Taula de continguts
43 les relacions: Alcalá de Henares, Aragó, Épila, Badajoz, Batalla d'Aljubarrota, Beatriu de Portugal, Catedral, Caterina de Lancaster, Constança de Castella, Crisi portuguesa de 1383-1385, Elionor d'Aragó i de Sicília, Elionor de Sicília, Enric II de Castella, Enric III de Castella, Ferran d'Antequera, Ferran I de Portugal, Guerra dels Cent Anys, Joan de Gant, Joan I de Portugal, Joana Manuel, Llista de comtes de Barcelona, Llista de consorts reials de Portugal, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Castella, Llista de reis de Lleó, Llista de reis de Portugal, Monarca, Pere el Cerimoniós, Pere I de Castella, Província de Saragossa, Regne d'Anglaterra, Regne de Portugal, Sòria, Tamarit de Llitera, Tractat d'Almazán, 1375, 1387, 14 d'agost, 1406, 1416, 18 de juny, 20 d'agost, 9 d'octubre.
- Infants de Castella
- Morts el 1390
Alcalá de Henares
Alcalá de Henares és una ciutat de la Comunitat de Madrid (Espanya).
Veure Joan I de Castella і Alcalá de Henares
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Veure Joan I de Castella і Aragó
Épila
Épila és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de Valdejalón.
Veure Joan I de Castella і Épila
Badajoz
Badajoz és una ciutat d'Extremadura a Espanya, capital de la província homònima.
Veure Joan I de Castella і Badajoz
Batalla d'Aljubarrota
La batalla d'Aljubarrota va tenir lloc el capvespre del 14 d'agost de 1385 entre tropes portugueses, comandades per Joan I de Portugal i el seu conestable Nuno Álvares Pereira, i l'exèrcit de Joan I de Castella.
Veure Joan I de Castella і Batalla d'Aljubarrota
Beatriu de Portugal
Sepulcre de la reina a Sancti Spiritus (Toro) Beatriu de Portugal (Coïmbra, 1372 - Madrigalejo, Regne de Castella, 1410) fou infanta de Portugal, reina titular de Portugal (1383-1385) i reina consort de Castella i Lleó (1383-1390).
Veure Joan I de Castella і Beatriu de Portugal
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Veure Joan I de Castella і Catedral
Caterina de Lancaster
Caterina de Lancaster (Hetford, Regne d'Anglaterra, 1373 - Valladolid 1418), princesa anglesa, infanta de Castella, reina consort de Castella (1393-1406) i regent de Castella (1406-1416).
Veure Joan I de Castella і Caterina de Lancaster
Constança de Castella
Constança de Castella (Castrojeriz, Burgos, 1354 - Leicester, Anglaterra, 1394) fou infanta de Castella i reina titular de Castella (1369).
Veure Joan I de Castella і Constança de Castella
Crisi portuguesa de 1383-1385
La crisi portuguesa de 1383-1385 va ser un període de guerra civil i anarquia en la història de Portugal, que va començar amb la mort de Ferran I de Portugal, que no tenia hereus homes.
Veure Joan I de Castella і Crisi portuguesa de 1383-1385
Elionor d'Aragó i de Sicília
Elionor d'Aragó i de Sicília (el Puig de Santa Maria, l'Horta Nord, 20 de gener de 1358 - Cuéllar, Segòvia, 13 d'agost del 1382), princesa d'Aragó i reina consort de Castella (1379-1382).
Veure Joan I de Castella і Elionor d'Aragó i de Sicília
Elionor de Sicília
Escut d'armes d'Elionor de Sicília com a reina consort d'Aragó Elionor de Sicilia i de Carintia (1325 - 20 d'abril de 1375) fou infanta de Sicília i reina de la Corona d'Aragó (1349-1375).
Veure Joan I de Castella і Elionor de Sicília
Enric II de Castella
Enric II de Castella, dit el de les Mercès (Sevilla 1333 - Santo Domingo de la Calzada, La Rioja 29 de maig de 1379), fou rei de Castella (1369-1379); autoproclamat el 1366, fou el primer de la dinastia Trastàmara.
Veure Joan I de Castella і Enric II de Castella
Enric III de Castella
Enric III de Castella, dit el Malalt (Burgos, 1379 - Toledo, 25 de desembre de 1406), fou príncep d'Astúries (1388-1390) i rei de Castella (1390-1406).
Veure Joan I de Castella і Enric III de Castella
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Veure Joan I de Castella і Ferran d'Antequera
Ferran I de Portugal
Ferran I de Portugal, dit el Bell, l'Inconscient o l'Inconstant (Santarém, 31 d'octubre de 1345 - Lisboa, 22 d'octubre de 1383), fou rei de Portugal (1367-1383), l'últim de la dinastia Borgonya.
Veure Joan I de Castella і Ferran I de Portugal
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Veure Joan I de Castella і Guerra dels Cent Anys
Joan de Gant
Joan de Gant Joan de Gant (6 de març de 1340 - 3 de febrer de 1399), el 1r Duc de Lancaster, va ser el tercer fill del rei Eduard III d'Anglaterra que arribà a l'edat adulta.
