió entre els comtats de Meaux i Troyes, al centre de França, i que forma part de l'actual regió de Xampanya.
Veure Llista de reis de Navarra і Llista de comtes de Xampanya
Lluís X de França
Lluís I de Navarra i X de França el Tossut (París, 1289-Vincennes, 1316) fou rei de Navarra (1305-1316) i rei de França (1314-1316).
Veure Llista de reis de Navarra і Lluís X de França
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Veure Llista de reis de Navarra і Lluís XIII de França
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Veure Llista de reis de Navarra і Monarquia d'Espanya
Pere el d'Osca
Pere Sanxes o Pere el d'Osca (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Veure Llista de reis de Navarra і Pere el d'Osca
Ramon I de Tolosa
Ramon I de Tolosa o Ramon I de Roergue (810-863) fou comte i duc de Tolosa (amb Pallars i Ribagorça), Roergue, Carcassona, Rasès, Carcí i Llemosí.
Veure Llista de reis de Navarra і Ramon I de Tolosa
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Veure Llista de reis de Navarra і Regne de França
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Veure Llista de reis de Navarra і Regne de Navarra
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Veure Llista de reis de Navarra і Revolució Francesa
Sanç I de Pamplona
Sanç I de Pamplona o Sanç Garcés (? - Resa, 925) va ser rei de Pamplona entre 905 i 925, va ser el primer monarca de la dinastia Ximena al regne després de la renúncia de Fortuny I. Probablement Sanç havia estat un dels notables més destacats del rei i reuní unes millors condicions per ocupar el govern.
Veure Llista de reis de Navarra і Sanç I de Pamplona
Sanç II de Pamplona
Sanç II de Pamplona i I d'Aragó, anomenat també Sanç Garcés II de Pamplona i I d'Aragó o Sanç Abarca (? - 994) va ser rei de Pamplona i comte d'Aragó entre 970 i 994.
Veure Llista de reis de Navarra і Sanç II de Pamplona
Sanç III de Pamplona
Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).
Veure Llista de reis de Navarra і Sanç III de Pamplona
Sanç IV de Pamplona
Sanç IV de Pamplona o Sanç Garcés IV, dit el de Peñalén (ca. 1039 - Peñalén, Guadalajara, 1076) fou rei de Navarra (1054-1076).
Veure Llista de reis de Navarra і Sanç IV de Pamplona
Sanç Ramires
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).
Veure Llista de reis de Navarra і Sanç Ramires
Sanç VI de Navarra
esmalt els seus successors. Sanç VI de Navarra dit «el Savi» (1132 - Pamplona, 27 de juny de 1194) fou rei de Navarra succeint son pare al tron de Navarra (1150-1194).
Veure Llista de reis de Navarra і Sanç VI de Navarra
Sanç VII de Navarra
Sanç VII dit “el Fort” (c. 1170 - Tudela, 1234) fou rei de Navarra (1194 - 1234).
Veure Llista de reis de Navarra і Sanç VII de Navarra
Teobald I de Navarra
Escut d'armes de Teobald I de Navarra i IV de Xampanya Teobald I de Navarra i IV de Xampanya el Trobador (Troyes, França 1201 - Pamplona 1253) va ser comte de Xampanya i Brie (1201-1253); rei de Navarra (1234-1253).
Veure Llista de reis de Navarra і Teobald I de Navarra
Teobald II de Navarra
Segell de Teobald II de Navarra. Segell de Teobald II de Navarra. Denari encunyat durant el regnat de Teobald II amb la inscripció ''Tiobald rex de Navarie''. Teobald II de Navarra i V de Xampanya el Jove (?, 7 de desembre de 1238 - Trapani, 4 de desembre de 1270) fou rei de Navarra i comte de Xampanya i de Brie (1253-1270).
Veure Llista de reis de Navarra і Teobald II de Navarra
Toda de Pamplona
Inscripció en la tomba de Toda de Navarra Toda Asnar de Larraun (v 885 - d 970), infanta i reina consort de Pamplona (?-925).
Veure Llista de reis de Navarra і Toda de Pamplona
Ximeno Garcés de Pamplona
Ximeno II de Navarra (? - 29 de maig de 931) fou infant de Navarra i regent del regne de Navarra (925-931) durant la minoria de Garcia Sanxes I.
Veure Llista de reis de Navarra і Ximeno Garcés de Pamplona
1094
El 1094 (MXCIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Llista de reis de Navarra і 1094
1194
;Països Catalans:;Món.
Veure Llista de reis de Navarra і 1194
1270
El 1270 (MCCLXX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Llista de reis de Navarra і 1270
1274
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Llista de reis de Navarra і 1274
1305
;Països Catalans.
Veure Llista de reis de Navarra і 1305
1343
El 1343 (MCCCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Llista de reis de Navarra і 1343
1349
;Països Catalans.
Veure Llista de reis de Navarra і 1349
1387
;Països Catalans.
Veure Llista de reis de Navarra і 1387
1425
Països Catalans Resta del món.
Veure Llista de reis de Navarra і 1425
1441
Països Catalans Resta del món.
Veure Llista de reis de Navarra і 1441
1450
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Llista de reis de Navarra і 1450
1455
;Països Catalans:; Resta del món.
Veure Llista de reis de Navarra і 1455
1461
;Països Catalans.
Veure Llista de reis de Navarra і 1461
1464
; Països Catalans.
Veure Llista de reis de Navarra і 1464
1479
; Països Catalans.
Veure Llista de reis de Navarra і 1479
1483
;Països Catalans.
Veure Llista de reis de Navarra і 1483
1484
Països Catalans Resta del món.
Veure Llista de reis de Navarra і 1484
1492
;Països Catalans.
Veure Llista de reis de Navarra і 1492
1513
;Països Catalans.
Veure Llista de reis de Navarra і 1513
1516
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Llista de reis de Navarra і 1516
1562
;Països Catalans.
Veure Llista de reis de Navarra і 1562
1572
El 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.
Veure Llista de reis de Navarra і 1572
1593
Làpida al monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Llista de reis de Navarra і 1593
1610
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Llista de reis de Navarra і 1610
1611
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Llista de reis de Navarra і 1611
1620
;Països Catalans:;Món.
Veure Llista de reis de Navarra і 1620
870
El 870 (DCCCLXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Llista de reis de Navarra і 870
882
El 882 (DCCCLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Llista de reis de Navarra і 882
926
El 926 (CMXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Llista de reis de Navarra і 926
931
El 931 (CMXXXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Llista de reis de Navarra і 931
Vegeu també
Reis de Navarra
- Blanca de Navarra i de Castella
- Carles II de Navarra
- Carles III de Navarra
- Carles IV de França
- Carles de Viana
- Enric IV de França
- Felip IV de França
- Felip V de França
- Francesc I de Navarra
- Garcia Sanxes III de Pamplona
- Garcia Ximenes (regent de Pamplona)
- Joan el Sense Fe
- Joana III de Navarra
- Llista de reis de Navarra
- Lluís X de França
- Pere el d'Osca
- Sanç IV de Pamplona
També conegut com Infanta de Navarra, LListat de reis de Navarra, Rei de Baixa Navarra, Rei de Navarra, Rei de Pamplona, Reina de Navarra, Reis de Navarra, Sobirà de Navarra.