Accés més ràpid que el navegador!
24 les relacions: Adalbert II de Toscana, Agost, Al-Qàïm (fatimita), Aquitània, Berenguer I d'Itàlia, Berta de Lotaríngia, Bohèmia, Egipte durant l'edat mitjana, Exèrcit romà d'Orient, Gallipoli (ciutat d'Itàlia), Garigliano, Imperi Romà d'Orient, Juny, Nàpols, Papa Joan X, Petxenegs, Pirateria barbaresca, Primavera, Raqqada, Sarraïns, Sunyer II d'Empúries-Rosselló, Ubayd-Al·lah al-Mahdí, 16 de setembre, 28 de maig.
Adalbert II de Toscana
Adalbert II (vers 875-915), anomenat "el Ric", fou comte de Lucca i marquès de Toscana, fill i co-successor d'Adalbert I de Toscana, i net de Bonifaci de Còrsega.
Nou!!: 915 і Adalbert II de Toscana · Veure més »
Agost
L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: 915 і Agost · Veure més »
Al-Qàïm (fatimita)
Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn al-Mahdí al-Qàïm bi-amr-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Qàïm (Salamiyya, Síria, 893 - 17 o 23 de maig de 946) fou el segon califa fatimita a Mahdia (934-946).
Nou!!: 915 і Al-Qàïm (fatimita) · Veure més »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Nou!!: 915 і Aquitània · Veure més »
Berenguer I d'Itàlia
Berenguer de Friül (Cividale del Friuli, 845 – Verona, 7 d'abril del 924) va ser marquès de Friül (874-890/ 896), rei d'Itàlia (com Berenguer I, 887-924) i emperador (915-924).
Nou!!: 915 і Berenguer I d'Itàlia · Veure més »
Berta de Lotaríngia
Berta (863 - 8 de març de 925 a Lucca) fou una filla de Lotari II de Lotaríngia i de la seva concubina Waldrada; es va casar en principi amb Teobald d'Arle, comte d'Arle que era nebot de Teutberga (l'esposa de Lotari II), i després amb Adalbert II, marquès de Toscana i va morir el 925.
Nou!!: 915 і Berta de Lotaríngia · Veure més »
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Nou!!: 915 і Bohèmia · Veure més »
Egipte durant l'edat mitjana
Després de la conquesta musulmana d'Egipte el 639, el Baix Egipte fou dirigit primer per governadors que actuaven en nom dels califes raixiduns i després pels califes omeies de Damasc.
Nou!!: 915 і Egipte durant l'edat mitjana · Veure més »
Exèrcit romà d'Orient
L'exèrcit romà d'Orient (330-1453) trobà la seua base en l'exèrcit romà i va anar evolucionant amb el temps.
Nou!!: 915 і Exèrcit romà d'Orient · Veure més »
Gallipoli (ciutat d'Itàlia)
Gallipoli (pronunciat Gal·lípoli) és un municipi de la província de Lecce (regió de la Pulla italià).
Nou!!: 915 і Gallipoli (ciutat d'Itàlia) · Veure més »
Garigliano
El Garigliano és un riu d'Itàlia.
Nou!!: 915 і Garigliano · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: 915 і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Juny
El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Nou!!: 915 і Juny · Veure més »
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Nou!!: 915 і Nàpols · Veure més »
Papa Joan X
Joan X (Borgo Tossignano, ? – Roma, maig del 928) va ser papa de l'Església Catòlica del 914 al 928.
Nou!!: 915 і Papa Joan X · Veure més »
Petxenegs
Petxenegs o Patzinaks (llatí: Расinасае, Romanès: pecenegi, armeni: badzinag, Búlgar/Rus: petxenegui (Печенеги), grec: Patzinaki/Petsenegi (Πατζινάκοι/Πετσενέγοι) o menys freqüent Πατζινακίται, hongarès: Besenyő, turc antic (suposat): *Beçenek, Turc: Peçenekler) foren una horda túrquica seminòmada de les estepes de l'Àsia Central que parlaven la llengua petxeneg, inclosa al grup de les llengües turqueses.
Nou!!: 915 і Petxenegs · Veure més »
Pirateria barbaresca
Batalla entre la fragata britànica HMS Mary Rose i set pirates algerians, 1669 Els pirates barbarescos, també de vegades anomenats corsaris otomans, van ser pirates i corsaris que van actuar des del nord d'Àfrica (la costa barbaresca), on tenien les seves bases, des de Tunis, Trípoli, Alger, Salé i ports del Marroc, assetjant el trànsit marítim al Mediterrani occidental des del temps de les croades i que es va fer especialment intens després de la caiguda de Constantinoble (1453) en mans dels turcs otomans.
Nou!!: 915 і Pirateria barbaresca · Veure més »
Primavera
Naixement d'una flor a la primavera La primavera és una de les quatre estacions de les zones temperades.
Nou!!: 915 і Primavera · Veure més »
Raqqada
Raqqada és un jaciment arqueològic de Tunísia, situat 9 km al sud del centre de Kairuan, de la que avui dia constitueix un barri.
Nou!!: 915 і Raqqada · Veure més »
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Nou!!: 915 і Sarraïns · Veure més »
Sunyer II d'Empúries-Rosselló
Sunyer II d'Empúries-Rosselló (?, ca. 840 - ?, 915) fou comte d'Empúries (862-915) i comte de Rosselló (896-915).
Nou!!: 915 і Sunyer II d'Empúries-Rosselló · Veure més »
Ubayd-Al·lah al-Mahdí
Abu-Muhàmmad Ubayd-Al·lah ibn al-Hussayn al-Mahdí, més conegut simplement com a Ubayd-Al·lah al-Mahdí o al-Mahdí Ubayd-Al·lah (Askar Mukram, 873 - Mahdia, 3 de març de 934) fou el primer imam manifestat (dhàhir) i després califa fatimita, amb seu inicial a Kairuan i després a Mahdia (909 - 934).
Nou!!: 915 і Ubayd-Al·lah al-Mahdí · Veure més »
16 de setembre
El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.
Nou!!: 915 і 16 de setembre · Veure més »
28 de maig
El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: 915 і 28 de maig · Veure més »