Veure Joan I de Castella і Joan de Gant
Joan I de Portugal
Joan I de Portugal, dit el Gran o el de Bona Memòria (Lisboa, 1357 - ibíd., 1433) fou rei de Portugal (1385-1433), el primer de la dinastia Avís.
Veure Joan I de Castella і Joan I de Portugal
Joana Manuel
Joana Manuel (ca. 1333/1339–Salamanca, 27 de maig de 1381) va ser reina consort de Castella.
Veure Joan I de Castella і Joana Manuel
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Veure Joan I de Castella і Llista de comtes de Barcelona
Llista de consorts reials de Portugal
La llista de consorts reials de Portugal inclou les reines consorts, com a esposes dels reis de Portugal, així com els reis consorts, els quals rebien també un ordinal i exerciren el poder iure uxoris, cas de Pere III o Ferran II.
Veure Joan I de Castella і Llista de consorts reials de Portugal
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Veure Joan I de Castella і Llista de reis d'Aragó
Llista de reis de Castella
s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.
Veure Joan I de Castella і Llista de reis de Castella
Llista de reis de Lleó
Llista cronològica dels reis de Lleó des de la creació del Regne de Lleó l'any 910 fins a la seva unió definitiva amb el Regne de Castella l'any 1230, donant pas a la Corona de Castella.
Veure Joan I de Castella і Llista de reis de Lleó
Llista de reis de Portugal
Aquesta llista de monarques Portugal inclou els comtes i reis de Portugal ordenats cronològicament des de l'any 868 amb la fundació comtat de Portugal, passant per la creació el 1139 del Regne de Portugal fins a l'abolició de la monarquia el 1910.
Veure Joan I de Castella і Llista de reis de Portugal
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Veure Joan I de Castella і Monarca
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Veure Joan I de Castella і Pere el Cerimoniós
Pere I de Castella
Pere I el Cruel Pere I de Castella, dit el Cruel o el Justicier (Burgos, 30 d'agost de 1334 - Montiel, 23 de març de 1369), fou rei de Castella des del 26 de març de 1350 fins a la seva mort el 1369.
Veure Joan I de Castella і Pere I de Castella
Província de Saragossa
La província de Saragossa està ubicada al nord d'Espanya i en el centre de la comunitat autònoma d'Aragó.
Veure Joan I de Castella і Província de Saragossa
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Veure Joan I de Castella і Regne d'Anglaterra
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Veure Joan I de Castella і Regne de Portugal
Sòria
Sòria (en castellà, Soria) és una ciutat castellana de gairebé 40.000 habitants i capital de la província de Sòria (de la comunitat autònoma de Castella i Lleó).
Veure Joan I de Castella і Sòria
Tamarit de Llitera
Tamarit de Llitera (en castellà Tamarite de Litera) és una vila i municipi d'Aragó situat a la Franja de Ponent, a la província d'Osca, capital històrica i cultural de la part catalanòfona de la comarca de la Llitera.
Veure Joan I de Castella і Tamarit de Llitera
Tractat d'Almazán
El Tractat d'Almazán fou una pau signada el 12 d'abril de 1375 entre Pere el Cerimoniós i Enric II de Castella.
Veure Joan I de Castella і Tractat d'Almazán
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Veure Joan I de Castella і 1375
1387
;Països Catalans.
Veure Joan I de Castella і 1387
14 d'agost
El 14 d'agost és el dos-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.
Veure Joan I de Castella і 14 d'agost
1406
;Països catalans;Resta del món.
Veure Joan I de Castella і 1406
1416
; Països Catalans.
Veure Joan I de Castella і 1416
18 de juny
El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.
Veure Joan I de Castella і 18 de juny
20 d'agost
El 20 d'agost és el dos-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Joan I de Castella і 20 d'agost
9 d'octubre
El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Joan I de Castella і 9 d'octubre
Vegeu també
Infants de Castella
- Alfons VII de Lleó
- Alfons VIII de Castella
- Alfons X de Castella
- Alfons XI de Castella
- Alfons de Castella
- Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
- Enric I de Castella
- Enric III de Castella
- Enric IV de Castella
- Enric de Castella el Senador
- Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic
- Ferran II de Lleó
- Ferran IV de Castella
- Ferran d'Antequera
- Ferran de la Cerda
- Joan I de Castella
- Joan II de Castella
- Joan Manuel de Castella
- Joan d'Aragó (príncep d'Astúries)
- Manuel de Borgonya
- Pere I de Castella
- Pere de Castella i de Molina
- Sanç III de Castella
- Sanç IV de Castella
- Violant de Castella
Morts el 1390
- Albert de Saxònia (filòsof)
- Aleix III de Trebisonda
- Conrad de Gelnhausen
- Hafez
- Joan I de Castella
- Maria Keratsa de Bulgària
- Muhàmmad ibn Abbad ar-Rundí
- Robert I del Palatinat
- Robert II d'Escòcia
- Sikandar Shah